Carta oberta de la Plataforma de Professors Associats als

candidats a les eleccions rectorals de la UB

Des de la Plataforma de Professors Associats volem expressar la nostra preocupació per la situació del nostre col�lectiu. El professor associat és una figura contractual de la qual s’ha abusat per raons econòmiques des de fa molts anys, però que s’ha convertit en imprescindible per al desenvolupament de l’activitat docent i investigadora de la nostra Universitat.

Aquest col�lectiu –el segon més nombrós de la Universitat– es troba actualment en un parany. La legislació vigent estableix que aquesta figura respon a la col�laboració puntual que un professional aporta a la institució. La realitat és ben diferent: a algunes facultats, els professors associats no desenvolupem unes funcions puntuals, sinó estructurals. La nostra docència i la nostra recerca no presenten cap diferència de natura, ni en les característiques ni en les exigències, respecte a les d’un titular. Del nostre pes en la docència, del fet que la naturalesa de les assignatures sigui la mateixa que la dels altres professors, que les enquestes amb què som avaluats són exactament les mateixes, de les exigències de la recerca vinculada directament a la preparació de les classes —sense la qual és impensable una docència de qualitat—, de les responsabilitats de tota mena que assumim cada dia, es desprèn clarament que sense una dedicació efectiva completa a la Universitat, la feina del professor associat –una peça clau en el bon funcionament de la Universitat de Barcelona– és inviable. Que la contractació del professorat associat sigui a temps parcial és, doncs, un simple tecnicisme legal que no s’avé, de cap manera, a la realitat de la tasca docent i investigadora que assumeix la majoria d’aquest col�lectiu. Tasca que, en una mesura que caldria fer pública, no imparteixen –com pretén la institució– professionals aliens a la Universitat, sinó docents i investigadors al primer estadi de la carrera acadèmica, essent actualment l’única via per iniciar-la.

Els professors associats formen part, des del moment de la seva contractació a través de concurs públic, del cos de docents i investigadors de la Universitat de Barcelona. Una gran part d’aquest professorat desenvolupa tasques docents i investigadores estructurals, i per tant han de ser considerats plenament com a professorat en el primer estadi de la seva carrera com a PDI. Aquesta situació s’ha accentuat en la mesura en què l’inici de la carrera acadèmica s’ha anat desdibuixant.

Les evidències que demostren la funció estructural de l’associat i el greuge històric cap a aquesta figura són d’ordre divers: 1. Per ser professor associat a la UB cal haver guanyat un concurs de mèrits vinculat a

assignatures dels Graus, amb presentació d’un programa docent d’aquestes assignatures i amb perfil de recerca específic; és a dir, un concurs anàleg al de les figures contractuals a temps complet. Per a aquests concursos cal presentar un CV adient a les necessitats docents del Departaments, i adequat al perfil de recerca vinculat a aquesta necessitat departamental. Cap concurs d’aquesta naturalesa s’avé a una col�laboració puntual en funció de la feina externa a la Universitat dels candidats —de fet, és impossible de saber quins són els candidats en el moment de convocar els concursos públics—, sinó que es deriva d’uns criteris previs als quals el professorat associat ha de respondre en el concurs i en l’activitat docent i investigadora que se’n deriva, un cop guanyada la plaça.

2. Els professors associats desenvolupen tasques docents en assignatures estructurals dels

Graus; en ocasions també dels Màsters, arribant a impartir 18 crèdits. 3. Aquestes assignatures poden canviar d’un curs a l’altre en funció de les necessitats docents

dels Departaments, i als professors se’ls exigeix disponibilitat absoluta per aquests canvis de POA. La seva tasca docent, per tant, és estructural, la qual cosa els converteix en una part totalment imprescindible del cos docent dels seus Departaments. Aquest fet s’ha posat encara més clarament de manifest amb la implantació de les reformes dels Plans d’Estudis,

que ha obligat a tot el professorat, però especialment als associats, a un sobreesforç sense el qual la implantació dels nous plans d’estudis hauria estat inviable.

4. Aquests contractes a temps parcial, a més a més, comporten en l’actualitat i en el millor dels

casos uns sous de menys de 545,44 €/bruts, als quals fins i tot s’han aplicat les reduccions del 5% associades als funcionaris i inacceptables en aquestes condicions. Cal recordar que el “sentit d’Estat” d’aquella retallada responia a demanar un esforç solidari als treballadors del sector públic que, pel fet de tenir la feina garantida funcionarialment, no estaven sotmesos als rigors i riscos de l’actual crisi econòmica. No és aquesta la situació del professorat contractat temporal de la Universitat. Actualment els professors associats de la UB són els pitjor pagats de les totes les universitats públiques de Catalunya.

5. A efectes de cotització a la Seguretat Social i de l’atur, els contractes no contemplen ni tan

sols mitja jornada laboral, ja que un contracte d’associat de 18 crèdits es correspon a un 29,2% de la jornada a temps complet.

6. La recerca desenvolupada pel professorat associat no és reconeguda ni contractualment,

ni a través del PDA. Però aquesta recerca és ja determinant en els concursos guanyats per aquest professorat per a accedir a la carrera acadèmica. La recerca desenvolupada pel professorat associat és registrada a través del GREC a tots els efectes per la Universitat de Barcelona; computa com la de qualsevol professor numerari o contractat a temps complet en els balanços de Recerca de la UB. Sense la recerca desenvolupada i comptabilitzada com a tal pels associats, aquest balanços —determinants en els rànquings internacionals— experimentarien una important davallada. Els professors associats formen part de Projectes d’investigació tant de la UB com d’altres Universitats, en la convocatòria oficial dels quals es considera un mèrit a valorar positivament la participació de professorat d’aquest perfil. Constantment participen en congressos i realitzen publicacions al mateix nivell que qualsevol altre professor. En conseqüència, el reconeixement de la carrera acadèmica del professorat associat és imprescindible des del punt de vista d’una Universitat pública, atenent a la situació de fet. El professorat associat ha de ser considerat part del cos estructural de la UB, les acreditacions successives del professorat associat han de ser considerades al mateix nivell que la de qualsevol altra figura contractual de partida, ja que la contractació com a professorat associat ha estat emprada per la UB en lloc de les contractacions a temps complet escaients i necessàries per al correcte desenvolupament de l’activitat acadèmica.

7. La implantació del Pla Bolonya ha suposat un augment de la dedicació docent (noves

tipologies de docència i avaluació contínua) que no ha estat reconegut ni a efectes de còmput ni a efectes retributius.

8. L’estabilització del professorat associat en situació irregular que recull el Conveni del

2007 a la Disposició Transitòria Segona no s’ha complert.

Considerem que aquesta Universitat té un deute històric i moral amb tots els professors que han anat passant successivament per aquesta figura contractual, i que gràcies al seu entusiasme, rigor i dedicació, han fet possible una docència de qualitat a la nostra Universitat malgrat les condicions en què hi treballaven, i que l’única manera de saldar aquest deute històric és reconèixer a qui ocupa en l’actualitat aquestes places la seva plena condició de Personal Docent i Investigador de la Universitat de Barcelona, a tots els efectes, i garantir el seu dret a la promoció professional i acadèmica al mateix nivell que qualsevol altre professor, independentment de l’eventualitat de les diferents situacions contractuals. És una qüestió de respecte i de justícia tant envers aquestes persones, envers la figura del professor, envers els estudiants i envers la mateixa institució pública que és la Universitat.

Del nou equip rectoral dependrà perllongar aquesta situació o tractar de trobar-li una solució que faci justícia al treball i l’esforç d’un col�lectiu condemnat fins ara a la precarietat laboral i a la submissió estructural.