Bu

tlle

tí d

e l’

Arx

iu N

acio

nal

de

Cat

alu

nya

Núm

ero

15D

esem

bre

200

6

L’ARXIU NACIONAL DE CATALUNYACONSERVA ELS FONS DOCUMENTALS DESIS PRESIDENTS CATALANS

El passat mes d’octubre, amb dos dies de diferència, vaningressar a l’Arxiu Nacional de Catalunya dos fons d’al-tíssim valor polític. L’arribada al nostre centre de ladocumentació de l’arquitecte, historiador i polític JosepPuig i Cadafalch, segon president de la Mancomunitatde Catalunya, gràcies a l’actuació decidida de la subdi-recció general d’arxius, va tenir un ampli ressò mediàtici ha suscitat un enorme interès entre els nostres investi-gadors i la societat catalana en general. Conté documen-tació personal i de les seves activitats polítiques i pro-fessionals que abasta el període 1867-1956. Més inad-vertit ha passat l’ingrés a través de comodat de la docu-mentació personal i política del president Pasqual Mara-gall i Mira, corresponent a tot el període de la seva llar-ga activitat i fins al seu accés a la presidència de laGeneralitat (1957-2003), documentació que no es potconfondre amb la del seu Gabinet de Presidència, queingressarà a l’ANC a través dels mecanismes de transfe-rència ordinaris.

Amb aquestes dos noves incorporacions documentals,l’Arxiu Nacional de Catalunya disposa de la documen-tació pròpia de sis presidents de Catalunya: dos de la pri-mitiva institució de Govern nascuda als inicis del segleXX, la Mancomunitat, en les persones d’Enric Prat de laRiba i l’esmentat Josep Puig i Cadafalch; dos de laGeneralitat republicana (Francesc Macià i Lluís Com-panys); i altres dos de la Generalitat restaurada (JordiPujol i Pasqual Maragall). No es tracta ara de considerarles connotacions purament tècniques i arxivístiques de laconservació d’aquests fons, alguns dels quals trigaranencara un temps en poder ser accessibles, sinó de valo-rar la transcendència cultural i social d’aquestes actua-cions.

L’Arxiu Nacional de Catalunya té, entre les seves fun-cions, les de rebre, preservar i difondre la documentacióhistòrica dels òrgans centrals de l’Administració de laGeneralitat i les d’ingressar, conservar i també difondreels fons i documents privats que per llur valor testimo-nial i referencial concerneixin Catalunya i siguin d’unarellevància especial. Creiem que aquests objectius s’hanaconseguit sobradament amb els ingressos esmentats,els quals mostren que l’ANC desenvolupa des de famolts anys una política clara de preservació del patri-moni documental i també que la societat catalana té unaelevada sensibilitat en relació a aquest objectiu. Enaquest sentit posem de manifest que alguns dels fons

SUMARI

Editorial / 1

TemesL’arxiu del marquès de la Torre(Palma de Mallorca) i el seu interès perla història de Catalunya / 2

Cartes del front : testimonis colpidors.La Guerra Civil narrada pels seus protagonistes / 6

El tractament arxivístic del fons de la Federació Sindical Tèxil “Radium”/11

L’Oficina de l’Ou, un organisme creatdurant la Guerra Civil per millorarl’avicultura catalana i fer front al’escassetat d’aliments/ 13

Política de millores:Els nous dipòsitsde fotografia i material audiovisual/18

NoticiariEls expedients de qualificació d’habitatges/ 21

Arranca el programa “de l’Ebre alsPirineus”: Guerra Civil i primera postguerra / 21

Els expedients del fons Generalitat deCatalunya (Segona República) relatiusa les inundacions d’octubre de 1937/ 22

Ingressos / 23

L’ANC a la premsa / 24

Editorial

Cultura ArxiusC

ANC15.qxp 30/01/2007 17:53 Página 1

2

esmentats, particularment els d’Enric Prat de la Riba,Francesc Macià i Lluís Companys, no s’haurien conser-vat sense la participació decisiva dels hereus dels presi-dents i de diverses institucions, com la Diputació de Bar-celona, que en moments molt difícils no van perdre lamemòria d’aquestes elevades personalitats catalanes ivan acabar lliurant els documents a la Generalitat restau-rada.

L’ingrés dels fons de Jordi Pujol i Pasqual Maragall,efectuats cadascun d’ells al final del seus respectius man-dats els anys 2003 i 2006, mereix encara uns comentarisafegits. En els dos casos els presidents de la Generalitat,mostrant un elevat sentit institucional i històric, han vol-gut expressament que la seva documentació personal s’u-neixi als documents oficials produïts per raó dels seuscàrrecs en una única institució, per tal que en el futur elsinvestigadors puguin disposar de la totalitat dels testimo-nis documentals. Es tracta de documentació clau perentendre molts fets esdevinguts a Catalunya i Espanya enels darrers anys. Aquest gest honora als dos presidents iesdevé tot un símbol de la continuïtat de l’alta represen-tació que han ostentat i de servei al país, però també, delcapteniment democràtic i de la transparència que ha deguiar el comportament dels nostres polítics. Democràciai transparència que també arriben al terreny dels arxius idel patrimoni documental.

L’ARXIU DEL MARQUÈS DE LA TORRE (PALMA DEMALLORCA) I EL SEU INTERÈS PER LA HISTÒRIADE CATALUNYA

L’any 1899 va morir al seu castell de Requesens (Alt Empor-dà) la noble senyora dona Joana-Adelaida de Rocabertí-Boixa-dors Dameto i de Verí, comtessa de Peralada i Savallà, mar-quesa d’Anglesola, vescomtessa de Rocabertí, senyora de labaronia de Vallmoll i de molts altres patrimonis a Catalunya.Pel fet de ser vescomtessa de Rocabertí, aquella dama descen-dia d’una de les poques cases vescomtals d’origen carolingique no havien entroncat amb la Corona. Les circumstàncies dela seva successió ha originat molts equívocs sobre el destí d’undels arxius nobiliaris catalans més excel·lents. Mentre que elstítols de noblesa de Joana-Adelaida van seguir la línia esta-blerta pel dret nobiliari, és a dir, a favor dels seus nebots car-nals (els Sureda marquesos de Vivot), l’hereu universal delpatrimoni –inclòs l’arxiu– fou un noble mallorquí nebot delmarit de la finada: Ferran Truyols i Despuig, marquès de laTorre, resident a Palma de Mallorca. Això ha fet que les per-sones que han ostentat i ostenten els títols vinculats històrica-ment als Rocabertí i als Boixadors no conservin els fons docu-mentals, atès que l’arxiu passà íntegre als marquesos de laTorre junt amb el patrimoni familiar.L’any 1923, molts anys després de la mort de dona Joana-Ade-laida, els documents van deixar el castell de Peralada i vanviatjar a Mallorca per a integrar-se en l’arxiu familiar delsMarquesos de la Torre. El doble-arxiu es conservà, primer, a laresidència de Son Vida, als afores de la ciutat de Palma, en uncastell fantasiosament reconstruït segons els cànons de la for-talesa de Peralada. Venuda aquesta finca, els marquesos de laTorre instal·laren els documents en el seu palau dins la ciutat,damunt la muralla de la mar..En els darrers anys, després de lamort del canonge i marquès Jordi Truyols Dezcallar (1981) ide les seves germanes Maria i Carme (la darrera morí l’any1997), l’arxiu va experimentar un pelegrinatge per diversoshabitatges de la capital balear. Des que el contingut de l’arxiu dels Rocabertí i Boixadors, con-servat a Mallorca, fou divulgat per Miquel Golobardes en el seutreball sobre l’Empordà i els remences, els intents dels historia-dors catalans per a consultar els seus rics fons han estat nom-brosos. Darrerament ha publicat sobre l’arxiu l’historiadorMarià Baig i Aleu. Advertit pels darrers propietaris de la sevaintenció de vendre, l’Arxiu Nacional de Catalunya en féu l’estu-di i taxació l’any 2005, però la compra fou executada pel governbalear fent ús del dret de tempteig. En l’actualitat l’arxiu delMarquès de la Torre és de titularitat pública i els documents delsllinatges i títols catalans que l’integren reposen a l’Arxiu delRegne de Mallorca.

Seccions que integren l’arxiu.Com a resultat dels diversos entroncaments familiars amb lescorresponents incorporacions de fons, l’arxiu del marquès de laTorre està integrat per sis seccions que es corresponen a cincfons familiars i dos fons personals, segons el quadre annex.La secció Peralada representa aproximadament el 60% de l’ar-xiu, conté els documents dels llinatges, títols i patrimonis cata-lans que van confluir en els Boixadors comtes de Peralada ivescomtes de Rocabertí.

Temes

ANC15.qxp 30/01/2007 17:53 Página 2

3

Formació i abast de l’arxiu.La formació del nucli originari entorn de l’arxiu dels Truyols,marquesos de la Torre.El nucli originari de l’arxiu està constituït pels fons documen-tals dels Truyols, marquesos de la Torre, dels Desmàs-Vida,senyors de l’heretat de Son Vida, i de Martín Gil de Gaínza.Els Truyols són descendents directes d’un llinatge de ciutadansde Palma de Mallorca, ennoblits a partir del segle XVII. L’any1631 el rei Felip IV concedí privilegi de noblesa a Francesc deTruyols i l’any 1707 Carles III l’Arxiduc atorgà el marquesatde la Torre al capità Nicolau Truyols i Dameto, senyor de laTorre del Fangar. A començament del segle XVII heretaren lapossessió de son Vida, una enorme hisenda enclavada en elcontrafort de la serra de Na Burguesa (Palma de Mallorca), quehavia pertangut als Desmàs i als Vida. La documentació d’a-questes dues famílies forma la Secció Desmàs-Vida.Francesc Truyols i Font de Roqueta emprengué la construccióde la residència urbana de la família –el gran palau conegutpopularment com “Ca la Torre”- edificat sobre la muralla de lamar a partir del projecte de l’enginyer navarrès Martín Gil deGaínza, mestre de fortificacions del regne de Mallorca, avant-passat seu. L’emparentament dels Gil de Gaínza amb els Tru-yols, per via de matrimoni, dóna raó de l’existència de la Sec-ció Gil de Gainza dins del conjunt de l’arxiu familiar.

La incorporació de l’arxiu dels Boixadors-Rocabertí, comtesde Peralada (1899).Ferran Truyols i Despuig, marquès de la Torre, nebot i hereuuniversal de Joana-Adelaida de Rocabertí-Boixadors Dameto ide Verí, comtessa de Peralada i Savallà, marquesa d’Angleso-la, vescomtessa de Rocabertí i senyora de la baronia de Vall-moll (morta al castell de Requesens l’any 1899), heretà elpatrimoni dels comtes de Peralada, amb els diversos arxiuscatalans aplegats per aquell llinatge al llarg del temps.Consta que els arxius catalans es van mantenir al castell dePeralada, fins que l’any 1923, després de la venda del castell aMiquel Mateu Pla, es traslladaren a la residència de Son Vidaa Palma de Mallorca. Per acollir l’arxiu, els mobles i lescolleccions de Peralada, el marquès de la Torre transformà les

velles edificacions com hem dit anteriorment. Els fons docu-mentals dels Boixadors-Rocabertí integraren una nova seccióde l’arxiu dels marquesos de la Torre, coneguda com a SeccióPeralada. S’han mantingut sempre clarament diferenciats dinsdel conjunt de l’arxiu.

La darrera incorporació: l’arxiu dels Despuig, comtes deMontenegro i Montoro (1972).La família Despuig està documentada a Mallorca des delstemps de la conquesta catalana, primer com a ciutadans i a par-tir del segle XVI com a cavallers. Ramon Despuig i Rocabertífou creat comte de Montenegro l’any 1658 sobre el feu deMontetrillo, a Osca, que havia comprat poc temps abans. Pelseu matrimoni amb Melchora Martínez de Marcilla i Ram deMontoro (1654), comtessa de Montoro, filla i néta de virreis de

Imatge de l’arxiu del marquès de la Torre en la seva ubicació al carrer Jaume Ferrerde Palma de Mallorca (manuscrits i lligalls de la secció Perelada).

SECCIÓ PRODUCTOR CRONOLOGIA CONTINGUT

Truyols Llinatge Truyols marquesos de la Torre s. XVI-XX 150 lligallsDesmàs-Vida Famílies Desmàs i Vida, senyors de l’heretat s. XIII-XVI 33 lligalls

de Son VidaMontenegro Llinatge Despuig, comtes de Montenegro i Montoro s. XIII-XX 197 lligalls

128 manuscrits1.967 pergamins

Montoro Llinatge Ram de Montoro, comtes de Montoro s. XIV-XVII 32 lligalls19 manuscrits

Peralada Rocabertí i Boixadors, vescomtes de Rocabertí, s. X-XIX 517 lligallscomtes de Peralada, marquesos d’Anglesola, etc. 108 manuscrits

2.537 rotlles de pergamins

Gil de Gaínza Martín Gil de Gaínza s. XVI 60 lligallsCardenal Despuig Antoni Despuig i Dameto 1745-1813 18 arxivadors

ANC15.qxp 30/01/2007 17:53 Página 3

Mallorca, els Despuig van heretar el comtat de Montoro radi-cat sobre la vila d’aquest nom a Terol i diverses propietats alregne d’Aragó que havien pertangut als Ram de Montoro desdel fideïcomís instituït per Tomàs Ram de Montoro, cavallerd’Alcanyís, el 1427. El primer comte de Montoro, creat l’any1643, va ser Vicente Ram de Montoro i de Montserrat.Elevats a la Grandesa d’Espanya el 1795, no hi ha dubte enconsiderar els Despuig un dels principals llinatge nobiliaris deMallorca amb ramificacions que s’estenien per Aragó i Cata-lunya. Els títols comtals de Montenegro i Montoro es van tras-passar –també per imperatiu de la successió nobiliària- alcanonge Jordi Truyols Dezcatllar, marquès de la Torre, arrande la mort sense successió de Llorenç Despuig i Sastre, darrerbrot del llinatge Despuig, l’any 1972.L’any 1972, per tant, arran de l’esmentada successió, el mar-quès de la Torre realitzaren la darrera incorporació de fons: elsarxius familiars dels Ram de Montoro, comtes de Montoro idels Despuig, comtes de Montenegro, més el fons personal delcardenal Antoni Despuig i Dameto (1745-1813), gran viatger ihumanista. Aquests fons passaren a formar noves seccions del’arxiu. El canonge i marquès es convertí en titular de l’arxiunobiliari més important de les Illes amb un rang i categoriasimilar al de les més importants cases de la Grandesa d’Es-panya.

Anàlisi detingut de la secció Peralada (fons Rocabertí i Boixadors).En aquesta secció s’hi troben els arxius de diversos llinatgesnobles catalans, els més importants dels quals són els següents:

Rocabertí (s. X –1728).El llinatge dels vescomtes de Peralada, cognominats ocasio-nalment de Verges, Carmançó i definitivament de Rocabertí,està documentat a Catalunya des del segle X. El casament delvescomte Dalmau VIII amb Beatriu de Montcada, l’any 1416,aportà la baronia d’Anglesola (Urgell), que fou elevada a mar-

quesat l’any 1645. L’any 1599 Francesc Jofre I va rebre del reiFelip IV el títol de comte de Peralada. El llinatge Rocabertís’extingí l’any 1728, amb la mort del 24è vescomte, GuillemManuel de Rocabertí i Rocafull. L’herència passà als Boixa-dors, que s’anomenaren des d’aleshores Boixadors-Rocabertíi, també, Rocabertí-Boixadors.

Boixadors (s. XII-1899).El castell de Savallà està documentat a finals del segle X. Coma baronia feudal va pertànyer als Castellolí, Tímor i, finalmentals Boixadors. El comtat de Savallà fou erigit l’any 1599 afavor de Bernat II de Boixadors i d’Erill. Els Boixadors vanrebre l’herència dels Rocabertí, una vegada extingida la líniamasculina del llinatge vescomtal, en virtut del casament deJoan de Boixadors i de Pacs, segon compte de Savallà, ambElisabet de Rocabertí i de Pacs (1602). El beneficiari del vin-cle fou Joan Antoni de Boixadors i de Pinós, cinquè comte deSavallà, l’any 1728 i des d’aleshores avantposà alternativa-ment el cognom Rocabertí al patern.Els Rocabertí-Boixadors es van extingir definitivament l’any1899, quan morí Joana-Adelaida de Rocabertí-BoixadorsDameto i de Verí, 31ª vescomtessa de Rocabertí, 13ª comtessade Peralada, 11ª marquesa d’Anglesola i 11ª comtessa de Sava-llà. Com hem dit anteriorment, els títols nobiliaris passaren alsSureda, marquesos de Vivot, mentre que els patrimonis –jamolt afeblits- foren heretats pels Truyols, marquesos de laTorre.

Pacs i Burgès (s. XIII – 1728).El castell de Vallmoll (Alt Camp) va pertànyer als comtes deBarcelona i posteriorment als Castellvell, senyors de Castellvíde la Marca, i als Montcada vescomtes de Bearn. Vallmoll i laseva baronia fou comprada a començament segle XV pelmallorquí Gregori de Burgès i Safortesa, els descendents delqual foren els barons de Vallmoll fins a la desaparició del lli-natge.La senyoria de Vallmoll passà als Pacs pel casament de la pubi-lla Caterina de Burgès i de Burgès amb el noble mallorquí Perede Pacs i de Pacs, senyor de Bunyolí (1556). La filla d’aquestmatrimoni, Elisabet de Pacs i de Burgès, va portar Vallmoll endot als Boixadors, quan contragué matrimoni amb Bernat deBoixadors, primer comte de Savallà (1576). Des d’aquellmoment els Boixadors van ser els senyors de la baronia deVallmoll.

Documentació d’altres llinatges i títols.Els arxius familiars contenen generalment documentaciódiversa d’altres famílies, diferents de les troncals, però que vanemparentar o establir relacions amb elles. Dins d’aquest apar-tat cal esmentar, en primer lloc, la documentació de diversesfamílies i títols que van entroncar o pertànyer temporalmentals Rocabertí i als Boixadors: • Comtats d’Empúries i Prades i vescomtats de Cabrera i Bas.La documentació d’aquest comtat i vescomtat que s’ha con-servat en el fons s’origina, molt probablement, en la relació deparentiu i de veïnatge que els Rocabertí van tenir amb els seussuperiors feudals, els comtes d’Empúries. Entre els documentsd’aquest apartat sobresurten els manuscrits “Rocabertí, comp-

4

Imatge de l’arxiu del marquès de la Torre en la seva ubicació al carrer Jaume Ferrer dePalma de Mallorca (pergamins de la secció Perelada).

ANC15.qxp 30/01/2007 17:53 Página 4

tat de Empúrias y Prades”, que conté trasllats de documentsdels dits patrimonis entre els anys 1324 i 1628; i el “Cappreuautèntich del bescomte de Cabrera”, dels anys 1584 i 1674.• Jutjat d’Arborea (Sardenya), originada arran del casament enel segle XIV del comte de Goceano amb una Rocabertí. Dinsd’aquest conjunt documental sobresurt el plet entre els ves-comtes de Rocabertí i de Narbona per a la successió en la judi-catura arborense (s. XV).• Baronia de Bunyolí, a Mallorca, propietat dels Pacs, querevertí als Boixadors a través dels Burgès senyors de Vallmoll.No arribà a ser reconeguda com a títol del regne i s’extingí ambla desvinculació del segle XIX.• Comtat de Santa Maria de Formiguera, a Mallorca, atorgatl’any 1623 a Pere Ramon de Safortesa i de Vilallonga, baró deSanta Margalida i Hero. L’any 1694 el comtat passà als Roca-bertí a través dels Rocafull. Amb la mort de Guillem-Manuelde Rocabertí i Rocafull (1728), darrer membre masculí de lacasa vescomtal de Rocabertí, el títol comtal de Santa Maria deFormiguera passà als Ferrer de Sant Jordi i després als Despu-jol marquesos de Palmerola. • Comtat d’Albatera i baronia de Bétera, a València. Els dostítol foren aportats als Rocabertí per Ramon de Rocafull, espòsd’Elisenda de Rocabertí i Safortesa. Com el títol anterior deSanta Maria de Formiguera, es va separar l’any 1728 i passà alsmarquesos de Dosaigües.• Requesens, comtes de Palamós i senyors de les baronies deMartorell i Molins de Rei, a Catalunya. Els documents d’a-quest llinatge abasten els segles XIV-XVI i s’originen ambl’emparentament dels Pacs, senyors de Vallmoll, amb elsRequesens. S’hi troba documentació de Galceran de Reque-sens i del seu fill Lluís, governadors generals de Catalunya,així com de Dimes de Requesens, prior de Sant Joan de Jeru-salem.Així mateix, el fons conté documentació familiar i patrimonialde molts altres llinatges de la noblesa catalana. Una revisiósuperficial del fons permet identificar, així mateix, documenta-ció significativa d’una gran quantitat de famílies catalanes:Amargós, Anglesola, Avinyó, Bas, Biure, Calders, Canet (ves-comtes d’Illa), Cardona, Castellolí, Castellnou, Castellvell,Castre, Cervelló, Cervera, Claravalls, Cruïlles, Darnius, Des-far, Desllor, Desvalls, Erill, Fenollet, Foix, Gualbes, Híjar,Madrigal, Mediona, Molins, Montcada, Montjuïc, Montoliu,Montpalau, Oliver, Oluga, Oms, Perellós, Pinós, Rubió, Sabas-tida, Sacirera, Saconomina, Sacosta, Salbà, Sanctcliment,Santa Pau, Sarriera, Tagamanent, Tímor i Vilafranca.

Abast territorial del fons.Vescomtat de Rocabertí i comtat de Peralada (Alt Empordà).El primitiu vescomtat de Rocabertí es trobava centrat en el cas-tell del mateix nom (municipi de la Jonquera) i s’estenia pelsvessants de la serra de l’Albera, Cantallops, Darnius, lesEscaules, Campmany, Morellàs i Bellaguarda, a les comarquesde l’Alt Empordà i Capcir. Diferents entroncaments matrimo-nials aportaren al llinatge vescomtal les baronies de Vilade-muls, Sant Llorenç de la Muga, Navata, Llers, Calabuig, Gual-ta i Peralada, on els vescomtes establiren la capital.És important de ressaltar la documentació del comtat de Pera-lada, documentat com a “pagus” del comtat d’Empúries en el

segle X. El comtat fou creat en el segle XVI per Felip II a favordels vescomtes de Rocabertí i comprenia, a més de la vila dePeralada, els veïnats de Vilanova de la Muga, les Olives, laGarriga, Morassac i la Salanca.

Marquesat d’Anglesola (Urgell).La baronia d’Anglesola fou creada pel comte Ramon Beren-guer I de Barcelona quan, a mitjan segle XI, conquerí i repoblàel castell de Tàrrega i atorgà el territori situat a l’oest fins aTorregrossa a Berenguer Gombau, els descendents del quals’anomenaren d’Anglesola i retingueren la senyoria del lloc.La línia masculina dels Anglesola s’extingí amb Berenguer VI(mort vers el 1386) i la baronia passà ala seva germana Sibil•la,senyora de Miralcamp. La baronia d’Anglesola i Miralcamppassà després als Montcada, als Benviure i a una branca menordels Erill. Els vescomtes de Rocabertí aconseguiren la baroniaper sentència de la Reial Audiència del 1561, en virtut d’unvincle, que fou confirmada l’any 1633 quan ja eren comtes dePeralada. El marquesat d’Anglesola fou una concessió del reiFelip IV de Castella a favor de Ramon Dalmau de Rocabertí ide Safortesa. El seu terme incloïa Anglesola i els pobles deMontargull i Miralcamp

Comtat de Savallà (Conca de Barberà).Aquesta important senyoria tarragonina tenia el seu centre aSavallà del Comtat i s’estenia per la conca alta del Gaià, inclo-ent els pobles de Rubió d’Ardesa, Pontils, Guialmons, les Pilesi Santa Perpètua de Gaià.

Baronia de Vallmoll (Alt Camp).Els contorns de la baronia de Vallmoll es fixaren a mitjan segleXIV i incloïen, a més del terme del castell de Vallmoll, elspobles de Bràfim, amb els llogarets de Bellavista i Casafort.

Baronies de Rubió i l’Espelt (Anoia).El terme del castell de Rubió, documentat a mitjan segle XI,amb drets sobre el de l’Espelt, al municipi d’Odena, va pertàn-yer als Castellolí i a partir del segle XIV als Boixadors.A banda dels termes jurisdiccionals esmentats, el fons contéreferències documentals de molts altres pobles i municipiscatalans: Aguiló, Barcelona, Castellví de la Marca, Darnius,Marmellà, Oluges Jussanes, Palol de Vilasacra, Pont deMolins, Pontils, Santa Coloma de Queralt, Terrades, Vallgor-nera, Vilarnadal, Savallà, Verges, Vilabertran, Vilatenim iVinçà.

Interès científic de l’arxiu del marquès de la TorreEn el moment present de l’arxivística catalanes es dóna unampli consens sobre l’elevat valor científic i cultural delsarxius familiars i, en particular, dels nobiliaris. Està fora dedubte que els arxius de la noblesa, per la quantitat i qualitat dela informació que contenen, s’han de situar al mateix nivell queels arxius eclesiàstics, notarials i municipals. En cap cas el seuvalor es pot reduir al d’arxius d’interès i contingut meramentprivat, donat que la majoria d’ells conserven documents deprocedència, abast i interès públic. Quan afirmem que els fons aplegats a l’arxiu dels Marquesosde la Torre reuneixen un conjunt de fonts documentals d’im-

5

ANC15.qxp 30/01/2007 17:53 Página 5

portància cabdal per al coneixement de la història de Catalun-ya i dels Països Catalans ens basem, fonamentalment, en laconsideració de diversos factors: la rellevància i notorietatsocial i política dels llinatges productors dels diversos fons queintegren l’arxiu, membres tots ells de l’alta noblesa titulada iintegrants de l’estament dirigent de l’Antic Règim. L’antigui-tat i continuïtat en el temps que van assolir aquests llinatges,alguns dels quals es remunten als mateixos orígens de Cata-lunya. I també l’enorme abast territorial dels fons, amb docu-mentació que conté informació significativa d’un gran nombrede comarques catalanes de Barcelona, Tarragona, Girona iLleida. Les vicissituds experimentades per l’arxiu dels Rocabertí iBoixadors és notòriament representativa de la trajectòria demolts altres arxius nobiliaris catalans, que van abandonar elterritori català com a resultat de determinades polítiques fami-liars. Només cal recordar, en aquest sentit, el gran nombre dellinatges que van emparentar amb cases nobiliàries castellanesi aragoneses a partir del segle XVIII. Únicament un petit nom-bre d’aquests arxius es conserven en centres públics, atès quela major part són propietat de famílies o fundacions i es trobenen residències privades. És per aquesta raó que la compra del’arxiu del Marquès de la Torre pel govern balear i el seu tras-pàs al domini públic ha de representar un tombant decisiu per-què sigui obert a la consulta pública en condicions de norma-litat.

Josep Fernández Trabal

BibliografiaM. BAIG I ALEU, “L’arxiu comtal de Peralada. Elements per a laseva història”, Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 29(Figueres, 1996), p. 307-340.J. CLAVAGUERA I CANET, “Els pergamins de l’arxiu del Palau dePeralada”, Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 22 (Figueres,1989), p. 259-269.M. GOLOBARDES VILA, Els remences dins el quadre de la pagesiacatalana fins al segle XV, Edicions de la Biblioteca del Palau de Pera-lada, 1970 i 1973, 2 vols.J. SALVÀ – J. TRUYOLS (marquès de la Torre), “La baronia de Vall-moll”, Bolletí de la Societat Arquològica Luliana, 830-831, tomXXXVII (Palma de Mallorca, 1979).

CARTES DEL FRONT: TESTIMONIS COLPIDORS. LAGUERRA CIVIL NARRADA PELS SEUS PROTAGO-NISTES

Encara que la Constitució de la República espanyola de 1931reservava al govern central l’exclusiva competència sobre elrègim general de les comunicacions, fent menció expressa delsistema postal, l’esclat de la Guerra Civil suposà a Catalunyaun desballestament general de l’administració de l’Estat, inclo-sos els serveis de correus. Ben aviat, el 31 de juliol de 1936, elpresident Companys nomenà conseller de Comunicacions aRafael Vidiella i Franch, alhora membre del Comitè Central deMilícies Antifeixistes en representació del PSUC. Tres diesmés tard, el president signà un decret de reorganització gene-ral del Govern per atendre a les noves necessitats de la guerra.Al Departament de Comunicacions li fou assignada la missióde curar de “tots els serveis d’aquesta mena a fi de suplir enallò que calgui l’acció de l’Estat”. A la pràctica, Vidiella duguéa terme la seva missió durant poques hores, atès que el 6 d’a-gost, Companys impulsà una nova reforma orgànica de laGeneralitat que suposà la seva dimissió arran de la desapariciódel nou Departament i l’assumpció de les seves funcions per laconselleria d’Obres Públiques. El temps d’interinitat s’allargàfins a principis d’octubre de 1936. El dia 2, el conseller primerJosep Tarradellas, signà una nova reorganització governamen-tal que suposà la separació d’un nou Departament de ServeisPúblics del d’Economia, encarregat de suplir l’acció de l’Estata l’hora de garantir el normal funcionament d’aquells serveisessencials. Entre els esmentats es citaven els de correus, telè-grafs, telèfons i radiocomunicació. A finals del mateix mes elconseller de Serveis Públics Joan Comorera publicà l’ordre decreació d’una sotsdelegació de la conselleria als Serveis deCorreus i posà al seu comandament a Ramon Fabregat i Arru-fat, qui més tard rebria la responsabilitat de la Direcció Gene-ral d’Indústria.Si la reorganització dels Serveis de Correus a Catalunya anavapel bon camí, la del servei als soldats mobilitzats també feiavia. Consolidat el fracàs de la revolta militar a Catalunya, el 22de juliol de 1936 partí a ponent la primera columna amb lesrestes d’un exèrcit desballestat, dirigida pel comandant d’arti-lleria Ricardo Claudín. Durant les setmanes posteriors, lesdiferents organitzacions que havien constituït un dia abans elComitè Central de Milícies Antifeixistes (anarquistes, PSUC,POUM i ERC) enviaren entre 18.000 i 30.000 milicians, queestabilitzaren un front d’entre 400 i 500 quilòmetres de llargmigpartint l’Aragó i assetjant les seves tres capitals provin-cials. Malgrat els problemes en els mitjans ferroviaris, s’orga-nitzaren aviat uns Serveis Postals Mòbils, encarregats de nor-malitzar les comunicacions postals per carretera i el reparti-ment de la correspondència. Ben aviat s’implicaren en la tascatant l’Administració Principal de Correus de Barcelona comels comitès dels Sindicats Postals, amb un pes determinant dela UGT. La columna Durruti, emplaçada a Bujaraloz, emmigde la plana dels Monegros, fou destinatària de la primera expe-dició postal, escortada en el seu viatge per ordre del comanda-ment militar del castell de Lleida. A primers d’octubre de1936, doncs, el Servei de Correus al Front s’estructurava alllarg de la llarga franja aragonesa dividit en tres sectors, cadas-

6

ANC15.qxp 30/01/2007 17:53 Página 6

cun dels quals disposava de diverses estafetes subalternes: elcentral de Bujaraloz, el nord a Grañén, molt aprop d’Osca, i elsud, amb seu a la Puebla de Híjar. Carters, subalterns i mili-cians dotats de mitjans mòbils distribuïen aleshores un promigde 25.000 diaris, entre 200 i 300 paquets i entre 25.000 i30.000 cartes i targes. Els serveis es realitzaven en condicionsdifícils i per això sovintejaren els “carters” ferits com a conse-qüència del foc enemic o els accidents en ruta.Passats alguns mesos, a principis de 1937, Josep Ferrer Buga-llo, secretari de l’Administració Principal de Correus, posavade relleu l’extraordinari gruix d’intercanvis que havia suposatl’economia en temps de guerra: l’augment de la correspondèn-cia familiar entre els fronts i la reraguarda, els milers de lletres,postals i postals de campanya que cada dia creuaven el país. Ino només notícies circulaven: pel que feia als diners enviats através dels girs postals, Ferrer considerava que s’havia multi-plicat per cinc el seu volum i que cada dia, pel cap baix, elBanc d’Espanya havia de desemborsar um milió de pessetesper fer front als girs postals. Una nova modalitat en el serveide correus, enormement popular, còmoda i eficaç era l’anome-nada “targeta postal amb resposta pagada”. Només quatre ocinc dies després de la sortida de les primeres columnes cap alfront, la Generalitat de Catalunya, a través del Comitè Centralde Milícies Antifeixistes, en posà en circulació les primerespostals. Els milicians disposaren així d’una via àgil i gratuïtaper comunicar-se amb les seves famílies. Es calcula que durantels primers set o vuit mesos del conflicte es varen subministrarunes 30.000 postals diàries. En esdevenir les milícies ExèrcitPopular, la tarjeta postal de campanya deixà d’incloure ladoble tarja per a la resposta, de manera que el benefici de lagratuïtat es reservà només als soldats. A més de les oficials,publicades pel Govern de la República, moltes organitzacionssocials i polítiques editaren igualment targetes de campanyaamb una finalitat també propagandística, concretada en elsmissatges que n’apareixien al revers no escrit pel remitent, queconstituixen autèntiques obres d’art. D’enorme èxit gaudíigualment l’anomenat Servei de Trameses Populars al Front, através del qual eren tramesos paquets no superiors a dos quilosa canvi d’una pesseta de franqueig. Les cartes enviades pels

soldats en rebre’ls acrediten que el tabac, la beguda, la robad’abric i el calçat eren els productes més sol·licitats per aques-ta via als familiars de la rereguarda.L’Arxiu Nacional de Catalunya conserva una riquíssima docu-mentació epistolar procedent de diversos fons personals,alguns de molt recent adquisició, a través de la qual podemreviure avui l’arribada al front, les dures condicions de vida,molt especialment als crus hiverns, sota el fred i la pluja; eltracte amb els comandaments i el comissaris, amb tots els can-vis organitzatius en el trànsit de les milícies a l’Exèrcit Popu-lar; les estones de lleure i els jocs de trinxera; els canvis debàndol i l’espionatge; la incorporació de noves lleves i lamobilització; la visió del curs de la guerra des de l’observato-ri particular del front; el paper dels soldats catalans al servei dela República espanyola (potser un 40% del total dels efectius),molts d’ells, ben lluny de casa, en combat al front del centrepeninsular; la impotència davant dels bombardejos i la mancade subsistències a la reraguarda; els sentiments previs i poste-riors a l’entrada en combat i les complexitats d’una psicologiade guerra que marca la seva visió del món; el desig d’un finalde la guerra que permeti el retrobament amb els més estimats. A continuació, repassem alguns fragments d’aquest tresorepistolar, tast d’un patrimoni al servei de la memòria històricadels desastres d’una guerra que no volem oblidar.

L’arribada al front“Volgut amic: t’escric amb enyorança des de aquestes terresllunyanes, després d’un viatge vertaderament infernal (41hores), d’elles 8 en camió, drets, apoiats els uns en els altres.Vàrem travessar 9 províncies: Barcelona, Tarragona, Castelló,València, Alacant, Albacete, Ciutat Real, Toledo i Madrid. Vésqui em tenia de dir a mi que donaria la volta a l’Espanya lleial,ara fa uns quants dies!”Carta de Francesc Padrós a Josep Maria Riera i Milà (Vicál-varo, 30/9/1937).

Les condicions de vida“Saps què és el que trobo mancar? La netedat. Com que hemde dormir vestits, sempre portem la mateixa roba, i la cara ensla rentem quan podem, el plat es neteja amb el pa i la culleraamb la llengua. Els peus fa temps que no me’ls he vist; no sési hi hauria rovellons”.Carta de Josep Serra i Aloy (39 Brigada Mixta, 155 Batallón,Compañía de Ametralladoras) a Josep Maria Riera i Milà(27/12/1937).

“Fixa’t quin horari tinc! Em llevo vers les 7, faig les mevesmeditacions i ens donen el suculent cafè. Formem l’un amb elpic i l’altra amb la pala i cap a pencar. Segons el cabo quetenim, llegeixo a estones o no! A les 12 cap a fer sigronadafalta gent. Si em sobra temps vaig fins al Manzanares a rentar-me la cara i alguna peça de roba. A les dues altra volta a treba-llar; a les 5 sopar i després fins a les 9 escric i llegeixo i finsque els ulls se’m tanquen m’entrego a meditar i a pensar coses.A la nit cal que hom es lligui la manta o sinó li prenen”.Carta de Josep Serra i Aloy (39 Brigada Mixta, 155 Batallón,Compañía de Ametralladoras) a Josep Maria Riera i Milà(27/12/1937).

7

Detall d’una il·lustració de l’article “Les comunicacions a l’Espanya lleial”, a Econo-mia. Butlletí mensual del Departament d’Economia de la Generalitat de Catalunya,1937 ANC / Col·lecció de monografies i publicacions periòdiques de la Guerra CivilEspanyola de Claudi Busqué i Marcet.

ANC15.qxp 30/01/2007 17:53 Página 7

“Abans, jo tan “comodón” i “llepafils” que era, ara m’he ave-sat a dormir a terra, a menjar dret i a empentes, a menjar al platdels altres i fins i tot el que deixen (com les gallines). Algunsmenjars no m’agradaven, ara tot em semblen “canalons”; lesrates em repugnaven, ara dormo amb elles”.Carta de Josep Serra i Aloy (39 Brigada Mixta, Hospital deEvacuación) a Josep Maria Riera i Milà (8/1/1938).

L’allotjament, el fred i la pluja“Benvolgut Riera: […] Ací ja ha començat a ploure i a estarsempre núvol. Hem estat cinc dies amb un “xim, xim” que totés un fangueix i una porqueria. No pots anar per la trinxerasense enfangar-te fins al coll. Res, que de tan enfangats sem-bla que tinguem les cames en un estutx”.Carta de Josep Serra i Aloy (39 Brigada Mixta, 155 Batallón,Compañía de Ametralladoras) a Josep Maria Riera i Milà(Aravaca, 28/10/1937).

“Ens trobàvem amb el que restava de la Brigada 87 de carra-biners, que fou la que va entrar a Terol. D’asquesta brigada queabans de l’ofensiva estava formada per quatre batallons nomésen resten dos i encara completament cansats, desfets. Diària-ment hi ha apuntats per al reconeixement mèdic un promedi decent individus, la majoria amb els peus glaçats. Hem vist bata-llons sencers sense mantes, en les barrancades de Villastar, avuit graus sota zero. Els homes no tenen tabac, ni reben cartes,ni premsa, i tenen la sensació que hom els té completamentabandonats.”Carta de Pere Calders a Carles Riba i Bracons (Castelló,18/2/1938).

“Estimats pares: Desitjaríem es trobessin bé de salut, que lanostra es bona fins al present […]. Parlant del puesto on faremla vida, és fora dels pobles, de vegades, a sota els olivars, quesi sapiguesin la nostra feina quina és quant arribem, doncs aga-far el pic i la pala i fer una caseta per si encas plou un mullar-se. En fi serveix per moltes coses, però de vegades ens trobemque quant ja està feta o a mitg fé, ens diuen: va nois, arreglemtot que tenim de canviar de puesto”.Carta de Just i Samuel Gonell als seus pares (Vicálvaro,4/6/1938).

La Nit de Nadal“Apreciat amic: […] La Nit de Nadal vàrem fer un soparextraordinari a base de dos bens i dos cabridets, que vàremmenjar un arròs, per cert que no era pas com el normal de casa,i un plat de carn amb patates, que va resultar força, degut segu-rament a que la carn era tendre, que ja era hora! I que feia tresmesos que menjàvem cigrons i arròs cuinats gairebé sense oli,a tot drap. Després del sopar i degut als licors i vi, varen haver-hi alguns excesos, que no passaren a majors gràcies a la sere-nitat del cap de la bateria, que va donar la festa per acabada.Malgrat això, l’artiller que estava de guàrdia ens va sorprendreamb uns grans crits de “un oso, un oso!”, tractant-se simple-ment d’un petit ruc que pasturava. Quan ja dormíem, varenirrompre a la nostra “xabola” una dotzena d’energúmens quevaren despertar-nos, ens varen dedicar un concert amb veusrogalloses i ens varen invitar a beure rom vulgues o no. No hi

va haver més remei que simular que bevíem i indicar-los ama-blement una altra “xabola” per distreure els seus estandansamb les seves veus delicioses i escollides. En fi, aixís varempassar la nit de Nadal. Malgrat els crits i el xibarri, a mi emvingué una malenconia estranya. Sense pensar en res, ni tansolament amb la família, no vareig divertir-me pas, sinó queuna tristesa interior em carcomia malgrat els meus desitjosd’oblidar-me de tot i no pensar […] Em sembla que va influirforça en el meu estat d’ànim el trobar-me en aquesta nit tras-cendental i solemne, tants i tants quilòmetres lluny de casa i enles actuals circunstàncies. El dia de Nadal fou com tots els diesde front”.Carta de Francesc Padrós a Josep Maria Riera i Milà (Aran-juez, 27/12/1937).

Els abusos dels comandaments“Fa aproximadament un parell de mesos varen tenir a bé can-viar l’oficial que comanava la nostra bateria. El que ens vatocar deixa quelcom que desitjar, examinant-lo fredament baixalguns aspectes, l’auster i el moral, per exemple. Segons diu, liinteressa força que el personal mengi bé i, per tant, procuraportar un control de la cuina, que jo, maliciós i malpensat quesóc, crec que li serveix per aprofitar alguna insignificànciaque, posteriorment és enviada a Madrid per tal que se’n apro-fiti alguna senyora. He presenciat diversos casos que resultenvergonyants, doncs inclús al repartir el tabac per la setmanas’ha quedat amb alguna plaça d’un company que incidental-ment es troba fora de la bateria […]. Han sortit de la cuina,amb destí a Madrid, dotze litres d’oli, vint kilos de patates ialtres coses de menys importància. També amb el pa ha prota-gonitzat algun cas poc edificant, que ha trascendit a la bateria,motivant un fort disgust entre els companys”.Carta de Francesc Padrós a Josep Maria Riera i Milà (encampanya, 4/10/1938).

L’organització de l’Exèrcit Popular“En quant a l’exèrcit, crec que ja n’estàs assabentat. La moraldels soldats fa riure; els més afectats a la Revolució busquen

8

Soldats reben correspondència de la rereguarda en un centre del soldat (1936-1937).Autor no identificat ANC / Fons Generalitat de Catalunya (Segona República).

ANC15.qxp 30/01/2007 17:53 Página 8

l’”enxufa” per lliurar-se de les bales. L’oficialitat tota és eixi-da del poble; de comandant en amunt ja no hi ha analfabets.Els que hem estat mobilitzats ultimament encara obeïm, peròels “veteranos”… Els ferits s’atenen tal com atèn l’ExèrcitPopular; només la meitat es moren degut al poc compte delpersonal sanitari”.Carta de Josep Serra i Aloy (39 Brigada Mixta, Hospital deEvacuación) a Josep Maria Riera i Milà (El Pardo,25/9/1937).

“Avui hem tingut revista de Comissari i ens ha fet un gran ieloqüent discurs. S’ha de tenir molt en compte (ha dit) que hiha d’haver-hi disciplina i obediència, doncs l’exèrcit no són lesmilícies. Els soldats han d’obeir el comandament”.Carta de Josep Ferrer i Castel a Josep Maria Riera i Milà(29/9/1937).

Les estones de lleure “Renecs i dones, és amb el que s’emplea el temps, fins els quesemblen més persones cauen en aquests dos punts. Hi ha unxicot que m’ha posat afecte; és de la FAI, ha estat al front i enporta senyals. L’altre dia fent guàrdia em parlava dels llocs quefreqüentava quan tenia permís, i em deia que esperava aquestdia per anar a una casa de prostitució; jo li vaig censurar […].Ell parlava sense pudor i em deia: “lo mejor es disfrutar de lavida, porque si te matan, què?”Carta de Josep Serra i Aloy (39 Brigada Mixta, Hospital deEvacuación) a Josep Maria Riera i Milà (El Pardo,25/9/1937).

Els canvis de bàndol i l’espionatge“El front està tranquil, però per prudència, ens posem semprea resguard de les bales perdudes. Saps què ha passat? Doncs,fa dos mesos que es va passar un moro a les nostres files i elvàrem ascendir a sargent; i ara fa quatre dies que s’ha passat al’altra banda. Quin “tio”; feia el tonto i parlava quatre llen-gües! Quin fulano, noi! Era un espia! Però sempre ens passaque ens n’adonem quan ja han fet el “fet”. Els de la reraguar-da vigileu, que s’ha d’anar amb peus de plom!”Carta de Josep Serra i Aloy (39 Brigada Mixta, Hospital deEvacuación) a Josep Maria Riera i Milà (8/1/1938).

Els jocs de trinxera“Com que moltes vegades hem de treballar a camp descobert,els feixistes no han vacil·lat a ammetrallar-nos […], a tirar-nos morterassos i bombes de mà, però com que encara nohavia arribat la nostra hora n’hem sortit il·lesos. He treballata 10 metres de l’enemic i fins i tot m’han arribat a dir: “Oye,tú, rojo, no te escondas, sal que hablaremos”. Però jo no entenia res de “rojo”, estava completament blanc, degut al meutemparament, i m’amagava perquè tenen males bromes. Des-prés, me’ls mirava per un forat d’una tàpia i em deien amb tode joc: “que te veo, que te veo”. I un que estava amb mi elsrespon: “Yo también”. I tots vàrem esclatar amb una forta ria-lla”.Carta de Josep Serra i Aloy (39 Brigada Mixta, 155 Batallón,Compañía de Ametralladoras) a Josep Maria Riera i Milà(Aravaca, 28/10/1937).

La incorporació de noves lleves i la mobilització“Arreu, aquí en aquesta la nostra reraguarda que cada dia témés responsabilitats, s’observa un tragí especialíssim produïtper les conseqüències de la actual ofensiva. Un element de l’al-teració del panorama normal el constitueixen les caravanes quede les diverses contrades de Catalunya, en les quals el monstrede la guerra s’acarnissa, aflueixen o passen per Barcelona.També s’observa un gran tragí de camions militars i arreu esveuen colles d’homes que van a incorporar-se d’acord amb lesúltimes ordres de mobilització aparegudes que afecten fins alshomes de 55 anys, és clar que no tots pels serveis d’armes. Etdic aquestes coses per tal que et facis més bé el càrrec de comCatalunya s’apresta a defensar-se i a contenir l’allau enemigaque si bé, segons diu el comunicat que avui es publica en lapremsa, ha adelantat la seva línia defensiva en una recta que téper límits Calaf, al nord, i Vendrell a la costa, trobarà ben aviat,bé s’espera, una barrera ferma protegida per tots els elementsde lluita que fins ara mancaven, però que ara ja no mancaran.D’aquesta manera és com el govern procura fer lògica la sevaconsigna de resistir”.Carta de Josep Maria Riera i Milà a Pere Riera i Milà (Bar-celona, 19/1/1939).

Els soldats catalans al servei de la República espanyola“Els castellans s’enfaden quan parlem en català dins la tenda iens diuen: “no hablar en xino que no entendemos lo quedecís”. És que són malpensats. N’hi ha alguns, però, que elsagrada aprendre’l i el que ja saben dir, per vergonya nostra, éstot el dolent. Hi ha un tinent que s’enfada quan parlem en cata-là i gairebé ens ho ha prohibit; diu que dins una nació sols had’haver-hi una llengua. És molt divertit l’oir parlar en castellàalguns xicots que ni per “xamba” tradueixen una paraula”.Carta de Josep Serra i Aloy (39 Brigada Mixta, Hospital deEvacuación) a Josep Maria Riera i Milà (El Pardo,25/9/1937).

“Avui que em trobo lluny de Catalunya, que convisc amb anal-fabets d’altres regions que es molesten al oïr la nostra parla, quecomparo l’abundància de la nostra terra amb aquestes terresermes, que no observo indústria, un comerç distint del nostre,que faig un parangó amb els caràcters, amb les voluntats, ambel tracte, inclús, sempre, sempre, se’m col·loca Catalunya aldevant dels meus ulls, sempre, sempre, s’apoderen de mi elsmateixos desitjos de retornar a la meva estimada pàtria i obli-dar-me de tots aquests rencors mal dissimulats que senten pernosaltres, catalans. Em subleva la sang al sentir un crit de “cata-lán!” al demanar la presència d’un de nosaltres. Em produeixuna sensació de ràbia irreprimible el constatar la diferència quedenoten els castellans “intel·ligents” envers nosaltres quan esplanteja qualque qüestió intrascendent entre els artillers. No séexplicar les meves sensacions al oir, en boca d’un analfabet, lessentencioses paraules “Hablad claro!” La rèplica, obvi, dir queés contundent. A voltes, fins i tot se’ns escapa un mal gest irre-primible […] Quantes i quantes de vegades, reunits els catalanstots, en l’interior de la meva “xabola” o la d’un altre, doncs,això no fa al cas, hem cantat, alegrement, amb emoció àdhuc,una cançoneta de les nostres, tan boniques…! […] Tot loexpressat reforça més i més el meu criteri. Veig una poca com-

9

ANC15.qxp 30/01/2007 17:53 Página 9

prensió, una enveja, una antipatia, una incultura, que cada diaem sento més català i estimo més la meva terra”.Carta de Francesc Padrós a Josep Maria Riera i Milà (Aran-juez, 12/2/1938).

La Batalla de Madrid“Des de que estic mobilitzat sols he pogut visitar tres vegadesla capital d’Espanya. Les barriades nord, oest i sur-oest estanplenes d’impactes d’obusos del quinze i set i mig; de bombar-deigs n’hi ha cada setmana, però no d’aviació, aquesta fa molttemps que no hi ha actuat. Els habitants d’aquestes barriadesgairebé tots van tocar el dos i són aquests refugiats que hi haaquí Catalunya que, si mal no recordo, ascendeixen a 300.000individus. La barriada central, que és la part nova de Madrid iallà on vivia “la gente bién”, ha estat il·lesa, puix, diuen, queen Franco la va declarar zona neutral. A l’est i sur-est no esconeix la guerra. Els edificis oficials, sobretot els ministeris,són objecte de freqüents agressions. Allà on l’aviació ha fetmés destroça és al casc vell, o sigui, tots vols de la Porta delSol, on es veuen cases totalment destruïdes”.Carta de Josep Serra i Aloy (39 Brigada Mixta, Hospital deEvacuación) a Josep Maria Riera i Milà (El Pardo,25/9/1937).

Els bombardejos a la reraguarda“Deurien fer molt efecte tants avions per damunt de Badalona;menos mal que no descarregaren cap bomba; és estrany que notiressin a Can Cros o a la Campsa. Per aquí es diu si la Camp-sa de Barcelona va éser bombardejada cremant dos dies seguitsi també que aquí Badalona havien bombardejat cinc vegadesen un dia. Però no ho crec, els diaris de Madrid no parlen moltde Catalunya; només quan parla l’honorable president. És llàs-tima que tiresim el Laboratori Experimental de la CNT: vésquin mal han fet ell perquè els bombardegin pobrets cri…”Carta d’Enric Riera i Milà (112 Brigada Mixta, CompañíaDepósitos) a Josep Maria Riera i Milà (El Pardo, 8/9/1937).

“Estimadíssim Pere: […] L’actualitat d’avui i la d’ara són lesincursions de l’aviació enemiga, que avui han sigut a dosquarts de deu del matí, a les dotze i ara mateix, a dos quarts dedues de la tarda. La característica de les dues darreres agres-sions aèries sobre Barcelona és la novetat de que “les paves”han vingut amb acompanyament d’un eixam d’aparells de caçaque, com és natural, no han trobat desprevinguda la nostra caçade vigilància. És així com hem pogut presenciar, potser per pri-mera vegada i en gran escala […] dos combats aeris. Aquestadarrera vegada, ara fa poc, volaven per sobre el cel de Barce-lona unes nou “paves” i no m’he entretingut a comptar elscaces perquè és un esforç massa gran per a la relativa finor dela meva visió […]. Continuo aquesta carta que són les set delvespre després de una tarda que no ha mancat de tres incur-sions més dels aparells enemics sobre Barcelona. En una deelles, a les sis, hi ha hagut un de tants combats i s’ha vist comun caça queia incendiat mentre l’aviador descendia lentament,cap al mar, balacejant-se en el seu paracaigudes. Els trimotorshan fet un bombardeig horríson sobre la zona portuària”.Carta de Josep Maria Riera i Milà a Pere Riera i Milà (Bar-celona, 21/1/1939).

L’armament“La peça que tenim és Krupp, del calibre, 14,90 i llença unsprojectils de 40 a 42 kilograms de pes. Aquesta peça va ésserrecullida als de l’altre costat a Guadalajara, en la primera ofen-siva de les forces populars. Té una explosió formidable i quanel projectil surca l’aire s’oeix una remor forta i pausada queimpressiona força”.Carta de Francesc Padrós a Josep Maria Riera i Milà (encampanya, 8/5/1938).

Entrar en combat“Quan es va fer fosc vàrem marxar i caminarem tot el vespre,cosa que en qüestió de dues hores haguesem pogut fer el tra-jecte. Bueno, arribem de bon de matí al puesto i ja sentim unson i ens avisen, ojo que allà hi ha el enemic i convé que noens vegi, i va ésser quan vàrem pensar, la cosa s’enreda, i alcap d’una estona ja diuen començar a tirar avall fins a una casaque allà vàrem veure que l’artilleria ja les hi picave, i el comis-sari va dir: “ha llegado el momento camaradas de demostrar loque somos y quien quiera retroceder que no lo pruebe porqueéste se quedará seguro”. Bueno, comencem a tirar avall quefeie una baixada, després un montícol i un altre més alt, que ereel puesto que estave parapetat l’enemic, i quan baixavenaquesta baixada que dic les bales plovien igual com l’aigua,però nosaltres endavant, fins que vàrem arribar al montícoldavant de l’enemic, a on ens vàrem parapetar i estiguerem totel dia amb un concert de morters, canonades i de tot, cosa moltdistreta. Però el cuento va ésser que l’artilleria nostra les pica-ve a nosaltres mateixos, que vàrem tindre que avisar “proutirar” perquè en les fotie a nosaltres. Bueno, va arribar a latarde que varen arribar els tancs per ajuda’ns a l’atac i vàremcomençar a tirar a la posició enemiga donant un foc de resul-tat.”Carta de Just Gonell als seus pares (Front de Balaguer,29/6/1938).

10

Transport de saques de correspondència per al front (1936-1937). Autor no identificat.ANC / Fons Generalitat de Catalunya (Segona República).

ANC15.qxp 30/01/2007 17:53 Página 10

11

“Llegeixes als diaris l’inici d’una violenta ofensiva enemiga enels fronts de la nostra Catalunya, mai prou lloada i estimada nipels propis catalans. Nosaltres hi estem al mig des de la nit dela vigília del Nadal, que deixarem el descans en el poblet llei-datà i en camions forem traslladats al front. Entrarem en foc eldia 26 contra unes esquadretes de tancs italians que atacaren lacota que nosaltres defensavem i els rebutjarem quasi sense bai-xes, no sense que ells deixessin un tanc cremant al davant nos-tre. En aquest petit bateig de foc va ésser ont jo […] vaig ésserferit de la mà esquerra per una bala explosiva que petà contrauna pedra del meu parapet, llevant els bocins de pedra i metra-lla contra la meva mà, que fortuïtament havia posat al cap perhaver-hi rebut poc antes un cop de pedra; no és res de impor-tància, però, perquè m’he tingut necessitat d’abandonar el meulloc, puc dir estic de sort”.Carta de Pere Riera i Milà (11 Divisió, 9 Brigada) a JosepMaria Riera i Milà (en campanya, 31/12/1938).

La psicologia de guerra“No és precisament cobardia lo que sentim. És decepció, éscansament, és fàstic per la guerra. El tinent m’ha donat l’ordrede fer un servei mentres tiraven. L’he fet. Tenim l’obligacióficada al cap. La veu ens domina. Individualment no valem res.Dues paraules ens farien morir malgrat no volguéssim. No rao-nem en els moments àlgids. No podem raonar. Quan és finit elcombat, quan els nostres nervis s’ajusten, podem pensar,podem concentrar-nos, podem horroritzar-nos, podem maleirla guerra. Si estem en lluita som cossos morts, som autòmatesvivents, som ninots de fira. No és precisament un factor psico-lògic especial i imbècil, un estat nerviós inexplicable, el que faque siguem valents?”Carta de Francesc Padrós a Josep Maria Riera i Milà (encampanya, 24/8/1938).

“Som combatents i estem en guerra. Hem, per consegüent, deno pensar en res més que en les ordres que pugui donar-nos elsuperior, en acatar-les i en cumplir-les. I així ho fem, sensepensar, sense retrocedir, convençuts sense saber-ho. I, cas para-doxal, tot i tenir aquestes idees tan contràries a la guerra, a vol-tes, quan exploten les granades enemigues, se senten uns des-itjos vivíssims d’oir disparar les nostres. Ens bestialitzemd’una manera tan folla a l’olor de la pòlvora que voldríem queno reposessin un minut les nostres màquines”.Carta de Francesc Padrós a Josep Maria Riera i Milà (encampanya, 24/8/1938).

Que acabi la guerraTinc fervents desitjos de que s’acabi aquesta guerra, voldriaésser al costat dels meus i de tots vosaltres, voldria trobar-menovament a Catalunya, voldria abraçar els meus amics volguts,voldria començar novament a treballar, voldriar abandonaraquestes terres desagraïdes, voldria respirar a ple pulmó elsnostres aires mariners […], oblidar-me de canons, de projec-tils, de militars, de “xaboles”… En fi, volgut amic, tard o d’ho-ra ha d’arribar el dia en que s’acabi aquest conglomerat de bar-baritats que és la guerra”.Carta de Francesc Padrós a Josep Maria Riera i Milà (Aran-juez, 27/12/1937).

“Amb els disbarats que estem vivint he aprés a ésser fatalista.Si Déu ens ha destinat l’un per l’altre, sortirem de tot per a lafi torbar-nos. Si, contràriament, no és aquest el nostre destí,haurem de suportar el nostre karma per molt que ens pesi.Afortunadament, no el coneixem, el destí, i res ens priva d’i-maginar-nos-el esplendorós com un matí d’estiu. Per tant, amicmeu, estimat meu, frueix del sol amable, de l’aire perfumat, deles nits estrellades, del somni amable, i pensa que en cada unad’aquestes coses, en cada un d’aquests sentits, hi ha una part demi que t’acompanya. La meva estimació, Rosa”.Carta de Rosa Forment a Ramon Moret (Barcelona, 8/3/1938).

Miquel Pérez Latre

Bibliografia i fontsButlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 215 (2 d’agostde 1936), p. 851; núm. 217, (4 d’agost de 1936), P. 882; núm. 222 (9d’agost de 1936), p. 986; núm. 278 (4 d’octubre de 1936), p. 50; inúm. 301 (27 d’octubre de 1936), p. 361.VILARROYA, Joan, “Les primeres columnes cap al front. Un exèrcitde voluntaris per aturar el feixisme”, a La Guerra Civil a Catalunya(1936-1939). 1. Alçament militar i primers mesos de guerra, Barce-lona, Edicions 62, 2004, p. 119-125.SUBIRATS, Jordi, “Els serveis de correus al front d’Aragó”, Mirador,núm. 390 (9 octubre de 1936), p. 2.“Les comunicacions a l’Espanya lleial”, Economia. Butlletí mensualdel Departament d’Economia de la Generalitat de Catalunya, 1937,sense paginació.Les cartes transcrites fragmentàriament en aquest article en la sevaliteralitat, incorporant la puntuació normalitzada i regularitzant l’ús demajúscules, es conserven a l’Arxiu Nacional de Catalunya i pertanyenals fons i col·leccions següents:Fons Josep Maria Riera i MilàFons Ferran SoldevilaFons Carles Riba i Bracons / Clementina Arderiu i VoltasFons Samuel i Just GonellCol·lecció Documental de la Guerra Civil Espanyola

EL TRACTAMENT ARXIVÍSTIC DEL FONS DE LAFEDERACIÓ SINDICAL TÈXTIL “RADIUM”.

L’ANC ha finalitzat les tasques d’identificació i descripció delsdocuments textuals del Fons de la Federació Sindical Tèxtil“Ràdium,” que va ingressar a l’arxiu l’any 1997, en règim dedipòsit. La Federació Sindical Tèxtil Ràdium és un sindicatd’obrers especialitzats del tèxtil que té el seu origen en el “Sin-dicato Profesional de Contramaestres, Ayudantes y Prepara-ción en Tejidos” fundat a Barcelona el mes juny de 1916, arrand’una vaga general del tèxtil. En la seva creació hi participarentreballadors de “La España Industrial”, “Joan Batlló” i “Balet iVendrell” de Barcelona i d’ ”Avelino Trinxet” d’Hospitalet deLlobregat. Inicialment, tenia caràcter local, però, paulatina-ment va anar ampliant la seva actuació a totes les comarquesindustrials de Catalunya. Després d’un breu parèntesi (l’any1918 fou clausurat i no va poder reorganitzar novament fins unany després), l’agost de 1924 es constituí la “Federación Pro-

ANC15.qxp 30/01/2007 17:53 Página 11

fessional de Contramaestres, Ayudantes y Preparación en Teji-dos de Cataluña “El Radium”, per donar més personalitat acadascuna de les comarques.Essent una organització sindical sense caràcter polític, procuràper tots els mitjans l’obtenció de millores pels seus associats.Fruit d’aquesta tasca, el 1919 es signa el Reglament de Tre-ball, pactat entre el sindicat i la Federació de Fabricants deFilats i Teixits de Catalunya, el primer d’aquest tipus aprovat aCatalunya. Dins del seu tarannà formatiu, l’any 1926 es publi-cà el primer “Butlletí Informatiu”, en el qual, a part de ser por-tantveu de la federació, s’hi oferien coneixements teòrics i for-matius. Paral·lelament s’inicià la creació de biblioteques iescoles de formació educativa i professional pels seus afiliats,impartint classes de teoria de teixits i mecànica. L’any 1933s’inaugurà l’Escola de Formació Professional a la localitat deSallent, que va ser una de les més importants de les inaugura-des per “El Radium”. Aquest sindicat arribà a comptar amb 14biblioteques distribuïdes arreu de la geografia catalana.L’activitat mutualista també centrà gran part de l’acció d’a-quest sindicat. El 7 de juny de 1936, es crea la instituciómutual “Caixa Federativa contra l’Atur Forçós” , que tenia

com a precedent la “Caixa d’Atur Forçós” creada l’any 1927.Malgrat que l’agost de 1936, la Federació es veié forçada aingressar en l’organització sindical CNT, aconseguí mantenirla seva activitat mutualista.Finalitzada la guerra civil, el sindicat, afectat per la “Llei deResponsabilitats Polítiques”, va ser dissolt i el seu patrimoniconfiscat. El mes de març 1939, es gestioàa el seu ingrés en laCentral Nacional Sindicalista (CNS), però cada soci havia defer-ho de manera individual (ho varen aconseguir en quatredies), en el Servicio Sindical de Contramaestres. No obstant,aconseguiren donar continuïtat a la seva activitat mutualistaamb la Institució Sindical Caja de Ayuda y Previsión de laFederación de Contramaestres “El Radium” que tenia delega-cions a Sants , Gràcia, Badalona, Sabadell, Granollers, Reus,Sallent, Girona, Vic, Sant Feliu de Llobregat,Vilassar, Manre-sa, Rubí i Igualada, i que va ser operativa fins 1954. En aquestany es forma el “Grupo Profesional de Contramaestres deTejidos” de la Secció Social del Sindicat Provincial Tèxtil queimpulsarà la Secció “Asistencia Mutua” El 15 de maig de 1977, amb l’arribada de la democràcia,aquest grup professional es dissogué per tornar-se a reorganit-zar el mes juliol de 1977, amb el nom de Sindicato de Contra-maestres, Ayudantes y Preparadores de Tejidos “El Radium”sota l’empara de la Llei 19 /1977, de Llibertat d’AssociacióSindical. El 21 de gener de 1979 s’aprovaren dels Estatuts delSindicat de Tècnics Tèxtils “El Radium”, nom que va substi-tuir a l’anteriro. El 13 de maig de 1985 es renovaen els Esta-tuts del sindicat i s’aprovaren el del Sindicat d’EspecialistesTèxtils “El Ràdium”, en sigles SET “RADIUM” . Ambduesorganitzacions sindical s’apleguen en la Federació SindicalTèxtil “Radium” (en sigles FST “RADIUM”). Finalment, el18 d’octubre de 1990, es constituí la Fundació Cultural Tèxtil“RADIUM”, donant compliment als acords de la darreraAssamblea General del Sindicato de Técnicos Téxtiles “ElRadium”, celebrada el 14 de juliol de 1990.El fons de la Federació Sindical Tèxtil integra la documenta-ció generada per la dita organització sindical. entre el 1920 finsel 1992. Comprèn la documentació constitutiva i d’organitza-ció del sindicat: estatuts i reglaments, circulars i comunicats ales delegacions comarcals, llibres d’actes de reunions delsòrgans de govern central i de les delegacions comarcals, entred’altres. Els documents més antic són un exemplar dels esta-tuts, de l’any 1920, i un certificat del Registre de la Secciód’Associacions de l’any 1921. La documentació referida a lagestió econòmica, es concreta en llibres de caixa i de cotitza-cions, especialment de les diverses delegacions comarcals, quehan estat ordenats per localitat i cronologia. Hi ha nombrosacorrespondència encaminada a la difusió del “Butlletí Infor-matiu” publicat per Radium, a l’obtenció de fons bibliogràficsper dotar les biblioteques que el sindicat tenia en les diversesseus comarcals i d’altra correspondència encaminada a la pro-jecció pública, com són les relacions amb organismes, entitatsi institucions nacionals i internacionals.De les sèries documentals referides a l’activitat sindical caldestacar la corresponent a l’activitat mutualista nodrida perdocuments referits a reglaments de la Caixa d’Ajuts a l’AturForçòs i la gestió econòmica dels dits ajuts des del 1926 fins el1985. També es compta amb nombrosa documentació referida

12

Portada del Boletín de la Federación de Sindicatos de Contramaestres, Ayudantes y Pre-paración en tejidos de Cataluña (número d’abril de 1930)ANC / Fons Federació Sindical Tèxtil “RÀDIUM”.

ANC15.qxp 30/01/2007 17:53 Página 12

a la participació de dit sindicat en els plans de reconversió ireestructuració de les empreses del sector tèxtil en crisi (orde-nades alfabèticament pel nom) en el període comprès entre1970 i 1992. Completa el fons la documentació de la FundacióCultural Ràdium (1989-1992).S’ha descrit la documentació textual a nivell d’unitat docu-mental composta, donant com a resultat un catàleg que conté449 registres informàtics. Els documents anteriors a 1976,corresponents a la primera època del sindicat, seran digitalit-zats.

Judith Llopart

L’OFICINA DE L’OU, UN ORGANISME CREATDURANT LA GUERRA CIVIL PER MILLORAR L’AVI-CULTURA CATALANA I FER FRONT A L’ESCASSE-TAT D’ALIMENTS

L’any 1936, la producció d’aviram i ous a Catalunya era insu-ficient per cobrir les necessitats de la població catalana, quesegons el padró de l’abril del mateix any era de 2.918.901habitants. Això feia necessari importar ous de l’estranger,sobretot, de Dinamarca, Holanda, Bèlgica, Irlanda, Turquia,Polònia i el Marroc, així com d’altres indrets de l’Estat, comara Galícia, Andalusia o Mallorca. L’esclat de la guerra va accentuar la urgència d’intentar supe-rar la balança deficitària d’aquest producte de primera necessi-tat i d’alt consum, ja que la producció avícola podia veurereduir greument les seves existències si la guerra s’allargava osi les importacions perillaven per un possible aïllament del’exterior, mentre el consum augmentava cada cop més ambl’arribada de refugiats. A més, la mancança de gallines i ousprovocaria, inevitablement, l’encariment de les existències.Per pal•liar la situació el Departament d’Agricultura de laGeneralitat de Catalunya va crear l’Oficina de l’Ou i va ende-gar la campanya “La Batalla de l’Ou”.Abans de la guerra, ja existia la inquietud per aconseguir unaagricultura més competitiva, inspirada en els models de Fin-làndia i Dinamarca, que en pocs anys havien obtingut gransèxits comercials, convertint-se en països exportadors de pro-ductes de qualitat, és a dir, augmentat la quantitat però tambéla qualitat dels seus productes, contribuint això a millorar elnivell de vida dels seus habitants. El conseller Josep Calvet iMóra aspirava a una transformació agrícola similar per a Cata-lunya, tal i com es desprèn del seu article publicat al primernúmero de Nova Iberia, de gener de 1937, que portava per títol“L’agricultura salvarà Catalunya”. Josep Calvet va ser el conseller d’Agricultura des de l’inicifins el final de la guerra, amb l’únic parèntesi de la crisi pro-vocada arran dels fets de maig de 1937 (entre el 6 de maig i el30 de juny) quan Joaquim Pou i Mas va ser el titular del Depar-tament. Ambdós consellers representaven a la Unió de Rabas-saires (UR) i van ser militants del Partit Socialista Unificat deCatalunya (PSUC).Als primers anys de la Generalitat no havia existit cap depar-tament dedicat exclusivament al sector primari (agricultura,ramaderia, pesca i explotació forestal). Serà a partir de la gue-

rra quan aquest àmbit competencial tindrà una posició diferen-ciada a l’organigrama, tot i que en un primer moment, entreagost i setembre, també incloïa les competències en matèria deproveïments [v. Quadre sobre l’adscripció departamental deles competències en matèria d’Agricultura i Proveïments].Tanmateix, Proveïments va esdevenir un departament inde-pendent des d’octubre de 1936 fins a la seva dissolució elgener de 1938, quan amb l’arribada del Govern de la Repúbli-ca a Barcelona (la tardor de 1937) la Dirección general deAbastecimientos del Ministeri d’Hisenda i Economia va cen-tralitzar la competència. Del dissolt departament en restaren,però, les delegacions de les Juntes de Proveïments per vegue-ries, que foren traspassades al Departament d’Agricultura [v.CAT ANC 1 uc1380] i, d’altra banda, la Generalitat va formarpart de la Comisión Nacional de Abastecimientos [v. Gaceta9.1.1938]. Dins del Departament d’Agricultura, alguns productes de pri-mera necessitat, com ara els ous, eren objecte d’especial inte-rès tant administratiu com tècnic, de tal manera què en escla-tar la guerra van quedar reflectits a l’organigrama, constituintoficines específiques. A més de l’oficina dedicada a l’ou,també van existir les oficines del vi, de cereals i farratge, deforniments agrícoles, de la carn i de la fruita i verdura.Sobre els orígens de l’oficina i de la campanya de l’ou es pot

13

Publicació que recull la memòria sobre el pla de desenvolupament de la producció avíco-la 1936-1940, maig 1937 • CAT ANC 1 uc1110.

ANC15.qxp 30/01/2007 17:53 Página 13

trobar informació en dos documents del Sindicat Agrícola dela Unió Catalana d’Avicultors i Cunicultors que es conservenal fons Generalitat de Catalunya (Segona República). Un ésl’escrit de 17 d’agost de 1936 adreçat al conseller d’Agricultu-ra pel president i el secretari del Sindicat, Emili Trinxet i EnricCorominas, respectivament [v. CAT ANC 1 uc7601]. L’altre ésun informe titulat Vers una nova economia rural. Una campan-ya per a fomentar la producció d’ous i aviram a Catalunya,també d’agost de 1936 [v. CAT ANC 1 uc7588].En el seu escrit, el Sindicat d’Avicultors exposava: “Normal-ment Catalunya no produeix ja la quantitat de gallines, pollas-tres, ous i conills que precisa per al consum dels seus habitants,i en aquests moments en la impossibilitat de proveir-nos delsmercats exteriors, el proveïment d’aquests productes cada diaesdevindrà més difícil. (...) De no controlar-se les vendes d’a-viram, dintre breu temps ens trobarem enfrontats davant unacarestia d’ous i gallines.” Per això, el Sindicat proposava:a) Controlar la producció reglamentant especialment les ven-

des, a través de la sindicació obligatòria de totsels criadors d’aviram.b) Incrementar intensament la producció, partintd’una campanya institucional.c) Controlar i intervenir la distribució dels ali-ments als criadors d’aviram. Per fer-ho compta-va amb la col·laboració dels Sindicats Agrícolesexistents. La proposta de campanya institucional es recullen un informe a part, on en el primer paràgraf esdiu que “Vol ésser, simplement, unes notes i unesboç de possible campanya per a tocar-ne elsprimers resultats ja en 1937.” Es tracta delsantecedents del que després es va convertir en elPla de desenrotllament de la producció avícolade Catalunya 1936-1940. Entre d’altres mesures, l’informe proposava: 1)la creació d’un Comissariat d’avicultura amb unorganigrama propi, aparentment amb una estruc-tura organitzativa major del que després va tenirl’Oficina de l’Ou; 2) adreçar la campanya tant ales granges de pagès com a les llars obreres queen aquells anys, fins i tot en ciutats com Barce-lona, encara criaven gallines en els seus patis iterrats; 3) millorar la raça amb gallines Leghorn,gallina mediterrània italiana, de Livorno, selec-cionada pels americans per la seva qualitat; 4)eslògans per al primer any de campanya, entred’altres, un que deia “Per a 1937... 100 gallinesa cada casa de pagès! 6 gallines a cada llar obre-ra!”.El fet que la campanya s’ocupés tant de la pro-ducció agrícola com de l’autoconsum d’ous i

gallines era coherent amb les competències en matèria d’Agri-cultura i Proveïments que en aquell moment concret exercia eldepartament. Després, quan Proveïments esdevingué un depar-tament diferent, la campanya d’Agricultura s’adreçava als pro-ductors, mentre que la de Proveïments es dirigia a la produc-ció domèstica, com es pot veure a la premsa de l’època [v.reportatge de 18 de febrer i l’anunci de 3 de març publicats aLa Vanguardia l’any 1937].Els punts a) i c) proposats pel Sindicat d’Avicultors van que-dar recollits en disposicions sobre la sindicació obligatòria, elcontrol de la producció avícola i el control i la intervenció dela distribució d’aliments als criadors d’aviram.Pel que fa al foment de la producció d’ous i gallines, el 30d’octubre de 1936, es va nomenar una ponència amb l’encàrrecde redactar un pla d’actuació per tal de promoure des delDepartament d’Agricultura el desenvolupament de la produc-ció avícola a Catalunya [v. Ordre del conseller d’Agricultura,DOGC 3.11.1936].Formaven la ponència: Eduard Simó i Notó, cap dels ServeisTècnics d’Agricultura; Enric Corominas i Cortès, professord’Avicultura de l’Escola Superior d’Agricultura; Emili Trinxeti Pujol, president de la Unió Catalana d’Avicultors i Cunicul-tors-Sindicat Agrícola; i Josep Fernández i Puig. El 17 de desembre de 1936, la ponència encarregada “d’estu-diar i propagar un pla d’intensificació de l’avicultura catalana”

14

Cartell de la Conselleria de Proveïments per a millorar la cria de gallines, publicat a LaVanguardia el 18.2.1937.

ANC15.qxp 30/01/2007 17:53 Página 14

va presentar la seva memòria a la Conselleria [v. CAT ANC 1uc1085]. Mesos més tard, el maig de 1937, la Direcció Gene-ral d’Agricultura la va publicar amb el títol Pla de desenrotlla-ment de la producció avícola de Catalunya 1936-1940 [v. CATANC 1 uc1110].En aquest pla d’actuació es prevèia una campanya preliminar(1936-1937) i una campanya triennal (octubre 1937-setembre1940). Sobre la campanya preliminar, la ponència manifestavael següent:“Un dels problemes que requereixen una solució immediata, ésel proveïment d’ous i aviram del nostre país.L’únic procediment per a resoldre d’una forma definitivaaquest greu problema, que de molts anys enrera ja afectava lanostra economia, és procedir al repoblament dels nostres galli-ners i millorar la qualitat d’aviram, intensificant les campanyestot just iniciades durant aquests últims anys pels Serveis deRamaderia de la Generalitat.El nostre país mai no ha produït la quantitat d’ous i aviramnecessaris per al seu consum; els actuals esdeveniments revo-lucionaris han agreujat el problema i han eliminat les solucionsde l’antic règim; la importació d’ous, solució que suposava lasortida anual d’un riu d’or cap a l’estranger.El repoblament dels nostres galliners no és una tasca fàcil, per-què actualment a Catalunya hi ha únicament uns dos milionsde gallines ponedores. Si volem proveir el nostre mercat con-sumidor necessitem sis milions i mig de ponedores i aquestaugment no s’obté ni en un any ni en dos, sinó que es necessi-ta almenys un període de tres anys, precedits d’un de prepara-ció.Enguany, tot i que ens trobem en plena campanya de treball, noes pot començar, d’una forma estructurada, un pla complert derepoblament dels nostres galliners. Això no vol dir, però, queno poguem, dintre la rapidesa amb què cal actuar, procedir al’elaboració d’un pla preparatori que ens deixi en condicionsd’actuar intensament durant la propera temporada. Per arribara proveir els nostres mercats necessitem almenys un període detres anys; hem d’estructurar, doncs, un pla triennal.Aquest pla de repoblament serà objecte d’un estudi acurat ques’exposarà apart. Aquí solament es tractarà de la campanya arealitzar durant la temporada 1936-37. Llavors estarem en dis-posició d’entrar de ple al pla definitiu de repoblament.Durant aquesta temporada, ens cal treballar intensament per talde donar confiança als avicultors, a tots els criadors d’aviram ipredisposar-los a criar, atendre i alimentar millor el seu avi-ram.Es pot iniciar el foment de l’avicultura amb:a) Una intensa propaganda dels procediments de cria i alimen-tació i de la substitució de la gallina del país per les raçades.b) Repartiment de galls seleccionats.c) Escampant pollets seleccionats per mediació dels nostresSindicats Agrícoles, id) Facilitant els mitjans econòmics per a criar aquests polletsseleccionats.”Per a la campanya de propaganda, s’utilitzarien tots els mitjanspossibles: ràdio; premsa; organització de conferències il·lus-trades amb projeccions cinematogràfiques i amb demostra-cions pràctiques de les qualitats que havia de reunir el bon bes-tiar; cursets intensius als centres comarcals; edició de fascicles

resumint les explicacions donades a les conferències; cartells;organització de visites col·lectives als centres avícoles mésavançats, etc.En el context bèl·lic del moment, la campanya per augmentarla producció d’ous va dur el nom de “La Batalla de l’Ou”. Eldibuixant alemany Fritz Lewy (Ly), del Sindicat de DibuixantsProfessionals de la UGT, va fer el cartell que anunciava l’inicide la campanya el 25 de gener de 1937.Pel que fa a la campanya triennal d’octubre 1937 a setembre1940, la ponència deia:“Finida la temporada avícola del 1936-1937, tindrem ja prepa-rats els avicultors i les pageses per a emprendre una campanyade major intensitat. La confiança haurà renascut entre els avi-cultors. Aquests es veuran protegits per un pla de foment queels proporcionarà l’ajut tècnic necessari i la bona llavor quemillora les seves ramades. Serà el moment de posar en vigorun pla complet de repoblament.L’engranatge comença a funcionar i tot està premeditadamentben conectat. Quant a la part dirigent, tenim les oficines mun-tades i organitzades, el personal burocràtic, tècnic i propagan-

15

Cartell de la Conselleria d’Agricultura anunciant l’inici de La Batalla de l’Ou, gener1937 • CAT ANC Col•lecció de cartells.

ANC15.qxp 30/01/2007 17:53 Página 15

16

Quadre sobre l’adscripció departamental de les competències en matèria d’Agricultura i de Proveïments. Generalitat de Catalunya 1931-1939 (7 anys i 9 mesos aproximadament)

Govern Departament amb competències Titular Data nomenament en matèria d’Agricultura al DOGC

Governs de la Generalitat provisional (1 any i 8 mesos aprox.)

1r. govern FOMENT I AGRICULTURA Salvador Vidal i Rossell UGT 03/05/1931

Desglossament Adscrit a la Presidència ERC 10/11/1931

2n. govern AGRICULTURA 29/12/1931

3r. govern 15/10/1932

Governs a partir de l’aprovació de l’Estatut (1 anys i 9 mesos aprox.)

1r. govern AGRICULTURA I ECONOMIA Antoni Xirau i Palau ERC 30/12/1932

2n. govern Joan Selves i Carner ERC 28/01/1933

Canvi de titular Pere Mias i Codina ERC 08/02/1933

3r. govern Joan Ventosa i Roig ERC 05/10/1933

4r. govern Joan Comorera i Soler USC 05/01/1934

Governs durant la suspensió de l’Estatut —Bienni Negre— (1 anys i 5 mesos aprox. )

Presidència accidental Concentració en un òrgan unipersonal Coronel Francisco - 08/10/1934

Jiménez Arenas

Presidència accidental Concentració en un òrgan unipersonal Manuel Portela Valladares - 12/01/1935

Presidència accidental Concentració en un òrgan unipersonal Joan Pich i Pon PRR 25/04/1935

Govern General de Catalunya ECONOMIA I AGRICULTURA Alfred Sedó 05/05/1935

i Peris-Mencheta PRR 29/10/1935

28/11/1935

Govern General de Catalunya FINANCES, ECONOMIA Alfred Sedó PRR 01/12/1935

I AGRICULTURA i Peris-Mencheta

Antoni de Sabatés i Vila LLC 17/12/1935

Governs a partir de la restitució de l’Estatut (5 mesos aprox.)

1r. govern ECONOMIA I AGRICULTURA Joan Comorera i Soler USC 02/03/1936

2n. govern Lluís Prunés i Sató ERC 27/05/1936

Governs durant la guerra civil —guerra i revolució— (2 anys i 6 mesos aprox.)

1r. govern (*) AGRICULTURA Josep Calvet i Móra UR 02/08/1936

2n. govern AGRICULTURA I PROVEÏMENTS 09/08/1936

3r. govern AGRICULTURA Josep Calvet i Móra UR 29/09/1936

4r. govern 18/12/1936

5è. govern (*) 04/04/1937

6è. govern 17/04/1937

7è. govern Joaquim Pou i Mas UR 06/05/1937

(govern de concentració)8è. govern Josep Calvet i Móra UR 30/06/1937

Fins l’ocupació de Barcelona el 26 de gener de 1939

ANC15.qxp 30/01/2007 17:53 Página 16

dista ja expert i preparat. Les granges i sales d’incubació inter-vingudes a punt d’entrar en funcions, el país en general i laconsciència dels camperols en particular ben disposats desprésde la intensa campanya de foment i cultura haguda en el pri-mer període. Tothom a punt i cadascú al seu lloc.En tres anys ha de passar-se d’una població de 2 milions degallines ponedores a la xifra de 6 milions i mig i a l’ensemssubstituir la gallina barrejada del país per les gallines de racesseleccionades. La tasca és difícil, però està completament din-tre les nostres possibilitats.”“(...) Resumint: El repoblament immediat s’ha d’efectuar abase de la gallina Prat rossa i el que bonament es pugui de Pratblanca i Penedesenca perdiuada, però dedicant també unimmediat i fort interès en la selecció de la Penedesenca i del’Empordanesa blanca per tal que en un breu període es puguinllençar al mercat i escampar arreu la seva bona llavor.No és, per tant, necessari valer-se pel repoblament avícola deles races estrangeres esmentades [es refereix a la Rhode Islandroja i la Leghorn blanca], però com que per altra part són galli-nes de bon rendiment, sobretot la Leghorn blanca, no s’actua-rà d’una manera directa per a fer-les desaparèixer i es deixaràa l’acció natural del temps perquè ho decideixi.En canvi, es procurarà suprimir totalment i ràpidament tot el queno sigui gallina racialment definida o que no pertanyi a una raçacatalana o a les dues races estrangeres esmentades; en aquestsmoments de ressorgiment de l’economia avícola, tot el que siguiornamental [com ara pel color del seu plomatge] i improductiuha de deixar plenament el lloc a tot el que sigui de rendiment.”Per tal de dur a terme el pla d’acció proposat, el 29 de desem-bre de 1936 es va crear l’Oficina de l’Ou [v. DOGC 8.1.1937],que depenia de la Direcció General d’Agricultura. L’objectiude l’Oficina havia de ser promoure el desenvolupament de laproducció d’aviram i incrementar la producció d’ous per alconsum. Les seves funcions eren: control i protecció dels ele-

ments de reproducció avícola; realitzar campanyes de propa-ganda; disposar inspeccions; ordenar, prèvia autorització delconseller, la intervenció o apropiació de granges, sales d’incu-bació, instal·lacions agrícoles, etc.Comptava amb un cap de lliure designació del conseller i, perals seus treballs administratius, amb el personal necessari queforçosament havia de ser de la plantilla del Departament, tot ique, segons l’Ordre de creació de l’Oficina, el cap podria con-tractar terceres persones, amb el vistiplau del conseller o deldirector general. Com a òrgan assessor, es va constituir un Comitè Consultiuformat per un representant del Sindicat d’Avicultors d’UGT,un representant del Sindicat d’Avicultors de CNT, dos repre-sentants de la Federació de Sindicats Agrícoles —organismeconstituït per la fusió de la Unió de Rabassaires i Altres Culti-vadors del Camp de Catalunya, Unió de Sindicats Agrícoles deCatalunya i Unió de Sindicats i Pagesos de Catalunya—, i unrepresentant de la Federació de Cooperatives de consum. ElsServeis Tècnics d’Agricultura havien de facilitar les dades il’assessorament que, per al compliment de la seva missió, elComitè Consultiu els sol·licités.El 7 de gener de 1937 va ser nomenat Emili Trinxet i Pujol capinterí de l’Oficina de l’Ou, càrrec que va exercir fins la sevadimissió el 30 de setembre de 1937. Segons l’Ordre del con-seller d’Agricultura [v. DOGC 1.10.1937] s’acceptava larenúncia “atesos els motius en els quals la fonamenta.” A la dis-posició publicada no figuren els motius; a l’article segon noméshi consta el següent reconeixement:“Aquest Departament escomplau a donar constància del zel i intel·ligència que l’es-mentat funcionari ha posat en el compliment de la seva gestió.” Un dels problemes que tenia la Batalla de l’Ou era la manca derecursos econòmics. El juliol de 1937, el conseller d’Agricul-tura sol·licitava al director general de Ganadería del Ministerid’Agricultura 400.000 pessetes per destinar-les exclusivament

17

Govern Departament amb competències Titular Data nomenament en matèria de Proveïments al DOGC

Governs durant la guerra civil —guerra i revolució— (1 any i 6 mesos aprox.)

1r. govern (*) PROVEÏMENTS Estanislau Ruiz i Ponsetí PSUC 02/08/1936

2n. govern AGRICULTURA I PROVEÏMENTS Josep Calvet i Móra UR 09/08/1936

3r. govern PROVEÏMENTS Josep Juan i Domènech CNT 29/09/1936

4r. govern Joan Comorera i Soler PSUC 18/12/1936

5è. govern (*) Josep Calvet i Móra UR 04/04/1937

6è. govern Josep Miret i Musté UGT 17/04/1937

7è. govern Antoni Sesé i Artaso UGT 06/05/1937

(govern de concentració)A. Sesé és assessinat Rafael Vidiella i Franch UGT 08/05/1937

8è. govern Miquel Serra i Pàmies PSUC 30/06/1937

Dissolució el gener de 1938 per “coordinació de serveis amb el Govern de la República.”(*) Per la seva brevetat, són Governs pràcticament inexistents.

ANC15.qxp 30/01/2007 17:53 Página 17

18

a la campanya iniciada [CAT ANC 1 uc1156]. Potser va ser lamanca de mitjans la raó per la qual Emili Trinxet renunciavadel seu càrrec dos mesos més tard.L’Oficina de l’Ou es trobava a la seu del Departament d’Agri-cultura, al número 508-510 de l’Avinguda 14 d’abril de Bar-celona, l’actual Av. Diagonal, entre Balmes i Tusset. L’edificiva ser confiscat per ordre del conseller d’Agricultura el 2 d’oc-tubre de 1936 [v. CAT ANC 1 uc1097 i uc1434]. En acabar laguerra va ser un dels locals escorcollats per la Delegación delEstado para la Recuperación de Documentos (DERD). En con-cret, el 14 de març de 1939, l’equip de Teodoro Camín va ferun registre amb resultat positiu, segons consta al llibre-regis-tre d’escorcolls de Barcelona i a l’expedient que es conservaa l’Arxiu de Salamanca, tanmateix, la documentació va passara la Diputació de Barcelona per considerar-la necessària per al’exercici de les seves competències [ES AGGCE DNSD-Correspondencia 647-6 i DNSD-Recuperación-Secretaria-Oficina Barcelona 46/1]. En el fons Generalitat de Catalunya (Segona República) del’ANC hi ha uns 160 expedients relatius a la competència enmatèria d’Agricultura generats entre 1932 i 1938. La majoriavan ser restituïts a la Generalitat per la Diputació de Barcelo-na. Dos expedients han retornat amb els 507 lligalls que es tro-baven a Salamanca. L’actual Departament d’Agricultura,Ramaderia i Pesca en va localitzar i transferir set i l’historia-dor Josep Pujol i Andreu en va ingressar dotze que contenendocumentació que havia trobat als soterranis de l’antiga Esco-la d’Agricultura del carrer Urgell de Barcelona, entre la qual

s’hi conserva la proposta feta l’agost de 1936 pel Sindicatd’Avicultors. En aquest sentit cal recordar que un dels signatsde la proposta era Enric Corominas i Cortès, secretari del Sin-dicat Agrícola de la Unió Catalana d’Avicultors i Cunicultorsi professor d’Avicultura de l’Escola Superior d’Agricultura.D’altra banda, l’ANC també conserva el fons dels ServeisTècnics d’Agricultura creats durant la Mancomunitat i el de laGranja Escola de Caldes de Montbui, ambdós fons de temàti-ca agrícola contenen, però, ben poca documentació relativa alsector avícola durant la Guerra Civil.Pel que fa la imatge gràfica, la Col·lecció de cartells de l’ANCinclou un exemplar de la campanya de La Batalla de l’Ou. Un estudi detallat de totes les fonts esmentades ben segur queha de permetre ampliar els apunts que aquí hem fet sobre l’O-ficina de l’Ou i l’avicultura catalana durant la Guerra Civil.

Àngels Bernal i Cercós

POLÍTICA DE MILLORES: ELS NOUS DIPÒSITS DE

FOTOGRAFIA I MATERIAL AUDIOVISUAL

El passat mes de maig es van iniciar les obres per a l’adequa-ció i la millora dels dipòsits de fotografia i material audiovi-sual de l’Arxiu Nacional de Catalunya, un projecte alhoraambiciós però necessari en una institució compromesa en lamillora constant dels seus objectius: la preservació del patri-moni i el servei al ciutadà. L’Arxiu Nacional de Catalunya va inaugurar les sevesinstal·lacions a Sant Cugat del Vallès ara fa onze anys, i va

Anunci de l’Oficina de l’Ou publicat a La Vanguardia el 3.3.1937.

I·lustració que inclou l’informe presentat al conseller d’Agricultura pel Sindicat d’Avi-cultors, agost 1936. CAT ANC 1 uc7588.

ANC15.qxp 30/01/2007 17:53 Página 18

19

MATERIALS I ACABATS

DIVISÒRIES I REVESTIMENTSTP Tancament de plafons prefabricats metàl·lics tipus sandvitx

de 100 mm de gruix amb aïllament de poliuretàPE Porta estanca de plafó prefabricat metàl·lic tipus sandvitx

amb aïllament de poliuretàPT Portes pivotants amb bastiments metàl·lics revestits de

panells de trespaPT Comandament centralitzat d’instal·lacions (il·luminació i

extinció per FM200)

PAVIMENTSPP Plafons prefabricats metàl·lics tipus sandvitx de 60 mm de

gruix amb aïllament de poliuretà acabat amb xapa galvanitzada antilliscant

TE Terratzo (existent)RX Rampa de xapa galvanitzada anitlliscant (accés als dipòsits)

SOSTRESSP Plafons prefabricats metàl·lics tipus sandvitx de 100 mm de

gruix amb aïllament de poliuretàST Tegles registrables de xapa galvanitzada i perforada

QUADRE DE SUPERFÍCIES

DIPÒSITS DOCUMENTALS1 negatius B/N 52.7 m2

2 positius B/N 52.7 m2

3 audiovisuals 52.7 m2

4a negatius color 10.6 m2

4b negatius color 10.6 m2

5a positius color 10.6 m2

5b positius color 10.6 m2

ESPAIS LOGÍSTICS6 distribuïdor i espai de suport 46.2 m2

7 cancell d’aclimatació càmeres fredes 9.0 m2

8 armaris per a instal·lacions i suport 16.8 m2

9 galeries instal·lacions 34.9 m2

10 locals per a instal·lacions 29,4 m2

ANC15.qxp 30/01/2007 17:53 Página 19

20

destinar a la conservació de material fotogràfic i audiovisual,dos dipòsits de 33 m2 situats a la planta baixa, prop del nuclide comunicacions i treball i un dipòsit de documentació pertractar. Els darrers anys, però, s’ha produït un augment tanconsiderable en el nombre d’ingressos de documentació foto-gràfica i audiovisual que els dos dipòsits inicials han vist supe-rada la seva capacitat. A més les previsions de creixement nopermetien considerar solucions transitòries o alterar les condi-cions climàtiques d’altres dipòsits destinats a documentaciótextual. Calia redimensionar i redissenyar les instal·lacions totadequant-les a la normativa nacional i internacional (UNE54110 “Requisitos en el almacenamiento de documentos paramateriales de archivos y bibliotecas” equivalent a la ISO11.799) i a les recomanacions d’especialistes i conservadorsde documents fotogràfics i audiovisuals, i garantir les condi-cions de temperatura i humitat necessàries per a cada suport,creant uns dipòsits freds per a la conservació del material colori uns àmbits específics per a la conservació de nitrats i demicrofilms de seguretat. Aquesta necessitat es transformà enobjectiu de millora i es considerà com un dels objectius de lapolítica de qualitat de l’arxiu per a l’any 2006.El projecte arquitectònic està signat per l’estudi Benedito-Orteu, (els arquitectes Josep Benedito i Santi Orteu) autorstambé de l’edifici de l’Arxiu Nacional a Sant Cugat del Vallèsaixí com d’altres instal·lacions arxivístiques a Catalunya, iamb experiència reconeguda en el disseny de dipòsits per a laconservació de documentació fotogràfica i audiovisual (ArxiuProvincial de Lleida). D’altra banda, i per a tot el que fa refe-rència als sistemes de climatització, disposem de l’assessora-ment i l’experiència de l’enginyer Lluís Duart de l’empresaConsulting Oficina Tècnica L.J. Duart. Les premisses inicials del projecte es van determinar mitjan-çant un estudi sobre l’estat d’ocupació de l’edifici i la dispo-nibilitat d’un espai en una sola planta, les tipologies i elssuports de la documentació que s’ha de conservar, la quantifi-cació del material a data d’inici del projecte, la normativa i,especialment, les darreres experiències sobre l’emmagatzema-ment de documentació fotogràfica. Així es dissenyà un projec-te que contempla la integració de tots els dipòsits de docu-mentació fotogràfica i audiovisual en la planta cinquena de latorre sud-est. Aquest espai de quasi 300 m2 es divideix en setàmbits de dipòsits (tres de 52,7 m2 i quatre de 10,8 m2), uncancell d’aclimatació, una petita zona de treball i les correspo-nents galeries i locals per a instal·lacions. A partir d’una planta totalment quadrada els dipòsits s’orga-nitzen a banda i banda d’un passadís central i tornen a separar-se per un segon passadís, que talla perpendicularment al pri-mer, on s’allotja el maquinari de la climatització. El resultatsón quatre sales idèntiques que s’obren sobre el passadís cen-tral. Aquestes sales poden ser subdividides per plafons i portesque comuniquen l’espai interior. Així un dels espais, destinat averitable cambra freda, ja es dissenya compartimentat en qua-tre sales de conservació i la resta, permeten una subdivisiótransversal. Els tres dipòsits de dimensions més grans es des-tinen a la conservació de negatius en blanc i negre, positius enblanc i negre i material audiovisual i es mantindran a una tem-peratura estable de 18º C (oscil·lacions de ±1º C) i una humi-tat relativa del 35%, durant els 365 dies de l’any. Els quatre

dipòsits menors es destinen a la conservació de negatius color,positius color, microfilms de seguretat i nitrats i podran garan-tir una temperatura de 2-4º C (oscil·lacions ±1) i una humitatrelativa entre el 20% i el 30%. El cancell climàtic que dóna pasa les sales fredes s’adequarà amb valors tèrmics intermedis perevitar l’estrès climàtic que poden produir els canvis sobtats detemperatura en les operacions d’entrada i sortida del materiald’aquests dipòsits. Aquest espai s’ajusta al màxim quant amesures, però permet la ubicació de prestatgeries per a ladocumentació en trànsit.Els dipòsits contenidors dels arxius d’imatges es construeixenen panells modulars prefabricats tipus sandvitx d’ànima d’es-cuma rígida de poliuretà (sense CFC segons la norma DIN 4-102D2) i doble xapa lleugerament nervada d’acer de 0,5 mmgalvanitzada i prelacada. La unió de panells es fa amb perfilsencadellats reforçats amb juntes flexibles de polietilè. Elspanells s’utilitzaran en els tancaments de les parets així com enel sostre i paviment (en aquest cas es preveu que sigui antillis-cant), configurant un sistema constructiu totalment tancat iaïllat del dipòsit original i garantint una total estanquitat. Lesportes dels dipòsits són del mateix material que els panells itenen sistema d’obertura antipànic des de l’interior. Els aparells de climatització s’instal·len en els locals especial-ment dissenyats que configuren el passadís transversal aixícom en els armaris construïts entre els pilars de l’estructura.Això facilitarà un accés ràpid i directe per al manteniment i lesmodificacions en els requeriments climàtics. D’altra banda espreveu cegar les tres finestres o obertures externes, i il·luminarmitjançant làmpades proveïdes de filtres fluorescents amb fil-tres.Per tal de garantir al màxim la seguretat, els dipòsits es cons-trueixen separats de façana i de sostre deixant un espai de 35cm entre parets i 20 cm sota el forjat del sostre (amb un falssostre amb safates metàl·liques perforades) que permetend’una banda, la instal·lació dels conductes d’extracció forçadai de l’altra, els elements per a la detecció d’incendis, llumsestancs i boques d’extinció. El sistema d’extinció funciona per FM200 , anomenat gas netpel fet que s’ha demostrat i certificat que és un agent innocuque brinda els millors nivells de seguretat per a les persones,el medi ambient i els equipaments, acomplint els preceptes detemps, confiabilitat, salut, efectes col·laterals, medi ambient ifuncionalitat. Es preveu que, a més de la instal·lació d’extincióautomàtica, es complementi amb polsadors d’acció manual,polsadors d’aturada d’extinció de gas, senyalització lluminosade la presència de gas dins del dipòsit i interruptors per activarla ventilació del dipòsit.Així doncs es tracta d’una adequació de dipòsits completa queafecta tots els elements de la construcció i instal·lacions. Elritme de treball actual permet preveure la finalització de lesobres abans de finals d’any. Posteriorment i un cop equipatamb prestatgeries adients, s’iniciarà la segona fase del projec-te, amb el trasllat de la documentació als nous dipòsits i ambla reasignació d’unitats d’instal·lació i topogràfiques tant desdel punt de vista físic com informàtic.

Imma Navarro

ANC15.qxp 30/01/2007 17:53 Página 20

21

Noticiari

ELS EXPEDIENTS DE QUALIFICACIÓ D’HABITATGES

A finals d’octubre de 2006, l’Arxiu Central de Política Terri-torial i Obres Públiques va transferir a l’ANC 12.661 expe-dients de la sèrie qualificació d’habitatges de protecció públi-ca —535,4 ml— iniciats entre 1945 i 1980 pels òrgans perifè-rics dels ministeris encarregats en matèria d’habitatge —Tre-ball (1945-1957), Habitatge (1957-1977) i Obres Públiques iUrbanisme (1977-1980)— i que en aplicació de les taules d’a-valuació documental 395, 396 i 397 són de conservació per-manent.

Des de la seva creació el 1939 l’“Instituto Nacional de laVivienda”, organisme adscrit successivament als departa-ments abans esmentats, a través dels plans anuals incentivà laconstrucció d’habitatges, atorgant exempcions fiscals i ajutseconòmics (subvencions, préstecs, primes i avançaments) alspromotors públics i privats amb la finalitat de fer front a lademanda d’habitatges a les grans ciutats i poder facilitar-nel’accés en règim de lloguer o de venda a les classes socialsmenys afavorides.Per a obtenir els ajuts econòmics i les exempcions fiscals, elspromotors havien de sol·licitar la qualificació com a protegitsper als habitatges que projectaven construir, qualificació ator-gada per l’Administració mitjançant les cèdules denominades de qualificació provisional (abans de l’inici de les obres) i dequalificació definitiva (en acabar-se aquestes).Els expedients que han ingressat estan identificats per unscodis que indiquen els diferents grups en què eren classificatsels habitatges segons el volum de la superfície construïda. Aixíla sigla “I” indica el primer grup, la “II” el segon grup i la “C”el tercer grup (els anys 1948-1954). Els habitatges del primer grup eren els de superfície útil superiora 110 m2; els del segon grup eren els que tenien entre 80 i 110 m2

i els del tercer grup eren els que tenien entre 60 i 80 m2.D’altra banda si el promotor era un organisme públic (ministe-

ris, ajuntaments i diputacions provincials, Institut Social de laMarina, RENFE, patronats d’habitatges per a funcionaris,Obra Sindical del Hogar, etc.) l’expedient era identificat ambla sigla ON (Organisme Nacional).L’adscripció de l’habitatge a un grup determinava la quantiadels ajuts econòmics per a la construcció i la quantitat màximaa cobrar en concepte de lloguer.Solament tenien dret als ajuts econòmics els habitatges adscritsal grup II i en canvi si tenien dret a les exempcions fiscals, alssubministraments de material i als beneficis de l’expropiacióforçosa dels terrenys tots els habitatges adscrits a cadascundels tres grups. Cada grup era subdividit en tres categories denominades 1ª, 2ªi 3ª assignades per la qualitat dels acabats i el nombre dedependències i instal·lacions existents en els habitatges.A cada expedient hi podem trobar la sol·licitud de qualificaciópresentada pel promotor que anava acompanyada per l’avant-projecte d’obres signat per un arquitecte amb el vistiplau delCol·legi Oficial d’Arquitectes.L’avantprojecte era integrat per la memòria, el pressupost d’e-xecució on es detallen els materials utilitzats indicant la quan-titat i el cost, i els plànols, un del solar edificable, un altre desituació i el tercer de les plantes de l’edifici indicant el nombrei l’emplaçament dels diferents habitatges així com la superfíciei distribució de les diferents dependències de cadascun delshabitatges.Als expedients identificats amb la sigla ON, es troben les cer-tificacions lliurades pel constructor durant l’execució de l’obraindicant les quantitats i el cost del material emprat per tal depoder tramitar l’obtenció dels ajuts econòmics lliurats perl’Administració.En alguns expedients també s’inclouen fotografies dels edificisque s’estaven construint. Els expedients estan catalogats per l’Arxiu Central del Depar-tament de Política Territorial i Obres Públiques i per al seuaccés cal sol·licitar autorització al departament transferidor.

ARRANCA EL PROGRAMA “DE L’EBRE ALS PIRI-NEUS”: GUERRA CIVIL I PRIMERA POSTGUERRA

El 13 d’octubre d’enguany s’ha signat el conveni de col·labo-ració entre l’ANC, l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris ide Recerca (AGAUR) i el Programa per al Memorial Demo-cràtic per al desenvolupament del progrma “De l’Ebre als Piri-neus: guerra civil i primera postguerra”. En aquest ambiciósprojecte hi participen tres departaments de la Generalitat, elsde Cultura, Educació i Universitats i Relacions Institucionals iParticipació. En virtut de l’acord, l’AGAUR gestionarà una convocatòria deconcurrència pública per adjudicar a un equip de recerca uni-vesitari, integrat com a mínim per sis investigadors (dos delsquals han de ser doctors), amb els objectius següents: inventa-riar espais de a mèmoria d’interès històric de la Guerra Civil ila Primera Postguerra; documentar testimonis de persones coe-tànies dels períodes esmentats; i localitzar tota mena de docu-mentació textual, iconogràfica, cinematogràfica, cartogràfica,oral i objectual relacionada amb aquests períodes.

Edifici en construcció per als empleats del Servicio Militar de Construcciones.Barcelona.Via Favència i passeig Torres i Bages, 1960. Fons Delegació Provincial a Barcelona delMinisteri de l’Habitatge.

ANC15.qxp 30/01/2007 17:53 Página 21

La participació de l’ANC se centra específicament en el darrerdels tres objectius esmentats. Segons el conveni, l’ANC ofe-reix un espai perquè els beneficiaris de la convocatòria puguinrealitzar part dels treballs encomanats, es compromet a asseso-rar als beneficiaris en tots els aspectes relacionats directamentamb la recerca documetnals i es covnerteix en la principal ins-titució receptora dels documents localitzats i si s’escau recu-perats. Els documents que el grup de recerca pugui obtenirpodran ingressar en format original o digital, segons l’elecciódels seus propietaris. Aquest conveni, per tant, es convertirà enun nou instrument perquè l’ANC i els altres arxius catalanspuguin esdevenir dipositaris de fons personals relacionats ambla guerra civil i la postguerra.

ELS EXPEDIENTS DEL FONS GENERALITAT DECATALUNYA (SEGONA REPÚBLICA) RELATIUS A LESINUNDACIONS D’OCTUBRE DE 1937

El mes d’octubre de 1937, els Pirineus centrals es van veureafectats per uns importants aiguats que van donar com a resul-tat una crescuda espectacular dels torrents i dels rius que hineixen, del Segre i de l’Ebre. A la zona del front de guerra, queen aquell moment es trobava a la província d’Osca, la pluja vafer que per uns dies es paressin les activitats bèl·liques, mentreque a la reraguarda catalana les inundacions van afectar greu-ment unes comarques ja de per si prou castigades per les con-seqüències humanes, socials i econòmiques de l’estat de gue-rra en què es trobava tot el país.Al fons Generalitat de Catalunya (Segona República) es con-serven tres expedients –les unitats de catalogació 254, 255 i1298- que fan referència als efectes d’aquestes pluges i inun-dacions a les diverses comarques dels Pirineus i de les terresde l’Ebre i a les actuacions posteriors que es dugueren a terme.El primer expedient, generat pel Departament de Governació iAssistència Social, és el més detallat i hi trobem peticions d’a-jut d’ajuntaments i veïns de 37 municipis de les comarques delPallars Jussà, Pallars Sobirà, Alta Ribagorça, Vall d’Aran i laNoguera. En moltes d’aquestes sol·licituds s’hi detallen elspropietaris afectats, els estralls causats per l’aigua i les despe-ses a realitzar per a la seva reparació. S’hi indiquen conreus,edificis i infraestructures afectades -camins, ponts, fonts,molins, sèquies, rescloses, etc.- i també el bestiar, queviures ibéns mobles que l’aigua es va endur o va fer malbé. L’expedient també inclou les còpies de dues relacions delsdanys ocasionats, que van ser enviades al Ministeri de Comu-nicacions, Transports i Obres Públiques. En una s’hi detallenels estralls causats sobre infraestructures i obres públiques ambuna valoració econòmica total de gairebé dos milions i mig depessetes. En la segona s’hi indiquen els danys soferts per par-ticulars, valorats en prop de cinc milions vuit-centes mil pes-setes.L‘expedient acaba amb documentació relativa als efectes del’aiguat a la Vall d’Aran, que inclou un plànol dels estralls cau-sats pel riu Nere al seu pas pel nucli urbà de Vielha.El segon expedient recull sol·licituds d’ajuda trameses perdiversos ajuntaments a la conselleria de Governació i Assis-tència Social de la Generalitat. Hi trobem informació relativa

a municipis com Barruera, Llavorsí, el Pont de Suert, la Torrede Cabdella, Xerta o Miravet. En alguns casos es demanaajuda i aliments, en altres que s’arreglin les carreteres i enaltres es quantifica les pèrdues econòmiques ocasionades perla riuada. Gràcies a aquest expedient podem saber que, a Xerta,a les 7 de la tarda del dia 27 d’octubre, l’aigua arribava als 7metres i inundava tres quartes parts de la població i que lainundació va arribar al seu punt més alt a les 3 de la matinadadel dissabte 30 d’octubre, quan el riu passava 8’45 metres persobre del seu nivell habitual.En resposta a les sol·licituds, a l’expedient hi trobem una ano-tació on es fa referència a la publicació al DOGC de dosdecrets del Departament de Finances. Amb un d’ells es posa-ven 500.000 pessetes a disposició del Departament d’ObresPúbliques per tal de refer els camins afectats, mentre que enl’altre s’habilitava un milió de pessetes per a ajuts, subven-cions i crèdits reintegrables als ajuntaments dels municipisafectats. El darrer expedient fa referència a l’habilitació d’un crèditextraordinari per a comprar 200 tones de blat de llavor destinatals pagesos afectats de les terres de l’Ebre. Inclou sis telegra-mes enviats els dies 27 i 28 d’octubre des d’ajuntaments i sin-dicats agrícoles a la conselleria d’Agricultura on s’informavade la situació i es demanava ajuda urgent. Per l’expedientpodem saber que el blat va costar 170.000 pessetes, es va com-prar al Sindicat Agrícola de Guissona i que la Federació deSindicats Agrícoles del Baix Ebre i Montsià es va encarregarde la seva distribució, sota control dels Serveis Tècnics d’A-gricultura, dependents del Departament d’Agricultura de laGeneralitat.Més enllà de l’anècdota dels efectes dels aiguats i de l’actua-ció de la Generalitat en ajuda dels afectats, allò que a horesd’ara ens pot interessar més són les llistes dels damnificats, lamajoria de les quals corresponen a municipis pirinencs, verita-bles fonts d’informació de primer ordre per a la toponímia i lahistòria local de molts d’aquests llocs i que ens aporten moltesdades sobre el repartiment de la propietat, la demografia i lasituació econòmicosocial de molts municipis catalans en unperíode de per si ja força convuls i problemàtic. En resum, estracta d’una mostra més de la riquesa d’informació que contéla documentació del fons Generalitat de Catalunya (SegonaRepública) i de les múltiples possibilitats d’estudi que ofereixla consulta d’aquest fons.

22

Telegrama enviat pel Sindicat Agrícola de Riba-roja d’Ebre. ANC Fons Generalitat de Catalunya (Segona República).

ANC15.qxp 30/01/2007 17:53 Página 22

Juny - Octubre 2006

ÀREA DELS FONS DE L’ADMINISTRACIÓ

FONS DE L’ADMINISTRACIÓ AUTONÒMICADepartament de Governació de la Generalitat de Catalunya

Expedients de llicències de qualificació d’activitatsclassificades (1985-1988), 86,2 metres lineals. Basede dades Access amb 10.649 registres. Transferits perl’Arxiu Central del Departament de Medi Ambient.Accés restringit. [fons 134, ingrés 2006]

Delegació Territorial a Barcelona del Departament deTreball de la Generalitat de Catalunya

Expedients de conciliacions individuals (1987-1989),192,2 metres lineals. Base de dades Access amb 1.922registres. Transferits per l’Arxiu Central del Departa-ment de Treball i Indústria. Accés restringit. [fons243, ingrés 1988]

FONS DE L’ADMINISTRACIÓ PERIFÈRICA DE L’ESTAT

Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d’Habi-tatge

Expedients de qualificació d’habitatges de protecciópública (1945-1980), 535,4 metres lineals. Base dedades Access amb 13.661 registres. Transferits perl’Arxiu Central del Departament de Política Territoriali Obres Públiques. Accés restringit. [fons 707, ingrés2008]

FONS D’INSTITUCIONSCentre Penitenciari de Dones de Barcelona

Expedients personals dels interns (1974-2000), 25,8metres lineals. Base de dades Access amb 2.074registres. Transferits per l’Arxiu Central del Departa-ment de Justícia. Accés Restringit. [fons 200, ingrés1978]

Centre Penitenciari d’Homes de Barcelona (Presó Model)

Expedients personals dels interns (1981-2001), 120metres lineals. Base de dades Access amb 2.517registres. Transferits per l’Arxiu Central del Departa-ment de Justícia. Accés Restringit. [fons 236, ingrés1981]

Centre Penitenciari de Joves de BarcelonaExpedients personals dels interns (1980-2000), 16,4metres lineals. Base de dades Access amb 2.278registres. Transferits per l’Arxiu Central del Departa-ment de Justícia. Accés Restringit. [fons 723, ingrés1982]

Centre Penitenciari Quatre CaminsExpedients personals dels interns (1982-2000), 109metres lineals. Base de dades Access amb 1.704registres. Transferits per l’Arxiu Central del Departa-ment de Justícia. Accés Restringit. [fons721, ingrés1977]

Centre Penitenciari de BriansExpedients personals dels interns (1985-2001), 85,3metres lineals. Base de dades Access amb 874 regis-tres. Transferits per l’Arxiu Central del Departamentde Justícia. Accés Restringit. [fons 725, ingrés 1989]

Junta Electoral Provincial de BarcelonaSobres meses electorals Referèndum Estatut de Cata-lunya (2006), 84 metres lineals. Relació de mesesordenada per municipi, i secció. Transferits per laJunta Electoral Provincial de Barcelona. Accés Res-tringit. [fons 314, ingrés 1980]

Junta Electoral de Zona de BarcelonaDocumentació generada per la Junta (Llibres d’actes,expedients de preparació d’eleccions, correspondèn-cia, composició de les meses, escrutini general i pro-clamació d’electes i comptes) Eleccions locals del25-05-2003. 5,9 metres lineals. Base de dades Accessamb 65 registres. Transferits pel Servei de Documen-tació, Biblioteques i Arxius de la Direcció Generalde Relacions amb la Justícia. [fons 345, ingrés 1983]

Junta Electoral de Zona de BarcelonaDocumentació generada per la Junta (Llibres d’actes,expedients de preparació d’eleccions, correspondèn-cia, composició de les meses i comptes) Eleccions alParlament de Catalunya de 16-11-2003. 6 metreslineals. Base de dades Access amb 66 registres.Transferits pel Servei de Documentació, Bibliotequesi Arxius de la Direcció General de Relacions amb laJustícia. [fons 345, ingrés 1984]

Junta Electoral de Zona de BarcelonaDocumentació generada per la Junta (Llibres d’actes,expedients de preparació d’eleccions, correspondèn-cia, composició de les meses, escrutini general i pro-clamació d’electes i comptes) Eleccions a CortsGenerals 14-03-2004. 4,7 metres lineals. Base dedades Access amb 54 registres. Transferits pel Serveide Documentació, Biblioteques i Arxius de la Direc-ció General de Relacions amb la Justícia. [fons 345,ingrés 1985]

Junta Electoral de Zona de BarcelonaDocumentació generada per la Junta (Llibres d’actes,expedients de preparació d’eleccions, correspondèn-cia, composició de les meses, escrutini general i pro-clamació d’electes i comptes) Eleccions al ParlamentEuropeu del 13-06-2004. 5,1 metres lineals. Base dedades Access amb 62 registres. Transferits pel Serveide Documentació, Biblioteques i Arxius de la Direc-ció General de Relacions amb la Justícia. [fons 345,ingrés 1986]

Junta Electoral de Zona de BarcelonaDocumentació generada per la Junta (Expedients depreparació d’eleccions) Referèndum ConstitucióEuropea del 20-02-2005. 0,2 metres lineals. Base dedades Access amb 2 registres. Transferits pel Serveide Documentació, Biblioteques i Arxius de la Direc-ció General de Relacions amb la Justícia. [fons 345,ingrés 1987]

23

Ingressos

ANC15.qxp 30/01/2007 17:53 Página 23

ÀREA DELS FONS HISTÒRICS

FONS D’ASSOCIACIONS I FUNDACIONSArxiu Històric del Col·legi d’Advocats de Barcelona

Documentació jurídica diversa procedent de la donació de l’advocat Josep Puig Brutau. [1931 – 1990]. 3’78 m

Escoltes Catalans1 postal, un carnet d’instructor dels Exploradores de España, 1 carnet de Somatenes Armados de Cataluña.Donació de Jordi Ballester. 1910 – 1921. 0,1 m

FONS D’EMPRESESSociedad Española de Lámparas Eléctricas Z. S.A.

(SELEZ)Documentació constitutiva, dels òrgans de govern iactes protocol·laris. 1908 – 1971. 0,2 m.

Compañía General de Tabacos de Filipinas, S.A.Expedient personal de Manuel Méler Urchaga, presi-dent i director general de l’empresa. 1970 – 1990. 0,2 m

FONS PERSONALSLluís Santamarina

Documentació personal,d’activitats professionals ipolítiques dins del moviment falangista. 1898 – 1980.0,1 m

Joaquín Teruel Escalante1 volum enquadernat que conté diversos documents per-sonals, familiars i professionals. 1882 – 1957. 0,1 m

Josep Maria Casas-Huguet2 expedients referents a la tramitació per la declaracióde paratge pintoresc de la Muntanya de Montserrat ialtres temes relacionats. 1971 – 1983. 0,1 m

COL·LECCIONS DE MANUSCRITS DE L’ANC“Anteproyecto de presidio correccional para la

ciudad de Barcelona”. De l’arquitecte Francesc Daniel Molina. 1861.

Llibre de notes de Francesc de Llavallol i Macabeu. Segle XIX.

“Proyecto de terminación del cimborio de la Catedral de Barcelona”. Memòria de l’arquitecte August Font i Carreras. Barcelona, 25 de setembre de 1890.

ÀREA DEL FONS D’IMATGES Luys Santamarina:

297 fotografies de les activitats com a Falangista d’aquest periodista i escriptor d’origen castellà que morí a Barcelona l’any 1980.

24

L’ANCa la premsa

El govern estatal diu que compleix els terminis per tornar “elspapers”. El Punt. 04.06.2006

El PP denuncia el olvido del memorial de Salamanca. La Vanguardia. 09.06.2006.

Êxito de l’expo del papers de Salamca a Lleida. El Periodico.12.06.2006

Amposta acull la mostra dels “papers de Salamanca”. Avui.22.06.2006

La mostra sobre els papers de Salamanca recala a Amposta.Diari de Tarragona. 22.06.2006

L’ANC, escenari d’una xerrada sobre la Flama. Diari de SantCugat. 22.06.2006

Arriba al Museu del Montsià l’exposició dels “papers de Sala-manca”. El Punt. 23.06.2006.

El retorn dels documents confiscats a Catalunya. Diari deTarragona. 24.06.2006

El retorn dels documents confiscats a Catalunya. Diari deTarragona. 29.06.2006

Salamanca denuncia la sortida de l’Arxiu. El Periodico.04.07.2006

Salamanca denuncia ante la Audiencia Nacional la salida de los“papeles”. El Pais. 04.07.2006

Salamanca presenta una demanda en la Audiencia Nacional encontra de la salida de los documentos. El Mundo.04.07.2006

Spain to recover civil war files. The Guardian. 03.07.2006

Edita Generalitat de Catalunya,Departament de Cultura i Mitjans de ComunicacióArxiu Nacional de CatalunyaC/ Jaume I, 33-5108190 Sant Cugat del Vallèshttp://cultura.gencat.net/anc/

Direcció Josep M. Sans i Travé

Consell de Redacció Francesc Balada,

Josep Fernández, Àngels Bernal,Imma Navarro,Carles Figuerola

Imprès a Printing SúriaTiratge 1.500 exemplarsISSN 1695-9000Dip. Legal B.27.802-2002

ANC15.qxp 30/01/2007 17:53 Página 24