btx resums tdr

8/9/2019 BTX RESUMS TdR

1/24

Generalitat de CatalunyaDepartament dEducaciInstitut Joan Brudieu

C/ Bisbe Iglesias Navarri, 27 25700 - La Seu d'UrgellTelfons: 973 35 04 03 Faxos: 973 35 56 50 973 35 56 49

A/e: [email protected] W eb: www.iesjoanbrudieu.net

Aquest document (RESUM TR 2010) pot quedar obsolet una vegada imprs (10-abr-10) Pgina1 de 24

RESUMS TREBALLS DE RECERCA

Curs 2009-10


2/24





TITOLS TR 2009-10

DEP TTOL TUTOR1 ANG The Best Olympic Games Ever MESP2 BIO Zum, zum ...de flor en flor ! XCAS3 BIO Gentica de la personalitat PMAR4 BIO Percepci tctil PMAR5 BIO Estudi i comparaci entre dos ecosistemes dalta muntanya XCAS6 BIO Levoluci de la medicina XCAS7 BIO Grip A: s tan dolenta com sembla? XCAS8 FQ La fora de fregament i el pla inclinat JMI9 FQ La Coca-cola al laboratori JMI

10 FQ Clcul de la intensitat del camp gravitatori amb un pndol JMI

11 CAT Els joves nouvinguts de La Seu dUrgell LING12 ECO La Fira de Sant Ermengol MARF13 ECO Creaci dun gimns / wellness MARF14 EF El dopatge en el mn de lesport JSAL15 EF Psicologia en lesport JSAL16 EVP Stop Motion: de latur al moviment GPAS17 EVP Mirades DBAL18 EVP Ballant amb loblit DBAL19 FIL Bullying: vctima o supervivent ? CGON20 FIL Els trastorns bipolars CGON21 FIL Psichokillers CGON

22 GH La casa andorrana: tres models MGRA23 GH Entroido mais que unha festa MGRA24 GH La Trobada: tradici i art CXAM25 GH Levoluci de la dona espanyola de 1939 a lactualitat CXAM26 GH Campaments sahraus MGRA27 MUS Orfeu i la msica NMEL28 MUS La msica en el comportament de les persones NMEL29 TEC Disseny duna casa intelligent MCOR30 TEC Construcci i aprofitament de lenergia hidrulica dun canal MLTO31 TEC Disseny i funcionament duna mini central hidroelctrica MCOR32 TEC Dinmica de la bicicleta MCOR

33 TEC Disseny dun generador BEDINI MLTO34 CAST Damas de la literatura SOTO


3/24





01 THE BEST OLYMPIC GAMES: BCN 92

On the 17th October 1986 Barcelona was chosen as the venue for the Games of the XXVOlympiad with the famous sentence la ville de Barcelona said by IOCs president, Antonio

Samaranch.

Barcelona was living a difficult situation both financially and socially speaking. The members of thefirst democratic council after years and years of Francos dictatorship thought it was time to finishwith that situation. They decided the best way to revitalize Barcelona was to organize a really bigand important event; an event such as the Olympic Games.

That was a great challenge, not only for Barcelona but also for Catalonia and the whole country,who gave their support at every moment.

Barcelonas candidacy was very appreciated from the very beginning due to its clear objectivesand organization. It was essential the intervention of some important Spanish figures such asAntonio Samaranch (COIs president) or Pasqual Maragall (Barcelonas mayor since 1982) whohelped with the progression of Barcelonas candidacy.

The Games of Barcelona could be called the Games of Solidarity. Twelve more towns werenominated Olympic including La Seu dUrgell. Due to the great project to build the Olympic SegrePark, La Seu hold the first Olympic canoe-kayak competition in history.

The day waited for everybody arrived, the 25th July, and the most magical fifteen days of the cityever started.

There is a big amount of memories from that moment that most of us still remember.

Memories such as when the Olympic flame cauldron was flit by Antonio Rebollo, Fermin Cachosgold medal, the Dream Team, the international atmosphere in the city or the unity of all Spain.Images that we will always keep in our minds.

The Olympic Games balance was very positive. The Barcelona Games were different, were betterdue to the big institutional and popular effort that has been one of the reasons for which it has beenconsidered the best Olympiads ever.

Without a doubt, this Games have supposed a before and after not only for the city, but also for theother secondary venues and for the whole country.

The aim of this research project is to demonstrate that these magnificent Games dont only rest inour minds but also supposed an impact without precedents in our society. A success derived fromthe illusion of a country, its organizational capacity and a constant adaptation to the new times.

Edgar Martnez


4/24





02 ZUM... ZUM DE FLOR EN FLOR !

El tema daquest treball de recerca s la mel i la seva procedncia.

El nostre treball haconsistit en analitzar un conjunt de mels per tal de saber si la que hom compraa les botigues cont exactament el pollen de la planta indicada a letiqueta. Prviament hem hagutde familiaritzar-nos amb els diferents tipus de pollen. s per aix, que tamb hem elaborat unapallinoteca amb diferents flors de la comarca de lAlt Urgell. De fet, entre nosaltres van sorgirpreguntes com:

Realment la mel dels supermercats noms cont el pollen que sindica a letiqueta o en contdaltres en major quantitat?

Quants tipus de pollen podem trobar? Com s que trobem pollen a la mel? Quin procs fan les abelles per elaborar la mel?

Els objectius que volem assolir sn:

Saber si el pollen de la planta que consta a letiqueta dels pots de mel s el que hi s presentamb ms quantitat, o b, hi predominen altres tipus de pollen.

Ampliar els coneixements sobre el procs delaboraci de la mel de les abelles: des de quefloreixen les flors i les abelles recullen el nctar que servir per produir la mel, fins que latrobem al supermercat.

Fer una pallinoteca per aprendre a relacionar diferents flors i el seu pollen. Conixer els diferents usos de la mel amb fi teraputic.

La metodologia de treball

Primer, vam recollir mostres de diferents tipus de flors, per poder reconixer el pollen decadascuna delles i familiaritzar-nos amb la seva morfologia.

Segon, vam obtenir una mostra de pots de mel que, segons les etiquetes, provenien dediferents tipus de flors i vam analitzar el seu contingut de pollen.

Tercer, vam recollir informaci oral dapicultors sobre la cura dels ruscos i lobtenci de la melque vam completar amb observacions directes in situ.

Quart, vrem ampliar els nostres coneixements consultant la bibliografia especfica del tema.

Conclusi general

Com a conclusi general podem dir que la majoria dels pots de mel mostrejats concorden amb elpollen que sindica en letiquetatge.

Anna Solans - Anna Pags,

03 GENTICA DE LA PERSONALITAT

En aquest treball de recerca ens van proposar assolir un objectiu. Es tractava de saber si els tretsde la personalitat dun sser hum tenen una component gentica important o snmajoritriament influenciats per lambient.


5/24





Un cop vrem tenir clar lobjectiu ens vam documentar sobre la Histria de la Psicologia de laPersonalitat, desprs vam adquirir coneixements sobre la Gentica: la mendeliana, la quantitativa ibsicament sobre la gentica de la personalitat. Primerament i seguint un protocol establert vamfer 300 enquestes a diverses persones de lAlt Urgell; aquestes persones havien de ser un

pare/mare, un fill/filla i un amic/amiga. A partir dels resultats daquestes enquestes vam calculardiversos parmetres estadstics (varincia, covarincia, correlaci i heretabilitat) sobre la nostramostra i amb els quals podiem obtenir la resposta al nostre objectiu. El procediment es basava encomparar els resultats dels parmetres obtinguts entre els pares i els fills, els pares i els amics iels fills i els amics. Els trets de personalitat escollits van ser cinc (extraversi, empatia,escrupolositat, franquesa i neuroticisme); el motiu de la nostra elecci era que sn els trets msestudiats i ms coneguts dins de la Psicobiologia de la Personalitat. Un cop obtinguts els resultatsels voliem analitzar i comparar amb els resultats del mateix estudi realitzat a nivell dEspanya iamb les dades teriques que surten destudis fets als Estats Units. Posteriorment reflexionaremsobre tota la feina feta i obtindrem les nostres conclusions.

Ara, desprs dacabar amb la nostra recerca, podem dir que els trets de personalitat estudiats

presenten una heretabilitat bastant elevada i variable per que tanmateix tenen una influnciaambiental considerable.

Eva Faus - Ariadna Gmez - Aura Gurrrera

04 PERCEPCI TCTIL

Aquest treball es proposa experimentar sobre la percepci tctil, triant com a zona del cos els ditsdel peu.

Primerament vam fer, seguint un protocol establert, laplicaci tctil a un centenar de subjectes deinvestigaci, 50 homes i 50 dones, i distingint entre peu dominant i no dominant.

A continuaci, vam estudiar els resultats obtinguts i vam extreure les conclusions dels nostresresultats. Seguidament vam comparar les nostres dades amb les dades obtingudes en la mateixainvestigaci amb persones de tota Espanya, aquestes dades es van obtenir del Departament dePsicobiologia de la UNED.

Estudiant les nostres comparacions vam observar que alguns dels nostres resultats no eren elsesperats, amb el qual, vam intentar esbrinar les causes daquestes diferencies.

En aquesta recerca, per a nosaltres una mica desconeguda, ens van ajudar diferents personesconeixedores del tema de la nostra investigaci, i grcies aquestes persones i el nostre esforhem aconseguit arribar a unes conclusions bastant interessants i ajustades a la realitat.

Francesc Xavier Guiu - Anna Vila


6/24





05 ESTUDI I COMPARACI ENTRE DOS ECOSISTEMES DALTA MUNTANYA

Mhe proposat fer un estudi comparatiu entre 4 ecosistemes de muntanya, estudiant els arbres iarbustos que hi viuen. He escollit 4 parcelles quadrades de 25 x 25 m situades en diferents

altituds, 1500 i 2000 metres i amb diferents exposicions al sol: solana i obaga. La zona escollidahe sigut la de la Bonaigua, en el seu costat situat al Pallars Sobir.

De cada parcella en feia subdivisions de 5 x 5 metres i estudiava la quantitat darbres i darbustos,la seva diversitat, el dimetre, lalada i nombre darbres morts. Mhe ajudat de diversos aparells,com el GPS, per localitzar la zona a estudiar, el clinmetre, per calcular lalada dun arbre, unacinta mtrica en la que en una cara es mesurava el permetre de larbre i en laltra cara de la cintasobtenia el dimetre de larbre a lalada que havies mesurat, en centmetres.

Amb totes les dades recollides, he fet lestudi de les segents variables dependents: densitatdarbres, diversitat darbres i darbustos, volum de biomassa, quantitat darbres morts en cadaparcella i vellesa dels boscos, en funci de les variables independents, que serien 1500 metressolana, 1500 obaga, 2000 solana i 2000 obaga.

s desperar que a les zones de solana hi hagi una notable influncia humana, com sn laramaderia i les explotacions forestals i no tant en les obagues, on laccs s ms difcil. Tamb hiha altres elements naturals a tenir en compte, com lexposici a les allaus.

He pogut veure que la zona solana 2000 correspon a un bosc jove, exclusivament de pi negre,amb pocs arbustos i poc volum de fusta, que es troba en recuperaci de les tales darbres i de laramaderia, i que tot i que viu sota lamenaa de lexpansi de lestaci desqu de Baqueira Beret, sembla que poc a poc va recuperant-se. La zona de lobaga a 2000 metres s tamb unapineda de pi negre, menys afectada per lacci humana, menys accessible, amb volum de fusta

considerable i un terra molt poblat darbustos. La solana de 1500 metres s, fora jove i afectadaper la ramaderia i per les allaus, amb fora diversitat despcies darbres, per predominant-hilavellaner. Lobaga a 1500 metres t una nica espcie darbre: :lavet, sense plantes al subsl, jaque els avets impedeixen el pas de la llum.

Oscar Jorba.

06 LEVOLUCI DE LA MEDICINA

El nostre treball de recerca sha dividit principalment en tres apartats.

El primer punt sha basat en les propietats curatives que presenten tot tipus de plantes medicinals,hem descobert que els principis actius que contenen, han estat i actualment sn tils peltractament i la curaci de determinades malalties. En elles parteix la base activa de diversosfrmacs que sn utilitzats avui en dia. Tamb hem comprovat que els remeis que sutilitzavenantigament, segueixen sent vigents pel que fa a afeccions de carcter ms lleu.

El segon punt ha estat lhomeopatia, un tipus de medicina alternativa, o ms ben dit,complementria que sha utilitzat des del segle XIX i es basa en subministrar una substnciaqumica diluint infinitsimes vegades el seu principi actiu referent al producte medicinal del qualpartim. s una cincia que s basa en la llei de la similitud actuant damunt el sistema immunolgici energtic de la persona produint els mateixos smptomes que presentaria una persona si ingersel medicament sense cap afecci.


7/24





El tercer apartat sha basat en la farmacologia, que s el sistema teraputic utilitzatconvencionalment per la medicina tradicional, els frmacs han estat un gran aven de cara alalleujament simptomtic i son una eina molt utilitzada pels serveis hospitalaris i farmacutics dels

nostres temps.

Finalment, hem elaborat una farmacoteca amb els tres tipus de tractaments per a cada malaltiaescollida i hem fet una comparaci dels principis actius que defineixen cada tractament.

Com a conclusi general de lEvoluci de la medicina podem dir que comparant els trestractaments alguns dels principis actius de les plantes medicinals coincideixen amb els delhomeopatia, en els frmacs en canvi, no hi veiem coincidncia ja que la majoria sn sinttics osemisinttics. Tamb hem vist a travs de les entrevistes, que lhomeopatia cada vegada esta msintroduda dintre de la societat i que poc a poc hi va havent una acceptaci general per part delcollectiu mdic. Els metges consideren que un problema molt com avui en dia s labs demedicaments qumics per part dels pacients i lautomedicaci irresponsable, ja que creen molts

efectes secundaris que podrien ser evitats amb una medicaci no excessiva.

Montserrat Garca - Merc Rog

07 GRIP A S TAN DOLENTA COM SEMBLA

El nostre treball de recerca tracta de la grip A, una pandmia que ha sorgit aquest any 2009, i queel responsable n's un virus del subtipus Influenzavirus A.

El virus actual es va originar en una granja de porcs de Mxic durant el mes de mar, encara queles primeres persones infectades es van trobar a Estats Units. Aquest virus s el resultat de larecombinaci de 4 ADN's de 4 virus diferents: un d'origen aviar, un d'origen hum i dos de porc(un prov del porc eurasitic i l'altre americ). Aquesta recombinaci es va produir en l'interior del'organisme dels porcs, i va ser per aquesta ra que en un principi se la va anomenar grip porcina,per el nom ha anat evolucionant amb el temps ja que es va veure que aquest nom podria afectara tota la indstria relacionada amb el porc i els seus derivats.

El nostre principal propsit a lhora de fer aquest treball ha estat poder tenir una opini prpia ipersonal de la grip A, ja que al ser un fet nou, se n'ha parlat molt i se n'han dit moltes coses quehan originat idees per a tots els gustos. Sobre la nova grip s'ha dit que mataria a moltes personesen tot el mn, i que per aix calia fabricar, de forma massiva, vacunes per fer-ne front. Per l'altra

banda, s'ha dit tamb que la grip A ha estat un muntatge per part dels governs i de les empresesfarmacutiques per tal de guanyar xifres astronmiques de diners. Totes aquestes opinions snles que ens han fet triar aquest treball.

La nostra metodologia de treball s'ha basat en la recerca d'informaci en diferents mitjans, comper exemple internet, diaris i televisi. A internet hem buscat la major part d'informaci queconstitueix aquest treball, entre ella informaci sobre diferents pandmies actuals i les sevesrespectives morts cada any per tal de poder-les comparar amb les morts que ha causat la grip A.Als diaris hem fet un anlisi dels articles que tractaven sobre la grip A amb lobjectiu de compararel que deien les entitats oficials sanitries i el que deien els diaris. Pel que fa a la televisi, nomshem buscat informaci puntual que ens ha semblat til i interessant pel nostre treball.


8/24





El resultat de tota aquesta recerca ha estat, tal i com espervem, unes conclusions personalssobre el tema. S que sha exagerat i especulat bastant sobre la grip A, per nosaltres hojustifiquem, grcies a la nostra recerca, amb el fet que es tracta del mateix subtipus de virus queva causar entre 50 i 100 milions de morts a tot el mn lany 1918. A aix se li afegeix el fet de no

saber com seria levoluci daquest virus, si augmentaria la seva virulncia o si aquesta restariaigual.

Aquesta exageraci lhem pogut observar en alguns mitjans de comunicaci, com sn la premsa ila televisi. Aquesta la demostren transmetent notcies sensacionalistes amb la finalitat dunacompensaci econmic.

Jssica Fernndez - Montserrat Gurdia - Sandra Buenaventura

08 LA FORA DE FREGAMENT I EL PLA INCLINAT

La fora de fregament s molt present en la nostra vida i s com a mnim tan important com elpes. La majoria de coses que fem les fem grcies a ella. Tot i aix, sovint intentem reduir-la ja que,daltra banda, comporta una despesa addicional denergia que cal minimitzar. El que s'ha de fer,doncs, s optimitzar el seu valor de manera que sevitin despeses innecessries denergia. Enaquest treball hem analitzat el fregament en sis superfcies de materials diferents, utilitzant un plainclinat, per poder entendre millor aquesta fora.

Conceptes bsics

Fora: s una acci que fa variar la velocitat dun cos, s a dir, que li dona una acceleraci.

Pes: s la fora que fa la terra sobre nosaltres a causa de la gravetat. p = m g. Treball: definim Treball (W) fet per una fora que actua sobre un cos que s desplaa com el

producte de la fora en la direcci del desplaament per aquest desplaament. W = F x cos. Energia: s la capacitat que t un cos per realitzar treball. Fora de fregament: s la resistncia que s'oposa al moviment relatiu d'un cos sobre un altre.

s causada pel fet que la superfcie de qualsevol cos no s mai perfectament llisa. Hi ha dostipus de fregament: l'esttic i el dinmic. F f = N . s el coeficient de fregament, per caldistingir entre el coeficient esttic i el dinmic.

Pla inclinat: s una mquina simple en forma de porci de sl que forma un cert angle ambl'horitzontal sense arribar a ser vertical, s a dir, sent l'angle de 0 < a < 90.

Experiments

Els experiments que vam fer constaven en deixar lliscar un cub amb superfcies de diferentsmaterials sobre el pla inclinat per saber els coeficients de fregament de cada superfcie. Elsmaterials van ser fusta, plstic, metall, i tres papers de vidre de 100 (rugs), 120 i 150 (fi).

Els resultats van ser que el fregament major el presentava el paper de vidre 150, al mig estaven lafusta, el metall i el plstic i el fregament menor el vam trobar en el paper de vidre 100 i 120.

A ms, els coeficients esttics de cada superfcie eren sempre ms grans que els dinmics.

La conclusi que en vam treure va ser que les forces de fregament depenen de les dues

superfcies que estan en contacte. Com millor encaixin, major seran les forces de fregament. Aixdoncs, podem concloure que el fregament no depn exclusivament de la rugositat dun material;


9/24





sin que depn tamb de la manera com encaixin les partcules que formen les dos superfciesdeterminades.

Salvador Maura - Urs-Nikolaus Coenen

09 LA COCA-COLA AL LABORATORI

Des que el Dr. J. Pemberton cre la primera frmula de la Coca-Cola, pensada com a tnicfarmacutic fins a lactualitat han passat 124 anys. Durant aquest perode la beguda ha guanyatfama i ha generat controvrsia. El fet que estigui considerada com el refresc ms conegut delmn, amb implicacions econmiques importants, fa que sorgeixin uns competidors insatisfets, enun intent de desprestigiar la marca.

I aix s com va nixer aquest treball. Vaig plantejar-me lautenticitat daquestes campanyesdifamatries pel que fa a la frmula qualitativa de la Coca-Cola i a la seva repercussi sobrelorganisme.

Els aspectes que vaig decidir tractar van ser: la Coca- Cola i el seu carcter cid (capa dedestruir un bistec en 24h), la seves grans dosis de cafena, els seus efectes sobre la glucosa ensang i sobre les dents. Aix vaig dissenyar quatre experiments:

Valoraci de lcid fosfric de la Coca-Cola Extracci de la cafena Estudi de la variaci de glucmia mitjanant mostres de sang de la poblaci Estudi dels canvis sobre la superfcie dental

Jan Huertas

10 CLCUL DE LA INTENSITAT DEL CAMP GRAVITATORI AMB UN PNDOL

Lobjectiu daquest treball s el clcul de la intensitat del camp gravitatori mitjanant un pndol:

En lapartat teric analitzarem la histria del pndol, la seva evoluci, els tipus de pndols que hiha i les seves aplicacions. En aquest ltim apartat hem aprofundit en dos temes en concret: laradioestsia i, el ms important, el clcul de la intensitat del camp gravitatori. Explicarem quins snels conceptes que cal saber per a la compressi de lexperiment i, aix, poder entendre millor elseu funcionament.

Lapartat experimental consisteix en calcular la intensitat del camp gravitatori de la Terra amb unpndol i, a partir daquestes dades, anirem canviant diverses variables per veure quins sn elsfactors que poden influir en aquesta experimentaci. Les variables que canviarem sn: la longituddel pndol, laltura inicial (angle), la massa del bola i el tipus de pndol (simple o real). Tambanalitzarem lenergia que es perd degut al fregament i que provoca que el pndol saturi.

Per acabar traurem les conclusions a fi de saber quina s la millor manera de realitzar aquestclcul per aix, obtenir una major exactitud en el resultat.

Xavier Jordana - Esteve Mateu


10/24





11 ELS JOVES NOUVINGUTS DE LA SEU DURGELL

El Treball de Recerca: Els joves nouvinguts a la Seu dUrgelles basa en com ha estat el procsdintegraci a la nostra ciutat (llengua, costums, escola...) de cinc joves immigrants.

Est organitzat en dues parts: els fonaments terics on es desenvolupen, duna banda, la immigraci a diferents nivells, les

activitats adreades a aquest collectiu que es duen a terme a La Seu dUrgell i el procs dintegraci i

de laltra banda, la llengua catalana dins del seu estatus i els diferents recursos per poder-laaprendre.

En la recerca experimental he realitzat quatre entrevistes exhaustives, una de les quals sconjunta, on he pogut preguntar, amb tota llibertat i deixant de banda el que s polticamentcorrecte, les meves principals inquietuds: quan van arribar, com ho van fer, si tornarien a repetir

lexperincia, com es van trobar...Per acabar, en les conclusions, mhe centrat en el temps darribada, en la comparaci delscostums del pas dorigen i dels catalans, en la diferncia entre la vida a la ciutat natal i al nostremunicipi, en el grau de coneixement previ de la realitat cultural catalana i, finalment, en el procsdaprenentatge del catal. La valoraci ha estat positiva en la majoria dels casos. El que ms elsva condicionar va ser ledat que tenien quan van arribar ja que com ms petit ss menys costaadaptar-se. I tamb la llengua materna perqu en els casos en qu era lespanyol o b una altrallengua romnica, la dificultat per comunicar-se era mnima; no obstant quan es tractava dellenges daltres famlies, com el rus o lamazic, entendre i fer-se entendre suposava una barrerams a la ja difcil integraci.

Marta Ginesta

12 LA FIRA DE SANT ERMENGOL

La Fira de Sant Ermengol s la primera fira documentada de la pennsula, que ha anat creixent apoc a poc al llarg del temps sense deixar mai dexistir.

En els seus inicis era una fira basada en lintercanvi de bestiar, posteriorment va passar a ser LaFira dels Marxants i actualment, Es coneix com la Fira de Sant Ermengol, celebrada el tercer capde setmana dOctubre i caracteritzada per la celebraci de la coneguda Fira dels FormatgesArtesans dels Pirineus

Actualment, la Fira sha vist afectada per la crisi en la que estem endinsats. Els sectors que hiestan relacionats han seguit endavant amb una congelaci dels preus, per tot i aix les sevesvendes shan vist redudes.

Snia Hernndez - Aida Molin - Judit Olm


11/24





13 CREACI D'UN GIMNS WELLNESS

El nostre treball de recerca consisteix en la creaci i posterior gesti econmica i administrativadun projecte empresarial dun gimns/wellness i estudiar les diverses dificultats que suposa la

creaci duna empresa daquest tipus.

Vam decidir fer un projecte empresarial degut a que lassignatura de Economia de lempresa i elmn relacionat amb leconomia ens va suposar ser interessant i molt motivant , pel simple fet quecreiem que s molt prctic en el mn actual.

Vam desenvolupar diverses idees pel que fa respecte al projecte empresarial, com per exemple lacreaci de:

Una empresa virtual dedicada als esports daventura i a tot el que els desenvolupa Un centre de refor acadmic

Una empresa de seguretat privadaDesprs de tenir en compte aquestes opcions, ens vam decidir finalment per la creaci dungimns ja que al nostre municipi noms podem observar-ne un, i hi ha una alta demanda daquestservei.

Degut a aix, lnic gimns que hi ha es permet apujar les quotes ja que t el monopoli daquestservei. Una altra de les causes de lelecci daquest projecte s el nostre inters especfic ipersonal pels esports.

Per diferenciar-nos de la nostra competncia i aportar un aspecte innovador vam decidir que , ams del gimns, incorporarem un espai wellness on els clients es poguessin relaxar.

El procs de creaci daquest treball es podria separar en dos processos:

Un estudi de mercat del nostre municipi: lanlisi de lentorn de la nostra comarca, que comprnlestudi del context socioeconmic i cultural, i el context poltic i legal; lanlisi del mercat, quecomprn lestudi de la tendncia del mercat i els clients potencials; i lanlisi de la competncia,un estudi especfic de les empreses competidores en el nostre sector.

El procs de creaci i gesti de lempresa, que comprn la creaci dels plnols del local,lelecci de les activitats que oferirem, establir les quotes del gimns...

Nil Bregolat - Alexandre Snchez - Sergio Casado - Karim Zarhouni

14 EL DOPATGE EN EL MN DE L'ESPORT

En aquest treball ens introdum en el mn de lesport, concretament el dopatge. Inicialmentexpliquem la histria del dopatge des de lera grega fins al segle XX passant per altres poquescom lera romana, era cristiana i la revoluci industrial.

Seguidament demostrem que molts esportistes dlit al llarg de la histria dels jocs olmpics.

Pel que fa al futur del dopatge es creu que predominar el dopatge gentic ja que sha anatincrementant per tal de a travs de mutacions millorar la capacitat fsica dun esportista per a

convertir-lo en un superatleta.


12/24





En el punt segent ens introdum encara ms en el mn tcnic del dopatge i informem delsmtodes prohibits (dopatge sanguini, administraci de transportadors artificials doxigen,administraci dexpansors plasmtics i manipulaci farmacolgica, qumica i fsica), les classes de

substncies prohibides (Estimulants, narctics, agents anablics, dirtics i hormones pptidiques)i per ltim les classes de drogues subjectes a certes restriccions ( Alcohol, cannabinoides,anestsia local, cortisona i beta blocants). Per acabar amb els tipus de substncies, grups, etc.exposem una llista de les substncies prohibides.

Posteriorment trobem el per qu del dopatge. Tant com es demostra en algun grfic dels annexoses creu que les causes del dopatge sn extraesportives (fama, diners...) i esportives (ttols,autoobligaci...).

Tamb dins del treball informem sobre la normativa i les seves corresponents sancions juntamentamb el control antidopatge.

Per acabar hem extret les nostres conclusions com per exemple que els esportistes fan s deldopatge per a obtenir bons resultats per per aconseguir premis i diners no per a la sevasatisfacci personal. Tamb creiem que els esportistes dlit que es dopen sn un mal exemplepels joves que comencen en el mn de lesport.

David Fernndez - Roger Lpez

15 PSICOLOGIA EN LESPORT

En aquest treball tractem sobre com la psicologia influeix en lesport. La psicologia esportiva s ladisciplina que estudia el comportament de les persones en lmbit esportiu.

Aleshores hem entrevistat a dos jugadores del Sedis Cad i al seu entrenador. A partir de lainformaci que ens han donat hem observat que el bsquet no disposa dun psicleg esportiu pertemes econmics i per tan la figura del psicleg ladopta el propi entrenador i membres del costcnic disposen de coneixements psicolgics i portant al mxim la motivaci a les jugadores. Tot iaix, les jugadores pensen que dins dun equip com el seu de nivell alt femen seria molt favorabledisposar dun psicleg esportiu.

En canvi els piragistes, disposen dun psicleg esportiu, amb el qual s reuneixen amb ell unestres vegades a lany, els hi controla el treball realitzat i els intenta positivar millorant alguns punts

ms fluixos mitjanant petites pautes que sn considerables pels esportistes molt importants.

A partit de les enquestes realitzades als piragistes i a les jugadores hem valorat que la psicologias una part important dins de lesport.

Cristina Sol - Laia Mndez


13/24





16 STOP MOTION DE LATUR AL MOVIMENT

En aquest treball hi trobem un breu reps per la histria del cinema, que es remunta als inicis de lafotografia, i tamb una pinzellada de la histria de lanimaci, centrant-nos en lStop Motion o pas

de manovella, que s la tcnica que hem utilitzat nosaltres per fer el nostre curt danimaciGhirigoro.

El curt s, en definitiva, s el ms important daquest treball. Per realitzar-lo hem fet, prviament,un gui on sexplica tot el que passar durant el curt. Tamb hem fet un Story Board quetransforma les paraules del gui en imatges dibuixades com si dun cmic es tracts.

Abans de comenar a gravar varem realitzar unes proves de moviment del personatge que tambvarem fer nosaltres amb una estructura de cinta perforada galvanitzada recobert amb farciment depeluixos i la roba definitiva. El personatge est articulat i se li poden canviar les expressions. Lahistria es desenvolupa en un lavabo.Aquesta tcnica consisteix en realitzar tot de fotografies movent lleugerament el personatge entreuna i altra.

Un cop realitzades totes les fotografies les hem animat mitjanant un programa informticanomenat Pinnacle, dedici de vdeo i fotografia. Tamb utilitzant aquest programa hi hem afegitel so.

Itziar Badenas - Marta Tarrs

17 MIRADES

Sense cap dubte una mirada s molt important, a travs dels ulls es recopila la major part de lesinformacions i estmuls que es reben. Per aix al llarg de la histria els artistes han intentat captaraquesta expressivitat. Ens hem basat en aquest desig de captar emoci i hem vist com aevolucionat tant el temps com la interpretaci dels ulls dins daquets.

Es tracta duna investigaci qualitativa, un recull de qualitats amb dades contextualitzades en lahistria de lart, adaptada a lescenari del tractament de la figura humana, concretament dels ulls.s fonamentalment una recerca interpretativa.

El nostre objectiu s saber si cada poca t un rostre i constatar si el tractament de la figurahumana, al llarg de la histria sha anat modificant o no, en funci de les finalitats comunicatives

de lart en el temps. Volem saber les tcniques utilitzades, la iconicitat, levoluci en el camp delscolors, etc.

Sandra Daz - Carla Sopena


14/24





18 BALLANT AMB LOBLIT

En aquest treball de recerca, titulat: Ballant amb loblit, aprenent a fer un curt. Shi pot trobarexactament el que diu el ttol, el procs que vaig haver daprendre per a realitzar el meu primer

curtmetratge (Ballant amb loblit). Tamb comento per sobre el contingut daquest, per sensedesvetllar-ho tot, perqu crec que s ms interessant veure directament el curtmetratge queexplicar-ho per escrit, la projecci la faig en lexposici oral. Per a tenir-ne una idea prvia delargument del curt, a continuaci citar la sinopsis: En la localitat catalana de Sitges una noiaconviu amb el seu avi i lalzeimer. Ella no vol acceptar la malaltia, fins que un dia, inesborrable pera la ment del seu avi, una platja ho canvia tot.

Per introduir la part tcnica (preproducci, rodatge i postproducci) faig esment de la histria delcinema, els diversos generes, el perqu del 7 art, que considerem com a tal; la histria delcurtmetratge i com el podem definir, perqu penso que s important tenir present tot el que sha fetanteriorment en lmbit cinematogrfic per a tenir una visi ms crtica del cinema davui en dia,que ens beneficiar per a aprendre a veure produccions de qualitat.

Per a poder comprendre-ho tot millor, shi poden veure diverses imatges, tant de la histria delcinema, com dels processos de producci cinematogrfics, de escenes dalgunes pellcules;exemples de la feina que varem fer durant la realitzaci del curt, com poden ser: el gui literari itcnic, el storyboard duna escena de Ballant amb loblit...

A mesura que vaig explicant la meva experincia tamb dono a conixer aspectes curiososdaquest curtmetratge i algun entrebanc que ens va sorgir alhora de rodar. De fet ara men adono,recordant aquestes curiositats del curt i els entrebancs imprevistos que varen sorgir durant elrodatge, que realment el pressupost no t importncia, que el qu importa sn les ganes, la idea ila illusi que poses en realitzar-ho.

A partir del treball de recerca i de lexperincia que vaig viure rodant aquest curtmetratge ja no ensc tant despectadora, ara em fixo ms en els plans, el gui, la illuminaci, la localitzaci... perestic orgullosa de poder-ho apreciar. Espero sab transmetre tot all necessari per a podercanviar la situaci dels espectadors, fent que es situn de mica en mica darrera la cmera.

Anna Carmona

19 Bullying vctima o supervivent

El nostre treball tracta sobre el bullying escolar en general, i com es tracta al nostre centre, enparticular. A ms, hem posat un apartat amb diversos articles de prensa sobre el bullying, que eson es veu reflectit, que es un tema important, i actual.

Quan parlem de "assetjament escolar" o bullying ens referim a un fenomen de violncia, ja sigui,fsica, verbal o psicolgica que es dna als centres escolars.

Al treball definim aquest concepte, i nombrem tot un seguit de caracterstiques i conseqnciesprpies daquest fenomen.

Referent a la histria, els primers estudis del bullying, van ser duts a terme a principi dels anysnoranta, en aquells moments, era un problema que encara no tenia un nom al qual pogussim ferreferncia amb la nostra llengua.


15/24





I expliquem com ha anat evolucionant fins a arribar a ser un terme conegut a tot el mn de laeducaci.

La segona part del treball es on expliquem com es tracta al nostre centre, mitjanant el programade mediaci, nombrant els passos per mediar un conflicte i ensenyem els formularis que sutilitzen.La mediaci escolar s una reuni que s dna a terme entre dues o ms persones que tenen unconflicte i uns mediadors que ajuden a solucionar el problema.

Al no poder contactar amb cap cas de bullying actual al nostre centre, perqu encara es un tematab a la societat, tot hi sabent-hi que nhi han, hem optat per explicar un dels casos mesimpactants de bullying a Espanya, el cas del Jokin un nen del Pas Basc que va acabar amb elsucidi.

Desprs tenim els resultats comentats de les enquestes passades a classes aleatries de tots elscursos de la ESO, batxillerat i mduls.

I per ltim tenim alguns articles de la premsa que ens han semblat interessants on la majoria snde tipus racista ja que sembla que aquesta conducta agressiva cap a persones duna altra tniapredomina per sobre de les altres. Tenim una mentalitat primitiva.

Lidia Pozo - Marta Torra

20 Els trastorns bipolars

El trastorn bipolar s una malaltia mental que afecta a lestat dnim de les persones i que esmanifesta mitjanant diverses fases al llarg del seu curs. Dins daquestes, trobem la fase manaca,en que la persona bipolar es troba en un estat deufria; la fase depressiva, que es caracteritzaper presentar un estat dnim molt ms baix de lhabitual; i finalment la fase mixta, que consisteixen lalternana depisodis maniacs i depressius continuadament.

Els factors desencadenants de la malaltia sn generalment gentics, i encara que lentorn juga unpaper molt important, mai ser el causant directe daquesta malaltia, sin que agreujar o millorarels seus smptomes.

El primer episodi que es manifesta al malalt bipolar pot ser tant manac com depressiu o mixt, laduraci dels quals varia en cada pacient i segons els tractament que segueix.

En aquest trastorn s molt important saber detectar els diferents episodis abans que es manifestinper tal de poder tractar-los correctament i que la seva durada no sigui tan prolongada.

Pel que respecta als tractaments, lafectat sha de posar en mans de professionals especialitzatsque poden ser tant psiquiatres, que tracten la malaltia a base dantidepressius i antimaniacs, compersones especialitzades en terpies alternatives com poden ser layurveda i lhomeopatia, quetracten a la persona a base de productes naturals.

Shan de tenir en compte, tamb, altres factors que poden alterar el curs del trastorn bipolar compoden ser lembars, el consum de drogues etc...


16/24





Finalment, s molt important la regularitat dels hbits en una persona que pateix aquest trastorn,com pot ser el control de les hores de son, lexercici fsic etc...

Sheila Alfonsn - Maria Arjol - Silvia Manresa - Laia Cortina

21 Psicokillers

Suposo que no s gaire corrent que un alumne esculli un tema com el que he escollit jo, per defet suposo que aix s el que em caracteritza, de la mateixa forma que la meva esttica i la formade pensar. Sempre mha interessat aquests temes aix, cosa que mha ajudat a decidir quines sni seran les meves expectatives de futur, vull estudiar criminologia.

Al principi, no tenia gaire clar quin tema triar per a fer un treball de recerca que resultsinteressant, i si no hagus trobat aquesta idea dins de les propostes que ens van donar elsprofessors de lIES de Solsona, la tria se mhagus fet molt feixuga. Per, vaig veure en aquesttreball, una bona idea per a crear un treball diferent a la resta i que crids latenci de la gent, jaque sovint sacostumen a repetir temes de treball, i aix, tenia la seguretat que seria un treballindit, o si ms no, poc usual.

El fet que hagi escollit aquest tema com a centre del treball de recerca no s per el fet que aquesttema desperti la morbositat de la gent, sin lhe escollit perqu s un tema el qual la seva vessantcientfica sempre mha despertat un gran inters, que una persona pugui cometre accions tanbrutals per, el que ms mintriga s la ment duna persona aix, com i qu el fa actuar daquestamanera, i per ltim qu ho provoca, si ho provoca alguna cosa en concret, tot aix em fa formularpreguntes com: per qu ho van fer? Qu els va portar a cometre aquestes atrocitats? Com es pot

amagar una persona aix de la justcia? Es poden evitar aquests fets? Si s aix, com es pot fer?Hi ha gent amb ms predisposici a ser un psicokiller que altres? Aquest tema, entre molts altreshan marcat des de molt aviat les meves perspectives de futur, ja que, com a futura aspirant acriminloga, aprofito aquesta oportunitat per a comenar a augmentar els meus coneixementssobre aquests temes que de moment, no sn ms que una afici, per, que pot ser el meu futurprofessional, si ms no, en alguns aspectes concrets.

Seria molt fcil agafar uns quants casos i exposar-los tal i com van passar per, no trobo que fosun enfocament adequat per a un treball daquesta magnitud, a part, de ser el treball ms fcil i quemaportaria molta menys feina que el que em proposo fer en realitat. Penso que enfocar-lo de lamanera que ho vull fer s considerablement ms interessant i instructiva que exposar fetsmacabres com els van cometre aquestes persones, que per altra banda, penso que a la majoria li

pot sembla horrible i/o fastigs, a part, de saber que no li interessa ni li agrada a tothom, en quanta aquest treball es refereix, lnic que podria aportar una mica de morbositat si aix es vol dir squina va ser la seva sentncia si en van tenir i com van morir.

No pretenc resoldre totes aquestes preguntes que he expressat anteriorment, per si, si ms no,fer una petita introducci al que podrien ser les respostes a aquestes preguntes i augmentar elmeu coneixement en diferents mbits, plantejant el tema des dun mbit ms objectiu i cientfic,des duna banda ms psicolgica i criminalista, a ms, de fer un perfil ms hum per dir-hodalguna manera, deixant una mica de banda per no oblidant els actes que els han portat a serfamosos.

Primer de tot, plantejar qu s, la psicopatia des de la vessant cientfica, des dels smptomes que

presenta fins als mtodes que sutilitzen per a diagnosticar-la, i tot el que he trobat sobre aquest


17/24





trastorn ja que cientficament parlant, no s gaire conegut tot i que moltes vegades el termepsicpata sutilitzi fora sovint. Un cop exposat tot aix i dhaver fet, prviament un petit glossaride definicions de termes bastant especfics, exposar els perfils dels assassins que he escollit,quins van ser els possibles fets que hagin pogut provocar els desenvolupament duna ment

criminal, quin pot ser el perfil dun psicpata, si s que nhi ha un en concret i com aquests hanrepercutit en la societat de lpoca en que va viure cada cas, i com ho han fet al llarg de la histria.Tamb, procurar exposar diverses llegendes que han trobat com a font dinspiraci aquestsespcimens i les seves accions, ja que molts dells han donat peu a la imaginaci de molta gentque ha assegurat saber coses que, desprs, han esdevingut com a llegendes urbanes.

Per a fer aquest treball he escollit varis psicokillers, per he escollit aquests en concret, perquvan ser diferents les situacions que els van portar a desenvolupar un tipus de mentalitat i acometre aquests crims. Sn persones molt diferents entre si per que comparteixen un punt encom, per un motiu o per un altre no tenien cap impediment a matar a tantes persones com fesfalta per aconseguir els seus objectius o per set de venjana, o per el motiu que els hagi mogut afer-ho. Tamb he procurat seleccionar-los a partir de lpoca en qu van viure ja que no volia que

tots els casos sagrupessin en una poca solament, tot i que ha estat bastant complex ja quealguns psicokillers famosos per de segles passats no nhe pogut trobar diagnstics i la informacis escassa i poc concreta. Tot i haver-me trobat amb aquest problema de falta dinformaci, heprocurat agafar diversos assassins famosos tenint en compte les diferents dcades en les que vanactuar i terroritzar a la societat del moment, tamb, nhe escollit algun del segle XIX tot i que lainformaci no s tan concreta, per si ms que suficient per a poder-lo incloure dins del treball.Per ltim, dir que tot i que no necessariament un psicpata ha de ser un assass, lassass en sries el estereotip tpic de la ment psicoptica i he preferit escollir-los perqu he pensat que podenser els individus dels que ms informaci en trobar i sn els que ms han influt sobre lespersones de cada temps.

Espero, que hagi complert el meu objectiu de fer un treball diferent sobre aquest tema, mostrantaquella part cientfica que hi ha darrera daquests casos que tenen tant ress mediats i que peraltra banda, no sigui morbs ni sanguinolent.

XXXXXX

22 La casa andorrana tres models

En aquest treball pretenem comparar i analitzar tres models de casa prpies del Pirineu andorrque representen el modus vivendi dels segles que comprn el nostre estudi, de principis del XVII

fins a la primera meitat del segle XX.

La casa Areny Plandolit, La casa Rull i la casa Cristo, sn les tres cases estudiades i avui diaformen part del patrimoni musestic del Principat d Andorra. Aquestes tres cases sn les que hempres com a referncia per desenvolupar el treball ja que representen a la perfecci el quepretenem plasmar.

En aquest treball de recerca descrivim la casa i les estncies que les componen i hem fet unesfor per esmentar tot el que lenvolta, comenant per la famlia, passant pels terrenys i acabantper les relacions entre les cases. Tamb presentem les caracterstiques de les famlies que vanhabitar les cases en el perode que estudiem, i que posteriorment van ser cedides o venudes alscomuns que pertanyen.


18/24





Lobjectiu d aquest treball s donar a conixer lexistncia daquests tres models de casessituades al Principat dAndorra i arribar a demostrar la importncia de la casa en la societat de lpoca. Com a ltim punt a destacar hem constatat la importncia del regim hereditari, com elmodel catal, en el repartiment de les propietats.

s un treball accessible, pretn apropar-nos als nostres orgens i tamb ens facilita entendre millorla vida que els nostres avantpassats van tenir que afrontar.

Oriol Bombard - Jonathan Viana

23 ENTROIDO MAIS QUE UNHA FESTA

La realizacin de este pequeo trabajo de investigacin ha tenido diversos motivos como: mostrara la gente la fiesta del Entroido; buscar mis orgenes, debido a que mis padres son de la zona deVern y sobretodo hacer ver a la gente que para los habitantes de Vern no es una simple fiesta,sino que es algo ms, algo que se lleva dentro.

En la investigacin, para la realizacin del trabajo me he centrado bsicamente en fuentes orales,tanto las entrevistas citadas en el trabajo, como las conversaciones informales con algunos de loshabitantes de Vern, de las cuales he obtenido diversas ancdotas muy divertidas.

En el contenido de este trabajo encontramos diversos apartados: la localizacin geogrfica de lazona; el significado y origen del Entroido; el anlisis del personaje principal, el Cigarrn; lagastronoma de esos das y la evolucin de la fiesta a lo largo del s. XX.

Gracias a todo este trabajo de investigacin he podido corroborar mi tesis inicial la cual era: que elEntroido para los habitantes de Vern es algo profundo, algo que se lleva dentro y que hay quevivir. Tambin me han ayudado a aprender muchas cosas de la fiesta, las cuales yo no conoca.

Andrea Fidalgo

24 LA TROBADA TRADICI I ART

Amb aquest Treball de Recerca hem analitzat de primera m la Trobada centrant-nos en la sevaarquitectura, lanlisi de la Verge i la tradici de laplec.

El projecte La Trobada: tradici i art se centra en lestudi arquitectnic de la capella diferenciantels tres estrats de lesglsia: preromnica del s.VII, romnica llombarda del s.XI - s.XII i de tradiciromnica del s.XVII.

Un altre dels temes daquest treball s la descripci de la Mare de Du de la Trobada, comparant-la amb altres Verges trobades per definir lestil al que pertany.

Aquest treball, tamb, intenta ser una aproximaci a una part important de la cultura popular itradicional catalana, basada en laplec que se celebra el dilluns de Pasqua, com a rememoraci dela troballa de la Verge.


19/24





Podem afirmar que les fonts orals (entrevistes), les escrites (memries de lAjuntament deMontferrer) i les pictriques (fotografies i plnols) han estat de vital importncia per a la realitzacidaquest projecte.

En definitiva, s un treball enriquidor que ens portar a conixer lart i la tradici que envolta laTrobada.

Montserrat Clop - Alexandre Fernndez - Lorena Gravet - Neyda Omara Mendza

25 LEVOLUCI DE LA DONA ESPANYOLA DE 1939 A LACTUALITAT

En aquest treball titulat lEvoluci de la dona espanyola de1939 a lactualitat shi tracta la figura dela dona des de letapa franquista fins al segle XXI prpiament dit, ja que comparem la figura tantpoltica, laboral com social de la dona.

En aquesta comparaci hi ha la presncia de lleis poltiques tant franquistes com actuals pel quefaria referncia a la posici de la dona des dun punt de vista social i laboral.

El treball prpiament dit comena amb una presentaci del marc histric on hi situem unaintroducci al franquisme i un altre punt on hi ha la posici de la dictadura i la dona on sesmenaen ambdues un tractament de la dona tant polticament com socialment.

Pel que fa al punt dos del treball trobem la idea de la dona en el passat, s a dir, en letapafranquista on veiem la seva posici pel que fa en la societat, en els drets civils i poltics que tenia ion mitjanant un annex introdum prpiament la simbologia feminista, ja que tant en lapartat del

marc histric com en lextensi del treball trobem esmenes daquest gran moviment.Pel que fa al tercer apartat trobem ja la dona en lactualitat amb les corresponents lleis pel que faal tractament de la dona en una societat i poltica del segle XXI .

En aquest apartat parallelament hi tractem el tema de la violncia de gnere, doncs ha existitsempre per sembla que fins ara, al segle XXI no ha tingut el suficient ress com per atraure-hi lesmasses.

Finalment trobem una part del treball basat en la realitat al carrer mitjanant enquestes i ladeclaraci de la discriminaci de la dona de lONU .

Per acabar trobem una relaci de comparaci entre el marc teric i la realitat, esmenem lessemblances i diferncies que em vist i trobat en camp de treball.

Anna Espinalt - Ariadna Vzquez

26 CAMPAMENTS SAHARAUS

Aquest treball es una denuncia de les situacions que ha viscut el poble saharau des de fa 34anys.

Aquest treball consta de set parts, en les que podem diferenciar els segents temes.


20/24





Primer hi ha una petita introducci al treball. Una localitzaci geogrfica del territori: El SharaOccidental es localitza al sud-oest del Magreb, limitant al nord amb Marroc, al sud amb Mauritnia,a l'est amb Algria i a l'oest amb l'Oce Atlntic. I dins daquesta localitzaci tamb hi ha tamb

una aproximaci al context histric, des de que lany 1975 Espanya va descolonitzar el territori delShara Occidental fins a lactualitat.

El tercer punt parla sobre la duresa de la vida als campaments de refugiats, la seva organitzaci iles seves costums. El quart punt s lexperincia personal duna dels autors del treball en la sevavisita als campaments de refugiats. El cinqu apartat es una petita conclusi al conflicte delShara Occidental i que encara est per resoldre, per aix mentre sespera que l ONU, el FrentePolisario i el Marroc arribin a un acord per a poder celebrar lesperat referndum shan demantenir i reforar les estructures dorganitzaci i ajuda que existeixen en els campaments derefugiats. El sis apartat es la bibliografia, i el set i ltim apartat sn els annexos.

Jordi Gosa - Beatriz Prada

27 ORFEU I LA MSICA

28 LA MUSICA EN EL COMPORTAMENT DE LES PERSONES

Dia a dia la msica est present en quasi totes les nostres activitats com a complement de la vidao com entreteniment en les nostres tasques quotidianes, per pot la msica influir en aquestesactivitats diries com un mtode per facilitar-les o prendre-se-les amb ms nim? En aquest treballparlar sobre la influncia de la msica en el comportament de les persones en tots els mbits dela vida.

La msica ha estat present en lsser hum des dels seus inicis, acompanyant-lo en tot tipus decerimnies, fins a arribar a creure que aquesta t poders teraputics o fins i tot divins. Amb el pasdels anys, la msica ha anat evolucionant segons les modes, maneres o punts de vista delmoment.

Aquest treball dna a conixer levoluci de la msica en tots els aspectes. Des dun punt de vistacientfic, laplicaci de la msica com a terpia alternativa ha estat augmentant de prestigi durantels ltims anys fins arribar a ser aplicada en hospitals, centres educatius o psiquitrics.

Exposar les diferents teories que shan arribat a desenvolupar al llarg del temps tant en lmbitfisiolgic com cognitiu, conixer els diferents mtodes o aplicacions de la msica i la sevainfluncia des de tots els nivells possibles.

Des dun punt de vista social o psicolgic, la msica s considerada com un tpic sense basesslides, per com un altre experiment, dna evidncies sobre la influncia daquesta en la societatactual. Podrem veure el poder de suggesti de la msica, la seva influncia en la societat ialgunes curiositats de la msica que la cincia no ha pogut respondre.


21/24





Mnica Yuan Zhang

29 DISSENY DUNA CASA INTELLIGENT

Aquest treball consta de dues parts. Duna banda, trobem la part ms terica, on expliquem enqu consisteix la domtica. De laltra, presentem una memria escrita de la part prctica de larealitzaci duna maqueta amb elements automatitzats. A continuaci, explicarem les parts msimportants daquest treball.

Dins el bloc teric definim la domtica com la tcnica basada en lestudi i laplicacidautomatismes en els habitatges a fi daconseguir ms seguretat, confort, gesti energtica iestablir una comunicaci entre lusuari i la casa i entre els diferents elements. En definitivasaconsegueix una millor qualitat de vida.

Els sistemes domtics estan formats per sensors (entrades), per una o diverses unitats de control(central de gesti) i pels diferents actuadors (sortides). Grcies a aquests tres elements bsicspodem aconseguir un bon funcionament i una gesti adequada dels automatismes que integrem.

Per tal dacostar-nos a la domtica duna manera ms prctica hem construt una maqueta quereprodueix alguns exemples dautomatismes que podem trobar en un habitatge intelligent.En un comenament ens vam centrar en la creaci dels plnols i en la construcci de la maquetaamb els materials ms adequats. Posteriorment vam dur a terme la installaci dels automatismes.Finalment vam programar i connectar els automatismes que havem integrat a la nostra casa.

Els automatismes que hem installat sn: Sistema daccionament de les persianes en funci de la llum exterior Enllumenat exterior regulat en funci de la llum exterior Alarma dintrusi a la porta dentrada Alarma contra incendis a la cuina

Tots els automatismes que hem integrat els hem programat mitjanant PICAXE, unmicrocontrolador creat per Microchip Technology Inc.

Ariadna Abecasis - Berta Morral -Nria Vilarrubla

30 CONSTRUCCI I APROFITAMENT DE LENERGIA HIDRULICA DUNCANAL

Aquest treball tracta sobre la possibilitat de construir un canal daiges braves, que alhora puguiproduir energia elctrica per tal dabaratir lelevat cost que suposa el funcionament i mantenimentduna installaci similar a aquesta.

La nostra maqueta es tracta duna reproducci del canal de Saragossa, construt el 2008 en motiude la Expo Internacional.


22/24





Pensem que aquests tipus dinstallacions poden ser una alternativa de cara a la construcci denous canals daiges braves en un futur no molt lluny.

Lenergia hidrulica (juntament amb les altres energies renovables), creiem que tamb poden ser

un gran recanvi de les energies convencionals com ara el petroli o el gas natural i, daquestaforma, reduir al mxim les emissions de gasos contaminants que senvien a latmosfera i quecontribueixen a laugment de lescalfament global del planeta i altres perjudicis del medi.

Pel que fa al canal, lhem dissenyat de tal forma perqu es pogus controlar la direcci de laigua:Dirigir-la cap a la turbina per tal de produir energia hidrulica o b cap al canal, perqu es puguigaudir dun canal dentrenament. Un cop laigua torna a caure a lembassament inferior, el cicle pottornar a comenar, ja que laigua s accionada per una bomba hidrulica.

Pau Ganyet - Albert Martn

31 DISSENY I FUNCIONAMENT DUNA MINI CENTRAL HIDROELCTRICA

Laigua s, sens dubte, lelement essencial i caracterstic del nostre planeta. En les ltimesdcades les energies renovables han patit un gran avan i shan desenvolupat fins a puntsinsospitables, i laigua hi ha jugat un paper principal.

Lenergia hidrulica ha estat usada al llarg dels temps arreu del mn. I ms recentment, lenergiahidroelctrica, especialment en un pas com el nostre, on durant el segle XX shi van construir ungran nombre centrals. Per tant, s un tema que ens toca de ben a prop i que va despertar elnostre inters noms plantejar-nos sobre qu volem fer el treball de recerca.

Es tracta dun tipus denergia rentable i que produeix grans quantitats delectricitat, i una importantalternativa als combustibles. Per tant, s necessria pel desenvolupament de la societat.

Comprendre el seu funcionament no s complicat, per hi ha factors desconeguts per a la majoriade la gent i que sn necessaris per a una extracci denergia ptima. La perfecci en aquest tipusde construccions s necessria, per amb la nostra recerca volem demostrar que ls daquesttipus denergia podria estar ms ests, aprofitant la majoria de cursos fluvials, ja que ambmaterials relativament a labast de tothom podem obtenir energia til.

En un perode dexpansi de les energies alternatives com en el que ens trobem ara, la recerca scrucial, i el que ara pensem que est totalment establert en un tancar i obrir dulls pot ser que hagi

canviat i millorat. s a dir, tots els treballs basats en energies renovables sn necessaris i la nostraintenci s estudiar lenergia hidrulica per comprendre-la i difondren ls all on es pugui, per abenefici de tots plegats

Pol Auss - Gerard Clotet - Josep Rebs

32 DINMICA DE LA BICICLETA

Lobjectiu daquest treball s estudiar la dinmica de la bicicleta, s a dir, les relacions entre lesforces aplicades, les masses sobre les quals actuen i els moviments que es produeixen.


23/24





La bicicleta, tot i la seva aparent simplicitat s una mquina composta, es a dir, que est formadaper moltes altres molt ms senzilles, anomenades mquines simples. La transmissi mecnica dela bicicleta pot ser descomposada com el conjunt duna politja (la roda dentada que formen elsplats i els pinyons) i una palanca (la fora tangencial aplicada als pedals s transmesa al plat a

travs de les bieles i el pedalier).

Aquest estudi consta de dues parts, la terica i la prctica, per tal de determinar la importncia decada una de les forces que actuen sobre la bicicleta a diferents velocitats i inclinacions.

Primerament es va realitzar un estudi de cada un dels factors tant interns com externs quesoposen al moviment de la bicicleta .

A continuaci, es va dur a terme tres proves de camp en circuits rectilinis de 500 metres, un ambun desnivell negligible i laltre amb una inclinaci mitjana del 10%. Tamb a diferents velocitats,una prova a una velocitat constant de 45 km/h i dues, una amb inclinaci i laltra sense, a 15 km/h.Un cop amb els resultats de la prctica obtinguts, i desprs destudiar la segona Llei de Newton en

els moviments rectilinis i uniformes, es va fer un anlisi grfic i numric per tal de determinar laimportncia de cada factor anteriorment citat i aix poder establir una comparativa en la que esdetermina percentualment el valor que t cada una de les forces de fregament en el moviment dela bicicleta tant a velocitats altes com baixes i quan linclinaci del relleu s molt accentuada o bs negligible.

Marc Busquets

33 DISSENY DUN GENERADOR BEDINI

34 DAMAS DE LA LITERATURA

Bajo el ttulo de Damas de la literaturase esconde un anlisis personal de lo que han sido lospersonajes femeninos en cada una de sus pocas. Empezamos con la dama de la lrica cortesanaque se nos presenta como mujer sentimental, dbil, profunda, etc. Una doncella entregada al

amor, servicial para su amado y condenada a sufrir por ambos.

A continuacin tenemos la dama de la Edad Media que he analizado desde el mtico personaje deCelestina, un personaje no del todo fiel al perodo literario en el que Fernando de Rojas la cre,por sus caractersticas, si no como un contrapunto a la sociedad de la poca, ya que es unpersonaje que rompe todos los esquemas y prototipos marcados de entonces. Tambin veremosa Melibea, que representar la viva imagen de una mujer de la poca, de buena familia,bondadosa y bella.

Seguidamente encontramos la dama renacentista que he descrito a travs de las poesas deGarcilaso de la Vega para mostrar la idea de belleza idlica de la dama del Renacimiento. En estesiglo la dama aparece con imagen de perfeccin inalcanzable para el hombre.


24/24




Aquest document (RESUM TR 2010) pot quedar obsolet una vegada imprs (10 abr 10) Pgina

En la dama romntica tenemos un visin de la mujer ideal del poeta romntico por excelencia,Gustavo Adolfo Bcquer, que nos muestra una dama tan completa como irreal que veremos atravs de sus poemas.

En cuanto a la dama del siglo XIX, vemos escenificados una serie de cambios en la sociedad quese vern reflejados en el personaje de la Regenta, creado por Clarn, que nos ensear, a travsde su fuerza, como las mujeres siguen evolucionando a pesar de los obstculos.

Por ltimo tenemos a la dama vanguardista del siglo XX, en la que muchas de las mujeres de estesiglo XXI se vern reflejadas. Analizar, pues, el personaje Andrea, de la novela Nadade CarmenLaforet, una muchacha joven que se marcha a la ciudad para estudiar y que ansa conocermundo. A travs de su vitalidad nos ensear y transmitir su deseo de libertad que finalmenteconseguir.

Jennifer Martn

btx resums tdr

Documents