Butlletí informatiu del Consell Consultiu de la Gent Gran

Gener 2013Número 3

LLAR DE JUBILATS DE BONAIRE 

LLAR DE JUBILATS DE BONAIRELa Llar de Jubilats de Bonaire és la més antiga de Lleida. Va començar a principis dels anys 80 i com a tal s’ha distingit per la gran quantitat d’activitats culturals, esportives, socials i viatges duts a terme.

Durant aquest temps, les activitats dutes a terme han estat: gimnàstica, memòria activa, tai-txi, català, aiguagim, guitarra, PowerPoint, iniciació a la informàtica, Internet, manualitats, pintura, activa la ment, Word, xarxes socials i country.

Una de les activitats més important és la coral, referent cultural a la ciutat de Lleida. A més, aquest any 2012 hem comptat amb la Rondalla Gent Gran a la nostra llar.

També se celebren les festivitats del calendari, com Sant Valentí, Sant Jordi, Sant Joan, la Castanyada i el Nadal.

Actualment, la Junta està formada pels següents membres:

presidenta: Sra. Isabel Sánchezvicepresident: Sr. Joaquín Parraadministradora: Sra. Isabel Vàzquezvocal activitats lúdiques: Sr. Antonio Molinsvocal activitats amb altres entitats : Sr. Antonio Masvocal activitats socials : Sr. Eduard Batllesecretari: Sr. Ramon Verdié 

LLAR DE JUBILATS DE BONAIRE80è ANIVERSARI DE LA RECONSTRUCCIÓ DEL PALAU DE LA PAERIA

 Enguany es commemora el 80è aniversari de la inauguració de l’edifici de la Paeria reconstruït. A principis del segle XX, l’estructura de l’antic casal s’anava debilitant de tal manera que van haver de d’apuntalar la façana de la plaça perquè van aparèixer unes esquerdes.Els tècnics de l’Ajuntament van considerar que per solucionar el problema no hi havia altre remei que enderrocar l’edifici i fer-lo de nou. Seguint les indicacions de l’arquitecte municipal, Francesc de Paula Morera, el Ple de l’Ajuntament decideix desmuntar i numerar pedra a pedra la façana i el pati romànics i d’aquesta manera fer més fàcil l’enderroc. Pensem que la façana posterior, que dóna a Blondel, no es va tocar ja que era nova; fou construïda el 1867 per l’arquitecte Agapit Lamarca. L’envergadura de les obres va obligar el trasllat del consistori a un altre lloc, que fou el dispensari municipal, més conegut com la Gota de la Llet (estava situat a la zona de l’actual estació d’autobusos). El nou Palau de la Paeria es va començar a construir el 1929 per l’arquitecte lleidatà Ramon Argilés, i s’hi afegí la torre o caixa d’escales, ja que abans s’accedia a la planta noble per una escalinata situada en el pati romànic. La inauguració del reconstruït Palau de la Paeria fou el 14 d’abril de 1932, coincidint amb la commemoració del primer aniversari de la Segona República. En el Reial decret de 25 de gener de 1980 es va declarar l’edifici monument històric nacional. 

Xavier Bañeres i Trillo.Pertany al voluntariat de la Paeria i a la Llar Municipal de Bonaire

Llar de Jubilats de Maials 

A la Llar de Jubilats de Maials s'ha celebrat, per segon any consecutiu, la cloenda del curs: Incentius per a la memòria, on han participat totes les persones interessades. S'hi ha dedicat una hora setmanal i ha estat gratuït per a tothom.Hem gaudit d'unes jornades molt interessants i divertides a càrrec del Sr. Francesc Mestre i Andreu, que ens ha fet treballar sense adonar-nos-en i ens passava el temps d'allò més ràpid i entretingut.En conjunt, ha resultat molt interessant i productiu.Avui ens hem reunit per celebrar la darrera sessió i hem acabat la jornada amb un berenar de coca i xocolata, amenitzat amb un reguitzell d'acudits i anècdotes que han emplenat el fi de festa.Esperem poder tornar-hi un altre any. Ha valgut la pena. 

SEGON TALLER DE MEMÒRIACloenda, dijous, 18 de maig del 2012

Llar de Jubilats de MaialsBona Castanyada a Maials

 La tardor ens ha portat de nou la festa de la Castanyada, que aquest any vam celebrar amb gran participació i animació. A la gent gran de Maials ens agrada reunir-nos i gaudir, i com sempre van fer un bon berenar amb postres de castanyes torrades i panellets, remullat tot amb cava fresquet. La Junta de la Llar, que és molt treballadora i organitzada, va preparar les taules per colles, numerant-les, a fi que tothom sabés en quina taula s’havia de posar. D'aquesta manera vàrem estar col·locats en un moment. La tarda va transcórrer amb molt bon ambient. Una vegada berenats, es va fer el tradicional sorteig de regals, que sempre dóna alguna alegria. Més tard, vàrem tenir la sorpresa de poder cantar en un karaoke, obsequi de ‘la Caixa’, que va fer les delícies de tothom. És de suposar que tothom s'ho va passar molt bé. Ara toca esperar la propera trobada, que serà la festa de Cap d'Any.

Inés Solé Sòcia de la Llar

 

Llar de Jubilats d’AlmatretLlar de Jubilats d’Almatret  

Activitats realitzades per la gent gran d’Almatret 

Viatge cultural - sortida de Pasqua

Dinar de germanor dels associats

Col·laboració amb l’esclerosi múltiple - Mulla’t

Celebració de la Castanyada

Col·laboració amb la Marató de TV3

Viatges culturals

Cicle de xerrades relacionades amb la salut

Altres que puguin sorgir durant l’any 

Llar de Jubilats d’AitonaLlar de Jubilats d’Aitona  

Enhorabona! 

El 3 d’octubre del 2012, el Sr. Gaietà Esteve Dolader va complir 100 anys. Durant la festa familiar, representants de la Llar de Jubilats d’Aitona van fer lliurament a l’homenatjat d’una placa commemorativa. 

Llar de Jubilats de Vilanova de SegriàLlar de Jubilats de Vilanova de Segrià  

El dia 3 de desembre del 2012, l’Ester Andreu, infermera i podòloga, va impartir una xerrada molt instructiva sobre la cura dels peus en la gent gran a la Llar de Jubilats de Vilanova de Segrià. 

Llar de Jubilats d’Artesa de LleidaLlar de Jubilats d’Artesa de Lleida  

12 de desembre de 2012: xerrada “La visió i la gent gran”, a càrrec de la Sra. Gemma Viera,

optometrista. 

El públic escolta amb molta atenció les explicacions de la Gemma.

 

Endivinalles  Aportades pel Sr. Josep Pueyo

 

1. Tinc el cor negre, molt negre.Sempre vaig de boca en boca.El que menjo no paeixoi sóc filla d’una soca.

 2. Sóc blanc i sóc negre, i de taques vaig ple.

Amb mi molts hi juguen, músic sóc també.I un do tinc amb mi que no te’l diré.

 3. Sense ser carxofa m’arrenques de full en full.

Qui m’arrenca dos alhora és segur que li falta un bull.

 4. M’obro i tanco, claror dono, guardadora

sóc de flors i serveixo a molts promesosper parlar de llurs amors.

 5. Quatre soldats van de patrulla.

Quan un es vesteix, l’altre es despulla. 

Solucions1. La pipa2. El dòmino3. El calendari4. La finestra5. Agulla de fer mitja 

A continuació un treball sobre el canal de A continuació un treball sobre el canal de Seròs elaborat per Josefa Almenara Seròs elaborat per Josefa Almenara Mayoral, Luisa Rodríguez Orihuela, Juan Mayoral, Luisa Rodríguez Orihuela, Juan Antonio Aige Hernández i Rodrigo Larios Antonio Aige Hernández i Rodrigo Larios Navarro.Navarro.

Llar de Jubilats de la BordetaLlar de Jubilats de la Bordeta

Canal de SeròsConstrucció del canal l’any Construcció del canal l’any

19121912

El Museu de l’Aigua

CANAL DE SERÒS

Josefa Almenara MayoralLuisa Rodríguez Orihuela

Juan Antonio Aige Hernández

Rodrigo Larios Navarro

Fotografia del canal

Presa del canal de SeròsEn 1912 la Canadenca inicia la construcció de la presa de Lleida (les comportes).

I des d’allí es comença a construir el canal de Seròs, que portarà l’aigua del riu Segre fins a l’embassament d’Utxesa, i d’allí un altre canal portarà l’aigua fins a la central elèctrica que es construirà al poble de Seròs.

El canal de Seròs té una llargada d’uns 20 km, fins a la desembocadura de l’embassament d’Utxesa, i el 2n tram, fins a la central de Seròs, en té 5,5.

La seva amplada per la part de dalt és de 18 m i 6 m de base inferior. Té 5 m d’alçada i una capacitat de 60 m3 per segon. Té un pendent de 0,15 m per km. L’aigua hi circula a 1,40 m per segon. El 2n tram del canal, fins a la central, és una mica més gran i més cabalós.

Per construir el canal de Seròs es va portar molta maquinària del canal de Panamà, que llavors s’acabava de construir.

La construcció del canal i la central elèctrica van ser encarregades a la Canadenca per la companyia Riegos i Fuerzas del Ebro, que anys després va ser adquirida per FECSA (Fuerzas Eléctricas de Catalunya), que és l’actual propietària del canal i la central hidroelèctrica.

Aquestes obres van ser catalogades per a Lleida com les millors del segle XX.Van transformar, en tot el seu recorregut, el paisatge, la vida, l’economia, la societat i la cultura.

La població va tenir un augment demogràfic molt important. L’any 1910 Lleida tenia 24.500 habitants, i l’any 1920 ja en tenia 38.000. Durant els anys de la seva construcció, Lleida va tenir una època daurada. En el mateix període de temps va passar de tenir 3.350 cases a tenir-ne 3.600.

Al llarg del seu recorregut s’hi van construir 55 ponts, quasi tots destruïts durant la Guerra Civil (any 1938). Després, se’n van reconstruir 38, que són els que avui queden.

En la construcció del canal hi van arribar a treballar 20.000 homes, amb uns jornals molt elevats. Les expropiacions van ser molt altes, i les finques es van pagar molt bé.

En aquests anys es construïren: el dispensari (la Gota de la Llet), el nou escorxador, el mercat del Pla, el Liceu Escolar, el casal, el camp d’esports de la Joventut Republicana i el museu Morera.

El casal i el camp d’esports de la Joventut Republicana, el museu Morera. Tot això, gràcies a la riquesa creada a causa del treball derivat del canal.

La cultura s’adaptà als nous temps i sorgiren diverses societats culturals: la Paloma, la Violeta, l’Orfeó Nova Lleida, el Centre Excursionista, el Patronat Obrer, l’institut de segona ensenyança, diversos col·legis religiosos privats, la cooperativa agrícola, la confraria de llauradors, també societats d’opinió i, és clar, també polítiques, i els primers cines i teatres.

S’editaren sis diaris i una revista.

Aquest treball cridà a gent d’altres orígens. Hi hagué de tot.

Vagues, alguns presos polítics, desertors d’exèrcits estrangers, violència entre ells i els dirigents de l’obra.

A Torres de Segre varen morir dos enginyers estrangers, assassinats per gent de les mateixes obres.

Lleida tenia vitalitat suficient per canviar el seu futur gràcies al canal de Seròs.

Lleida va dedicar un carrer a aquest enginyer, ànima del projecte: l’avinguda de Pearson, que va de les comportes fins a la Mitjana. Fred Start Pearson va morir l’any 1915, ofegat al mar en el naufragi del vaixell Lusitània.

El mateix canal va servir de trinxera i via de circulació dels cotxes militars, carros d’artilleria i camions de subministrament d’armament per a les tropes que lluitaven al voltant de Lleida, durant la guerra del 1936.

També s’ha utilitzat per fer esport, pesca, natació... Molts joves hi varen aprendre a nedar, malgrat que alguns, per desgràcia, hi varen morir.

També l’han utilitzat per a fins gens correctes, com fer servir el llit del canal per llençar el producte de robatoris o per, cosa més greu, el

suïcidi.

S’instal·là el campament de la maquinària (únic restaurat com a patrimoni industrial) per subministrar materials per a la seva construcció. També construirien unes casetes i diversos xalets per als caps de la companyia a l’estil canadenc.

En la seva memòria, s’hi ha dedicat un carrer: del Campament, que va paral·lel al canal.

Per a la gent de la Bordeta, el canal representa moltes coses. Entre elles, el canal és la nostra frontera natural, entre el barri i la nostra ciutat. Quan el travessem, psicològicament ja ens situem a la Bordeta o bé a Lleida.

L’Administració també remarca aquesta frontera. A un costat del canal, el barri de la Bordeta i, a l’altre costat, el barri de Cappont.

El molí de St. Anastasi de la Bordeta, els pous de gel situats al turó de la Seu Vella, el dipòsit de l’aigua que la repartia per al consum de boca a Lleida i el Campament de la Canadenca, formen part del museu de l’aigua, i expliquen, conjuntament, l’evolució i el progrés a través dels anys.

La sèquia de Fontanet, construïda al s. XIII, forma part del nostre parc de l’Aigua, ja que aquesta mateixa aigua que porta al seu llit fa moure el molí de St. Anastasi.

El nostre barri, la Bordeta, ha estat un dels més beneficiats de la construcció del canal de Seròs. Des que es va establir el campament de la Canadenca aquí, sempre li ha donat molta vida, segons recorden els que encara viuen.

•.

Ara, quan ja ningú no el recordava i semblava del tot oblidat, ha sorgit com un somni enmig dels jardins de la plaça Jaume Oró. Les seves instal·lacions formen part del museu de l’Aigua, que continuen donant vida al nostre barri. En ell es pot seguir i veure la seva història, que és part de la història del canal de Seròs.

Xerrades i activitats 

Des de l’àrea de Benestar Social i Família del Consell Comarcal del Segrià us volem recordar les xerrades que podeu demanar per a la vostra llar : 

- La cura dels peus- La visió en la gent gran- El dol- Ajudes tècniques per a gent gran

  Nou i amb la col·laboració dels joves de l’Associació de Down Lleida :

- Balls de saló Per a qualsevol informació i reserva de dates podeu trucar al 973 054 800 o enviar un correu electrònic a agyles@segria.cat

Moltes gràcies a totes les persones que han contribuït a la tercera edició del nostre butlletí. Restem a l’espera d’aportacions per a la propera edició.