capítol 19 el mercat de béns en una economia oberta

Chapter 7Capítulo 19: El mercado de bienes en una econonomía abierta
Blanchard: Macroeconomía
Capítol 19
Capítulo 19: El mercado de bienes en una econonomía abierta
El mercat de béns en una economia oberta
La expansió del Model (IS) dels mercats de béns per afrontar aquestes preguntes
Pot estimular una expansión estrangera el creiximent de l’economia interior?
No s’haurien de coordinar les polítiques macroeconòmiques de les diferents nacions?
La demanda en una economia oberta de béns interiors
Z C + I + G - Q + X
Q: El valor de les importacions de béns interiors
X: Exportacions
Els determinants de la demanda de béns interiors
Els determinants de C, I, i G
Demanda nacional: C + I + G = C(Y-T) + I(Y,r) + G
( + ) (+,-)
Importacions: Q = Q(Y, )
Exportacions: X = X(Y*, )
L’economia oberta de manera gràfica
Demanda
Producció
Demanda
Producció
DD
La diferència entre DD i AA augmenta amb la renda
AA és més plana que DD
AA té pendent positiva
L’economia oberta de manera gràfica
Demanda de béns nacionals
Inclou les exportacions (ZZ)
NX
BC
Y
Y
C
El nivell de producció d’equilibri i la balanÇa comercial
Equilibri del mercat de béns: Y = Z
Y = C(Y-T) + I(Y,r) + G - Q(Y, ) + X(Y*, )
Producció
interior
El nivell de producció d’equilibri i la balanÇa comercial
0
NX
YTB
Un augment de la demanda nacional o estrangera
Augments de la demanda nacional
Augment de G per incrementar la demanda nacional i Y:
Y
Y´
L’efecte d’un augment de G en una economia oberta
Observacions:
El multiplicador és menor
Qüestió: Quina és la relació entre el dèficit comercial i
el multiplicador menor?
L’efecte d’un augment de G en una economia oberta
Observació:
Com més oberta és l’economia, menor és l’efect d’una
variació de la demanda nacional sobre la producció.
Eixemple:
Bèlgica: Ratio entre les importacions i el PIB del 70%.
Per tant, un 70% de l’augment de la demanda interior afectaria a les importacions.
EE.UU.: Ratio de les importacions = 13%
Fins i tot per als EE.UU. la política nacional es
veu reduïda per l’obertura de l’economia.
Un augment de la demanda estrangera
A´: Nou equilibri
Un augment de la demanda estrangera
Resum:
L’augment de Y* augmenta la demanda de béns interns,
les exportacions creixen i l’equilibri de Y augmenta.
L’augment de Y augmenta les importacions. L’augment de
les importacions és menor que l’increment de les exportacions.
Dues observacions:
Un augment de la demanda nacional provoca un augment de Y i un dèficit comercial.
1.
Un augment de la demanda estrangera provoca un augment de Y i un superàvit comercial.
2.
Jocs als quals juguen les nacions
Eixemple:
Unes es troben en recessió,
Intercanvi comercial equilibrat.
Qüestions:
Per què podria ser un país refractari a l’expansió de la demanda
nacional?
Quin seria l’efecte sobre la balanÇa comercial si totes les
nacions augmentassen alhora la demanda nacional?
Jocs als que juguen les nacions
Coordinació:
Com que el comerÇ global augmenta, augmenten els motius per a la coordinació. Per eixemple, l’anomenat G7.
L’evidència:
Les limitacions
Poden diferir el pressupost i la balanÇa comercial.
Les nacions tenen incentius per prometre que es van a coordinar i després no complir eixa promesa.
La depreciació, la balanÇa comercial i la producció
La depreciació d’una moneda (€)
Tipus de canvi real:
Repàs:
constants:
La depreciació de la moneda (€) farà que s’abaraten els béns del país a les altres nacions i viceversa.
La depreciació i la balanÇa comercial: la condició Marshall-Lerner
Exportacions netes: NX X - Q
NX = X(Y*, ) - Q(Y, )
La depreciació (augment de ) afecta la balanÇa comercial de tres formes :
La condició Marshall-Lerner: Per a que la balanÇa comercial millore
després d’una depreciació, X ha d’augmentar i Q ha de disminuir per
compensar la pujada de Q.
1.
Els efectes d’una depreciació
Depreciació:
1.
La demanda es desplaÇa, tant la nacional com l’estrangera
cap als béns nacionals.
3.
4.
Els efectes d’una depreciació
Quina és la seua opinió?
De quina manera difereix l’efecte d’una depreciació d’un augment
de la producció estrangera?
La combinació de polítiques de tipus de canvi i fiscal
Objectiu: Reduir el dèficit comercial sense alterar Y
Política: Combinar la depreciació i la restricció fiscal
ZZ´
A´
Y´
NX
La depreciació desplaÇa de ZZ a ZZ´ i de Y a Y´
45°
de ZZ´ a ZZ e Y
G
NX´
NX
B
La depreciació desplaÇa de NX a NX´ i la balanÇa comercial
Demanda, Z
La combinació de polítiques de tipus de canvi i fiscal
Combinació de polítiques de tipus de canvi i fiscal
Condicions inicials Superàvit comercial Dèficit comercial
Baix nivell de producció ? G G?
Elevat nivell de producció G? ? G
Anàlisi dinàmic: la corba J
Depreciació
0
La relació IS en una economia oberta
El tipus de canvi real i la ratio entre les exportacions netes i el PIB: EE.UU., 1980-1990
Exportacions netes
1,2
1,0
0,8
0,6
-3,5
-3,5
0,5
-1,0
0,0
-0,5
-1,5
-2,5
-3,0
-2,0
Anàlisi dinàmic: la corba J
EE.UU: 1980-1990
1.
Les variacions del tipus de canvi real es tradueixen en unes
variacions en el mateix sentit de les exportacions netes.
2.
Hi ha grans retards en la resposta de la balanÇa comercial
a les variacions del tipus de canvi real.
L’estalvi, la inversió i els dèficits comercials
Reste C + T dels dos membres:
S = I + G - T - Q + X
i utilitzant NX X - Q
NX = S + (T - G) - I
Repàs:
Y = C + I + G - Q + X i S = Y - ( C + T )
BalanÇa
comercial
Estalvi
Inversió
L’estalvi, la inversió i els dèficits comercials
Observacions:
Superàvit comercial: major estalvi que inversió.
Dèficit comercial: major inversió que estalvi.
Un augment de la inversió ha de convertir-se en un increment de
l’estalvi privat o públic o en un deteriorament de la balanÇa comercial.
Un augmento del dèficit públic ha de convertir-se en un augment de
l’estalvi privat, una reducció de la inversió o un deteriorament de la
balanza comerÇial.
Un país que tinga una elevada taxa d’estalvi, privat i públic, ha de
tenir una elevada taxa d’inversió o un elevat superàvit comercial.
Qüestió per al debat :
De quina manera afecta la depreciació els estalvis i la inversió?
45°
P
EP

capítol 19 el mercat de béns en una economia oberta

Documents