cassola 29 144

Po

rtad

a:

Ad

riàn

Do

min

go

(1r

Batx

)JUNY 2014 nº 29

CASSOLA 29_Portada.qxd:Maquetación 1 20/06/14 12:07 Página 1

ÍNDEX1. EDITORIAL

2. NOTÍCIES- Crònica d’un curs- Trobada d’escoles en Valencià- Concert de Rock a les aules- Formació del professorat a Florida- Escola de mestres AKOE

3. REPORTATGES- Els voluntaris dels grups interactius ens conten la seua experiència- Adéu a l’ESO - Acomiadem l’alumnat de 2n de batxillerat- Florida Universitària fa 20 anys ...

4. RACÓ DE L’AMPA

- Mercadet de llibres reciclats

5. DEPARTAMENTS

CIÈNCIES I TECNOLOGIA: - Florida organitza la fase comarcal de l’Olimpíada Matemàtica 2014 - Explorant Julio González

SOCIALS: - Programa de pràctiques en empreses

LLENGÜES:- Taller de cinema en V.O.S - Crítiques al film LOL (francès)- Club de lectura- Tertúlies literàries

6. SOM INTERNACIONALS- Ophélie, la nostra Ajudant lingüística Comenius- Projecte europeu History and drama- Intercanvis amb Itàlia i França

7. ELS NOSTRES PROJECTES INTERDISCIPLINARIS- Valoracions Projecte Llums i Ombres - 1r cicle a Florida- Carta d’agraïment als veïns i veïnes de El Cabanyal- Projectes a 1r de Batxillerat

8. FEM ESPORT- Campionats de futbet i bàsquet als recreus- Granotes per un dia

9. ENTREVISTA- Entrevista a Toni Mas

9. CREACIÓ- Creacions poètiques a 2n ESO - Diari de mestres de la República- Carta d’amor a Frankenstein

EDITA

Florida Secundària

ELABORA

Comissió Gestió Cultural

DISSENY

Blanca Barberá

COORDINA

Mª Carmen Martínez

COL·LABORA

Professorat, Alumnat i AMPA

PORTADA

Adrián Domingo Gradolí (1r Batx)

ÍNDEXLa Cassola La Cassola

CREACIÓ

CARTA DE AMÉRICA A FRANKENSTEIN

Amado Frankenstein:

Soy yo, América, después de largos años de espera otrohombre siguió los pasos de tu creador y consiguió crearmea mí. Tantos años mi corazón buscándote y tú sin poderverme. Recuerdo nuestra primera cita en los bosques deLondres, no he podido dejar de pensar en ti., esa maravi-llosa semana en la que creía que dejarías a un lado tus sen-timientos de rencor y odio y podrías unirte a mí para teneruna vida juntos. Toda esta lucha comenzó porque no creíaspoder ser amado, pero aquí estoy yo amándote como nadie¿Acaso no era yo lo que deseabas? Una persona que teamara y quisiera estar contigo para el resto de tus días...Mas tú preferiste antes saciar tu odio que creer que podríasser feliz a mi lado.Es por eso que te envío esta carta porque creo desde el fondo de mi corazón que debes serfeliz y creo que ahora mismo no lo estás siendo. Como decía el gran filósofo Aristóteles "lafinalidad del hombre es conseguir la felicidad" pero no debemos creer que encontraremosla felicidad dejándonos llevar por nuestros sentimientos, ya que muchas veces éstos hacenque creamos problemas de difícil resolución. Debes hacer caso a tu razón y no dejarte lle-var siempre por tus sentimientos. Creo en ti, Franky ,creo que puedes superarte a ti mismo,creo que, como dijo Nietzseche ,tú eres un "superhombre", capaz de poder crear sus pro-pios valores, sus propias creencias y su propia vida, dejando atrás el pasado, todo el dañoque te pueden haber causado y buscar un futuro nuevo e independiente en el que puedasser libre. Todos los humanos sufren y siguen su vida intentando apartar los malos recuer-dos y así continuar su vida:" buscar el placer, para huir del dolor", como decía Epicuro.Una vida conmigo te daría todo el placer para así olvidar todo el dolor que te han provo-cado durante años. Podríamos crear una vida juntos y conseguir la mayor felicidad po-sible, amándonos, amándote.Así pues en tus manos está vencer a tus demonios y dejar atrás tu vida para comenzar unanueva a mi lado. Cambiar el odio que te destruye por el amor que te construye, el amorque quiero proporcionarte para que te quedes a mi lado y podamos amarnos eternamente.

Atentamente, tu amada América esperando que regreses a mi lado y poder estar contigohasta el fin de mis días.

Diego Peñarrubia, Mireia Piles, Marina Martinez, Alejandra Obando (1er C Batxillerat )


La CassolaEDITORIAL

1

Com cada any, a final de curs, ushem preparat aquest plat ambingredients molt variats, quemostren allò que som i que hemfet durant els 10 mesos que durael període lectiu.

Veureu que ha estat un any pled’experiències de tot tipus, peròsobretot un any on ens hem esfor-çat per oferir al nostre alumnatuna educació de qualitat, amboportunitats per a créixer, per aaprendre a relacionar-se, aprendrea fer, a entendre el món.

Han hagut moltes notícies i ens han fet alguns reconeixements, però per a nosaltres n’hi haun que té un valor especial i que volem destacar des d’aquestes pàgines perquè representaposar en valor la nostra identitat i el nostre esforç per fer escola en valencià i arrelada alterritori. Es tracta del Reconeixement que va fer Guaix, la coordinadora pel valencià del’Horta Sud, a Florida Secundària per la seua trajectòria de més de 25 anys d’Ensenyamenten Valencià.

Vaja des d’ací el nostre agraïment pel reconeixement rebut i el nostre compromís per conti-nuar amb la nostra tasca formant-nos, innovant i fent escola de qualitat i en valencià.

Per últim recordeu que si voleu saber-ne més del que ha passat per l’escola en aquestsmesos, podeu visitar la nostra web (www.floridasecundaria.es ) o trobar-nos a Facebook ia Twitter (@Floridasec)

Bon estiu!

UN ANY PLE D’EXPERIÈNCIES!

cassola 29.qxp:2014 20/06/14 12:20 Página 1

La CassolaNOTíCIES

2

Crònica d’un cursEl curs s’acaba i nosaltres volem fer crònica de totel que ha donat de sí…… S’han fet moltes i moltvariades activitats i esdeveniments.

Començàrem el curs realitzant les ja tradicionalseixides de convivència, una boníssima oportunitatper conèixer el nostre territori i estrènyer lligamsamb el grup: Llíria, Chulilla, Navajas o la ciutat deValència foren alguns dels espais triats per gaudird’aquestes eixides allà pel mes de setembre.

La tardor començava i Florida Secundària conti-nuava amb la idea d’oferir la possibilitat de conèi-xer altres cultures al seu alumnat. Durant part delcurs hem estat amfitrions de dos alumnes italians,Carlo i Gaia, de l’Istituto Enrico Fermi de Caste -llanza (Itàlia) i de Paola, una alumna alemanya dela Freie Montessori Schule de Berlin.

A més per primera vegada hem aconseguit que dosalumnes nostres estudien un curs acadèmic a unaltre país. Toni Guill ha estat a Alemanya i AnnaGómez ha gaudit diàriament del so de la llengua deDante.

Però no ha estat necessari anar-se’n tan lluny pertindre l’oportunitat d’apropar-se a la cultura i laciència, a vegades, sols calia eixir de l’aula:

- Han conegut els secrets de l’univers a l’aula delcel

- Han vist que els escriptors són gent normal, talvegada una mica més imaginatius que la resta, a laFira del Llibre.

- Han gaudit de converses i debats sobre altres cul-tures visitant en Centre Islàmic de València.

- Han sentit la bellesa i la força de l’art creadoraque es troba als museus com el de l’Ivam.

D’altra banda hem seguit la pista a l’actualitat ihem sigut combatius, l’alumnat ha tingut l’oportu-nitat de participar a la vida pública exposant i mani-festant les seues idees al voltant de l’aprovació dela LOMQE i d’altres qüestions socials.

El futur, el seu, cada vegada ha estat més prop peral nostre alumnat. Els hem oferit espais i oportuni-tats per a desenvolupar el seu emprenedurisme


La CassolaNOTíCIES

3

muntant les seues pròpies empreses cooperatives al’assignatura de Miniempresa i elaborant i venentalguns productes i serveis: han venut magdalenes ollibres i han servit càterings en diferents ocasions!.A més a més, han realitzat pràctiques laborals adiferents empreses apropant-se una mica més alsseus somnis.

Aquestes tasques van estar reconegudes al“Encuentro de cooperativas escolares UECOE” aMadrid on van rebre el Premi Rochdale en la moda-litat de cooperatives d’ensenyament secundari.

Bé, i això sols és una xicoteta mostra de tot el quefem a Florida Secundària durant un curs com el queara s’acaba. Tot i que mai podrem transmetre ambparaules l’energia, l’alegria i l’entusiasme de vin-dre a escola a ensenyar i a aprendre cada dia.

Patrícia Moraga (Professora de Socials i Biblioteca)


La CassolaNOTíCIES

4

Enguany ha estat un any especial per a FloridaSecundària perquè, per fi, la Trobada d’Escoles enValencià s’ha pogut celebrar al nostre poble, Catarroja.

Després de vint-i-cinc edicions, la XXXVIà Trobadad’Escoles en Valencià es va poder realitzar al nostrepoble, amb l’esforç de totes les persones i organitzacionsque participem en elles.

Amb la participació de la tècnica d’educació, un membrede cada escola de Catarroja i membres de GuaixCoordinadora pel valencià de l’Horta Sud, ens vam reu-nir mensualment per organitzar i preparar totes i cadascu-na de les activitats que acompanyen la Trobada: el con-curs literari Sambori, la Trobada Musical, la Volta a Peu,els tallers i la cercavila de la Trobada, els cartells, el con-cert, el pla d’evacuació, etc.

Des de Florida Secundària, junt al CEIP Jaume ElConqueridor, vam organitzar la Volta a peu i els tallers dela Trobada.

La Volta a Peu va ser molt especial perquè vam inaugurarel mapa de les comarques a la plaça major de Catarrojaque ens recordarà per sempre que la Trobada es va fer aCatarroja el 2014. Al voltant de 2000 alumnes de les dife-rents escoles vam participar en un acte senzill on vampoder inaugurar el monument, vam llegir els gentilicisdels pobles de la comarca, vam llegir l’auca del 25 d’a-bril i el manifest de la Trobada.

El 17 de maig va ser la Trobada. El dia de la Trobada ésel punt culminant de tot el curs, on ens juntem tots i totesper fer festa pel valencià i és un dia que necessita moltafeina i molta organització. Des de les 9h del matí vamestar a l’avinguda diputació muntant les taules per alstallers i organitzant els diferents espais. Més de 100voluntaris i voluntàries vam treballar de valent per a quetot eixira de categoria i estiguera preparat a temps.

Trobada d’Escoles en Valencià


La CassolaNOTíCIES

5

El dia de la Trobada va ser un èxit. Primer vam parti-cipar a la cercavila amb la xaranga i la batukada deFlorida Secundària que va amenitzar el recorregutamb la seua música.

En la zona de tallers, alumnes de Florida Secundàriavan fer un flashmob, un ball sorpresa, que va agradarmolt a les famílies i ens van felicitar per la sorpresa.Florida també participà en un taller per part d’alum-nat de Magisteri d’Infantil i altre taller amb alumnatdel Cicle Superior d’Activitats Esportives.

La valoració que hem fet ha estat molt positiva tantdes de la gent que hem participat en l’organització,com les famílies i l’alumnat que va participar a laTrobada. Va ser un dia de reivindicació per a que elvalencià continue present i ben viu dintre la nostrasocietat. També per reivindicar la nostra escola, la queestimem, la que treballem dia a dia, la que està for-mant en coneixements i en valors el futur del nostrepaís.

Des d’ací, gràcies a tots i totes per participar enaquesta Trobada a Catarroja i fer d’ella una gran festareivindicativa.

David Ferrer (Professor representant de Florida en l’organització de la Trobada)


La CassolaNOTÍCIES

6

Què fan eixos xics tocant en directe al pati, al’hora del recreu? Oi que sona bé?

Doncs són els alumnes del Taller de Rock a lesaules junt a Albert, el seu professor, que ens hanfet un concert en directe! No us agradaria apren-dre a tocar amb ells?Vegeu que ens diuen: Als alumnes que hem participat a Rock a les aulesde Florida Secundària aquest any, ens agradariaque l’any que ve vingués més gent. Per aixòvolem contar-vos la nostra experiència i les valo-racions que fem.Aquest any hem participat en el taller 4 alumnes.Ens trobàvem amb Albert els dimarts per la ves-prada. Per a alguns era la primera vegada i altresja portaven més temps, però la veritat és que ladiferència a l’hora de tocar la guitarra era mínimai així ho demostràrem el passat dimarts dia 10 dejuny al pati, en el concret que férem, on tocàrem4 cançons. Per cert, gràcies pels aplaudiments!Us convidem a animar-vos a participar el propercurs, per a passar bones estones, aprenent rock detotes les èpoques!

Els alumnes del taller de rock

Concert de Rock a les aules


La CassolaNOTICÍES

7

Durant el curs 2013/14 els profes de Florida també hem sigut alumnes i hem continuat aprenent per tal depoder anar millorant i adaptant la nostra pràctica a la realitat que envolta al nostre alumnat.

Han vingut a parlar-nos de la seua experiència amb el treball per projectes i avaluació formadora experts comNeus Sanmartí, que ens va mostrar exemples i formes per aconseguir que l’avaluació ajude a aprendre.També ens va visitar Dolors Quinquer per explicar-nos la importància dels pilars lingüístics de totes les matè-ries. I tinguérem també la sort de poder escoltar al nostre claustre a Josep Massallés (coordinador del centresde la xarxa d’innovació del ICE de Barcelona) i Josep Maria Esteve (director del centre Jacint Verdaguer deSant Sadurní d’Anoia) que ens parlaren del treball amb mòduls de projecte als nivells d’ESO.

D’altra banda, amb l’objectiu de conèixer més de prop algunes experiències interessants per a després poderdonar-les a conèixer al nostre claustre, l’equip de coordinació ha fet visites a 3 dels centres de la xarxa d’es-coles innovadores que coordina Josep Masallés (l’IES Montgròs, l’IES Quatre Cantons i l’IES JacintVerdaguer).

Seguir aprenent d’altres és la millor forma per poder seguir ensenyant.

Formació del professorat de Florida


La CassolaNOTÍCIES

8

ART, MATEMÀTICA, LECTURA: ESCOLA I CONEIXEMENT

Jornades de juliol (2a edició) a l’IES Benlliure de València

AKOEeducació i l’Escola de Mestres organitzen la segona edició de les Jornades de juliol a l’IES Benlliurede València. Enguany hem fet una tria relacionada amb la formació i el coneixement, ni tòpic ni convencio-nal, sense perdre de vista que som a l’estiu i som mestres: la tria d’àrees (art, matemàtica i lectura) ens aju-darà a confegir una escola en favor de la intel·ligència que reclamava Steiner. Hi haurà experiències d’alum-nes i de mestres, parades de llibres, i espais de conversa i reflexió per animar l’escola contra la precarietat iel vassallatge. Benvinguts de nou.

Més informació i inscripcions a www.akoe.org

Escola de Mestres AKOE


La CassolaREPORTATGES

9

Els voluntaris dels grups interactius ens conten

la seua experiència

Aquest curs hem continuat posant en pràctica l’experiència de treball en grups interactius en el 1rCicle de l’ESO. L’objectiu és atendre millor la diversitat que hi ha a les aules i aconseguir un aprenen-tatge de més qualitat per a tot l’alumnat.

Per a fer-ho hem comptat amb la col·laboració de més de 30 voluntaris: mares, pares, companysd’altres àrees de Florida ... La funció de les persones voluntàries és dinamitzar la interacció entre l’a-lumnat, per tal que entre ells i elles s’expliquen dubtes i s’ajuden mútuament, que és com més es des-envolupa la intel·ligència, produint-se tant l’acceleració de l’aprenentatge instrumental com elfoment de la solidaritat.

Totes les persones voluntàries ens han dedicat part del seu temps i s’han esforçat per fer d’aquestaexperiència un èxit. Per aquest motiu volem mostrar-los des de La Cassola el nostre agraïment.

L’experiència ha estat valorada molt positivament tant per part del professorat, com de l’alumnat i delspropis voluntaris. A continuació podeu trobar alguns dels comentaris que ens han fet.



10

Para un profesional, como es mi caso, con formación de economista y acostumbrado a impartir clasesde universidad, el mundo de la ESO y el bachillerato es algo lejano, distante y hasta en algún punto extra-ño. Por esa razón, que me convocaran a trabajar en ese mundo tan distinto, despertó cierta duda e interésen mí. (…)

Primer día, a fines del mes de febrero, un aula llena de alumnas y alumnos con carita de ansiedad frentea la actividad y frente a quién les tocaría para coordinar el trabajo. Ansiedad compartida por mí por otraparte, con esos nervios que solemos tener el primer día de cualquier nueva actividad. Luego de este primermomento inicial de incertidumbre, me dirigí hacia la parte derecha de la sala y elegí sentarme en una mesadonde 6 personas (3 chicos y 3 chicas) me miraban con cara de asombro, la que se incrementó cuando mepresenté y escucharon el acento argentino. En esa primera sesión les expliqué a los alumnos y alumnas mirol de acompañamiento y les pude dar las directrices de cómo se desarrollarían las actividades de allí en ade-lante. Pasado los primeros 10 minutos y cuando todo estuvo claro, empezamos a trabajar con la actividadque correspondía a ese día y el tiempo empezó a volar…al igual que ocurrió en las sesiones siguientes.

Desde el momento cero mis alumnos respondieron de forma excelente, implicándose con las lecturas y eltrabajo. Algunos días el ambiente estaba un pelín más revolucionado, efecto del clima y las hormonas queempiezan a hacer su trabajo…otros el grupo estaba más apagado. Sin embargo, en todas las sesiones se tra-bajó muy bien y tanto el grupo como yo hemos disfrutado aprendiendo. Al “argentino”, como me llamabanlos alumnos, el tiempo se le fue volando, y llegamos al último día, con la ilusión del primero.

Mi impresión general es que los objetivos se cumplieron en su totalidad. Las sesiones se desarrollaronde forma armónica, con una buena participación de todos los integrantes del grupo y con una gran colabo-ración y cooperación entre ellos para cumplir las tareas que tenían asignadas. Por mi parte, en todas lassesiones tenía frente a mí el desafío de no sucumbir a la tentación de querer ayudarlos directamente, y pro-mover que ellos mismos encontraran sus respuestas. Desde el primer instante, he tratado que primara el res-peto, la cordialidad y el buen trato entre los miembros del grupo, así como también en su relación conmi-go. Debo decir que el desarrollo de las actividades fue tan armónico en gran parte por la labor de coordi-nación de Mónica Martínez, quien durante toda la experiencia preparó detenidamente las lecturas y las acti-vidades asociadas, y quién estuvo a mi lado ayudándome con aquellos aspectos que no domino de estemundo tan lejano para mí.

No quisiera despedirme sin agradecer a Florida por esta oportunidad de realizar una actividad nueva ygratificante, y agradecerles a mis queridos Mónica, Manel, Eva, Carlos, Sheila y Ramón por todo su cariño ypaciencia en estos últimos meses. Ha sido un placer y ojalá nos volvamos a ver el próximo año…

Adrián Broz Lofiego (Unitat d’empresa de Florida Universitària)

Me llamo Ana Lópaz, tengo la suerte de pertenecer a esta cooperativa y me siento orgullosa de ello.Cuando me pidieron colaboración en los grupos interactivos sentí que tenía que estar ahí sin dudarlo.

La oportunidad me pareció estupenda. No somos profesores de universitaria, ni de ciclos ni de otra área;SOMOS PROFESORES y con mayúsculas, y la labor de todos y cada uno de nosotros es esencial para lasociedad.

La experiencia ha sido muy buena y dura al mismo tiempo. He sido capaz de apreciar, más aún si cabe,la importancia de lo que hacen los compañeros de secundaria y ver la realidad de los estudiantes, algunoscon historias conmovedoras que me hacen apreciar lo que tengo y lo que soy.

Finalmente quiero dar las gracias a Carmen Albors por confiar siempre en mí y a Monica Martinez porsu dedicación y comprensión. Hasta el curso que viene!

Ana Lópaz (Unidad de Turismo de Florida Universitària)



11

Els grups interactius han suposat per a mi unanova experiència educativa, un apropament a larealitat de l’Educació Secundària que m’ha enri-quit com a docent i com a persona interessada enles noves metodologies d’aprenentatge.

El canvi en la distribució de l’aula, el treballper equips... han proporcionat a l’alumnat unamotivació extra per apropar-se a les diferentsmatèries. Els debats generats al grup, les inquie-tuds dels i les adolescents, la cooperació que apoc a poc han anant oferint als companys i com-panyes de grup en les diferents activitats m’hanpermès anar esbrinant què és allò que l’alumnatdel segle XXI ens està exigint com a docents.

A més a més, la meua participació als grupsinteractius també està relacionada amb un delsobjectius establerts a Florida Grup Cooperatiuque és el d’anar coneixent totes aquelles entitatsque conformen la cooperativa. A partir delsgrups interactius m’he apropat més a FloridaSecundària i he intercanviat impressions amb elsi les seues docents. És a partir d’aquesta interac-ció com podem avançar cap a un nou paradigmaeducatiu formant a un alumnat compromès ambl’entorn, i crític i responsable a l’hora d’exercirels seus drets i deures com a ciutadans i ciutada-nes en una societat que canvia amb rapidesa. Johe posat el meu granet de sorra...

Elvira Asensi (Prof. Didàctica de les

Ciències Socials. Florida Universitària)

Sóc Julia Gómez, mare de Pau, alumne de pri-mer d’ESO, i durant este curs he participat perprimera vegada en el Grups Interactius.

Quan la tutora ens va contar en una reunió elprojecte, em va parèixer molt interessant perquèimplicava que els pares i les mares podien entraren el dia a dia de l’institut. No m’ho vaig pensar:sols havia de fer un esforç per intentar quadrarel meu horari laboral amb les classes.

La nostra tasca (érem 6 voluntàries, entremares i treballadores de Florida d’altres àrees)ha consistit a acompanyar grups de treball d’unaaula de primer d’ESO en l’assignatura deValencià. Conxa, la professora, organitzava l’a-lumnat en equips, els manava una activitat inosaltres dinamitzàvem el treball per tal que fóramés col·laboratiu, creatiu i productiu. No somexpertes en la matèria, però això no ha suposatcap dificultat; de fet, el nostre paper ha sigutmostrar-los habilitats per a resoldre una tasca, ino tant els continguts.

En definitiva, esta experiència l’he considera-da molt enriquidora per a mi, i he comprovat queper a ells i elles també per l’actitud favorable quehan demostrat. Este intercanvi ha creat uns vinclesafectius amb el grup amb el qual he col·laborat im’ha fet llàstima que s’acabara. Jo estic esperantja la pròxima ocasió, i és per això que anime altrespares i mares a col·laborar el curs vinent.

Julia Gómez (mare alumne 1r ESO)


REPORTATGESLa Cassola

12

Hola a tots i totes, sóc mare d'un alumne de l'escola i voldria contar-vos el que he DISFRU-

TAT formant part dels GRUPS INTERACTIUS.

Es una manera d'enriquir-se els uns als altres ja que s’aprèn molt estant amb els xics i xiques.

Cadascú és d'una manera i cada dia diferent. Valores molt més encara la feina dels mestres (no

és gens fàcil captar l'atenció de l'alumnat per al que tu vols) i tens la satisfacció de poder tirar

una maneta.

Es formen grups de 6 o 7 persones, el que permet aprofundir més en els temes, i ells i elles

coneixen diferents maneres de dinamitzar el treball, ja que cada voluntari/a té la seua energia i

el seu caràcter.

"Cal tota la tribu per educar els xiquets", cita atribuïda a diferents autors, però no per això

menys vertadera i interessant.

Animeu-vos a participar, mares, pares, veïns, veïnes, cosins, germanes, tietes i iaios..... Paga

la pena per a tots els implicats, de debó!Alícia (mare alumne 2n ESO)



13

Adéu a l’ESOFlorida Secundària: Una segona Família

Aquests quatre anys han sigut molt importants enla nostra vida, ja que hem madurat i ens han permèsdesenvolupar-nos com a persones.

Quan vàrem entrar estàvem nervioses i desorienta-des, perquè començava una nova etapa de la nostra vidaon quasi tot era desconegut: nous professors/es, nouscompanys/es, nou centre, noves assignatures, novamanera d’aprendre... però no ens va costar molt adap-tar-nos.

El nostre primer pensament al entrar a la Floridava ser: “Açò és un laberint”. Però encara que en elsprimers moments ens sorgien alguns problemes i dub-tes, sempre podíem comptar amb els professors, per anosaltres això ha suposat un gran recolzament.

En quant als continguts, molta gent ens deia que ensanaven a resultar difícils, però no va ser el nostre cas,perquè ens vam adaptar prou bé al ritme de la classe i ala manera de treballar. Treballant en equip, com femhabitualment, les coses resulten molt més fàcils, ja quecadascú aporta el que pot, dins de les seues possibilitats.D’aquesta manera reforcem els valors de cooperació,treball en equip, respecte, unitat, igualtat... A més, enels projectes que fem, és necessari utilitzar la imagina-ció i emprar els recursos que tenim al nostre abast.

Ara que estem en quart i estem a punt d’acabar,ens adonem de totes les coses importants que hemviscut ací. Hi ha hagut moments d’estrès, de tristor, deràbia... però han sigut compensats amb estones d’ale-gria, d’amor i moltes rialles. Ens emportem novesexperiències, nous amics i valors com la tolerància iel companyerisme.

Al cap i a la fi, som com una segona família. Passanttant de temps junts, hem agafat confiança els uns amb elsaltres, ens hem pogut conèixer i hem compartit moltsmoments de la nostra vida, bé siguen bons o roïns.

Fa quatre anys, volíem que tot açò acabara promp-te, però ara que està acabant-se, ens dona pena pensarque cadascú continua el seu camí i les nostres vides esseparen. Esperem que algun dia ens tornem a creuar!

Mónica Sanchis i Sandra Sanz (4 ESO B)



El passat divendres 30 de maig tingué lloc al TAC de Catarroja l’acte de graduació de l’alumnat de 2n deBatxillerat. Com sempre va resultar un acte molt emotiu, que en aquesta ocasió va estar amenitzat pels pro-pis alumnes i per l’actor Pau Blanco.L’equip docent de Florida Secundària vol felicitar-vos per haver finalitzat aquesta etapa, xics i xiques de 2nde batxillerat, i desitjar-vos tota la sort del món en el futur que ara esteu preparant. Volem també agrair-vosel temps i les experiències compartides. Hem après molt de vosaltres i amb vosaltres. Esperem també havercontribuït al vostre creixement personal i a la vostra formació com a ciutadans compromesos amb el món queus envolta. Perquè ja sabeu que aquest món us necessita. Confiem en veure-vos brillar i ser feliços. Us deixem alguns fragments del discurs de comiat que feren els i les alumnes:

Acomiadem l’alumnat de 2n Batxillerat

“HASTA LUEGO, HASTA SIEMPRE”

« Hemos superado esta etapa, hemos cerrado unciclo, pero volvemos a empezar otro que nadie sabecómo terminará”, esas fueron unas de las últimaspalabras del discurso de hace dos años. Hoy hemosterminado de vivir esa etapa, ese ciclo; hoy decimosadiós. Algunos decimos adiós a 6 años, otros sola-mente a 2, pero todos han estado llenos de experien-cias, de momentos increíbles, de momentos especiales,de momentos…de nuestros momentos, de los momen-tos que han configurado nuestra vida como es. Hoydecimos adiós a esos años en los que hemos crecido,convivido, llorado, reído…en los que hemos conocidoa personas increíbles, de casualidad, sin esperarlo…todos y cada uno de ellos han dejado una marca ennuestro corazón, una marca de amistad, de compañe-rismo, que llevaremos siempre con nosotros alládonde vayamos. (…) En este tiempo hemos madurado, hemos crecido,hemos aprendido de nuestros errores y nos hemos dadocuenta de que hay errores que volveríamos a cometer,una y otra vez. Hemos aprendido un poquito a vivir, aimaginar lo que será nuestra vida a partir de ahora, yaunque, la incertidumbre, la intriga y por qué no decir-lo, el miedo, nos han visitado estos últimos meses en lasdecisiones que hemos tomado y que vamos a tomar, lohemos hecho lo mejor que hemos podido. Hemos dadoel 110% de nosotros en cada momento, y lo seguiremoshaciendo, y ahora que estamos a las puertas de un grancambio, mentiríamos si dijéramos que no tenemos unasensación agridulce(...)”

L’alumnat havia escrit la lletra d’una cançó de comiatamb què es va finalitzar l’acte. Tots plegats, amb elsmúsics a l’escenari vàrem cantar la cançó abans d’a-nar-nos-en a sopar.

14

CANÇO DE COMIAT PROMOCIÓ 2012-14Él camina despacito que las prisas no son buenas.En sus mangas dobladitas con cuidado las chuletas.

Sube hasta la clase donde el profesor espera.Madre mía, ves rezando. Ay! Si te pilla la chuleta.Compañero de pupitre hoy la vida nos separa,

pero tranquilo que esta noche nos vamos de farra.Compartimos clases, patios y pasillos.

Hoy en la clase de Lengua, hoy te quiero conmigo.El quería aprobar el curso y estudiar una carrera.La verdad que fue difícil aprobar con Ana Estela,

Y las clases de Mates de no tener ni idea.Hay que estudiar los conceptos y no estudiar los problemas.El señor Emili y sus botes de vaselina,

la señora Empar Medina y bichos de biología,la señora Empar Gallego y la guerras con la pizarra.

Gracias a los tutores (pausa) por estos años de esperanza.ESTRIBILLO - X2Y hoy en las clases, hoy te quiero conmigoDespués de ya dos años,son muchas las historiasque se quedan a nuestro lado.Después de un selectivo,un verano que te cagasnos veremos en el camino.


REPORTATGESLa Cassola

15


Aquest curs 2013-2014 celebrem el nostre 20 ani-versari com a centre universitari, adscrit a laUniversitat de València i a la Universitat Politècnicade València. I ja més de 4.000 estudiants han finalit-zat amb èxit els seus estudis amb nosaltres.

Fa 20 anys un equip de 35 cooperativistes, que enaquell moment formava Florida Centre deFormació, va començar una nova aventura educati-va en l’àmbit universitari. Un projecte de coopera-ció públic-privada que donava resposta a unademanda que la Universitat de València no podiacobrir. Començàrem la nostra activitat impartint laDiplomatura de Ciències Empresarials.

Actualment, la nostra oferta educativa d’estudissuperiors (www.floridauniversitaria.es) està centra-da en cinc grans àmbits d’especialització: EMPRE-SA I FINANCES, TURISME, INGENIERIA, TICSI EDUCACIÓ. Oferim d’una manera integrada ver-ticalment els tres nivells formatius d’educació supe-rior: CICLES FORMATIUS, GRAUS I POS-TGRAUS. Ara som més de 100 professors i profes-sores, i al voltant de 400 persones al Grup Florida.

La nostra trajectòria ha estat marcada per la coope-ració, la innovació pedagògica i en la gestió, i elcompromís de totes les persones que formemFlorida Universitària amb el desenvolupament d’unprojecte cooperatiu, de qualitat i sostenible.

Per celebrar aquest aniversari editem una novarevista universitària: www.floridadreamers.com

I ARA QUE FEM 20 ANYS ENCETEM NOVESEXPERIÈNCIES:

- L’ÚNIC GRAU OFICIAL EN LIDERATGEEMPRENEDOR E INNOVACIÓ (LEINN):

Pretén formar als estudiants per a que siguen capa-ços de liderar de manera eficient la formació denoves empreses i/o nous negocis dins d’empreses jaexistents, per a treballar en un món globalitzat imultilingüe.

Es basa en el mètode d’aprendre fent (learning bydoing) i el treball en equip autogestionat a través decooperatives que tenen els seus clients reals

Contempla viatges d’aprenentatge: Estades formati-ves d’un i dos mesos a l’estranger: Finlandia,Silicon Valley (EEUU) i un país emergent (Xina,Índia, Brasil, Mèxic).

Més informació: www.valencialab.com.

- FLORIDA REPLAY - UNA NOVAESPECIALITZACIÓ EN VIDEOJOCS

Oferim la primera titulació oficial de videojocs enValència: CFGS en Animació 3D, entorns interac-tius i Videojocs, a més d’un Màster en Creació d’Experiències en Videojocs, que compta amb lacol·laboració de professionals de reconegut prestigien el sector dels videojocs a nivell mundial. Replay ofereix la beca Women in Games per a unaestudiant i compta amb aules de treball obert quepotenciaran la creativitat, així com d’equips d’últi-ma generació, tabletes gràfiques i tot el softwarenecessari per a dissenyar, crear i publicar jocs.

Per a contactar: [email protected]


16

Florida Universitària FEM 20 ANYS!!


La CassolaRACÓ DE L’AMPA

17

L’AMPA posa en marxa la IV campanya de reciclatge de llibres

L’AMPA de Florida Secundària, tenint en compte la delicada situació econòmica que estan vivint moltesfamílies, ha decidit posar en marxa la IV Campanya de Reciclatge de Llibres.

Enguany es farà un mercadet de llibres de text que s’organitzarà de la manera següent: Es farà un intercanvidirecte comprador-venedor, que serà per cicles. Hi haurà voluntaris de l’AMPA coordinant tot el procés.

COMPRA VENDA LLIBRES

1º i 2º ESO 21/07/2014 10:30 A 13:003º i 4º ESO 22/07/2014 10:30 A 13:001º i 2º BATXILLERAT 23/07/2014 10:30 A 13:00

Les persones interessades en la venda dels seus llibres hauran d’estar sempre 30 minuts abans de l’hora queels corresponga per a la revisió dels seus llibres per part de l’AMPA.

El preu de venda serà de 10 euros cada llibre anual i de 5 euros cada llibre trimestral.

Sols s’acceptaran els llibres que apareguen al llistat del centre

Preguem que reviseu els llibres abans de dur-los

Per a que el mercadet funcione adequadament, preguem que respecteu les dates marcades

AMPA FLORIDA SECUNDÀRIA


La CassolaDEPARTAMENTS: CIÈNCIES I TECNOLOGIA

18

Olimpiada matemàtica

El passat dissabte 12 d’Abril vam celebrar al nostrecentre la fase comarcal de l’Olimpíada Matemàtica2014 junt amb la “Societat d’Educació MatemàticaAl-Khwaritzmi”.

La jornada va ser tot un èxit amb més de 170 alum-nes participants de diferents centres de la comarca,a més del professorat i les famílies acompanyants.L’alumnat participant estava dividit en tres nivells:Nivell A (3er i 4rt ESO), Nivell B (1er i 2on ESO)i Nivell C (5é i 6é Primària). Per la nostra part,vàrem presentar a l’olimpíada 9 alumnes de 2onESO.

Des del Departament de Ciències, el professorat deMatemàtiques, junt amb alumnes de pràctiques delMàster de Secundària, acollírem al centre a tots elsvisitants. Rafa Crespo, degà de la Facultat deMatemàtiques de la Universitat de València, va feruna xerrada a la nostra biblioteca, a famílies i pro-

fessorat , mentre es realitzaven les proves, per tal depresentar el projecte ESTALMAT.(http://www.estalmat.org/).

A més, cal també agrair el nostre alumnat deminiempresa que va acudir a la nostra crida per talde preparar l’esmorzar per a tots els participants.

Com llegiu, va ser un matí profitós i amb un resul-tat excel·lent segons en ho van expressar tots i totesels que van vindre. Una manera diferent i divertidade treballar les matemàtiques, a més d’una novaoportunitat d’anar fent escola.

Enhorabona pel treball ben fet !!!!

Departament de Ciències de Florida Secundària.

Seminari de Matemàtiques.


La Cassola

19

II Edició del Taller de Cinema en VOS

La segona temporada del taller de cinema en VOS ha acabat amb èxit“de públic i crítica”, com dirien els assistents a Cannes. Ha estat uncurs on hem pogut gaudir d’una ampla varietat de gèneres, amb elcomú denominador de la versió original subtitulada.

L’objectiu d’aquesta activitat és gaudir d’una bona pel·li en la llenguaen la qual va ser pensada originàriament. Un parell de vegades per tri-mestre, un bon grapat de persones ens hem reunit per mirar, escoltar,riure, emocionar-nos i sobretot, passar un bon ratet en un ambientdiferent de les classes de llengua habituals.

Les persones que exploraven per primera vegada la versió originals’han sorprès molt de com de ràpidament ens acostumem a escoltar illegir al mateix temps, i de quant guanya el cinema si es mira i s’es-colta en la llengua original.

Amb l’excusa de les pel·lis, els participants del taller han realitzat tre-balls audiovisuals d’allò més variat: des de campionats de tir amb arcfins a actuacions musicals, passant per invencions molt imaginatives ideclaracions amoroses de tot tipus, com podeu veure.

Però sempre, amb bon humor i amb l’experiència d’haver compar-tit un poquet de cultura.

Us abelleix gaudir del bon cinema en versió original? Doncs us espe-rem a la III edició!!

Charo López (Professora d’anglès)

V DECLARACIÓ EDUCATIVA D’UCEV: LA SOCIETATNECESSITA ESTIMAR L’EDUCACIÓ INFANTILCada any per aquestes dates, des de ja en fa 5, les cooperatives d’ensenyament fem públi-ca una declaració educativa sobre els temes que pensem que més precisen del debat i lareflexió. L’objectiu és doble: que es visualitze la nostra particular manera de fer escola iformar part del debat educatiu que té lloc hui a la nostra Comunitat, en un moment d'espe-cial dificultat.Cada declaració educativa és fruit de la reflexió, del treball conjunt de molts mestres, edu-cadors i educadores, fruit de l'experiència, dels èxits i, també, de l'aprenentatge dels fracas-sos. El compromís és sempre que siguen constructives i un estímul per a la reflexió i eldebat.Enguany hem publicat la Vena, dedicada a l’Educació Infantil. Podeu llegir-la a la web d’UCEV: http://www.ucev.coop



20

Aquest tercer trimestre, l’alumnat de l’optativade Plàstica de 4t d’ESO ha estat estudiant i treba-llant l’obra de l’escultor Julio González.

González és considerat un dels pares de l’escul-tura moderna, especialment d’aquella que utilitza elferro com a matèria primera. En l’exposicióInternacional de Paris de 1937, al pavellód’Espanya on Picasso mostra per primera vegada elseu Guernika, Julio Gonzalez presenta LaMontserrat, figura de camperola catalana que portael seu fill en un braç i en l’altre un falç. En aquellcontext La Montserrat es va convertir immediata-ment en el símbol universal de la dona que defensaamb la dignitat i el orgull d’un guerrer el seu món,la seua família i la seua terra.

A principis de maig, l’alumnat de plàstica feuuna visita guiada a L’IVAM (museu que que portael sobrenom de Centre Julio González i que vasorgir entorn al seu llegat) per conèixer en directeels treballs de González. Van veure que, tot i que ésun autor que frega l’abstracció, la seua inspiraciósempre està en la realitat, i més concretament en lafigura humana. Comprovaren com estaven lespeces soldades, quin era el seu aspecte i s’apropa-ren al seu llenguatge. Veren com li donava tantaimportància al material com als espais que hi haviaentre ell i varen conèixer en directe allò que ell ano-menava dibuixar en l’espai.

A partir del coneixement de l’autor i de la seuaobra, a classe hem treballat dues propostes. En pri-

mer lloc van haver de realitzar una joia: arracades,anell, braçalet,.. emprant els brics de suc o llet, perallò de l’aspecte metàl·lic i resistent que ens pro-porcionava el material.

El segon treball ha agafat com a punt de partidadues de les obres mestres de González: els seuHome-cactus i la seua Dafne. L’objectiu era crearuna escultura a partir de la simbiosi entre una donao un home i un objecte, un animal o un vegetal.Elles i ells han decidit si home o dona i l’altre ele-ment ha estat adjudicat de manera aleatòria. El pro-cés ha consistit en extreure aquells trets bàsics quedefineixen tant l’home o la dona, així com l’altreelement i després la realització de diversos esbos-sos abans de posar-se mans a la feina. Com a mate-rial hem emprat cartró i restes de fusta del taller, tothavia de ser rígid perquè ens havia de donar laimpressió final de que estàvem treballant ambferro. Després ho han pintat per tal de donar-li uni-formitat als materials.

L’últim pas ha estat fer una ressenya per escritdel seu treball i també fer una recerca a la xarxa depoemes, pel·lícules, imatges diverses que portarencom a nom el de la seua escultura.

El resultat ha estat ben interessant. Ací podreutrobar alguns exemples.

Toni Mas (Professor Educació Plàstica)

L’alumnat de 4t d’ESO treballal’escultor Julio González



21

Dona-parotetAitana López iMaria Talaya

Dona EsponjaEstela Domingo iMaria del Valle

Home CaragolArantxa Ortega iAlejandro Ajenjo

Home CadiraAlvaro Mompó iOscar Gimeno

Home LlitInma Rodrigo i

Mar Laguna


La CassolaDEPARTAMENTS: SOCIALS

22

PROGRAMA DE PRÁCTICAS EN EMPRESAS PARA ALUMNOS DE PDC:

Un paso hacia el futuro


La CassolaDEPARTAMENTS: SOCIALS

23

A partir de una propuesta de la asignatura de FOL los alumnos/as de 4º PDC han rea-lizado prácticas en empresas durante siete semanas, los miércoles. El objetivo es ofrecer-les la oportunidad de conocer en la práctica una profesión, para motivarles y ayudarles adecidir si en un futuro no muy lejano quieren dedicarse a dicha profesión. Esto ha ayudado a 15 alumnos/as a empezar a conocer el mundo laboral y saber quéhay que estudiar para llegar a la profesión que cada uno escoja en un futuro. Ademásdurante el curso han estado conociendo un montón de profesiones, como: peluquería,mecánica, informática, artes escénicas o plásticas, varios bachilleratos, las fuerzas arma-das… Todo tipo de estudios y trabajos.

Los alumnos/as están contentísimos con la asignatura y las prácticas realizadas; todosdan las gracias a Esther, la profesora, que ha logrado que cada alumno estuviese hacien-do prácticas donde más le gustaba. De hecho las empresas donde se han realizado las prác-ticas han sido muy variadas: Shanblue Interactive (Video jocs), Veterinaria Rambleta,Mecánica de coches ACIEN S.L., Peluquería Yolanda (Silla), Ramón Vega (Mecánicocoches), APP Benetusser , Veterinaria Faycan, Gimnasio ARMONIUM, Chapa y pintu-ra de coches, Tienda deportes futbol Decathlon, Mecánica de motos Masters of Racing,NINOS Albal, Mantenimiento. Sistemas de Nueva Automatización, L’escoleta de Maru,Periodismo Redacción El País, FEAPS, ITACAN (Peluqueria canina). Desde aquí nues-tro agradecimiento también a todas ellas por habernos dado esta oportunidad y por eltiempo y esfuerzo que nos han dedicado.

Una de las chicas, Miriam, ha estado trabajando en el área de periodismo y comunica-ción: “Empecé mis prácticas en el País S.L. Ahí aprendí en que partes se dividía un perió-dico y cómo trabaja cada persona, aunque sólo pude estar tres días yendo a veces por latarde, y me quedé con ganas de más. Pero mi profesora solucionó eso rápido, haciendoque acabara mis prácticas en FEAPS CV (Federación de Asociaciones en favor de las per-sonas con discapacidad intelectual y del desarrollo de la Comunidad Valenciana ), un sitiodonde me han ayudado a ampliar mis pequeños conocimientos de periodismo y donde hetenido que hacer alguna noticia para familiarizarme con este mundo, y les estoy verdade-ramente agradecida. Son buenas personas y ayudan a gente con discapacidad intelectuala ser escuchados ante el pueblo. Es un trabajo muy diferente al periódico pero que no sequeda atrás, dado que nos informan sobre cómo viven esas personas …Blanca, es la chica que me ha ayudado a formarme, también trabaja como periodistaen Florida Universitaria, así que aquí estoy escribiendo esto, para tener más experienciay para que el centro en el que estudio sepa que estoy agradecida en la forma que tiene deayudar a los alumnos a superarse día a día.”

Miriam Vilar (4º PDC)


La Cassola

IMATGES quE PARLEN

24


La Cassola

IMATGES quE PARLEN

25


La CassolaDEPARTAMENTS: LLENGÜES

26

Cinema en français a 4èmeESO:

LOL

La semaine dernière en cours de français nousavons vu le film « Lol ». C’était en français, souti-ré en français aussi !C’est une comédie française sur la vie d’une ado-lescente (Lola). Les sujets principaux de ce filmson : l’amitié, les rapports parents-enfants, les pre-miers rapports sexuels, l’école et les relationssociales… Lola est une adolescente qui vit avec sa mère et sesfrères. Un jour sa mère part en voyage avec sonpère et elle profite pour organiser une fête d'anni-versaire à la maison. Mais sa maman rentre plus tôtque prévu et elle trouve des cigarettes, de la drogue,de l’alcool... La mère de Lola est préoccupée poursa fille, et un jour elle trouve son journal et elle lelit. À cause de ça, Lola se sent en colère et furieuseavec sa mère parce qu'elle pense que sa maman nela comprend pas.C’est difficile de dire qu’est qu’on aurait fait à leurplace car je pense que si j’étais dans cette situation,j’aurais fait la même chose que Lola, parce que samère est rentrée dans sa vie privée et elle n’avaitpas le droit de lire son journal. Mais, par contre, si

j’étais sa mère et je sais que ma fille a des problè-mes, mais elle ne veut pas me les raconter, j’auraislu son journal aussi.

Sofía Rahona Puchades (4t ESO C)

Moi personnellement, j'ai beaucoup aimé, je n'au-rais pas du tout imaginé le film comme ça, je m'at-tendais quelque chose de totalement différente,mais je l'ai trouvé très drôle. Je pense aussi qu’onpeut penser beaucoup de choses pendant qu’on levoit et même se sentir identifiés avec l'histoire.Moi, par exemple, je me suis sentie identifiéequand elle pleure et sa grand-mère n'arrête pas delui poser des questions ; je me sentais tellementcomme ça, parce que ma grand-mère elle fait lemême, et jusqu'à ce qu'elle ne me voit pas sourireelle n'est pas tranquille.Je recommanderais ce film aux personnes adoles-centes, parce que nous sommes dans la même étapede la vie.

Carla Peris (4 ESOC)



27

CLUB DE LECTURAÉs una dona, és un home, no, és un dimoni!!!

(Segon pati. Dilluns 9 de juny. Escales de l'entrada deFlorida, al costat de la biblioteca)

CAROLINA: Xiques, això s'acaba. Quina caloreta que fahui! Mira que no deixar-nos estar al vestíbul...CANDE-LA!? (cridant)

CANDELA: Aii! Què vols, pesada? (reacciona molesta)

CAROLINA: Pesada, JOOO? (sorpresa)

CANDELA: Sí, tu! María no deixa el mòbil i no et fa nicas i no li dius res!

MARÍA: Què?! (totalment absent)

CANDELA: És que no m'agrada que s'acabe el curs! (tris-ta) Se'n recordeu quan anàrem amb els del Club de lecturaal cinema a veure La ladrona de libros? Se' n recordeu?Quins plors, mare meua! (somriu)

MARÍA: Sí és que no havia d'acabar així!

CAROLINA: I com de “guapo” que era el xic...CLARA!(cridant)

CLARA: Hola, xiques, què feu?

CANDELA: Ací recordant el que hem fet enguany. I delsenigmes?

JOSE: Quins enigmes?

CLARA: I tu, què fas ací?

MARÍA: Dels que ficaven Patricia i Mónika al blog per asolucionar-los.

CAROLINA: Sí i les llepolies...

CLARA: Calla, llèpola! A mi el que més m'ha agradat d'en-guany són les recomanacions de lectura que ens han fet,encara que n'hi ha una novel.la que encara no l'he trobada!

QUIM: Jo amb Tolkien i Asimov ja en tinc prou.

CANDELA: I a vosaltres qui us ha convidat?

JOSE: El mateix que a tu!ADRIÁN: Doncs a mi, la història compartida. Per cert,algú l'ha continuada on jo l'havia deixada?

IVÁN: Què?

ISMAEL: La història de la dona que mira per la finestra!

HÉCTOR: Dona?! Però no era un dimoni que volia llan-çar-se des de la finestra?

ABDELATI: QUÈ?!

ÁNGELO: Que no, que era un home que estava esperant ala seua dona mirant per la finestra.

CAROLINA: Ací ningú s'entera de res! MARÍA, DEIXAEL MÒBIL! (cridant)

MARÍA: Ja és hora? (absent)

CANDELA: Sí és hora d'anar-hi a la biblioteca, entrar alblog i comprovar com ha continuat la història de la donaque mirava per la finestra.

JOSE: Home.

HÉCTOR: Dimoni.

CAROLINA: SILENCI! TOTS DINS! (cridant)

CLARA: Perfecte, així li pregunte a Patricia per la novel.laeixa que em recomanà Mónika i que no trobe enlloc.

JOSE: Au, va!

CANDELA: Si és que a mi no m'agrada que s'acabe elcurs... (trista)

BON ESTIU A TOTES I TOTS!

Membres del Club de lectura.http://magradallegirflorida.blogspot.com.es/



28

Des de l’assignatura de valencià a 1r d’ESO enshem iniciat a la pràctica de fer “tertúlies literàries”dels llibres que hem llegit aquest curs. A mesuraque llegim la novel·la a classe i a casa, escrivim lesreflexions a les que ens porta la lectura i després, aclasse, posem en comú aquestes reflexions.Compartim tot allò que ens suggereix, ens sorprèni ens fa pensar el llibre que portem entre les mans.La classe és l’espai on l’alumnat diu la seua.Mireu algunes de les ressenyes de la novel·la “Vanploure estrelles”, de Raquel Ricart

Karina Ferraro Blatatti:A mi, personalment, m'ha agradat molt llegir “Vanploure estrelles” perquè parla d'una esperança,d'un desig, parla de la vida, la mort , la tristesa , l'a-legria. I una vegada que et poses a llegir-lo nopares i això és una cosa que no passa amb tots elsllibres.

Lorena Sanz Cobo:...Amb aquest viatge Pau comprèn que no és l’únicque creu en la màgia i ha tingut contacte amb ella,que el coratge i la valentia són importants perenfrontar les coses que ens impedeixen fer el quevolem, que la ràbia no es pot descarregar amb laviolència perquè té conseqüències negatives queens afecten i és millor traure-la per llevar-se-la de

damunt i que els sentiments com la gelosia, la pori la culpa no porten a cap lloc.M’ha paregut un llibre molt sincer que conta unahistòria tan real com la vida i expressa sentimentsque tots hem tingut i no sabem com traure’ls, a lavegada que desperta l’emoció, la intriga i l’interèsde conèixer el final d’un relat literari apassionant ipreciós.

Esther López Hernández:Pau, un xiquet de dotze anys, ha fet dues prome-ses, la primera que ensenyarà a muntar en bicicle-ta a la seva germana Sara que té sis anys, i l’altra,que Pau anirà a la muntanya a buscar al mag per ademanar-li un desig que sols pot fer una màgiaGRAN. Mentre que Pau està a la muntanya, passapor però continua el camí per arribar fins el mag isalvar a la seua germana. Pau, té el coratge d’en-frontar-se als seus temors, la por d’estar sol a lamuntanya no el frena, sinó que l’empeny per aju-dar-la. Aquesta experiència que viu amb el suportdels seus avis el faran madurar i entendre que lavida no es justa ni injusta, i que cal disfrutar allòbo que ens dona i superar el pitjor que té.

Tertúlies literàries a 1r d’ESO


La CassolaSOM INTERNACIONALS

29

Enguany com a part del Programa Europeud’Ajudanties lingüístiques Comenius hem tingut lasort de comptar entre nosaltres amb Ophélie, unajove que ve de Le Havre, en Normandia (França).Ella ens ha ajudat en les classes d’anglès i francès,en els grups de conversa, en els projectes europeus(preparant amb l’alumnat les representacions), en ellaboratori plurilingüe, en CMC al batxillerat, en elvídeo-clip, en l’espectacle de 4t, en les Trobadesd’Escoles en valencià... i ufff, en un fum de coses!La veritat que des del primer moment es va integrara l’equip i a la nostra “trepidant” manera de treba-llar; i ho ha fet de valent, aportant el seu esforç i laseua vàlua al nostre projecte, que, gràcies a la seuaajuda ha estat un poc més internacional, però tambémés artístic i creatiu.Ens sentim afortunats i molt agraïts per haver pogutcomptar amb Ophélie. Per això, des d’aquetes líniesvolem donar-li les gràcies per tot el que ens haregalat, i mostrar-li el nostre afecte i el dels i lesalumnes que han compartit amb ella experiènciestan enriquidores.

Equip docent

Este año en Florida ha sido una experiencia muyenriquecedora. Ya tenía una idea más o menosconcreta de lo que era la profesión de docente, yser ayudante me ha permitido aprender, ver muchascosas y sobretodo darme cuenta de que enseñar megusta de verdad. Además, una de las cosas muy importante que hizoque no vi pasar mi estancia, es la rapidez con lacual formé parte del equipo de profesores, que hansido muy simpáticos y acogedores desde el primerdía; sin olvidar como me involucraron en variosproyectos y me gustó mucho. Por otra parte, cuando digo que fue enriquecedora,doy una mención especial al valenciano, que esofue un descubrimiento total y ahora me alegrodecir aunque no lo hablo (todavía), que lo entien-do. En fin guardaré un buen recuerdo de LaFlorida Secundaria, de sus profesores y de susalumnos, por supuesto.

Ophélie Lambourdière (Ajudant Lingüística

Comenius – França)

OPHELIE, la nostra ajudant lingüística Comenius



30

Aquest curs hem desenvolupat la segona part delprojecte multilateral Comenius HISTORY ANDDRAMA. Si el curs passat vàrem trobar-nos ambels nostres socis europeus a Bulgària, Estònia iPortugal, aquest curs ens hem reunit al nostre país,a Itàlia, a la República Txeca i a Anglaterra percontinuar amb el nostre objectiu d’aprendre històriad’Europa fent teatre, i d’educar ciutadans europeusconeixent els costums i la cultura dels països parti-cipants, convivint, compartint i fent amics totemprant l'anglès com a llengua de comunicació.

Enguany l’activitat començà a casa nostra. Unespoques setmanes després del començament de curs,al mes d’octubre, l'alumnat, les famílies i el profes-sorat vàrem ser els amfitrions d'una trobada que esva fer a Catarroja i va estar plena d'esdeveniments,de germanor, de bons moments i grans emocions.

Afortunadament l'oratge i el bon ambient ens vanacompanyar durant tota la trobada i van contribuira que, tant nosaltres com els nostres convidats, gau-direm d'un programa d'activitats d'allò mes variat.Aquest va incloure una divertida gimcana pelpoble, la elaboració de pastissets de moniato, unavisita pel centre històric de València guiats per unfantasma, una excursió al parc natural de l’Albuferaa més dels necessaris assajos per a la representacióde les grans figures nacionals de cada país i elstallers de preparació de la gran festa de Moros iCristians, que fou el fet històric local que vàremtriar per a la representació internacional de la nos-tra trobada.

La banda de música, les ballarines i les coloristes“filaes de moros i cristians” formades per tot alum-nat i professorat dels països vàrem desfilar pelscarrer de Catarroja fins arribar a la plaça major onva tindre lloc la representació davant la mirada sor-presa i l’aplaudiment de veïns i companys.

La festa de comiat a la Masia de les Estrelles posàel punt i final a una trobada per la qual tots els paï-sos ens van felicitar al centre, per tota l’organitza-

ció i a les nostres famílies per la seua càlida acolli-da i dedicació.

Quasi no ens havíem recuperat quan ja estàvempreparant-nos per a la següent trobada, a principisde desembre en Pisa, Itàlia. Allí el nostre alumnatva representar el personatge històric búlgar KhanTervel en un original muntatge teatral que combina-va la interpretació en escena amb la projecció d’unvideojoc realitzat per un dels nostres alumnes. Amés de recórrer espais emblemàtics de la ciutat comla torre de Pisa, el Baptisteri, i la ciutat històrica deLucca, també vàrem passar un dia a Florència rea-litzant uns visita guiada al Duomo, el Palazzo Pizzi,el Ponte Veccio i altres llocs d’interès.

Projecte “History and drama” 2013-14



31

A febrer ens van acollir els companys de l'escolad'arts de Brno , a la República Txeca. A més derepresentar a Shakespeare, el nostre alumnat va tin-dré una participació destacada a l'obra internacio-nal. Varen ser moltes les hores dedicades als assa-jos però va pagar la pena perquè el resultat fou unarepresentació amb la participació de tot l’alumnatrealment espectacular.

L’obra rememorava la tàctica magistral ideada perNapoleó per a aconseguir una de les seues victòriesmes afamades, la de la batalla d'Austerlitz. Durantla nostra estada vàrem fer una excursió al castelld’Austerlitz i vàrem visitar el museu i els camps debatalla on tngué lloc aquest fet històric tan impor-tant en la història d’Europa.

L’última trobada i de tancament del projecte haestat aquest passat mes d’abril a Dover, Anglaterra.El nostre alumnat va posar en escena la seua versióde la vida del nostre gran autor Federico GarcíaLorca.

A més, vàrem visitar la ciutat de Canterbury, varemaprendre a ballar danses tradicionals i a cuinar elspastissets típics per a acompanyar el tradicional té,vàrem participar en una gimcana pel castell deDover, vàrem recórrer els túnels secrets de la sego-

na guerra mundial que varen ser estratègics en ladefensa de la ciutat i com no, vàrem gaudir de lesespectaculars vistes des dels famosos penya-segatsblancs.

No faltaren moments de diversió com el ball de dis-fresses i la festa de comiat. Ja de camí cap a l’aero-port, de tornada a casa, vàrem fer un xicotet reco-rregut pels llocs més emblemàtics de Londres.

Sens dubte, aquest projecte amb tot el que hemaprés, les experiències que hem viscut i els amicsque hem fet als diferents països restaran en lamemòria de tots els que hem participat per sempre.

Eugènia Pérez (Professora d’anglès de Florida Secundària)



Sóc Víctor, un alumne de Florida Secundària quefa aproximadament nou mesos vaig decidir endinsar-me en la que després es convertiria en la millor expe-riència de la meua vida .A l’escola em van proposarparticipar a un Projecte Comenius amb l’institutE.Fermi a la ciutat de Castellanza, Italià. Aquellaexperiència duraria sis mesos. Els primers tres hauriade rebre a un alumne italià a la meua casa, per a des-prés viatjar jo uns altres tres a la seua. Em pareixiamassa temps, encara que era conscient de l’oportuni-tat que deixava enrere si no acceptava. Vaig haver detenir llargues converses amb els meus pares abans dedonar el sí final.

Després de contactar i parlar alguna vegada ambCarlo, el meu company italià, va arribar el dia. Allíestàvem, la meua família i jo esperant a que s’obrirenles portes de l’aeroport, em moria de nervis.Vesprades parlant, nits amb els amics i moltes riallesel van convertir en el meu germà, mai no havia sentitaquesta sensació; clar, soc fill únic.

El dia vuit de gener vaig eixir amb destinacióBergamo, Em moria de ganes per vore a Carlo, peròtenia molta vergonya perquè estaria amb la seua famí-lia. Agafàrem el cotxe per a anar fins a casa, on podriadescansar un poc. Vaig anar a l’escola per a conèixerals mestres i als futurs companys de classe, pareixiagent molt simpàtica i l’escola era petita i acollidora.

Els primers dies van ser un poc estranys, perquèencara no tenia massa confiança amb la gent, ni domi-nava la llengua, però no em va resultar difícil inserir-me en aquell típus de vida. El punt màxim de l’expe-riència va arribar quan per fi era capaç de parlar ita-lià, i per tant poder parlar amb tothom sense cap tipusde problema.

Vaig fer molts amics nous, però el que més m’agra-dava era la meua nova família. Podria estar hores par-lant d’ells, però no és el moment, així que sols diré queno em podria haver tocat una llar millor i més acollido-ra. M’ho passava molt bé, cada dia vivia una nova aven-tura i totes rodejat de la millor companyia possible.

Sense adonar-me’n havien passat ja els tres mesos,aquella llarga experiència s’havia convertit en unràpid rellamp que quasi no havia pogut vore. Arribà eldia d’acomiadar-me de tots, però abans de partir, lameua mare d’Itàlia em va fer prometre que aquestestiu tornaria, i que no hi havia res més que parlar. Iací estic, a les portes de l’estiu, planejant de nou elmeu viatge cap a Milan.

Víctor (1r Batx)

Intercanvi amb l’Escola ENRICO FERMI (Itàlia)

Enguany hem tingut 5 alumnes estudiant a l’escola Enrico Fermi (Itàlia): Ana (2n Batx), que haestat tot el curs; Víctor (1r batx), que ha estat 3 mesos i Aida, Merche i Anais (1r batx),

que han estat tres setmanes. Els alumnes de 1r batx ens conten la seua experiència

32


SOM INTERNACIONALSLa Cassola

33

Un any més l’alumnat de l’optativa de francèsha tingut l’oprtunitat de participar en l’intercanviamb un centre de Riom (França) i desprès passar uncap de setmana a Paris i Disney.

Aquesta activitat té una característica especial i ésque es fa conjuntament amb altres centres del nostreentorn: l’IES Berenguer Dalmau i l’IES d’Albal. Sónja molts anys que col·laborem i la idea és continuarfent-ho perquè les valoracions són sempre molt posi-tives. Als avantatges que ja té el fet de tindre unaexperiència internacional com és el propi intercanvi,li hem d’afegir el fet de conviure durant 10 dies ambels companys dels altres centres.

Enguany han participat 15 famílies acollint aestudiants francesos i han viatjat a França 13 alum-nes. La meitat d’elles i ells repetien, la qual cosa

ens satisfà perquè reafirma la idea que és una bonaexperiència. A més volem aprofitar aquest articleper a felicitar l’alumnat que ha participat per comva fer de bé les coses, pel bon ambient i per l’entu-siasme mostrats.

Allí hem fet moltes visites a llocs molt interes-sants de la regió de l’Auvergne, hem tingut un diade vida a l’escola i hem pogut fer un “tour” moltben aprofitat per Paris i, com no per Disney. Si usinteressa saber més sobre el que férem i veure algu-nes fotos, podeu consultar a la web de Florida, onanàrem penjant el nostre diari de viatge.

Per a que comproveu el que us estem contant ushem seleccionat algunes fotos. Mireu la cara defelicitat que hi fem!

Intercanvi amb RIOM (França)


34

La CassolaPROJECTES INTERDISCIPLINARIS

Aquest curs el nostre projecte interdisciplinari de 4tESO Llums i ombres al segle XX, ens ha portat ungran repte: l’espectacle musical que serveix de pro-ducte final al projecte havia de canviar i convertir-se en una tasca de “creació col·lectiva”.

A més a més, hem incorporat al nostre projecte laparticipació de les famílies, tant en el procés de cre-ació, com als assajos i la posada en escena final.

Les primeres valoracions que ha fet l’equip docentens duen a dir que sols pel que hem pogut viure iveure durant el procés de creació, paga la pena:il·lusió, compromís, esforç, treball en equip...Escrivim aquest article quan encara estem en eltemps d’assajar, però quan llegiu aquestes línies elmusical ja s’haurà representat, i estem segurs depoder dir des d’aquest mateix moment que hauràestat tot un èxit!

Us deixem algunes valoracions fetes per alumnes:

Aquest any, els alumnes de quart d’ESO, hem creatun musical en el que representarem sis delsmoments més importants del segle XX: la SegonaRepública, la Guerra Civil, la PostguerraImmediata, el Franquisme, l’Aperturisme i laTransició.

Durant el tercer trimestre, tant l’alumnat com elprofessorat, hem estat treballant molt per a crearun musical original i del qual pugem aprendre. Pera fer possible això, primer hem hagut d’investigarquins van ser els personatges i els fets més impor-tants d’aquest segle.

Amb aquest projecte, a banda d’aprendre contingutteòric, hem treballat en grups cooperant i ajudant-nos els uns als altres. Cadascú ha aportat tot el seuconeixement i, amb les habilitats que cada u tenim,ha sigut possible desenvolupar aquest treball.

Hem tingut l’oportunitat de crear una escena, ele-gir la cançó, la forma d’interpretar, el vestuari i ferel decorat.

Amb tot açò hem après a raonar el perquè de lescoses, no sols a assimilar la informació que ensdonen sense fer-nos cap pregunta.

A més el projecte ens ha permès aprofundir en elsaspectes que més ens interessaven, com per exem-ple: la moda, la manera de viure, l’estètica delscarrers, etc.

Aquesta manera d’aprendre és la que més ensagrada, i pensem que és la més útil per a nosaltres,ja que ens dona una certa llibertat. Altre aspectepositiu que tenen els projectes és que no hem d’es-tar tota l’estona asseguts en una cadira mirant unllibre i prenent apunts, i a més ens permet desenvo-lupar la nostra imaginació.

Esperem que tot açò quede reflectit en el musical“Llums i ombres del segle XX” que representaremal públic el dia 24 de juny i que segur que serà totun èxit.

Laura Sanz i Mònica Sanchis (4t ESO C)

Llums i ombres al segle XX: El Musical



35

No és fàcil ser alumne o alumna de 1r cicle. No ésfàcil començar a créixer. Els més menuts, s’hanincorporat des d’una etapa que han tancat fapoquet, a una nova escola i una nova manera de feri d’estar.Els xics i les xiques de 2n són ja més veterans iveteranes però l’adolescència és una roba que noesta feta a mida de ningú i es difícil posar-se.

Malgrat tot ha estat un curs ple de treball i moltesemocions i en tot moment l’equip de mestres hemintentat que l’Escola no fora una màquina d’encon-gir sinó una màquina capaç de crear l'apassiona-ment pel saber.

En 1r d’ESO hem centrat una bona part dels nostresesforços en desenvolupar la competència d’autono-mia i habilitats socials. És una ferramenta indispen-sable per poder continuar aquesta carrera de fonsque suposa la Secundària Obligatòria i tant en tuto-ria com des de la resta de les àrees ha estat una deles nostres prioritats.

En 2n l’organització personal del treball i les rela-cions han estat el nucli fonamental a partir del qualhem anat treballant la resta de competències. Caldestacar el magnífic treball que els grups de 2nd’ESO han fet en el projecte interdisciplinari“L’HERÈNCIA DEL TIO MANEL”, on partintd’un fet possible i un lloc real han desenvolupat unaproposta fantàstica per transformar una vella masiaen un lloc cultural i ple dels seus somnis de futur.Tant de bo en un futur no massa llunyà aquets pro-jectes puguen fer-se realitat.

1r ha treballat de valent per acoblar-se i aprendreles nostres maneres de fer i aprendre. Hem llegit,han après a treballar amb un ordinador sense neces-sitat de gastar-lo sols per fer ús de les xarxessocials, ja saben perfectament el que és el pastas-web i que cal dur els dossiers d’assignatures benendreçats.

A més hem treballat en un projecte interdisciplina-ri OLI O ACRILIC on han desenvolupat la vessantartística de les competències i ara ja saben veure,mirar i contemplar.

L’Equip Crònica ha estat l’objecte de la nostrainvestigació i la transformació de les seues obres.

Els resultats, sorprenents. Des de l’equip docent molts ànims a xics i xiques,a mares i pares que col·laboren amb nosaltres. Ésfantàstic seguir a l’alumnat i veure com en dosestius van convertint-se en persones que poc a pocres tenen a veure amb eixes fotos que dugueren alprincipi de curs.

1r Cicle a Florida Secundària



36

CARTA D’AGRAÏMENT ALS VEÏNS I LESVEÏNES DEL BARRI

Un any més amb l’ajuda dels veïns i les veïnes delbarri de El Cabanyal el nostre alumnat de 3r ESOha pogut participar en el projecte Cabanyal express.

En aquest projecte l’alumnat de Florida té l’oportu-nitat de conèixer, la història del barri, la seua pro-blemàtica i les diferents accions que poseu enmarxa per posar en valor el barri i per lluitar per laseua conservació.

Ho fan a través d’investigacions que fan a l’esco-la des de diferents assignatures, però sobretot grà-cies a la visita que fan al barri, on són rebuts permolts de vosaltres, que desinteressadament elsconteu com sou, què feu, com enteneu el que estàpassant. És aquesta convivència l’activitat quemés valoren cada any i la que els motiva per con-tinuar la recerca.

Per aquest motiu volem donar-vos formalment lesgràcies per la vostra col·laboració.

Pensem que aquest projecte ens permet apropar l’a-lumnat a una problemàtica social real (la del barridel Cabanyal) i a les persones que l’estan vivint(vosaltres, els veïns).

I ens ajuda en el camí de formar-los com a ciuta-dans crítics i compromesos amb la societat. Peròaquest projecte sols té sentit si comptem amb lavostra participació, per això volem agrair a cadapersona que ha col·laborat aquest any i els ante-riors, la seua dedicació i atenció exquisides.Escoltar l’alumnat com torna de la visita, motivat,agraït i amb ganes de continuar, és un plaer i unregal per a la nostra tasca.

Sabem l’esforç que suposa per a vosaltres prepararla visita i acollir-nos cada any. Veure com conti-nueu fent-lo i com continueu amb la vostra lluita,ens encoratja i ens reafirma en la nostra voluntat defer veure al nostre alumnat la importància de lluitarper allò que li semble just.

Volem convidar-vos a visitar el nostre blog:http://projecte3rflorida.blogspot.com.es/ on teniu laproposta d’activitats de les diferents assignatures.

Atentament,

L’equip docent i l’alumnat de 3r ESO de Florida Secundària

Projecte Cabanyal Express


La CassolaENTREVISTA

37

Entrevista a Toni Mas

Toni Mas, artista valencià, nascut a Aldaia i Llicenciaten Belles Arts, especialitat de pintura, a la Facultat deBBAA de Sant Carles de València. Artista que enguanyha protagonitzat una exposició anomenada "EntreLínies" al poble d’Alaquàs (València) que ha tingut unagran èxit entre el públic valencià. En l'actualitat és pro-fessor d'Educació Visual i Plàstica als institutsd'Educació Secundària Florida Centre de Formació deCatarroja i a La Nostra Escola Comarcal de Picassent.

Comencem l’entrevista des del principi de la teuavida. M’agradaria saber a quina edat et donarescompte que t’agradava dibuixar:Des de sempre, he estat dibuixant des que era menut;tenia una pissarra xicoteta i tenia guix i dibuixava amb elguix en la pissarra després esborrava i tornava a dibuixar.En el món de la pintura hi ha molts estils en què unartista pot expressar-se. Quin és l’estil que més t’a-grada de la pintura?Eixa pregunta és un poquet difícil de contestar. No hi hacap estil en particular que m’agrade més que un altre. Hiha obres en diferents estils que m’agraden, no hi ha unapredilecció per cap estil.Tots els artistes confessen haver tingut uns referentsal llarg de la seua carrera. Quin ha segut el teu?

També em resulta difícil .Hi ha més d’un, hi ha unsquants. Per exemple: Cézanne, Matisse i Picasso.Ens acabes de dir que des de menut t'agradava lapintura. Que és per a tu el món de l'art?L’art és una manera d’expressar plàsticament idees, poe-sia, històries i se poden plasmar en pintures, dibuixos, oen tres dimensions, en escultura, tots son vàlids.Un artista a qui li agrada tant l’art com tu. Has fetalguna exposició de dibuix?Sí, “Entre Línies” és una exposició de collages, la inau-guració va ser el dia 17 de gener a les 20.30h. Ha estatexposada al castell d’Alaquàs, a la sala dels Vilaragutdes de 17 de gener a 15 de febrer de 2014.Segons ens acabes de dir, has fet una exposició“Entre Línies”. Quantes obres vares exposar?En la exposició “Entre Línies” vaig exposar vint-i-nouobres.Dedicar-se al món de l’art costa molt de temps.Quantes exposicions has fet en total?Jo tan sols n’he fet dos, però estic en una associació i eneixa associació hem fet moltes; tots els anys hem fet méso menys dues.En les teues exposicions hi hagué molta afluència degent per veure- les?En les inauguracions, que és el moment on et trobes ambels tots amics i coneguts que convides per a l’ocasió solhaver molta gent, després depèn molt del lloc, de lapublicitat,.... però en qualsevol cas, per la informacióque tinc, sé que l’afluència ha estat bona.Abans del teu èxit de la exposició “Entre Línies”.Havies fet alguna altra exposició?La última exposició va ser de pintura i escultura enValència. Va ser en el complex Deportiu cultural dePatraix. Va tindre lloc del 16 al 31 de gener.

Quina va ser la temàtica principal?La temàtica principal va ser la dona i la figura femeninacom a protagonista.Per a concloure l’entrevista vull preguntar-te quinsplans tens de futur com artista?Doncs, en l’associació en la que estic, exposarem en elmes de juny en València, en Marqués de dos aigües, elmuseu de ceràmica.

Cristina Benacloche i Javier Sancho 3ºA



38

Els projectes interdisciplinaris són treballs amb elsquals posem en pràctica molts dels coneixementsapresos durant el curs en les diferents assignatures.Però també es potencia el creixement com a perso-nes, el desenvolupament de valors com la coopera-ció, la solidaritat o el treball en equip, al mateixtemps que ens preparem per al món laboral. Durantel temps que treballem en aquests projectes, ensdediquem plenament a traure el màxim de nosaltresmateixos, esforçant-nos, tractant d’aconseguir unbon resultat i, sobretot, un bon aprenentatge.

LA CREATIVITAT NO ESTÀ EN CRISI:

Des de ben menuts ens han educat amb uns valorsper saber jutjar i decidir quines accions mereixen elnostre respecte, aprovació i admiració, i per contraquines mereixen la nostra queixa o protesta. Iaquest mateix tema era present al primer projecteque treballarem per grups formats pels tres batxille-rats, doncs mitjançant una acció artística, havíemde reivindicar i manifestar-nos per una causa.

Amb tan sols tres dies, férem un treball d’informa-ció sobre allò que havíem triat, elaboràrem un decà-leg per fer propostes sobre les accions que havíemde dur a terme i el més important és que ens solida-ritzarem i iniciàrem una lluita personal per tractarde canviar reformes, lleis, i altres mesures que afec-ten als principis dels éssers humans com l’educa-ció, el dret a la vida, la salut, etc.

La importància d’aquest projecte però, no era tansols la protesta que realitzaves, sinó també com larealitzaves. Per aquesta raó la originalitat, la inno-vació i la creativitat jugaven un paper molt impor-tant. Finalitzava amb una exposició per part de cadagrup, on argumentaves tot allò que havies anat fent,i el perquè de cada cosa. Els resultats generals vanser molt enriquidors.

UN PROJECTE COMPARTIT AMB EL CENTRE JOAN COMENIUS (VALÈNCIA)

Una vegada finalitzat, alguns alumnes vam visitarel Col·legi Juan Comenius en València, on presen-

Projectes a 1r de Batxillerat



39

taven el mateix projecte. Allí, vam gaudir amb lespresentacions dels companys, on vam poder obser-var grans treballs, tots ells molt elaborats. Per anosaltres, que, ja que teníem la nostra pròpia expe-riència, havíem d’actuar com a jutges dels seus pro-ductes finals i exposicions, va ser una situació deresponsabilitat i ens va servir per a adonar-nos-ende com n’és de difícil avaluar les produccions d’al-tres alumnes. Per altra banda, aquesta activitat, ensva ajudar a comprendre que uns mateixos temesd’actualitat poden ser vistos i entesos des de dife-rents punts de vista. Va ser, sense dubte, una granexperiència que ens va deixar molt positivamentsorpresos, i de la qual guardem grans records.

CREAR UN REFUGI BIOCLIMÀTIC:

El segon projecte realitzat enguany, va ser el pro-jecte del refugi bioclimàtic.

En aquest les pautes sobre el que havíem de realit-zar i com fer-ho van ser bastants diferents al primerja que l’objectiu final era obtenir un refugi muntan-yenc, el qual s’havia de caracteritzar per ser el méssostenible i realista possible.

Altres novetats d’aquest projecte van ser els grupsde treball, que estaven conformats pels grups clas-

se, els quals al seu torn es dividien en subgrupsd'experts (Enginyers, Managers, Redactors, Econo -mistes i Arquitectes).

Encara que el refugi era el producte final, darrered'aquest existien nombroses tasques, com la memò-ria de treball on s’havien d’unir els diferents pro-ductes finals o conclusions realitzats pels grupsd'experts, és a dir el treball realitzat pels enginyershavia de concordar i tenir alguna relació amb eldels economistes i al seu torn amb el dels estudiantsde l'assignatura de biologia. Una vegada es tenia elproducte final, per a culminar el projecte cada clas-se havia de triar un grup de representants, els qualss’encarregarien d’exposar cadascun dels punts fortsdel seu treball, des del respecte cap als altres grups.

En definitiva, aquesta forma diferent de treballar,ens ha ajudat molt per a construir-nos com personesamb capacitat crítica, cooperatives, amb competiti-vitat sana i formades tant en els coneixementsrequerits com en l’àmbit personal.

Albert Dasí, Andreu Jiménez, Mateo Sànchez 1r de batxillerat


La CassolaFEM ESPORT

40

Des del curs passat, 2012-2013, durant els moments de descans, als patis, organitzem dos campionats espor-tius per dinamitzar d’una millor manera els espais comuns.

Per al campionat de futbet es van presentar 16 equips des de 1ESO fins a 2BATX. La lliga s’ha realitzat alllarg del curs i ha tingut primera i segona volta.

Un dels objectius que s’ha pretès és la participació dels jugadors de manera justa amb l’objectiu principal degaudir de l’activitat. I crec que majoritàriament s’ha aconseguit. L’alumnat participa i reconeix les infraccionsencara que siga en perjudici d’un mateix. De manera que s’ha aconseguit reduir la conflictivitat a nivellsquasi inexistents i s’ha millorat en l’espectacle.

S’ha de comentar que el millor equip al llarg de tota la lliga ha estat “Los Hombres del palla”. Un joc ràpid,una distribució ordenada dintre del terreny de joc i la precisió a l’hora de definir han estat les armes princi-pals en les que han basat el seu joc i el que els ha portat tants bons resultats.

La classificació final (fins on va participar l’alumnat de 2BATX que van acabar abans per anar a la prova dela PAU) va ser esta. Els resultats generals van ser molt enriquidors.

Campionats de futbet i basquet als patis



41

Per altra part, també hem realitzat dos campionats de bàsquet, 3 contra 3, al llarg del curs en el que s’hanapuntar 13 equips. Aquests campionats han estat més igualats ja que quatre equips han guanyat quasi tots elspartits: L.A.Cejas, Salinas Team, Jordan’s Boys i Los Topos. Cal destacar que en tots ells hi ha algun juga-dor que també participa en algun equip de bàsquet fora del centre. Especialment, hi ha un jugador en LosTopos que es diu Borja Soriano, que juga en el Valencia Bàsquet B, i que estem segurs que tindrà un futurmolt bo com a jugador de bàsquet.

La classificació fins l’última jornada on van participar tots els equips (també amb els de 2n de batxillerat) vaser esta:

En els dos campionats, cal destacar el nivell dels participants i les ganes de passar-ho bé. Poc a poc l’alum-nat ha entès que l’objectiu principal era passar-ho bé i han posat tots els seus esforços en aconseguir-ho.

El curs que ve ho tornarem a fer i esperem continuar gaudint del nivell tant bo del nostre alumnat en bàsqueti futbol.

David Ferrer



42

El Llevant UD ens va convidar a participaren un campionat que van organitzar per adiferents escoles de València. Els partits esvan disputar al seu estadi, el Ciutat deValència, i el nostre alumnat va poder entraren totes les seues instal·lacions.

Com el campionat era per a alumnat d’entre10 i 12 anys, vam llançar la proposta al nos-tre alumnat de 1ESO i vam aconseguir fer unequip de 12 jugadors i jugadores. De 1ESOAvan participar Josevi Fernández, JoanPoveda, Antoni Martínez i SamuelCorrecher. De 1ESOB van jugar Jesús Raga,Marina Baixauli, Zaira Gijón, Pau Pérez,Julian Just i Mario Molla. I de 1ESOCManel Linares i Josep Sánchez.

El dissabte 31 de maig vam jugar tres partitsen els que el rendiment de l’equip va serextraordinari aconseguint una victòria, per4-0, i dos empats amb el resultat d’aconse-guir 5 punts que ens portaren a la fasesegüent.

El diumenge 1 de juny vam jugar el partit queens portaria a les semifinals però no vampoder guanyar. Dos jugades desafortunades ila poca punteria dels nostres davanters, tot idominar absolutament el partit, ens van ferperdre per 2-0 i quedar eliminats.

Tot i això, ens portem una bonica experièn-cia i una vivència que tardarem molts anysen oblidar. La qualitat i el comportamentdels jugadors i les jugadores va ser magnífical llarg de tota la competició i això va fer quegaudirem moltíssim del campionat. A més,tenim la sort de dir que hem jugat en uncamp de primera divisió!!

David Ferrer

Granotes per un dia!


La CassolaCREACIÓ

43

Creacions poètiques a 2n ESOLa figura de Vicent Andrés Estellés ha sigut subjecte de diverses efemèrides, homenatges i treballs des queva faltar. No debades, l’any 2013 ha estat any Estellés per l’AVL. Això respon a què és un personatge poliè-dric i etern que permet el seu estudi des de molts angles i a molts nivells. En aquesta línia, nosaltres a primercicle d’ESO ens hem servit de l’autor i la seua obra per iniciar-nos en el tast de poesia i entrar al seu món.Hem tractat d’inspirar-nos en la seua figura i els seus temes per fer les nostres creacions a partir de consig-nes, obres coetànies, autors amics, etc.. Tot seguit us mostrem un parell de “collages” poètics i altres 3 crea-cions pròpies de l’alumat de 2n d’ESO.

SILENCI

Jo vinc d'un silenciantic i molt llarg

de gent que va alçant-sedes del fons dels segles,de gent que anomenen

classes subalternes,jo vinc d'un silenciantic i molt llarg.

I mentre sec al balancí, d'esquena al dia,penso que és hora, tal vegada,

de canviar els costums i que he d'emprendrereformes radicals.

(Collage sobre Joan Vinyoli i Raimon, Mònica Martínez,2nC)

FINS A TÚ

Com l'assassí que torna al lloc del crimPrenc el camí que m'ha portat a tu.

Pujaré la tristesa dalt les golfes,i baixaré les graus amb vestit d'alegria.

Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.La fe no és viure d'un record passat.

No somniem passatsque el vent s'ha emportat.

Recorda les raons que un diavaren canviar el signed'aquell temps passat.

En tu estimo tot el meu passat.

(Collage sobre Maria Mercè Marçal i Lluís Llach,Estela Andreu, 2nC)

JO A L’ESTIU

Jo a l’estiu,a la tardor i a la nit,

davall del Sol i de la lluna,amb un llop udolant

sense temor de ningú.

Jo a l’estiu,I el meu cabell,

escoltant música de carrer,en un lloc de la plaça,

un somriure per aquesta joventut.

Jo a l’estiu,amb uns ulls de justícia,mirant per la finestra i

recolzant-me en la taula,com els llamps cauen a terra

amb fúria i dolor.

Jo a l’estiu,amb molta fam i amb guerra,encara que no tinc ni un clau,

almenys tinc l’amor que em dones tu.

(Sergio Cervera, 2n A)


La CassolaCREACIÓ

44

Les mestres de la RepúblicaCom a part de les activitats de recerca del projecte interdisciplinari de 4t ESO Llums i ombres al segle XX ,des de les assignatures de socials i ètica es va fer una proposta d’anàlisi i creació, que pretenia al mateixtemps treballar l’empatia, la capacitat per posar-se en la pell d’un altre i entendre’l.En primer lloc es va fer el visionat i anàlisi del llargmetratge documental “Las maestras de la República”,guanyador d’un Goya als premis de 2014. A continuació es va fer la lectura d’una part del diari d’una d’e-lles, Maria Sánchez. I per últim es plantejà a l’alumnat recrear la transició de la II República al franquismede la postguerra, a través de la redacció del que haurien pogut ser quatre dies del seu diari.Es tracta d’un exercici de creació literària, de reflexió moral i política, i de documentació històrica.

15 dE jULIOL dE 1936

L'ensenyança és la manera d'enriquir les ments de lanostra societat, d'educar-la e instruir-la per a la vida.Per aquest motiu sent tanta passió pel meu treball, Jotinc l'oportunitat d'ajudar la meua societat, a Espanya,a les dones a poder pensar per elles mateixes, a podertindre unes idees, i a defensar-les. Pensar que jo tincaquesta grandíssima oportunitat, m'ompli d'orgull, id'una sensació indescriptible que simplement m'ompliel cor i fa que bategue tan ràpid i tan fort que tothomho senta. Però jo sola, jo sola no podria. Encara aaquesta societat li queda un llarg camí fins a aconse-guir el que molts de nosaltres ja fa tems que somniem,i el nostre major desig és el de què s’acomplisquen.Tan sols espere que açò no acabe ací. Tinc l'esperançaque es puga seguir portant aquest missatge a lessegüents generacions per a què es continue lluitantpels ideals d'una vida i una societat dignes, lliures ieducades, amb poder i benestar general.

12 dE AGOST dE 1939

Sense dubte és dura la situació que es viu. Sentir-teacasat. La majoria dels republicans que de momenthem aconseguit fugir vivim així. Mirem a totes horescap a tots els costats, només pensant en què tal vega-da girem el cantó i ens enxampen, i no puguem fer resmés. Ja res és com era. Hem passat una llarga i duraguerra, hem perdut familiars, amics, coneguts. Hemperdut valors, forces, il·lusió, somnis. Encara així,mai podran acabar del tot amb ells. Ara i hui, escri-vint al meu diari, pense i m'adone que tot pel que helluitat, tot el que he enyorat, el que he aconseguit, tot,es devaneix. Aquesta guerra ho ha desfet tot. Ja ni tansols queden persones. Som gent que camina per no

morir. Ja no hi ha lluita, només som tristor, pena itemor caminant en busca d'un lloc segur. Només pucdir, com ja he dit, als que pensen que poden acabaramb tot per l'egoisme, i mitjançant una brutal violèn-cia, mitjançant el barbarisme i la immoralitat. A totsaquests, hui, no és el dia en el qual ens rendirem, i undia tot el que ara pareix que es perd, tornarà, i res nopodran fer ells. Totes les injustícies, amb el temps,tenen la seua fi.

25 dE nOvEMbRE dE 1939

Recorde la meua labor anterior, entre reixes. Eren diesd'oportunitats, per a poder educar i ensenyar, per apoder ser mestra, per a poder ser una persona lliure.Una persona que transmet la seua mateixa il·lusió iforça, els seus somnis als demés. Hui vivim dies angoi-xosos per a Espanya. Per a l'Espanya republicana i laplena d'il·lusió per l'abans. Dies tristos per als quicreguérem i lluitàrem per aquesta Espanya. Hui sompresoners i probablement prompte deixarem de ser-ho.Res no importa, doncs, no perguem la nostra il·lusió,ni el nostre somni d'una millor Espanya. Encara queens coste la vida. Un país lliure ple d'oportunitats, pera tots, iguals. Ple de lluita pacífica pels somnis de lespersones. Sent por, pena i dolor per mi, però sobretotho sent per no poder seguir defenent les idees d'unpoble amb molt que fer i molt per dir, les idees d'unpoble ple d'aquest somni i il·lusions que sembla quemai arribaran. Ja m'he rendit en la lluita per conser-var la meua vida, una lluita que mai hauria d’ocórrer.He comprés a la fi, que no res tenia a fer, perquè mairenunciaria al que sóc. Mai viuria morint. Si he demorir que siga sent jo.

Mirella Selma blanch 4tC


ÍNDEX1. EDITORIAL

2. NOTÍCIES- Crònica d’un curs- Trobada d’escoles en Valencià- Concert de Rock a les aules- Formació del professorat a Florida- Escola de mestres AKOE

3. REPORTATGES- Els voluntaris dels grups interactius ens conten la seua experiència- Adéu a l’ESO - Acomiadem l’alumnat de 2n de batxillerat- Florida Universitària fa 20 anys ...

4. RACÓ DE L’AMPA

- Mercadet de llibres reciclats

5. DEPARTAMENTS

CIÈNCIES I TECNOLOGIA: - Florida organitza la fase comarcal de l’Olimpíada Matemàtica 2014 - Explorant Julio González

SOCIALS: - Programa de pràctiques en empreses

LLENGÜES:- Taller de cinema en V.O.S - Crítiques al film LOL (francès)- Club de lectura- Tertúlies literàries

6. SOM INTERNACIONALS- Ophélie, la nostra Ajudant lingüística Comenius- Projecte europeu History and drama- Intercanvis amb Itàlia i França

7. ELS NOSTRES PROJECTES INTERDISCIPLINARIS- Valoracions Projecte Llums i Ombres - 1r cicle a Florida- Carta d’agraïment als veïns i veïnes de El Cabanyal- Projectes a 1r de Batxillerat

8. FEM ESPORT- Campionats de futbet i bàsquet als recreus- Granotes per un dia

9. ENTREVISTA- Entrevista a Toni Mas

9. CREACIÓ- Creacions poètiques a 2n ESO - Diari de mestres de la República- Carta d’amor a Frankenstein

EDITA

Florida Secundària

ELABORA

Comissió Gestió Cultural

DISSENY

Blanca Barberá

COORDINA

Mª Carmen Martínez

COL·LABORA

Professorat, Alumnat i AMPA

PORTADA

Adrián Domingo Gradolí (1r Batx)

ÍNDEXLa Cassola La Cassola

CREACIÓ

CARTA DE AMÉRICA A FRANKENSTEIN

Amado Frankenstein:

Soy yo, América, después de largos años de espera otrohombre siguió los pasos de tu creador y consiguió crearmea mí. Tantos años mi corazón buscándote y tú sin poderverme. Recuerdo nuestra primera cita en los bosques deLondres, no he podido dejar de pensar en ti., esa maravi-llosa semana en la que creía que dejarías a un lado tus sen-timientos de rencor y odio y podrías unirte a mí para teneruna vida juntos. Toda esta lucha comenzó porque no creíaspoder ser amado, pero aquí estoy yo amándote como nadie¿Acaso no era yo lo que deseabas? Una persona que teamara y quisiera estar contigo para el resto de tus días...Mas tú preferiste antes saciar tu odio que creer que podríasser feliz a mi lado.Es por eso que te envío esta carta porque creo desde el fondo de mi corazón que debes serfeliz y creo que ahora mismo no lo estás siendo. Como decía el gran filósofo Aristóteles "lafinalidad del hombre es conseguir la felicidad" pero no debemos creer que encontraremosla felicidad dejándonos llevar por nuestros sentimientos, ya que muchas veces éstos hacenque creamos problemas de difícil resolución. Debes hacer caso a tu razón y no dejarte lle-var siempre por tus sentimientos. Creo en ti, Franky ,creo que puedes superarte a ti mismo,creo que, como dijo Nietzseche ,tú eres un "superhombre", capaz de poder crear sus pro-pios valores, sus propias creencias y su propia vida, dejando atrás el pasado, todo el dañoque te pueden haber causado y buscar un futuro nuevo e independiente en el que puedasser libre. Todos los humanos sufren y siguen su vida intentando apartar los malos recuer-dos y así continuar su vida:" buscar el placer, para huir del dolor", como decía Epicuro.Una vida conmigo te daría todo el placer para así olvidar todo el dolor que te han provo-cado durante años. Podríamos crear una vida juntos y conseguir la mayor felicidad po-sible, amándonos, amándote.Así pues en tus manos está vencer a tus demonios y dejar atrás tu vida para comenzar unanueva a mi lado. Cambiar el odio que te destruye por el amor que te construye, el amorque quiero proporcionarte para que te quedes a mi lado y podamos amarnos eternamente.

Atentamente, tu amada América esperando que regreses a mi lado y poder estar contigohasta el fin de mis días.

Diego Peñarrubia, Mireia Piles, Marina Martinez, Alejandra Obando (1er C Batxillerat )


Po

rtad

a:

Ad

riàn

Do

min

go

(1r

Batx

)

JUNY 2014 nº 29


cassola 29 144

Education