butlletí progat 61

12

Upload: progat-catalunya

Post on 27-Dec-2015

199 views

Category:

Documents


4 download

DESCRIPTION

Butlletí Progat 61

TRANSCRIPT

Page 1: Butlletí Progat 61
Page 2: Butlletí Progat 61

2

editorial

Progat és una associació protectora d’animals especialitzada en el gat urbà. Està inscrita en el Registre de la Generalitat de Catalunya amb el número 20.860. És membre del Consell Municipal de Convivència, Defensa i Protecció dels Animals de l’Ajuntament de Barcelona

Progat CatalunyaApartat de correus 19.003· 08080 [email protected]. 93 446 10 92

Disseny gràfic i maquetació: www.dilogicsl.com

Dipòsit legal: 14.521 - 2002

Socis d’honor de Progat

Josep M. Benet i JornetVíctor Caparrós

ColitaRegina FarréEnric Larreula

Joan Perucho †

Baltasar Porcel †

progat

Progat amplia el seu programa formatiu i l’ofe-reix a tothom que se senti interessat.Formació d’infants i joves: tallers educatius per aprendre a tractar els animals, respectar el medi ambient i fomentar la convivència ciutadana, per raonar sobre la tinença responsable i fomentar el respecte per a la resta d’animals domèstics i lliures...Formació de Tècnics d’ajuntaments: tallers per aprendre a resoldre la gestió de les colònies de gats lliures de la població, per aplicar programes de CER amb les entitats protectores locals, per resoldre els conflictes entre els veïns partidaris i els detractors de la presencia de colònies de gats lliures...Formació de gestores de colònies: tallers per aprendre a controlar la natalitat de la colònia, per aprendre com ho fan altres associacions amb més de 70 anys d’experiència en gats lliures, per aprendre què és imprescindible per ajudar els gats...Per més informació sobre els tallers, periodicitat, llocs a on es realitzen, etc. sisplau envia’ns un correu electrònic a [email protected].

Tallers de Formació Tallers de Formació

catalunya

Toros a la Catalunya dels turistes La Comissió d’Agricultura del Parlament va votar a favor que el govern reguli les activitats taurines a Catalunya abans del novembre, amb les mesures que es considerin oportunes i amb el consens sectorial i territorial necessari, o sigui, preveient no perdre més vots a les Terres de l’Ebre fent el contrari.

A aquesta proposta de regular els espectacles de “tientas” de toros per a que es puguin dur a terme amb espectadors a les finques ramaderes de l’Ebre, suspeses des del mes de setembre, hi han votat a favor: CiU, ERC, PSC, PP i Ciutadans. S’ha abstingut ICV i els membres de la CUP no es trobaven a l’hemicicle durant la votació.

La diputada de CiU, Annabel Marcos, va celebrar “l’ampli consens aconseguit” (i no és per menys) per suplir el “buit legal” i donar resposta al sector ramader de les Terres de l’Ebre.

Segons Matías Alonso, de Ciutadans, la situació que pateixen les explotacions ramaderes “deriva del forat fet per l’última reforma de la Llei de Protecció dels Animals el 2008” que va posar en “greu risc el manteniment de l’activitat de les explotacions”.

Evidentment, les “tientas” formen part del món de la tauromàquia, i són cor-rides encobertes, realitzades per toreros professionals davant un públic que prèviament ha pagat per presenciar aquest espectacle.

Per la dignitat com a ciutadans, per l’ètica, per la justícia: ni un pas enrere.

Soterrar les femtesLa conducta d’enterrar, tapar o soterrar les femtes en els gats és un com-portament natural en els gats, tant en els que viuen lliures com en els que viuen captius, que fan per instint.

Aquest instint els fa cobrir les seves femtes per tal de tapar i evitar deixar rastres que permetin, a altres gats, descobrir que aquell és un bon territori per a obtenir menjar. Altres gats poden deixar les seves femtes sense tapar per marcar els límits territorials dels seus dominis, igual que ho fan amb les marques que deixen les feromones que ruixen amb l’orina.

No importa que el gat hagi nascut en una llar, que mai hagi trepitjat terra per poder desenvolupar el seu comportament natural, si no ho poden fer al sorral ho faran tapant les seves femtes amb qualsevol element que trobin al voltant d’on han defecat.

Els gats que no tapin les seves femtes o que les facin fora del sorral poden estar expressant el seu descontent amb la terra (que no els agradi la textura o la poca neteja del sorral) o algun problema relacionat amb l’ansietat, estrés, por, conflictes amb altres gats, canvis recents… o problemes físics com cistitis, restrenyiment, artritis…

Page 3: Butlletí Progat 61

3

de les que podriem ajudar com a individus. Ens felicitem i felicitem a qui sap aprofitar la bona feina per expandir-la i ampliar-la a favor de tots els animals.

L'OSSA ÒRFENA

Els reiterats intents perquè l’óssa de tres mesos, localitzada a Au-bèrt, Val d' Aran, es retrobés amb la seva mare han fracassat. Els tècnics de Medi Natural del Con-selh Generau d'Aran van decidir traslladar-la a una tanca provisional

18 DE MAIG FIRA DE NOU BARRIS

El passat 18 de maig, Progat Ca-talunya va acudir a la Fira de Nou Barris per participar en aquest event i mostrar la feina que fa l’entitat. En aquest espai festiu i informatiu va poder seguir trans-metent el missatge de respecte i de control ètic de les colònies de gats lliures a tots els barris de Barcelo-na, com a forma de convivència entre animals lliures, tutelats per persones voluntàries i recolzats per l’administració municipal, i la resta de la ciutadania.

NOVA FORMACIÓ DE VOLUNTÀRIES

L’Oficina de Protecció dels Animals de Barcelona ha realitzat una nova edició del programa de formació de les persones voluntàries que ali-menten i tenen cura de les colònies de gats de la ciutat de Barcelona. Així, una nova formació permetrà a més alimentadores disposar dels carnets que les acrediten com a gestores de colònies, fent una tas-ca de control de l’estat sanitari de les mateixes i de l’estat de benestar dels gats lliures. En la darrera con-vocatòria de 2013, Progat va enviar més de 80 carnets acreditatius.

PROGATS ARREU

Un passeig pels territoris ens des-cobreix petites joies com aquesta: creix el respecte arreu per la gestió de les colònies de gats lliures i s’expandeix el coneixement i la informació per a poder seguir aju-dant a més animals a més llocs. L’exemple d’entitats com Progat fa escola, i això serveix a molts més gats i a moltes més persones

notícies

i està previst que passi en aquest vedat sis mesos abans de procedir al seu alliberament. El pitjor que podria passar és que es domesti-qués per la qual cosa s'evitarà fins i tot el contacte visual entre humans i l'animal.

EXTINCIÓ DE LES ABELLES

Segueixen arribant males notí-cies sobre les abelles. El declivi de la població d'abelles i d'altres pol·linitzadors, segons un estudi presentat a Barcelona per Green-peace, posa en perill la producció d’aliments. El sector apícola de-nuncia que la mortalitat d'abelles

Page 4: Butlletí Progat 61

4

que, des de 2010, prohibeix les curses de braus a Catalunya. Amb el veto, que es farà realitat una vegada culmini el seu camí parla-mentari, Catalunya seguirá el camí de països com Àustria, Dinamarca, Finlàndia, Suècia, Canadà. 99 mu-nicipis catalans ja impedeixen la instal·lació d'aquest tipus de circs al seu territori.

CAU UNA XARXA DE TRAFICANTS

La xarxa estava dedicada al tràfic de carn de cavall i, tot i que la xifra varia en funció del pes de l'equí els investigadors calculen que l'organització podia guanyar uns 100 euros per animal escorxat i els investigadors apunten que també es traficava amb altres animals, com rucs.Centenars de cavalls convertits en tonelades de carn han estat

se situa entre el 20% i 40% en el conjunt d'Espanya i, en el cas de Galícia, el 56% de les colònies d'abelles han desaparegut des de l'any 2000. Un cas similar és el de les papallones, que també porten a terme la pol·linització, ja que la seva població s'ha vist reduïda a la meitat en 20 anys. Greenpeace ha advertit que cal prendre decisions respecte a aquest problema , ja que "d'això depenen les generaci-ons futures”.

CIRCS SENSE ANIMALS

El Parlament va aprovar amb els vots a favor de CiU, Esquerra, PSC, Iniciativa i la CUP i amb el rebuig de PP i Ciutadans, la tramitació de la prohibició dels espectacles de circ amb animals, incloent aquest tipus d'esdeveniments en la llista que fixa la Llei de Protecció dels Animals. La norma és la mateixa

introduïts de nou en el mercat de consum espanyol al marge dels controls sanitaris obligatoris. Al no-vembre va caure una xarxa similar que operava a Catalunya i el sud de França.

CENS A CATALUNYA

A Catalunya, segons l’AIAC i el Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya, hi ha registrats més d’un milió d’animals. Els gossos són els primers de la llista, amb 938.254, seguits pels gats, amb 78.130 i per fures, 3.796 i altres

Page 5: Butlletí Progat 61

5

animals considerats exòtics, 2.590. Entre els animals exòtics es troben per ordre de número d’animals registrats: Lloros, aus, tortugues, conills, porcs, micos, ossos renta-dors, rucs, reptils, iguanes, lleons (22), tigres (21), cabres i serps.

TORNEN ELS BRAUS A CATALUNYALa plataforma antitaurina PROU ha anunciat avui que desplegarà tots els mecanismes que pugui per impedir que el govern català reguli les proves de bravura de jònecs per a turistes, tal com va aprovar la comissió d'Agricultura del Parlament.

PROU assegura que recorrerà a "tots els mecanismes jurídics, le-gals i socials per impedir que no es faci ni un pas enrere en l'abolició de la tauromàquia, ni en l'evolució cap al respecte amb la resta d'animals a Catalunya”.

Tots els grups del Parlament de Catalunya, excepte ICV-EUiA que es va abstenir, van votar ahir a favor d'instar la Generalitat a regular els espectacles de 'tientas' de toros que es puguin dur a terme amb espectadors.

L'associació antitaurina assenyala en un comunicat que ja ha iniciat accions per impedir que es regulin aquests espectacles que "són il-legals des de l'1 de gener del 2012,

ros, "quan en realitat són corrides" realitzades per toreros professi-onals davant un públic que prè-viament ha pagat per presenciar aquest espectacle”.

HOSPITAL LA PAZ DE MADRID

A través de les xarxes socials ens vam assabentar de la massacre dels gats que habiten als voltants del hospital madrileny, massacres realitzades de les formes més terri-bles i les imatges, que no posarem, deixen clar que a banda de ilegals, atempten contra qualsevol dret elemental, sigui humà o animal.

Les companyes de les institucions madrilenyes ràpidament es van po-sar en contacte amb altres entitats, entre elles Progat Catalunya, per a que col·laboressim en intentar que la direcció de l’Hospital es posi mans a l’obra per a gestionar de forma ètica i eficaç les colònies de gats lliures i eviti aquests terribles atemptats.

A Progat comptem amb l’experi-ència de quasi 20 anys de gestió de colònies en tot tipus d’indrets i aquesta experiència és altament valuosa per evitar que altres ani-mals pateixin el mateix que hem vist patir nosaltres a gats en hos-pitals, escoles o llars d’infants. Abans, aquí també se’ls matava i se’ls prenia qualsevol dret ele-mental. Ara és hora d’ajudar a que altres gats puguin viure lliures i de forma digna, només cal traslladar els coneixements i els resultats a tot arreu on ens ho demanin.

quan va entrar en vigor la Llei 28 / 2010, de 3 d'agost, que va prohibir les curses de braus a Catalunya, així com els espectacles taurins de qualsevol modalitat que tinguin lloc dins o fora de les places de toros”.

Des d'aquesta Plataforma, que va gestar la iniciativa legislativa popu-lar (ILP) que va abolir les corrides, s'han convocat totes les forces abolicionistes del territori català a una assemblea popular que se celebrarà el 21 de juny a Barcelo-na. L'objectiu de la trobada serà la mobilització de la societat catalana per impedir que els parlamentaris "atemptin contra la dignitat de Catalunya", un territori "orgullós" de ser "reconegut internacional-ment com a pioner en la protecció dels animals gràcies a la històrica abolició de les curses de braus", afirmen.

El portaveu de PROU Leonardo Anselmi assegura que "per molt que el parlament demani al govern regular aquests espectacles, això no es pot fer de cap manera: el govern no pot vulnerar la llei”.

L'advocada especialitzada en dret animal Anna Mulá aclareix que "l'única manera de legalitzar aques-tes activitats, autèntiques curses de braus sense sang prohibides per llei, és modificar una altra vega-da l'article 6 de la Llei de protecció dels animals per suprimir aquesta prohibició”.

PROU denun-cia que la pro-posta aprovada pel Parlament "amaga la veri-table naturalesa" d'aquestes "cor-rides" de toros, ja que les pre-senten com una activitat pròpia de les ramaderi-es per valorar la "bravesa" dels to-

Page 6: Butlletí Progat 61

6

cagarades al pati, animals malalts...

Tot això s’ha anat regularitzant grà-cies a la tasca de l’Associació. Hem pogut establir un bon equilibri que afavoreix un clima adequat de relació entre els animals i les persones.

Aquest curs una de les novetats de la tasca que fem regularment (xerrades aa CM, contes a CI...) va ser la pre-sentació a l’alumnat de sisè, del nou material elaborat per l’Associació.

El visionat del Power Point va ser molt ben valorat per l’alumnat.

Els va impressionar sobretot el missatge que els animals no poden decidir si volen ser lliures o no. Els va fer reflexionar sobre el fet que els animals han d’estar als seus hàbitats i no comprar animals que han de viure en espais grans...Per exemple, molts desconeixien que les famoses tortugues de Florida es

històriesdels socis

ADEU, GOLFO

Per: Víctor, el soci més jove de Progat

En Golfo era el meu gos, bé també era el dels papas, el Miky i la Marta, però ell i jo erem més bons amics, per això dic que era meu, perquè jo també era seu. Jo li feia moltes trastades però encara que hi hagi gent que no cregui que els animals tenen sentiments i són intel·ligents, ell entenia que jo era petit i que no li feia enfadar amb mala intenció. En Golfo sabia que jo no en sabia més i encara no entenia moltes coses perque era petit, però en Golfo era intel·ligent, tenia sentiments i era el meu amic, i els amics ens ho perdo-nem tot esperant que, quan creixem, haurem après a tractar-nos millor.

Només he pogut estar 15 mesos amb tu, estimat Golfo, però hauràs marcat una etapa molt important per a mi. Amb tu també he après a divertir-me jugant a futbol. No sé si mai trobaré

VALORACIÓ DEL TALLER

Per: Meritxell Joan, Directora Escola Pau Vila

A l’escola Pau Vila ja fa diversos cursos que treballem amb l’Associ-ació Progat de cara a conscienciar famílies i, sobretot als nens i nenes, de la importància de tenir cura de les mascotes.

La nostra escola es troba situada en un terreny de bosc, a la muntanya de Montjuïc. Això va fer que en un perí-ode no gaire llunyà, tinguessin una població de gats bastant important que causava molèsties a l’entorn:

algú tan especial com tu que em torni la pilota.

Espero que allà on estiguis també es pugui jugar a futbol i que ningú et faci més trastades, cap gos se les mereix i tu ets el millor gos del món.

fan molt grans i que quan es moren és perquè no estan en bones condi-cions. Hi ha persones que desprès les abandonen i acaben contaminant espais d’altres animals

També els va impactar el fet que pu-guis obtenir un peix en un tómbola I com no s’havien plantejat aquest fet anteriorment.

El maltracte animal cap a toros i la mort del lleò van ser d’altres punts a destacar.

L’alumnat es va mostrar molt partici-patiu. I sense caure en un excès de sensibleria van reflexionar seriosa-ment sobre el tracte que els humans poden oferir als animals que ens envolten.

Valorem l’experiència molt positiva. I animem al Consorci a continuar amb la tasca conjunta amb l’associació Progat.

Page 7: Butlletí Progat 61

7

RESPOSTA A MAGDA FALCÓ

Per: Jordi Martí, Regidor de Sants-Montjuïc

Benvolguda senyora Falcó,

He rebut la carta que ha tingut l’amabilitat de dirigir-me, relativa a la lectura que va fer en premsa sobre la notícia de la tramitació de la nova Ordenança Municipal de Protecció, Tinença i Venda d’animals.

Celebro especialment la seva dedi-cació i estima als animals, i la seva contribució al seu benestar, al qual fa referència en la seva carta.

Tal com vostè expressa, la lectura que va fer es va centrar en la infor-mació que va poder llegir als mitjans escrits, en aquest cas; però no al document de treball de l’Ordenança que, d’altra banda, en la data en que es va publicar la notícia era tot just incipient.

La revisió de l'Ordenança que ara comencem a tramitar té per objectiu, puc donar-ne fe, garantir les con-dicions de benestar dels animals, actualitzar jurídicament la normati-va i posar mecanismes de millora de la convivència entre persones i animals.

En cap cas aquesta revisió planteja incrementar les sancions, ben al contrari. No és correcte l’afirmació que l'Ajuntament de Barcelona mul-tarà amb 750€ per donar de menjar els animals.

La revisió d’aquesta Ordenança, entre d’altres, ajusta els llindars màxims de les sancions d’una tipo-logia determinada al que estableix la Llei de Bases de Règim Local. Això no vol dir que la sanció sigui d’aquest import, sinó que aquest és el topall màxim de les sancions greus d’aquesta naturalesa.

En cap cas es preveu incrementar l’import de les sancions vinculades a l’ocupació de l’espai públic per part dels animals, ni perjudicar la seva alimentació. Ben al contrari, s’ha fet una revisió escrupolosa de

les diferents casuístiques actuals, graduant inclús per sota del llindar vigent algunes de les sancions.

D’altra banda, la previsió sobre l’alimentació dels animals als espais públics a Barcelona és totalment respectuosa i garanteix aquesta realitat. El redactat ha estat treballat amb les entitats animalistes de la Comissió del Consell Municipal de Convivència, Defensa i Protecció dels Animals. Tanmateix, també preveu l’obligació de no embrutar la via pública i fer prevaldre les bones pràctiques.

Barcelona és una ciutat amiga dels animals, que vol ser pionera en la consolidació del treball en favor del seu benestar i, per això, cal desen-volupar normatives que ho facin possible.

L’Alcalde Xavier Trias va ratificar, el mes de novembre de 2012, la De-claració municipal dels Drets dels Animals, en un acte solemne davant de les principals entitats i onegés animalistes de la Ciutat.

El Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 incorpora accions con-cretes que han permès millorar, amb escreix, la nostra consideració com a ciutat Amiga dels Animals i defensora dels seus Drets.

Entre els canvis més rellevants que es propo-sen, destaca l ’augment de garanties per al benestar ani-mal, amb me-sures com la prohibició de mantenir l’ani-mal lligat més de dues hores, la prohibició de cria a particu-lars, l ús collars de càst ig, la prohibició de la tinença de pri-mats, etc...

També, preci-

sament, es contempla per primera vegada la realitat dels gats urbans i les colònies de gats, donant visibili-tat a la feina feta per les gestores de colònies i reconeix les més de 600 colònies que actualment té Barce-lona. En aquest sentit, cal dir que durant l'any 2013 s'ha dut a terme la formació de tot el voluntariat de les diferents entitats gateres que col·laboren en el control de colòni-es, amb l'acreditació corresponent, com a Gestor/a de Colònies de Gats Urbans.

Recentment, hem renovat els con-venis de col·laboració entre l’Ajunta-ment i les tres entitats Gateres, que donaran cobertura a la continuïtat d’aquest model.

La referència a l'alimentació, en general, d'animals a la via pública posa com a model, concretament, les bones pràctiques del la gestió de colònies controlades a la nostra Ciutat, que fan que esdevinguem una referència a nivell Europeu, en aquests moments, amb el ple recolzament del Govern de la Ciutat.

Agraïm la seva col·laboració en aquest treball que, tal com dèiem, compta amb el suport d'aquest Ajuntament.

Rebi una cordial salutació

Page 8: Butlletí Progat 61

8

la falsa premisa de que unas vidas valen más que otras.

Porque estamos convencidas, además, de que solo incorporando a los animales no humanos al círculo de nuestra consideración moral será posible un mundo más digno y justo para todos.

La ilustración de nuestra cabecera ha sido creada por el dibujante Joa-quín Secall, a quien agradecemos su maravillosa aportación a El caballo de Nietzsche.

Ruth Toledano, Consejo editor de El caballo de Nietzsche

CITES

Per: Anna Mulà, advocada, assessora legal de la Fundació suïssa Franz Weber, col•laboradora de la UNESCO i consultora de l’ONU, per a la TVA.

Per primera vegada vaig assistir i vaig participar en la Conferència de les Parts (CoP) de la Convenció sobre el comerç internacional d’es-pècies amenaçades de fauna i flora silvestres (CITES), que va tenir lloc a Bangkok el 3-14 de març de 2013. En la CoP, que és l’òrgan suprem d’adopció de decisions de la Con-venció i està integrada per tots els seus Estats membres (180 països), es voten, com si fos un “Parlament mundial”, les diferents propostes realitzades per aquests Estats per incloure, retirar o canviar espècies de flora i fauna dels 3 apèndixs que pro-hibeixen o permetre el seu comerç internacional, entre altres diverses qüestions.

L’experiència va ser molt excitant i enriquidora, encara que una mica

opinió

EL CABALLO DE NIETZSCHE

El caballo de Nietzsche es el blog que se ocupa en eldiario.es de los derechos animales. Los miércoles y los sábados, periodistas, escritores, profesores, activistas y otras perso-nas comprometidas con su defensa nos esforzaremos por hacer llegar a los lectores la voz de quienes no la tienen.

Nuestro blog nace con la convicción de que la ética de una sociedad se mide por el trato que brinda a los más débiles, es decir, a quienes están a merced de los más fuertes. Es el caso de los animales no humanos. Son seres que sienten y padecen, pero, solo porque pertenecen a otra especie, nuestra sociedad los trata como simples objetos, como meros productos, como medios para obte-ner un fin.

El maltrato que millones de animales no humanos sufren a diario; la vulne-ración permanente de sus derechos más básicos; la ignorancia, la indife-rencia y el oscurantismo a los que se condena su realidad, nos impulsan a ponernos de su lado desde El caballo de Nietzsche, a denunciar las injusti-cias que contra ellos se cometen, a informar sobre los abusos de los que son víctimas.

Creemos que ha llegado el momento de prestar atención a estos otros débiles, de cederles nuestra voz, de otorgarles un espacio para la infor-mación, la denuncia y la reflexión sobre una situación de explotación que se produce en innumerables formas. Un espacio para luchar contra el especismo con la misma intensidad con la que hemos luc-hado, y seguimos luchando, contra el racismo, el sexismo y todas las formas de violencia asentadas sobre

decebedora al no obtenir solucions eficaces i immediates, com requereix l’actual situació, per detenir la caça furtiva dels elefants africans, les po-blacions dels quals es troben en des-cens per sadollar la demanda d’ivori a Àsia (principalment a Xina). En aquest sentit, CITES no va admetre, com així sostenen una gran majoria d’associacions entre les quals es tro-ba la Fundació Franz Weber pionera en aquesta lluita, que les decisions preses amb anterioritat per permetre la venda legal d’ivori a Xina i a Japó han estimulat -i no reduït- la demanda d’ivori a Àsia.

La meva participació en la CoP em va fer prendre consciència de la ve-ritable finalitat de la Convenció, que és garantir el comerç d’espècimens d’animals (en la CoP no es parla de “animals”, si no d’espècimens, espècies i poblacions, i tampoc està present el terme “protecció”, si no “conservació”), encara que aquest comerç hagi de dur-se a terme sense amenaçar la seva supervivència en el seu mitjà natural. És impactant que en el marc de CITES, com vaig pre-senciar en un dels debats, es reguli encara el comerç de trofeus de caça de grans mamífers, com a elefants, rinoceronts o óssos polars (sent una qüestió controvertida fins i tot en el si de la CITES), evidenciant el rere-fons moral fortament antropocèntric d’aquesta Convenció.

Així, segons CITES, tot comerç de les espècies ha de ser no perju-dicial, però se silencia el perjudici que causa el comerç en els animals que conformen aquestes espècies. Avui dia, s’haurien de dedicar més esforços a impedir aquest comerç basat en un context de protecció dels individus, i no solament de les pobla-cions. Fruit de la meva observació en la CoP, m’atreviria a dir que els dos obstacles principals -hi hauria uns altres menors- per encaminar-se cap a aquest objectiu són els interessos econòmics de països poderosos i l’empara que reben les persones que obtenen els seus mitjans de subsistència mitjançant l’ús directe d’aquestes espècies.

Em sembla molt positiu que CITES

Page 9: Butlletí Progat 61

9

permeti la presència de la societat civil a través de les ONGs inter-nacionals i nacionals, encara que derivat de la imatge majoritàriament proteccionista dels animals que es té d’aquesta Convenció internacio-nal, em va produir certa sorpresa i desconcert trobar entre la llista de participants a entitats amb diferents i oposats enfocaments i interessos, com a explotadors d’animals per a l’entreteniment o caçadors d’animals salvatges. De fet, per un tema d’ordre alfabètic, em vaig asseure durant els 15 dies que va durar la CoP, al costat del representant de la “Federation of Associations for Hunting and Conservation of the EU” (Federació d’Associacions per a la Caça i la Conservació de la Unió Europea).

En general, el desenvolupament i funcionament de la CoP va ser metòdic i ordenat, tenint en compte que durant aquestes dues setmanes, seguint un escrupolós ordre del dia,

es van abordar nombroses propos-tes, es van dur a terme innombra-bles debats i deliberacions i es van prendre decisions substancials en nom de la conservació de diferents espècies. En moltes ocasions aques-tes discussions eren tremendament apassionants i va ser molt encoratja-dor i emocionant ser testimoni dels resultats de les votacions a favor de les propostes que implicaven la inclusió d’algunes espècies marines (sobretot taurons), en els apèndixs que restringeixen el seu comerç internacional, i que fins i tot van arrencar abundants aplaudiments a la sala. També va ser summament interessant presenciar diferències entre països que eren arbitrades per la Mesa davant una sol•licitud de reobertura del debat sobre algu-nes espècies, que afortunadament, també es va resoldre a favor de les propostes que incrementaven la seva protecció.

La sensació llavors és que hi ha països que sí tenen interès en la conservació de les espècies i la im-portància de seguir el criteri científic a l’hora d’emetre els seus vots i hi ha uns altres que no estan disposats a renunciar per la cobdícia, la igno-rància, els interessos econòmics o religiosos.

En aquest sentit, si bé s’assegura que sota la protecció de CITES han augmentat moltes poblacions d’es-pècies, hem de lamentar, com ja avançava al principi, la poca valentia de CITES per aconseguir avanços en la protecció dels elefants africans, malgrat disposar dels instruments per poder fer-ho. La propera CoP se celebrarà a Sud-àfrica en el 2016, i per a això, ja estem treballant per aconseguir salvar als elefants per a les generacions futures a través d’una prohibició imminent, global i indefinida del comerç d’ivori interna-cional i nacional.

articles

¿QUIÉN AYUDA A NOÉ?UN TRASTORNO LLEVA A DECENAS DE PERSONAS A ACUMULAR ANIMALES EN PÉSIMAS CONDICIONESEN CATALUÑA SE ATIENDEN SEIS CASOS AL AÑO POR FALTA DE MEDIOS

Por: STEFANIA GOZZER ARIAS Para La Vanguardia

Un trayecto en coche marcó al equipo de la cátedra Fundación Affinity, de-dicada a mejorar la convivencia con los animales. Fue hace cuatro años, cuando una llamada telefónica les lle-vó a un pequeño pueblo en la frontera entre Barcelona y Girona. Allí, en un bosque de árboles altos y delgados, una casa guardaba celosamente un secreto: 150 perros desnutridos y enfermos, a cargo de un matrimo-nio que buscaba cada día nuevos animales. Los tenían en condiciones lamentables. La etóloga Paula Calvo

recuerda que seleccionó a diez de entre los más graves y los metió en su vehículo. Dos fallecieron de camino al veterinario. Los suficientes para que los investigadores decidieran estudiar el síndrome de Noé.

Sobre el trastorno psiquiátrico por acumulación de animales se sabe poco más de lo que dice su nom-bre. Uno de los motivos es que no fue reconocido como tal hasta el año pasado, cuando la Asociación Americana de Psiquiatría lo incluyó en la quinta edición de su Manual diagnóstico y estadístico de enfer-medades mentales. En español, la cultura popular lo asocia con picardía al personaje bíblico. Los estudios son escasos, antiguos y, en su mayoría, norteamericanos, por lo que no hay

estimaciones sobre cuántos lo sufren en España. El grupo de Calvo, que reúne a científicos del Hospital del Mar de Investigaciones Médicas y de la Universidad Autónoma de Barcelo-na, ha publicado en la revista Animal Welfare el primero en España y uno de los primeros en Europa sobre este trastorno.

Jaume Fatjó, director de la Cátedra, explica que, además de acumular animales, se necesitan otras dos condiciones para diagnosticarlo: que la persona no pueda garantizar el bienestar de sus mascotas y que niegue las evidencias de su negli-gencia. "Tienen una distorsión total de la percepción. No creen que sus animales estén en mal estado. A veces, encontramos cadáveres que llevan días y te dicen que acaban de morir". Ha estudiado 24 casos en toda España —27 personas y 1.218 perros y gatos— atendidos por la Asociación Nacional de Amigos de los Animales entre 2002 y 2011. Los resultados apuntan a ancianos aislados social-mente como principales afectados. Se decantan por una especie —la favorita, la canina—, de la que acu-mulan una media de 50 ejemplares.

Page 10: Butlletí Progat 61

10

La mayoría llevaba más de cinco años con esta práctica.

En Pontons, basta con preguntar por "el de la tele" para que alguno de sus poco más de 500 habitantes indique cómo llegar donde Joan Jiménez. El fontanero, de 54 años, pidió ayuda para sus 100 perros hace un año en un telediario. Había sido inhabilitado para tener animales durante cinco años. Las imágenes mostraban una vivienda a medio construir con decenas de canes ladrando desde el balcón.

Una protectora realojó a unos 80 y, ahora, Jiménez asegura tener unos 30. Su madre, Margarita Sans, de 80 años, recuerda cuando solo tenían un dóberman: “Vivíamos en Barcelona y veníamos los fines de semana. Cuidábamos perros abandonados mientras estábamos aquí”. Al en-viudar, ella y su hijo se mudaron a Pontons y empezaron a acogerlos de forma permanente. La protectora dice que llegaron a tener 160. Jiménez lo niega, aunque admite que “se le fue la pinza”.

“Reconozco que debí usar el dinero para arreglar la casa o curarlos en vez de recoger más. Pero, ahora, ne-cesito ayuda para habilitar un núcleo zoológico, no que me pisoteen más”, lamenta. Le ha molestado que un pro-grama de televisión use las imágenes de sus perros para ilustrar un debate sobre el síndrome de Noé. “Dicen que estoy loco… ¡Y a mí no me ha diagnosticado nada ningún médico! Si estoy enfermo, que me lo digan, que soy el primer interesado en cu-rarme. Solo he recogido la mierda que dejaban otros en la calle y la he metido en casa. Me he sacrificado”.

El Departamento de Agricultura asegura que, en Cataluña, atienden unos seis casos al año. Joan Toran, responsable de fauna doméstica de

los Agentes Rurales, afirma que la cifra de avisos es mayor: “Pero para incautarnos de animales los municipi-os han de buscar un sitio de acogida. Y a algunos no les hace mucha gra-cia”. Recuerda casos como el de un hombre que tenía más de 30 ovejas en un piso en Barcelona. "Robaba pe-riódicos en un quiosco para ponerlos en el suelo. Antes de entrar ya veía-mos escarabajos saliendo por debajo de la puerta". O el de un octogenario que compró un palacete para criar a 170 animales. “Tenía dinero para cuidarlos. Pero no eran sociables. Unos vivían escondidos porque si salían, los otros los mataban”.

Calvo explica que no existe tratami-ento y sospecha que el origen es un trauma infantil: "El detonante es una crisis como perder el empleo o a algún ser querido. Buscan apoyo en los animales, pero sin control". Ahora, necesitan que los afectados colaboren para definir el perfil. "No es fácil hablar con ellos. El último que fuimos a ver nos sacó una escopeta".

Toran advierte de que es importante que no se les vea "como héroes" por recoger animales y que pueden llegar a ser muy manipuladores. Recuerda la intervención en el hogar de Jimé-nez: “Mi equipo tuvo que ponerse un mono protector. Las condiciones higiénico-sanitarias eran muy malas”.

La vivienda de Pontons está rodea-da de vallas para que los perros no escapen. Lo que sí se escabulle es un hedor que no parece molestar a los dueños. La madre admite que el inmueble está siempre sucio, pero dice que siente mucho cariño por lo canes y que por eso les deja estar en casa. Se pasa el día limpiando y esparciendo “sulfato” para matar pulgas y garrapatas. Recuerda con pesar el día en que se llevaron a esos 80. Rompió en lágrimas. “Por la im-potencia. ¿Qué mal podemos hacer? Vivimos en la montaña”.

Reincidentes al 100%

El Ayuntamiento de Barcelona prepara un protocolo para casos de trastorno por acumu-lación de animales que espera tener operativo a principios de 2015. El objetivo es detectarlos de forma precoz y atender a los afectados. En la actualidad, solo se retiran los animales y no se

trata a las personas. La tasa de reincidencia es del 100%, según Jaume Fatjó, coordinador de la comisión. La Asociación Nacional de Amigos de los Animales (ANAA) sigue casos de gente que ha sido inhabilitada en una comunidad autónoma y se ha mudado a otra para continuar criando animales.La Oficina de Protección de los Animales de Bar-celona (OPAB) ha atendido ocho casos desde el verano de 2012, en los que se recuperaron 130 animales. De ellos, seis eran acaparadores de perros y dos, de gatos. La Guardia Urbana, servicios sociales, los centros de acogida del Consistorio, la Universidad Autónoma de Barcelona, los Agentes Rurales, la Fundación para el Asesoramiento y Acción en Defensa de los Animales (Faada) y la Cátedra Fundación Affinity colaboran en el desarrollo del protocolo.

LA EXPERIMENTACIÓN EN ANIMALES SUCEDE MÁS CERCA DE LO QUE CREES

Por Juanjo Villalba para Revista VICE

Siempre tendemos a pensar que las cosas horribles, las que son re-almente muy terroríficas, no pasan aquí. Los niños se mueren de hambre muy lejos, los tiroteos son en Estados Unidos, las terneras van felices al matadero tras una vida plena en el campo y los vegetales que compra-mos en el súper los fumigan con co-sas bonitas en lugar de con veneno. Pero por desgracia esto no es así y una de las cosas más horribles es la experimentación en animales.Hace solo unos días, la Unión Británi-ca para la Abolición de la Vivisección (BUAV), publicó los detalles de una investigación que han realizado de forma encubierta en un centro de experimentación con animales abso-lutamente legal y que cumple todos los permisos. El centro es propiedad de la compañía farmacéutica Merck y está ubicado en la localidad británica de Cambridge.Un integrante de la BUAV se infiltró como personal del centro durante 8 meses, durante los que tuvo la ocasión de obtener una serie de fotografías y vídeos espeluznantes de las cosas que se hacen allí con los animales, fundamentalmente cachorros de gato y de beagle. En los vídeos puede verse cómo cachorros

Page 11: Butlletí Progat 61

11

de tan solo cuatro semanas eran separados de sus madres y matados como parte de los experimentos. Las madres, que estaban completamente sanas, también eran liquidadas sin que hubiera ningún intento por parte del centro de encontrarles un hogar. Mientras estaba allí, documentó cómo murieron 92 cachorros de beagle, 10 madres beagle, al menos 15 gatos y un número desconocido de conejos, terneros y pollos. Si eres amante de las emociones fuertes, pu-edes ver el terrible vídeo que muestra las cosas que pasan cada día en ese laboratorio.Por desgracia, estas cosas también pasan en España, donde se estima (los datos son difíciles de conse-guir), que en 2009 se utilizaron en experimentos 794 perros, la mayoría de ellos beagles, ya que es una raza tremendamente dócil y de un tamaño medio. Se estima que a nivel mundial 115 millones de vertebrados (más de 12 millones de ellos en la UE) son usados anualmente en experi-mentación. Los 10 países que más usan animales en experimentos son Estados Unidos, Japón, China, Aus-tralia, Francia, Canadá, Reino Unido, Alemania, Taiwán y Brasil. En España el número es en proporción pequeño, pero no debido a que se experimente de forma diferente, sino a que el dine-ro que se invierte en experimentación es muy poco.Donde sí que estamos más a la cabeza es en la cría de animales dedicados a la experimentación. Isoquimen, una de las mayores mul-tinacionales criadoras de perros para experimentos del mundo tiene una de sus sedes en la localidad catalana de Sant Feliu de Codines. Los animales que se crían allí (no solo perros sino también gatos, hurones, ratones, cobayas y conejos), son enviados a laboratorios de todo el mundo. Un perro se suele vender por entre 700 y 1000 euros. En 2011 simpatizantes de Igualdad Animal realizaron un rescate simbólico de 36 perros de este criadero.En los laboratorios se les propor-cionan sustancias que les hacen desarrollar tumores y adicciones, se introducen virus en su organismo, se les contagian enfermedades, se les cortan huesos para vigilar su proce-so de regeneración o se les extraen

órganos.Es posible que os planteéis que quizá este tipo de pruebas son necesarias para el avance de la ciencia moderna. Quizá en un momento dado lo fueron, pero en estos momentos, los ensayos con animales ya no son tan importan-tes como los ensayos en humanos. Además, si los resultados de los me-dicamentos en humanos varían entre personas, ¿qué puede esperarse de un tratamiento que funcione en un perro o un ratón? Asociaciones como la BUAV o la española Igual-dad Animal explican que es posible el uso de enfoques alternativos de investigación, por ejemplo haciendo más uso del análisis a nivel celular en lugar de utilizar a los animales vivos.

Con la difusión de la información exis-tente y este tipo de investigaciones con infiltrados, las asociaciones de defensa de los animales quieren lla-mar la atención y fomentar el debate sobre un tema que al menos tenemos derecho a conocer. “La experimen-tación con animales es uno de los ámbitos más opacos y herméticos para la ciudadanía. Es necesario que la sociedad conozca lo que ocurre tras los muros de los laboratorios para que se genere debate sobre la experimentación con animales”, ha declarado Javier Moreno, portavoz de Igualdad Animal España.

ULTIMA HORA

(huffingtonpost.es)La organización Animal Defenders International ha difundido tres nue-

vos vídeos con los que denuncia los malos tratos que reciben los macacos en uno de los edificios clave en la industria de la experimentación con animales.La organización asegura que las imágenes se han grabado en un la-boratorio situado en Camarles, Tarra-gona, uno de los principales centros del sector que sirve a laboratorios de toda Europa.Igualdad Animal ya había denunciado el año pasado que esta granja man-tenía a cerca de 2.000 macacos en "condiciones penosas": "Enfermos, con sarna o afectados por herpe-virus, que permanecen sin tratar evidenciando una clara desatención veterinaria".Desde el centro de Camarles des-mintieron entonces a El Huffington Post todas las acusaciones. "Pueden decir todas las mentiras que quieran, pero nosotros tenemos inspecciones de la Generalitat que son muy exi-gentes. Además, nuestros clientes demandan calidad y los animales no pueden estar de cualquier manera", afirmaron.Animal Defenders International de-nuncia con sus vídeos que este labo-ratorio, que importa monos desde las Islas Mauricio para distribuirlos a todo el mundo para experimentos, mantie-ne a los animales "aterrorizados y son sacados de las jaulas agarrados por la cola por los trabajadores". "Gritan de miedo mientras les sujetan los brazos por la espalda y están aisla-dos en diminutas jaulas sin espacio suficiente para moverse", afirma la organización.Jan Creamer, directora Ejecutiva de ADI, afirma que este material "muestra la brutalidad y la falta de compasión demostrada hacia estos inteligentes, emocionales y sensibles monos"."Se ha mostrado que dos de los principales proveedores de monos para laboratorios de Islas Mauricio tratan a sus animales sin tener en cuenta el terror y el sufrimiento que les infligen. Es hora de que España y el Parlamento Europeo actúen de acuerdo con las promesas de reducir el uso de animales, especialmente el uso de primates no humanos", añade.(*) Si vols veure els vídeos de les investigacions, escriu a [email protected] i te’ls farem arribar.

Page 12: Butlletí Progat 61

12

L’etòleg i zoòleg Desmond Morris diu a l’Enciclopedia Felina “World Cat” que els gats, quan se senten malalts i vulnerables, s’amaguen, ja que des d’un punt de vista evolu-tiu, els depredadors cerquen a les preses més dèbils i vulnerables, i en estat de malaltia o quan la mort ronda, tots ens convertim en objec-tius més fàcils.A més, els gats són individus que fan poc evident el seu procès de malaltia, poden passar molts dies fins que no ens n’adonem que un gat està malalt, ja que la seva na-tura els programa per amagar els símptomes que ens facin veure’ls com a preses fàcils. Ells amaguen la seva malaltia i debilitat per a ser menys vulnerables, tal com fan les femelles quan han de parir, que busquen racons tranquils, sovint fora de la llar, per a tenir els seus bebés i per a tenir-ne cura, ama-

gant-los de qualsevol perill real o potencial.Els gats, quan se senten vulnerables, poden preferir estar sols però també n’hi ha que busquen als seus hu-mans per passar aquests moments. Alguns gats prefereixen agonitzar al costat dels seus companys humans,

o d’altres amics de quatre potes que visquin amb ells, per sentir-se més tranquils i protegits.Quan arribi el moment, per més dolor que sentis, hauries de poder respectar les darreres voluntats del teu company, respectar-lo i acom-panyar-lo fins al final.

QUAN LA MORT RONDA…

Vols ajudar els gats del carrer?Amb aquesta butlleta, podràs ajudar els gats del carrer a través de la seva integració en colònies controlades per ges-tors de Progat . Si t’agraden els gats i vols millorar les seves condicions de vida, aquesta és la teva oportunitat. Pots col·laborar a través de dues modalitats:

Soci - simpatitzant. Et beneficiaràs dels preus dels nostres veterinaris i centres associats.

Donatiu únic. Pots ingressar la teva aportació econòmica a Banc Sabadell ES32 0081 5557 01 0001142715 o enviar un xec nominatiu a nom de Progat a l’apartat de correus 19.003 - 08080 Barcelona.

Nom:

Data de naixement: Adreça:

Ciutat: CP: Telèfon:

e-mail: NIF:

Ordre de pagament per banc o caixa

Número de compte:

Quotes

Soci: 75 eur. a pagar cada semestre

Simpatitzant: 27 eur. a pagar cada semestre

Simpatitzant: 15 eur. a pagar cada semestre

Simpatitzant: eur. a pagar cada semestre (superior a 15 eur.)

Les teves dades s’incorporaran a un fitxer automatitzat de Progat per mantenir-te informat de les nostres activitats. Et garantim que aquestes dades són confidencials i d’ús exclusiu de Progat. Si ho desitges, pots accedir-hi, rectificar-les o cancel·lar-les dirigint un escrit a Progat.Si no desitges rebre informació, indica-ho a continuació

Enviar aquesta butlleta a l’apartat de correus 19.001 08080 Barcelona

Signatura:

Progatcatalunya