butlletí de la xarxa tet baix llobregat en pdf
TRANSCRIPT
BUTLLETÍ NÚM.5 ABRIL 2012
EDITORIALAquest ja cinquè butlletí d’orientació de la Xarxa TET del Baix Llobregat està dedicat als processos de transició a la vida adulta d’un dels col•lectius de joves més vulnerables, els joves amb Necessitats Educatives Especials (NEE) derivades de discapacitats.
Quan parlem de l’acompanyament a la transició escola-treball, l’objectiu és el mateix per a tots els joves: ajudar-los a assolir el màxim desenvolupament de les seves capacitats i un itinerari professionalitzador per a que aconsegueixin una autonomia personal i social que els permeti la seva inclusió al món del treball i a la vida adulta com a ciutadans de ple dret. En el cas dels joves amb necessitats educatives especials es fa necessari, encara més, una xarxa forta que doni una resposta inclusiva. Quan finalitzen l’etapa d’educació secundària obligatòria, cal garantir l’existència de recursos adients que permetin un acompanyament personalitzat, adaptat a les seves necessitats i que donin suport a les seves famílies, per a fer possible la seva capacitació i l’accés al món del treball.
Prenent com a referència les jornada organitzada per la Xarxa TET del Baix Llobregat el passat 8 d’abril de 2011, en aquest número volem donar la visió de quin es l’estat de la qüestió i mostrar diferents recursos de suport a la transició per a joves amb necessitats educatives especials derivades de discapacitats en el territori. Es recull el treball en l’educació secundària obligatòria de la Unitat de Suport a l’Educació Especial (USEE) i diferents projectes d’orientació, formació i acompanyament intensiu amb recursos per la formació i la inserció laboral adaptades.
A l’igual que en anteriors edicions, us oferim el recull de l’oferta de la Xarxa de programes formatius per a joves a partir de 16 anys.
Amb el suport de:
BENESTAR, FAMÍLIA I EDUCACIÓ Pl. de Jaume Balmes s/n 93 263 91 36 @ [email protected] Jordi Rovira
Consell Comarcal del Baix Llobregat www.elbaixllobregat.net
SERVEI COMARCAL DE JOVENTUT Sant Feli de Llobregat, Parc Torreblanca s/n 93 685 24 00 ext 620 i 621 @ [email protected]ònica Chaves
SERVEIS MUNICIPALS DE TRANSICIÓ ESCOLA-TREBALL
ABRERAwww.ajuntamentabrera.cat
PUNT D’INFORMACIÓ JUVENIL LA GARSA Plaça del Rebato, 193 770 43 34 @ [email protected] ManzanoCENTRE DE PROMOCIÓ ECONÒMICA Rambla del Torrentet, 1693 770 01 02 @ [email protected] Tomás
CASTELLDEFELSwww.castelldefels.cat
CORNELLÀ DE LLOBREGATwww.cornellaweb.cat
EL PRAT DE LLOBREGATwww.elprat.cat
ESPARREGUERAwww.esparreguera.cat
MARTORELLwww.martorell.cat
MOLINS DE REIwww.molinsderei.cat/ajuntament
OLESA DE MONTSERRATwww.olesam.cat
PALLEJÀwww.palleja.cat
SANT BOI DE LLOBREGATwww.santboi.cat
SANT VICENÇ DELS HORTSwww.svh.cat/tet
VILADECANSwww.viladecans.cat
SERVEI LOCAL DE GARANTIA SOCIAL C. Giralda 6, 93 634 21 11@ [email protected] Gregorio Blanes, Carmen Ferrer i Dídac Ballesteros
SERVEIS EDUCATIUS DEL DEPARTAMENT D’EDUCACIÓC. Mn. Jacint Verdaguer, 16-18, 93 377 02 12 @ [email protected] Batalla
PROJECTE TRANSICIÓ ESCOLA-TREBALL C. Centre 26-30 93 379 00 50 Ext. 4120 @ [email protected] Carme Villen
DEPARTAMENT DE TREBALL I FORMACIÓ Av. Mil·lenari, 8 93 770 85 98 @ [email protected] Debés
REGIDORIA D’ENSENYAMENT C. Josep Tarradellas, 11 93 7752538@ [email protected] Dolors Fernández i Natàlia Barón
SERVEIS PER A LA TRANSICIÓ ESCOLA-TREBALL C. Jacint Verdaguer, 95 bis 93 680 37 31 @ [email protected] Gemma Castellví
PROGRAMA MUNICIPAL DE TRANSICIÓ ESCOLA-TREBALLC. Salvador Casas, 28-32, Baixos 93 778 00 50 ext 2400 @ [email protected] Irene Nadal
PROMOCIÓ ECONÒMICA Av. Prat de la Riba, 27 936631540 @ [email protected] Núria Genescà / Jovespai (PIJ) Av. Prat de la Riba, 27 936634163 @ [email protected] Raquel Ventura
SERVEI LOCAL DE TRANSICIÓ ESCOLA-TREBALL C. Joan Bardina 29, Torre del Sol 93 635 12 14 Ext. 146/434 @ [email protected] Xesco Montañez i Manoli López
PUNT D’INFORMACIÓ JUVENIL “LA MOTXILLA” SERVEI TETC. Claverol, 6 - 8 93 602 92 21 @ [email protected] Estrella Olmo
SERVEI LOCAL DE TRANSICIÓ ESCOLA-TREBALL C. Andorra 6493 635 18 02/ 93 635 18 04 @ [email protected] Pepi Vázquez
GAVÀwww.gavaciutat.cat
PARLEM DE
Les necessitats educatives especials fan referència a les necessitats de l’alumnat que presenta alguna discapacitat. Parlem d’alumnat vulnerable que necessita més ajuts per desenvolupar les seves capacitats, per adquirir autonomia personal i social i per inserir-se en el món laboral.
El marc legal actual (Constitució, Llei orgànica de l’educació, Llei d’educació de Catalunya) estableix que l’escolarització de l’alumnat s’ha de basar en els principis de normalització i inclusió. Els projectes educatius dels centres han d’incloure aquests principis. Una escola inclusiva és una escola per a tothom, una escola on cadascú avança d’acord amb les seves capacitats, on s’admet i es valora la diferència. Una escola on la solidaritat i el respecte es respiren, és a dir, impregnen el viure i el conviure de cada dia.
Administrativament s’ha consolidat la reserva de places per a alumnes amb necessitats educatives especials en totes les etapes: infantil, primària i secundària i en els ensenyaments postobligatoris, formació professional, programes de qualificació professional inicial (PQPI) i batxillerat.
S’ha dotat els centres de personal de suport educatiu, tècnics d’educació infantil, auxiliars d’educació especial i mestres especialistes. S’ha ampliat a l’ensenyament bàsic el nombre d’unitats de suport a l’educació especial. S’han
Necessitats educatives especials. Estat de la qüestió
creat nous serveis educatius específics per a alumnat motriu (SEEM) i per a alumnat amb trastorns generalitzats del desenvolupament i la conducta (SEETDIC).
Tot i aquestes fortaleses legals i administratives, pel que fa al canvi social en el reconeixement de la diferència i dels avenços socials en aquests temes, cal identificar i superar algunes febleses conceptuals, conjunturals i socials per tal d’avançar a poc a poc, però fermament, cap a una societat més equitativa i solidària.
Febleses conceptuals. Quan parlem de diversitat, integració, inclusió, normalització, l’imaginari de cadascú és diferent i els conceptes estan poc clars. A més, aquests conceptes es prioritzen basant-se en conveniències que de vegades no coincideixen amb les necessitats de l’alumne o la persona. És el cas de la diferència entre el concepte d’inclusió i integració o el concepte mateix de diversitat. El concepte de diversitat a les aules s’ha emprat sovint com un dels grans problemes a solucionar en l’escolaritat bàsica. Coneixeu cap persona que sigui igual a una altra? Coneixeu algun grup de persones en què siguin totes absolutament iguals? Com diu el José Saramago en el seu llibre L’home duplicat, tothom té dret a ser únic i irrepetible. La diversitat és una propietat característica de qualsevol grup humà.
La diversitat de les persones s’ha de reconèixer socialment com un fet natural i enriquidor. Aquest
BUTLLETÍ XARXA TET BAIX LLOBREGAT
3
reconeixement de la diferència, de la diversitat, ha d’impregnar l’imaginari conceptual col•lectiu: tothom val per a alguna cosa, però no tots valem per a tot.
Febleses conjunturals: la crisi, els recursos. He sentit a dir moltes vegades que de qualsevol amenaça, se’n pot fer una oportunitat. Potser ha arribat el moment de repensar els recursos propis, els recursos de l’entorn i, sobretot, de tornar a prioritzar el que podem fer tots i cadascun de nosaltres sense esperar que tot ens vingui donat des de l’Administració. Cal avançar en les organitzacions de centre i d’aula que faciliten l’aprofitament de tots els recursos humans del centre i que afavoreixen l’autonomia dels alumnes i la col•laboració entre ells.
Febleses socials. Estem deixant a les mans dels centres educatius tota la responsabilitat de la inclusió de l’alumnat. No ho poden fer sols. No podem tenir una escola inclusiva si les famílies de tots els alumnes no se senten corresponsables de l’acolliment i acompanyament de tot l’alumnat. Es tracta que cada sector assumeixi la seva quota de responsabilitat. Es tracta que tots vetllem pels infants més vulnerables en lloc de pensar que poden ser un perill per als nostres fills o companys.
Des del sistema educatiu s’han fet molts avenços, però ara convé avançar en el pas del sistema educatiu al món
del treball per tal que socialment i laboralment puguem parlar d’un major grau d’inclusió.
En resum, cal aprofitar totes les oportunitats que dóna la legalitat per avançar cap a una educació inclusiva de forma decidida i sostenible. S’han de millorar algunes organitzacions escolars per afavorir l’atenció a tot l’alumnat. Les famílies
han de col•laborar en l’escola i respectar-la. Els Serveis Educatius han de tenir
un alt nivell de formació i coordinació per tal de donar
una resposta integral i tècnica als centres, als alumnes i a
les seves famílies. Cal que la resta de departaments de la
Generalitat, els ajuntaments, les entitats i les associacions
focalitzin esforços en la inclusió social i laboral de tot l’alumnat.
Per acabar, una frase del Martí Pol plena d’esperança:
-Vinc de molt lluny i vaig molt lluny encara, ple de somnis i llum- Carme Mañá Escarihuela Inspectora d’Educació
Yolanda Mambrilla és professora de la USEE (Uni-tat de Suport a l’Educació Especial) de l’Institut Mediterrània de Castelldefels des de fa 6 anys.
1. Com treballeu la TET amb l’alumnat amb necessitats educatives especials (nee)?Bé, s’inicia amb un procés d’orientació que comença a 2n d’ESO i es fa tant amb les famílies com amb els alumnes. Es tracta de veure quins són els interessos o aptituds dels alumnes i també veure quines expec-tatives futures reals tenen. Actualment tenim un grup a 2n d’ESO en el qual ja hem començat a treballar perfils professionals i comencem a parlar d’interessos i aptituds. A 3r també es treballen aspectes de per-sonalitat, aptituds, valors i altres aspectes importants per poder prendre una decisió. A 4rt es fan itineraris acadèmics en funció dels interessos professionals i hi ha matèries orientades al món laboral amb continguts molt pre-professionals i necessaris per a una bona in-serció al món laboral. Fa dos cursos, vam haver de fer una diversificació curricular amb més continguts professionals-manipu-latius dins del centre amb tres alumnes de NEE de la nostra USEE.
2. Com es va crear aquesta iniciativa? Fa dos cursos, teníem un grup d’alumnes de la USEE que en finalitzar 4rt no tenien cap sortida acadèmica ni laboral que fos coherent amb tot el treball d’inclusió que dins del centre s’havia fet i que fos coherent amb el que les famílies volien. El seu futur en acabar l’ESO era molt incert, sense cap garantia real d’èxit ni perspectives d’inserció laboral. Va ser un moment molt difícil en què calia prendre decisions encertades i que tinguessin un objectiu clar. Així que, davant la necessitat, ens vam posar
a treballar en aquest projecte. Vam decidir tenir un grup de 3 alumnes de la USEE un any més al centre. Durant el curs següent, a més de fer unes hores dins un grup classe per continuar treballant i reforçant aspectes de formació personal com l’ètica , la tutoria i matèries d’itinerari, vam oferir-los la possibilitat de treballar diferents perfils professionals. D’aquesta manera podíem intentar organitzar la seva sortida a la postobligatòria.
3. Quins perfils professionals vau treballar a l’Institut? Van ser tres: auxiliar administratiu, conserge i aju-dant de cambrera a la cantina.
4. L’institut està preparat per treballar aquest tipus de contingut? Sí. Amb recursos personals es pot fer, però aquest no és el problema. El que reclamem des dels centres és una continuïtat fora del centre; no hem de crear expectatives falses. El treball en xarxa és molt impor-tant, des de dalt, l’empresa, baixant fins als centres. Cal crear itineraris acadèmics professionals que co-mencin als centres i acabin amb una inserció, tenint en compte les necessitats laborals de la zona i els interessos dels alumnes, sempre dins d’un context on puguem oferir alternatives amb èxit encara que calguin determinats suports i adaptacions. El pro-jecte treball amb suport és una bona experiència en aquest camp, però no amb les condicions actuals on manquen hores per poder fer bé la feina i on la con-tinuïtat del projecte no està garantida.
La transició escola treball i l’alumnat amb necessitats
ENTREVISTA
educatives especials
BUTLLETÍ XARXA TET BAIX LLOBREGAT
5
5. Com perceben els pares aquest projec-te? Als pares els preocupa molt el futur dels seus fills i filles. Mentre que són a l’institut saben què fem, però quan parlem de la sortida del centre tot és diferent. És una gran preocupació per a les famílies, i aquest projecte va poder donar resposta un any més però tampoc solucionava el problema real.
6. Quina és la implicació del professorat?Sempre hi ha hagut disponibilitat del professorat per col•laborar-hi, però com en qualsevol projecte sem-pre hi ha un procés. En un principi, ho vam entomar amb la gent del departament d’orientació i un cop que es va fer visible el grau d’autonomia i responsabilitat amb què els alumnes feien les feines, més part del professorat va ajudar a donar sentit i contingut al que feien al centre, demanant-los coses que poguessin fer.
7. Quin es el perfil de l’alumnat? Alumnes amb retard cognitiu greu i alguns també amb situacions familiars i socioculturals que afe-geixen dificultats en tot aquest procés.
8. Quines opcions formatives o laborals en acabar l’ESO té l’alumnat amb nee?Depèn de si tenen o no títol de l’ESO. Si tenen títol de l’ESO, poden fer un cicle formatiu però això no vol dir que puguin tenir una adaptació de les unitats competencials. Segons la normativa, es pot fer però no és fàcil fer una adaptació si no tens a la postbligatòria recursos personals ni la preparació dels docents per fer-ho. Aquí encara hi ha molta feina a fer. En cas de no tenir el títol de l’ESO, tenim els Programes de Qualificació Professional Inicial, PQPI, encara que en el nostre municipi no tenim alumnes amb aquest perfil. I una de les altres opcions és el treball amb suport. De les tres alumnes que van sortir, una està fent un cicle a Sant Just Desvern (ara fa el segon curs amb algunes matèries de primer). Una altra alumna ha fet l’orientació laboral i pràctiques en una empresa i actualment estan buscant-li una feina, però com que és un moment complicat tant per accedir a formació (ja que demanen títol de l’ESO per apuntar-se a cursos ocupacionals) com per accedir al món laboral, el procés s’està allargant . L’orientació de l’altra alumna ha estat en un centre ocupacional a Sant Boi. Els que han sortit aquest curs estan fent un curs a Barcelona dins la Fundació per la Síndrome de Down i actualment són a casa en espera de les pràctiques; però i desprès, què?
9. Quins aspectes destacaries com a po-sitius?Com a positiu és tot el progrés maduratiu que aquest alumnat fa durant tota l’ESO. Hi ha un canvi impor-tant de primer a quan surten del centre, tant pel que fa a automia, responsabilitat, comunicació, habilitats socials,... Positiu també és el canvi que provoca en els mateixos docents la construcció d’una societat diferent on tothom hi té cabuda. Només fent visibles aquestes experiències podem ajudar que es donin aquests canvis. Es tracta de desenvolupar al màxim les capacitats de cada un i construir persones amb un grau d’autonomia i responsabilitat que puguin fer allò que es proposin. Positiu també és com la resta de companys del centre són espectadors directes de les capacitats d’aquests alumnes i, en un futur, qui sap si algun company o companya serà qui haurà de contractar una persona amb aquest perfil. Tots apre-nen; es tracta d’aconseguir que la diferència s’acabi interioritzant com a normalitat.
Positiu també és l’esforç i l’empenta dels professionals que es dediquen a fer tot el treball d’inserció amb aquests alumnes, l’acompanyament que fan a les empreses, el suport, la coordinació amb els empresaris, la supervisió... Són moltes les tasques que fan i moltes vegades estan molt sols... Cal un treball en xarxa. Pensem que per arribar a una societat més inclusiva, cal un treball primer de sensibilització cap a les empreses, de conèixer les possibilitats d’èxit que aquests alumnes tenen quan estan davant d’una feina. Un cop tenim les empreses, cal treballar aquests continguts més professionalitzadors i preparar-los, i això es pot fer un cop acabada l’ESO, en forma de PQPI adaptat. Un dels problemes que està tenint aquest alumnat en el treball amb suport és la manca de coneixements de determinats perfils professionals; però això té solució, només cal fer-ho.
10. Quines són les principals necessitats que trobeu en la transició escola-treball?Des dels centres, pensem que els esforços han d’anar cap a: Primer, un treball en xarxa on estiguin representades totes les etapes formatives i laborals d’una persona. Segon, establir uns itineraris formatius de transició escola-treball per a aquest alumnat que acabi amb la inserció laboral amb èxit. Tercer, és necessari que algú faci l’acompanyament en tot aquest procés, que tutoritzi també la família i que en qualsevol moment del procés pugui treballar per reconduir qualsevol situació.
1.On treballes actualment?A Intersposa de Viladecans, una empresa dedicada a la producció de vestits de núvia de la línia de Jesús Peiró.
2.Quines són les teves tasques en aquesta empresa?Faig les tasques habituals de mosso de magatzem, com controlar els estocs, carregar i descarregar, re-ciclar el cartró, cercar material per a l’empaquetadora o folrar botons amb roba amb una màquina manual, entre d’altres.
3.Com valores l’experiència de treballar actualment?Molt bona. He tingut molta sort de trobar aquesta feina aquest any, amb la crisi econòmica que viu el país.
4.Havies treballat anteriorment?Sí, havia treballat fent de peó de jardineria/via pública en plans d’ocupació de l’Ajuntament, però des de l’any 2008 estava aturat i m’ha costat molt trobar feina.
5.Continues tenint relació amb el SIL&TAS de Caviga?Sí, continuo tenint-hi relació i la Mayte (tècnica laboral de suport) m’ha comunicat que pel gener del 2012 em farà suport a l’empresa per ensenyar-me noves tasques de magatzem: paqueteria, albarans... D’aquesta manera, em podran ampliar la jornada de 4 a 6 hores.
6.Què és per a tu el SIL&TAS?Un servei que m’ha donat suport en la recerca de feina. M’ha donat una oportunitat...
7.Què t’ha aportat el SIL&TAS en el fet de trobar i mantenir la feina actual?M’ha orientat cap a noves professions -mosso de magatzem- i m’ha ajudat a tenir més èxit en la recerca de feina. Em van posar a prova fent pràctiques amb suport. He après coses noves i estic content del servei.
8.Quina competència és la que creus haver millorat més durant el teu pas pel SIL&TAS?He millorat en l’ús de l’ordinador. He après a treballar amb Word i Internet; a fer-me un correu electrònic i a conèixer recursos laborals.
9.Pots explicar-nos activitats concretes que has fet al servei?He après a fer/millorar el meu currículum i la carta de presentació, pautes per passar amb èxit una entrevista, a seleccionar millor les ofertes de treball, diversos tipus de contractes i convenis, etc. He participat en sortides laborals, per conèixer els oficis/ocupacions, he après més informàtica i hi he perdut la por.
10.Vas fer pràctiques en alguna empresa? Què destaques d’aquesta experiència?Sí, d’octubre a desembre vaig fer pràctiques no laborals a Intersposa, on treballo ara des del 7 de desembre. En destaco que em tracten molt bé i que hi sóc un més. Anteriorment havia fet feines de peonatge de jardineria i passava fred i calor. Ara sóc en una empresa on hi ha molt bon ambient, on respecten les persones i el seu ritme de feina. Estic molt content.
11.Com vas conèixer el SIL&Tas de Caviga?Els vaig conèixer a través de Serveis Socials de l’Ajuntament de Viladecans. Vaig anar-hi perquè portava 3 anys sense trobar feina i sense prestació econòmica. Vaig sol•licitar ajuda, em van parlar del servei i ...
“Un servei que m’ha donat suport en la recerca de feina. M’ha donat una oportunitat...”
Javier Francisco Sánchez Martín, 35 anysciutadà de Viladecans
Situació actual: Participa en el Servei d’Integració Laboral-Treball amb suport (SIL-TAS) CAVIGA, una iniciativa impulsada per la Fundació Privada Caviga com a estratègia d’inserció laboral a l’empresa ordinària. S’adreça específicament a persones de Castelldefels, Gavà i Viladecans que formen part de col•lectius amb dificultats especials d’incorporació al mercat de treball ordinari. Aquestes persones podran aconseguir un lloc de treball a l’empresa ordinària i mantenir-lo encara que només comptin amb el suport del programa.
7
HISTÒRIES DE VIDA
EXPERIÈNCIES
El projecte s’emmarca dins el conveni de col•laboració entre el Departament d’Ensenyament i l’Ajuntament del Prat de Llobregat, per al projecte de diversificació curricular de la ciutat del Prat d’atenció educativa a la diversitat de l’alumnat d’educació secundària del municipi.
Es va iniciar el curs 2009-2010 i s’adreça a alumnat amb necessitats educatives especials que està cursant l’etapa d’educació secundària obligatòria i que necessita una formació tècnica i personal que el capaciti professionalment per incorporar-se al món laboral.
L’objectiu, doncs, és el de donar una resposta educativa professionalitzadora i inclusiva a un grup d’alumnes, fomentant que participin en contextos habituals de la vida quotidiana d’una persona, perquè quan siguin adults puguin tenir la millor qualitat de vida possible.
Persones destinatàries
Alumnes de més de 15/16 anys que han cursat els primers cursos de l’ESO amb resultats poc satisfactoris en un institut o aquells alumnes que són susceptibles d’assolir els objectius i continguts
Projecte “Secundària Activa” del Centre d’EducacióEspecial Can Rigol
adaptats de l’ESO. En aquests moments, hi participen 16 alumnes (4 són de nova matriculació, provinents de diferents instituts de la població).
Metodologia del projecte i professionals implicats
L’alumnat, majoritàriament, fa dos dies de pràctiques externes i la resta de dies treballa àrees curriculars d’educació secundària obligatòria adaptada (matemàtiques, llengua, geografia i història...) i àrees relacionades amb l’especialitat de la branca d’hoteleria i restauració (nutrició i dietètica, FOL...)
Sobre el període d’estada en pràctiques, cal destacar la coordinació mensual entre el referent de l’empresa on es fan les pràctiques i el/la tutor/a del curs, l’acompanyament físic de l’alumne/a els primers dies de pràctiques (presentació al referent, modelatge) i la tutoria individualitzada setmanal amb l’alumne/a. Pel que fa a la intervenció amb la família, es fixa una reunió de compromís a l’inici de les pràctiques, diverses reunions de seguiment mentre es fan i una reunió d’avaluació en finalitzar-les.
Els professionals implicats en el projecte són les dues tutores, altres professionals de l’escola, la treballadora social i psicopedagoga de l’EAP i els referents de pràctiques externes.
Empreses col•laboradores
Hotel Tryp Airport, Hotel Ciutat del Prat, Fundació Catalana de l’Esplai i Alimentart
Contacte
Col•legi d’Educació Especial Can RigolCarrer de Ribes de Freser, 18-2008820 El Prat de LlobregatTel. 93 370 85 09 - Fax 93 478 36 [email protected]
PQPI - PTT
PQPI - ALTRES
FORMACIÓ PERMANENT
PQPI - FIAP
FORMACIÓ OCUPACIONAL
Auxiliar de fontaneria, calefacció i climatització; Auxiliar de muntatge i manteniment d’equips informàtics
Auxiliar de vendes, oficina i atenció al públic; Auxliar d’hoteleria: cuina i serveis de restaurant i bar
Auxiliar de fabricació mecànica; Auxiliar de vendes, oficina i atenció al públic.
Auxiliar de mecànica i electricitat; Auxiliar de vendes, oficina i atenció al públic
Auxiliar en operacions de muntatge d’instal•lacions electrotècniques en edificis; Auxiliar de vendes, oficina i atenció al públic
Auxiliar de vendes, oficina i atenció al públic; Auxiliar de reparació i manteniment de vehicles lleugers
Auxiliar de pastisseria i fleca; Auxiliar de muntatge i manteniment d’equips informàtics
Auxiliar de comerç i atenció al públic; auxiliar en activitats d’oficina i en serveis administratius generals; auxiliar en fontaneria, calefació i climatització; auxiliar de muntatge i manteniment de sistemes microinformàtics
Auxiliar en jardineria; Auxiliar en manteniment
Auxiliar en Fusteria
Pintura; Jardineria
Auxiliar en muntatges d’instal•lacions elèctriques i d’aigua i gas.
Fusteria d’alumini
A consultar
Auxiliar de fabricació mecànica i d’ajust de soldadura
Auxiliar en muntatges d’instal•lacions elèctriques i d’aigua i gas.
Auxiliar de vendes, oficina i atenció al públic; Auxiliar de cuina; auxiliar en operacions de muntatges d’instal·lacions electrotècniques en edificis Auxiliar de cuina; Auxiliar d’electricitat
Auxiliar de perruqueria i estètica; Auxiliar de reparació de vehicles lleugers; Ventallers (tastet de tallers)
Auxiliar de vendes, oficina i atenció al públic.
Auxiliar en muntatges d’ instal•lacions elèctriques, d’aigua i gas
Muntatge informàtic Auxiliar en comerç i atenció al públic (alumnat NEE derivat discapacitat) Auxiliar en imatge personal: perruqueria i estètica
A consultar
A consultar
A consultar
Gestor/a de magatzem; Reparador/a mantenidor/a d’instal•lacions de fontaneria i calefacció; Soldador/a per arc elèctric; Administratiu comercial; Aplicacions d’informàtica de gestió; Instal•lador/a d’energies renovables en edificis; Informàtica;Instal·lador d’energies renovables en edificis
Ajudant de cuina; Gestió comptable; Monitor/a d’activitats de lleure infantil i juvenil.
Cuidador/a de discapacitats físics i psíquics; Atenció sociosanitària a domicili (ESO o prova d’accés); Atenció sociosanitària a institucions ( ESO o prova d’accés)
Gestor de magatzem; Auxiliar de geriatria
A consultar
Mecànic de vehicles lleugers
Perruqueria
Programa SEFED (Activitats de gestió administrativa); Anglès atenció al públic; Gestor/a a de magatzem; Informàtica de l’usuari/ària; Aplicacions informàtiques de gestió financera comptable
Monitor/a d’activitats de lleure infantil i juvenil.(per a majors de 18 anys+ESO) ; Aplicacions Informàtiques de gestió.
A consultar
Administració; Sociosanitària; Noves tecnologies; Logística; Soldadura
A consultar
A consultar
Graduat en Educació Secundària Obligatòria
Primer cicle de Graduat en Educació Secundària Obligatòria
Graduat en Educació Secundària Obligatòria a distància (Autoformació)
Preparació per a la prova d’accés als Cicles Formatius de Grau Mitjà
Preparació per a la prova d’accés als Cicles Formatius de Grau Superior
CFGM*
GES
GES*
GES**
BUTLLETÍ XARXA TET BAIX LLOBREGAT
ESPECIALITATS FORMATIVES OFERTADES
9
CASA D’OFICIS Instal·lacions de plaques solars i instal·lacions i manteniment de xarxes informàtiques
Mòduls de jardineria i instal·lacions de sistema de reg; Accesibilitat i millora de la via pública.
CFGS*
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29 - 38
39
40
41
42
43 - 44
45
46
47
48
49
50
51 - 53
54
PQPI -PTT PQPI - FIAP PQPI - ALTRES
ABRERA
CASTELLDEFELS
CORNELLÀ DE LLOBREGAT
EL PRAT DE LLOBREGAT
ESPARREGUERA
MARTORELL
MOLINS DE REI
OLESA DE MONTSERRAT
VILADECANS
PALLEJÀ
SANT BOI DE LLOBREGAT
SANT VICENÇ DELS HORTS
GAVÀ
PTT DE CORNELLÀ C/ ignasi Iglesies, s/n 93 375 53 51 @[email protected]
FIAP ESTEVE TERRADAS C/ Bonavista, s/n 93 377 11 00 @[email protected]
FIAP MIQUEL MARTÍ I POL C/ Verge de Montserrat, s/n 93 377 56 67 @[email protected]
LA CARENA Carretera d’Esplugues, 240 93 261 90 01 @[email protected]
VENTALLERS/FUNDACIÓ Ctra. l’Hospitalet, s/n 93 377 31 89 @[email protected]
CASA D’OFICIS
SERVEI LOCAL DE GARANTIA SOCIAL C. Giralda, 6 93 634 21 11 @[email protected] [email protected] [email protected] Carmen Ferrer, Didac Ballesteros i Gregorio Blanes.
ÀREA DE PROMOCIÓ ECONÒMICA I COMERÇ. CENTRE LA GUAITA 93 655 11 50 ext.1860 Santi Amaro Personat
INSTITUT ILLA DELS BANYOLS C/ Lo Gaiter de llobregat, 121-123 93 478 03 93 @[email protected] Manel Pedraza i Carmen marin
INSTITUT RIBERA BAIXA Av. de l’Onze de setembre, 36-38 93 379 40 97 @[email protected] Gabriel Torres
CASAL DE CAN TINTORER Camí de can Tries, s/n 93 263 96 32 @[email protected]
QUALITAT I FORMACIÓ Centre de suport a l’empresa. C/ progrés, 27 93 638 92 73 @[email protected]
REGIDORIA D’ENSENYAMENT Av. Josep tarradelles, 11 baixos 93 775 25 38 @[email protected] Montse Boix i Dolors Caro
INSTITUCIÓ ESCOLAR BALMES C/ Pere Puig, 84 93 774 29 35 @[email protected] Hernàndez
CENTRES D’OCUPACIÓ I SERVEIS A LES EMPRESES JOAN N. GARCÍA- NIETO C/ Francesc Layret, 15
(Pol Ind El Pla) 93 668 48 12 @[email protected] Meritxell Martín Moreno INSTITUT DANIEL BLANXART
C. Vall d’Aran, s/n 93 778 07 34 @[email protected] Marc Font
DEPARTAMENTS DE JOVENTUT I EDUCACIÓ C. Claverol, 6-8 93 602 92 21 @[email protected] Estrella Olmo
COL·LECTIU DE CULTURA POPULAR C. Linares, 2 93 656 18 06 @[email protected] CES SALESIANS SANT VICENÇ C. Rafael Casanova,122-124 93 656 29 58 @[email protected] Francesc X.squets
EDIFICI MILÀ GELABERT Ronda Sant Ramon, 132 93 630 66 76 @[email protected] Sonia Gutiérrez, MªJosé Garcia
INSTITUT CAMPS BLANCS AV. Aragó, 40 93 640 73 12 / 93 630 68 46 @[email protected]íctor Blanco
FUNDACIÓ MARIANAO C. Girona, 30 93 630 30 62 @[email protected] Esther Roch i Raquel López
1
2
3
4
5
6
7
CENTRE DE PROMOCIÓ ECONÒMICA I RECURSOS A LES EMPRESES CAN CALDERON C. Andorra, 64 - Polígon Can Calderon 93 635 18 04
8
9
10
11
12
13
14
15
OFERTA PROGRAMES FORMATIUS
INSTITUT TORRE ROJA Av. dels Jocs Olímpics, 8 93 637 37 00 @[email protected]
16 CENTRE DE PROMOCIÓ ECONÒMICA I RECURSOS A LES EMPRESES CAN CALDERON C. Andorra, 64 93 635 18 04 ACADÈMICA FRANDASER(*)
17
18
19
20
21
22
23
24
CENTRE DE PROMOCIÓ ECONÒMICA I RECURSOS A LES EMPRESES CAN CALDERON C. Andorra, 64 93 635 18 04
25
26
CASA D’OFICIS FORMACIÓ OCUPACIONAL FORMACIÓ PERMANENT
DEPARTAMENT DE POLÍTIQUES D’OCUPACIÓ Crta. de l’Hospitalet s/n 93 474 33 99 @formacioa@aj_cornella.cat CEPROM BAIX LLOBREGAT C. Sevilla, 11-13 2ªplanta 93 474 07 33 @[email protected] FONS DE FORMACIÓ SANT ILDEFONS Joan Fernández i Comas, 3 93 376 71 10 @[email protected] INSTITUT GAUDÍ DE LA CONSTRUCIÓ Cobalt, 58 93 474 03 73 @[email protected] UGT BAIX LLOBREGAT Revolt Negre, 12 93 261 90 09 @[email protected] SEFOR-DRECERA Marcelina Menéndez Pelayo, 22 93 474 51 04 @[email protected] ZIGA ZAGA SL General Manso, 14 93 377 13 10 @[email protected] ASS PROFESIONALS EMPRESARIS ELECTRICITAT, FONTANERIA, GAS I AFINS DEL BAIX LLOBREGAT Avda de la Fama, 56-58 93 474 47 46 @[email protected] COLISEUM THE CORNER
CENTRE DE FORMACIÓ D'ADULTS DE CORNELLÀ C. Ignasi Iglesies, s/n 93 375 59 03 @[email protected]
CFGM* CFGS*
ÀREA DE PROMOCIÓ ECONÒMICA I COMERÇ. CENTRE LA GUAITA 93 655 11 50 ext.1860 Santi Amaro Personat
LA GUAITA CENTRE DE SUPORT A L’ECONOMIA DE CASTELLDEFELS Ctra. de la Sentiu, 1 93 635 25 75 @[email protected] Santi Amaro
CENTRE DE FORMACIÓ D'ADULTS VERDAGUER C. Muralla, s/n 93 635 25 75 @[email protected] del Cazo
GES CFGS*
PROMOCIÓ ECONÒMICA Rambla del Torrentet, 16 93 770 01 02 @[email protected] Lídia Prats
CENTRE DE PROMOCIÓ ECONÒMICA Les Moreres, 48 93 478 68 78 @[email protected] Isabel Escamilla FUNDACIÓ CATALANA DE L’ESPLAI C. Riu Anoia, 42-54 93 551 15 15 CENTRE D’ESTUDIS FORMA’T AV. Doctor Gallart i Monés, 2 1r 2ª 93 370 92 71
DEPARTAMENT DE TREBALL I FORMACIÓ Av. Mil·lenari, 8 93 770 85 98 @[email protected]
AFA ESPARREGUERA C. de Baix, 8 93 777 64 79 @[email protected] Moreno
CFGM*
CENTRE DE SUPORT A L’EMPRESA C/ progrés, 27 93 633 34 50 @[email protected] QUALITAT I FORMACIÓ Centre de suport a l’empresa. C/ progrés, 27 93 638 92 73 @[email protected]
CENTRE DE FORMACIÓ D'ADULTS GAVÀ Casa de les Families C. Sarria, 5 93 662 07 04 @[email protected] IES CALAMOTAV Joan Carles I, 62 93 663 44 50 @[email protected] ESCOLA DE FORMACIÓ PROFESSIONAL ACADÈMIA NÚRIA C. Apel·les Mestres, 52-58 93 662 21 13 @[email protected]
CFGS*
IE BALMES (*) C/ Pere Puig, 84 93 774 29 35 @[email protected] Manel Hernàndez OLGA DIFUSIÓ (*) C/ Abrera, 5 93 773 53 99 Oscar Tutusaus
CFA MARTORELL Av. Josep tarradelles, 11 baixos 93 775 48 34 @[email protected] Pedro Díaz
GES GES** CFGS*
CENTRES D’OCUPACIÓ I SERVEIS A LES EMPRESES JOAN N. GAR CÍA-NIETO C/ Francesc Layret, 15 (Pol Ind El Pla) 93 668 48 12 @[email protected] Francesca Santa Miranda @[email protected] Alfons Torre-Marín Domingo
CFPA RAFAEL FARRÉ C. Canal de la infanta, 23-25 93 680 16 36 @[email protected] Manel Izquierdo
GES CFGS*
SERVEI DE PROMOCIÓ ECONÒMICA C. Salvador Casas, 28-32 93 778 00 50 EXT. 2400 @[email protected] Fina Torrabadella
CFA MARE DE DÉU DE MOTSERRAT C. Jaume Balmes s/n 93 778 28 02 @[email protected] Dolors Puig
CFGS*GES
PROM. ECONÒMICA Pl. del Molí, 1 93 680 71 00 @[email protected] COL·LECTIU DE CULTURA POPULAR C. Linares, 2
93 656 18 06 @[email protected] Carmina Panero CES SALESIANS SANT VICENÇ C. Rafael Casanova, 122-124 93 656 29 58 @[email protected] Francesc X. Busquets
PROMOCIÓ ECONÒMICA Av. Prat de la Riba, 27 93 663 15 40 @ [email protected] Núria Genescà Puig
CORESSA C. Pau Claris, 14 93 652 98 30 @[email protected] Núria Arias i MªJosé Castro
CFA GARROSA Ptge. Pau Vila, 5-7 93 656 69 51 @[email protected] Miguel de Paz
GES CFGS*CFGM*
CENTRE DE FORMACIÓ D’ADULTS SANT BOI Pl. Montserrat Roig,1 93 652 98 40 @[email protected] Rosa fernándezINSTITUT CAMPS BLANCS Av. Aragó,40 93 640 73 12 @[email protected] INSTITUT MARIANAO Passeig de les mimoses s/n 93 640 78 58 @[email protected]
GES CFGS*CFGM*
CFGS*
CFGS*
CENTRE DE PROMOCIÓ ECONÒMICA I RECURSOS A LES EMPRESES CAN CALDERON C. Andorra, 64 93 635 18 04
CENTRE DE PROMOCIÓ ECONÒMICA I RECURSOS A LES EMPRESES CAN CALDERON C. Andorra, 64 93 635 18 04
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37 38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
53
52
54CFA EDÈLIA HERNÁNDEZ C. Santiago Rusiñol, 2 93 658 64 51 @[email protected] Anna Serrano
CFGM* CFGS*
CFGM* CFGS*
GESGES**CFGM* CFGS*
CALAIX DE SASTRE
BUTLLETÍ XARXA TET BAIX LLOBREGAT
L’alumnat amb NEE en el procés de Transició Escola – TreballMaterials de la ponència i experiències presentades a la jornada organitzada per la Xarxa TET del Baix Llobregat, realitzada a Viladecans el 8 d’abril de 2011. [+]
Acredita’tProcediment per a la gestió de l’acreditació de competències per a les persones que tenen experiència laboral però no un reconeixement oficial que ho certifiqui. Permet aconseguir una certificació que pot servir per arribar a obtenir un certificat de professionalitat i/o un títol de formació professional [+]
Eines per a l’orientació:
• www.unportal.net Web per al coneixement dels estudis reglats i les ocupacions, inclou cercador de cicles de formació professional i eines per a la tria d’estudis • El Test GRJa Coneixes el teu potencial? Aquest test que ajuda a l’autoconeixement i a la presa de decisions en el camí de construcció del projecte professional dels joves [+]
• Eines d’autoavaluació Eines interactives per avaluar el nivell d’assoliment de competències transversals com l’autocontrol, la relació interpersonal, d’organització, etc. i facilita recomanacions per al seu desenvolupament. Ajuntament de Lleida. [+]
Mart XXI«Mart XXI» és un programa adreçat a noies i nois de segon cicle d’ESO amb l’objectiu de despertar l’interès per la ciència i la tecnologia, reforçar la seva motivació i autoestima i contribuir a aconseguir que continuïn formant-se. [+] Article de GUIX, Elements d’Acció Educativa Ed.Graó. Num. 379 -Novembre 2011. UPC Castelldefels
Creus en la màgia?Material audiovisual per a la motivació dels i les alumnes en la primera etapa de l’ESO vers els estudis i primeres reflexions sobre el mercat laboral. Jornada de Màgia i Ocupació per al 2n curs d’ESO. Ajuntament Olesa de Montserrat. [+]
Pla de suport a l’escolarització i prevenció de l’absentisme escolar de l’Ajuntament de Viladecans. Viladecans va presentar el passat dia 29 de febrer de 2012, el pla que concreta un protocol d’actuacions compartides per la comunitat educativa i les administracions per a la prevenció, detecció i abordatge de l’absentisme entre els nois i noies d’entre 6 i 16 anys.
Materials de l’Àrea de Coneixement i Noves Tecnologies de la Diputació de Barcelona
• Dispositius locals d’inserció (DLI). Anàlisi, visió compartida i propostes de futur. Materials del curs realitzat el mes de juliol de 2011, dins del pla de formació de la Gerència d’Educació de Diputació de Barcelona, en el qual es van reflexionar i analitzar el passat, present i futur dels DLI:·Qui fa què en un DLI?·Avaluar per a millorar?·DLI: organització i funcionament·Document de síntesi del curs [+]
• Aprenent més, un nou recurs, en format DVD, per orientar en la transició escola treballAprenent més, són sis històries de vida en què joves i adults dialoguen a l’entorn del procés que va de l’escola al món laboral. Consta de sis vídeos dividits en quatre blocs temàtics adreçats a diferents col•lectius: el joves, les famílies, el professorat i el món empresarial. [+]
• EntreJoves: Com sobreviure a una entrevista de feina i no morir en l’intentMaterial en format DVD per a treballar com afrontar una entrevista de feina d’una manera pràctica i interactiva amb l’alumnat que no té experiència. S’acompanya d’una guia d’orientació per al professorat: Com preparar-se per a una entrevista de feina. [+]