Sant JordiSant JordiSant JordiSant Jordi

CalidoscopiCalidoscopiCalidoscopiCalidoscopiCeip La PalmeraCeip La PalmeraCeip La PalmeraCeip La Palmera

2010201020102010

MANIFEST ANY JOAN AMADESJOAN AMADESJOAN AMADESJOAN AMADES

Amb l'acte del dia 23 d'abril ens afegim al record d’aquestaAmb l'acte del dia 23 d'abril ens afegim al record d’aquestaAmb l'acte del dia 23 d'abril ens afegim al record d’aquestaAmb l'acte del dia 23 d'abril ens afegim al record d’aquestagran persona. Des d’aquí la nostra petita aportació igran persona. Des d’aquí la nostra petita aportació igran persona. Des d’aquí la nostra petita aportació igran persona. Des d’aquí la nostra petita aportació ihomenatge.homenatge.homenatge.homenatge.

Joan Amades va ser un home que va treballarJoan Amades va ser un home que va treballarJoan Amades va ser un home que va treballarJoan Amades va ser un home que va treballarincansablement pel nostre país i que senseincansablement pel nostre país i que senseincansablement pel nostre país i que senseincansablement pel nostre país i que sensegrandiloqüències i escassos recursos, dedicà tota una vida agrandiloqüències i escassos recursos, dedicà tota una vida agrandiloqüències i escassos recursos, dedicà tota una vida agrandiloqüències i escassos recursos, dedicà tota una vida al’estudi i a la divulgació de les tradicions de la cultural’estudi i a la divulgació de les tradicions de la cultural’estudi i a la divulgació de les tradicions de la cultural’estudi i a la divulgació de les tradicions de la culturapopular. El que els entesos en diuen un folklòreg.popular. El que els entesos en diuen un folklòreg.popular. El que els entesos en diuen un folklòreg.popular. El que els entesos en diuen un folklòreg.

Un home de formació autodidacta que per damunt de totUn home de formació autodidacta que per damunt de totUn home de formació autodidacta que per damunt de totUn home de formació autodidacta que per damunt de totdefensava l’esperit de treball, el valor del saber, la riquesadefensava l’esperit de treball, el valor del saber, la riquesadefensava l’esperit de treball, el valor del saber, la riquesadefensava l’esperit de treball, el valor del saber, la riquesadel coneixement i també, la rigorositat metodològica. De nodel coneixement i també, la rigorositat metodològica. De nodel coneixement i també, la rigorositat metodològica. De nodel coneixement i també, la rigorositat metodològica. De nohaver estat així, el seu ampli llegat de recerca no haguéshaver estat així, el seu ampli llegat de recerca no haguéshaver estat així, el seu ampli llegat de recerca no haguéshaver estat així, el seu ampli llegat de recerca no haguésarribat a les nostres mans.arribat a les nostres mans.arribat a les nostres mans.arribat a les nostres mans.

Per a tots, coneguda la seva obra magna3 la dels 5 volumsPer a tots, coneguda la seva obra magna3 la dels 5 volumsPer a tots, coneguda la seva obra magna3 la dels 5 volumsPer a tots, coneguda la seva obra magna3 la dels 5 volumsdel “Costumari català”, però també cal tenir present les mésdel “Costumari català”, però també cal tenir present les mésdel “Costumari català”, però també cal tenir present les mésdel “Costumari català”, però també cal tenir present les mésde 400 obres catalogades.de 400 obres catalogades.de 400 obres catalogades.de 400 obres catalogades.

Avui, el seu exemple ens ha d’impulsar a lluitar sense capAvui, el seu exemple ens ha d’impulsar a lluitar sense capAvui, el seu exemple ens ha d’impulsar a lluitar sense capAvui, el seu exemple ens ha d’impulsar a lluitar sense capmena de vergonya ni complexe en defensa de la nostramena de vergonya ni complexe en defensa de la nostramena de vergonya ni complexe en defensa de la nostramena de vergonya ni complexe en defensa de la nostracultura, sí3 la cultura catalana. Viva i permanentmentcultura, sí3 la cultura catalana. Viva i permanentmentcultura, sí3 la cultura catalana. Viva i permanentmentcultura, sí3 la cultura catalana. Viva i permanentmentrenovada, perquè en definitiva, representa la forma mésrenovada, perquè en definitiva, representa la forma mésrenovada, perquè en definitiva, representa la forma mésrenovada, perquè en definitiva, representa la forma mésgenuïna de la nostra manera de ser, de sentir i delgenuïna de la nostra manera de ser, de sentir i delgenuïna de la nostra manera de ser, de sentir i delgenuïna de la nostra manera de ser, de sentir i deltarannà del nostre poble.tarannà del nostre poble.tarannà del nostre poble.tarannà del nostre poble.

Editorial

Per celebrar l'any Joan Amades i els nostres tradicionals Jocs Florals, elsnostres alumnes han treballat de valent. No només a nivell literari, sinótambé a nivell artístic i social: danses, tallers de plàstica, fira del llibreusat, berenar solidari, etc.

A continuació teniu una petita mostra de les activitats que es van dur aterme a l'escola durant aquests dies i, també, de la festa de cloenda ientrega de premis dels Jocs Florals.

Començarem amb els nens i nenes d'Educació Infantil. Aquestsegon trimestre han fet moltes activitats, i totes moltdivertides i interessants...

ELS ALUMNES DE P3 HEM VIST I TOCAT LA NEU

ENS HEM DISFRESSAT PER CARNAVAL

HEM JUGAT I IMAGINAT QUE...

HEM FET UNA MONA DE PASTISSERIA

HEM ANAT AL MUSEU A VEURE FADES I FOLLETS

I ENS HAN EXPLICAT UN CONTE PLE DE MÀGIA.

Els nens i nenes de P4A...

...i els de P4B...

HEM ANAT AL MNA

Des de l'Ampa, i amb col·laboració de l'escola, es va organitzar un“Berenar Solidari”. Van participar diferents ONGs i va ser tot un èxit.Aquí en teniu unes imatges:

Els alumnes de 2on van fer una exposició de l'Índia i, per acabar vamtenir un ball de Bollywood!

A continuació us volem ensenyar alguns dels moments més rellevants deltradicional acte de cloenda del Jocs Florals, així com l'entrega de premisa les obres guanyadores i el degut reconeixement també a les finalistes.

L'acte va ser presentat per la nostra mestra de música, la Montse Casas.També van participar activament els membres del Jurat. Enguany estavaformat per mares d'alumnes, mestres de l'escola i un membre de laFundació Joan Amades.

Començarem amb els més petitets... P3, P4 i P5. Malgrat ser els méspetits de l'escola van ballar molt i molt bé. Moltes felicitats!

Nens i nenes de P3:

Nens i nenes de P4:

Nens i nenes de P5:

A continuació podeu veure les obres guanyadores del alumnes de 1er,Dracs i Mags, que van participar en la modalitat de prosa i de maneracol·lectiva.

Pablo Facerias, Andrei Catrinciuc, Jessica Qiu, Marc Jiménez i Jordi Giménez.

Eric Villoldo, Anna Antoranz, Pablo Sarrià, Carla Morales i Nora Montañés.

Van recollir els seus premis i... tot seguit, els nens i nenes ens van regalaruna espectacular dansa...

Ara les obres del alumnes de 2on, Elefants i Tigres, que també vanparticipar en la modalitat de prosa, però aquest cop de manera individual iamb 3 guanyadors per classe.

La PAU dels ESCACSLa PAU dels ESCACSLa PAU dels ESCACSLa PAU dels ESCACS

Vet aquí una vegada en un planetamolt llunyà hi havia uns escacs. Elrei es deia Nevat. També hi havia unaltre rei que era el rei negra que esdeia Carbonet.

El rei negra va construir un riu queatravessava tot el regne perque estabaen contra del rei blanc. Però Nevat vaconstruir un pont i en el pontposava PAU. Carbonet va enviar unpeó perque ratlles les lletres, peròNevat va dir3

− Si el que vols es manar farem dosregnes però seran amics. I així vasortir el joc dels ESCACS.

Bernat JanéBernat JanéBernat JanéBernat Jané

El cel fantàsticEl cel fantàsticEl cel fantàsticEl cel fantàstic

Hi havia una vegada 4 nenes queeren germanes i volíen anar al celperque hi havia un unicorn, i aquestunicorn era fantàstic. Les nenesvolien veure a l'unicorn al final hivan anar amb un coet.

Quan van arribar van veure unaciutat i van veure una selva, undesert i també van veure l'unicorn.Van saltara amb els núvols i vanjugar a pilota. Les germanes vananar al parc dels núvols i van veurenenes i es van fer amiguesi... Oh! Esvan despertar i van veure que tot eraun somni i van dir3 -Quin somni hem tingut tan bonic!I conte que s'ha explicat, conte acabat.ADEU!!!

Nerea LlopisNerea LlopisNerea LlopisNerea Llopis

La màgia de la platjaLa màgia de la platjaLa màgia de la platjaLa màgia de la platja

Heus aquí un mag que feia màgia a laplatja. Cada habitant que venia feia untruc i un dia li va dir un peix3-Ep, que voldries ser el meu amic?-I tant que sí!I van anar a la vora del mar i es vantirar junts a l'aigua. Al cap d'una estonaes començar a moure el mar, no era elvent era una onada molt gran que deia3-Voleu ser els meus amics?- I el mag i elpeix van contestar3-I tant que sí!La onada els va portar fins el fons delmar. Allà van trobar Deus de tots elspaïsos i van trobar petxines moltboniques, i quan anava cap allà els Deusels hi van dir3-Voleu ser els nostres amics?-I l'onada, elmag i el peix van contestar3 -I tant quesí!Tots els amics van viure feliços menjantmolts anisos.

David GarciaDavid GarciaDavid GarciaDavid Garcia

L'espasa màgicaL'espasa màgicaL'espasa màgicaL'espasa màgica

Hi havia una vegada, fa molts anys, un senyorpobre que vivia en una muntanya. Un dia vamirar per la finstra i va veure un dracdestruint el seu poble. En aquell moment nosabia que fer però es va enrecordar que hi haviaun laberint secret amb una entrada secreta.Llavors va decidir anar-hi. Només ell coneixia elcamí correcte. Quan va arrivar va veure unaarmadura i una espasa. Quan la va agafar i esva posar l'armadura va veure un monstre ambuna espasa de foc. Van lluitar i en guanyarl'espasa se li va il·luminar. Quan va sortir vaanar cap el drac. En arribar el drac el va veure iva anar per ell. El drac era molt ràpid però ellho era més. Va pujar escalant el braç del drac. Liva tallar la pell i s'adonà que era un robot. I vapensar3 si és un robot, hi haurà algú que elcondueixi. Va entrar i li va dir al contuctor3 -Per què fa això senyor?-A tu que t'importa?-Molt, estàs destruint el meu poble!-Doncs que puc fer si no?-Hi han més d'un milió de coses. El que mésimporta és que sigui per fer el bé.-D'acord! Llavors començaré una vida nova.

Andrés RiveraAndrés RiveraAndrés RiveraAndrés Rivera

El pingüí i els peixosEl pingüí i els peixosEl pingüí i els peixosEl pingüí i els peixos

Vet aquí una vegada hi haviaun pingüí que vivia als Pols finsque un dia va decidir fer unaaventura.

Va anar a Barcelona i es vatrobar un nen que es deia Lucasi van anar a nedar i vantrobar una balena molt grossa ipeixos molt bonics. En Lucas i elpingüí van pujar a la balena ies van fer amics. I el pingüí esva quedar a viure a Barcelonaper sempre més.

Conte contat, conte acabat.Lucas RodríguezLucas RodríguezLucas RodríguezLucas Rodríguez

La màquina del tempsLa màquina del tempsLa màquina del tempsLa màquina del temps

Hi havia una vegada un nen quees deia Marc. En Marc va anar al'escola. A l'hora de Ciències laprofessora diu, feu una màquinaque no hagi existit mai. Quan enMarc va arribar a casa es va posar atreballar de valent. Quan vaacabar es va decidir a provar-la, vaapretar un botó i va començar aviatjar pel temps. Va viure moltesaventures però no sabia comtornar a casa. Va anar a buscar elsseus nou amics i tots junts vanarreglar la màquina del temps. Vatornar a casa va treure un deu enl'examen i conte contat conteacabat.

Joan MuñozJoan MuñozJoan MuñozJoan Muñoz

Els alumnes de 2on també ens van sorprendre amb un original homenatgea en Cerdà.

Els alumnes de 3er i 4rt ja participen en les tres modalitats: prosa, poesiai còmic. Tot seguit podeu veure les obres guanyadores de 3er:

Carla Cros

Les ulleres de llaminadures

Hi havia una vegada una òptica situada al bell mig del poble, justamenten la plaça al costat d'una pastisseria plena de llaminadures i davant delseu aparador s'aturaven tots els nens al sortir de l'escola i la boca se'lshi feia aigua.Pepita que era la propietària de l'òptica, que era plena d'ulleres antiguesi no venia cap ni una va pensar i pensar... fins que se li va ocórrer ferulleres de pastís, de caramels i de les coses més variades que es vaimaginar i va pensar que ara sí que vendrien els nens a la seva botiga.Al dia següent d'inaugurar la botiga amb les noves ulleres dos nens vananar a la pastisseria i un li va dir a l'altre:-A l'òptica no hi ha res d'especial, en canvi aquí hi ha de tot!Però justament va veure que l'òptica estava plena d'ulleres dellaminadures!Ràpidament va cridar a tots els seus amics perquè anessin a l'òptica.Però els seus amics li van dir.-Però si a l'òptica no hi ha res d'especial!-Ara han posat ulleres de llaminadures!Van venir immediatament i van anar tots plegats a l'òptica, van comprarunes ulleres per a cada un i se'n van anar tots a casa.Pepita estava molt contenta de que haguessin vingut els nens a la sevabotiga, però la Carme, la de la pastisseria estava molt enfadada. Un diala Carme va pensar i pensar perquè tots els nens anessin a la sevabotiga (la pastisseria).Llavors la Carme va pensar i pensar...fins a trobar la solució, posaria lesllaminadures a 0'50Euros.I així els nens van decidir d'anar a la pastisseria perquè les llaminaduresestaven molt bé de preu.La Pepita que ho estava veient va dir als nens:-”Nens, podeu anar un dia a una botiga i l'altre dia a l'altra”.Els nens i la Carme van trobar que aquesta era una bona solució i vanestar d'acord. I així ho van fer, van anar alternant-se amb les botigues. I els nens i les botigueres van viure d'allò més feliç i van menjarllaminadures...I a la llarga van haver d'incloure un raspall de dents de regal amb lesllaminadures perquè ja se sap...les llaminadures produeixen caries.

I conte contat ja s'ha acabat,i si no es mentida serà veritat.

Laura Romera

Alessia Qiu

Joana Vivas

Paula Pérez

Aitor Linares

Els alumnes de 3r recullen els premis i ens ballen una divertida 'rumba':

Ara les obres guanyadores de 4rt:

ELS JOCS OLÍMPICS

Hi havia una vegada dos nens als que els hiagradava molt l'esport. Un es deia Andreu i eramolt bo en tots els esports, era el que méscorria, saltava, era el més fort de la classe peròera gandul i no li agradava entrenar. El altre esdeia Marc i ell no era tan bo ens els esports. Undia van fer l'aposta que anirien als JocsOlímpics.

Durant molts anys en Marc va estar entrenant moltfort i feia cas de tot lo que deia el seuentrenador, mentrestant, l'Andreu entrenava pocper anar amb els amics a jugar a les cartes i a laPlay.

Van passar més de 20 anys i va coincidir que elsdos es van classificar per anar als Jocs Olímpicsi van començar a entrenar. L'Andreu seguia senseentrenar i en Marc seguia entrenant cada vegadamés fort. L'Andreu s'estava rient del Marc i aixítots els dies però en Marc ho feia molt bé.L'Andreu deia que no el guanyaria encara que espossés en forma en 100 dies.

Va arribar el dia de la cursa i era saltarobstacles, l'Andreu anava ràpid però tirava totsels objectes i el Marc no fallava ni un. Desprésva ser la prova de velocitat i els demés queconcursaven ho havien fet molt bé i només quedaven2 per córrer, el Marc i l'Andreu. Van córrer i vaguanyar el Marc, i així l'Andreu es va adonar quehavia d'entrenar més i no riure's mai més delsdemés.

Pol Rocandio

La cotorra i els seu companysLa cotorra i els seu companysLa cotorra i els seu companysLa cotorra i els seu companys

Hi havia una vegada una cotorra que vivia sola aun niu perquè els seus pares l'havien abandonat.Cada dia els anava a buscar.

Un dia quasi l'aixafen. Sort que un colom, un gosi un gat la van rescatar. I la cotorra els vapreguntar:

-Sou la patrulla de seguretat? Us voleu quedar acasa meva a dormir?

Ells van contestar que sí. Però l'endemà vapassar una desgràcia: El doctor Malbadini varaptar al colom. Menys mal que aquest tenia uncollaret que feia un senyal a la patrulla.

El gos va dir a la cotorra:

-Vols assistir a aquesta missió?

La cotorra va contestar que sí i amb un minicotxeque conduïa el gat van arribar al laboratorisecret del doctor Malbadini. Van lluitar contraell i pitjant el botó d'autodestrucció es vandesfer d'ell i van rescatar el colom.

Just quan se n'anaven van trobar als pares de lacotorra. I finalment ella se'n va anar amb elsseus pares.

I vet aquí un cas com un cabàs.

Com aquell que va caure d'esquenai es va trencar el nas.

Lucas Pascual

La tardorLa tardorLa tardorLa tardor

El sol solet s'ha acabatEl sol solet s'ha acabatEl sol solet s'ha acabatEl sol solet s'ha acabatigual que l'estiu assolellatigual que l'estiu assolellatigual que l'estiu assolellatigual que l'estiu assolellatles flors ja s'han marcitles flors ja s'han marcitles flors ja s'han marcitles flors ja s'han marcit

i jo ja m'he avorrit.i jo ja m'he avorrit.i jo ja m'he avorrit.i jo ja m'he avorrit.El fresquet ha tornatEl fresquet ha tornatEl fresquet ha tornatEl fresquet ha tornati la classe ha arribati la classe ha arribati la classe ha arribati la classe ha arribat

els llibres he preparatels llibres he preparatels llibres he preparatels llibres he preparati la motxilla he agafati la motxilla he agafati la motxilla he agafati la motxilla he agafati tot això a la tardori tot això a la tardori tot això a la tardori tot això a la tardor

perquè arriba el fred fort.perquè arriba el fred fort.perquè arriba el fred fort.perquè arriba el fred fort.

Miriam VilaginèsMiriam VilaginèsMiriam VilaginèsMiriam Vilaginès

Haikus

Jo tinc un gossetque sempre és molt tranquilet,

però bellugadís.

Avui ha nevat.Estàvem emocionats

i era divertit.

Sistema solartú que tens el sol al mig...

i tants planetes!

La Terra i Martestan molt a prop del Sol.

I no es cremen mai.

Estic escrivintuns quants haikus que rimin

i també que no.

Mario Ripoll

Didier Guzmán

Alex Oreja

Ara el lliurament de premis de 4rt i el tradicional 'ball de bastons':

A continuació teniu les obres guanyadores dels alumnes de cicle superior.Primer les obres de 5è i la respectiva recollida de premis.

ESTRELLA

L'Estrella és una noia que viu al planeta de les estrelles. Ella té el poderde les estrelles. Té els cabells grocs i llargs i un ceptre que acaba ambuna estrella. Ella vola amb el seu ceptre o sense ell. És la princesa delmón de les estrelles.

Un dia la seva mare Lluna li diu que ha de baixar a la Terra per aprendrecom són els humans. Quan ja ha baixat se li apareix una estrelleta que lidiu que quan es vulgui transformar li ha de passar la mà per damunt.

Un dia va aparèixer un mostre horrible a la Terra. L'Estrella era a casaseva dormint. L'estrelleta se li va aparèixer i es va posar a xiular. Ella esva despertar i se'n va anar al lloc on era el mostre. Va passar la mà perdamunt de l'estrelleta i es va transformar amb un vestit moltestrambòtic i amb el seu ceptre va dir:

− Atac de les estrelles! - i el mostre va desaparèixer.

Un dia va haver d'anar a l'institut i allà es va trobar amb un noi que esdeia Júpiter i es va enamorar d'ell. Ell se la va mirar i va veure que teniaun collaret del planeta Júpiter. Va pensar que era estrany però no li vadonar importància.

Un dia a classe el seu collaret va començar a xiular i el d'en Júpitertambé. Tots dos van demanar d'anar al lavabo i van quedar al carrer.Quan l'Estrella va sortir de l'escola es va trobar en Júpiter transformat.Va comprendre que era igual que ella i se'n van anar a lluitar contra elmonstre i tots dos el van matar.

Després d'un temps van tornar al seu planeta i diuen que allà es vancasar i de tant en tant van a la Terra amb els seus fills a matarmonstres.

Ariadna Pubill

Un V-3 � a l’espai

Hi havia una vegada una nau que es deia V-3� (aquest símbol vol dir Tic, és a dir V-3 Tic) iera la nau d’un petit homenet, que estava trist perquè no veia al seus amics que es deienGanxo�, Panxo�, Manxo�... ,que són alguns del seus amics, i als seus pares. S’haviaperdut a l’espai, havia de sortir d’aquest desert espacial. Va tornar al Nord perquè la sevanau sabia on era el Nord, el Sud, l’Est i l’Oest. Va trobar un planeta estrany i desconegutperò amb molta tecnologia punta.Va aterrar i va veure que no hi havia ningú i que estava desèrtic, va mirar per tots els llocs,però res, no hi havia ningú. Més tard va dinar perquè la seva nau fabricava de tot. Va veureuna màquina que es movia, la va tocar i va fer un salt, aleshores la màquina li va preguntar:

− Com et dius? L’homenet va contestar:− Em dic Grifus�.− No t‘entenc. Va dir la màquina.− És veritat!, tu no saps els nostres símbols, em dic Grifus Paq i sóc del planeta VB�.− Que vol dir �?− Vol dir “Paq”.− Una cosa, com saps el meu idioma? Va dir la màquina. − No sé, potser per sort, va contestar Grifus.

Aleshores van sortir moltes màquines i... Aquestes màquines són els meus amics i ens diem:Tecno 1, Tecno 2, i així fins al Tecno 1.000.000 que són tots els que hi ha en aquesta zona.

− Hi ha altres zones aquí? Va dir Grifus.− Sí, els Neutrons, que també són 1.000.000, i també es numeren com nosaltres, i tenen

una altra zona. Són mes forts i moltes vegades ens ataquen. Però no passen de lamuralla. El problema és que no sabem fer armes.

Però com que Grifus és molt amable, va parlar amb els Tecno i els va deixar la seva arma ivan fer còpies fins a tenir-ne de sobres. Aleshores els Tecno van estar una setmana fentcòpies fins que un dia els Neutrons van venir i els van dir:

− Que feu aquí?, us matarem i ens farem amb les vostres terres, teniu dues opcions, ous retireu o us matarem. Van dir els Neutrons.

− No ens anirem ara, tenim armes i us podrem derrotar, i us guanyarem, sí, sí. Vanrespondre els Tecno.

− Llavor us declarem la guerra, van contestar els Neutrons.I llavors, van fer una guerra i va durar molt temps i Grifus també va ajudar a matar alsNeutrons. Però quan va acabar la guerra, Grifus havia d’ anar-se’n.

Els Tecno li van agrair, i a la seva nau li van fer una millora. Li van posar una millora, queposaves el nom del planeta i t’indicava on estava el planeta. I Grifus va aconseguir anar alseu planeta i després d’un temps va tenir fills i els va contar aquesta aventura.

Adrián Gil

SANT JORDI

Sant Jordi ja ha arribati les flors són al mercat.

Aquesta primaveraa la gent la sang altera.

Tots estan molt animatsbruixes, mags i també els dracs.

La princesa està esveradaperquè el príncep arriba ara.

Molt nerviosa i confusaespera ja una rosa.

A l'escola hem celebratque el drac ja s'ha marxat.

Sant Jordi i la princesaestan a punt de ser llegenda.

Per això avui hem festejatque Sant Jordi ha matat el drac.

Sant Jordi ja ha guanyati el poema s'ha acabat.

Edgar Pivi

UNA TARDOR DIFERENT

Falten 27 dies per l’hivern,

de vegades fa calor

i de vegades fred.

al matí fa fred

i a la tarda també.

calor vora el mar

i neu als Pirineus.

A Catalunya fa fred als Pirineus

i fa calor a Mataró,

a Galícia, Astúries i Cantàbria, pluja

i molt de fred a Rússia.

Per això és una tardor diferent,

perquè fa fred,

calor,

pluja,

i neu

a tot arreu.

Adrià Serrano

Xavi Ventura

Carlos Villegas

Entrega de premis als nens i nenes de 5è:

Tot seguit, els més grans de l'escola, nens i nenes de 6è:

El llibre, la noia i el problema

Una noia molt feliç vivia envoltada de llibres. Tenia un llibre percada cosa, llibres per cuinar, per estudiar, de coneixements, llibresamb histories fantàstiques, histories amb tres finals, de mals de capi problemes, per conèixer tot el que havia passat a casa seva…

I així va passar el temps. Fins que va conèixer un noi morè amb elsulls marrons, que li feia bategar el cor, no sabia com enamorar-lo. Iels llibres que llegia no li donaven cap idea.

Canviava de moda, de negre a color, de rosa a morena, de faldillesa pantalons. No hi havia manera… Quin mal de cap! Això era unproblema! No sabia que fer. Ja no li quedaven esperances, fins quese’n va enrecordar que tenia un llibre de mals de cap i problemes.

Va començar a llegir. I cada vegada es sentia més tranquil�la,conforme i va decidí comprar-se un vestit que més li agrades a ella,sense pensar en els altres. Quan va sortir era una noia nova,resplendent, contenta de si mateixa i quan més tranquil�la estavaapareix… el noi.

Va quedar-se immòbil, enamorat, envellesat d’aquella noia senzilla ibona. Van viure feliços per sempre. El llibre dels problemes el varecomanar a totes les noies i per cada una tenia el seu final.

Montse Ruiz

La Kila en Jake i en Xill

Era l'any 3958 i tot el món era ple deescombraries, la gent moria d'infeccions imalalties incurables.

Un dia una nena va veure una cosa brillant al fonsdel mar, ràpidament s'hi va dirigir i un cop allí,es va trobar amb una porteta daurada, moltencuriosida la Kila, que aquest era el seu nom, hiva entrar. Un cop dins va notar que hi haviaoxigen (perquè la porta estava dins el mar).

La porta conduïa a una altra de més gran que duiaa un llarg passadís submarí. Després de caminaruns minuts, va veure un arc trenat i platejat quefeia una entrada d'on penjava un cartellet que hideia: “Benvingut axocolatadetazacalentenungotfetdellagrimesd'alegiradenmovidikesculpitambflors” que tot separat voliadir: xocolata de tassa calenta en un got fet dellàgrimes d'alegria d'en Movi Dik esculpit ambflors.

Només entrar va veure un home que es dirigia aella corrents dient-li que sabien en el estat queestava la terra i que els ajudarien. La Kila vafer que sí amb el cap, tot seguit li van dir quela portarien al metge dels somnis per saber elfutur de la Terra:

-Quin metge dels somnis, quin futur?-Que no ho saps? Tu ets l'escollida! La que surt ala llegenda!-Quina llegenda?-La llegenda diu que una nena vindrà al nostreregne en el moment més crític del seu món i quenosaltres l'hem d'ajudar. El metge interpretaràels teus somnis i així sabrà que fer per evitar la

catàstrofe.El home es va presentar, es deia Jacke i també liva dir que el nom del metge era: Charkofeng CkatuuNoteensayll, també anomenat Xill.Un cop allí en Xill va dir:

-Nolong katen suxican!-En Xill diu que el teu món està a les seves mans.-Cxhy dorkling.-Dorm.-D'acord.

Al dia següent quan es va despertar el Xill li vapreguntar que havia vist.

-He vist campanetes, bombolles, i grans onades.-Jorgtunf dur polok gingjuteng hiehj fdgfduhgfjrfny.-Diu que dormirem a la gent amb campanetesultrasòniques, ficarem la gent i les seves casesen bombolles súpe resistents i voladores, i farempassar uns tsunamis que apilin tota la brossa, uncop la gent es desperti ja fora les bombolles,entre els dos mons ho reciclarem tot i aixíaconseguirem un món més sostenible.

I així va ser com entre una nena petita i un mónsubmarí van aconseguir salvar a la Terra.

Aina Ferrús

Com m’estimo Barcelona

Els xiscles de les gavinesm’han despertat al matí,

la mare m’ha fet moxainesi he saltat fora del llit.

Avui sortiré a passejari no pararé ni a menjar,

caminaré als carrers mollsi trepitjaré tots els tolls.

Veuré la Catedral i el Parc Güell,la Sagrada Família i el Port Vell,

i arribant a la sorrano podré més que córrer.

Acabaré el dia vora marmirant l’escuma i l’onai no deixaré de pensar

com m'estimo Barcelona.

Ona López

JOAN AMADES

Allà dalt del castell hi ha una princesai al costat d'un matoll verd un príncep que l'espera.

Vine vine! Li diguè amb l'ai al cor,i la princesa li contestà llençant els cabells d'or.

De cop i volta el príncep va sentir un crit.Era en Pere tot fugint.

El llop el llop! Cridava espantatI un fart de riure en Pere es va donar.

Sant Jordi passava per allà muntant el seu cavall.No els va fer cas, es clar, estava buscant al drac.

A uns metres es va aturar, doncs el drac a la princesa varaptar.

Tu drac que ets tant valent, ara l'hauràs d'alliberar!

El drac se'l mirà somrient i va contestar: Jo no vull fer malNo sóc dolent la historia així està escrita

pot ser un conte o una llegendaPerò Joan Amades es l'artista.

I la rondalla es acabadaAmb un tall de cansalada,i aquí plantem un soc

per tornar-hi un altre cop.

Pau Herranz

Eric López

Sergi Hernández

Lliurament del premis dels alumnes de 6è:

Els nens i nenes de Cicle Superior van preparar i escenificar unaexcel·lent representació de la llegenda de Sant Jordi. Els alumnes van ferels decorats i el vestuari. A més a més, van preparar cançons i balls peracompanyar la representació... fins i tot hi havia acompanyament demúsics! Aquí en teniu unes imatges:

Per acabar, ens agradaria ensenyar-vos com va quedar el vestíbul del'escola gràcies a la feina dels alumnes i, com no, dels mestres.Tanmateix, podreu veure que és un recull de diferents tallers i projectesque s'han dut a terme a l'escola durant els dies dels Jocs Florals.Esperem que us agradi!