capgròs núm. 1106

Download Capgròs núm. 1106

Post on 29-Mar-2016

239 views

Category:

Documents

12 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Del 19 al 25 de març del 2010.

TRANSCRIPT

  • nm.1106 1

    Nova universitat a la vistaEl TecnoCampus defi neix la seva oferta universitria amb la voluntat de potenciar la innovaci i lemprenedoria

    El CE Matar perd a casa i

    ofereix una mala imatge amb la

    Gramanet B

    Esports

    LAjuntament i la Creu Roja fan un

    recompte dels indigents que hi

    ha a la ciutat

    Matar

    La prdua de teixit industrial i la

    manca de formaci, causes de lelevat

    atur a la ciutat

    Matar

    Del 19 al 25mar 2010 Nm. 1106Any XXVIM a t a r i M a r e s m ewww.capgros.com

    Foto

    : R. G

    allo

    fr

    Los Delinqentes, grup estrella del cap de setmana al ClapDivendres 19. 22.00h. Matar

  • 2 nm.1106

  • nm.1106 3

    Sumari

    Matar | 4

    Esports | 16

    Opini | 22

    Quedem? | 24

    Agenda | 35

    Cartellera de cinema | 38

    Reportatge | 41

    Gastronomia | 46

    Salut | 54

    Motor | 63

    La llar | 59

    Empresa | 52

    Mascotes | 49

    Programaci TV i rdio | 66

    Guia immobiliaria i la construcci | 84

    4

    16

    Consulta lltima hora a www.capgros.com

    Publicaci associada

    Difusi controlada per lOfi cina de Justifi caci de la Difusi

    Sant Benet16,18 08302 de Matar (Barcelona) Tel.: 937904546 Fax: 937906072 www.capgros.com | www.capgrosserveis.com Redacci: redaccio@capgros.com Publicitat: publicitat@capgros.com

    EDITA Capgrs Comunicaci S.L. DIRECTOR Mateu Ros i Monrs PUBLICITAT F. Salazar, E. Ros, K. Brau, E. Gamell. DISSENY GR FIC i MAQUE TACI F. Pous (Cap Disseny), M. Ra mis. REDACCI J. Vives (Directora), V. Bueno, S. Fernndez, M. Guillem, R. Gallofr (Fotografi a). ADMINISTRACI R. Muoz, Y. Argelles, J. Nogueras i F. Vivas. Imprimeix: Grupo Grfi co 2005 S.L.. D.L.B. B-19984 -1984

    CAPGRS es distribueix tots els divendres de forma gratuta. Els exemplars es reparteixen a la ciutat de Matar i a les poblacions del Maresme: Alella, Masnou, Premi de Mar, Premi de Dalt, Vilassar de Mar, Vilassar de Dalt, Cabrils, Cabrera, Argentona, Orrius, Dosrius, Canyamars, St. Andreu de Llavaneres, St. Vicen de Montalt, Caldes dEstrach, Arenys, Canet, St. Pol, Calella, Pineda, Sta. Susanna i Malgrat.

    CAPGRS no es fa necessriament responsable del contingut dels articles i missatges comercials en ledici

    83.000 Lectors setmanals (Onada febrer 2010)25

    Manu Tenorio interpreta

    grans clssics llatinoamericans

    a Privat.Divendres 19.

    23.00 h. Matar. 35.000 exemplars

    Sm

    41

    Ma

    ta

    r

    i M

    ar

    es

    me

  • 4 nm.1106

    Treball | La taxa datur a Matar ha marcat un nou record i ja supera el 20%. Un estudi recent apunta que la capital del Maresme t el percentatge daturats ms elevat entre els municipis catalans de ms de 50.000 habitants. La situaci, es podria explicar pels efectes de la crisi econmica global que colpeja tothom per igual. Per els agents econmics

    Agents econmics i socials apunten aquestes dues causes per entendre que la taxa datur a Matar superi el 20%

    Dfi cits en formaci i en teixit industrial

    i socials coincideixen en assegurar que les causes van ms enll de lactual conjuntura i assenyalen dos problemes endmics que pateix la ciutat: la prdua de teixit industrial i la

    Seu de lempresa txtil Secopal, que va tancar portes| FOTO: R. GALLOFR

    baixa qualifi caci de la poblaci. Ens estem quedant sense teixit empresarial a la ciutat, lamenta la presidenta de la Federaci dassociacions i gremis empresarials del Maresme, Roser Mor. Les empreses saprimen o cauen i ja no tornen a engegar, i aix ens fa perdre sectors econmics que no tornarem a recuperar, afegeix. Lenfonsament del gnere de punt ha estat clau en aquest sentit, per no ha sorgit cap alternativa que tiri del carro. Des de la mort del txtil, cada dia tenim menys indstria a Matar, denuncia Antoni Graupera, president del Gremi de Restauraci i Hostaleria del Maresme. En la darrera dcada levoluci industrial

    Lenfonsament del sector txtil ha estat clau, per no

    ha sorgit cap alternativa industrial que tiri del carro

    per: Vern Bueno

    matar | redaccio@capgros.com |

  • nm.1106 5

    a Matar ha estat molt negativa i no hem sabut trobar un substitutiu que generi ocupaci, explica el secretari general de CCOO al Maresme i Valls Oriental, Ovidi Huertas, que lamenta que Matar tingui una poltica indus-trial inexistent.

    El sector serveis ha passat a ser el dominador a la ciutat, per sobre de lindustrial, cosa que no es veu com un moviment positiu. Estem donant una ocupaci de menys qualitat i de renta ms baixa, cosa que afecta la roda del consum, destaca Huertas. Per a Llus Torrents, secretari comarcal dUGT al Maresme, s bsic reequilibrar el teixit econmic local. Si el 90% de la nostra estructura econmica es basa en els serveis fracassarem, preveu. Des de lAssociaci dEmpre-saris del Gnere de Punt de Matar tampoc ho veuen gens clar. A qui donarem servei si no tenim indstria i ocupaci?, es pregunta el seu president, Josep Espgul. Ell mateix cita el cas de Sabadell, que tamb va perdre seva indstria txtil per van mantenir el sector metallrgic. Matar, en canvi, no sembla tenir una alternativa similar.

    Una poblaci poc qualifi cadaLa crisi del txtil i de la construcci

    ha abocat a latur molts treballadors daquests dos sectors amb poca formaci. Molts joves de la ciutat

    Ma

    tar

    Ofi cina mataronina de lINEM | FOTO: R. GALLOFR

    no acabaven els estudis perqu en aquests dos mbits trobaven una sortida professional rpida i sense necessitat de qualifi caci. Aix sha acabat. Qui t poca formaci queda automticament expulsat del mercat laboral, sost Roser Mor, Aquests aturats ara no estan preparats per trobar feina en un altre sector.

    La regidora de Promoci Econ-mica, Alcia Romero, recorda que la majoria daturats sn ciutadans de baixa qualifi caci, cosa que retreu al passat txtil de la ciutat. Molts empresaris es van enriquir amb el gnere de punt sense coneixements empresarials o denginyeria. Els seus fi lls van seguir lexemple, semblava no els calia formaci per tirar endavant, i ara ho paguen, resumeix. Quan el gnere de punt va caure, el va substituir un altre sector conjuntural com la construcci, que va generar la mateixa dinmica i que tamb va esclatar. Els sndicats critiquen que no shagi invertit en formaci profes-sional, una sortida que hauria perms. ocupar els joves en especialitats ms vinculades amb les necessitats de la ciutat, diu Llus Torrents.

    Alcia Romero assegura que la ciutat trobar sortides a la situaci, apostant per la formaci professional, amb larribada del Corte Ingls i amb el TecnoCampus, que generar un coneixement que es transformar

    en empreses, que crearan riquesa i llocs de treball. Aquesta equaci, per, no lentreveuen tan clara altres agents. Josep Espgul destaca que en el futur no tothom podr anar amb bata blanca. El TecnoCampus, segons ell, s positiu com a horitz, per es pregunta qu hi ha ms al darrere. I Roser Mor lamenta que Matar tingui en ment molts projec-tes de futur per res que sigui ja una realitat per liderar el canvi. Els sindicats aposten per canviar el teixit productiu i econmic, la missi que t el TecnoCampus entre cella i cella. Per la investigaci per s sola no dna ocupaci, cal atreure empreses destaca Huertas. I Torrents reclama solucions palliatives que generin ocupaci no excessivament qualifi cada de manera immediata.

    Les empreses saprimen o directament cauen i no es tornen a engegar, i aix ens fa perdre sectors econmics que no tornem a recuperar.Roser Mor | Presidenta de la FAGEM

    Volem que Matar sigui una ciutat dedicada al sector serveis, per a qui donarem serveis si no tenim indstria ni ocupaci?Josep Espgul | President dASEGEMA

    Hauria calgut una aposta per la formaci professional, per poder ocupar els joves en especialitats ms vinculades a les necessitats de la ciutat.Llus Torrents | Secretari Comarcal dUGT al Maresme

    Cal transformar el teixit productiu i el TecnoCampus ha datreure empreses, perqu la investigaci per si sola no genera ocupaci.Ovidi Huertas | Secretari General de CCOO al Maresme i Valls

  • 6 nm.1106

    Solidaritat | 193 voluntaris divi-dits en 33 grups de mitja dotzena de membres, repartits per tots els barris de Matar, a la recerca dels sense sostre que dormen a la intemprie. Aquesta s la inusual estampa que va presentar la ciutat ahir dijous, dia 11, a la nit, en el marc duna iniciativa liderada per Creu Roja i les 22 entitats que formen la Taula de Promoci Social de lAjuntament. Un recompte que t com a objectiu fer un cens de tots els indigents de la ciutat i establir els seus perfi ls, de cara a adaptar els serveis socials municipals a la realitat que viu el municipi i alhora sensibilitzar els mataronins sobre lexistncia de conciutadans en situaci crtica de pobresa i exclusi social.

    No volem que sens escapi ning, va explicar la regidora de Benestar Social, Carme Esteban, a la seu local de Creu Roja, enmig del marasme de centenars de persones que shavien reunit al local per preparar el raid nocturn. Esteban reconeix que fi ns ara no es disposen de xifres fi ables sobre la quantitat de persones sense sostre que dormen a lespai pblic.

    | V. Bueno

    Uns 200 voluntaris participen a un raid nocturn a la recerca dels sense sostre

    Abans de la crisi es pot dir que tenem la situaci sota control, per ara patim per si ens hem descuidat gent nova, destaca. Nous indigents, fruit de la conjuntura econmica, que lAjuntament vol detectar. Sobretot perqu es troben desemparats al carrer, en una situaci indita, i no saben a qui recrrer o de quines ajudes poden disposar.

    Els voluntaris durant la sortida nocturna | FOTO: SANTI FLORES

    Ma

    tar El projecte A Matar comptem tots!

    ha topat amb les crtiques duna de les enti