càrrega assistencial efectes perjudicials

Prevenció dels efectes perjudicials de la càrrega assistencialde la càrrega assistencial

factors d’estrès en la professió mèdica i el seu maneig

Dra.Eulàlia Masachs Fatjó

XXIX Curs Formació Continuada en Pediatria.

COMLL - 9 de febrer de 2012

• Promoure estils de vida saludables entre els professionals de la salut.

• Fomentar estratègies de prevenció davant dels riscos d’exercir la professió.

La Fundació Galatea

dels riscos d’exercir la professió.

• Procurar que els professionals malalts rebin l’assistència adequada

Programes PAIMM-RETORN

• Característiques de l’estudi

Algunes dades que ens poden ajudar a enfocar el tema

Salut, estils de vida i condicions de treball dels metges i metgesses de Catalunya

– Metges i metgesses de Catalunya (30-55anys)

– 762 qüestionaris (resposta 31,5%)

– Qüestionari 86 ítems

www.fgalatea.org

Nombre d’hores setmanals de treball elevat

�Els metges i metgesses treballen unamitjana de quasi 10 hores més a lasetmana que els homes i dones de la seva


setmana que els homes i dones de la sevaclasse social.

�Gairebé la meitat dels metges de 45 a 55anys, que fan guàrdies, treballen més de60 hores setmanals.

Situació Laboral: Les hores treballades (II)


tenir més d’una feina és més freqüent en els homes i es un fet generalitzat independentment de l’ àmbit de treball.

Condicions de treball(Job content questionaire -Karazec)

�Suport dels superiors

Exigència psicològica


�Exigència psicològica

�Control sobre la feina

�Suport dels companys

�Participació en les decisions de la unitat

Condicions psicosocials del treball

(Karazec)

�Bons nivells de suport dels superiors


�Bons nivells de suport dels superiors

i dels companys

�Elevada exigència psicològica

�Nivells de participació baixos

Insatisfacció amb condicions de treball i salari

�Més elevat entre els que treballen al’Atenció Primària, que són també els quemostren:


mostren:

�menys control sobre el treball(menys autonomia i oportunitat dedesenvolupar les pròpies activitats)

�menys partcipació en les decisionsde la seva unitat

Risc psicològic

30,1

16,2

12,6

21,1

16,617,8

15

20

25

30

35

El malestar psicològic dels metges a Catalunya

Residents: Estudi sobre la salut dels residents a Catalunya. FG, 2008.Població 24-30: ESCA 2006.Metges i metgesses: Salut, estils de vida i condicions de treball dels metges i metgesses de Catalunya. FG, 2007.Homes i dones (població ocupada): ESCA 2006.Homes i dones (població ocupada, classe social I): ESCA 2006.

8,8 9,1

12,6

0

5

10

15

Resident s Població 24-30 Met ges Homes (p.oc.) Homes (cs I) Met gesses Dones (p.oc.) Dones (cs I)

El estrés en els metges a Anglaterra

42.7

35

40

45

G HQ a b ov e 3

D e pres s io n (S CL -9 0 )

E s trE s tr èè s (s ( G H QG H Q ) i d e p re ss i) i d e p re ss i óó (S C L(S C L -- 9 0 ): 9 0 ): P ro p o rc io n s p e r s o b re d e l ll in d a rP ro p o rc io n s p e r s o b re d e l ll in d a r

TAULA N º 1

18

30

26

32.4

29.4 2929.2

17.9 16.8

0

5

10

15

20

25

30

35

B ritishW orkers

(1993)

Men ta l H ea lthW o rkers

An aesth etis ts M ed ica lS tud ents

Jun io r H ouseOfficers

Ju niorD o c to rs an d

GP s

S enio rD oc to rs

% a

bove

thre

shol

d

J e n n y F ir thJ e n n y F ir thJ e n n y F ir thJ e n n y F ir thJ e nn y F ir thJ e nn y F ir thJ e nn y F ir thJ e nn y F ir th -------- C o z e n sC o z e n sC o z e n sC o z e n sC oz e n sC oz e n sC oz e n sC oz e n s

• La prevalença de malestar psicològic dels metges (16,2 %) i metgesses (21,1%) és més alta que els resultats trobats a la població ocupada catalana, i a la població de la mateixa classe social.

• El malestar psicològic no s’associa a més hores setmanals treballades i si amb les condicions psicosocials de treball

El malestar psicològic dels metges a Catalunya

treballades i si amb les condicions psicosocials de treball

• Un 16,8 % de persones enquestades (el 14,9 % dels metges i el 18,9 % de les metgesses) ha contestat que havia pres psicofàrmacs (hipnòtics, tranquil�litzants i antidepressius) durant les dues setmanes anteriors a l’enquesta.

Burn-out en profesionales sanitarios

• Revisión de 17 estudios realizados en España (cuestionario MBI).

Total de 5.121 profesionales de la salud:

– Mayor afectación de la dimensión agotamiento – Mayor afectación de la dimensión agotamiento emocional (46%-80%)= signo de alarma

– Agotamiento emocional se asocia a calidad de vida en las dimensiones del SF-36 (salud general, dolor corporal, vitalidad,…)

Què ens sobrecarrega?Factors que poden afavorir l’aparició d’estrès en els professionals

Factors relacionats amb la tascaContacte amb situacions impactants emocionalment Període de formació llarg.Necessitat d’actualització contínua de coneixements.

Factors relacionats amb l’individuElevada exigència i autocrítica –perfeccionisme-.Manca de formació i d’habilitats per fer front a l’estrès –metacompetències-Aïllament: poc temps per gaudir de relacions familiars, socials i activitats d’oci.

Què ens sobrecarrega?Factors que poden afavorir l’aparició d’estrès en els professionals

Factors relacionats amb l’organitzacióIncrement constant de la pressió assistencial.

Increment constant de les tasques burocràtiques.

Allunyament entre les decisions de gestió i la

pràctica clínica.

Factors socials i polítics

Increment del nombre de denúncies i litigis.

Més control polític sobre la tasca.

Més pressió dels mitjans de comunicació.

pràctica clínica.

Poc suport i supervisió clínica, poc treball en equip.

Poc control de les condicions de treball.

Promoure un exercici professional saludable

L’actuació efectiva d’una tasca essencial és una font important de satisfacció i, en

El treball professional

és una font important de satisfacció i, en la mesura que hi ha un comportament adult i basat en la realitat, la gent no vol renunciar a aquesta satisfacció

(Rice 1965)

El món laboral com a context de desenvolupament

• Benestar psicològic

• Identitat social – integració social

• Identitat personal - font de valoració personal

• Satisfacció / productivitat/ economia• Satisfacció / productivitat/ economia

• Responsabilitat

• Transferència de coneixement

• Estructura del temps i rutines

supervivència o implicació?

El treball professional

supervivència o implicació?

La possibilitat d’implicació ve donada pel sentit del què fem

Dificultats per definir la tasca primària en l’atenció a la salut

Influència social i política que crea confusióInfluència social i política que crea confusió

Treballar dins les institucions que tenen cura de la gent

(I Menziers)

Influència social i política que crea confusióInfluència social i política que crea confusió

Idealització que crea sobrecàrrega crònica Idealització que crea sobrecàrrega crònica

Redefinició de la tasca en antitasca: insatisfacció

Las 3 dimensiones de la salud laboral

PersonalInterpersonal Organitzacional

http://www.eworkplacehealth.com

PersonalCom tinc cura de mi mateix?

Comgestiono les relacions?

Com és i com visc la institució ?

Com tenir cura de la propia salud?hàbits mentals

Observació del propi coneixement, habilitats i emocions

Capacitat d’observació i curiositat críticaCapacitat d’observació i curiositat crítica

Reconeixement de la influència de les emocions

Voluntat de reconèixer i corregir els errors

– Desenvolupament d’hàbits saludables (exercici físic, dieta, evitar consum de substàncies psicoactives, ...).

– Cura de les relacions personals i temps

Tenir en compte els factors protectors fora de l’entorn laboral

– Cura de les relacions personals i temps de lleure i de conciliació vida familiar.

– Prevenció específica: formació en tècniques de control de l’estrès.

• Quan l’equip pot ser un grup de treball

LA POSSIBILITAT DE CREAR EQUIPS O SUBSISTEMES QUE AJUDIN A TROBAR EL SENTIT DE LA TASCA

• Espai per a pensar/ analitzar/crear• Límits: saber qui som (estabilitat)

Què ens ajuda a treballar saludablement?

• Contracte psicològic: sentit de pertinença i identificació amb tasca comú

El treball en equip és una metodologia.No és una estructura

Firth Cozens J. Multidisciplinary teamwork: the good, the bad and everything in between. J Qual Health Care 2001 Jun;10(2) 65-6.

¿Com gestiono les relacions interpersonals?

• Habilitats de comunicació en situacions conflictives

• Comprendre la dimensió grupal de les • Comprendre la dimensió grupal de les relacions interpersonals:

– rols

– lideratges

Entendre què significa formar part d’un grup

Lideratge és una funció grupal. Tot grup necessita un líder. Pot ser lideratge a favor o en contra de la feina. Líder del grup que treballa

Autoritat és l’exercici del propi rolL’ha d’assumir cadascú.

Es pren. Es un joc de suma 1.

¿Com vic i entenc la organizació?

• La organizació com a sistema humà:

–Ens viu i dinàmic

–Dimensió interpersonal/ de poder–Dimensió interpersonal/ de poder

–Cicle de vida de les organizacions

–Capacitat per a l’elaboració de canvis en l’entorn: separacions i ruptures

ESTRUCTURALS ORGANITZACIÓ

objectius organigrama

DIMENSIÓ

INTERPERSONAL PODER

Grups

PERSONALS Motivació Necessitats Experiència Carrera

Tres dimensions de l’organització

organigrama circuits

indicadors de qualitat funcions .....

Grups Líders

Influencies Recompenses Sancions

...

Carrera Personalitat Remuneració

...

Contracte psicològicUnderstanding organizations. C Handy

Taller La feina: vivència o supervivència?La relació individu - grup – tasca

GRUPINDIVIDU

• La institució defineix la tasca

• La persona identitat professional

• La dinàmica de grup és l’element de poder

TASCA

Tres elements en constant evolució i interacció

Comprensió de les dinàmiques institucionalsComprensió de les dinàmiques grupalsCompresió de la pròpia identitat professional

EINES: Exercici del rol/ límits/ autoritat

La capacitat i habilitat de transformar l’adversitat en oportunitat.

.

Resiliencia

Components de la resiliència:

Resistència a l’adversitat/protecció

Característiques de la persona resilient:

Construcció d’aprenentatge vital

Compromís.Conviccions.Consciència de la realitat on estan.Orientació a l’acció.Creativitat.

• La salut de l’estudiant de medicina

• La salut del MIR

• Salut, gènere i exercici professional

• La salut del metge jubilat

Programes de la Fundació Galatea

• La salut del metge jubilat

• La salut d’ infermeria

Tallers per a un exercici professional saludable

• Tallers sobre la Salut del MIR– Tallers per a Residents– Tallers per a Tutors– Tallers per a SPRL

• Taller La feina: vivencia o supervivencia?– Eines per millorar la satisfacció laboral-

Bibliografia i webs

• Rolhlfs,I. et al. Salut, estils de vida i condicions de treball dels metges i metgesses de Catalunya. Salut, Gènere i Exercici Professional. Fundació Galatea- Informes i Estudis-. novembre 2007

• Grau A. El optimismo de los profesionales sanitarios y su relación con la calidad de vida, el burnout y el clima organizacional. Rev Calidad Asistencial. 2005;20(7):370-6

• Stress in health professionals: psycological and organizational causes and • Stress in health professionals: psycological and organizational causes and interventions. Firth-Cozens,J. Wiley & sons, Ltd. West Sussex, England, 1999: 203-218

• Firth-Cozens J. New stressors, new remedies. Occup Med (Lond). 2000 Apr;50(3):199-201.Review

• http://www.eaph.eu/

• http://www.eworkplacehealth.com

• http//www.bma.org.uk

Moltes gràcies!!

[email protected]

càrrega assistencial efectes perjudicials

Health & Medicine