butlletÍ climÀtic mensual. febrer de 2015 · febrer de 2015 el mes de febrer ha resultat...

C. de Berlín, 38-48 08029 Barcelona Telèfon (93) 567 60 90 Telefax (93) 567 61 02 a/e: [email protected]

1

BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. FEBRER DE 2015 El mes de febrer ha resultat termomètricament fred1 a Catalunya, i molt fred a les parts més elevades del Pirineu i massís dels Ports. Pluviomètricament, s’ha caracteritzat per una distribució irregular, si bé, en general, ha estat sec, i fins i tot, molt sec al Prepirineu, extrem sud del país i punts del litoral i prelitoral Central. En canvi, ha estat molt plujós al Pirineu, i normal o plujós a punts de la depressió de l’Ebre. El febrer ha estat ventós com a conseqüència del flux del nord que ha caracteritzat la meteorologia del mes. S’han d’assenyalar dos episodis on es van enregistrar ratxes de vent per sobre dels 90 km/h, de l’1 al 5 de febrer i del 22 al 27 de febrer. Resum Mensual La meteorologia del mes de febrer ha vingut caracteritzada per un marcat flux del nord i per l’arribada de masses d’aire fred procedents d’altes latituds i del centre del continent europeu, com a conseqüència d’una ondulació molt marcada del corrent en jet a les capes mitjanes de la troposfera. Durant els primers nou dies del mes, Catalunya va quedar afectada per una massa d’aire molt fred provinent del nord d’Europa provocant un ambient de rigorós hivern arreu del país. D’altra banda, l’arribada de diverses pertorbacions fredes van afectar el Principat, provocant nevades en alguns sectors del país, en un primer moment al Pirineu però també en indrets on la neu no és un fenomen tan habitual. La neu va ser important al Pirineu durant els dos primers dies del mes, amb gruixos acumulats des del dia 29 de gener molt importants. A més, l’arribada d’una massa d’aire fred va provocar una baixada de la temperatura. Una marcada advecció del nord-oest, amb aire humit del Cantàbric, va incidir directament sobre el Pirineu, provocant que entre el dia 29 de gener al vespre i el dia 2 de febrer a primera hora s’acumulés més d’1 m de neu nova en zones elevades de la Val d’Aran, del Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça. Cal remarcar els següents gruixos enregistrats a les estacions de la Xarxa Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC): 126 cm al Lac Redon (2.247 m), a la comarca de la Val d’Aran; 111 cm a Certascan (2.400 m) o 91 cm a

1Els valors mitjans climàtics que s’han utilitzat s’han extret de:

Martín-Vide, J.; Raso Nadal, J.M. (2008): Atles climàtic de Catalunya. Període 1961-1990. Al llarg de tot l’informe, s’expressen la temperatura (T) en graus Celsius (°C) i les quantitats de precipitació (PPT) en mil·límetres, mm, unitat equivalent a litres per metre quadrat. Quan s’efectua la comparació entre la precipitació acumulada o la temperatura mitjana i els seus corresponents valors mitjans climàtics, s’adopten els criteris següents:

Qualificació

PPT total registrada respecte de la mitjana

climàtica

Qualificació

Diferència entre la temperatura mitjana i la

mitjana climàtica Molt sec < 30% Molt càlid ≥ +3 ºC Sec Normal Plujós Molt plujós

Entre 30% i 90% Entre 90% i 110% Entre 110% i 190% > 190%

Càlid Normal Fred Molt fred

Entre +3 ºC i +0,5 ºC Entre +0,5 ºC i -0,5 ºC Entre -0,5 ºC i -3 ºC ≤ -3 ºC


2

Bonaigua (2.226 m), al Pallars Sobirà. A Vielha, la capital de l’Aran, la precipitació acumulada al llarg de l’episodi va ser de 85,4 mm, acumulant fins a 61 cm de gruix de neu màxim. Una segona baixa va provocar precipitacions entre els dies 3 i 7 de febrer. Aquestes van ser en forma de neu durant la primera meitat del dia 3. La precipitació va ser poc abundant (vegeu Annex 1), com a molt d’entre 5 i 10 mm al litoral i prelitoral Central, mentre que la cota de neu ja va ser força baixa, d’entre 600 i 800 m en un primer moment, però baixant fins als 300 o 400 m. Els gruixos més importants, de fins a 5 cm, es van mesurar a les parts més elevades del Lluçanès i el Moianès, així com del massís del Montseny i al Montnegre. Destaca molt especialment la nevada que al llarg de primera hora del matí del dia 4 va afectar a bona part del centre i sud del país, amb una cota de neu que es va acabar situant entre els 100 i els 200 m, tot i que en alguns casos es va veure nevar pràcticament fins a nivell del mar. Durant la tarda-vespre i fins a primera hora del matí del dia 5 el vent de gregal va impulsar noves precipitacions en alguns sectors del nord-est, que van afectar especialment la comarca del Maresme, el massís del Montseny i les Guilleries. Pel que fa als precedents més recents d’una nevada com la del dia 4 al centre i sud del país, en alguns sectors del Barcelonès, el Baix Llobregat o el Vallès només cal retrocedir dos hiverns enrere, fins el 22 i 23 de febrer de 2013, per trobar-ne una de comparable o més important. Ara bé, a les comarques del prelitoral Central, que és allà on el gruix de neu va ser més important durant l’episodi, en general no hi nevava tant des del 2010. Segons la zona, des de la nevada del 7 i 8 de gener o bé des de la del 8 de març. Al Segrià i zones pròximes, on es va mesurar un gruix de neu al voltant dels 10 cm, feia més de 13 anys, des del 14 de desembre de 2001, que no hi nevava tant. En aquella ocasió, el gruix de neu a Lleida va ser d’uns 15 cm i posteriorment el terra es va mantenir cobert de neu pràcticament durant un mes, ja que la boira i unes temperatures excepcionalment baixes van impedir-ne la fusió. El mapa següent mostra el gruix de neu màxim mesurat pels observadors i vigilants de la XOM (Xarxa d’Observadors Meteorològics), així com per algunes estacions XEMA entre el dimecres 4 i el dijous 5 de febrer de 2015.

Figura 1. Gruix de neu màxim (cm) dels dies 4 i 5 de febrer (fins les 10h)


3

D’altra banda, entre els dies 1 i 9 Catalunya va quedar afectada per una fredorada que, si bé no va ser excepcional, a la meitat de les estacions de la XEMA es va registrar almenys un dia amb una temperatura mínima inferior al llindar de Situació Meteorològica de Perill per fred (percentil 2 de la temperatura mínima dels mesos de desembre a març), 5 d’aquestes 174 estacions van superar el llindar de 3 dies seguits, de manera que molt puntualment es podria parlar d’onada de fred. Són les EMA d’Ulldeter (2.410 m, el Ripollès), Vila-rodona (l’Alt Camp), Pinós (el Solsonès), la Llacuna i la Panadella (Anoia). En general no es van registrar temperatures mínimes excepcionals, tot i que a les zones on el dia 4 va nevar més, les nits següents van ser molt fredes (entre -5 i -10 ºC a l’altiplà central). A les estacions d’alta muntanya, la mínima més baixa va ser de -19,2 ºC a Boí (2.535 m, l'Alta Ribagorça) i en general els valors van ser molt semblants als del febrer de 2013, mentre que els de l'onada de fred del febrer de 2012 van ser clarament inferiors. Concretament, el 4 de febrer de 2012 es van mesurar -23,2 ºC a Certascan (2.400 m, el Pallars Sobirà), mínim històric de la XEMA (1988-2015). Pel que fa a la temperatura diürna, 5 de les 126 estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades van registrar la temperatura màxima més baixa de la sèrie en un mes de febrer: Blancafort, l’Espluga de Francolí i Santa Colona de Queralt a la comarca de la Conca de Barbera, Torroja del Priorat (el Priorat) i Cervera (la Segarra). Una nova pertorbació va afectar Catalunya entre els dies 13 i 17 de febrer, caracteritzada per estar centrada a la Mediterrània i amb un flux del primer quadrant a les nostres contrades. Les precipitacions més importants es van enregistrar al vessant nord del Pirineu tal com mostren els 22,5 mm de Sasseuva (2.228 m) o els 19,4 mm al Lac Redon (2.247 m), a la Val d’Aran, i els 19,3 mm a Certascan (2.400 m), a la comarca del Pallars Sobirà. Aquestes precipitacions van ser en forma de neu, destacant els 19 cm de Certascan (2.400 m), 18 cm a Sasseuva (2.228 m) o 17 cm a Bonaigua (2.266 m), al Pallars Sobirà. Un nou episodi de precipitació amb un marcat flux del nord va afectar Catalunya entre els dies 20 i 28 de febrer deixant quantitats importants al Pirineu. Cal destacar els 195,9 mm de Certascan (2.400 m), els 178,3 mm de Lac Redon (2.247 m) o els 153,7 mm de Sasseuva (2.228 m). Els vents del nord i nord-oest que van afectar Catalunya van provocar la nevada més important de la temporada a bona part del Pirineu. Concretament, entre el dia 23 de febrer al vespre i el 27 al migdia es va acumular més d’1 metre de neu nova a les cotes altes del Pirineu occidental, especialment al seu vessant nord, on la nevada va ser pràcticament ininterrompuda al llarg d’aquests dies. Cal remarcar els 159 cm al Lac Redon (2.247 m), els 113 cm de Bonaigua (2.266 m) o els 100 cm a Certascan (2.400 m). Assenyalar que el vent va poder provocar una sobreacumulació de neu en aquests punts. Cal destacar que la neu va afectar igualment els fons de les valls del Pirineu, destacant els 55 cm d’Espot (1.300 m) - XOM, els 32 cm d’Arties (1.150 m) -XOM o els 30 cm de l’EMA de Vielha (la Val d’Aran). Aquesta va ser la nevada més destacada de la temporada a les cotes mitjanes i altes del Pirineu occidental, especialment del vessant nord. Per bé que es tracta d’una nevada molt important i que no es produeix cada any, hi ha precedents recents de nevades comparables o fins i tot superiors:

- Entre el 29 de gener i el 2 de febrer de 2015, una nevada de nord també va acumular més d’1 metre de neu nova a cotes altes de la Val d’Aran i del nord del Pallars Sobirà. En aquella ocasió, la cota de neu es va mantenir baixa durant més hores, de manera que al fons de les valls els gruixos van ser més importants. Per exemple, es van acumular fins a 61 cm de neu a Vielha.

- Fa dos anys, durant l’hivern excepcionalment nivós del 2012-2013, una nevada que es va allargar

durant més d’una setmana (del dia 12 al 20 de gener de 2013) va deixar gruixos d’entre 100 i 150 cm a les cotes altes del Pirineu occidental i de fins a 67 cm a Vielha.


4

Descripció sinòptica del mes De l’1 al 9 de febrer Durant els primers nou dies del mes, Catalunya va quedar afectada per una massa d’aire molt fred provinent del nord d’Europa provocant un ambient de rigorós hivern arreu del país. D’altra banda, l’arribada de diverses pertorbacions fredes van afectar el Principat, provocant nevades en alguns sectors del país, en un primer moment exclusivament al Pirineu i posteriorment també en indrets on la neu no és un fenomen tan habitual. La figura 2 assenyala la ubicació dels diferents centres d’acció a partir del mapa de pressió en superfície i de la topografia de 500 hPa (a uns 5.500 m d’altura) del dia 1 de febrer a les 12.00 hores UTC. En els nivells mitjans troposfèrics el corrent en jet es trobava molt ondulat com a conseqüència d’una pertorbació freda ubica al nord d’Europa. En superfície, la situació venia marcada per un intens flux del nord-est degut al marcat gradient bàric que es produïa entre l’anticicló Atlàntic que agafava en forma de falca el nord-oest de la península Ibèrica i la baixa al nord d’Europa.

Figura 2. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hPa del dia 1 de febrer a les 12.00 hores UTC La neu va ser important al Pirineu durant els dos primers dies del mes amb gruixos acumulats des del dia 29 de gener molt importants. A més, l’arribada d’una massa d’aire fred va provocar una baixada de la temperatura. Una marcada advecció del nord-oest, amb aire humit del Cantàbric, va incidir directament sobre el Pirineu, provocant que entre el dia 29 de gener al vespre i el dia 2 de febrer a primera hora s’acumulés més d’1 m de neu nova en zones elevades de la Val d’Aran, del Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça. Cal remarcar els següents gruixos enregistrats a les estacions de la Xarxa Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC): 126 cm al Lac Redon (2.247 m), a la comarca de la Val d’Aran; 111 cm a Certascan (2.400 m) o 91 cm a Bonaigua (2.226 m), al Pallars Sobirà. A Vielha, la capital de l’Aran, la precipitació acumulada al llarg de l’episodi va ser de 85,4 mm, acumulant fins a 61 cm de gruix de neu màxim. Una segona baixa va provocar precipitacions entre els dies 3 i 7 de febrer. Aquestes van ser en forma de neu durant la primera meitat del dia 3. La figura 3 assenyala la ubicació dels diferents centres d’acció a partir del mapa de pressió en superfície i de la topografia de 500 hPa del dia 3 de febrer a les 12.00 hores UTC. Una pertorbació retrògrada procedent de l’interior del continent europeu va afectar Catalunya amb


5

centre a la Mediterrània occidental. La temperatura era molt freda en alçada amb un valors d’uns 36º C en el seu centre.

Figura 3. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hPa del dia 3 de febrer a les 12.00 hores UTC La precipitació va ser poc abundant, com a molt d’entre 5 i 10 mm al litoral i prelitoral Central, mentre que la cota de neu ja va ser força baixa, d’entre 600 i 800 m en un primer moment, però baixant fins als 300 o 400 m. Els gruixos més importants, de fins a 5 cm, es van mesurar a les parts més elevades del Lluçanès i del Moianès, així com del massís del Montseny i al Montnegre. Destaca molt especialment la nevada que al llarg de primera hora del matí del dia 4 va afectar a bona part del centre i sud del país, amb una cota de neu que es va acabar situant entre els 100 i els 200 m, tot i que en alguns casos es va veure nevar pràcticament fins a nivell del mar. Durant la tarda-vespre i fins a primera hora del matí del dia 5 el vent de gregal va impulsar noves precipitacions en alguns sectors del nord-est, que van afectar especialment la comarca del Maresme, el massís del Montseny i les Guilleries. Durant la matinada del dia 6 se'n van produir de febles i aïllades a punts de la Catalunya central, sud de la plana de Vic, litoral i prelitoral central, i a partir de la tarda al quadrant nord-est. S'acumularen quantitats minses o inapreciables, amb una cota de neu al voltant dels 400 metres. Finalment, al llarg del matí i fins les primeres hores de la tarda del dia 7 es van produir algunes precipitacions febles a la meitat est. La cota de neu voltà els 500 metres al centra del dia, si bé la neu va arribar a totes les cotes al matí a l'extrem nord-est. Pel que fa als precedents més recents d’una nevada com la del dia 4 al centre i sud del país, en alguns sectors del Barcelonès, el Baix Llobregat o el Vallès només cal retrocedir dos hiverns enrere, fins el 22 i 23 de febrer de 2013, per trobar-ne una de comparable o més important. Ara bé, a les comarques del prelitoral Central, que és allà on el gruix de neu va ser més important durant l’episodi, en general no hi nevava tant des del 2010. Segons la zona, des de la nevada del 7 i 8 de gener o bé des de la del 8 de març. Al Segrià i zones pròximes, on es va mesurar un gruix de neu al voltant dels 10 cm, feia més de 13 anys, des del 14 de desembre de 2001, que no hi nevava tant. En aquella ocasió, el gruix de neu a Lleida va ser d’uns 15 cm i posteriorment el terra es va mantenir cobert de neu pràcticament durant un mes, ja que la boira i unes temperatures excepcionalment baixes van impedir-ne la fusió. Les dues taules següents i el mapa (figura 4) mostren el gruix de neu màxim mesurat pels observadors i vigilants de la XOM (Xarxa d’Observadors Meteorològics), així com per algunes estacions XEMA entre el dimecres 4 i el dijous 5 de febrer de 2015.


6

Nom estació XOM Comarca Gruix de neu (cm) 4-5 febrer 2015

el Pla de Manlleu Alt Camp 35 la Llacuna Anoia 28 Rocallaura Urgell 27 la Pobla de Cérvoles Garrigues 20 Olesa de Bonesvalls Alt Penedès 18 Falset Priorat 15 Pujalt Anoia 14 Santa Margarida de Montbui Anoia 14 Collbató Baix Llobregat 12 la Torre de Claramunt Anoia 12 Lleida - Torre Ribera Segrià 12 Tivissa Ribera d'Ebre 12 Mura Bages 10 Porrera Priorat 10 Abadia de Montserrat Bages 10 Calaf Anoia 9 Horta de Sant Joan Terra Alta 9 Sunyer Segrià 9 la Palma d'Ebre Ribera d'Ebre 7 Solivella Conca de Barberà 7 Golmés Pla d'Urgell 6 Montblanc Conca de Barberà 6 Sant Pere de Riudebitlles Alt Penedès 6 Igualada Anoia 5 Ivars d'Urgell Pla d'Urgell 5 Manresa Bages 5 Solsona Solsonès 5 Torà Segarra 5 Vilafranca del Penedès Alt Penedès 5 Castellterçol Vallès Oriental 4 Moià Bages 4 Arties Val d'Aran 4 Riba-roja d'Ebre Ribera d'Ebre 4 Castellar del Vallès Vallès Occidental 3 Cunit Baix Penedès 3 Pratdip Baix Camp 3 Rasquera Ribera d'Ebre 3 Tàrrega Urgell 3 Móra la Nova Ribera d'Ebre 2 Barcelona - Observatori Fabra Barcelonès 2 Sabadell Vallès Occidental 1 Sant Pere de Ribes Garraf 1 Espolla Alt Empordà 1


7

Nom de l’EMA Comarca Gruix de neu (cm) 4-5 febrer 2015

Prades Baix Camp 24 PN dels Ports Baix Ebre 19 Sasseuva (2.228 m) Val d'Aran 9 Puig Sesolles (1.668 m) Vallès Oriental 6 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 5 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 5 el Port del Comte (2.316 m) Solsonès 2 Vielha e Mijaran Val d'Aran 1 Lac Redon (2.247 m) Val d'Aran 1

Figura 4. Gruix de neu màxim (cm) dels dies 4 i 5 de febrer (fins les 10h) Aquesta distribució del gruix de neu es pot comparar amb la imatge del satèl·lit MODIS del dia 5 de febrer a les 14:30 hores UTC (vegeu la figura 5).


8

Figura 5. Imatge del satèl·lit MODIS del dia 5 de febrer a les 14: 30 hores UTC A la taula següent es detallen les quantitats de precipitació per sobre dels 25 mm que es van enregistrar entre els dies 1 al 7 de febrer a les estacions gestionades per l’SMC, mentre que la figura 6 mostra la distribució de la precipitació.

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) 1-7 febrer 2015

Lac Redon (2.247 m) Val d'Aran 40,7 Rocallaura l’Urgell 35,1 Sant Martí Sarroca l’Alt Penedès 33,6 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 30,5 Sasseuva (2.228 m) Val d'Aran 30,5 Font-rubí l’Alt Penedès 29,8 Illa de Buda el Montsià 28,8 Olesa de Bonesvalls l’Alt Penedès 28,1 Juneda - 2 Garrigues 25,9 el Vendrell el Baix Penedès 25,7 la Granada l’Alt Penedès 25,6 Vallirana el Baix Llobregat 25,6 Sant Sadurní d'Anoia l’Alt Penedès 25,5


9

Figura 6. Distribució de la precipitació acumulada entre els dies 1 i 7 de febrer D’altra banda, entre els dies 1 i 9 Catalunya va quedar afectada per una fredorada que, si bé no va ser excepcional, a la meitat de les estacions de la XEMA es va registrar almenys un dia amb una temperatura mínima inferior al llindar de Situació Meteorològica de Perill per fred (percentil 2 de la temperatura mínima dels mesos de desembre a març), 5 d’aquestes 174 estacions van superar el llindar de 3 dies seguits, de manera que molt puntualment es podria parlar d’onada de fred. Són les EMA d’Ulldeter (2.410 m, el Ripollès), Vila-rodona (l’Alt Camp), Pinós (el Solsonès), la Llacuna i la Panadella (Anoia). La figura 7 mostra el mapa de les topografies de 850 hPa (a uns 1.500 m d’altura) dels dies 4 i 5 de febrer a les 12.00 hores UTC. Aquest nivell resulta un bon indicador de la temperatura en superfície. Es pot observar com una massa d’aire molt fred (colors blaus i liles) procedent de l’interior del continent europeu. Vegeu també les figures 2 i 3 per a valorar la situació en els nivells mitjans de la troposfera. En general no es van registrar temperatures mínimes excepcionals, tot i que a les zones on el dia 4 va nevar més, les nits següents van ser molt fredes (entre -5 i -10 ºC a l’altiplà central). A les estacions d’alta muntanya, la mínima més baixa va ser de -19,2 ºC a Boí (2.535 m, l'Alta Ribagorça) i en general els valors van ser molt semblants als del febrer de 2013, mentre que els de l'onada de fred del febrer de 2012 van ser clarament inferiors. Concretament, el 4 de febrer de 2012 es van mesurar -23,2 ºC a Certascan (2.400 m, el Pallars Sobirà), mínim històric de la XEMA (1988-2015). Pel que fa a la temperatura diürna, 5 de les 126 estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades van registrar la temperatura màxima més baixa de la sèrie en un mes de febrer: Blancafort, l’Espluga de Francolí i Santa Colona de Queralt a la comarca de la Conca de Barbera, Torroja del Priorat (el Priorat) i Cervera (la Segarra).


10

Figura 7. Topografies de 850 hPa dels dies 4 i 5 de febrer a les 12.00 hores UTC Del 13 al 17 de febrer Entre els dies 10 i 12 Catalunya va quedar afectada per un front molt desgastat que va deixar alguna precipitació feble. Una nova pertorbació va afectar Catalunya entre els dies 13 i 17 de febrer, caracteritzada perquè es va aprofundir a la Mediterrània occidental provocant un flux del primer quadrant a les nostres contrades. La configuració sinòptica queda resumida a la figura 8 a partir del mapa de pressió en superfície i de la imatge del METEOSAT del dia 15 de febrer a les 12 hores UTC. La configuració meteorològica venia dominada per una àmplia àrea de baixes pressions que comprenia gran part de l’Europa occidental amb un centre secundari a la Mediterrània occidental.

Figura 8. Mapa de pressió en superfície i la imatge del METEOSAT del dia 15 de febrer a les 12.00 hores UTC


11

A partir del vespre del dia 13 van caure algunes precipitacions febles i aïllades al Pirineu occidental, amb una cota de neu entorn els 1.000 metres. A primera hora de la tarda del dia 14 se'n produïren de disperses al Pirineu, i a partir del vespre al terç oest. La cota de neu voltà els 1.300 metres. Van ser febles en general, si bé puntualment van ser moderades al nord de l'Alt Empordà. Es van acumular quantitats minses en conjunt i puntualment poc abundants a l'Alt Empordà. Durant tota la jornada del dia 15 se'n van produir al vessant nord del Pirineu. De matinada també n'hi hagué de disperses a ponent i l'extrem sud. A partir del matí se'n van enregistrar de disperses al terç nord i resta del quadrant nord-est, i a partir del vespre es van restringir a l'extrem nord del Pirineu. Foren febles i minses en conjunt, tret del vessant nord del Pirineu on van estar poc abundants. A partir de mitja tarda del dia 16 se n'observaren algunes de febles i inapreciables a punts del litoral central i nord. A més, al final del dia també n'arribaren a punts del terç oest. Al llarg de la matinada del dia 17 es van produir algunes febles precipitacions a punts de l'extrem sud, així com al vessant nord del Pirineu. Al llarg del matí també es van observar precipitacions a punts del Litoral i Prelitoral que a la tarda van quedar restringides al sud d'aquest sector. Es van acumular quantitats minses de precipitació amb una intensitat feble, puntualment poc abundants a les cotes més altes del vessant nord del Pirineu. La cota de neu al vessant nord del Pirineu es va situar al matí entorn dels 1.000 metres. A les taules següents es detallen les quantitats de precipitació per sobre dels 10 mm i gruixos de neu nova que es van enregistrar dels dies 13 al 17 de febrer a les estacions gestionades per l’SMC, mentre que la figura 9 mostra la distribució de la precipitació.


Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran 22,5 Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 19,4 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 19,3 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 12,4 PN dels Ports el Baix Ebre 11,4 Vielha e Mijaran la Val d'Aran 10,6 Portbou l’Alt Empordà 10,1


Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 19 Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran 18 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 17 Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 13 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 6 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 5 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 3 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 2 Setcases - Hostal Pastuira (1.999 m) - XOM el Ripollès 2


12

Figura 9. Distribució de la precipitació acumulada entre els dies 13 i 17 de febrer Del 21 al 28 de febrer Després de tres dies de moderada tranquil·litat meteorològica, un nou episodi de precipitació amb un marcat flux del nord va afectar Catalunya entre els dies 21 i 28 de febrer deixant quantitats importants al Pirineu. La figura 10 assenyala la ubicació dels diferents centres d’acció a partir del mapa de pressió en superfície i de la topografia de 500 hPa (a uns 5.500 m d’altura) del dia 23 de febrer a les 12.00 hores UTC. En els nivells mitjans troposfèrics el corrent en jet es trobava molt ondulat com a conseqüència de la presència d’una dorsal anticiclònica ubicada a l’Atlàntic oriental i estenent-se fins a altes latituds i un solc fred sobre Europa occidental. Entre els dos centres d’acció es va generar un flux del nord que va ser el causant de l’entrada de la massa d’aire molt freda a Catalunya i precipitacions importants especialment al vessant nord del Pirineu.


13

Figura 10. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hPa del dia 23 de febrer a les 12.00 hores UTC Tot i que l’advecció del nord i nord-oest va estar constant al llarg de l’episodi, les característiques tèrmiques de la massa d’aire que incidia sobre el Pirineu van anar variant notablement, fet que va comportar oscil·lacions importants de la temperatura i, conseqüentment, de la cota de neu. Fins al vespre del dia 21 es van enregistrar precipitacions disperses arreu del país, si bé a la tarda quedaren al marge de les precipitacions les terres de l'Ebre i l'Alt Empordà. Al final del dia es restringiren al sector central del litoral i prelitoral i al Pirineu i Prepirineu occidental. Les precipitacions al matí van ser febles, mentre a la tarda foren d’intensitat entre feble i moderada i anaren acompanyades de tempesta i, localment, de calamara i/o neu granulada. La cota de neu es va situar al matí entre els 1000 i 1200 metres, mentre que al final dia baixà cap als 800 metres en conjunt però a totes les cotes al Pirineu i Prepirineu. De matinada i fins a mig matí del dia 22 se'n produïren al Pirineu i al Prepirineu. Van ser generals, d'intensitat feble, i acumularen quantitats entre minses i poc abundants. Foren de neu a totes les cotes. Dilluns 23 de febrer al vespre un front fred va creuar Catalunya d’oest a est, provocant precipitacions a la majoria de comarques. En general van ser dèbils i poc abundants, tot i que en alguns sectors de ponent van ser puntualment intenses (malgrat que breus) i acompanyades de tempesta i ratxes fortes de vent. El pas del front fred va obrir les portes al vent del nord, que va reforçar la nevada al Pirineu al llarg del dimarts 24. La neu va caure pràcticament a totes les cotes de la serralada fins dimecres al matí, amb gruixos de fins a 30 cm de neu nova a Vielha (1.000 m, la Val d’Aran) i 55 cm a Espot (1.300 m, el Pallars Sobirà). El pas d’un front càlid al llarg del dimecres 25 de febrer va provocar una pujada important de la temperatura (d’uns 8 ºC a l’alta muntanya), de manera que la neu es va anar convertint en pluja a les cotes més baixes i fins a uns 1.500-1.800 m. Això va provocar que al fons de les valls el gruix de neu disminuís, mentre que a les cotes més altes va continuar augmentant.

El pas d’un nou front fred al llarg de la nit de dels dies 26 i 27 va provocar una nova baixada de la temperatura i que la cota de neu es tornes a situar al voltant dels 1.000 m al vessant nord del Pirineu.


14

Finalment, a partir del final del matí del dia 28 es van registrar precipitacions febles al vessant nord del Pirineu que al llarg de la tarda arribaren a d'altres punts de la meitat nord del territori, de manera molt feble i dispersa. En general, van acumular quantitats minses de precipitació, i poc abundants al Pirineu. La cota de neu va voltar els 2.100 metres. La imatge d’alta resolució del canal visible del satèl·lit METEOSAT (figura 11) corresponent a la 1 del migdia del dimarts 24 de febrer mostra nuvolositat compacta retinguda al vessant nord del Pirineu i afectant estricament la serralada, mentre que a la resta del Principat el cel era serè, amb alguns núvols baixos (en groc) al prelitoral i a la depressió Central.

Figura 11. Imatge del METEOSAT del dia 24 de febrer a les 12 hores UTC La figura 12 mostra l’estimació de la precipitació acumulada en 24 hores dels dies 23 i 24 de febrer on es pot observar com aquesta finalment va quedar restringida al vessant nord del Pirineu.

Figura 12. Precipitació estimada en 24 hores d’acord amb les imatges dels radars gestionats per l’SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres dels dies 23 i 24 de febrer


15

A la taula següent es detallen les quantitats enregistrades entre els dies 21 i 28 de febrer a les estacions gestionades per l’SMC per sobre dels 30 mm, mentre que la figura 13 mostra la distribució de la precipitació acumulada durant el mateix període.


Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 195,9 Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 178,3 Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran 153,7 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 153,4 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 148,1 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 114,6 Vielha e Mijaran la Val d'Aran 108,8 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 96,0 Setcases-Hostal Pastuira el Ripollès 49,5 Núria (1.971 m) el Ripollès 48,6 el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 33,6

Figura 13. Distribució de la precipitació acumulada entre els dies 21 i 28 de febrer El vent del nord i nord-oest que va afectar Catalunya va provocar la nevada més important de la temporada a bona part del Pirineu. Concretament, entre el dia 23 de febrer al vespre i el 27 al migdia es va acumular més d’1 metre de neu nova a les cotes altes del Pirineu occidental, especialment al seu


16

vessant nord, on la nevada va ser pràcticament ininterrompuda al llarg d’aquests dies. La taula següent mostra els gruixos màxims de neu nova mesurats entre el dilluns 23 i el divendres 27 de febrer de 2015 per les estacions d’alta muntanya la XEMA i pels observadors de la XOM en indrets on la precipitació ha estat en forma de neu al llarg de tot l’episodi.


Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 159 (*) Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 113 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 100 Boí (2.535 m) l’Alta Ribagorça 96 (*) Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran 69 (**) Malniu (2.230 m) la Cerdanya 66 Núria (1.971 m) el Ripollès 46 Sant Joan de l'Erm (1.720 m) - XOM l’Alt Urgell 43 Setcases - Hostal Pastuira (1.999 m) - XOM el Ripollès 38 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló la Cerdanya 8

(*) El vent pot haver provocat una sobreacumulació de la neu (**) El vent ha impedit l'acumulació d'un gruix de neu major D’altra banda, a les cotes inferiors als 1.500 metres la precipitació va ser en forma de pluja o aiguaneu entre el dia 24 al migdia i el 25, de manera que la neu acumulada fins aleshores es va anar fonent i el gruix de neu màxim es va assolir dimecres.


Espot (1.300 m) - XOM el Pallars Sobirà 55 Arties (1.150 m ) - XOM la Val d'Aran 32 Vielha e Mijaran (1.002 m) la Val d'Aran 30 Esterri d'Àneu (960 m) - XOM el Pallars Sobirà 20 Puigcerdà (1.214 m) - XOM la Cerdanya 12 Viu de Llevata (1.250 m) - XOM l’Alta Ribagorça 6 Planoles (1.151 m) - XOM el Ripollès 6 Das (1.200 m) - XOM la Cerdanya 6 el Pont de Suert (830 m) - XOM l’Alta Ribagorça 4

Per bé que es tracta d’una nevada molt important (figura 14) i que no es produeix cada any, hi ha precedents recents de nevades comparables o fins i tot superiors:

- Entre el 29 de gener i el 2 de febrer de 2015, una nevada de nord també va acumular més d’1 metre de neu nova a cotes altes de la Val d’Aran i del nord del Pallars Sobirà. En aquella ocasió, la cota de neu es va mantenir baixa durant més hores, de manera que al fons de les valls els gruixos van ser més importants. Per exemple, es van acumular fins a 61 cm de neu a Vielha.

- Fa dos anys, durant l’hivern excepcionalment nivós del 2012-2013, una nevada que es va allargar

durant més d’una setmana (del dia 12 al 20 de gener de 2013) va deixar gruixos d’entre 100 i 150 cm a les cotes altes del Pirineu occidental i de fins a 67 cm a Vielha.


17

Figura 14. Espot (1.300 m), el Pallars Sobirà. Autor: Màrius Tomé


18

Temperatura Termomètricament el mes de febrer ha estat fred a Catalunya, i molt fred a les parts més elevades del Pirineu i massís dels Ports (figura 15). Aquesta distribució de les anomalies tèrmiques són conseqüència d’una banda de la fredorada que va patir Catalunya entre els dies 1 i 9 de febrer, i d’altra, pel caràcter fred de les pertorbacions que van visitar Catalunya durant la segona quinzena del mes, caracteritzades per un marcat flux del nord que impulsava aire fred procedent de les altes latituds. Figura 15:

Mapes de temperatura mitjana del mes de febrer de 2015 i de diferència d’aquesta respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No inclouen els valors de temperatura d’una estació concreta si no es disposa, al menys, del 80% de totes les dades d’aquesta estació.


19

La taula següent mostra els valors d’anomalia negativa (diferències de la temperatura mitjana mensual de febrer respecte de la mitjana climàtica mensual del mes de febrer pel període de referència 1961-1990) per sota dels -3,0 ºC registrats a les estacions de la XEMA. En aquests indrets el mes de febrer s’ha qualificar com a molt fred (anomalies de temperatura per sota dels -3 ºC).

Nom de l’EMA Comarca Anomalia (ºC) Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran -3,7 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà -3,3 Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran -3,3 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà -3,2 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès -3,2 PN dels Ports el Baix Ebre -3,2 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà -3,1 la Tosa d'Alp 2500 la Cerdanya -3,1


20

Precipitació Pluviomètricament, el febrer s’ha caracteritzat per una distribució molt irregular, si bé, en general, el mes s’ha de qualificar de sec i, fins i tot, de molt sec al Prepirineu, extrem sud del país i punts del litoral i prelitoral central. En canvi, ha estat molt plujós al Pirineu i normal o plujós a punts de la depressió de l’Ebre (figura 16). Aquesta distribució de les anomalies és producte de les pertorbacions que van afectar Catalunya amb un marcat flux del nord que van deixar les quantitats més importants al Pirineu. Figura 16: Mapes de precipitació acumulada durant el mes de febrer de 2015 i de percentatge d’aquesta respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques) i a la XOM (Xarxa d’Observadors Meteorològics), gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si no es disposa de les dades d’un episodi significatiu d’aquesta estació.


21

A continuació es mostren les estacions gestionades per l’SMC en les quals la precipitació acumulada durant el febrer ha estat superior als 100 mm.

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 246,0 Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 239,9 Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran 206,7 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 183,7 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 182,0 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 150,5 Vielha e Mijaran la Val d'Aran 136,3 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 115,6

Les precipitacions iguals o superiors a 30 mm en 24 hores que es van enregistrar a les EMA són les que figuren a la taula següent, afectant al Pirineu i el massís del Port.

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Dia Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 72,0 25 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 67,2 25 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 56,2 25 Vielha e Mijaran la Val d'Aran 50,4 25 Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran 48,9 25 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 38,3 25 Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 34,3 25 Sant Martí Sarroca l’Alt Penedès 31,9 4 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 31,7 25

A continuació, es presenta el gràfic d’evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) mesurat a les EMA ubicades a l’alta muntanya (per sobre dels 1.800 m) gestionades per l’SMC. Per a facilitar-ne la interpretació, es presenten 3 gràfics que agrupen les EMA segons una classificació en tres zones diferenciades a partir de criteris nivoclimàtics:

1. Aran-franja nord de la Pallaresa: influència atlàntica. Bonaigua (2.266 m), Certascan (2.400 m) i Sasseuva (2.228 m).

2. Pallaresa-Ribagorçana: clima mediterrani pirinenc occidental. Boí (2.535 m), Espot (2.519 m), Lac Redon (2.247 m) i Salòria (2.451 m).

3. Pirineu oriental: clima mediterrani pirinenc oriental. Cadí Nord (2.143 m) - Prat d’Aguiló, Malniu (2.230 m), Núria (1.971 m), el Port del Comte (2.316 m) i Ulldeter (2.410 m).


22

020406080

100120140160180200220240260280300320340

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28

Gruix de ne

u (cm)

Dies

Bonaigua (2.266 m) Certascan (2.400 m) Sasseuva (2.228 m)

Gràfic 1. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades a l’Aran-franja nord de la Pallaresa

020406080

100120140160180200220240260280300320340

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28

Gruix de ne

u (cm)

Dies

Boí (2.535 m) Espot (2.519 m) Lac Redon (2.247 m) Salòria (2.451 m)

Gràfic 2. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades a la Pallaresa-Ribagorçana


23

020406080100120140160180200220240260280300320340

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28

Gruix de ne

u (cm)

Dies

Cadí Nord (2.143 m) ‐ Prat d'Aguiló el Port del Comte (2.316 m)

Malniu (2.230 m) Núria (1.971 m)

Ulldeter (2.410 m)

Gràfic 3. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades al Pirineu oriental

La taula següent mostra el gruix de neu màxim mensual del febrer del 2015 i el dia que es va enregistrar a les EMA d’alta muntanya (per sobre dels 1.800 m) gestionades per l’SMC, juntament amb el màxim mensual del febrer del 2014 i el dia que es va enregistrar.

Nom de l’EMA Comarca Gruix de neu màxim 2015

(cm) Dia

Gruix de neu màxim 2014

(cm) Dia

Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 323 27 295 28 Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 240 27 231 28 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 200 27 262 28 Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran 197 25 151 28 Boí (2.535 m) l'Alta Ribagorça 161 25 219 28 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 101 26 80 10 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 74 22 34 16 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 56 1 34 25 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló la Cerdanya 49 24 137 16 Núria (1.971 m) el Ripollès 48 26 64 16 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 33 25 68 28 el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 5 4 44 17


24

Les successives pertorbacions que van afectar Catalunya al llarg del mes de febrer amb un marcat flux del nord van deixar quantitats importants al Pirineu tant en la seva banda més occidental com al seu vessant nord. D’aquesta manera en aquests indrets ela gruixos acumulats han estat superiors al registrats durant el febrer de 2014. Cal remarcar la nevada que es va produir el dia 4 al centre i sud del país on cal remuntar-se fins el 22 i 23 de febrer de 2013, per trobar-ne una de comparable o més important. A les comarques del prelitoral Central en general no hi nevava tant des del 2010 i al Segrià i zones pròximes feia més de 13 anys, des del 14 de desembre de 2001, que no hi nevava tant. Finalment entre el dia 23 de febrer al vespre i el 27 al migdia es va produir la nevada més important de la temporada fins al mes de febrer a bona part del Pirineu on es va acumular més d’1 metre de neu nova a les cotes altes del Pirineu occidental, especialment al seu vessant nord, on la nevada va ser pràcticament ininterrompuda al llarg d’aquests dies. Cal remarcar els 159 cm al Lac Redon (2.247 m), els 113 cm de Bonaigua (2.266 m) o els 100 cm a Certascan (2.400 m). Assenyalar que el vent va poder provocar una sobreacumulació de neu en aquests punts. Cal destacar que la neu va afectar igualment els fons de les valls del Pirineu, destacant els 55 cm d’Espot (1.300 m) - XOM, els 32 cm d’Arties (1.150 m) -XOM o els 30 cm de l’EMA de Vielha (la Val d’Aran).


25

Vent El febrer ha estat ventós com a conseqüència del flux del nord que ha caracteritzat la meteorologia del mes. S’han d’assenyalar dos episodis on es van enregistrar ratxes de vent per sobre dels 90 km/h, de l’1 al 5 de febrer i del 22 al 28 de febrer. Entre els dies 1 i 5 es va produir un primer episodi de vent (vegeu les figures 2 i 3). Durant el dia 1 el mestral va bufar amb ratxes superiors als 90 km/h a l’extrem sud del país. El dia 3 de febrer el mestral va tornar a bufar fort a l’extrem sud, amb ratxes superiors als 100 km/h. Finalment, entre el dia 4 a última hora i el 5 de febrer el vent del nord va bufat amb ratxes superiors a 100 km/h en punts del Pirineu i de l’Alt Empordà. Aquesta situació va provocar que el vent superés el llindar de Situació Meteorològica de Perill per vent (més de 90 km/h de ratxa màxima) a la vall de Cerdanya. La taula següent mostra les EMA gestionades per l’SMC on es van superar el llindar dels 90 km/h juntament amb la direcció que va bufar aquesta ratxa, i la figura 17 mostra la ratxa màxima de vent mesurada entre els dies 1 i 5 de febrer de 2015 a totes les estacions de la XEMA. La mida i el color de les fletxes representa la velocitat assolida, mentre la seva orientació mostra la direcció des de la qual bufava.

Nom de l’EMA Comarca Ratxa màxima (km/h) 1-5 febrer 2015

Direcció (graus)

Dia

Portbou l'Alt Empordà 173,2 334 5 Boí (2.535 m) l'Alta Ribagorça 151,6 346 5 la Tosa d'Alp 2500 la Cerdanya 134,3 351 5 el Perelló el Baix Ebre 122,0 328 3 Santuari de Queralt el Berguedà 114,8 305 4 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 114,5 325 5 Das - Aeròdrom la Cerdanya 112,7 36 5 Mas de Barberans - Abocador el Montsià 110,2 312 3 Navata l'Alt Empordà 106,9 350 5 Puig Sesolles (1.668 m) el Vallès Oriental 104,4 23 5 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 101,9 110 5 PN dels Ports el Baix Ebre 100,4 259 1 Amposta el Montsià 96,8 307 1 el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 96,8 320 5 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 96,1 337 1 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 94,7 343 5 Sant Pere Pescador l'Alt Empordà 92,5 355 5 El segon episodi de vent va afectar Catalunya entre els dies 22 i 27 de febrer en relació amb una pertorbació que va creuar Catalunya i que es va generar un flux del nord i del nord-est després del seu pas (vegeu figura 10), afectant a gran part del país. Aquesta situació va provocar que el vent superés el llindar de Situació Meteorològica de Perill per vent (més de 90 km/h de ratxa màxima) a punts del Segrià i del Berguedà. La taula següent mostra les EMA gestionades per l’SMC on es van superar el llindar dels 90 km/h.


26

Figura 17. Ratxa màxima i direcció del vent registrada a les estacions de la XEMA entre els dies 1 i 5 de febrer

Nom de l’EMA Comarca Ratxa màxima (km/h) 22-27 febrer 2015

Direcció (graus)

Dia

Portbou l'Alt Empordà 161,6 335 27 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 139,7 21 24 Boí (2.535 m) l'Alta Ribagorça 127,8 339 27 Santuari de Queralt el Berguedà 126,7 323 22 la Tosa d'Alp 2500 la Cerdanya 120,2 16 22 Montsec d'Ares (1.572 m) el Pallars Jussà 119,2 19 27 Mas de Barberans - Abocador el Montsià 119,2 319 27 Navata l'Alt Empordà 109,8 353 27 el Perelló el Baix Ebre 109,8 325 27 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 108,7 359 24 Puig Sesolles (1.668 m) el Vallès Oriental 107,6 73 22 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 106,2 34 22 Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 105,5 93 27 el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 103,3 291 24 Amposta el Montsià 101,5 314 24 Montserrat - Sant Dimes el Bages 101,2 331 25 Alguaire el Segrià 100,1 284 23 PN dels Ports el Baix Ebre 100,1 261 27 Guardiola de Berguedà el Berguedà 99,7 328 22 Pantà de Siurana el Priorat 95,8 282 24 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 94,7 198 24 Das - Aeròdrom la Cerdanya 90,0 17 27


27

La figura 18 mostra la ratxa màxima de vent mesurada els dies 29 i 30 de gener de 2015 a totes les estacions de la XEMA. La mida i el color de les fletxes representa la velocitat assolida, mentre la seva orientació mostra la direcció des de la qual bufava.

Figura 18. Ratxa màxima i direcció del vent registrada a les estacions de la XEMA entre els dies 22 i 27 de febrer Malgrat que no es pot fer una anàlisi exhaustiva del vent a Catalunya, atesa la seva complexitat orogràfica, s’han seleccionat 9 estacions distribuïdes uniformement arreu del territori per poder donar una visió general del comportament d’aquesta variable durant el mes. La taula següent detalla, d’aquestes nou estacions, el valor de la ratxa màxima mensual del vent i el percentatge de calmes (velocitat del vent igual o menor a 0,5 m/s) i s’hi representa la rosa dels vents, la qual dóna idea de la direcció del vent que ha bufat amb més freqüència (s’hi distingeixen 16 sectors) i, alhora, informa sobre la seva velocitat mitjana (s’hi distingeixen 6 intervals).


28

Ratxa màxima (m/s) Component % Calmes Rosa dels ventsData dominant ≤0,5 m/s mensual

0.3

16.7

Montsec d'Ares (1.572 m) NNW

3.5

1.5

8.9

8.3

1.0

10.9

E

NW

WSW

24 de febrer

18.6

WSW

VK Segrià Raimat

20.4

WNW

24 de febrer

5.7

DP Cerdanya Das-Aeròdrom

33.1

27 de febrer

CY Osona Muntanyola

WQ Pallars Jussà

25 de febrer

5 de febrer

20.3

U2 Alt Empordà

DQ

1 de febrer

C8 Segarra Cervera

31.3

UU Montsià Amposta

28.2

24 de febrer

X4 Barcelonès Barcelona-el Raval WNW

Sant Pere Pescador

25.7

20.6

1 de febrer

NNW

NNW

5 de febrer

19.9

Comarca Nom de l'EMA

Alt Camp Vila-rodona

> 0,5 - 2,5 > 2,5 - 5 > 5 - 7,5 > 7,5 - 10 > 10 - 20 > 20

V e lo c it a t m itja n a d el v ent (m/s)


29

Irradiació solar La irradiació solar del mes de febrer de 2015 s’ha caracteritzat per un valors normals a excepció del Pirineu i al massís dels Ports on han estat per sota dels valors normals. D’altra banda, al litoral sud i àmplies zones del pla de Lleida i del Penedès els valors han estat una mica per sobre de la mitjana climàtica. Aquesta distribució de les anomalies són conseqüència, d’una banda, de les pertorbacions que van creuar Catalunya afectant al Pirineu i més puntualment als Ports, i de l’altra banda, del flux del nord que ha caracteritzat el febrer i que ha impedit la formació de boires en els llocs habituals per a aquesta època de l’any. Figura 18: Mapa d’anomalia d’irradiació solar global del mes de febrer de 2015 respecte de la mitjana dels últims 10 anys Mapes d’anomalia d’irradiació global elaborats amb les dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques). Les mitjanes contra les quals es comparen les dades del mes en curs s’han elaborat a partir de les dades de les estacions de la XEMA dels últims 10 anys (2005-2014).


30

EFEMÈRIDES METEOROLÒGIQUES DEL MES DE FEBRER DE 2015 Temperatura màxima absoluta

Tarragona - Complex Educatiu (el Tarragonès) 21,9 ºC dia 23 Alcanar (el Montsià) 21,9 ºC dia 23 Aldover (el Baix Ebre) 21,7 ºC dia 23

Temperatura mínima absoluta

Alta muntanya (per damunt dels 1.800 m)

Boí (2.535 m) - l’Alta Ribagorça -19,2 ºC dia 6 Espot (2.519 m) - el Pallars Sobirà -18,5 ºC dia 5 la Tosa d’Alp 2.500 - la Cerdanya -18,4 ºC dia 6

Resta del territori

Das - Aeròdrom (la Cerdanya) -12,7 ºC dia 6 Prades (el Baix Camp) -11,6 ºC dia 6 Vielha e Mijaran (la Val d’Aran) -10,4 ºC dia 7

Precipitació màxima en 24 hores

Certascan (2.400 m) - el Pallars Sobirà 72,0 mm dia 25 Malniu (2.230 m) – la Cerdanya 67,2 mm dia 25 Bonaigua (2.266 m) - el Pallars Sobirà 56,2 mm dia 20

Vent* el Perelló (el Baix Ebre) 122,0 km/h dia 3 Mas de Barberans - Abocador (el Montsià) 119,4 km/h dia 27 Das - Aeròdrom (la Cerdanya) 112,7 km/h dia 5 Navata (l’Alt Empordà) 109,8 km/h dia 27 Amposta (el Montsià) 101,5 km/h dia 24 Alguaire (el Segrià) 100,1 km/h dia 27 Guardiola de Berguedà (el Berguedà) 99,7 km/h dia 22 Pantà de Siurana (el Priorat) 95,8 km/h dia 24 Sant Pere Pescador (l’Alt Empordà) 92,5 km/h dia 5

* Es dóna només informació de vent de les EMA representatives de poblacions de Catalunya.


31

TAULA RESUM DELS VALORS TERMOPLUVIOMÈTRICS DE LES ESTACIONS GESTIONADES PER L’SMC FEBRER 2015

Codi Comarca Nom EMA TMm(ºC)

TXm(ºC)

TNm(ºC)

TXx(ºC) dia

TNn (ºC) dia

PPT(mm)

PPTx24h(mm) dia

VY Alt Camp Nulles 6,9 12,7 2,0 19,5 23 -2,8 6 15,1 12,4 4DQ Alt Camp Vila-rodona 6,5 12,5 2,2 18,6 26 -2,9 6 16,4 11,8 4U1 Alt Empordà Cabanes 7,4 12,9 2,1 17,5 13 -3,4 10 19,6 5,3 23W1 Alt Empordà Castelló d'Empúries 7,7 12,5 2,6 16,7 13 -3,2 10 12,5 4,8 27VZ Alt Empordà Espolla 7,4 12,3 2,6 16,4 23 -3,1 10 28,1 9,4 26Y5 Alt Empordà Navata 7,1 12,6 1,8 17,2 23 -3,9 6 15,7 9,3 23D6 Alt Empordà Portbou 7,3 10,3 4,8 17,3 23 0,1 6 36,0 10,1 27D4 Alt Empordà Roses 8,3 12,6 3,8 16,8 16 -1,3 10 19,0 6,9 27U2 Alt Empordà Sant Pere Pescador 7,3 12,9 1,9 17,0 13 -4,0 2 18,5 5,2 27XZ Alt Empordà Torroella de Fluvià 7,3 12,7 1,9 17,4 13 -3,6 10 17,7 5,3 27WP Alt Penedès Canaletes 6,4 11,7 1,8 17,7 23 -3,8 6 18,7 15,6 4DI Alt Penedès Font-rubí 6,8 12,0 2,5 18,3 23 -1,9 7 33,1 26,9 4W4 Alt Penedès la Granada 6,7 12,9 1,6 19,6 23 -3,0 6 26,0 23,7 4U3 Alt Penedès Sant Martí Sarroca 6,4 12,2 1,4 18,6 23 -3,1 10 41,3 31,9 4WY Alt Penedès Sant Sadurní d'Anoia 6,6 13,3 0,8 19,6 23 -2,7 6 25,5 23,1 4Y4 Alt Urgell Alinyà 2,2 7,0 -1,4 12,4 23 -6,8 6 10,7 7,9 23CD Alt Urgell la Seu d'Urgell 2,7 9,8 -2,7 15,6 10 -7,7 6 16,8 7,7 25W5 Alt Urgell Oliana 4,0 10,8 -2,4 17,6 26 -7,0 9 4,0 2,2 23CJ Alt Urgell Organyà 3,9 11,5 -1,8 17,9 23 -6,7 9 11,0 9,8 23Z2 Alta Ribagorça Boí (2.535 m) -7,5 -3,3 -10,9 4,2 10 -19,2 6 33,9 9,9 25CT Alta Ribagorça el Pont de Suert 2,1 9,9 -3,8 16,1 23 -8,9 7 20,4 7,5 25CE Anoia els Hostalets de Pierola 6,9 13,5 2,0 19,1 23 -2,9 6 16,4 14,3 4XB Anoia la Llacuna 4,2 9,8 -0,8 16,6 26 -9,1 6 24,9 19,3 4XA Anoia la Panadella 2,7 6,9 -0,8 14,8 26 -8,2 6 12,9 7,9 4H1 Anoia Òdena 4,8 12,1 -1,7 17,9 26 -7,2 6 16,7 13,1 4WW Bages Artés 4,6 12,3 -1,6 18,1 23 -6,3 6 12,4 6,2 3U4 Bages Castellnou de Bages 5,1 11,6 0,1 17,0 23 -4,8 6 14,3 6,5 4R1 Bages el Pont de Vilomara 5,2 13,5 -1,1 19,5 23 -6,1 6 14,8 9,4 4WN Bages Montserrat - Sant Dimes 4,1 7,3 1,0 12,4 10 -4,6 7 14,4 10,1 4CL Bages Sant Salvador de Guardiola 4,7 12,4 -1,4 17,8 23 -7,4 6 13,9 10,8 4XR Baix Camp Prades 1,2 6,5 -3,5 12,5 10 -11,6 6 19,2 13,1 4W6 Baix Camp Riudoms 8,3 14,0 3,7 20,3 26 -1,3 10 18,5 11,8 4U6 Baix Camp Vinyols i els Arcs 9,2 14,2 4,9 21,0 26 -1,4 10 14,7 11,3 4U7 Baix Ebre Aldover 9,2 14,3 5,1 21,7 23 0,2 7 8,6 3,2 23DB Baix Ebre el Perelló 7,9 12,5 4,3 19,5 23 -0,6 6 18,4 14,9 4U9 Baix Ebre l'Aldea 9,0 13,7 5,1 21,1 23 -0,8 10 17,1 10,9 4UA Baix Ebre l'Ametlla de Mar 8,4 13,7 4,2 20,8 23 -0,3 6 23,0 18,5 4X5 Baix Ebre PN dels Ports 0,7 4,7 -2,3 11,9 23 -8,7 6 41,1 10,0 4DO Baix Empordà Castell d'Aro 7,0 12,9 1,5 16,3 18 -3,7 2 22,8 11,7 23DF Baix Empordà la Bisbal d'Empordà 6,8 13,2 0,6 17,3 23 -4,8 2 19,4 11,1 23UB Baix Empordà la Tallada d'Empordà 6,9 12,8 0,9 17,2 13 -5,4 2 18,7 9,5 23UC Baix Empordà Monells 6,3 12,9 -0,8 17,8 23 -5,7 2 20,4 11,7 23UE Baix Empordà Torroella de Montgrí 7,3 12,3 1,9 16,9 13 -3,3 2 20,5 11,2 23UF Baix Llobregat Begues - PN del Garraf 5,7 9,9 2,8 16,5 23 -3,0 6 19,0 16,0 4XL Baix Llobregat el Prat de Llobregat 8,3 14,2 3,7 19,7 25 0,5 6 10,6 8,8 4D3 Baix Llobregat Vallirana 7,9 13,8 3,5 19,7 23 -0,9 7 25,8 19,1 4


32


TXm(ºC)

TNm(ºC)

TXx(ºC) dia

TNn (ºC) dia

PPT(mm)

PPTx24h(mm) dia

UG Baix Llobregat Viladecans 8,7 14,2 4,0 19,6 25 0,1 6 17,3 13,4 4WZ Baix Penedès Cunit 8,5 14,3 3,0 20,9 23 -1,2 7 27,8 22,9 4UH Baix Penedès el Montmell 5,8 11,4 2,1 17,6 26 -3,1 7 20,3 15,3 4D9 Baix Penedès el Vendrell 8,0 13,9 2,8 20,6 23 -2,4 10 27,3 25,4 4WO Baix Penedès la Bisbal del Penedès 7,0 13,2 1,7 19,7 23 -4,2 7 20,7 16,7 4WU Barcelonès Badalona - Museu 9,3 13,1 5,8 18,5 25 0,0 6 9,1 4,9 3X4 Barcelonès Barcelona - el Raval 10,5 14,1 7,4 18,9 25 2,9 6 8,8 5,2 4D5 Barcelonès Barcelona - Observatori Fabra 7,1 11,7 4,0 17,7 23 -1,5 6 10,7 5,5 3X8 Barcelonès Barcelona - Zona Universitària 8,7 13,5 4,8 20,0 25 0,2 7 13,8 8,9 4X2 Barcelonès Barcelona - Zoo 9,7 13,9 5,8 18,6 25 1,9 6 S/S S/S S/SUI Berguedà Gisclareny 0,6 4,8 -2,9 11,9 23 -10,0 6 22,1 6,6 23WV Berguedà Guardiola de Berguedà 2,4 9,8 -3,7 16,9 26 -9,0 6 8,3 6,0 23CR Berguedà la Quar 3,1 9,8 -1,4 16,1 23 -6,4 2 4,0 2,1 3WM Berguedà Santuari de Queralt 3,1 7,5 -0,4 14,2 26 -5,7 6 5,6 1,8 3Z9 Cerdanya Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló -4,9 -1,4 -8,3 5,2 23 -16,3 6 34,9 9,8 23DP Cerdanya Das - Aeròdrom 0,0 7,4 -6,3 15,6 23 -12,7 6 15,2 6,6 25ZD Cerdanya la Tosa d'Alp 2500 -7,8 -4,9 -10,7 1,5 23 -18,4 6 S/S S/S S/SZ3 Cerdanya Malniu (2.230 m) -5,2 -1,5 -8,6 5,0 23 -16,5 6 182,0 67,2 25W8 Conca de Barberà Blancafort 5,0 10,7 0,1 18,3 26 -5,2 6 17,2 13,9 4CW Conca de Barberà l'Espluga de Francolí 5,1 10,2 0,8 16,5 26 -4,9 7 20,7 16,7 4UJ Conca de Barberà Santa Coloma de Queralt 3,4 8,5 -0,7 16,0 26 -7,6 6 18,0 14,0 4XU Garraf Canyelles 7,3 13,5 1,7 20,0 23 -3,0 6 25,8 21,1 4UK Garraf Sant Pere de Ribes - PN del Garraf 8,2 13,9 3,7 19,6 23 -1,6 6 16,3 13,6 4UL Garrigues Castelldans 5,7 11,8 0,5 19,6 26 -4,9 10 23,6 17,7 4UM Garrigues la Granadella 4,5 9,4 -0,1 16,3 26 -8,5 6 16,9 10,9 4W9 Garrotxa la Vall d'en Bas 4,5 12,0 -2,4 17,0 23 -7,5 6 14,5 10,7 23DC Garrotxa Olot 5,3 12,6 -1,2 18,1 23 -7,0 6 9,3 8,4 23UN Gironès Cassà de la Selva 6,0 13,0 -0,2 16,9 23 -5,4 6 31,9 15,5 23UO Gironès Fornells de la Selva 5,6 13,4 -1,6 17,1 23 -6,4 2 22,2 14,0 23XJ Gironès Girona 6,0 13,7 -1,4 17,8 23 -6,3 6 26,9 16,0 23WF Gironès Vilablareix 5,7 13,2 -1,3 17,2 25 -6,4 6 19,2 9,8 23UP Maresme Cabrils 8,8 13,9 4,5 18,1 25 0,2 6 15,2 6,4 3UQ Maresme Dosrius - PN Montnegre Corredor 5,8 10,4 2,2 15,0 23 -3,2 6 26,7 8,0 23WT Maresme Malgrat de Mar 7,4 13,7 1,7 18,2 18 -3,4 2 34,1 9,3 5US Montsià Alcanar 9,8 14,6 5,4 21,9 23 -0,7 7 4,9 3,2 3UU Montsià Amposta 8,9 13,4 5,2 20,8 23 0,8 7 12,5 8,4 4UW Montsià els Alfacs 8,8 12,7 5,5 18,5 26 0,8 6 12,2 8,7 4DL Montsià Illa de Buda 9,4 13,5 6,1 19,6 23 1,1 6 29,5 24,3 4C9 Montsià Mas de Barberans - Abocador 8,6 12,7 4,9 20,0 23 -0,7 9 4,0 3,4 3UX Montsià Ulldecona - els Valentins 8,3 13,6 3,5 21,0 23 -3,7 8 3,8 1,8 3WB Noguera Albesa 5,0 11,5 -0,6 20,2 26 -7,1 6 21,0 12,7 4WG Noguera Algerri 5,1 11,3 -0,1 19,4 26 -5,9 6 19,4 12,3 4X6 Noguera Baldomar 3,8 11,5 -2,8 18,3 23 -8,1 6 9,0 3,8 21WX Noguera Camarasa 4,1 9,7 -0,5 17,6 26 -6,0 7 11,3 6,4 4WA Noguera Oliola 3,5 10,8 -3,6 18,5 26 -9,0 6 5,8 2,1 4UY Noguera Os de Balaguer - Monestir d'Avellanes 4,5 10,8 -1,0 19,5 26 -6,7 6 15,7 8,2 4V1 Noguera Vallfogona de Balaguer 4,9 12,1 -1,4 21,1 26 -7,7 6 17,5 8,9 4CQ Noguera Vilanova de Meià 4,5 11,8 -1,1 19,0 23 -7,5 6 9,1 3,7 23V3 Osona Gurb 4,0 11,4 -1,7 16,1 10 -7,0 6 13,0 6,6 23V4 Osona Montesquiu 3,4 10,8 -2,1 16,6 10 -7,0 6 10,1 4,4 23CY Osona Muntanyola 3,9 9,3 -0,2 13,9 23 -5,2 6 11,8 6,4 3


33


TXm(ºC)

TNm(ºC)

TXx(ºC) dia

TNn (ºC) dia

PPT(mm)

PPTx24h(mm) dia

CC Osona Orís 3,4 10,9 -2,1 15,9 23 -7,5 6 8,5 3,2 3V5 Osona Perafita 3,2 9,3 -1,6 14,4 23 -7,4 6 12,8 6,3 3XO Osona Vic 4,2 11,4 -1,6 16,2 10 -7,0 6 10,8 5,4 23WS Osona Viladrau 2,7 9,0 -2,1 14,6 10 -9,0 6 24,7 9,6 23CV Pallars Jussà la Pobla de Segur 3,9 10,9 -2,1 17,4 23 -6,4 8 7,4 2,7 21WQ Pallars Jussà Montsec d'Ares (1.572 m) -0,9 2,6 -3,9 9,1 26 -10,7 6 8,4 3,9 3CP Pallars Jussà Sant Romà d'Abella 4,7 12,2 -0,9 18,7 26 -5,8 6 5,6 2,5 23XQ Pallars Jussà Tremp 4,2 12,6 -2,5 19,2 26 -7,6 6 6,2 2,9 21Z1 Pallars Sobirà Bonaigua (2.266 m) -6,5 -2,2 -10,0 2,9 9 -17,0 6 183,7 56,2 25Z5 Pallars Sobirà Certascan (2.400 m) -7,0 -3,5 -10,0 3,7 10 -17,6 5 246,0 72,0 25Z7 Pallars Sobirà Espot (2.519 m) -7,1 -3,7 -10,0 2,7 19 -18,5 5 149,9 38,3 25ZB Pallars Sobirà Salòria (2.451 m) -7,2 -3,9 -10,3 3,5 9 -18,1 6 34,9 10,2 25XH Pallars Sobirà Sort 3,4 10,0 -2,0 15,6 23 -6,8 7 22,9 9,6 25DJ Pla de l'Estany Banyoles 7,0 12,6 1,6 16,6 13 -4,1 6 16,4 10,4 23C6 Pla d'Urgell Castellnou de Seana 5,1 12,3 -0,8 21,3 26 -5,3 6 16,7 10,9 4V8 Pla d'Urgell el Poal 4,9 12,1 -1,2 20,2 26 -6,4 10 15,8 10,2 4WC Pla d'Urgell Golmés 5,3 11,6 -0,3 20,0 26 -5,0 10 18,4 12,4 4XI Pla d'Urgell Mollerussa 5,2 11,7 -0,4 20,0 26 -5,5 10 20,1 13,8 4WJ Priorat el Masroig 6,3 12,8 0,7 19,7 23 -5,6 6 20,1 13,9 4X1 Priorat Falset 6,1 11,7 1,7 17,9 23 -4,2 6 25,1 18,4 4D1 Priorat Margalef 4,9 10,9 0,0 17,1 23 -7,3 6 22,8 17,0 4MR Priorat Pantà de Siurana 5,2 11,6 0,8 18,2 26 -5,9 6 18,7 13,4 4WR Priorat Torroja del Priorat 6,5 12,8 1,5 19,3 23 -4,7 6 24,7 19,4 4XD Priorat Ulldemolins 3,8 9,0 -0,4 15,6 26 -6,7 6 16,6 12,4 4VA Ribera d'Ebre Ascó 6,6 11,6 2,4 18,5 23 -3,5 10 28,2 19,8 4VB Ribera d'Ebre Benissanet 7,5 13,8 1,9 20,4 23 -4,7 10 20,6 12,9 4VC Ribera d'Ebre Riba-roja d'Ebre 7,4 13,0 3,2 18,8 23 -2,5 10 15,0 9,5 4D7 Ribera d'Ebre Vinebre 7,1 13,8 1,4 20,3 23 -4,6 10 22,6 16,9 4CG Ripollès Molló - Fabert 0,5 5,1 -3,2 11,4 23 -8,4 6 33,2 13,2 23DG Ripollès Núria (1.971 m) -3,8 0,8 -7,8 7,6 23 -13,9 5 54,3 16,9 25CI Ripollès Sant Pau de Segúries 2,1 9,1 -4,0 14,9 10 -10,3 6 12,7 11,9 23ZC Ripollès Ulldeter (2.410 m) -6,5 -2,8 -9,8 4,0 23 -17,2 5 115,6 31,7 25C8 Segarra Cervera 3,9 9,3 -0,6 17,3 26 -6,6 7 15,4 9,4 4VD Segarra el Canós 4,4 9,9 -0,3 18,3 26 -5,5 6 11,1 7,3 4VE Segrià Aitona 6,5 13,5 0,6 20,8 26 -5,5 10 20,5 14,3 4XY Segrià Alcarràs 5,8 13,1 0,0 20,9 26 -5,5 10 18,9 14,2 4WK Segrià Alfarràs 4,9 11,8 -0,9 20,2 26 -5,1 6 25,2 18,4 4X3 Segrià Alguaire 4,7 10,3 -0,4 18,6 26 -6,9 6 13,1 9,7 4XM Segrià els Alamús 5,2 11,5 -0,5 19,8 26 -5,2 10 26,1 18,3 4VH Segrià Gimenells 5,4 11,7 0,3 18,7 26 -4,9 10 20,5 12,6 4XW Segrià Lleida - la Bordeta 5,8 12,4 0,2 20,5 26 -5,2 10 20,8 13,9 4WI Segrià Maials 5,3 10,5 0,8 17,1 26 -4,4 6 18,9 11,6 4VK Segrià Raimat 5,1 11,4 -0,3 18,8 26 -5,0 10 19,6 11,7 4XN Segrià Seròs - Depuradora 6,5 13,3 0,5 20,6 26 -5,7 10 22,2 16,6 4X7 Segrià Torres de Segre 6,1 11,6 1,5 19,0 26 -3,6 6 19,4 13,1 4VM Segrià Vilanova de Segrià 5,1 12,2 -0,9 20,6 26 -5,6 10 23,4 15,9 4DN Selva Anglès 6,0 13,5 -1,0 18,2 25 -6,6 6 25,9 12,7 23XS Selva Santa Coloma de Farners 6,3 13,4 0,6 17,0 25 -4,3 6 27,0 10,8 23VN Selva Vilobí d'Onyar 5,2 13,4 -2,0 17,2 25 -6,9 6 30,8 13,8 23Z8 Solsonès el Port del Comte (2.316 m) -6,2 -3,2 -9,2 2,7 10 -16,9 5 40,0 15,0 23VO Solsonès Lladurs 3,3 9,0 -1,4 15,5 26 -6,0 7 4,9 2,1 23


34


TXm(ºC)

TNm(ºC)

TXx(ºC) dia

TNn (ºC) dia

PPT(mm)

PPTx24h(mm) dia

VP Solsonès Pinós 3,0 8,6 -1,8 15,7 26 -9,2 6 10,9 5,0 4XT Solsonès Solsona 3,9 10,4 -1,4 17,4 26 -7,2 6 4,3 2,1 23VQ Tarragonès Constantí 8,0 13,9 2,2 20,2 23 -3,5 6 18,3 15,9 4XE Tarragonès Tarragona - Complex Educatiu 9,4 14,7 4,3 21,9 23 -1,3 7 15,9 14,1 4DK Tarragonès Torredembarra 9,3 14,4 4,4 21,6 23 -0,2 7 23,4 21,4 4WD Terra Alta Batea 5,8 10,3 2,2 17,1 23 -2,9 6 19,5 8,0 4XP Terra Alta Gandesa 6,1 10,8 1,9 17,6 23 -2,4 20 19,3 7,7 4D8 Terra Alta Horta de Sant Joan 5,2 9,7 1,7 17,0 23 -4,2 6 18,5 7,0 4WL Urgell Sant Martí de Riucorb 4,6 9,8 0,2 18,5 26 -6,2 7 16,5 12,3 4C7 Urgell Tàrrega 5,0 11,3 0,2 20,0 26 -5,4 6 13,0 9,6 4XX Urgell Tornabous 4,7 11,4 -1,3 19,9 26 -6,3 6 12,0 8,2 4VS Val d'Aran Lac Redon (2.247 m) -6,8 -3,5 -9,8 2,4 9 -16,8 5 239,9 34,3 25Z6 Val d'Aran Sasseuva (2.228 m) -6,3 -2,6 -9,4 3,3 18 -16,9 6 206,7 48,9 25CU Val d'Aran Vielha e Mijaran 0,0 5,7 -3,3 12,2 14 -10,4 7 136,3 50,4 25XC Vallès Occidental Castellbisbal 7,3 14,2 2,0 20,1 23 -3,1 6 12,9 8,9 4VU Vallès Occidental Rellinars 5,5 12,0 0,1 18,0 23 -4,2 6 22,6 16,4 4XF Vallès Occidental Sabadell - Parc Agrari 6,9 13,1 1,4 18,7 23 -4,2 6 8,9 6,0 4XV Vallès Occidental Sant Cugat del Vallès - CAR 7,2 13,8 1,9 19,3 23 -1,9 7 8,8 5,4 4VV Vallès Occidental Sant Llorenç Savall 4,6 10,7 -1,1 16,2 23 -5,3 7 17,0 7,9 3D2 Vallès Occidental Vacarisses 5,1 12,6 -0,5 18,3 23 -6,5 6 21,9 16,7 4X9 Vallès Oriental Caldes de Montbui 6,2 13,3 0,1 17,6 25 -5,5 6 8,2 4,2 3XG Vallès Oriental Parets del Vallès 7,6 14,3 2,4 20,0 23 -3,2 6 6,9 5,3 3XK Vallès Oriental Puig Sesolles (1.668 m) -1,3 2,2 -4,4 10,6 23 -9,5 4 26,3 6,3 4VX Vallès Oriental Tagamanent - PN del Montseny 2,9 7,2 -0,3 13,1 10 -5,5 6 20,4 7,5 4WE Vallès Oriental Vilanova del Vallès 5,5 13,2 -0,5 17,9 25 -5,7 6 12,0 6,3 3

ABREVIATURES TMm Mitjana de les temperatures mitjanes diàries, en ºC TXm Mitjana de les temperatures màximes diàries, en ºC TNm Mitjana de les temperatures mínimes diàries, en ºC TXx Temperatura màxima absoluta, en ºC TNn Temperatura mínima absoluta, en ºC PPT Precipitació acumulada, en mm PPTx24h Precipitació diària màxima, en mm S/S Sense sensor * No s’inclouen els valors de temperatura si no es disposa del 80% de les dades mensuals, a data 19/03/15. Tampoc s’inclouen els valors de precipitació si s’ha perdut almenys un episodi significatiu.


35

ANNEX 1: Cal assenyalar que les hores al llarg de l’informe estan expressades en UTC, de manera que cal sumar dues hores per obtenir l’horari oficial d’estiu i una hora per obtenir l’horari oficial de l’hivern. Adjectivació per qualificar les categories de la precipitació INTENSITAT Les categories es defineixen en funció del tipus de precipitació (pluja o neu) i a partir de les quantitats de precipitació recollides en 30 minuts: Pluja

- Feble : quantitats inferiors a 3 mm en 30 minuts. - Moderada : quantitats entre 3 mm i 20 mm en 30 minuts. - Forta : quantitats superiors a 20 mm i fins a 40 mm en 30 minuts. - Torrencial : quantitats superiors a 40 mm en 30 minuts.

Neu

- Feble : quantitats inferiors a 1 cm en 30 minuts. - Moderada : quantitats entre 1 i 5 cm en 30 minuts. - Forta : quantitats superiors a 5 cm en 30 minuts.

Les precipitacions segons la intensitat i durada s'anomenen:

- Xàfec : quan qualsevol de les precipitacions anteriors cau de manera sobtada i intensa però en poc temps. A més sol anar relacionat amb tempesta.

- Ruixat : quan qualsevol de les precipitacions anteriors cau de manera intensa durant un període curt de temps.

ACUMULACIÓ Les categories d'acumulació es defineixen en funció del tipus de precipitació (pluja o neu) i a partir de les quantitats acumulades en 24 hores: Pluja

- Inapreciable (ip.) : menys de 0,1 mm en 24 hores. - Minsa : quantitats de fins a 5 mm en 24 hores. - Poc abundant : quantitats superiors a 5 mm i de fins a 20 mm en 24 hores. - Abundant : quantitats superiors a 20 mm i de fins a 50 mm en 24 hores. - Molt abundant : quantitats superiors a 50 mm i de fins a 100 mm en 24 hores. - Extremadament abundant : quantitats superiors a 100 mm en 24 hores.

Neu

- Minsa : fins a 2 cm. - Poc abundant : quantitats entre 2 i 5 cm en 24 hores. - Abundant : quantitats superiors a 5 cm i de fins a 10 cm en 24 hores. - Molt abundant : quantitats entre 10 i 40 cm en 24 hores. - Extremadament abundants : més de 40 cm en 24 hores.

butlletÍ climÀtic mensual. febrer de 2015 · febrer de 2015 el mes de febrer ha resultat...

Documents