Pl. Catalunya, 39-41

08820 El Prat de Llobregat T 93.370.51.52 b.prat.am@diba.es

Horari: dilluns de 15.30 a 21 Dimarts a divendres de 10 a 21

Dissabtes de 10 a 19

Novembre 2012

CLUB DE LECTURA CAFÈ AMB LLETRES

CARMEN LAFORET

Nada

CARMEN LAFORET (Barcelona, 1921 – Madrid, 2004 )

---------------------------------- BIOGRAFIA

Carmen Laforet neix a Barcelona però als dos anys la família es trasllada a Gran Canària. Als tretze anys, mor la mare. Als divuit anys, i acabada la guerra, decideix tornar a Barcelona, on estudia Filosofia, que no acabarà. Tres anys més tard, el 1942, se’n va a Madrid i comença a estudiar Dret, que tampoc no acabarà. En aquests anys, escriu la seva primera novel·la, la que serà més coneguda: Nada. Publicada el 1944, guanya la primera edició del Premi Nadal. Nada es converteix en un èxit de crítica i de públic i Laforet assoleix la fama de la nit al dia. Als vint-i-cinc anys, es casa. Tindrà cinc fills i durant uns anys no es podrà dedicar a l’escriptura. L’any 1965, viatja als Estats Units, on coneix l’escriptor Ramon J. Sénder, amb qui mantindrà una interessant correspondència. El 1970, se separa del marit i comença una vida solitària, allunyada del món literari. Fugint de la fama de la primera novel·la, se’n va a viure a Roma, del 1975 al 1979. Els darrers anys els passa a Madrid, aïllada del món i amb una salut fràgil. Laforet, a més de novel·les, va escriure contes, narracions de viatges i articles per a diaris i revistes; va col·laborar amb la revista Destino.

-------------------REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

� Nada (1944) � La isla y los demonios (1950) � La llamada (1954), contes. � La mujer nueva (1955) � Gran Canaria (1961), assaig. � La insolación (1963) � Paralelo 35 (1967), llibre de viatges. � Mi primer viaje a USA (1981), assaig. � Puedo contar contigo (2003), cartes amb

Ramon J. Sénder. � Carta a don Juan (2007), pòstum, recopilació

de tots els contes curts.

----------------------------------------------------------- NADA (1944)

Nada és una novel·la pessimista que reflecteix la realitat d’uns personatges desesperançats pels efectes desastrosos que la guerra ha deixat en ells.

La falta de perspectiva, les frustracions, l’angoixa, la tristor són presents al llarg de la narració, que s’esdevé durant els anys 1949 i 1950, a Barcelona.

Sense ser una novel·la autobiogràfica, té força elements de la vida de l’autora. Hi trobem pensaments, sentiments i vivències de Laforet.

***

“Era la primera vez que viajaba sola, pero no estaba asustada; por el contrario, me parecía una aventura agradable y excitante aquella profunda libertad en la noche. La sangre, después del viaje largo y cansado, me empezaba a circular en las piernas entumecidas y con una sonrisa de asombro miraba la gran Estación de Francia y los grupos que estaban esperando el expreso y los que llegábamos con tres horas de retraso.”