butlletí consell menorca, abril 2016 cat

BUTLLETÍINFORMATIU

ABRIL 2016

AL CONGRÉS

AL PARLAMENT

AL CONSELL DE MENORCA

ALS MUNICIPIS

ESPECIAL CULTURA - LLIBRES

PODEM.A MENORCA

ABRIL 2016PODEM.AL CONGRÉS

Es diu Carol i té 35 anys. Fa 5 que

treballa per a una família de classe

mitjana alta, amb cinc nens menors

de 10 anys. S’aixeca a les 6:30h. A

les set baixa a per el pa i prepara

els berenars. A les vuit ajuda a ves-

tir-se als més petits i els acompanya

a la guarderia. A les nou fa la com-

pra diària i torna a casa. A les deu

neteja la sala, fa els llits i recull les

cambres. A les onze frega els atuells

i comença a preparar el menjar. A

les dotze treu al més petit a passe-

jar, i recull als altres dos nens de la

guarderia. A la una estan de torna-

da a casa i els dóna de menjar als

tres. Fica al llit als dos més petits a

dormir la migdiada i juga amb l’al-

tre nen mentre ella menja alguna

cosa ràpid a la cuina. A dos quarts

de tres arriben els pares i es troben

la taula posada i el menjar prepa-

rat. Els majors mengen en el col·le-

gi. Recull la taula, torna a fregar els

atuells i deixa la cuina impecable. A

dos quarts de cinc porta als petits

al parc. A la volta, els majors estan

a casa i els prepara el berenar. Des-

prés, en la saleta dels nens, planxa

una estona mentre veu la televisió

amb ells fins a l’hora dels banys. De

seguida, els sopars, primer sopa ella

amb els més petits i després els al-

tres. I ja, a recollir el bany i la cuina,

netejar les sabates de tota la família,

preparar les motxilles per l’endemà

i, per fi, una estoneta de descans. És

mitjanit. Carol té una habitació pe-

tita, al costat de les dels nens. Si hi

ha sort, avui no es despertarà cap

i podrà dormir sis hores seguides.

Abans d’apagar la llum, rellegeix les

cartes que guarda com a tresors.

Demà, quan vagi a fer la compra, li

ingressarà els diners a la seva mare,

com tots els mesos. Li envia 400

euros, i es queda amb 200; la mei-

tat per a les seves despeses i l’altra

meitat per estalviar per al viatge de

tornada i per obrir una botigueta al

seu país. La seva mare viu a l’altre

costat de l’Atlántic. És vídua, i cuida

de les dues nenes de Carol, de 6 i 8

anys. Un diumenge de cada mes, les

truca per telèfon des d’Espanya. De

vegades, les nenes no diuen gens,

i l’àvia les disculpa i parla per elles:

“S’acorden molt de la seva mamà,

envien molts petons”. L’estiu que ve

vol anar a veure-les. Després, cinc

anys més i ja està. Passen volant.

Mae de la ConchaDiputada al Congrés

Carol

PNL clic para ver

http://podemos.info/wp-content/uploads/2016/03/pnl-podemos-trabajo-domestico.pdf

2

ABRIL 2016PODEM.AL PARLAMENT

El Govern, desoint les veus crítiques

que des de Podem s’han alçat contra

la implantació de la facultat de medi-

cina, contínua amb la seva obsessió i

ens pretén convèncer que és el que

necessita Balears en aquest precís

moment. Però hi ha diferents qües-

tions que perjudiquen aquesta mesu-

ra en l’àmbit autonòmic i insular.

D’una banda, comporta un incompli-

ment dels acords del canvi i una mo-

dificació dels pressupostos que vam

votar per aquest any 2016. El que

mostra una falta de compromís per

part del Govern Balear a seguir les lí-

nies marcades per aquest any.

Recordem que aquesta nova facultat

suposarà 600.000 € el primer trimes-

tre de 2016 i 1 milió d’euros els anys

següents, aproximadament.

A més, la insularitat característica de

la nostra comunitat autònoma bene-

ficiaria únicament als estudiants ma-

llorquins, ja que, està demostrat, que

els estudiants de Menorca tendeixen

a estudiar a Barcelona i els d’Eivissa

a València. Això es deu al fet que el

cost d’abandonar la llar familiar per

poder cursar estudis superiors és el

mateix vagin a una o a una altra.

Si es renunciés al projecte “faraònic”

que suposa una facultat de Medicina

a Balears, es podria ajudar, per mitjà

de beques, als estudiants en els cos-

tos que suposa haver d’estudiar fora

del seu lloc de residència.

Per tant, realment Balears, abans

d’una facultat de medicina, requereix

una inversió major en recerca univer-

sitària (ara del 0,3%, de les més baixes

d’Espanya) i ajudar als estudiants de

les illes menors per poder continuar

els estudis sense suposar una càrre-

ga econòmica que moltes famílies no

poden suportar. Perquè, al cap i a la

fi, si un menorquí no disposa de re-

cursos per estudiar medicina fora de

casa seva, no ho podrà fer ni a Barce-

lona ni a Mallorca.

L’ecotaxa, o impost turístic sostenible, dit

de manera oficial, al final s’aprovarà amb

una millora substancial de la proposta ori-

ginal feta pel govern balear, gràcies a la

feina feta dels companys i companyes del

grup parlamentari Podem Illes Balears (Ai-

tor Morrás i Salvador Aguilera) i als que

vull agrair públicament la seva dedicació i

esforç.

Són 3 punts els que han estat conflictius i

que han costat molt arribar a un acord amb

els partits polítics que conformen el govern

balear (PSIB, Més per Mallorca i Més per

Menorca).

El primer punt es tracta de la finalitat. Des

de Podem hem defensat des del principi

que els projectes de compensació a pagar

amb l’ecotaxa siguin mediambientals. No

ho hem aconseguit del tot, ja que s’han in-

clòs finalitats que inclouen projectes com

formació o promoció turística. Entenem

que al turisme s’ha de compensar, però

l’ecotaxa no pot servir per a cobrir despe-

ses que els hi pertoca als hotelers assumir-

les.

El segon punt es tracta de la territorialitza-

ció. Des de Podem Illes Balears hem defen-

sat des del principi que hi hagi un reparti-

ment entre illes, i que sigui proporcional a

l’impacte i vulnerabilitat de cada illa. Al fi-

nal, després de molta lluita, s’ha aconseguit

assegurar que un 60% del recaptat vagui

a les diferents illes, i la resta, el 40% sigui

gestionat a nivell de totes les balears.

Per últim, i no menys important, es tracta

d’assegurar una participació real en la pre-

sa de decisió d’on aniran els doblers recap-

tats per l’ecotaxa i a quins projectes. En

aquest sentit s’obligarà als ajuntaments i

consells a fer processos participatius per a

triar els projectes que vulguin costejar amb

l’ecotaxa.

Tinc l’esperança que, després de tant de

renou amb l’ecotaxa, tiri endavant i s’apro-

vi, i sigui veritablement i a la fi una via de

compensació davant l’impacte brutal que

el turisme té sobre les nostres illes i que,

amb els projectes finalistes, els turistes pu-

guin veure on van els seus diners. Des del

Parlament estarem molt vigilants perquè

així sigui i no ens enganyin com va passar

amb l’anterior ecotaxa i que aquesta sigui

un èxit.

Necessita Balears una Facultat de Medicina, ara?

L’impost turístic verd, participatiu i territorialitzat a Menorca

Montse SeijasDiputada IB

David MartínezDiputat IB

3

ABRIL 2016PODEM.AL CONSELL DE MENORCA

PLE DEL CONSELL INSULAR DE MENORA

Aquest mes al Ple del Consell Insular de Me-norca s’han debatut assumptes molt impor-tants que afecten la ciutadania de Menorca i al seu futur. Com cada Ple, hem demostrat que som aquí per defensar a la població i mostrar una nova forma de fer política que té com a bandera l’extinció dels privilegis de la classe política, la participació ciutadana i la transparència. Encara queda molta feina per fer però mai ens faltaren les forces per dur endavant un govern per a les persones.

El primer punt del dia va consistir en una declaració institucional de tots els grups polítics respecte als drets de les perso-nes refugiades. La declaració aprovada per unanimitat considera l’acord entre la UE i Turquia una flagrant vulneració del dret in-ternacional i insta al Govern en funcions de l’Estat Espanyol a la seva reconsideració, així com, a reactivar i donar compliment a les propostes que CIMe va aprovar al seu Ple de 21 de setembre. A més es dóna su-port a les iniciatives de sensibilització i cooperació que acordi el Fons Menorquí de Cooperació, i suggereix que es duguin a ter-me projectes de cooperació directa amb les illes de Grècia que reben una major afluèn-cia de refugiats.

També, en aquest Ple hem presentat la nos-tra proposta per instar al Govern de l’Estat en funcions i al congrés dels Diputats, la derogació de l’article 87.3 de l’Estatut Bà-sic de l’Empleat Públic, i l’art. 33 de la llei de pressupostos generals de l’estat per 1991, articles que recullen el privilegi que es coneix com «nivell 33». I també es va valorar positivament la passa que ha fet el Parlament de les illes Balears per caminar cap a la derogació de la legislació autonò-mica en aquest sentit. Perquè considerem que és un privilegi que s’ha donat la classe política i que discrimina la resta de funcio-naris i de ciutadans que accedeixen a un càrrec polític, i perquè suposa una càrre-ga important pels pressupostos territorials obligant a la ciutadania a pagar aquest pri-vilegi vitalici. Aquesta proposta presentada ha estat aprovada per unanimitat. No deixa de sorprendre que aquells que van ostentar la majoria per fer-ho i no ho van derogar ara pretenguin maquillar-se com a defensors de la regeneració política.

Per altra banda, el Grup Popular va pre-sentar una proposta d’acord amb relació al nomenament de la directora de l’oficina de l’IBAVI a Menorca, en aquest sentit han acceptat les esmenes que la portaveu del grup polític PODEMos ha presentat, i que deixarien la proposta de la següent manera:

1) El CIMe considera inadequat el criteri de selecció del coordinador

2) Si es confirma l’amortització de les pla-ces per part del Govern Balear durant el go-vern del Partit Popular i per tant la impossi-bilitat de fer provisió amb empleats públics i la necessitat de fer el nomenament d’un càrrec de lliure designació, aquest es farà pel sistema que asseguri la igualtat d’opor-tunitats, màxima transparència i atenent a criteris tècnics adequats

3) Entre tant no es revisi el nomenament, l’oficina romandrà oberta i es mantindrà l’atenció directa als ciutadans per part de la coordinadora anomenada

La Consellera va mostrar la seva indignació perquè aquells que la legislatura passada van destruir qualsevol política d’habitatge i que van tancar l’oficina de l’IBAVI a Menor-ca, vinguin ara a demanar explicacions so-bre la designació de la directora en la seva reobertura.

L’objectiu clar era rompre el vot de l’equip de govern per poder-lo acusar d’inestabi-litat i de ruptura. Sembla ser que estar en un govern compartit fa que els partits es dilueixen i perden l’esperit propi dels seus votants que són qui els han posat on són. És molt «carca» pensar que això pot rompre un govern, el problema és que tal vegada, per segons qui, és difícil entendre que uns servidors públics siguin conseqüents amb els seus principis i puguin governar des del diàleg i no des de la imposició.

En el torn de preguntes el grup popular van demanar al Conseller de Medi Am-bient sobre el Pla Director Sectorial de Residus, els criteris per la compra de les bi-cicletes elèctriques i les gestions realitzades pel cobrament del PAC2015 dels pagesos menorquins. En primer lloc, tal com ha dit el conseller, el Pla Director Sectorial està sent desenvolupat, s’ha pressupostat i s’ha adju-dicat a una assessoria jurídica i administra-tiva perquè actualitzi un Pla que ja hi havia,

tant pel mateix pla com per la llei, d’haver estat actualitzat en 2012.

En segon lloc, els criteris per la compra de bicicletes elèctriques de la corporació va ser de relació qualitat-preu i basat en una enquesta feta als treballadors que les han de fer servir. Davant la crítica de no ha-ver-les comprat al comerç local, Javier Ares, emfatitza que es va haver de comprar fora de l’illa perquè els comerciants als quals es va recórrer no estaven disposats a realitzar els tràmits necessaris per poder vendre a l’administració.

En tercer lloc, pel que respecte al cobra-ment del PAC 2015 s’han realitzat tots els esforços possibles. Això s’ha traduït en què la mitja de pagament del PAC a Menorca és del 81% en relació amb la mitja estatal del 75% i el 69% de les Illes Balears.

El grup popular també ha realitzat dues preguntes a la consellera de Serveis Gene-rals Cristina Gómez, sobre transparència. Com ha respost la consellera ara per ara s’està posant al dia la publicació de tota la informació que no està penjada. Les mesu-res dels 100 dies estan publicades en format audiovisual i el seu estat d’execució està en procés d’aprovació. Respecte a les estadís-tiques i dades dels resultats d’aquestes polí-tiques recordem que el termini d’efectivitat d’una política pública no és qüestió de dies ni mesos sinó, que el resultat d’aquestes, s’ha de comprovar al llarg del temps. Res-pecte a la publicació dels contractes me-nors i les despeses de publicitat, aquests ja es troben publicats a la web. L’endarreri-ment d’aquesta publicació ve donat pel fet que l’anterior equip de govern va deixar de publicar-los al desembre de 2014 i s’ha ha-gut de posar al dia.

4


Quines són les àrees que dus a la teva Conselleria?

Duc tres grans àrees:

a- Serveis Generals, que comprèn l’activitat del Consell Insular en re-lació a les matèries de règim intern, que inclou els Serveis Jurídics i Se-cretaria, els Serveis Econòmics (Tre-soreria i Intervenció), Contractació, Recursos Humans, Manteniment d’edificis, Servei de Proveïment, In-formàtica, Servei d’atenció ciutada-na (SAC) i Gestió de la Qualitat, a més del Servei Insular de Prevenció de Riscos Laborals i el Servei de Pre-venció i Extinció d’incendis i salva-ment (Bombers) i les actuacions en matèria d’ Emergències i Protecció Civil.

b- Participació Ciutadana i Trans-parència per tal d’aconseguir la im-plicació de la ciutadania en les po-lítiques públiques i el rendiment de comptes per part de l’Administració, perseguint una major democràcia, eficiència i eficàcia en el seu funcio-nament.

c- Actuacions en matèria d’ Habitat-ge i Exclusió Social i Atenció Social als Jutjats per a prevenir i evitar els desnonaments dels ciutadans afec-tats per situacions d’insolvència so-brevinguda i en risc de vulnerabilitat habitacional i/o energètica, i quan no sigui possible, oferir solucions resi-dencials alternatives.

Quina és la que penses que és més invisible pel ciutadà?

Sens dubte l’àrea de Serveis Gene-rals, que és com la sala de màquines del Consell; s’espera d’ella funcioni a tot gas i sense problemes, però hem de dir que, tot i que els funcionaris en general són gent ben formada i amb moltes ganes de fer feina, el sistema per a proveir els llocs de tre-ball és molt rígid i estem patint les conseqüències de les retallades dels darrers anys. Tot plegat ha provocat que alguns serveis estiguin mancats del personal mínim imprescindible i aquesta situació inevitablement l’acaba patint el ciutadà en forma

d’endarreriment de les seves resolucions.

Com t’organitzes per poder fer feina en tantes àrees?

És important comptar amb les/els Caps de Servei de to-tes les àrees, elles són les que coneixen els seus equips; crec que la feina del polític és ex-plicar bé quina és la línia estratègi-ca de l’Equip de Govern, deixar ben definides les polítiques, però l’execu-ció, és cosa dels funcionaris, ningú millor que elles/ells coneixen la seva feina. La feina que està fent el meu Director Insular, Gabriel Pons Moles, és essencial, de fet és la persona que ha de visualitzar la conversió de les línies estratègiques en accions con-cretes que seran després explicades al personal. Una part de la seva feina és també de tipus supervisor, és im-prescindible valorar els impactes de les accions executades, de tal forma que quan sigui necessari es puguin revisar o rectificar decisions.

El passat desembre es van aprovar els Pressupostos 2016, com a Conse-llera de Serveis Generals has hagut de capitanejar aquest vaixell. Com has viscut els teus primers pressu-postos? Què canviaries dels pro-pers? No puc negar que el darrer trimestre del 2015 va ser realment dur, a la complexitat habitual hem d’afegir que no només era el nos-tre primer any (ens agafava a tots de principiants), sinó que per més afegir, en molts casos l’històric no servia per què la nova corporació ha reorganitzat moltes de les Con-selleries, de tal forma que els pro-grames en molts casos han canviat de departament. Cal recordar que el Consell és el que s’anomena una « hisenda captiva», expressió que ve a definir aquelles administracions els ingressos de les quals depenen pràc-ticament en la seva totalitat, de les decisions preses per altres adminis-tracions. De cara als pressupostos del proper any, voldria haver poder enllestit el Pla Estratègic de Subven-cions i haver iniciat línies de partici-pació ciutadana referides a les deci-

sions pressupostàries.

Quins reptes en participació i trans-parència et proposes pel 2016?

En participació esper poder haver in-troduït eines telemàtiques de debat en la web del CIMe, i com ja he dit abans, començar a pensar en pressu-postos participatius. En transparèn-cia, dins del 2016 esper haver redac-tat i aprovat el Codi de Bon Govern, també anomenat Codi Ètic, i haver aconseguit complir amb tots els in-dicadors de transparència. He de dir que les noves eines d’administració digital que el CIMe es veurà obligat a adquirir intentarem que ja duguin incorporades les passes necessàries de tots aquells processos administra-tius que per transparència és obligat que acabin amb l’abocament d’infor-mació i/o documentació a la web del Cime. En relació als documents, es demana que el format abocat sigui reutilitzable, de tal forma que els ciu-tadans puguin fer alguna cosa més que llegir la informació, el que es va-lora és que aquesta pugui ser extreta i permeti fer-hi feina (fer gràfics, càl-culs comparatius, etc).

En temes d’habitatge, com conside-res que hauria d’abordar-se el tema dels desnonaments i l’exclusió resi-dencial des d’una Conselleria que no té competències en habitatge?

Efectivament no tenir competències en Habitatge mos obliga a haver de signar Convenis de col·laboració amb les administracions que sí que tenen la competència, en aquest cas el Govern Balear. Només una vegada s’hagi signat el Conveni serà possible la contractació de treballadors pú-blics per a desenvolupar les tasques d’assessorament legal i social en tema desnonaments i pobresa ener-

ENTREVISTA

Cristina Gómez Consellera de Serveis Generals, Participació ciutadana i Transparència

5


CONSELLERIA DE SERVEIS GENERALS, PARTICIPACIÓ I TRANSPARENCIA

L’oficina de l’Institut Balear de l’Ha-

bitatge (IBAVI) a Menorca, que va

obrir les portes el 7 de març, ha atès,

en vuit dies, fins a 168 persones que

s’han desplaçat a l’oficina per ser in-

formades sobre distints assumptes

relacionats amb l’habitatge. A més a

més, prop d’un centenar de persones

han telefonat a l’oficina per tal de re-

bre igualment informació. Aquestes

dades demostren la necessitat que

tenien els ciutadans de Menorca de

tornar a tenir una oficina pròpia de

l’IBAVI, després que el Govern ante-

rior, en plena crisi, l’eliminés i deixés

els ciutadans de Menorca sense tenir

un lloc al qual dirigir-se per cercar in-

formació i solució als problemes vin-

culats a l’habitatge..

L’oficina té la vocació de convertir-se

en punt de referència en matèria

d’habitatge a Menorca, de manera

que l’oficina sigui el punt comú al qual

es puguin dirigir els ciutadans per ob-

tenir respostes adequades coordina-

des a les seves necessitats.

En aquests dies les qüestions més

demandades són les ajudes al lloguer,

que començaran a convocar-se pel

govern Balear a partir d’abril, habi-

tatges de protecció oficial i consultes

sobre com s’han de gestionar les fian-

ces dels lloguers.

Pel que respecta als habitatges de

protecció oficial, l’IBAVI, disposa de 61

a Menorca i 8 pendents de ser lliurats.

A més, acaba de rebre 10 habitatges

cedits pel SAREB (fons de reestruc-

turació bancària o com és conegut

«banco malo»), que es troben a Maó,

Ciutadella i Es Castell.

A aquests 71 habitatges s’han de su-

mar altres quatre propietat de Serveis

Ferroviaris de Mallorca (SFM) que el

director general de Mobilitat de la

Conselleria de Territori, Energia i Mo-

bilitat, Jaume Mateu, va anunciar que

se cediran a l’IBAVI perquè puguin ser

destinats a lloguer social. Els habitat-

ges formen part de la finca que es va

construir conjuntament amb l’estació

d’autobusos de Maó i estan ubicats

en el número 16 de l’avinguda de Me-

norca, a Maó.

Per aconseguir més habitatges, la

Conselleria de Territori, Energia i Mo-

bilitat —en compliment del Pla de

Lloguer Social— activarà també altres

línies de feina, com ara la captació

d’habitatges de propietaris privats, i

continuarà les negociacions amb les

entitats bancàries. En el cas de pro-

pietaris particulars, a canvi de la re-

habilitació o adequació de la casa

(a càrrec de l’IBAVI i per un import

màxim de 12.000 euros), el propietari

cedeix temporalment el seu habitat-

ge perquè sigui llogat per l’IBAVI.

Obertura Oficina del IBAVI

gètica que ja hem explicat abans. En exclusió social sí que el Cime té competències, i entenc que l´exclu-sió o vulnerabilitat habitacional en forma part, per la qual cosa, no he de tenir problemes a l’hora de redac-tar el Pla d’Habitatge de Menorca en el qual estan treballant les tècniques del Cime i dels Ajuntaments. Es vi-sualitza un itinerari habitacional, des del grau més bàsic (gent sense sos-tre) a qui hauríem de garantir entre un o dos centres de baixa exigència (ara no n’hi ha cap a Menorca) i la

possibilitat d’augmentar la cabuda i prestacions de les Cases d’Acollida de Maó i Ciutadella. Assolit aquest grau, el següent que pensem que hauria de ser, és el de què cada mu-nicipi tingui al seu abast un o dos pi-sos de Protecció Oficial per a poder garantir residència en casos urgents i d’emergència a famílies necessita-des. En aquest punt, la col·laboració amb l’IBAVI (Institut Balear de l’Habi-tatge) esdevé essencial.

I res més, només afegir i recordar que la meva Conselleria resta a l’es-

pera de què es redactin i aprovin

per part del Parlament Balear la

Llei d’Habitatge i la Llei de Consul-

tes. Pens que ambdues podran ser

una realitat dins del 2017. Avui ens

hem assabentat que el projecte de

llei de la Llei d’Habitatge incorpora

mecanismes d’estímul per a què les

entitats financeres que tenen pisos

buits els treguin al mercat, preveient

sancions importants i de considera-

ble import per a aquelles que no ho

facin.

6


CONSELLERIA DE MEDI AMBIENT I RESERVA DE BIOSFERA

4º Congrés Mundial Reserves de Biosfera

Es completa un any de funcionament de l’estratègia de conservació de la biodiversitat a la Reserva de Biosfera

El conseller de Medi Ambient i Reserva de Biosfera, Javier Ares, ha participat aquest mes al 4º Congrés Mundial de Reserves de la Biosfera que se celebra a Lima (Perú).

Aquesta trobada mundial ha comptat amb l’assistència de 1.000 represen-tants dels comitès MaB i de les reserves de la biosfera de més de 90 països.

Els principals resultats que s’esperen d’aquest congrés són la “Declaració de Lima” i l’aprovació del “Plan de Acción de Lima para el Programa MaB de la UNESCO y su Red Mundial de Reservas de la Biosfera (2016-2025)”.

Durant el congrés s’han celebrat tallers i altres esdeveniments paral·lels sobre temes específics d’interès pel Programa MaB: diversitat biològica i cultural, can-vi climàtic, ús sostenible dels recursos naturals, restauració ecològica, l’educa-ció per al desenvolupament sostenible, governabilitat, economia de les reser-ves, una xarxa temàtica de les illes i zo-nes costaneres. Aquesta xarxa mundial de reserves de biosfera, creada l’any 2012, té dues seus temàtiques, l’illa de Jeju (canvi climàtic) i Menorca (seu per al desenvolupament sostenible).

La principal aportació de la Reserva de Biosfera de Menorca ha estat la presen-tació del Pla de Treball per a la Xarxa pels pròxims 3 anys, l’objectiu és liderar la dinamització d’aquesta xarxa des de la seu de Menorca en coordinació amb la Reserva de Biosfera de Jeju. Cal des-tacar que l’aportació exposada pel con-seller Javier Ares va ser aprovada per unanimitat.

A més, Menorca ha presentat millores al “Plan de Acción de Lima” que també han estat tingudes en compte.

Els contactes i reunions amb els dife-rents gestors d’altres Reserves de Bios-fera han estat fructífers i rellevants. Cal destacar les celebrades amb els màxims representants del programa MaB de la UNESCO, així com amb els de la Reserva de Biosfera de Jeju, que han servit per confirmar el compromís de Menorca de seguir ostentant la capi-talitat de la Xarxa Mundial d’Illes i zones costaneres.

Per a l’Agència de la Reserva de Bios-fera del Consell Insular de Menorca, la celebració d’aquest congrés té espe-cial rellevància, no solament pel futur del Programa MaB i del conjunt de les reserves de la biosfera, sinó també per a la consecució dels “Objetivos del De-sarrollo Sostenible” que estableixen les Nacions Unides per l’any 2030.

Un element important a l’hora de valorar el funcionament de les Reserves de Biosfera és l’existència de programes de seguiment de la biodiversitat i de la integració dels seus re-sultats a la gestió.

En aquest sentit, la Reserva de Biosfera de Menorca disposa a l’actualitat d’un progra-ma de seguiment general de caràcter soci ambiental. No obstant això, s’ha considerat interessant incrementar aquest programa amb un programa específic de seguiment de la biodiversitat. Per això, durant aquest 2015, l’Agència Menorca Reserva de biosfera ha elaborat una Estratègia de Conservació de la Biodiversitat. A aquesta estratègia s’emmar-

quen els objectius i directrius a seguir els se-güents 4 anys, els quals s’estructuren en una sèrie de programes diferents que pretenen assentar les bases de les futures actuacions per la protecció, conservació i gestió de la biodiversitat a la Reserva de Biosfera de Me-norca.

-Programa de Seguiment. S’ha iniciat durant aquest 2015.

-Programa d’Investigació.

-Programa de Gestió Activa.

-Programa de Comunicació, Educació Am-biental i Participació Social.

-Programa de Noves Oportunitats

Durant aquest primer any de desenvolupa-

ment de l’estratègia s’ha portat a terme, per

part dels tècnics de l’Agència Menorca Re-

serva de Biosfera, el disseny d’un programa

de seguiment de la biodiversitat i les seves

variacions temporals, i que serveixi com a

eina al servei de la gestió. A la vegada, s’ha

portat a terme el primer any de seguiment

de les espècies definides al programa. Algu-

nes actuacions de seguiments s’han fet per

personal propi de l’Agència, però d’altres han

sigut subcontractades a diferents entitats,

investigadors o empreses. El cost total del

projecte durant l’any 2015 ha estat de 45,387.

La Reserva de Biosfera de Menorca estrena nova imatge corporativa, un projecte que mostra la nova etapa que hem iniciat al capdavant de la gestió de la Reserva. Un dels princi-pals objectius és que aquesta imat-ge reflecteixi la transversalitat que respira respecte a tots els àmbits de gestió del Consell Insular de Me-norca. Per aquest motiu, el logotip ofereix la idea global. S’ha prioritzat la sensació de interconnexió i unió entre les diferents àrees. La col·loca-ció de les àrees al logotip te com a objectiu la representació en l’àmbit conceptual. Estan situades de for-ma que Cultura, Economia i Turisme són les àrees fonamentals sobres les que es suporten els dos pilars de Menorca Reserva de Biosfera: el Medi Ambient i el Benestar Social. Aquest nou logotip permetrà el des-envolupament de projectes que van directament lligats a ell com: la revi-sió de la web de Menorca Reserva de Biosfera, la creació d’una marca de productes i serveis de la Reserva de Biosfera, i la potenciació de la Reser-va de Biosfera a l’exterior.

Nou logo Menorca Reserva de Biosfera

7


CONSELLERIA DE MEDI AMBIENT I RESERVA DE BIOSFERA

Projecte de millora de la cel·la III i bassa de lixiviats de l’ampliació de l’abocador de Milà II

L’hora del planeta

Consell de Caça

Com van poder llegir al butlletí del mes passat, la situació de l’abocador del Milà podia arribar a ser insosteni-ble. Recordem que la cel.la III estava clausurada temporalment, per part de l’òrgan ambiental, des del 22 de desembre de 2014. El 22 de desem-bre s’entrega al Govern de les Illes Ba-lears la primera proposta de mesures concretes de reparació de la cel·la III i bassa de lixiviats i aquest mes, el 16 de març s’ha autoritzat el projecte.

Les obres consistiran en:

- la reparació del fons de la cel·la III.

- Redistribuir i compactar els residus ja dipositats a la cel·la per millorar la seva estabilitat.

-Execució d’un nou sistema d’imper-meabilització i drenatge de lixiviats.

- Condicionar la cel.la III garantint la seva estabilitat, confinant els residus actualment dipositats i es construeix una nova capa d’impermeabilització. - L’adequació de la bassa de lixiviats per augmentar el seu volum d’em-magatzematge, eliminar els efectes de les potencials supressions i im-plantar un sistema de detecció i con-trol de fuges.

Aquest projecte s’ha dissenyat en dues fases:

- La primera: s’executarà, en principi, en un mes. Aquest donarà cabuda als residus que es generin, aproximada-ment, durant uns 5 mesos.

- La segona: tindrà una superfície d’abocament de 15.625m2, el que previsiblement serà una solució per

mantenir operativa de gestió de resi-

dus dins l’illa sense tenir que traslla-

dar-los fora.

Dissabte 19 de març el Consell Insular

de Menorca, conjuntament amb l’Ajun-

tament de Ciutadella i el Govern de les

Illes Balears es van unir a milions de

persones en aquesta iniciativa de WWF.

Durant una hora es va apagar l’enllume-

nat de la façana de l’Ajuntament, de la

seu del Consell Insular a Ciutadella i a

Maó, i de la Catedral de Menorca. Tot

això acompanyat d’una actuació musi-

cal i de dansa improvisada. Amb aquest

acte es va pretendre cridar l’atenció

sobre els reptes que enfronta el nostre

planeta i recordar que fer front al canvi

climàtic està a les nostres mans.

El 4 de març es va constituir el Con-sell de Caça de Menorca. Aquest és l’òrgan establert per la normativa au-tonòmica de caça que ha d’assegurar la participació de les entitats relacio-nades amb la pràctica de la caça i la conservació dels recursos cinegètics. El Consell de Caça de Menorca està pre-sidit pel conseller de Medi Ambient i Re-serva de Biosfera, Javier Ares, i format per representants del Consell Insular de Menorca, el Govern de les Illes Balears, els ajuntaments de l’illa, per les diferents so-cietats de caçadors de Menorca, les orga-

nitzacions agràries, així com altres entitats com el GOB o l’Institut Menorquí d’Estudis (IME).

A la reunió es van avaluar les dades de la temporada de caça 2015- 2016. Menorca disposa de 495 vedats, dels quals 20 són de nova creació i 9 refugis de fauna. Quant a les llicències de caça actualment Menor-ca disposa de 1112 llicències de caça amb armes i 574 llicències de caça sense armes.

Durant el Consell de Caça es va informar i es van rebre aportacions del sector per tal de preparar conjuntament l’ordre de vedes

de la temporada 2016-2017.

A la reunió, es van presentar dos estu-dis sobre l’estat de les poblacions del conill i el mart, estudis de seguiment enquadrats dins el programa de se-guiment de la biodiversitat de l’Agèn-cia Menorca Reserva de Biosfera. A la reunió es van tractar també altres temes com els plans cinegètics, les repo-blacions, la problemàtica dels moixos assil-vestrats i el seu impacte en la fauna natural o les darreres incidències d’aus protegides mortes a tir d’escopeta.8

ABRIL 2016PODEM.ALS MUNICIPIS

El poder dels eunucsEn l’antiguitat, als països on exis-tia harem, era comú la pràctica de posar un eunuc per tenir cura d’ell. Els eunucs, per la seva poca perillositat sexual, eren els éssers perfectes per cuidar l’harem, la qual cosa els proporcionava proximitat al governant quan es-tava relaxat. Amb aquesta eina i a poc a poc es van anar fent amb un gran poder, degut a que controlaven el protocol palatí.

Eren ells els que decidien qui s’entrevistava o no amb el go-vernant, i que protocol havia de seguir qui volgués una entrevis-ta. Si algun missatger no els hi era grat, li aplicaven la regla del protocol, el complex de les seves exigències ho feien desesperar i perdre de vista quin era el seu missatge, i les formes es conver-tien en més importants que els fons.

La seva proximitat no era sol amb el governant sinó amb totes les persones que exercien càrrecs d’importància al govern. Aquests procuraven mantenir una bona relació amb ells, ja que encara des de l’ombra maneja-ven els fils de la destinació. No eren els responsables de la guerra o de les finances, però van ser en molts casos camar-lencs, i eren fet i fet, els que or-ganitzaven la vida del governant “cap avall”.

El poder clau d’aquest càrrec, li feia ser el pivot sobre el qual giraven les relacions internes del governant, que estava molt ocupat en problemes exteriors de gran importància i per tant delegava en ells les relacions. Hi ha molts paral·lelismes actuals en les organitzacions humanes. Nosaltres vam néixer amb la intenció de ser alguna cosa nova i diferent.

Miguel Arandamembre CCM Maó

Des del 16 de Març la bandera de la

Comunitat Econòmica Europea a

l’ajuntament de Sant Lluís oneja a

mitja asta, en senyal de protesta pel

pacte signat entre la UE i Turquia en

relació als refugiats.

La nostra localitat, on Podem ha estat la força més votada en les passades eleccions, compta amb un petit però compromès grup de persones que formen el cercle Podem Es Castell, en el si del qual ha nascut l’associa-ció ParticipActiva amb l’objectiu de fomentar la participació i la implica-ció ciutadana en els assumptes del nostre municipi, a través d’esdeveni-ments i accions públiques que donin veu a les inquietuds del teixit social i la ciutadania.

Informar, empoderar a través de ca-

nals i eines de participació per a les

persones amb ganes d’implicar-se en

la vida del nostre poble serà l’eix fo-

namental del treball de ParticipActi-

va, que neix de l’impuls que ha sorgit

de les ganes de canvi que forma part

de l’ADN de Podem. Una associació

que, com els cercles, està oberta a

qualsevol persona amb ganes de tre-

ballar per retornar la iniciativa política

a la gent comuna.

OPINIÓ

Bandera a mitja astaa Sant Lluís

ParticipActiva, una associació per a la participació ciutadana i activisme social

ES CASTELL

9

ABRIL 2016PODEM.

Anem a poc a poc, fent passesSi bé a nivell de Menorca PODEMos està més desenvolupat, a Alaior estem, no com un nadó ... com una llavor.

De les passades eleccions autonòmiques i nacionals se’n pot deduir que som molts els que creiem que PODEMos pot donar un gir al sistema ja caduc en el que ens trobem.

De les eleccions municipals no hi han da-des dels votants de PODEMos d’Alaior perquè no existia com a tal al nostre po-ble . El Consell Ciutadà Insular no va opi-nar en el seu dia sobre a quina formació del municipi d’Alaior els simpatitzats de PODEMos podríem haver votat. Eren al-tres temps. Tot massa nou. Hi havia certa cautela amb les aliances. En aquells dies s’havia creat una nova formació ciutadana que va convidar als partits d’esquerres a integrar-se com a ciutadans i en base a un decàleg de principis bàsics. Era Junts per Lô. Malauradament el resultat va es-tar que el PP guanyà a Junts per Lô. Pel nombre d’electors del nostre poble que varen votar a PODEMos al Parlament Ba-lear primer i al Parlament Estatal després es dedueix que si haguessin votat a Junts per Lô a les municipals, aquesta formació ciutadana estaria governant a Alaior més que de sobra. Recordem que hi ha vo-tants i simpatitzants de PODEMos inscrits

en aquesta formació des del principi.

Podem treballar junts?

Junts per Lô resulta ser una formació d’esquerres que funciona de manera assembleària de component ciutadà. Mitjançant uns grups de treball marca continguts i línies d’ac-tuació, mantenint el decàleg que es va crear a l’inici de l’agrupació. Qualsevol persona pot integrar-se en un grup de fei-na. Aquests grups de feina proposen en assemblea (veïns adscrits al decàleg de principis bàsics) línies i continguts per a la gestió dels temes que es resolen a l’Ajun-tament com a oposició.

Això és real i idíl·lic a la vegada. La parti-cipació en aquests grups i comissions és àrdua, tediosa i lenta, cal fer molta feina, i el dia a dia dels regidors a l’oposició ha de ser gestionat directament des d’una comissió de coordinació (entre regidors i comissions dels grups de feina) que sigui ràpida i operativa. A la realitat passa que la participació podria ser més alta. Però ...

La diferència bàsica general entre PODE-Mos i Junts per Lô és que el primer està format per gent independent i el segon està format per gent independent i gent que també pertany a altres partits. Com al

final som tots individus el pensament dels partits no està en el funcionament de les assemblees.

Haurà de ser PODEMos d’Alaior rival en les pròximes eleccions municipals?. La gent que tinguem ganes i sentim el cuc in-terior de participar per a millorar el nostre entorn hem de crear un Cercle PODEMos d’Alaior. El cercle és un punt de trobada on estem informats i on creem continguts dels temes que ens afecten. Ara aques-ta pila energètica és molt forta al voltant dels adscrits i regidors de l’oposició mu-nicipal de Junts per Lô. Aprofitem aquest escenari d’energia positiva per col·laborar en la seva labor diària i anem afilant el lla-pis que quatre ans passen molt de veres.

Quan arribi el moment ja decidirem com participarem i quin és l’interès de la gent del Cercle de PODEMos d’Alaior.

Ens veiem aviat!

Albert Hurtadomembre cercle Podem Alaior

ALS MUNICIPIS

ALAIOR

CAMÍ A L’ESCOLA, de Pascual PlissonCINEFÒRUM

Des de PODEMos Menorca, volem pre-sentar-vos aquest projecte que ja ha co-mençat a néixer, es tracta de la projecció d’un cinefòrum mensual dedicat als drets humans. Aquesta projecció anirà acom-panyada del seu respectiu debat de la pel·lícula, i de com el director ha enfocat el dret respectiu. Passarem des de drets tan fonamentals com l’educació, la igual-tat, el dret d’asil o la vida i la dignitat.

La primera projecció començarà amb la pel·lícula-documental “Camí a l’Escola”, de l’autor Pascual Plisson. Narra la his-tòria de quatre personatges, quatre paï-sos (Kenya, Índia, el Marroc i Agentina) que estan relacionats amb les aventures i el llarg, perillós i difícil camí que quatre nens han de passar per poder arribar a l’educació.

Ens trobem amb quatre extraordinàries històries d’uns nens-herois, d’uns herois quotidians (Samuel, Carlitos, Jackson i

Zahira) que demostren que amb força, amb valor, amb il·lusió i amb esforç poden arribar a un objectiu comú, passar milers d’adversitats per poder arribar a l’escola, aprendre i ser conscients que l’educació és l’única via que els podrà obrir les por-tes per tenir un futur i una millor vida.

La pel·lícula està patrocinada per la Co-missió Nacional Espanyola de Coopera-ció amb la UNESCO, la missió de la qual consisteix a contribuir a la consolidació de la pau, l’eradicació de la pobresa, el desenvolupament sostenible i el diàleg intercultural a través de mitjans com l’educació, les ciències, la cultura, la co-municació i la informació.

Camí a l’Escola es projectarà divendres dia 8 d’abril a la Biblioteca Pública de Maó a les 18:15h en Versió Original i anirà acompanyada del seu corresponent de-bat. Tindrem el plaer de comptar amb la intervenció del Treballador Social Juan

Manuel Gil Re-dondo, que ens ajudarà a enten-dre el dret des d’una visió tèc-nica i promourà el debat. És una pel·lícula digna de veure i molt recomanable per a totes les edats.

Jesús Cuestamembre del CCI de Menorca

971 362 895

694 498 701

[email protected]

menorca.podemos.info

PODEM MENORCA

1

10

ABRIL 2016PODEM.

1

CULTURA - LLIBRES

Carpenter és una biòloga de Sea-ttle que va créixer en una gran-ja en Idaho, Washington, on va desenvolupar una creixent passió per l’agricultura i l’autosuficiència. Actualment viu en Oakland, Cali-fòrnia, en un barri pobre i marginal, una part de la ciutat morta, repleta d’edificis decrèpits, cotxes vells i bor-ses d’escombraries apilades als ca-rrers, habitada per una singular mes-cla de races, cultures i experiències. En mudar-se al barri va descobrir un solar abandonat i va pensar que això podria convertir-se en un lloc on con-rear un petit hort. Va començar amb un espai petit i un parell de gallines, i va acabar criant galls dindis, oques, ànecs, conills i fins a dos porcs de cent cinquanta quilos.

La granja urbana és un llibre de memòries ple d’encant, moments es-pecials i consells fascinants. És la his-tòria d’un somni emocionant, difícil i de vegades ridícul. Però és també una meditació sobre la vida urbana i sobretot allò que s’ha perdut amb el de vegades mal entès progrés. L’experiència de Carpenter transmet la idea que tot cul-tiu és possible vives on vives. Actualment a Europa els horts són principalment d’oci, però la crisi i les desigualtats socials fan que les fun-cions dels horts urbans siguin de marcat caràcter social, com aconse-guir aliments sans, de qualitat, con-reats localment, que tendeixen al au-toconsum, amb funcions ambientals, urbanístiques, saludables i estètiques.

TIPUS D’HORT:

• Horts URBANS: Són petites par-cel·les en les quals es desenvolupen

tasques agrícoles amb mètodes de cultius ecològics on es combinen les funcions productives associades al consum familiar amb finalitats socials i ambientals, les quals alberguen un enorme potencial per desenvolupar iniciatives de participació ciutadana.

• Horts TERAPÈUTICS i d’integració social: Hi ha horts destinats a acon-seguir processos terapèutics amb determinades problemàtiques mèdi-ques i socials (desintoxicació d’addic-cions, reinserció de persones amb di-ficultats de socialització, tractaments físics i psicològics, etc.). També poden afavorir projectes d’integració social i comunitària amb el risc d’exclusió.

• Horts VEÏNALS: L’existència de solars buits, descampats i terren-ys degradats a les ciutats ha estat una oportunitat perquè la participa-ció dels veïns doti a aquests espais d’un altre significat, transformant el paisatge en el seu entorn vital, con-vertint-los en espais d’estada, horts etc. En ser els propis veïns els que decideixen a què va a estar destinat l’espai del seu entorn, es genera un sentit de responsabilitat cap a l’espai, fomentant-se la trobada amb altres persones establint-se així relacions comunitàries.

FUNCIONS DELS HORTS

• PRODUCTIVA de autoconsum: Tra-dicionalment és la raó de ser dels horts.

• AMBIENTAL URBANÍSTICA: Rela-cionada amb el potencial dels horts per conservar els valors i les funcions ecològiques, culturals i paisatgísti-ques dels espais.

• SOCIAL: Vinculades al potencial de cohesió social dels horts a través d’activitats educatives, lúdiques, te-rapèutiques, etc. que expliquen en bona mesura el renovat interès social que hi ha per aquests espais.

• SALUT: Derivada dels nombrosos efectes beneficiosos dels horts sobre el benestar personal, la salut i l’ali-mentació .

• CULTURAL: Recuperació i conser-vació de les tradicions hortícoles del lloc.

• ESTÈTICA: Malgrat la diversitat for-mal dels horts en les diferents cultu-res, generalment constitueixen un re-ferent de varietat, riquesa i harmonia i té un paper destacat en l’imaginari col·lectiu de les societats urbanes.

“Un llibre obert és un cervell que parla;tancat, un amic que espera;

oblidat, un ànima que perdona;destruït, un cor que plora.”

Proverbi hindú.

La granja urbanaNovella Carpenter (Ed. Capità Swing)

11

ABRIL 2016PODEM.

3

2Presentar a Eduardo Galeano (Montevi-deo 1940 2015) és innecessari: periodista, escriptor, pensador, una de les figures més destacades de la literatura llatinoa-mericana i del pensament mundial.

Dones va ser l’últim llibre publicat abans de la seva mort amb una selecció feta pel mateix dels seus millors textos dedicats a la dona.

Galeano ha fet de la dona un eix verte-brador de la seva creació, per defensar, en ella i en la seva reivindicació, la dig-nitat, sempre precària, de l’ésser humà. Galeano explica la intensitat de perso-natges femenins travessats pel pes d’una causa, com Juana d’Arc, Rosa Luxemburg o Rigoberta Menchú; per la seva pròpia bellesa o talent, com Marilyn Monroe o Rita Hayworth, Frida Kahlo o Marie Curie,

Camille Claudel o Josephine Baker. Però també explica les gestes col·lectives de dones anònimes: les que van lluitar en la Comuna de París, les guerreres de la re-volució mexicana, les que en un prostíbul de la Patagonia argentina es van negar a atendre als soldats que havien reprimit als obrers.

Com el personatge que obre el llibre, la Sherezade de les mil i una nits que li ex-plica històries al rei perquè no la mati, Galeano lliura en cada relat de la present antologia el seu mestratge de narrador oral i d’artesà del llenguatge, per conjurar l’oblit, però també per celebrar l’experièn-cia de les quals mai es resignen.

Lectura imprescindible, com tota l’obra de Galeano.

DonesEduardo Galeano

CULTURA - LLIBRES

El chav anglès és el “choni” o el “cani” espanyol, els hereus de la classe obrera desmantellada sistemàtica-ment per les polítiques neoliberals. Owen Jones analitza l’estratègia neo-liberal per responsabilitzar a la classe treballadora de les seves desgràcies. La idea calculada de convertir-la en classe mitjana i, així despullar-la de tota consciència de grup. La desigual-tat es racionalitza i justifica amb la idea que els ciutadans de les classes més baixes mereixen estar aquí per-què són persones estúpides i vagues.

Tot va començar en 1979 quan Tath-cher va desmantellar la indústria bri-tànica: ciutats i pobles sencers que havien treballat i organitzat les seves vides al voltant de les fàbriques i es-pecialment de les mines ,es van veure sense futur. Aquests nous treballa-dors-sense treball que subsisteixen de

les ajudes estatals són la nova i dimo-nitzada classe obrera.

Per què ens han fet creure que som millors que ells?

Sèries de tv com “Little Britain” i “Sha-meless” caricaturitzen la vida dels ba-rris pobres mostrant l’estereotip al que ha estat reduïda la classe treba-lladora per part d’una elit política i pe-riodística: una espècie irresponsable, indesitjable i paràsita en la qual ningú es reconeix.

Owen Jones nascut en Sheffield en 1984 , a més d’escriptor és activista de recerca parlamentària en assumptes de drets civils i laborals. Aquesta con-siderat un dels pensadors d’esquerres més influents del moment. L’Iñigo Errejón britànic. Va participar activa-ment la passada campanya electoral assistint a mítings a Oviedo, València i

l’últim dia a Madrid.

L’any passat va publicar el seu segon llibre el títol del qual també sembla in-teressant i és bastant clar “El Establi-shment : la casta al nu”.

Chavs: La dimonització de la classe obrera Owen Jones (Ed. Capità Swing 2012)

12

butlletí consell menorca, abril 2016 cat

Documents