Cap a la redacció del Pla Metropolità de Mobilitat Urbana

Download Cap a la redacció del Pla Metropolità de Mobilitat Urbana

Post on 01-Apr-2016

221 views

Category:

Documents

4 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Collecci del PMMU "Publicaci 1" (jornada 04.03.2014)

TRANSCRIPT

<ul><li><p>JORNADA4 mar 2014</p><p>Cap a la redaccidel Pla Metropolitde Mobilitat Urbana</p><p>PUBLICACIONSPMMU 01</p></li><li><p>PUBLICACIONSPMMU 01</p><p>El Pla Metropolit de Mobilitat Urbana (PMMU) s una de les competncies centrals que estableix la Llei 31/2010, de creaci de lAMB, en relaci amb el transport i la mobilitat. Aquest PMMU semmarca en un nivell intermedi entre els Plans de Mobilitat Urbana que duen a terme els municipis i el Pla Director de Mobilitat de lmbit de la regi metropolitana. En el procs de redacci daquest PMMU, des de lAMB </p><p>es pretn organitzar diverses jornades i workshops que facilitin, duna banda, la difusi dels principals resultats i conclusions que es van acumulant i, duna altra, la recopilaci de les aportacions dels mltiples agents que intervenen en la mobilitat metropolitana. La collecci Publicacions del PMMU s el recull documental daquest procs de redacci del PMMU, que ha dajudar a la seva difusi i participaci.</p></li><li><p>CRDITS</p><p>PUBLICACIONS PMMU 01Cap a la redacci del Pla Metropolit de Mobilitat Urbana</p><p>AutorsAntoni PovedaRamon TorraSebasti GrauJuan Carlos MontielJordi FusterMaria BerriniFrederic XimenoJoan M. BigasAndreu EsquiusJuan Manuel PrezOle ThorsonLlus IngladaJosep M. OteroLlus PuertoElena DomeneFrancesc NarvezIndicPelayo Martnez</p><p>Coordinaci</p><p>Direcci de Serveis Tcnics de Transport i Mobilitat</p><p>Institut dEstudis Regionals i Metropolitans de Barcelona</p><p>Servei Comunicaci AMB</p><p>Disseny Grficwww.zipzapsocial.comServei Comunicaci AMB</p><p>CorrecciTau Traduccions</p><p>Fotgraf de la jornadaGrup Jaume Muntaner</p><p>ImpressiVanguardGrfic</p><p>Dipsit legal: B 15159-2014</p><p>ISSN 2385-3433 (Paper)ISSN 2385-3441 (Digital)</p><p>www.amb.cat</p><p> rea Metropolitana de Barcelona dels textos, els propis autors</p></li><li><p>Presentaci</p><p>Introducci</p><p>6</p><p>8</p><p>12</p><p>18</p><p>28</p><p>40</p><p>48</p><p>52</p><p>56</p><p>60</p><p>64</p><p>68</p><p>72</p><p>74</p><p>84</p><p>88</p><p>108</p><p>Antoni Poveda</p><p>Ramon Torra</p><p>REFLEXIONS JURDIQUES PER AL NOU PLA METROPOLIT DE MOBILITAT URBANASebasti Grau</p><p>REFLEXI ESTRATGICA METROPOLITANA EN MATRIA DE MOBILITATJuan Carlos MontielJordi Fuster</p><p>PLA URB DE MOBILITAT SOSTENIBLE DE MILMaria Berrini LA PLANIFICACI CONCURRENT DE LA MOBILITATFrederic Ximeno</p><p>FASE DE DIAGNSTIC DEL PLA METROPOLITJoan M. Bigas </p><p>ESTUDIS DE DIAGNSTIC DEL PLA METROPOLITDE MOBILITAT URBANA. TRANSPORT PBLICAndreu Esquius</p><p>ESTUDIS DE DIAGNSTIC DEL PLA METROPOLITDE MOBILITAT URBANA. VEHICLE PRIVATJuan Manuel Prez </p><p>ESTUDIS DE DIAGNSTIC DEL PLA METROPOLITDE MOBILITAT URBANA. VIANANTS I BICICLETESOle Thorson </p><p>ESTUDIS DE DIAGNSTIC DEL PLA METROPOLIT DE MOBILITAT URBANA. MOBILITAT DE MERCADERIESLlus Inglada</p><p>ESTUDIS DE DIAGNSTIC DEL PLA METROPOLIT DE MOBILITAT URBANA. INFORMACI I SMART MOBILITYJosep M. Otero</p><p>ESTUDIS DE DIAGNSTIC DEL PLA METROPOLIT DE MOBILITAT URBANA. ESTRATGIES DE MOBILITAT VIRIALlus Puerto</p><p>LAVALUACI AMBIENTAL ESTRATGICA DEL PMMU: INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINARElena Domene</p><p>PROCS DE PARTICIPACI EN LELABORACI DEL PMMUFrancesc Narvez</p><p>SNTESI DELS GRUPS DE TREBALL Grups de treball</p><p>CLOENDAPelayo Martnez</p><p>NDEX</p><p>CAP A LA REDACCI DEL PLA METROPOLIT DE MOBILITAT URBANA</p><p>PLA METROPOLIT DE MOBILITAT URBANA</p></li><li><p>6PRESENTACI</p></li><li><p>7PLA METROPOLIT DE MOBILITAT URBANA</p><p>Lany 2010 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 31/2010, del 3 dagost, de lrea Metropolitana de Barcelona, a partir de la qual es va crear la nova administraci metropolitana. Si b amb anterioritat ja havia existit la Corporaci Metropolitana de Barcelona, no ha estat fins a lany 2010 que sha pogut recuperar el concepte dadministraci metropolitana.</p><p>En aquest marc legislatiu lAMB hi t diverses funcions i competncies, entre les quals hi ha la mobilitat. De les diverses accions que emprendr en matria de mobilitat i que es deriven de la llei, el govern de lAMB impulsar la redacci i aprovaci del Pla Metropolit de Mobilitat Urbana (PMMU) per al mandat 2011-2015.</p><p>A ms del PMMU, per, shan endegat altres iniciatives, entre les quals destaca la promoci dels plans de mobilitat urbana dels trenta-sis municipis metropolitans. Per fer-ho possible, lAMB i la Diputaci de Barcelona han formalitzat un conveni que permet donar el suport tcnic i econmic als ajuntaments en el desenvolupament daquests plans. Laportaci econmica de les dues administracions es fa a parts iguals, de forma que lAMB finana el 50% del cost dels plans. Si b lestat actual dexecuci dels plans difereix entre els municipis de la primera i la segona corona metropolitana, es treballa amb lobjectiu de finalitzar-los lany 2015.</p><p>Tenint en compte que lescala de treball daquests plans s dabast local i que el Pla Director de Mobilitat (PDM) de lmbit de la regi metropolitana de Barcelona s dabast general, el PMMU t un paper molt significatiu, ja que es troba en una escala de treball intermdia metropolitana molt necessria.</p><p>Actualment la mobilitat t implicacions importants en leconomia, en la salut de les persones i, en general, en la qualitat de la vida dels ciutadans. De fet, la mobilitat s un tema present i rellevant en totes les ciutats europees, i en totes es vol plantejar un model de mobilitat ms sostenible a partir de la promoci duna eficincia i eficcia millors en el sistema de mobilitat. En la lnia del que es fa a Europa, el PMMU, que ara es troba en una fase inicial de diagnosi, treballar per a apostar fermament per un model ms sostenible de mobilitat. Aix doncs, prioritzar lobjectiu de disminuir la contaminaci atmosfrica i les emissions provocades pel transport, de forma que lAMB es compromet a desenvolupar poltiques restrictives amb el transport privat, per tamb a promoure un transport pblic metropolit ms eficient.</p><p>Per tal de desenvolupar el PMMU, lAMB t previst constituir el Consell de Mobilitat Metropolit. Aquest rgan, que tindr la funci de consell assessor i participatiu, ser un instrument per a la participaci, la coordinaci i la concertaci entre les diferents entitats i organismes que treballen a lAMB en matria de mobilitat, tant des de lmbit pblic com privat. Dalguna manera, aquest rgan acollir el conjunt de persones que tenen a les seves mans el futur de la mobilitat metropolitana.</p><p>Antoni PovedaVicepresident de Transport i Mobilitat de lAMB</p><p>PRESENTACI</p></li><li><p>8INTRODUCCI</p></li><li><p>9PLA METROPOLIT DE MOBILITAT URBANA</p><p>El PMMU s una de les competncies centrals que estableix la Llei 31/2010, de lrea Metropolitana de Barcelona, en relaci amb els temes de mobilitat. Al mateix temps, el PMMU queda recollit en el programa dactuaci metropolit per al mandat 2011-2015, que limpulsa, per tant, com una prioritat de govern. Alhora, el Pla coincideix en el moment en qu sest plantejant lextensi de lmbit de prestaci del servei de transport pblic dels divuit municipis de la primera corona metropolitana (antiga Entitat Metropolitana del Transport) als trenta-sis municipis de la nova AMB.</p><p>Aix doncs, a ms de la coincidncia del Pla en un moment de canvi tant a escala institucional com en lmbit de prestaci del servei, el Pla tamb coincideix amb la crisi econmica, que fa que els recursos pblics siguin molt ms limitats dels que habitualment havem tingut. En aquest sentit, ser clau planificar i aplicar les mesures de la forma ms eficient possible.</p><p>Una de les prioritats de lAMB s la millora de la sostenibilitat ambiental, principi que saplica de manera transversal en totes les seves competncies, com ara la mobilitat. En espera del futur PMMU, que ser el document marc per a planificar la mobilitat metropolitana, lAMB ha aprovat el Programa de Mobilitat Sostenible (PMS) 2014-2015. Es tracta dun pla modest, per que marca la direcci que vol seguir lAMB en matria de mobilitat. Particularment, promou actuacions vinculades amb la reducci demissions contaminants apostant per la mobilitat a peu i en bicicleta, aix com per la promoci del vehicle elctric. Les lnies i les inversions concretes es poden resumir en:</p><p>a) Promoci de ls de la bicicleta: Es plantegen inversions per a la construcci de vies ciclistes interurbanes amb lobjectiu de millorar la comunicaci entre municipis i crear una xarxa metropolitana per a aquest tipus de desplaaments.b) Promoci de ls del vehicle elctric: Per tal de reduir les emissions dels motors de combusti, es planteja la introducci del vehicle elctric; no noms cotxes privats, sin tamb bicicletes, motos, taxis o vehicles comercials. Aquesta tecnologia tamb sest implantant en lmbit del transport pblic, en el qual shan fet proves amb autobusos elctrics, camp en qu cal aprofundir i continuar treballant.c) Adaptaci de la via pblica a la mobilitat sostenible: Es proposa ladequaci dels espais pblics per a adaptar-los als requeriments de la mobilitat sostenible; es tracta de dur a terme accions que facilitin aquesta mobilitat, com la millora de laccessibilitat a les parades dautobs i la senyalitzaci de carrils bus i carrils bici, en els principals eixos metropolitans.d) Millora de la informaci a lusuari:Es planteja la implantaci delements per a fer fcil i cmoda la mobilitat sostenible: mesures concretes com ara la senyalitzaci esttica i dinmica de les opcions de transport pblic disponible, tant en punts de transbordament com als equipaments pblics; la millora dels serveis existents dinformaci en temps real, etc.</p><p>Un altre factor que s important considerar en aquest moment de canvi institucional i que es deriva tamb de la Llei 31/2010, de lrea Metropolitana de Barcelona, s el futur Pla Director Urbanstic Metropolit (PDUM). Es tracta dun pla omnicomprensiu que ha de permetre reflexionar sobre el futur de la ciutat metropolitana i, per tant, ser necessari i oport que </p></li><li><p>10</p><p>lelement mobilitat es tracti i sintegri en el procs de planificaci urbanstica metropolitana. La interacci entre mobilitat i planificaci urbanstica s del tot oportuna i la coincidncia temporal dels dos plans de ben segur que afavorir la definici del model urb que propici un model de mobilitat ms sostenible.</p><p>El PDUM ens permet introduir elements innovadors en els models de mobilitat, com perexemple el dhiperaccessibilitat als punts del territori, que hauran de facilitar la mobilitatsostenible a aquells que no tenen una densitat urbana suficient per a disposar de transport pblic dalta capacitat i freqncia. El territori no s uniforme; per tant, els mitjans de transport pblic i en general els serveis de transport shan adaptar a les necessitats i particularitats del territori. De fet, ja sestan iniciant experincies en aquesta lnia, com ara el desenvolupament de la xarxa dautobusos ortogonal a la ciutat de Barcelona.</p><p>Per acabar, sha de dir que el PMMU tamb ens ha de servir com a estmul per a la reflexi intellectual, sobretot perqu ens trobem en un moment de canvi. La sortida de la crisi ens situa en un context diferent del de linici de la crisi, de manera que s important reflexionar sobre com abordarem la mobilitat en el moment en qu disposem de ms recursos, visualitzant nous models, noves formes de mobilitat i de transport pblic. Per aquesta ra s necessari que ens ajudeu a construir aquest futur. El procs delaboraci ha daportar elements nous que permetin afrontar el futur amb totes les garanties per a facilitar el funcionament de la mobilitat metropolitana.</p><p>Ramon TorraGerent de lrea Metropolitana de Barcelona</p></li><li><p>12</p><p>REFLEXIONS JURDIQUES PER AL NOU PLA METROPOLIT DE MOBILITAT URBANASebasti GrauSecretari General de lrea Metropolitana de Barcelona</p></li><li><p>13</p><p>PLA METROPOLIT DE MOBILITAT URBANA</p><p>I - DE LA PLANIFICACI DEL TRANSPORT A LA PLANIFICACI DE LA MOBILITAT</p><p>En els darrers anys sha passat del concepte de transport al de planificaci de la mobilitat. Lexemple ms clar en aquest sentit el tenim en levoluci dels noms que hem donat a les organitzacions locals que han regit aquesta matria. Durant la Corporaci Metropolitana de Barcelona es cre la Direcci General de Transports i ms endavant es va crear lEntitat Metropolitana del Transport. El concepte de mobilitat ja sintrodueix en la definici de les competncies metropolitanes a partir de la Llei de creaci de lAMB del 2010 i tamb amb la creaci de lrea de Transport i Mobilitat dins de lAMB.</p><p>Tot i que aquest pas sha produt en els darrers tres anys a lAMB, ja shavien donat experincies anteriors en aquest sentit pel que fa al pas de la planificaci del transport a la planificaci de la mobilitat. Particularment, en lmbit de la legislaci de la UE, la planificaci de la mobilitat a la UE arriba juntament amb la planificaci del transport, perqu les autoritats locals competents en matria de transport han de garantir el servei dinters general com a obligaci del servei pblic. Tot aix va vinculat a les competncies en el mercat del transport. La lliure concurrncia en el mercat del transport s el que ha anat introduint el concepte de mobilitat.</p><p>Hi ha en aquest moment en trmit una proposta de modificaci del Reglament (CE) nmero 1370/2007 del Parlament Europeu i del Consell, sobre serveis pblics de transport de viatgers per ferrocarril i carretera. Amb aquesta modificaci sintrodueix la figura del pla de transport pblic, adreada als operadors des de lautoritat local i que inclou normes en matria de medi ambient i objectius ambientals, s a dir, la sostenibilitat del sistema.</p><p>Tamb s important remarcar la Comunicaci de la Comissi Europea nm. 913, de 17 de desembre de 2013, que ja adopta duna forma clara el concepte de mobilitat urbana eficient en ls dels recursos. Segons aquesta comunicaci, tamb sutilitza el concepte de planificaci de la mobilitat urbana, que t com a pilars:</p><p> La dimensi urbana del transport com a gran repte pendent a Europa, entenent que el transport interregional est resolt a nivell de la UE de manera satisfactria. Els instruments de planificaci de la mobilitat com a eines essencials. La utilitzaci destratgies per al canvi cap a la sostenibilitat i cap a un transport ms net. Aquesta comunicaci recull un conjunt de conceptes que s important tenir presents: La visi funcional de la zona urbana, entesa com un conjunt de sistemes que shan dautocompletar. Ladopci de les prctiques de planificaci prpies de cada Estat o territori dins la UE. La integraci de la planificaci de la mobilitat en les estratgies de desenvolupament territorial i urb i, per tant, la integraci de la planificaci de la mobilitat en lordenaci del territori o la planificaci urbanstica. La coordinaci de la intervenci pblica i privada com a nica via de futur que pot tenir qualsevol servei pblic en el moment actual. La implicaci i el comproms dels ciutadans en els canvis de comportament sobre mobilitat. Sense aquest comproms, la planificaci no seria til.</p></li><li><p>14</p><p>II - INSERCI DEL PMMU EN EL SISTEMA DE PLANIFICACI DE LA MOBILITAT</p><p>La Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat defineix un marc de planificaci i gesti de la mobilitat. Entre daltres, distingeix un sistema de planificaci de la mobilitat i tamb un sistema de programaci daquesta.</p><p>En el sistema de planificaci es detallen els instruments segents:</p><p> Directrius nacionals de mobilitat (DNM), aprovades lany 2006 com a marc orientador de la mobilitat a Catalunya, en el qual, a ms de fer una diagnosi del model de mobilitat, plantegen diferents lnies dactuaci de forma molt genrica. Plans directors de mobilitat (PDM), com a esgla segent en els instruments de planificaci. Aprovat lany 2008 en lmbit de lATM, des de lptic...</p></li></ul>

Recommended

View more >