Calidoscopi Sant Jordi 2010

Download Calidoscopi Sant Jordi 2010

Post on 23-Mar-2016

217 views

Category:

Documents

5 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Revista Calidoscopi de l'Escola La Palmera

TRANSCRIPT

<ul><li><p>Sant JordiSant JordiSant JordiSant Jordi</p><p>CalidoscopiCalidoscopiCalidoscopiCalidoscopiCeip La PalmeraCeip La PalmeraCeip La PalmeraCeip La Palmera</p><p>2010201020102010</p></li><li><p>MANIFEST ANY JOAN AMADESJOAN AMADESJOAN AMADESJOAN AMADES </p><p>Amb l'acte del dia 23 d'abril ens afegim al record daquestaAmb l'acte del dia 23 d'abril ens afegim al record daquestaAmb l'acte del dia 23 d'abril ens afegim al record daquestaAmb l'acte del dia 23 d'abril ens afegim al record daquestagran persona. Des daqu la nostra petita aportaci igran persona. Des daqu la nostra petita aportaci igran persona. Des daqu la nostra petita aportaci igran persona. Des daqu la nostra petita aportaci ihomenatge.homenatge.homenatge.homenatge.</p><p>Joan Amades va ser un home que va treballarJoan Amades va ser un home que va treballarJoan Amades va ser un home que va treballarJoan Amades va ser un home que va treballarincansablement pel nostre pas i que senseincansablement pel nostre pas i que senseincansablement pel nostre pas i que senseincansablement pel nostre pas i que sensegrandiloqncies i escassos recursos, dedic tota una vida agrandiloqncies i escassos recursos, dedic tota una vida agrandiloqncies i escassos recursos, dedic tota una vida agrandiloqncies i escassos recursos, dedic tota una vida alestudi i a la divulgaci de les tradicions de la culturalestudi i a la divulgaci de les tradicions de la culturalestudi i a la divulgaci de les tradicions de la culturalestudi i a la divulgaci de les tradicions de la culturapopular. El que els entesos en diuen un folklreg.popular. El que els entesos en diuen un folklreg.popular. El que els entesos en diuen un folklreg.popular. El que els entesos en diuen un folklreg.</p><p>Un home de formaci autodidacta que per damunt de totUn home de formaci autodidacta que per damunt de totUn home de formaci autodidacta que per damunt de totUn home de formaci autodidacta que per damunt de totdefensava lesperit de treball, el valor del saber, la riquesadefensava lesperit de treball, el valor del saber, la riquesadefensava lesperit de treball, el valor del saber, la riquesadefensava lesperit de treball, el valor del saber, la riquesadel coneixement i tamb, la rigorositat metodolgica. De nodel coneixement i tamb, la rigorositat metodolgica. De nodel coneixement i tamb, la rigorositat metodolgica. De nodel coneixement i tamb, la rigorositat metodolgica. De nohaver estat aix, el seu ampli llegat de recerca no hagushaver estat aix, el seu ampli llegat de recerca no hagushaver estat aix, el seu ampli llegat de recerca no hagushaver estat aix, el seu ampli llegat de recerca no hagusarribat a les nostres mans.arribat a les nostres mans.arribat a les nostres mans.arribat a les nostres mans.</p><p>Per a tots, coneguda la seva obra magna3 la dels 5 volumsPer a tots, coneguda la seva obra magna3 la dels 5 volumsPer a tots, coneguda la seva obra magna3 la dels 5 volumsPer a tots, coneguda la seva obra magna3 la dels 5 volumsdel Costumari catal, per tamb cal tenir present les msdel Costumari catal, per tamb cal tenir present les msdel Costumari catal, per tamb cal tenir present les msdel Costumari catal, per tamb cal tenir present les msde 400 obres catalogades.de 400 obres catalogades.de 400 obres catalogades.de 400 obres catalogades.</p><p>Avui, el seu exemple ens ha dimpulsar a lluitar sense capAvui, el seu exemple ens ha dimpulsar a lluitar sense capAvui, el seu exemple ens ha dimpulsar a lluitar sense capAvui, el seu exemple ens ha dimpulsar a lluitar sense capmena de vergonya ni complexe en defensa de la nostramena de vergonya ni complexe en defensa de la nostramena de vergonya ni complexe en defensa de la nostramena de vergonya ni complexe en defensa de la nostracultura, s3 la cultura catalana. Viva i permanentmentcultura, s3 la cultura catalana. Viva i permanentmentcultura, s3 la cultura catalana. Viva i permanentmentcultura, s3 la cultura catalana. Viva i permanentmentrenovada, perqu en definitiva, representa la forma msrenovada, perqu en definitiva, representa la forma msrenovada, perqu en definitiva, representa la forma msrenovada, perqu en definitiva, representa la forma msgenuna de la nostra manera de ser, de sentir i delgenuna de la nostra manera de ser, de sentir i delgenuna de la nostra manera de ser, de sentir i delgenuna de la nostra manera de ser, de sentir i deltarann del nostre poble.tarann del nostre poble.tarann del nostre poble.tarann del nostre poble.</p></li><li><p>Editorial</p><p>Per celebrar l'any Joan Amades i els nostres tradicionals Jocs Florals, elsnostres alumnes han treballat de valent. No noms a nivell literari, sintamb a nivell artstic i social: danses, tallers de plstica, fira del llibreusat, berenar solidari, etc. </p><p>A continuaci teniu una petita mostra de les activitats que es van dur aterme a l'escola durant aquests dies i, tamb, de la festa de cloenda ientrega de premis dels Jocs Florals.</p><p>Comenarem amb els nens i nenes d'Educaci Infantil. Aquestsegon trimestre han fet moltes activitats, i totes moltdivertides i interessants...</p><p>ELS ALUMNES DE P3 HEM VIST I TOCAT LA NEU</p></li><li><p>ENS HEM DISFRESSAT PER CARNAVAL</p><p>HEM JUGAT I IMAGINAT QUE...</p><p>HEM FET UNA MONA DE PASTISSERIA</p></li><li><p>HEM ANAT AL MUSEU A VEURE FADES I FOLLETS</p><p>I ENS HAN EXPLICAT UN CONTE PLE DE MGIA.</p></li><li><p>Els nens i nenes de P4A...</p></li><li><p>...i els de P4B...</p><p>HEM ANAT AL MNA</p></li><li><p>Des de l'Ampa, i amb collaboraci de l'escola, es va organitzar unBerenar Solidari. Van participar diferents ONGs i va ser tot un xit.Aqu en teniu unes imatges:</p><p>Els alumnes de 2on van fer una exposici de l'ndia i, per acabar vamtenir un ball de Bollywood!</p></li><li><p>A continuaci us volem ensenyar alguns dels moments ms rellevants deltradicional acte de cloenda del Jocs Florals, aix com l'entrega de premisa les obres guanyadores i el degut reconeixement tamb a les finalistes. </p><p>L'acte va ser presentat per la nostra mestra de msica, la Montse Casas.Tamb van participar activament els membres del Jurat. Enguany estavaformat per mares d'alumnes, mestres de l'escola i un membre de laFundaci Joan Amades.</p><p>Comenarem amb els ms petitets... P3, P4 i P5. Malgrat ser els mspetits de l'escola van ballar molt i molt b. Moltes felicitats!</p><p>Nens i nenes de P3:</p></li><li><p>Nens i nenes de P4:</p><p>Nens i nenes de P5:</p></li><li><p>A continuaci podeu veure les obres guanyadores del alumnes de 1er,Dracs i Mags, que van participar en la modalitat de prosa i de maneracollectiva. </p><p>Pablo Facerias, Andrei Catrinciuc, Jessica Qiu, Marc Jimnez i Jordi Gimnez.</p></li><li><p>Eric Villoldo, Anna Antoranz, Pablo Sarri, Carla Morales i Nora Montas.</p></li><li><p>Van recollir els seus premis i... tot seguit, els nens i nenes ens van regalaruna espectacular dansa...</p></li><li><p>Ara les obres del alumnes de 2on, Elefants i Tigres, que tamb vanparticipar en la modalitat de prosa, per aquest cop de manera individual iamb 3 guanyadors per classe.</p><p>La PAU dels ESCACSLa PAU dels ESCACSLa PAU dels ESCACSLa PAU dels ESCACS</p><p>Vet aqu una vegada en un planetamolt lluny hi havia uns escacs. Elrei es deia Nevat. Tamb hi havia unaltre rei que era el rei negra que esdeia Carbonet.</p><p>El rei negra va construir un riu queatravessava tot el regne perque estabaen contra del rei blanc. Per Nevat vaconstruir un pont i en el pontposava PAU. Carbonet va enviar unpe perque ratlles les lletres, perNevat va dir3</p><p> Si el que vols es manar farem dosregnes per seran amics. I aix vasortir el joc dels ESCACS.</p><p>Bernat JanBernat JanBernat JanBernat Jan</p></li><li><p>El cel fantsticEl cel fantsticEl cel fantsticEl cel fantstic</p><p>Hi havia una vegada 4 nenes queeren germanes i volen anar al celperque hi havia un unicorn, i aquestunicorn era fantstic. Les nenesvolien veure a l'unicorn al final hivan anar amb un coet. </p><p>Quan van arribar van veure unaciutat i van veure una selva, undesert i tamb van veure l'unicorn.Van saltara amb els nvols i vanjugar a pilota. Les germanes vananar al parc dels nvols i van veurenenes i es van fer amiguesi... Oh! Esvan despertar i van veure que tot eraun somni i van dir3 -Quin somni hem tingut tan bonic!I conte que s'ha explicat, conte acabat.ADEU!!!</p><p>Nerea LlopisNerea LlopisNerea LlopisNerea Llopis</p></li><li><p>La mgia de la platjaLa mgia de la platjaLa mgia de la platjaLa mgia de la platja</p><p>Heus aqu un mag que feia mgia a laplatja. Cada habitant que venia feia untruc i un dia li va dir un peix3-Ep, que voldries ser el meu amic?-I tant que s!I van anar a la vora del mar i es vantirar junts a l'aigua. Al cap d'una estonaes comenar a moure el mar, no era elvent era una onada molt gran que deia3-Voleu ser els meus amics?- I el mag i elpeix van contestar3-I tant que s!La onada els va portar fins el fons delmar. All van trobar Deus de tots elspasos i van trobar petxines moltboniques, i quan anava cap all els Deusels hi van dir3-Voleu ser els nostres amics?-I l'onada, elmag i el peix van contestar3 -I tant ques!Tots els amics van viure felios menjantmolts anisos.</p><p>David GarciaDavid GarciaDavid GarciaDavid Garcia</p></li><li><p>L'espasa mgicaL'espasa mgicaL'espasa mgicaL'espasa mgica</p><p>Hi havia una vegada, fa molts anys, un senyorpobre que vivia en una muntanya. Un dia vamirar per la finstra i va veure un dracdestruint el seu poble. En aquell moment nosabia que fer per es va enrecordar que hi haviaun laberint secret amb una entrada secreta.Llavors va decidir anar-hi. Noms ell coneixia elcam correcte. Quan va arrivar va veure unaarmadura i una espasa. Quan la va agafar i esva posar l'armadura va veure un monstre ambuna espasa de foc. Van lluitar i en guanyarl'espasa se li va illuminar. Quan va sortir vaanar cap el drac. En arribar el drac el va veure iva anar per ell. El drac era molt rpid per ellho era ms. Va pujar escalant el bra del drac. Liva tallar la pell i s'adon que era un robot. I vapensar3 si s un robot, hi haur alg que elcondueixi. Va entrar i li va dir al contuctor3 -Per qu fa aix senyor?-A tu que t'importa?-Molt, ests destruint el meu poble!-Doncs que puc fer si no?-Hi han ms d'un mili de coses. El que msimporta s que sigui per fer el b.-D'acord! Llavors comenar una vida nova.</p><p>Andrs RiveraAndrs RiveraAndrs RiveraAndrs Rivera</p></li><li><p>El ping i els peixosEl ping i els peixosEl ping i els peixosEl ping i els peixos</p><p>Vet aqu una vegada hi haviaun ping que vivia als Pols finsque un dia va decidir fer unaaventura. </p><p>Va anar a Barcelona i es vatrobar un nen que es deia Lucasi van anar a nedar i vantrobar una balena molt grossa ipeixos molt bonics. En Lucas i elping van pujar a la balena ies van fer amics. I el ping esva quedar a viure a Barcelonaper sempre ms.</p><p>Conte contat, conte acabat.Lucas RodrguezLucas RodrguezLucas RodrguezLucas Rodrguez</p></li><li><p>La mquina del tempsLa mquina del tempsLa mquina del tempsLa mquina del temps</p><p>Hi havia una vegada un nen quees deia Marc. En Marc va anar al'escola. A l'hora de Cincies laprofessora diu, feu una mquinaque no hagi existit mai. Quan enMarc va arribar a casa es va posar atreballar de valent. Quan vaacabar es va decidir a provar-la, vaapretar un bot i va comenar aviatjar pel temps. Va viure moltesaventures per no sabia comtornar a casa. Va anar a buscar elsseus nou amics i tots junts vanarreglar la mquina del temps. Vatornar a casa va treure un deu enl'examen i conte contat conteacabat.</p><p>Joan MuozJoan MuozJoan MuozJoan Muoz</p></li><li><p>Els alumnes de 2on tamb ens van sorprendre amb un original homenatgea en Cerd.</p></li><li><p>Els alumnes de 3er i 4rt ja participen en les tres modalitats: prosa, poesiai cmic. Tot seguit podeu veure les obres guanyadores de 3er:</p><p>Carla Cros</p></li><li><p>Les ulleres de llaminadures</p><p>Hi havia una vegada una ptica situada al bell mig del poble, justamenten la plaa al costat d'una pastisseria plena de llaminadures i davant delseu aparador s'aturaven tots els nens al sortir de l'escola i la boca se'lshi feia aigua.Pepita que era la propietria de l'ptica, que era plena d'ulleres antiguesi no venia cap ni una va pensar i pensar... fins que se li va ocrrer ferulleres de pasts, de caramels i de les coses ms variades que es vaimaginar i va pensar que ara s que vendrien els nens a la seva botiga.Al dia segent d'inaugurar la botiga amb les noves ulleres dos nens vananar a la pastisseria i un li va dir a l'altre:-A l'ptica no hi ha res d'especial, en canvi aqu hi ha de tot!Per justament va veure que l'ptica estava plena d'ulleres dellaminadures!Rpidament va cridar a tots els seus amics perqu anessin a l'ptica.Per els seus amics li van dir.-Per si a l'ptica no hi ha res d'especial!-Ara han posat ulleres de llaminadures!Van venir immediatament i van anar tots plegats a l'ptica, van comprarunes ulleres per a cada un i se'n van anar tots a casa.Pepita estava molt contenta de que haguessin vingut els nens a la sevabotiga, per la Carme, la de la pastisseria estava molt enfadada. Un diala Carme va pensar i pensar perqu tots els nens anessin a la sevabotiga (la pastisseria).Llavors la Carme va pensar i pensar...fins a trobar la soluci, posaria lesllaminadures a 0'50Euros.I aix els nens van decidir d'anar a la pastisseria perqu les llaminaduresestaven molt b de preu.La Pepita que ho estava veient va dir als nens:-Nens, podeu anar un dia a una botiga i l'altre dia a l'altra.Els nens i la Carme van trobar que aquesta era una bona soluci i vanestar d'acord. I aix ho van fer, van anar alternant-se amb les botigues. I els nens i les botigueres van viure d'all ms feli i van menjarllaminadures...I a la llarga van haver d'incloure un raspall de dents de regal amb lesllaminadures perqu ja se sap...les llaminadures produeixen caries.I conte contat ja s'ha acabat,i si no es mentida ser veritat.</p><p>Laura Romera</p></li><li><p>Alessia Qiu</p><p>Joana Vivas</p></li><li><p>Paula Prez</p><p>Aitor Linares</p></li><li><p>Els alumnes de 3r recullen els premis i ens ballen una divertida 'rumba':</p></li><li><p>Ara les obres guanyadores de 4rt:</p><p>ELS JOCS OLMPICS</p><p>Hi havia una vegada dos nens als que els hiagradava molt l'esport. Un es deia Andreu i eramolt bo en tots els esports, era el que mscorria, saltava, era el ms fort de la classe perera gandul i no li agradava entrenar. El altre esdeia Marc i ell no era tan bo ens els esports. Undia van fer l'aposta que anirien als JocsOlmpics.</p><p>Durant molts anys en Marc va estar entrenant moltfort i feia cas de tot lo que deia el seuentrenador, mentrestant, l'Andreu entrenava pocper anar amb els amics a jugar a les cartes i a laPlay.</p><p>Van passar ms de 20 anys i va coincidir que elsdos es van classificar per anar als Jocs Olmpicsi van comenar a entrenar. L'Andreu seguia senseentrenar i en Marc seguia entrenant cada vegadams fort. L'Andreu s'estava rient del Marc i aixtots els dies per en Marc ho feia molt b.L'Andreu deia que no el guanyaria encara que esposss en forma en 100 dies.</p><p>Va arribar el dia de la cursa i era saltarobstac...</p></li></ul>