cartera de servicis de salut pÚblica de la ... -...

CARTERA DE SERVICIS DE SALUT PÚBLICA DE LA COMUNITAT VALENCIANAPLA DIRECTOR DE DESPLEGAMENT DE LA LLEI DE SALUT PÚBLICA DE LA COMUNITAT VALENCIANA

Índice

0

1

2

2.1

2.2

2.3

2.4

3

3.1

3.2

PRESENTACIÓ DE LA CARTERA DE SERVICIS DE SALUT PÚBLICA 2

PRÒLEG 4

INTRODUCCIÓ 5

La cartera de servicis en la Llei de Salut 7

Objectius de la cartera de servicis 8

Metodologia de la cartera de servicis 9

Estructura dels servicis 12

SERVICIS DE SALUT PÚBLICA DE LA COMUNITAT VALENCIANA 13

PROMOCIÓ Y EDUCACIÓ PER A LA SALUD 15

Promoció d’estils de vida saludables: promoció d’una alimentació saludable 15

Promoció d’estils de vida saludables: promoció de l’activitat física 17

Promoció d’estils de vida saludables: control del tabaquisme 19

Promoció d’estils de vida saludables : promoció de la salut sexual i reproductiva 21

Educació per a la salut en l’escola 23

Promoció de la seguretat viària 25

Promoció de la salut bucodental 27

Promoció de la salut en l’embaràs, part i puerperi 28

Promoció de la salut en la població infantil i adolescent 29

Programa de salut de majors de 40 anys (de 40 a 65 anys) 31

Promoció de la salut en persones majors 32

Promoció de la salut en col·lectius específics de la població amb especial vulnerabilitat 33

PREVENCIÓ DE LA MALALTIA 34

Cribratge neonatal de defectes congènits 34

Prevenció del càncer: melanoma 35

Prevenció del càncer: cèrvix 36

Prevenció del càncer: colorectal 37

Índex

Seguridad química

Servicios de prevención de riesgos laborales Vigilancia post-ocupacional de la salud de los trabajadores

Vigilancia sanitaria de plaguicidas y biocidas Vigilancia sanitaria y evaluación del agua de consumo humano Vigilancia sanitaria de zonas de baño y aguas recreativas

Vigilancia sanitaria de la contaminación atmosférica

Vigilancia sanitaria de los residuos sólidos

Vigilancia de los equipos de transferencia de masa de agua en corrientes de aire con producción de aerosoles

Vigilancia sanitaria de la contaminación acústica, electromagnética y radiactiva

Prevención de problemas de salud derivados de temperaturas extremas y otros efectos del cambio climático en la salud

Vigilancia sanitaria de los productos químicos de uso no profesional con repercusión para la comunidad, incluidos plaguicidas y biocidas

Análisis y evaluación de morbilidad, factores de riesgo y determinantes

Sistema de información sobre el cáncer

Red centinela sanitaria

Registro de casos de sida

Registro de enfermos renales

Registro de interrupciones voluntarias del embarazo

Registro de mortalidad general

Registro de mortalidad perinatal

Vigilancia epidemiológica de las enfermedades transmisibles

Vigilancia epidemiológica de la enfermedad meningocócica

Vigilancia epidemiológica de la tuberculosis

Vigilancia epidemiológica para la eliminación del sarampión

5

2

3

4

5

6

7

8

9

10

12

14

15

16

17

3.3

3.4

Prevenció del càncer: càncer hereditari 38

Prevenció del càncer: mama 39

Prevenció de malalties cardiovasculars 41

Prevenció i control de l’osteoporosi 42

Prevenció del VIH/SIDA 43

Prevenció de malalties immunoprevenibles en adults 44

Prevenció de malalties immunoprevenibles en la infància 45

Prevenció de malalties immunoprevenibles en grups de risc 46

Prevenció i control del sobrepés i l’obesitat 47

Prevenció de trastorns de la conducta alimentària 48

Prevenció de la violència de gènere i en la infància 49

SEGURETAT ALIMENTÀRIA 50

Vigilància sistemàtica d’establiments alimentaris 50

Vigilància sanitària d’aliments 51

Control d’escorxadors 53

Autocontrol en la indústria alimentària 55

Assegurament de la traçabilitat 57

Control de l’etiquetatge i publicitat 59

Ordenació alimentària 62

Autorización de entidades formadoras de manipuladores de alimentos 64

SALUT LABORAL 65

Empreses generadores de salut 65

Entitats col·laboradores de la seguretat social en la gestió de les contingències d’accidents de treball i malalties professionals 67

Mapa de riscos 69

Prevenció del risc biològic 71

Seguretat química 72

Servicis de prevenció de riscos laborals 74

Índice

3.5

3.6

3.7

Vigilància postocupacional de la salut dels treballadors 76

Vigilància sanitària de plaguicides i biocides 77

SANITAT AMBIENTAL 79

Vigilància sanitària i avaluació de l’aigua de consum humà 79

Vigilància sanitària de zones de bany i aigües recreatives 80

Vigilància sanitària de la contaminació atmosfèrica 81

Vigilància sanitària dels residus sòlids 82

Vigilància dels equips de transferència de massa d’aigua en corrents d’aire amb producció d’aerosols 83

Vigilància sanitària de la contaminació acústica, electromagnètica i radioactiva 84

Prevenció de problemes de salut derivats de temperatures extremes i altres efectes del canvi climàtic en la salut 85

Vigilància sanitària dels productes químics d’ús no professional amb repercussió per a la comunitat, inclosos plaguicides i biocides 86

INFORMACIÓ EN SALUT PÚBLICA 87

Anàlisi i avaluació de morbiditat, factors de risc i determinants 87

Sistema d’informació sobre el càncer 88

Xarxa sentinella sanitària 89

Registre de casos de SIDA 90

Registre de malalts renals 91

Registre d’interrupcions voluntàries de l’embaràs 92

Registre de mortalitat general 93

Registre de mortalitat perinatal 94

VIGILÀNCIA EN SALUT PÚBLICA 95

Vigilància epidemiològica de les malalties transmissibles 95

Vigilància epidemiològica de la malaltia meningocòccica 97

Vigilància epidemiològica de la tuberculosi 98

Vigilància epidemiològica per a l’eliminació de la pallola 99

Índex

3.8

3.9

3.10

Sistema de vigilància epidemiològica de la grip 100

Xarxa de vigilància microbiològica 101

Vigilància epidemiològica dels brots i les situacions epidèmiques 102

Vigilància epidemiològica de la paràlisi flàccida aguda 104

Vigilància epidemiològica de les encefalopaties espongiformes transmissibles humanes (EETH) 105

Anàlisi i monitorització de la salut infantil 106

Anàlisi i monitorització de la salut perinatal 107

Sistema de vigilància epidemiològica laboral 108

LABORATORIS DE SALUT PÚBLICA 109

Laboratoris de salut pública 109

Registre de laboratoris de salut pública 110

INVESTIGACIÓN 111

Desigualtats en salut 111

Genòmica i salut 113

Malalties rares 115

Investigació en vacunes 117

Càncer en salut pública 118

Servicis en salut 119

Ambient i salut 121

Farmacoepidemiologia 122

Xarxa valenciana de Biobancs 123

Plataforma d′investigació en Seguretat alimentària 125

FORMACIÓ 127

Pregrau 127

Postgrau 128

2

Un dels impulsos de progrés d’una societat és el seu nivell de salut que, en general, pot associar-se a la implantació d’activitats de salut pública.

La naturalesa diversa i multisectorial dels determinants de salut ha sigut descrita àmpliament pel cos científic de la salut pública, en què el coneixement científic de la relació entre factors socials i salut no ha parat de créixer.

Als poders públics ens correspon el desplegament de polítiques de salut que tinguen en compte el conjunt de factors socials i sanitaris implicats en l ’aparició i evolució de problemes de salut, que determinaran el conjunt d’activitats que conformen el mosaic de prestacions de salut pública

La Llei 4/2005, de 17 de juny, de Salut Publica de la Comunitat Valenciana, text normatiu pioner i precursor de distintes iniciatives a nivell autonòmic i nacional, regula les actuacions en matèria de salut pública que es despleguen en l ’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana i establix la necessitat de disposar d’una cartera de servicis en la qual es facen efectives les prestacions en matèria de salut pública a què té dret tota la població de la Comunitat valenciana

La Cartera de Servicis de Salut Pública planteja una oferta de servicis tant en l ’àmbit de la promoció de la salut i la prevenció de la malaltia com en el de la protecció de la salut, consolida una oferta realista i de qualitat dels servicis de salut pública i n’assegura el caràcter dinàmic, que en permetrà la constant adaptació tant davant l ’aparició de noves tecnologies com en les noves presentacions dels problemes de salut per mitjà de la revisió permanent de la vigència i eficiència de les prestacions.

Esta és la nostra tasca i el nostre compromís.

Conseller de SanitatManuel Cervera Taulet

Presentació

4

Possiblement estiguem vivint actualment, en els països desenvolupats com el nostre, un dels moments de major nivell de salut, amb expectatives de vida superiors i de més qualitat.

L’estat de salut de la població depén de molts factors, dependents del propi individu, però també de l ’entorn i del sistema sanitari.

Per tant, l ’objectiu de les administracions ha de ser propiciar el millor dels entorns perquè l ’individu i la col·lectivitat puguen arribar al seu màxim desenvolupament en salut.

La Llei 4/2005, de 17 de juny, de Salut Pública de la Comunitat Valenciana, és el marc organitzatiu en el qual es poden encaixar totes les actuacions de l ’àmbit de la salut pública conduents a aconseguir este desenvolupament saludable de l ’individu i de la comunitat.

Seguint amb el desplegament marcat per esta llei, el 23 de juliol de 2009 es va publicar el decret de cartera de servicis de Salut Pública, en el qual s’emmarquen les ofertes que coordina o proveïx la Conselleria de Sanitat a través de la Direcció General de Salut Pública.

La publicació que ara posem a disposició de la població, els professionals i les administracions, com a ampliació de la informació que conté el decret, desitgem que permeta un major coneixement de l ’àmbit de salut pública que, a través de la vigilància de la salut, la protecció, la promoció i la prevenció esperem que continue generant salut a la Comunitat Valenciana.

D’altra banda es complix d’esta manera la necessitat de comptar amb un instrument de difusió que, som que es manté actualitzat segons els coneixements científics de cada moment, permet donar la millor atenció a la població de la Comunitat Valenciana.

Director General de Salud PúblicaManuel Escolano Puig

Pròleg

5 Cartera de Servicios de Salud Pública de la Comunitat Valenciana

PROLOSO

INTRODUCCIÓ

2

PROLOSO

6

7 Cartera de servicis de Salut Pública de la Comunitat Valenciana

2.1

La cartera de servicis en la Llei de Salut Pública de la Comunitat Valenciana: justificació

La Cartera de Servicis de Salut Pública és un dels elements fonamentals de la Llei de Salut Pública de la Comunitat Valenciana i, per tant, del sistema sanitari valencià.

Per això, d’acord amb l’article 6 de la Llei 4/2005, de 17 de juny, de la Generalitat Valenciana, de Salut Pública de la Comunitat Valenciana, la cartera de servicis es configura com el conjunt de tècniques, tecnologies o procediments necessaris per a fer efectives les prestacions de salut pública de tota la població de la Comunitat Valenciana.

Esta cartera és una de les bases necessàries per a una planificació eficient de les actuacions en matèria de salut pública, ja que assegura de forma dinàmica la prestació d’uns servicis adaptats al gènere i a les necessitats de la població.

La cartera que es presenta inclou els servicis de referència definits per al Sistema Nacional de Salut, així com els específics de la Conselleria de Sanitat a fi de donar resposta als problemes de salut de la Comunitat Valenciana.

Així mateix, i a fi de reforçar un model de salut integral i coordinat que done una cobertura sanitària eficient a la població, la cartera de servicis permet la definició de les obligacions de les distintes entitats prestadores de servicis, la normalització de les activitats i l’avaluació, així com la incorporació de noves activitats en matèria de salut pública al sistema sanitari.

8

2.2

Objectius de la cartera de servicis

Els objectius de la Cartera de Servicis de Salut Pública de la Comunitat Valenciana són els següents:

· Donar a conéixer a la població general les prestacions oferides per la Conselleria de Sanitat en matèria de salut pública.

· Garantir la prestació de servicis de qualitat que s’adapten a les necessitats dinàmiques de la població en matèria de salut pública.

· Establir unes línies d’actuació coherents amb la missió i l’estratègia de la Conselleria de Sanitat en matèria de salut pública, plasmades en la Llei 4/2005, de 17 de juny, de la Generalitat Valenciana, de Salut Pública de la Comunitat Valenciana.

· Orientar els recursos humans i econòmics de la Conselleria de Sanitat en matèria de salut pública cap a la consecució d’uns objectius definits.


2.3

Metodologia de la cartera de servicis

Esta primera edició de la Cartera de Servicis de Salut Pública de la Comunitat Valenciana és el resultat de l’aplicació d’una metodologia rigorosa que assegura una descripció fidel i efectiva dels servicis prestats a la ciutadania en matèria de salut pública.

Des de l’elaboració del Pla Estratègic 04 de la Direcció General de Salut Pública, es va establir la necessitat de definir una sèrie de paràmetres o criteris d’inclusió que permeteren la identificació dels servicis existents i futurs en salut pública.

Per això, esta cartera recopila els servicis que mostra per mitjà d’una exhaustiva labor d’anàlisi dels programes existents en la Direcció General de Salut Pública. A fi d’aconseguir este objectiu, s’han seguit criteris uniformes que han permés aconseguir un determinat nivell d’equitat i homogeneïtat que en l’actualitat es veu plasmada en la descripció d’estos servicis.

Els servicis identificats inclouen tant els servicis que conformen el nucli bàsic de les activitats en salut pública (control de malalties transmissibles, prevenció i promoció de la salut, seguretat i higiene dels aliments, etc.), com els que per la seua naturalesa són essencialment prestats pels servicis assistencials però el disseny i planificació dels quals provenen de l’entitat responsable en matèria de salut pública.

Una vegada definits estos criteris, es va elaborar un instrument d’inclusió que assegurara la verificació que tots els servicis catalogats responen a alguna de les raons normatives o positives que en justifiquen el desig de la implementació.

10

Els servicis, per a incloure’ls, s’han ajustat als criteris següents:

· Actuar en aspectes comuns sobre el conjunt de la societat, en els quals no pertoca l’atenció individual.

· Tindre les característiques de bé de mèrit o tutelat, és a dir, quan per algunes raons es considera desitjable que el servici es preste públicament. Especialment quan hi ha una normativa específica que imposa la prestació del servici.

· Les conseqüències no desitjades que suposarien que no es prestara el servici, una vegada valorades, no es consideren acceptables.

· Els servicis que constituïxen essencialment “inputs” imprescindibles per a altres actuacions.

· Servicis la prestació dels quals té caràcter individual però les repercussions dels quals incorporen una dimensió col·lectiva rellevant.

Una vez recopilados dichos servicios se desglosa el objeto, la relevancia, Una vegada recopilats estos servicis, es desglossa l’objecte, la rellevància, els objectius, les activitats, els modes d’actuació, la participació comunitària i les àrees de millora, s’establixen els indicadors d’avaluació així com una sèrie d’estratègies de millora de qualitat en cada un dels programes.

Amb posterioritat, es reestructura el contingut dels programes cap a un format que resulte de fàcil maneig per part del verdader destinatari dels servicis: la ciutadania, i dóna lloc als servicis que s’exposen a continuació.


En este document, els servicis han sigut agrupats segons les línies estratègiques següents, que resulten de l’anàlisi de les activitats bàsiques en matèria de salut pública arreplegades per la Llei 4/2005, de 17 de juny, de la Generalitat Valenciana, de Salut Pública de la Comunitat Valenciana:

· Promoció i educació per a la salut.

· Prevenció de la malaltia.

· Seguretat alimentària.

· Salut laboral.

· Sanitat ambiental.

· Informació en salut pública.

· Vigilància en salut pública.

· Laboratoris de salut pública.

· Investigació.

· Formació.

La metodologia emprada ha de servir com a base per a futures actualitzacions de la cartera de servicis, i ha de convertir en la ferramenta dinàmica de referència en la gestió de les prestacions en matèria de salut pública.

12

Els servicis que formen la cartera han sigut agrupats seguint una disposició lògica i homogènia que en facilite la comprensió per part de la societat i faça la informació accessible.

Cada un dels servicis compta amb els apartats Objecte, Descripció del servici, Altres entitats que participen en este servici i Normativa:

· Objecte: definix el servici, en resumix la raó de ser i inclou, si és el cas, què és el que es pretén aconseguir per mitjà de la prestació.

· Descripció del servici: sintetitza les línies d’actuació bàsiques del servici i les accions o activitats principals que este genera i que permeten que es desplegue correctament.

· Altres entitats que participen en este servici: els servicis arreplegats en esta cartera són els propis de l’estructura de Salut Pública de la Comunitat Valenciana, representada en la Conselleria de Sanitat per mitjà de l’Entitat Valenciana per a l’Acció en Salut Pública (EVASP), i els ens que té adscrits, l’Agència Valenciana de Seguretat Alimentària (AVSA) i el Centre Superior d’Investigació en Salut Pública (CSISP).

No obstant això, gran part dels servicis són prestats amb la intervenció d’altres entitats de diversa índole, la participació de les quals s’arreplega en este epígraf.

· Normativa: fa referència a les disposicions legals autonòmiques, estatals i comunitàries arreplegades en publicacions oficials que condicionen de manera directa la prestació del servici.

No s’han inclòs estos epígrafs en els casos en què algun no s’aplica en un servici determinat.

2.4

Estructura dels servicis

13 Cartera de Servicios de Salud Pública de la Comunitat

Valenciana

PROLOSO

SERVICIS DE SALUT PÚBLICA DE LA COMUNITAT VALENCIANA

3

14

PROLOSO

3.1


Promoció d’estils de vida saluda-bles: promoció d’una alimentació saludable

Promoció i Educació per a la Salut

Promoció i Educació per a la salut

Objecte

Promoure una alimentació saludable en la població general i, especialment, en els grups més vulnerables (xiquets/es, adolescents, gestants, dones que alleten i persones majors).

Descripció del servici

· Promoure estratègies per a fomentar l’educació per a la salut referida a l’alimentació saludable en els grups de població sana més vulnerable (xiquets/es, escolars, adolescents, dones gestants i que alleten i persones majors).

· Elaborar guies i recomanacions per a fomentar la pràctica referida a l’alimentació saludable en menjadors col·lectius (àmbit escolar, laboral, residències de majors i restauradors).

· Elaborar i difondre materials de suport relacionats amb la promoció d’una alimentació saludable emmarcada en el patró de la dieta mediterrània per a informar la població general i grups de població específics.

· Formar els professionals per a la realització d’un consell dietètic efectiu als usuaris del sistema sanitari.

· Avaluar de forma periòdica els indicadors relacionats amb les pràctiques alimentàries i la nutrició dels grups de població diana (escolars, població adulta, majors, etc.).

· Assessorament en la formulació de guies alimentàries, consells i estratègies d’implementació en aquells programes de promoció de salut i de prevenció de malaltia en què l’alimentació siga un factor influent.

· Disseny d’estratègies per a adaptar l’alimentació de col·lectius ètnics a patrons alimentaris saludables (en el marc de les seues pràctiques alimentàries habituals).

16

Altres entitats que participen en este servici

· Agència Valenciana de Salut.

· Escola Valenciana d’Estudis de la Salut.

· Conselleria d’Educació.

· CdT (Centres de Turisme).

· Associacions d’usuaris.

· Associacions professionals.

· Col·legis professionals

Normativa

· Pla de Prevenció de Malalties Cardiovasculars.

3.1



Promoció d’estils de vida saludables:promoció de l’activitat física

Promoció i Educació per a la salut

Objecte

Promoure la pràctica de l’activitat física adaptada a les condicions i a les circumstàncies personals de cada grup d’edat.


· Potenciar la recomanació d’activitat física en l’atenció sanitària, en especial en els col·lectius que presenten factors de risc (obesitat, diabetis, hipertensió).

· Elaborar guies per a professionals sanitaris per a l’avaluació i establiment de recomanacions adaptades segons l’edat i les condicions individuals.

· Elaborar guies per a usuaris amb recomanacions adaptades segons l’edat i les circumstàncies personals.

· Potenciar la pràctica d’activitat física en la població general, en especial en els col·lectius de major risc, i en la població infantojuvenil.

· Elaboració de materials de suport per a fomentar l’activitat física en els diversos col·lectius.

· Formació dels professionals sanitaris, docents i sociosanitaris.

· Realització de campanyes informatives dirigides a població general i a col·lectius específics a fi de potenciar l’activitat física.

·

18




· Conselleria de Benestar Social.


· Ajuntaments de la Comunitat Valenciana.

· Diputacions de la Comunitat Valenciana.

· Universitat de València.



Normativa


3.1

Promoció i Educació per a la salut19 Cartera de servicis de Salut Pública de la Comunitat Valenciana


Objecte

Reduir el consum de tabac en la població general prevenint la incorporació de nous fumadors i promovent la deshabituació tabàquica, així com fomentar la protecció dels no fumadors.


· Disseny i posada en funcionament del Pla de Prevenció i Control del Tabaquisme a la Comunitat Valenciana, que incloga els àmbits d’intervenció següents:

· Prevenció de l’inici del consum de tabac per mitjà d’intervencions de promoció de salut.

· Foment de l’abandó de l’hàbit tabàquic i suport a la deshabituació.

· Protecció dels no fumadors a través del desplegament normatiu.

· Avaluació de l’evolució del consum de tabac i les seues principals conseqüències per a la salut a través d’un sistema d’informació.

· Formació dels professionals sanitaris en l’àmbit de la prevenció i control del tabaquisme.

· Elaboració i difusió dels materials de suport relacionats amb la prevenció i control del tabaquisme, dirigits tant a professionals sanitaris com a població general.

Promoció d’estils de vida saluda-bles: control del tabaquisme

20





· Conselleria de Cultura i Esport.


Normativa

· Orde de 20 de juny de 1988, de la Conselleria de Sanitat i Consum, per la qual aprova el programa de disminució del consum de tabac.

· Orde de 7 de juliol de 1997, de la Conselleria de Sanitat, per la qual crea les Unitats de Conductes Addictives en determinades àrees de salut de la Comunitat Valenciana.

· Llei 28/2005, de 26 de desembre, de mesures sanitàries contra el tabaquisme i reguladora de la venda, el subministrament, el consum i la publicitat dels productes del tabac.

· Decret 53/2006, de 21 d’abril, del Consell, pel qual desplega, en l’àmbit de la Comunitat Valenciana, la Llei 28/2005, de 26 de desembre, de mesures sanitàries contra el tabaquisme i reguladora de la venda, el subministrament, el consum i la publicitat dels productes del tabac.

· Pla de Salut de la Comunitat Valenciana 2005-2009

· Pla Cardiovascular de la Comunitat Valenciana

· Pla Oncològic de la Comunitat Valencian

3.1



Objecte

Potenciar la salut sexual i reproductiva com a aspecte important i posi-tiu de la salut en general i com a desenvolupament d’una manera de vida sana (relacions humanes de respecte, embarassos desitjats), evitat les conseqüències potencials negatives (embarassos no desitjats, infec-cions de transmissió sexual, etc.).


· Disseny, implantació, desplegament i avaluació de programes que afavorisquen una educació en matèria de salut sexual i reproductiva accessible, considerant com a grups prioritaris els adolescents i jóvens.

· Disseny, implantació, desplegament i avaluació de programes formatius perquè els implicats tinguen formació adequada i homogènia, a fi de potenciar la col·laboració intersectorial i multidisciplinària.

· Elaboració i difusió dels materials de suport, dirigits a tots els implicats, que reforcen un medi favorable de la salut sexual i reproductiva.

· Desplegament d’estudis i investigació en matèria de salut sexual i reproductiva.

·

Promoció d’estils de vida saluda-bles: promoció de la salut sexual i reproductiva

22



· Conselleria de Benestar Social




Normativa

· Decret 149/1986, de 24 de novembre, del Consell de la Generalitat Valenciana, que regula la prestació de servicis en matèria de planificació familiar i sexualitat a la Comunitat Valenciana.

· Orde de 12 de maig de 1995, de la Conselleria de Sanitat i Consum, per la qual establix l’ordenació territorial i la cobertura dels Centres de Planificació Familiar.

· Orde de 31 de març de 1987, de la Conselleria de Sanitat i Consum, per la qual regula els Centres de Planificació Familiar de la Comunitat Valenciana.

· Llei 8/2008, de 20 de juny, de la Generalitat, sobre els drets de salut dels xiquets i adolescents.

· Llei 12/2008, de 3 de juliol, de la Generalitat, de Protecció Integral de la Infància i l’Adolescència de la Comunitat Valenciana.

3.1



Objecte

Incorporar transversalment l’educació per a la salut en l’àmbit escolar, ja que el medi docent, en els diferents nivells, és l’entorn més adequat per a la realització d’activitats relacionades amb la salut.


· Disseny i implementació d’activitats d’educació per a la salut en l’escola.

· Avaluació de les activitats d’educació per a la salut realitzades en l’àmbit docent.

· Formació dels professionals sanitaris i docents en educació per a la salut.

· Elaboració i difusió dels materials de suport relacionats amb l’educació per a la salut, dirigits tant als professionals sanitaris i docents com a la població general.






Educació per a la salut en l’escola

24

Normativa

· Llei 1/1994, de 28 de març, de la Generalitat Valenciana, de Salut Escolar.

· Decret 164/2002, de 24 de setembre, del Govern Valencià, pel qual regula la composició i funcionament de la Comissió Mixta de Salut Escolar.

· Llei 8/2008, de 20 de juny, de la Generalitat, sobre els drets de salut dels xiquets i adolescents.

· Llei 12/2008, de 3 de juliol de la Generalitat, de Protecció Integral de la Infància i l’Adolescència de la Comunitat Valenciana.

3.1



Objecte

Promoure la seguretat viària, especialment entre els adolescents i jóvens, a fi de previndre els accidents de vehicles de motor, ja que esta és una de les principals causes de mortalitat.


· Disseny, implementació i avaluació de les activitats d’educació viària dirigides a la població, amb especial atenció a jóvens i persones majors, per la seua alta taxa d’accidentabilitat.

· Seguiment de l’evolució de la sinistralitat per accidents de tràfic.

· Formació dels professionals sanitaris en l’àmbit de la prevenció dels accidents de trànsit i les seues principals seqüeles.

· Elaboració i difusió dels materials de suport relacionats amb la prevenció dels accidents de tràfic i les seues principals seqüeles, dirigits tant als professionals sanitaris com a la població general.

· Promoure la investigació en seguretat viària i participar en estudis sobre l’accidentalitat en la Comunitat Valenciana.

Promoció de la seguretat viària

26






· Direcció General de Trànsit.

· Mútues asseguradores d’accidents de trànsit.

· Universitats

Normativa

· Decret 174/1991, de 15 d’octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual designa els representants de la Generalitat Valenciana en el Consell Superior de Trànsit i Seguretat de la Circulació Viària (DOGV 1652, de 29/10/91).

· Decret 26/1992, de 2 de març, del Govern Valencià, pel qual es modifica el Decret 174/1991, de 15 d’octubre, sobre representants de la Generalitat Valenciana en el Consell Superior de Trànsit i Seguretat de la Circulació Viària.

· Pla de Salut de la Comunitat Valenciana 2005-2009.


3.1


Objecte

Promoció de la salut bucodental i prevenció de les malalties bucodentals, espe-cialment les més prevalents (càries i malaltia periodontal), en la població infantil i adolescent de la Comunitat Valenciana.


· Disseny i avaluació del programa de salut bucodental a la Comunitat Valenciana.

· Planificació i coordinació de les activitats relacionades amb el programa de salut bucodental.

· Elaboració i difusió de materials de suport per al programa de salut bucodental en centres sanitaris i docents.

· Informació sobre la situació del programa de salut bucodental.

· Provisió del material i formació per al desplegament del programa de salut bucodental.

· Formació relacionada amb el programa de salut bucodental.




Normativa

· Reial Decret 63/1995, de 20 de gener, sobre ordenació de prestacions sanitàries del Sistema Nacional de Salut.

Promoció de la salut bucodental

28

3.1


Objecte

Promoció de la salut i prevenció i detecció de problemes de salut rellevants durant l’embaràs, part i puerperi en la població de la Comunitat Valenciana.


· Disseny i avaluació del Programa de Promoció de la Salut en l’Embaràs, Part i Puerperi a la Comunitat Valenciana.

· Planificació i coordinació de les activitats relacionades amb el programa de l’embaràs, part i puerperi.

· Elaboració i difusió de materials de suport per a la promoció, prevenció i atenció de la salut en l’embaràs, part i puerperi.

· Informació sobre la situació del programa de salut en l’embaràs, part i puerperi.

· Formació relacionada amb el programa de l’embaràs, part i puerperi.




Normativa

· Decret 147/1986, de 24 de novembre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual regula el programa per a la Promoció de la Salut de la Mare i el Xiquet.

· Llei 6/2008, de 2 de juny, de la Generalitat, d’Assegurament Sanitari del Sistema Sanitari Públic de la Comunitat Valenciana.

· Llei 8/2008, de 20 de juny, de la Generalitat, sobre els Drets de Salut dels Xiquets i Adolescents.

Promoció de la salut en l’embaràs, part i puerperi

3.1



Objecte

Promoció de la salut, prevenció i detecció precoç dels problemes de salut més rellevants durant la infància i adolescència, ja que es tracta d’un col·lectiu de població sensible a factors positius per a la millora de la salut.


· Disseny i avaluació del Programa de salut Infantil i de l’Adolescent a la Comunitat Valenciana.

· Planificació i coordinació de les activitats relacionades amb el programa de salut infantil i adolescent.

· Elaboració i difusió de materials de suport per al programa de salut infantil i adolescent.

· Informació sobre la situació del programa de salut infantil i adolescent.

· Elaboració i difusió del formulari de l’Informe de Salut de l’Escolar.

· Formació relacionada amb el programa de salut infantil i adolescent.




Promoció de la salut en la població infantil i adolescent

30

Normativa

· Llei 7/1994, de 5 de desembre, de la Generalitat Valenciana, de la Infància.

· Llei 1/1994, de 28 de març, de la Generalitat Valenciana, de Salut Escolar.

· Decret 147/1986, de 24 de novembre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual regula el Programa per a la Promoció de la Salut de la Mare i el Xiquet.

· Orde de 27 de febrer de 2002, de la Conselleria de Sanitat, per la qual establix l’Informe de Salut de l’Escolar com a document sanitari d’utilització obligatòria per a l’accés a un centre escolar o per a l’inici d’una etapa educativa.

· Orde de 22 de març de 1988, de la Conselleria de Sanitat i Consum, per la qual desplega la Cartilla de Salut Infantil.

· Llei 8/2008, de 20 de juny, de la Generalitat, sobre els Drets de Salut dels Xiquets i Adolescents.


3.1


Objecte

Promoció de la salut, prevenció i detecció de problemes de salut rellevants en les persones entre 40 i 65 anys de la Comunitat Valenciana.


· Planificació i coordinació de les activitats relacionades amb el programa de salut de les persones entre 40 i 65 anys.

· Elaboració i difusió de materials de suport del programa de salut de les persones entre 40 i 65 anys.

· Informació sobre la situació del programa de salut de les persones entre 40 i 65 anys.

· Formació relacionada amb el programa de salut de les persones entre 40 i 65 anys.




Normativa

· Circular 1/2006, de la Direcció General de Salut Pública i del director gerent de l’Agència Valenciana de Salut, pel qual regulen el Programa de Salut de Majors de 40 anys: Subprograma de la Dona.

Programa de salut de majors de 40 anys (de 40 a 65 anys)

32

3.1


Objecte

Incorporar les activitats de promoció de la salut en l’atenció de les persones majors, a fi de millorar la qualitat de vida d’este col·lectiu.


· Disseny i implementació de programes i protocol d’intervenció en matèria de promoció de la salut en persones majors.

· Avaluació de la incorporació de la promoció de la salut en persones majors en l’àmbit sociosanitari i dels resultats respecte a la salut de les persones majors.

· Elaboració i difusió de materials relacionats amb la promoció de la salut en persones majors, dirigits tant als professionals sociosanitaris com a la població general.

· Formació dels professionals sanitaris i socials en la promoció de la salut en persones majors.






Promoció de la salut en persones majors

33 Cartera de servicis de Salut Pública de la Comunitat Valenciana Promoció i Educació per a la Salut

3.1


Objecte

Incorporar les activitats de promoció de la salut en l’atenció integral a la població immigrant, a fi d’afavorir la integració social plena d’este col·lectiu.


· Disseny, implantació, desplegament i avaluació de programes de promoció de la salut en poblacions amb vulnerabilitat especial.

· Afavorir la capacitació d’esta població: sensibilització, prevenció de malalties i ús adequat dels servicis sanitaris.

· Formació dels professionals de l’àmbit sociosanitari.

· Elaboració i difusió de materials adaptats: guies, fullets, cartells i materials audiovisuals que afavorisquen el treball segons les característiques dels grups.

· Elaboració d’estudis sobre salut i característiques de la població.







· Associacions.

· Organitzacions no governamentals (ONG).

Promoció de la salut en col·lectius específics de la pobla-ció amb especial vulnerabilitat

34

3.2

Prevenció de la malaltia Objecte

Detecció precoç de defectes congènits per mitjà de l’aplicació de programes de cribratge neonatal (actualment hipotiroïdisme congènit, fenilcetonúria i hipoacúsia), en els xiquets de bolquers de la Comunitat Valenciana.


· Disseny dels programes de cribratge neonatal de defectes congènits.

· Prova de detecció precoç de defectes congènits en el període neonatal.

· Elaboració i difusió de materials de suport del programa de cribratge de defectes congènits.

· Anàlisi d’informació, avaluació del programa i difusió d’informes.

· Planificació i coordinació de les activitats relacionades amb el cribratge neonatal de defectes congènits.

· Formació de professionals sanitaris en el cribratge de defectes congènits.



Normativa

· Decret 147/1986, de 24 de novembre, del Consell de la Generalitat Valenciana, que regula el Programa de Promoció de la Salut de la Mare i el Xiquet.

Cribratge neonatal de defectes congènits

35 Cartera de servicis de Salut Pública de la Comunitat Valenciana Prevenció de la malaltia

3.2


Disminuir la mortalitat i la incidència del melanoma a través de la prevenció primària dirigida a la població general, i per mitjà de la prevenció secundària dirigida a grups específics de major risc.


· Elaboració i avaluació de la guia de pràctica clínica de prevenció i tractament del melanoma.

· Campanya estival de detecció precoç i prevenció primària de lesions precursores amb unitats mòbils per poblacions i platges de la Comunitat Valenciana.

· Elaboració i difusió de materials de suport per al programa de prevenció primària del melanoma maligne.

· Formació orientada a la detecció de neoplàsies cutànies. Col·laboració amb el Servici de Salut Laboral per a la formació dels metges d’empresa.



Normativa

· Orde de 29 de gener de 2004, de la Conselleria de Sanitat, per la qual regula el Pla Oncològic de la Comunitat Valenciana.

· Decret 15/2007, de 9 de febrer, del Consell, que establix mecanismes per a agilitzar l’assistència sanitària a processos oncològics.

· Orde de 22 de desembre de 2008, de la Conselleria de Sanitat, per la qual regula terminis en els processos assistencials del melanoma.

Prevenció del càncer: melanoma

36

3.2


Oferir a les dones entre 20 i 65 anys la realització de la citologia vaginal cada tres anys, en el marc d’un programa organitzat que incorpora sistemàticament les tècniques diagnòstiques i preventives sobre les quals hi haja evidència de l’eficàcia i eficiència a fi de disminuir la incidència i mortalitat per este càncer.


· Disseny, implantació, avaluació i difusió de l’informe sobre la situació del programa.

· Assessorament i suport per a l’aplicació de la metodologia i avaluació del programa.

· Elaboració i difusió de materials informatius.

· Formació de professionals sanitaris.



Normativa


· Recomanació del Consell, de 2 de desembre de 2003, sobre el cribratge del càncer.

· Decret 15/2007, de 9 de febrer, del Consell, pel qual establix mecanismes per a agilitzar l’assistència sanitària a processos oncològics.

Prevenció del càncer: cèrvix


3.2


Oferir a la població entre 50 i 69 anys, la realització del cribratge de càncer de còlon a través del test de sang oculta en excrements en diversos departaments de salut de la Comunitat Valenciana, per a estudiar les millors alternatives que garantisquen l’eficàcia i eficiència de la implantació d’este procés, i estendre’l progressivament a tota la població a fi de disminuir la incidència i mortalitat per esta causa.



· Elaboració i provisió de materials de suport per al programa de detecció precoç del càncer colorectal.




Normativa



· Orde de 2 de gener de 2007, del conseller de Sanitat, per la qual crea els fitxers informatitzats “Sigma”, “Programa de consell genètic en el càncer” i “Programa de prevenció de càncer colorectal”.


Prevenció del càncer: colorectal

38

3.2


Identificar les persones i famílies en què un dels factors de risc per a l’aparició del càncer és l’hereditari, per a poder aplicar mesures preventives encaminades a evitar l’aparició de la malaltia o diagnosticar-la precoçment en els membres sans de la família, i també oferir assessorament genètic i suport clínic i psicològic a través el consell genètic en càncer.



· Assessorament i suport per a l’aplicació de la metodologia i avaluació del programa.

· Elaboració i difusió de materials informatius.




Normativa

· Orde de 3 de març de 2005, de la Conselleria de Sanitat, per la qual regula els dispositius organitzatius que fan consell genètic en càncer de la Comunitat Valenciana.



· Decret 143/2008, de 3 d’octubre, del Consell, pel qual regula els Biobancs a la Comunitat Valenciana.

Prevenció del càncer: càncer hereditari


3.2


Oferir a les dones entre 45 i 69 anys un programa de cribratge de càncer de mama, amb un nivell alt de garantia de qualitat, consistent en la realització d’una mamografia bilateral i l’exploració clínica selectiva en intervals de dos anys, a fi de disminuir la mortalitat del càncer de mama a la Comunitat Valenciana.


· Disseny, planificació, avaluació i difusió de resultats del programa.

· Elaboració de protocols i procediments.

· Realització del cribratge poblacional de càncer de mama.

· Derivació hospitalària dels possibles casos de càncer de mama.

· Elaboració i difusió de materials de suport per al programa de prevenció del càncer de mama.




Prevenció del càncer: mama

40

Normativa


· Reial Decret 1976/1999, de 23 de desembre, pel qual s’establixen els criteris de qualitat en radiodiagnòstic.


· Orde de 9 febrer de 1996, de la Conselleria de Sanitat i Consum, per la qual regula el Programa de Prevenció de Càncer de Mama a la Comunitat Valenciana.




3.2


Prevenció de les malalties cardiovasculars per mitjà del diagnòstic precoç i el control de factors de risc (hipertensió, diabetis, hipercolesterolèmia i obesitat).


· Fomentar el diagnòstic i control dels factors de risc cardiovasculars, en qualsevol contacte dels usuaris amb el sistema sanitari.

· Elaboració de guies per als professionals per al diagnòstic i atenció dels factors de risc.

· Elaboració de guies per a usuaris amb factors de risc per a fomentar-ne el control.

· Formació dels professionals sanitaris en el diagnòstic i l’atenció dels factors de risc cardiovasculars.

· Realització de campanyes de detecció de factors de risc cardiovasculars.

· Realització de campanyes informatives sobre el control dels factors de risc cardiovasculars.






· Societats científiques.

Normativa


Prevenció de malalties cardiovas-culars

42

3.2


Actuar sobre els factors de risc que repercutixen en l’osteoporosi per mitjà del foment de mesures de prevenció, així com disminuir conseqüentment la incidència de fractures osteoporòtiques.


· Planificació i coordinació de les activitats relacionades amb el Pla de Prevenció i Control de l’Osteoporosi.

· Elaboració i difusió de materials de suport per al Pla de Prevenció i Control de l’Osteoporosi.

· Informació sobre la situació de l’osteoporosi i els seus determinants en la població.

· Formació relacionada amb el Pla de Prevenció i Control de l’Osteoporosi.




Normativa

· Pla de Prevenció i Control de l’Osteoporosi.

Prevenció i control de l’osteoporosi


3.2


Prevenció de la transmissió de la infecció pel VIH/sida, tant en població general com en poblacions amb pràctiques de risc, i adopció de les mesures per a pal·liar els efectes de la malaltia sobre els afectats.


· Atenció de consultes individualitzades d’informació sobre el VIH/sida.

· Promoció del diagnòstic precoç VIH/sida.

· Oferta de la prova diagnòstica de forma anònima i confidencial en els CIPS (Centres d’Informació i Prevenció de la Sida).

· Reducció del dany (Programa d’Intercanvi de Xeringues).

· Desplegament de campanyes informatives.

· Prevenció de la infecció VIH per mitjà d’intervencions específiques en col·lectius vulnerables.






· Ministeri de Sanitat i Consum.

· Ministeri de l’Interior.

Normativa

· Decret 168/97, de 13 de maig, del Govern Valencià, que aprova el I Pla de la Sida de la Comunitat Valenciana.

Prevenció del VIH/SIDA

44

3.2


Prevenció, control i, si és el cas, eliminació de les malalties transmissibles prevenibles per mitjà de la immunització en la població adulta.


· Disseny de programes de vacunació destinats a la població adulta.

· Implementació i manteniment de la logística de les vacunacions respecte als programes de vacunació en adults.

· Manteniment i desplegament dels sistemes d’informació vacunal.

· Formació dels professionals sanitaris en a l’àmbit de la vacunació d’adults.

· Elaboració i difusió dels materials relacionats amb la vacunació, dirigits tant a professionals sanitaris com a la població general.




Normativa

· Orde de 18 d’Abril de 2005, de la Conselleria de Sanitat, per la qual constituïx el Comité Assessor de Vacunacions de la Comunitat Valenciana.

· Orde de 13 d’Abril de 2005, de la Conselleria de Sanitat, per la qual aprova el programa de vacunacions en adults de la Comunitat Valenciana..

Prevenció de malalties immuno-prevenibles en adults


3.2


Prevenció, control i, si és el cas, eliminació, de les malalties transmissibles prevenibles per mitjà de la immunització en la població infantil.


· Disseny de programes de vacunació destinats a la població infantil.

· Implementació i manteniment de la logística de les vacunacions respecte als programes de vacunació infantil.


· Formació dels professionals sanitaris en a l’àmbit de la vacunació infantil.

· Elaboració i difusió dels materials relacionats amb la vacunació, dirigit tant a professionals sanitaris com a la població general.



Normativa

· Decret 147/1986, de 24 de novembre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual regula el Programa per a la Promoció de la Salut de la Mare i el Xiquet.

· Orde de 14 de febrer de 2006, de la Conselleria de Sanitat, per la qual aprova el Calendari de Vacunacions Infantils de la Comunitat Valenciana.

· Orde de 18 d’abril de 2005, de la Conselleria de Sanitat, per la qual constituïx el Comité Assessor de Vacunacions de la Comunitat Valenciana.

Prevenció de malalties immuno-prevenibles en la infància

46

3.2


Prevenció, control i, si és el cas, eliminació de les malalties transmissibles prevenibles per mitjà de la immunització en els grups de població amb risc especial de patir estes malalties o les complicacions que se’n deriven.


· Disseny de programes de vacunació destinats a la població d’especial risc.

· Implementació i manteniment de la logística de les vacunacions respecte als programes de vacunació dirigits a grups de població d’especial risc.


· Formació dels professionals sanitaris en a l’àmbit de la vacunació de la població d’especial risc.

· Elaboració i difusió dels materials relacionats amb la vacunació, dirigits tant a professionals sanitaris com a la població general.




Normativa

· Orde de 18 d’abril de 2005, de la Conselleria de Sanitat, per la qual constituïx el Comité Assessor de Vacunacions de la Comunitat Valenciana.

· Orde de 13 d’abril de 2005, de la Conselleria de Sanitat, per la qual aprova el Programa de Vacunacions d’Adults de la Comunitat Valenciana.

Prevenció de malalties immuno-prevenibles en grups de risc


3.2


Disminuir la incidència i la prevalença del sobrepés i l’obesitat en la infància i l’adolescència com a conseqüència de la importància de la repercussió que tenen en la salut d’estos col·lectius.


· Elaborar i difondre materials de suport per al consell sanitari en alimentació i activitat física dels professionals sanitaris.

· Disseny d’estratègies i desplegament d’activitats per a la sensibilització i formació dels professionals relacionats amb l’atenció de xiquets/es de l’àmbit sanitari, educatiu, social, etc., sobre la promoció d’hàbits saludables d’alimentació, activitat i exercici físic en la infància i l’adolescència.

· Disseny d’estratègies i desplegament d’activitats per a la sensibilització i informació dirigides a xiquets/es i adolescents i a les seues famílies sobre hàbits saludables d’alimentació i activitat física.

· Impulsar la col·laboració intersectorial per a millorar l’alimentació saludable i l’activitat física de xiquets/es i adolescents.

· Adaptar el Programa de Salut Infantil en els aspectes relacionats amb la prevenció del sobrepés i l’obesitat, detecció precoç i modificació dels factors de risc.

· Monitoritzar la freqüència i els factors de risc del sobrepés i l’obesitat infantil adolescent i els seus factors de risc a la Comunitat Valenciana.

· Formació de professionals sanitaris en la prevenció i control del sobrepés i l’obesitat.




Prevenció i control del sobrepés i l’obesitat

48

3.2


Disminuir la incidència de trastorns de la conducta alimentària en la població juvenil, i fer una detecció precoç i adequada dels adolescents amb trastorns en la conducta alimentària o amb risc de patir-ne.


· Disseny de programes de prevenció i control dels trastorns de la conducta alimentària i avaluació dels resultats.

· Avaluació dels resultats dels programes de detecció precoç de trastorns de la conducta alimentària.

· Formació dels professionals en la detecció i atenció dels trastorns de la conducta alimentària.

· Elaboració i difusió dels materials de suport per a la prevenció i detecció dels trastorns de la conducta alimentària.




· Conselleria d’Educació

· Associacions professionals i d’afectats.

Prevenció de trastorns de la con-ducta alimentària


3.2


Desplegament d’actuacions dirigides a la prevenció i atenció de la violència de gènere i la violència en la infància, com a resposta a la situació que patixen les víctimes de la violència domèstica.


· Disseny dels protocols d’actuació en l’àmbit sanitari i coordinació amb altres entitats implicades en estos tipus de violència.

· Planificació i coordinació de les activitats relacionades amb la prevenció i l’abordatge de la violència de gènere i la violència en menors.

· Elaboració i difusió de materials de suport en l’àmbit sanitari per a l’atenció sociosanitària de la violència de gènere i en menors.

· Formació del personal sociosanitari per a la prevenció primària, detecció precoç i assistència de la violència de gènere i en menors.

· Informació i difusió de l’informe sobre la magnitud, repercussions en la salut i determinants de la violència de gènere i en menors.




Prevenció de la violència de gènere i en la infància

50

3.3

Seguretat alimentària

Objecte

Verificació, a través del control oficial d’establiments alimentaris de la Comunitat Valenciana, del compliment de la normativa alimentària orientada a previndre, eliminar o reduir a nivells acceptables els riscos associats als aliments.


· Vigilància i control d’establiments alimentaris.

· Inspecció d’establiments alimentaris i auditoria dels sistemes d’autocontrol.

· Cerca activa i retirada del mercat d’aliments i productes alimentaris no segurs.

· Comunicació del risc en relació amb productes alimentaris no segurs, tant a establiments alimentaris com a la població general.

· Actuacions sanitàries en establiments alimentaris implicats en brots de toxiinfecció alimentària i denúncies.

· Emissió de certificats per a l’exportació de productes alimentaris.


· Federació Valenciana de Municipis i Províncies.

· Federació Empresarial d’Agroalimentació de la Comunitat Valenciana.

· Associació d’Ames de Casa i Consumidors Tyrius.

· Associació Valenciana d’Agricultors - Associació Agrària de Jóvens Agricultors (AVA - ASAJA).

Vigilància sistemàtica d’establiments alimentaris

51 Cartera de servicis de Salut Pública de la Comunitat Valenciana Seguretat alimentària

3.3


Objecte

Verificar, per mitjà del mostratge aleatori i l’anàlisi, el grau d’adequació dels aliments produïts i comercialitzats a la Comunitat Valenciana als límits legals establits en la normativa alimentària, així com dels sistemes d’autocontrol establits per les empreses.


· Control sanitari d’aliments i productes alimentaris.

· Verificació dels sistemes d’autocontrol dels establiments alimentaris.

· Comunicació dels resultats de l’acció de control als establiments alimentaris.


· Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació.





Vigilància sanitària d’aliments

52

Normativa

· Reglament (CE) núm. 882/2004, del Consell, de 29 d’abril de 2004, sobre els controls oficials efectuats per a garantir la verificació del compliment de la legislació en matèria de pinsos i aliments i la normativa sobre salut animal i benestar dels animals.

· Reglament (CE) núm. 1881/2006, de la Comissió, de 19 de desembre, pel qual fixa el contingut màxim de determinats contaminants en els productes alimentaris.

· Reial Decret 1749/1998, de 31 de juliol, pel qual s’establixen les mesures de control aplicables a determinades substàncies i els seus residus en els animals vius i els seus productes.

· Reglament 396/2005, relatiu als límits màxims de residus de plaguicides en aliments i pinsos d’origen vegetal i animal

· Decret 101/2000, de 27 de juny, del Govern Valencià, pel qual regula el Pla de Seguretat Alimentària de la Comunitat Valenciana.

· Decret 134/1995, de 19 de juny, del Govern Valencià pel qual establix el programa de vigilància de residus de plaguicides en productes vegetals.


3.3


Objecte

Garantir la producció de carns fresques en la Comunitat Valenciana amb els màxims nivells de seguretat, a través dels controls que fan els servicis veterinaris oficials i la supervisió dels autocontrols instaurats pels propis establiments.


· Vigilància i control de la producció de carn per a consum humà.

· Inspecció d’establiments i auditoria de sistemes d’autocontrol en escorxadors.

· Verificació del benestar animal abans del sacrifici.

· Inspecció ante mortem i post mortem.

· Investigació i control de la presència de substàncies no autoritzades en la carn.

· Vigilància i control d’EET (encefalopatia espongiforme transmissible), triquina i altres zoonosis i agents zoonòtics.







Control d’escorxadors

54

Normativa

· Reglament (CE) núm. 882/2004, de 29 d’abril de 2004, sobre els controls oficials efectuats per a garantir la verificació del compliment de la legislació en matèria de pinsos i aliments i la normativa sobre salut animal i benestar dels animals.

· Reglament (CE) núm. 854/2004, de 29 d’abril de 2004, pel qual s’establixen normes especifiques per a l’organització de controls oficials dels productes d’origen animal destinats al consum humà.

· Reglament (CE) núm. 853/2004, de 29 d’abril de 2004, pel qual s’establixen normes especifiques d’higiene dels aliments d’origen animal.

· Reglament (CE) núm. 852/2004, de 29 d’abril de 2004, relatiu a la higiene dels productes alimentaris.



3.3


Objecte

Aconseguir un grau alt d’implantació de sistemes d’autocontrol, basats en els procediments i principis definits en la legislació alimentària, en les empreses alimentàries de la Comunitat Valenciana.


· Promoció de la implantació de sistemes d’autocontrol.

· Determinació de directrius per a l’elaboració de manuals d’autocontrol i guies de pràctiques correctes d’higiene per als sectors alimentaris.

· Aprovació de guies sectorials de pràctiques correctes d’higiene elaborades per representants de sectors alimentaris.






Autocontrol en la industria alimentaria

56

Normativa

· Reglament 853/2004, de 29 d’abril de 2004, del Parlament Europeu i del Consell, pel qual establixen normes d’higiene en establiments d’origen animal.

· Reglament 852/2004, de 29 d’abril de 2004, del Parlament Europeu i del Consell, relatiu a la higiene dels productes alimentaris.



3.3


Objecte

Assegurar l’existència, en els establiments alimentaris, de procediments documentats que permeten en qualsevol moment la identificació d’un producte alimentari i el seguiment a través de les etapes de producció, transformació i distribució.


· Verificació dels procediments de traçabilitat implantats pels establiments alimentaris.

· Elaboració de guies per a normalitzar l’aplicació de sistemes de traçabilitat per les empreses en la cadena alimentària.






· Associació Valenciana d’Agricultors - Associació Agrària de Jóvens Agricultors (AVA -ASAJA).

Assegurament de la traçabilitat

58

Normativa

· Reglament (CE) núm. 178/2002, del Parlament Europeu i del Consell, de 28 de gener de 2002, pel qual establixen els principis i requisits generals de la legislació alimentària, creen l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària i fixen procediments relatius a la seguretat alimentària.

· Reglament (CE) núm. 1935/2004, del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’octubre de 2004, sobre els materials i objectes destinats a entrar en contacte amb aliments.



3.3


Objecte

Verificar que l’etiquetatge dels productes alimentaris complix la legislació, proporciona la informació necessària respecte a la composició, mètodes de conservació i preparació, origen, dates de consum i les dades necessàries per a garantir la seguretat dels consumidors.


· Vigilància i control de l’etiquetatge i la publicitat dels aliments i productes alimentaris destinats al consumidor final.

· Verificació de les condicions d’etiquetatge i publicitat en establiments alimentaris.







· Associació Valenciana d’Agricultors - Associació Agrària de Jóvens Agricultors (AVA- ASAJA).

·

Control de l’etiquetatge i publicitat

60

Normativa

· Reglament (CE) núm. 882/2004 del Parlament Europeu i del Consell, de 29 d’abril de 2004, sobre els controls oficials efectuats per a garantir la verificació del compliment de la legislació en matèria de pinsos i aliments i la normativa sobre salut animal i benestar dels animals.

· Reglament (CE) núm. 854/2004, del Parlament Europeu i del Consell, de 29 d’abril de 2004, pel qual establixen normes específiques per a l’organització de controls oficials dels productes d’origen animal destinats al consum humà.

· Reglament (CE) núm. 853/2004, del Parlament Europeu i del Consell, de 29 d’abril de 2004, pel qual establixen normes específiques d’higiene dels aliments d’origen animal.

· Reglament (CE) NÚM. 178/2002, del Parlament Europeu i del Consell, de 28 de gener de 2002, pel qual establixen els principis i els requisits generals de la legislació alimentària, creen l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària i fixen procediments relatius a la seguretat alimentària.

· Reglament (CE) NÚM. 1139/1998, del Consell, de 26 de Maig de 1998, relatiu a la indicació obligatòria, en l’etiquetatge de determinats productes alimentaris fabricats a partir d’organismes modificats genèticament, d’informació diferent de la prevista en la Directiva 79/112/CEE.

· Reglament (CE) núm. 1907/1990, del Consell, de 26 de juny de 1990, amb les modificacions posteriors, que establix determinades normes de comercialització d’ous amb les disposicions d’aplicació per mitjà del Reglament 2295/2003.

· Reglament (CE) núm. 1906/1990 del Consell, de 26 de juny de 1990, pel qual s’establixen normes de comercialització de la carn d’aus de corral.

· Reial Decret 1698/2003, de 12 de desembre, pel qual s’establixen disposicions d’aplicació dels reglaments comunitaris sobre el sistema d’etiquetatge de carn de vaquí.


· Reial Decret 1074/2002, de 18 d’octubre, pel qual regula el procés d’elaboració, circulació i comerç d’aigües de beguda envasades.

· Reial Decret 1334/1999, de 31 de juliol, pel qual s’aprova la norma general d’etiquetatge, presentació i publicitat dels productes alimentaris.

· Reial Decret 930/1992, de 17 de juliol, pel qual s’aprova la norma d’etiquetatge sobre propietats nutritives dels productes alimentaris.


62

3.3


Objecte

Protegir la salut pública per mitjà de l’ordenació i autorització dels establiments alimentaris a l’inici de la seua activitat i, oferir així mateix un cens actualitzat que permeta una correcta organització sistemàtica del control oficial dels dits establiments.


· Verificació del compliment de la normativa alimentària per part dels establiments a l’inici de l’activitat.

· Autorització d’establiments alimentaris per a incloure’ls en el Registre General Sanitari d’Aliments.

· Autorització sanitària i inscripció d’establiments alimentaris menors.

· Registre específic de productes.

· Notificació a l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària de la primera comercialització de complements alimentaris.

· Informació sobre el cens d’establiments alimentaris autoritzats.

· Emissió de certificats de lliure comercialització de productes alimentaris i certificats d’autorització i inscripció d’empreses i de registre específic de productes.

· Autorització i inscripció de sistemes d’abastiment o distribució d’aigua de consum humà.

· Emissió d’informes per al reconeixement en aigües envasades del dret a la utilització de les denominacions: aigua mineral natural i de brollador.

· Emissió d’informes per a la declaració de les aigües mineromedicinals i mineroindustrials.

·

Ordenació alimentària



· Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge.

Normativa

· Reial Decret 1712/1991, de 29 de novembre, sobre Registre General Sanitari d’Aliments.


· Decret 22/2009, de 30 de gener, del Consell, pel qual regula l’autorització sanitària d’establiments alimentaris menors.

64

3.3


Objecte

Protegir la salut pública per mitjà de l’autorització i inscripció de les entitats de formació de manipuladors d’aliments, a fi d’assegurar la formació adequada dels manipuladors en els establiments alimentaris que no disposen de mitjans propis per a impartir-ne.


· Autorització i inscripció en el Registre d’Entitats Formadores de Manipuladors d’Aliments.

· Control dels programes de formació impartits per les entitats formadores autoritzades.

· Cens d’entitats de formació de manipuladors autoritzades o registrades.

Normativa

· Reial Decret 202/2000, d’11 de febrer, que establix les normes relatives als manipuladors d’aliments.

· Decret 73/2001, de 2 d’abril, del Govern Valencià, pel qual fixa normes relatives a la formació dels manipuladors d’aliments i el procediment d’autorització.


Autorització d’entitats formadores de manipuladors d’aliments

65 Cartera de servicis de Salut Pública de la Comunitat Valenciana Salut laboral

3.4

SalutLaboral

Objecte

Promoure la salut integral de la població treballadora, impulsant la promoció de la salut i la prevenció de malalties en les empreses de la Comunitat Valenciana, acostant als llocs de treball activitats sanitàries dirigides a la població general, a través dels servicis de prevenció de riscos laborals i de les mútues d’accidents de treball i malalties professionals de la Seguretat Social, com a complement del que fan estes entitats de forma obligatòria.


· Informació sobre els programes i activitats, principalment de promoció de la salut, que poden dur-se a terme en l’àmbit laboral (vacunacions, prevenció i disminució del tabaquisme, prevenció de càncer, prevenció de legionel·losi, de sida, d’osteoporosi o prevenció de drogodependències, entre altres).

· Certificat d’adhesió, informació, formació i assessorament, i materials de suport per al desplegament de les actuacions sanitàries dirigides a la població ocupada, realitzades en les empreses pel personal sanitari dels servicis de prevenció i mútues que s’adherixen al programa, sota el control de les unitats de salut laboral dels centres de Salut Pública.



· Mútues d’accidents de treball i malalties professionals de la Seguretat Social amb implantació en la Comunitat Valenciana.

· Servicis de prevenció de riscos laborals de la Comunitat Valenciana.

· Empreses adherides al programa.

Empreses generadores de salut

66

Normativa

· Reial Decret 39/1997, de 17 de gener, pel qual s’aprova el Reglament dels Servicis de Prevenció.

· Orde de 20 de febrer de 1998, del conseller de Sanitat, per la qual desplega les competències de l’autoritat sanitària a la Comunitat Valenciana establides en el Reglament dels Servicis de Prevenció aprovat per Reial Decret 39/1997, de 17 de gener.


3.4

SalutLaboral

Objecte

Promoure i optimitzar les actuacions sanitàries de les mútues d’accidents de treball i malalties professionals de la Seguretat Social (MATMPSS) i empreses col·laboradores, dirigides especialment a l’atenció assistencial i recuperació dels treballadors que patixen accidents de treball o malalties professionals, a través del desplegament de les competències de l’administració sanitària sobre estes entitats.


· Autorització de centres sanitaris de les MATMPSS i empreses col·laboradores: informes previs i autoritzacions per a exercir com a centres sanitaris.

· Inspecció de centres i instal·lacions sanitàries.

· Elaboració d’informes de concerts sanitaris amb altres entitats.

· Gestió de reclamacions sobre l’activitat sanitària en contingències professionals.

· Assessorament tècnic per a les autoritzacions de centres sanitaris.

· Formació en temes relacionats amb la prevenció, assistència i rehabilitació dels danys d’origen laboral.


· Registre autonòmic de Centres, Servicis i Establiments Sanitaris de la Conselleria de Sanitat.

· Ministeri de Treball i Assumptes Socials.

· Comissió Assessora de les Mútues d’Accidents de Treball i Malalties Professionals de la Seguretat Social a la Comunitat Valenciana.

· Mútues d’accidents de treball i malalties professionals de la Seguretat Social amb implantació a la Comunitat Valenciana.

Entitats col·laboradores de la seguretat social en la gestió de les contingències d’accidents de treball i malalties professionals

68

Normativa

· Reial Decret 1993/1995, de 7 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament sobre Col·laboració de les Mútues d’Accidents de Treball i Malalties Professionals de la Seguretat Social.

· Orde de 9 de maig de 1995, del conseller de Sanitat i Consum, per la qual regula els centres sanitaris de les entitats col·laboradores en la gestió de la Seguretat Social en relació amb les contingències d’accident de treball i malaltia professional.(modificada per l’Orde de 2 de febrer de 1996).

· Orde de 27 d’abril de 1993, del conseller de Sanitat i Consum, pel qual crea la Comissió Assessora de les Mútues d’Accidents de Treball i Malalties Professionals de la Seguretat Social a la Comunitat Valenciana.

· Orde de 28 de març de 2007, del conseller de Sanitat, per la qual regula els requisits d’autorització administrativa i funcionament dels centres sanitaris de les empreses i entitats col·laboradores en la gestió de la Seguretat Social en relació amb les contingències d’accidents de treball i malalties professionals a la Comunitat Valenciana


3.4

SalutLaboral

Objecte

Disposar d’un sistema que reunisca i analitze la informació sobre salut laboral, de la manera més completa i actualitzada possible en cada àmbit geogràfic, de manera que siga útil per a planificar adequadament les actuacions sanitàries dirigides als treballadors.


· Recollida i anàlisi de la informació disponible sobre les activitats econòmiques, els principals factors de risc per a la salut que originen, població exposada, danys registrats i els recursos i activitats preventives, assistencials i rehabilitadores que es facen.

· Difusió de la informació als nivells operatius competents.



· Conselleria d’Economia, Hisenda i Ocupació.

· Institut Valencià d’Estadística.

· Ministeri de Treball i Assumptes Socials.

· Mútues d’Accidents de Treball i Malalties Professionals de la Seguretat Social amb implantació a la Comunitat Valenciana.


Mapa de riscos

70

Normativa

· Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals.


· Reial Decret 1993/1995, de 7 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament sobre col·laboració de les Mútues d’Accidents de Treball i Malalties Professionals de la Seguretat Social.

· Decret 16/1997, de 28 de gener, del Govern Valencià, pel qual crea la Xarxa Valenciana de Vigilància en Salut Pública.

· Orde de 28 de març, del conseller de Sanitat, per la qual regula els requisits d’autorització administrativa i funcionament dels centres sanitaris de les empreses i entitats col·laboradores en la gestió de la Seguretat Social en relació amb les contingències d’accidents de treball i malalties professionals a la Comunitat Valenciana


3.4

SalutLaboral

Objecte

Prevenció del dany laboral derivat de l’exposició a agents biològics en el treball, especialment per al col·lectiu de personal sanitari.


· Gestió del registre d’exposicions accidentals a agents biològics en personal sanitari.

· Promoció de la implantació de materials amb dispositius de bioseguretat.

· Promoció de pràctiques de treball biosegures.

· Establiment de pautes i protocols d’actuació per a la prevenció d’accidents amb risc biològic.

· Informació sobre la prevenció de riscos biològics i edició de materials divulgatius




· Institut per a l’Acreditació i Avaluació de les Pràctiques Sanitàries.

· Consell d’Infermeria de la Comunitat Valenciana.

· Universitat Politècnica de València.

· Associacions i societats professionals de medicina del treball, medicina preventiva, salut pública i higiene de la Comunitat Valenciana.

Normativa

· Reial Decret 664/1997, de 12 de maig, sobre la protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l’exposició a agents biològics durant el treball.

Prevenció del risc biològic

72

3.4

SalutLaboral

Objecte

Vigilància i control sanitari dels productes químics perillosos, i en especial els d’ús professional, per a previndre els riscos per a la salut que comporten, tant per als treballadors com per a la resta de la població.


· Control d’etiquetatge i fitxes de dades de seguretat dels productes químics perillosos.

· Gestió de les alertes de la Xarxa Nacional de Vigilància, Inspecció i Control de Productes Químics.

· Gestió de denúncies sobre informació incorrecta en els productes químics d’ús professional.

· Informació sanitària en matèria de prevenció del risc químic.




· Administracions sanitàries de les comunitats autònomes competents en seguretat química.

Seguretat química


Normativa

· Reial Decret 363/1995, de 10 de març, pel qual es regula la notificació de substàncies noves i classificació, envasament i etiquetatge de substàncies perilloses.

· Reial Decret 255/2003, de 28 de febrer, sobre classificació, envasament i etiquetatge de preparats perillosos.

· Reial Decret 1054/2002, d’11 d’octubre, pel qual es regula el procés d’avaluació per al registre, autorització i comercialització de biocides.

· Reglament (CE) núm. 1907/2006, del Parlament Europeu i del Consell, de 18 de desembre de 2006, relatiu al registre, l’avaluació, l’autorització i la restricció de les substàncies i preparats químics (REACH).

· Reial Decret 1802/2008, de 3 de novembre, pel qual es modifica el Reglament sobre notificació de substàncies noves i classificació, envasament i etiquetatge de substàncies perilloses, aprovat pel Reial Decret 363/1995, de 10 de març, amb la finalitat d’adaptar les disposicions al Reglament (CE) núm. 1907/2006, del Parlament Europeu i del Consell (Reglament REACH).

· Reglament (CE) núm. 1272/2008, del Parlament Europeu i del Consell, de 16 de desembre de 2008, sobre classificació, etiquetatge i envasament de substàncies i mescles i que modifica i deroga les directives 67/548/CEE i 1999/45/CE i modifica el Reglament (CE) núm. 1907/2006.

74

3.4

SalutLaboral

Objecte

Garantir i millorar la qualitat de la vigilància de la salut dels treballadors, per mitjà del desplegament de les competències de l’administració sanitària sobre els servicis de prevenció de riscos laborals, potenciant les actuacions preventives que fan.


· Autoritzacions sanitàries en relació amb la prevenció de riscos laborals.

· Inspecció, avaluació i control de les activitats sanitàries dels servicis de prevenció de riscos laborals.

· Emissió d’informes sobre les peticions d’assistència mèdica i farmacèutica que formulen les empreses amb servicis de prevenció propis.

· Formació, assessorament tècnic i protocol·lització d’actuacions sanitàries dels servicis de prevenció de riscos laborals.

· Gestió de denúncies sobre activitats sanitàries dels servicis de prevenció de riscos laborals.

· Coordinació entre els servicis de prevenció i la Conselleria de Sanitat.



· Registre autonòmic de centres sanitaris de la Conselleria de Sanitat.



Servicis de prevenció de riscos laborals


Normativa



· Orde de 25 de novembre de 2002, de la Conselleria de Sanitat, per la qual regula el procediment d’autorització de les instal·lacions sanitàries de prevenció de riscos laborals.

· Orde de 20 de febrer de 1998, del conseller de Sanitat, per les qual desplega les competències de l’autoritat sanitària a la Comunitat Valenciana establides en el Reglament dels Servicis de Prevenció aprovat pel Reial Decret 39/1997, de 17 de gener.

· Orde de 28 de març de 1997, de la Conselleria de Sanitat, per la qual regula l’assistència medicofarmacèutica a través del personal sanitari dels servicis de prevenció amb vigilància i control de la salut dels treballadors/es.

76

3.4

SalutLaboral

Objecte

Foment i control de la vigilància sanitària ocupacional i postocupacional dels treballadors que han estat exposats a algun factor de risc laboral que puga ocasionar dany a la salut una vegada finalitzada la relació laboral.


· Reconeixements mèdics preventius específics postocupacionals als treballadors que han estat exposats a amiant i a aerografia tèxtil, i també en els casos en què la naturalesa dels riscos inherents al treball faça necessària una vigilància postocupacional específica.

· Informació sanitària sobre amiant, aerografia tèxtil i altres riscos i danys laborals postocupacionals..




· Associacions d’afectats, sindicals, empresarials i agents socials de l’àmbit laboral.

Normativa


· Reial Decret 396/2006, de 31 de març, pel qual s’establixen les disposicions mínimes de seguretat i salut aplicables als treballs amb risc d’exposició a l’amiant.


Vigilància postocupacional de la salut dels treballadors


3.4

SalutLaboral

Objecte

Vigilància i control sanitari de plaguicides fitosanitaris i biocides, en especial els d’ús professional, per a previndre’n els efectes adversos per a la salut i el medi ambient que poden comportar l’elaboració, emmagatzematge, transport, ús i eliminació d’estos productes.


· Vigilància de les condicions d’emmagatzematge, venda i aplicació de plaguicides i biocides.

· Formació per a l’obtenció del carnet de manipulador de plaguicides d’ús fitosanitari i valoració de l’informe mèdic de no tindre concedida la incapacitat laboral permanent que incloga no poder treballar amb estos productes.

· Formació, realització d’un informe mèdic específic i concessió del carnet de manipulador de biocides.

· Autorització de les empreses de formació en prevenció de legionel·losi.

· Formació i concessió del certificat de prevenció de legionel·losi.

· Registre Oficial d’Establiments i Servicis Biocides de la Comunitat Valenciana.

· Gestió de reclamacions i denúncies sobre plaguicides i biocides.

· Informació en matèria de plaguicides i biocides.





Vigilància sanitària de plaguicides i biocides

78

· Cooperatives agrícoles.

· Empreses privades.

· Associacions professionals i sindicals del sector.

Normativa

· Decreto 96/2004, de 11 de junio, del Consell de la Generalitat, por el que se crea el Registro Oficial de Establecimientos y Servicios Biocidas de la Comunidad Valenciana.

· Decreto 14/1995, de 10 de enero, del Gobierno Valenciano, por el que se regula la obtención de los carnets de manipulador de plaguicidas en la Comunidad Valenciana.

· Decreto 64/1986, de 19 de mayo, del Consell de la Generalitat Valenciana, por el que se crea la Comisión para el Desarrollo y Aplicación de la Reglamentación sobre plaguicidas.

· Orden de 22 de marzo de 2005, de la Conselleria de Sanidad, por la que se dictan normas provisionales para la inscripción, renovación de la inscripción y funcionamiento del Registro Oficial de Establecimientos y Servicios Biocidas de la Comunidad Valenciana.

· Orden conjunta, de 21 de octubre de 1993, de las Consellerias de Agricultura, Pesca y Alimentación y de Sanidad y Consumo, por la que se dictan normas para la inscripción en el Registro Oficial de Establecimientos y Servicios Plaguicidas en la Comunidad Valenciana.

· Decreto 27/2007, de 2 de marzo, del Consell, por el que se regulan los carnés de plaguicidas de uso fitosanitario en la Comunitat Valenciana.

79 Cartera de servicis de Salut Pública de la Comunitat Valenciana Sanitat Ambiental

3.5

SanitatAmbiental

Objecte

Avaluació sanitària de l’impacte en la salut de la qualitat de l’aigua de consum humà.


· Activitats relacionades amb la vigilància sanitària de l’aigua de consum humà.

· Activitats relacionades amb l’aigua de consum humà en l’àmbit específic de la seguretat alimentària.



Normativa

· Reial Decret 140/2003, de 7 de febrer, pel qual s’establixen els criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua de consum humà.

· Decret 58/2006, de 5 de maig, del Consell, pel qual desplega en l’àmbit de la Comunitat Valenciana el Reial Decret 140/2003, de 7 de febrer.

Vigilància sanitària i avaluació de l’aigua de consum humà

80

3.5

SanitatAmbiental

Objecte

Avaluació sanitària de l’impacte en la salut de la qualitat de l’aigua de les zones de bany (platges i altres) i de les aigües recreatives (piscines i parcs aquàtics), així com de les condicions sanitàries dels establiments.


· Avaluació sanitària de la qualitat de les aigües de bany a la Comunitat Valenciana, segons els criteris establits per la normativa i la Directiva 2006/7/CE, de 15 de febrer de 2006, relativa a la gestió de la qualitat de les aigües de bany.

· Informació sanitària durant la temporada de bany, tant a la població en general com a ajuntaments i al Ministeri de Sanitat i Consum, de la valoració de les zones de bany segons els resultats de les inspeccions i anàlisis.

· Vigilància sanitària de les aigües recreatives d’ús públic.




Normativa

· Reial Decret 734/1988, d’1 juliol, pel qual s’establixen normes de qualitat per a les aigües de bany.

· Decret 255/1994, de 7 de desembre, del Govern Valencià, pel qual es regulen les normes higienicosanitàries i de seguretat de les piscines d’ús col·lectiu i dels parcs aquàtics.

· Decret 97/2000, de 13 de juny, del Govern Valencià, pel qual modifica el Decret 255/1994, de 7 de desembre, pel qual regula les normes higienicosanitàries i de seguretat de les piscines d’ús col·lectiu i dels parcs aquàtics.

Vigilància sanitària de zones de bany i aigües recreatives


3.5

SanitatAmbiental

Objecte

Avaluació sanitària de l’impacte en la salut de la població de la qualitat de l’aire ambiental


· Estudi de l’impacte en la salut pública dels efectes de la contaminació atmosfèrica.

· Informació a la població sobre els efectes de la contaminació atmosfèrica en la salut i les mesures preventives.

· Validació i complementació de la Xarxa Valenciana de Vigilància i Control de la Contaminació Atmosfèrica per als possibles efectes en la salut.

· Informació als organismes competents i als ciutadans.

· Vigilància sanitària d’ambients interiors.



· Institut de Salut Carles III.

Vigilància sanitària de la contaminació atmosfèrica

82

3.5

SanitatAmbiental

Objecte

Avaluació sanitària de la gestió i el tractament dels residus sòlids, a fi de previndre’n els possibles efectes nocius sobre la salut de la població.


· Estudi dels possibles efectes dels residus sòlids en la salut pública.

· Estudi dels possibles efectes dels sòls contaminats.

· Informació a la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge i als ciutadans.



Vigilància sanitària dels residus sòlids


3.5

SanitatAmbiental

Objecte

Prevenció de la legionel·losi per mitjà de la vigilància del compliment de les condicions higienicosanitàries que han de tindre els equips de transferència de massa d’aigua en corrents d’aire amb producció d’aerosols.


· Cens sistemàtic de les instal·lacions de risc.

· Visites periòdiques a les instal·lacions de risc.

· Vigilància i control epidemiològic de la legionel·losi.

· Informació preventiva a les empreses amb instal·lacions de risc i als ciutadans.



Normativa

· Reial Decret 865/2003, de 4 de juliol, pel qual s’establixen els criteris higienicosanitaris per a la prevenció i el control de la legionel·losi.

· Decret 201/2002, de 10 de desembre, sobre mesures especials per als brots comunitaris d’origen ambiental.

· Decret 173/2000, de 5 de desembre, del Govern Valencià, que establix les condicions higienicosanitàries que han de tindre els equips transferència de massa d’aigua en corrents d’aire amb producció d’aerosols.

· Orde conjunta de 22 de febrer de 2001, de les conselleries de Medi Ambient i de Sanitat, per la qual aproven el protocol de neteja i desinfecció dels equips transferència de massa d’aigua en corrents d’aire amb producció d’aerosols, per a la prevenció de la legionel·losi.

Vigilància dels equips de trans-ferència de massa d’aigua en corrents d’aire amb producció d’aerosols

84

3.5

SanitatAmbiental

Objecte

Avaluació dels efectes en la salut dels ciutadans de la contaminació acústica, electromagnètica i radioactiva.


· Estudi de l’impacte en la salut pública dels efectes de la contaminació acústica, electromagnètica i radioactiva.

· Foment de la prevenció sanitària de la contaminació acústica en activitats, instal·lacions, obres, edificis i transports.

· Informació als ciutadans sobre els possibles efectes sobre la salut de la contaminació acústica, electromagnètica i radioactiva amb especial incidència en els camps electromagnètics de freqüència extraordinàriament baixa.




· Consell de Seguretat Nuclear.

Normativa

· Reial Decret 1066/2001, de 28 de setembre, pel qual s’aprova el Reglament que establix condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitària d’emissions radioelèctriques.

· Llei 7/2002, de 3 de desembre, de la Generalitat Valenciana, de Protecció contra la Contaminació Acústica.

Vigilància sanitària de la contami-nació acústica, electromagnètica i radioactiva


3.5

SanitatAmbiental

Objecte

Previndre, minimitzar i atendre els efectes per a la salut derivats del canvi climàtic en la Comunitat Valenciana, amb especial referència a la presència possible d’onades de calor i de fred intens.


· Elaboració i manteniment del sistema de vigilància meteorològica a la Comunitat Valenciana.

· Declaració dels diferents nivells d’alerta sanitària.

· Elaboració i difusió de materials de suport relacionats amb l’efecte sobre la salut de les temperatures extremes.

· Revisió sistemàtica dels centres de servicis socials per a assegurar els sistemes de prevenció adequats en situacions de temperatures extremes.




· Conselleria de Justícia i Administracions Públiques.


· Fundació Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM).

· Creu Roja de la Comunitat Valenciana.

Prevenció de problemes de salut derivats de temperatures extre-mes i altres efectes del canvi climàtic en la salut

86

3.5

SanitatAmbiental

Objecte

Vigilància sanitària de l’impacte dels productes químics, biocides i fitosanitaris en la salut de la comunitat, amb especial referència a consumidors i usuaris.


· Avaluació del risc químic en la població de la Comunitat Valenciana.

· Gestió del risc químic en la població general.

· Gestió de la utilització de biocides amb risc per a la salut dels consumidors i usuaris.



· Ministeri de Sanitat i Política Social.

· Conselleries de sanitat de les comunitats autònomes:

Normativa

· Reglament (CE) núm. 440/2008, de la Comissió, de 30 de maig de 2008, pel qual establix mètodes d’assaig d’acord amb el Reglament (CE) núm. 1907/2006, del Parlament Europeu i del Consell, relatiu al registre, l’avaluació, l’autorització i la restricció de les substàncies i preparats químics (REACH).

· Reglament (CE) núm. 1272/2008, del Parlament Europeu i del Consell, de 16 de desembre de 2008, sobre classificació, etiquetatge i envasament de substàncies i mescles, i pel qual modifiquen i deroguen les directives 67/548/CEE i 1999/45/CE i modifiquen el Reglament (CE) núm. 1907/2006.

· Reial Decret 1054/2002, d’11 d’octubre, pel qual es regula el procés d’avaluació per al registre, autorització i comercialització de biocides.

· Reial Decret 1802/2008, de 3 de novembre, pel qual es modifica el Reglament sobre notificació de substàncies noves i classificació, envasament i etiquetatge de substàncies perilloses, aprovat per Reial Decret 363/1995, de 10 de març, amb la finalitat d’adaptar les disposicions al Reglament REACH.

· Decret 95/2009, de 10 de juliol, del Consell, pel qual crea el sistema de vigilància sanitària de riscos ambientals.

Vigilància sanitària dels productes químics d’ús no professional amb repercussió per a la comunitat, inclosos plaguicides i biocides

87 Cartera de servicis de Salut Pública de la Comunitat Valenciana Informació en Salut Pública

3.6

Informació en Salut Pública

Objecte

Analitzar la situació de salut de la comunitat, així com descriure i analitzar l’associació dels factors de risc i els problemes de salut.


· Atenció i resposta a les demandes de realització d’estudis epidemiològics.

· Disseny i realització d’estudis específics dirigits a avaluar un risc o un dany eventual per a la salut.

· Disseny i realització d’estudis epidemiològics dirigits a determinar el patró de morbimortalitat i les necessitats de salut en la població de la Comunitat Valenciana.




Normativa

· Llei 41/2002, de 14 de novembre, bàsica reguladora de l’autonomia del pacient i de drets i obligacions en matèria d’informació i documentació clínica.

· Llei 1/2003, de 28 de gener, de Drets i Informació al Pacient de la Comunitat Valenciana.

Anàlisi i avaluació de morbiditat, factors de risc i determinants

88

3.6


Objecte

Obtindre, processar i analitzar la informació sobre els processos tumorals malignes que patix la població de la Comunitat Valenciana.


· Gestió de la informació epidemiològica sobre càncer, per mitjà de la recollida, processament, integració, anàlisi de la informació, i també la normalització de la informació i de les ferramentes informàtiques.

· Difusió periòdica de la informació i avaluació del sistema.

· Coordinació amb els servicis i unitats de la Conselleria de Sanitat que intervenen o actuen en matèria de càncer i d’informació poblacional en la Comunitat Valenciana, així com amb altres sistemes i registres d’índole semblant ubicats fora de l’àmbit de la conselleria.

· Gestió de les demandes d’informació sobre el càncer.



· Centres sanitaris privats.

Normativa


· Orde de 15 de desembre de 2005, de la Conselleria de Sanitat, per la qual crea el Sistema d’Informació sobre Càncer de la Comunitat Valenciana.


Sistema de información sobre el cáncer


3.6


Objecte

Sistema d’informació, orientat a la vigilància i investigació epidemiològica, basat en la col·laboració voluntària de professionals sanitaris d’atenció primària, per a l’estudi de la freqüència i les característiques de determinats problemes de salut.


· Disseny i recollida d’informació en l’àmbit de l’atenció primària de problemes de salut concrets, bé fent-ne una quantificació, bé permetent obtindre un perfil del problema de salut en qüestió de tipus qualitatiu.

· Anàlisi de la informació arreplegada de manera que permeta avaluar les activitats preventives i de promoció de la salut que es duen a terme.

· Identificació del patró de morbiditat en atenció primària i estimació de la importància de malalties i problemes de salut no arreplegats en els sistemes tradicionals de vigilància.

· Difusió de la informació arreplegada per mitjà de butlletins mensuals i informes periòdics, a través de publicacions i en la pàgina web.

· Col·laboració amb altres xarxes sentinelles sanitàries nacionals per a compartir informació i mètodes i per a difondre informació.



Normativa

· Reial Decret 2210/1995, de 28 de desembre, pel qual es crea la Xarxa Nacional de Vigilància Epidemiològica.


· Orde de 8 d’abril de 1999, de la Conselleria de Sanitat, per la qual es desplega la Xarxa Sentinella Sanitària de la Comunitat Valenciana de la Xarxa Valenciana de Vigilància en Salut Pública.

Xarxa sentinella sanitària

90

3.6


Objecte

Registrar els casos de sida que es diagnostiquen a la Comunitat Valenciana, incloent-hi les característiques de les persones, els factors de risc i les dades clíniques de la malaltia en el moment del diagnòstic.


· Recollida i enregistrament de la informació sobre els casos diagnosticats de sida en la població resident a la Comunitat Valenciana.

· Anàlisi de la informació sobre l’epidèmia de sida, i difusió per mitjà d’informes periòdics a través de publicacions i en la pàgina web.

· Gestió de les demandes d’informació sobre l’epidèmia de sida.

· Aportació de la informació al Ministeri de Sanitat i Consum.




Normativa



· Orde de 23 de setembre de 1999, del conseller de Sanitat, per la qual crea fitxers informatitzats.

Registre de casos de SIDA


3.6


Objecte

Registrar els casos d’insuficiència renal crònica (IRC) en tractament substitutiu en els centres assistencials de la Comunitat Valenciana, incloent-hi les característiques de les persones, factors de risc i dades assistencials de la malaltia.


· Recollida i enregistrament de la informació sobre els casos d’insuficiència renal crònica (IRC) en població resident a la Comunitat Valenciana en tractament substitutiu en els centres assistencials.

· Anàlisi de la informació sobre pacients amb insuficiència renal crònica en tractament substitutiu, i difusió per mitjà d’informes periòdics a través de publicacions i en la pàgina web.

· Gestió de les demandes d’informació sobre la insuficiència renal crònica.

· Col·laboració amb entitats nacionals (Organització Nacional de Trasplantaments) i internacionals (European Renal Association) per a comparació i difusió d’informació.





Normativa

· Orde de 20 de novembre de 1991, del Conseller de Sanitat, per la qual crea el Registre de Malalts Renals de la Comunitat Valenciana.

Registre de malalts renals

92

3.6


Objecte

Registrar les interrupcions voluntàries de l’embaràs (IVE) que es fan a la Comunitat Valenciana, incloent-hi característiques de l’embarassada i de la intervenció.


· Recollida, codificació i gravació de la informació sobre IVE fetes a la Comunitat Valenciana en els centres acreditats per a practicar-ne.

· Anàlisi de la informació sobre IVE i difusió per mitjà d’informes periòdics a través de publicacions i en la pàgina web.

· Gestió de les demandes d’informació sobre IVE.

· Aportació de la informació al Ministeri de Sanitat i Consum.



· Centres sanitaris privats acreditats per a la pràctica de la interrupció voluntària de l’embaràs.


Normativa

· Llei Orgànica 9/1985, de 5 de juliol, de Reforma de l’article 417 bis del Codi Penal.

· Reial Decret 2409/1986, de 21 de novembre, sobre centres sanitaris acreditats i dictàmens preceptius per a la pràctica legal de la interrupció voluntària de l’embaràs.

· Orde de 16 de juny de 1986, sobre estadística i informació epidemiològica de les interrupcions voluntàries de l’embaràs fetes d’acord amb la Llei Orgànica 9/1985, de 5 de juliol.

· Orde de 31 de juliol de 1985, sobre la pràctica de l’avortament en centres o establiments sanitaris.

Registre d’interrupcions volun-tàries de l’embaràs


3.6


Objecte

Codificar i analitzar la informació sobre mortalitat en la població resident en la Comunitat Valenciana, a fi de conéixer-la i monitoritzar-la.


· Arreplegada, codificació (segons normes internacionals) i gravació de la informació sobre causes de defunció de les defuncions produïdes a la Comunitat Valenciana.

· Anàlisi de la informació de la mortalitat general i les seues causes, i difusió per mitjà d’informes periòdics a través de publicacions i en la pàgina web.

· Gestió de les demandes d’informació de la mortalitat general i les seues causes.

· Aportació de la informació a l’Institut Nacional d’Estadística.



· Metges en exercici del sector privat.


· Institut Nacional d’Estadística.

Normativa


Registre de mortalitat general

94

3.6


Objecte

Codificar i analitzar la informació sobre mortalitat perinatal a la Comunitat Valenciana, a fi de conéixer-la i monitoritzar-la.


· Arreplegada, codificació (segons normes internacionals) i gravació de la informació sobre causes i factors relacionats amb la defunció en el període perinatal de les defuncions produïdes a la Comunitat Valenciana.

· Anàlisi de la informació de la mortalitat del període perinatal i difusió per mitjà d’informes periòdics a través de publicacions i en la pàgina web.

· Gestió de les demandes d’informació sobre la mortalitat perinatal, les seues causes i factors relacionats.





· Institut Nacional d’Estadística.

Normativa

· Orde de 29 de març de 2004, de la Conselleria de Sanitat, per la qual crea el Registre de Mortalitat Perinatal de la Comunitat Valenciana.

Registre de mortalitat perinatal

95 Cartera de servicis de Salut Pública de la Comunitat Valenciana Vigilància en Salut Pública

3.7

Vigilància en Salut Pública

Objecte

Sistema d’informació per a la vigilància epidemiològica i el control de les malalties de notificació obligatòria.


· Establiment de les mesures individuals i col·lectives de control.

· Anàlisi epidemiològica sistemàtica.

· Avaluació de l’efectivitat de les estratègies de salut i intervencions sanitàries relacionades amb les malalties sota vigilància.

· Difusió de la informació.






· Conselleria d’Educació i Conselleria de Cultura i Esports.


· Conselleria de Turisme.




Vigilància epidemiològica de les malalties transmissibles

96

Normativa

· Decisió núm. 2119/98/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 24 de setembre de 1998, per la qual creen una xarxa de vigilància epidemiològica i control de malalties transmissibles en la comunitat.

· Reial Decret 2210/1995, que crea la Xarxa Nacional de Vigilància Epidemiològica.


· Orde de 28 de juny de 2004, de la Conselleria de Sanitat, per la qual modifica la llista de les malalties sotmeses a declaració obligatòria.

· Orde de 15 de febrer de 2001, de la Conselleria de Sanitat, per la qual modifica la llista de les malalties sotmeses a declaració obligatòria.

· Orde de 4 de març de 1997, de la Conselleria de Sanitat, per la qual desplega el Sistema Bàsic de la Xarxa Valenciana de Vigilància en Salut Pública.


3.7


Objecte

Sistema d’informació per a la vigilància i el control de la malaltia meningocòccica (EM) com a problema de salut pública, al ser esta una malaltia que és considerada com a problema de salut pública per la seua presentació preferent en l’edat infantil i la seua alta letalitat.


· Establiment de les mesures preventives oportunes en l’àmbit social i familiar del cas, a fi d’evitar l’aparició de casos secundaris entre els contactes del mateix.

· Anàlisi epidemiològica i avaluació de les mesures de control.








· Institut de salut Carles III.

Normativa


· Decret 16/1997, del Govern Valencià, pel qual es crea la Xarxa Valenciana de Vigilància en Salut Pública.

· Orde de 4 de març de 1997, de la Conselleria de Sanitat, per la qual es desenrotlla el Sistema Bàsic de la Xarxa Valenciana de Vigilància en Salut Pública.

Vigilància epidemiològica de la malaltia meningocòccica

98

3.7


Objecte

Sistema d’informació per a la vigilància i el control de la tuberculosi, per a disminuir-ne la incidència i millorar-ne el diagnòstic i tractament en temps oportú.


· Vigilància del diagnòstic precoç i del tractament adequat dels casos de tuberculosi.

· Identificació primerenca dels individus exposats als casos de tuberculosi i aplicació del Tractament de la Infecció Tuberculosa Latent (TITL) als infectats entre els exposats.

· Anàlisi epidemiològica i avaluació de les mesures de control.










Normativa




Vigilància epidemiològica de la tuberculosi


3.7


Objecte

Sistema d’informació per a la prevenció i el control de la pallola, amb la finalitat de contribuir a l’eliminació d’esta malaltia des de la Comunitat Valenciana com a part del Pla d’Eliminació de la Pallola a nivell nacional.


· Notificació urgent dels casos sospitosos, i investigació d’estos casos en el termini de 48 hores des de la declaració.

· Anàlisi detallat de les dades de la vigilància com a base per a l’avaluació de la qualitat del funcionament del sistema.

· Difusió d’informació de la pallola.








Normativa





Vigilància epidemiològica per a l’eliminació de la pallola

100

3.7


Objecte

Recopilar informació per a la vigilància de la grip per part de professionals sanitaris voluntaris, a fi d’estimar-ne la incidència i d’obtindre informació de les característiques de la grip en l’àmbit de l’atenció primària.


· Recopilació de les dades sobre característiques epidemiològiques i microbiològiques dels casos de grip diagnosticats per professionals sanitaris voluntaris en atenció primària.

· Anàlisi detallada de les dades de vigilància com a base per a estimar la incidència de la grip, així com les seues característiques.

· Difusió d’informació, amb periodicitat setmanal, tant als professionals sanitaris com a la població.

· Gestió de les demandes d’informació sobre la incidència de la grip.





Normativa


· Decret 16/1997, del Govern Valencià, pel qual crea la Xarxa Valenciana de Vigilància en Salut Pública.

· Orde de 8 d’abril de 1999, de la Conselleria de Sanitat, per la qual desplega la Xarxa Sentinella Sanitària de la Comunitat Valenciana de la Xarxa Valenciana de Vigilància en Salut Pública.

Sistema de vigilància epidemiològica de la grip


3.7


Objecte

Sistema d’informació per a la vigilància i el control en temps real de les malalties infeccioses i resistències antimicrobianes a través dels resultats d’anàlisis microbiològiques.


· Vigilància microbiològica en temps real per mitjà de la recollida diària de resultats d’anàlisis fetes en els laboratoris de microbiologia del sistema sanitari valencià.

· Anàlisi de les malalties infeccioses i les resistències antimicrobianes.

· Difusió d’informació als professionals sanitaris i a la població.






Normativa




Xarxa de vigilància microbiològica

102

3.7


Objecte

Sistema d’informació per a la detecció, investigació i control de brots epidèmics, i altres situacions com ara agrupacions espaciotemporals de casos de malalties emergents i reemergents.


· Detecció precoç d’agrupacions espaciotemporals de casos i brots epidèmics.

· Investigació epidemiològica

· Adopció de mesures de control oportunes per a evitar la difusió de la malaltia.

· Avaluació de l’efectivitat de les intervencions sanitàries aplicades.




· Centres sanitaris privats





· Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Vivenda.

· Conselleria de Turisme.

Vigilància epidemiològica dels brots i les situacions epidèmiques





Normativa

· Decisió núm. 2000/57/CE, de la Comissió, de 22 de desembre de 1999, relativa al sistema d’alerta precoç i resposta per a la vigilància i control de les malalties transmissibles en aplicació de la Decisió núm. 2119/98/CE, del Parlament Europeu i del Consell.



· Orde de 28 de juny de 2004, de la Conselleria de Sanitat, per la qual modifica la llista de les malalties sotmeses a declaració obligatòria.



104

3.7


Objecte

Sistema de Vigilància de la paràlisi flàccida aguda a la Comunitat Valenciana que permeta descartar l’existència de casos de poliomielitis, així com, el desplegament del Pla de Bioseguretat per a la contenció en els laboratoris dels poliovirus salvatges i de materials potencialment infecciosos.


· Detecció ràpida i exhaustiva de tots els casos de paràlisi flàccida aguda que ocorren a la Comunitat Valenciana en menors de 15 anys.

· Identificació i caracterització dels enterovirus aïllats entre els casos de paràlisi flàccida aguda detectats.

· Investigació dels contactes de tots els casos de paràlisi flàccida aguda declarats.

· Anàlisi i difusió d’informació de la paràlisi flàccida aguda com a estratègia del Pla d’Eradicació de la Poliomielitis.







Normativa




Vigilància epidemiològica de la paràlisi flàccida aguda


3.7


Objecte

Sistema de vigilància epidemiològica de les encefalopaties espongiformes transmissibles humanes (EETH) que permeta la identificació de l’aparició de la variant de la malaltia de Creutzfeldt-Jacob.


· Detecció, investigació epidemiològica i de laboratori de tots els casos d’EETH.

· Descripció del perfil clínic, epidemiològic i molecular de les EETH detectades.

· Identificació de possibles factors de risc de les EETH.

· Anàlisi i difusió de la informació de les EETH detectades.





Normativa

· Decisió núm. 2000/96/CE, de la Comissió, de 22 de desembre de 1999, relativa a les malalties transmissibles que han de quedar progressivament compreses en la xarxa comunitària, en aplicació de la Decisió núm. 2119/98/CE, del Parlament Europeu i del Consell.

· Decisió núm. 2119/98/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 24 de setembre de 1998, per la qual creen una Xarxa de Vigilància Epidemiològica i de Control de les Malalties Transmissibles a la Comunitat.

· Orde de 18 de juliol de 2001, del Ministeri de Sanitat i Consum, per la qual regula el Registre Nacional d’Encefalopaties Espongiformes Transmissibles Humanes.

· Orde de 21 de febrer de 2001, del Ministeri de Sanitat i Consum, per la qual regula el Registre Nacional de Vigilància de les Encefalopaties Espongiformes Transmissibles Humanes.

Vigilància epidemiològica de les Encefalopaties Espongiformes Transmissibles Humanes (EETH)

106

3.7


Objecte

Recollida de dades, anàlisi de la situació actual i tendència de la salut dels xiquets/es i adolescents de la Comunitat Valenciana, així com els seus determinants.


· Anàlisi dels indicadors de salut infantil.

· Elaboració d’informes sobre la situació de la salut infantil.



Normativa

· Orde de 27 de febrer de 2002, de la Conselleria de Sanitat, per la qual establix l’Informe de Salut de l’Escolar com a document sanitari d’utilització obligatòria per a l’accés a un centre escolar o per a l’inici d’una etapa educativa.

Anàlisi i monitorització de la salut infantil


3.7


Objecte

Recollida de dades, anàlisi de la situació i tendència de la salut de les mares i dels nounats de la Comunitat Valenciana, així com dels seus determinants.


· Anàlisi dels indicadors de salut perinatal.

· Elaboració d’informes sobre la situació de la salut perinatal..



Normativa

· Orde 29 de març de 2004, de la Conselleria de Sanitat, per la qual crea el Registre de Mortalitat Perinatal a la Comunitat Valenciana.

Anàlisi i monitorització de la salut perinatal

108

3.7


Objecte

Disposar d’un sistema d’alerta, amb identificació ràpida i sistemàtica dels casos de sospita de malaltia del treball diagnosticats en el sistema sanitari públic sotmesos a vigilància, per a investigar-ne el possible origen laboral i, en cas necessari, posar en marxa actuacions preventives immediates.


· Estudi dels casos sospitosos de malaltia del treball per a determinar el possible origen laboral del dany per a la salut.

· Elaboració d’informes administratius per a declaració de contingències laborals.

· Comunicació a l’autoritat laboral, per a la posada en marxa de mesures preventives en els llocs de treball implicats.

· Elaboració i difusió d’informes de morbimortalitat laboral.

· Informació sobre dany d’origen laboral.




· Mútues d’accidents de treball i malalties professionals de la Seguretat Social de la Comunitat Valenciana.


· Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS).

Normativa



Sistema de vigilància epidemiològica laboral

109 Cartera de servicis de Salut Pública de la Comunitat Valenciana Laboratoris de salut pública

3.8

Laboratoris de salut pública

Objecte

Dotar la Generalitat d’un instrument eficaç i competitiu que preste suport analític a les polítiques, objectius i iniciatives en matèria de seguretat alimentària i sanitat ambiental per mitjà del suport analític a les diferents activitats i programes de seguretat alimentària, control sanitari de les aigües i vigilància sanitària de l’aire ambiental.


· Realització de les anàlisis programades per a sanitat ambiental.

· Realització d’analítiques derivades del control sanitari d’aliments i productes alimentaris.



Normativa

· Reglament (CE) núm. 2073/2005, de 15 de novembre de 2005, de la Comissió, relatiu als criteris microbiològics aplicables als productes alimentaris.

· Reglament (CE) núm. 466/2001, de 8 de març de 2001, de la Comissió, pel qual fixa el contingut màxim de determinats contaminants en els productes alimentaris.

· Directiva 96/23/CE, del Consell, de 29 d’abril de 1996, relativa a les mesures de control aplicables respecte a determinades substàncies i els seus residus en els animals vius i els seus productes.

· Decisió de la Comissió, de 12 d’agost de 2002, per la qual aplica la Directiva 96/23/CE, del Consell, quant al funcionament dels mètodes analítics i la interpretació dels resultats.



110

3.8


Objecte

Protegir la salut pública per mitjà de l’ordenació i regulació dels laboratoris que presten els servicis sanitaris en el camp de la seguretat alimentària i la sanitat ambiental, així com assegurar la informació i la transferència en este camp, impulsant la seua capacitat tècnica i la implantació de sistemes de qualitat.


· Autorització i registre dels laboratoris en l’àmbit de la salut pública.

· Cens de laboratoris autoritzats per a l’anàlisi d’aigües, aliments i productes alimentaris.

Normativa


· Decret 216/1999, de 9 de novembre, del Govern Valencià, sobre autoritzacions, reconeixements de l’acreditació i registre de laboratoris en l’àmbit de la salut pública.

Registre de laboratoris de salut pública

111 Cartera de servicis de Salut Pública de la Comunitat Valenciana Investigació

3.9

Investigació Objecte

Identificar les desigualtats de gènere en el patró d’emmalaltir, segons els determinants socials de la salut, i en les actituds dels professionals sanitaris en el mode de diagnòstic i tractament dels problemes de salut. Promoure la investigació en l’àmbit de les diferències en salut entre poblacions, amb referència especial a l’estudi de les desigualtats socials en salut.


· Epidemiologia espacial i temporal i mètodes d’anàlisi en àrea xicoteta: la comesa principal és el desplegament metodològic i l’aplicació pràctica de tècniques d’anàlisi, amb orientació particular a l’estudi de desigualtats en salut de tipus geogràfic i a la seua evolució temporal. En concret, són objecte d’atenció particular per part d’esta línia les àrees d’estudi següents: anàlisi estadística i epidemiològica de dades espacials, anàlisi estadística i epidemiològica de dades temporals i desplegament de tècniques per a la investigació de desigualtats.

· Gènere i salut: anàlisi de les desigualtats de gènere i classe en l’estat de salut i els seus determinants, les diferències segons el gènere en el benestar psicològic de mares i pares amb xiquets menuts inclòs el rol dels factors psicosocials i personals; el disseny i validació d’instruments per a mesurar l’estat de salut i qualitat de vida amb enfocament de gènere, la violència de gènere les desigualtats en salut reproductiva.

· Determinants socials de la salut: esta línia basa les investigacions en els diferents mètodes per a la monitorització de les desigualtats en salut en estudis poblacionals.

·

Desigualtats en salut

112



· Escola Valenciana d’Estudis per a la salut.

· Agència de Salut Pública de Barcelona.

· Universitat d’Alacant.


Normativa

· Llei 4/2005, de 17 de juny, de la Generalitat, de Salut Pública de la Comunitat Valenciana.

· Decret 120/2008, de 5 de setembre, del Consell, pel qual aprova els Estatuts del Centre Superior d’Investigació en Salut Pública.


3.9


Desplegament i aplicació de nous mètodes per a l’anàlisi genòmica, metagenòmica, epidemiològica i evolutiva aplicats a la investigació de malalties de base infecciosa o que estan associades a canvis en la microbiota, i també l’estudi sistemàtic, particularment a la Comunitat Valenciana. Fer una investigació bàsica i no orientada sobre microorganismes d’interés en salut humana, amb la finalitat de proposar pautes d’actuació a l’administració sanitària en relació amb determinats patògens, malalties relacionades amb l’alteració de les microbiotes i brots epidèmics. L’objectiu genèric dels estudis en genòmica, metagenòmica, evolució i epidemiologia molecular d’organismes i comunitats microbianes és la identificació, seqüenciació i anàlisi comparada i evolutiva. Entre els objectius pràctics es pretén la identificació dels factors genètics i metabòlics associats a la patogenicitat, la determinació dels gens o elements accessoris responsables de la virulència, de les propietats antigèniques rellevants per a la vacunació o la resistència a tractaments, l’avaluació de les rutes de transmissió, etc.


· Genòmica de microorganismes

· Metagenòmica de comunitats microbianes

· Epidemiologia molecular i evolució de microorganismes

· Bioinformàtica i bioestadística

Genòmica i salut

114





Normativa




3.9


S’estudia incrementar el coneixement de la distribució i situació real de les malalties rares (ER) i de les conseqüències que tenen en la població, i utilitza la metodologia epidemiològica en el vessant analític de disseny i execució d’estudis i les tècniques d’epidemiologia espacial i de l’estudi de la qualitat de vida


· Determinació de la prevalença de les malalties rares. Desplegament de metodologia per a l’estimació de la prevalença global de malalties rares a través de bases de dades sanitàries genèriques.

· Estudi de les desigualtats en malalties rares. Desplegament de tècniques de valoració d’indicadors socials i socioeconòmics en les malalties rares que produïsquen més discapacitat.

· Anàlisi dels determinants de les malalties rares, centrada en l’estudi de l’associació entre factors de risc mediambientals i malalties rares, i l’anàlisi de l’associació entre factors de risc potencials de malalties rares i la distribució de tipus genètics.

Malalties rares

116





Normativa




3.9


Estudiar l’impacte de les malalties infeccioses candidates a ser previngudes per mitjà de la vacunació sobre la societat, entenent per impacte la càrrega de malaltia, la càrrega social i el cost econòmic, contribuint a millorar l’eficiència dels programes de vacunació.


Desplegament de les línies d’investigació següents des d’un punt de vista integrat:

· Línia d’epidemiologia, per mitjà de l’estudi de les dades de prevalença a nivell comunitari.

· Línia d’assajos clínics, a través del desplegament d’assajos públics d’interés general.

· Línia de modelatge, economia, avaluació i seguretat vacunal, a fi de modelar matemàticament les malalties infeccioses per a estimar l’impacte de diverses vacunes i calendaris vacunals.





Normativa



Investigació en vacunes

118

3.9

Investigación Objecte

Estudis d’investigació encaminats a identificar els determinants i les causes del càncer, eliminar o reduir l’exposició a factors de risc coneguts, detectar precoçment el càncer per mitjà del cribratge i millorar el tractament i l’atenció dels malalts de càncer


· Investigar i avaluar estratègies per a la prevenció del càncer.

· Investigar i avaluar estratègies per al control del càncer: Prevenció secundària del càncer.

· Càncer i servicis sanitaris.

· Monitorització del càncer. Impacte de les intervencions sobre càncer.

· Desigualtats en salut i càncer




· Organismes responsables dels programes de cribratge de càncer de mama en altres comunitats autònomes.


Normativa



Càncer en salut pública


3.9


Ajudar a prendre decisions sobre les atencions sanitàries, que es concretarien a millorar la pràctica clínica i el funcionament del sistema sanitari, permetre un millor accés i proporcionar unes atencions sanitàries d’alta qualitat; i proporcionar a les persones implicades en la presa de decisions polítiques els mitjans per a valorar l’impacte que els canvis en el sistema sanitari produïxen en els resultats, qualitat, accés, cost i ús dels servicis.


· Utilització de servicis de salut i variacions en la pràctica mèdica: anàlisi de variacions en la utilització de servicis sanitaris en àrees xicotetes i estudis d’utilització inadequada de servicis, derivacions, proves diagnòstiques i medicaments. Anàlisi de causes.

· Qualitat assistencial i seguretat de pacients: avaluació de l’adequació i qualitat de l’atenció sanitària (auditoria clínica i anàlisi d’adequació). Instruments d’identificació i quantificació d’efectes adversos. Mètodes de millora de la seguretat de pacients.

· Investigació en resultats de salut i avaluació econòmica: desplegament de mesures de qualitat de vida i de resultats funcionals, amb especial interés en malalties cròniques i en la posada en marxa de mesures de qualitat de vida en l’assistència sanitària. Avaluació de l’efectivitat i cost-efectivitat de les intervencions organitzatives destinades a millorar l’efectivitat i eficiència de l’atenció sanitària. Avaluació econòmica de tecnologies sanitàries, incloent-hi fàrmacs, equips i dispositius, intervencions de millora i altres.

Servicis en salut

120




· Escola Andalusa de Salut Pública.

· Institut Nacional de la Salut i de la Investigació Mèdica de França.

Normativa




3.9


Avaluació de l’impacte en la salut dels diversos riscos ambientals, a través del mesurament del grau d’exposició als riscos, el desplegament de marcadors biològics i la relació entre estos factors i la incidència de diverses patologies.


· Estudis generals de riscos ambientals com ara la pol·lució atmosfèrica i radiacions electromagnètiques, així com l’impacte en la salut.

· Estudi dels factors de risc ambiental en la infància.

· Estudi de l’impacte sobre la salut de la presència de determinats productes en l’aigua de consum humà, així com dels mètodes de desinfecció que s’hi utilitzen.

· Estudi de l’impacte del canvi climàtic en la salut.




· Universitat Miguel Hernández.

· Fundació Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM).

Normativa



Ambient i salut

122

3.9

Investigación Objecte

Investigació en la identificació, avaluació i prevenció dels riscos de l’ús dels tractaments farmacològics una vegada comercialitzats a través de l’estudi de dades, que faciliten al professional la prescripció i dispensació de les teràpies més efectives, basant-se en estudis realitzats en el context de l’ús clínic habitual (estudis d’efectivitat), així com avaluació dels costos directes i indirectes de cada un dels tractaments alternatius, a través d’estudis farmacoeconòmics.


· Estudi dels factors relacionats amb els esdeveniments adversos als medicaments, així com l’anàlisi de l’efecte dels mateixos sobre les persones.

· Investigació sobre els costos i beneficis dels tractaments en l’àmbit de la gestió clínica per mitjà de la seua integració en els sistemes d’informació assistida en productes farmacèutics utilitzats en les malalties amb major prevalença.






Normativa



Farmacoepidemiologia


3.9


La Xarxa Valenciana de Biobancs, promoguda per la Direcció General de Salut Pública a través del Centre Superior d’Investigació en Salut Pública (CSISP), naix com una iniciativa de coordinació i cooperació entre biobancs autoritzats a la Comunitat Valenciana. La xarxa es constituïx com un servici de suport a la investigació destinat a enfortir la investigació biomèdica d’excel·lència a la Comunitat Valenciana. Emmagatzema sèrums i mostres sanguínies de donants de la Comunitat Valenciana, en condicions de viabilitat, convenientment filiats administrativament i clínicament, considerant el ple respecte dels drets dels donants a fi de permetre als grups d’investigadors externs l’abordatge de determinats projectes d’investigació.


· Consolidar els biobancs a la Comunitat Valenciana i crear-ne de nous.

· Identificar i acréixer una massa de mostres biològiques interessants per als investigadors.

· Incrementar l’accessibilitat del material als grups d’investigació.

· Coordinar l’activitat dels biobancs i promoure pràctiques de qualitat.

· Incorporar la informació obtinguda de les mostres biològiques en l’anàlisi epidemiològica de les malalties a la Comunitat Valenciana.

· Garantir el respecte dels drets i llibertats fonamentals, protecció de la dignitat i identitat del donant i del tractament de les dades personals.

Xarxa valenciana de biobancs

124




· Consell Superior d’Investigacions Científiques.

· Universitat Cardenal Herrera - CEU.


· Fundació Genoma Espanya.


Normativa



· Llei 14/2007, de 3 de juliol, sobre Investigació Biomèdica.

· Decret 143/2008, de 3 d’octubre, del Consell, pel qual regula els biobancs a la Comunitat Valenciana.

· Declaració Universal sobre les Dades Genètiques de la Unesco, de 16 d’octubre de 2003.

· Recomanació 4 del Consell d’Europa, sobre investigació amb material biològic humà, de 15 de març de 2006.


3.9


Desplegar una investigació integrada i estratègicament orientada en el camp de la seguretat alimentària i promoure la innovació i la transferència tecnològica, donant prioritat als problemes d’interés a la Comunitat Valenciana que tenen un impacte sobre la salut pública, com ara la creixent demanda d’aliments més segurs i de major qualitat.


· Impuls d’estudis sobre la integritat i el control de la cadena alimentària.

· Traçabilitat de la cadena alimentària.

· Estudiar les relacions entre la seguretat alimentària i la nutrició així com l’impacte dels aliments en la salut.

· Mètodes d’anàlisi de residus i contaminants emergents en aliments i aigües, i detecció de microorganismes per tècniques ràpides i avançades



· Universitat d’Alacant.


· Universitat Jaume I.

· Universitat Miguel Hernández.


· Institut d’Agroquímica i Tecnologia dels Aliments (IATA).

· Centre tecnològic Ainia.

Plataforma d’investigació en seguretat alimentària

126

· Federació Empresarial d’Agroalimentació de la Comunitat Valenciana (FEDACOVA).

Normativa



127 Cartera de servicis de Salut Pública de la Comunitat Valenciana Formació

3.10

Formació Objecte

L’adquisició i l’actualització de coneixements és un element fonamental per al desplegament correcte de les diverses actuacions en matèria de salut pública.

La formació és una ferramenta útil en la conscienciació dels futurs professionals a fi que fomenten i adopten les mesures de prevenció que contribuïxen a reduir els riscos per a la salut.


· D’acord amb el que s’assenyala anteriorment, des de la Direcció General de Salut Pública es du a terme un ampli esforç en matèria docent perquè les ciències de salut que tinguen integrada la salut pública en la formació pregrau puguen completar-ne la instrucció.

· A través dels convenis de col·laboració que la Conselleria de Sanitat té amb les universitats tant públiques com privades, la Direcció General de Salut Pública posa a disposició tota la seua estructura per a completar els programes formatius en matèria de salut pública.


· Acord marc de col·laboració de la Conselleria de Sanitat amb la Universitat Politècnica de València

· Acord marc de col·laboració de la Conselleria de Sanitat i la Universitat de València

· Acord marc de col·laboració entre la Conselleria de Sanitat i la Universitat CEU

Pregrau

128

3.10

Formació Objecte

La formació és una ferramenta útil en la conscienciació dels professionals, siguen sanitaris o no, i de la població en general, a fi que fomenten i adopten, respectivament, les mesures de prevenció que contribuïxen a reduir els riscos per a la salut.

D’altra banda, l’excel·lència dels professionals que en este moment, i en el futur, integra la plantilla de Salut Pública, és una de les raons de la millora constant de la formació.

En este sentit, la formació en temes de salut publica es fa necessària no només per al col·lectiu sanitari, sinó per a qualsevol altre col·lectiu que estiga implicat en la millora de la salut de la població.


Dirigit a quatre destinataris bàsics o nivells:

· Formación interna dirigida a los propios profesionales de salud pública.

El objetivo de la formación interna en la Dirección General de Salud Pública es dotar a sus profesionales de una actualización eficaz y específica de los conocimientos respecto a técnicas, procedimientos, nuevas tecnologías, legislación y otros aspectos relacionados con la salud pública que permitan adaptarse a estas demandas y a un entorno en constante cambio.

· Formació interna dirigida als professionals de salut pública. L’objectiu de la formació interna en la Direcció General de Salut Pública és dotar els professionals d’una actualització eficaç i específica dels coneixements respecte a tècniques, procediments, noves tecnologies, legislació i altres aspectes relacionats amb la salut pública que permeten adaptar-se a estes demandes i a un entorn en canvi constant.

· Formació postgraduada MIR. El pla d’estudis de formació postgrau per a metges interns residents (MIR) té en el contingut una àmplia

Postgrau

129 Cartera de servicis de Salut Pública de la Comunitat Valenciana Formación

estructura que es desplega en l’àmbit de la salut pública, a la qual dóna cobertura esta direcció de salut pública.

· Formació de professionals sanitaris assistencials. Moltes de les actuacions de salut pública són executades des del sistema d’atenció primària i especialitzada. Per això, la Direcció General de Salut Pública juga un paper fonamental en la definició de les necessitats formatives dels facultatius de la Comunitat Valenciana, a partir de l’anàlisi i la identificació dels principals problemes de salut de la població que es du a terme des de la Direcció General de Salut Pública.

· Formació externa destinada a la població general i a col·lectius específics. S’oferix a la societat la formació necessària per a practicar estils de vida saludables, i sobre la salut en general.

Es fan accions formatives destinades tant a la població general, entre les quals es poden destacar les relatives a la pràctica d’hàbits de vida saludables, com a col·lectius específics, els quals, pel caràcter singular, requerixen una atenció especial per part del sistema sanitari públic. Dins d’estes últimes cal esmentar la formació en matèria de salut sexual, la relacionada amb la violència domèstica, la dedicada a la promoció de l’exercici físic en les persones majors o la destinada a associacions, com ara la formació per a l’acreditació del voluntariat oncològic.

Hi ha, al seu torn, accions formatives per als col·lectius de risc en l’àmbit d’algunes malalties, entre les que destaca la formació en matèria de prevenció de la transmissió del VIH/sida.

Totes estes actuacions formen part de l’educació per a la salut, una de les prioritats en l’àmbit de la salut pública.


A través de l’Escola Valenciana d’Estudis de la Salut (EVES) estes necessitats es traduïxen en accions formatives concretes com ara màsters, cursos presencials i en línia, tallers, jornades, etc., en àmbits diversos de la prevenció de la malaltia i la promoció de la salut, com ara protocols i metodologies per al diagnòstic precoç dels tipus de càncer, així com formació específica en matèria de salut laboral i prevenció de riscos, i en el camp de l’epidemiologia.

cartera de servicis de salut pÚblica de la ... -...

Documents