Bous al carrer. “Davant del públic i en absència d’incidents”. !

Vaig publicar a Facebook un vídeo curt gravat a Albalat dels Sorells (l’Horta) aquest més d’agost que ha estat compartit més de 2.600 vegades. La foto que l’acompanyava, amb la mateixa víctima com a protagonista, és compartí més de 1.100 vegades. !És un pobre bou que fica el cap entre els barrots d’una barrera vertical i es queda atrapat. El vídeo mostra com la gent troba que pegar-li puntades a la cara o clavar-li pals al pit pot ser una bona solució a aquest problema. Destaca un home obès que pràcticament no pot alçar la cama fins a la cara del bou, i que quan ho fa no pot exercir cap força ni mantindre mínimament l’equilibri. Finalment, arriben membres de la penya

organitzadora que aparten tots aquests genis, però la seua intervenció no canvia gens les coses. !La fotografia mostra el bou quan ja s’ha arrencat una banya, i la seua sang taca els barrots. Es la mateixa desesperació dels animals atrapats a una cep i que es tallen l’extremitat destrossada pel ferro punxegut amb les seues pròpies dents. Qui apareix a la foto és, ja, un membre de la penya amb la seua samarreta distintiva.!

https://www.youtube.com/watch?v=0HW-O4qAF3k

Albalat dels Sorells (l'Horta, País Valencià).  Agost de 2014.

La situació no permet aplicar cap sistema per a desmuntar qualsevol dels barrots que atrapen al bou. És molt probable que siga tècnicament impossible si no és tallant el ferro, i de totes formes, la barrera és un element de protecció que, segons la normativa vigent, no es pot eliminar si hi ha un bou que pot generar perill. Abans de muntar eixa barrera, amb les seues mesures i distàncies entre barrots reglamentàries, saben que existeix la possibilitat que el bou clave el seu cap i quede atrapat, i les conseqüències es donen per assumides. Més si tenim en compte que el que passe l’ha de patir el bou. !Em sembla un gran exemple del que és la realitat de tots els espectacles amb animals. Qui els explota o qui defensa la seua explotació ho fa des de la falsa realitat del que es fa davant del públic i en absència d’incidents. Manipulen amb l’ocultació i/o negació de tot el que passa a esquenes del públic i de les dantesques conseqüències d’aquests incidents. Quan es veuen en l’obligació de reconèixer uns fets o altes, els tornen a manipular quan apel·len a la seua excepcionalitat.!És el cas, per exemple, de les gravacions a ensinistradors d’animals explotats al circ. Només cal infiltrar persones investigadores per a que acumulen hores i hores de gravacions amb tortures inenarrables que, després, els seus responsables qualificaran de fets excepcionals. Les matances d’animals als zoos pel seu deteriorament físic, per ser considerats com a excedents o per ser híbrids a eliminar per a mantindre la puresa de les races, i que posà en evidència el zoo de Copenhagen amb la matança pública de la cria de girafa Màrius(3), també les pretenen com a excepcionals. !Del cas de les corregudes de bous, sempre m’ha cridat molt l’atenció l’article 84 del reglament taurí vigent a l’estat espanyol(4). Diu que “la presidència podrà ordenar la devolució dels bous que isquen a la plaça si resultaren ser manifestament inútils pel toreig, per patir defectes ostensibles o adoptar conductes que impedisquen el normal desenvolupament d’aquest”. Trauen el cap eixes pràctiques habituals que tothom sap que pateix el bou per a que isca a la plaça completament afeblit: deixar-lo sense menjar dos o tres dies abans i subministrar-li laxants, ús de drogues, que els llancen de sacs de sorra al llom quan són als corrals de la plaça, etc. !De forma críptica, ens diuen que l’animal ha de desaparèixer de la vista de tothom quan els excessos amb aquestes pràctiques fan que els resultats siguen massa evidents. El mateix article diu que aquests animals han de ser eliminats als corrals o, si no ha estat possible treure’ls de la plaça, a la mateixa sorra. Després, s’obrirà un expedient per a depurar responsabilitats.!És la mateixa realitat dels bous al carrer. El que mostren aquestes imatges és habitual: els bous moren constantment a causa del cansament per insuficiències respiratòries, d’atacs de cor provocats pel pànic, ofegats als bous a la mar… Els accidents contra les barreres, contra els cantons dels edificis o per relliscar a l’asfalt els destrossen les potes i les banyes, els trenquen costelles i altres ossos i els generen un patiment que no s’acaba fins a moltes hores després, quan arriben agonitzant fins a l’escorxador.!Aquesta és la realitat que ens neguen. Quan diuen que els bous al carrer no pateixen com a la plaça, saben que tot això passa una vegada i altra. Els bous al carrer i els correbous són un linxament organitzat, són altra forma de tortura taurina que no es pot negar i que una societat mínimament civilitzada ha d’abolir. !———!(1) https://www.facebook.com/video.php?v=763619750371606&set=vb.100001707639690&type=2&theater !

( 2 ) h t t p s : / / w w w . f a c e b o o k . c o m / p h o t o . p h p ? f b i d = 7 6 3 4 7 9 9 5 7 0 5 2 2 5 2 & s e t = a .138459409554313.28586.100001707639690&type=1&theater !

(3) Animalisme CAT, 15/02/2014, Vinga, que anem a veure els animalets! Benedicció de Sant Antoni a Almàssera i assassinat del Màrius a Copenhaguen. http://animalismecat.blogspot.com.es/2014/02/vinga-que-anem-veure-els-animalets.html!

(4) Reial Decret 145/1996, de 2 de febrer, pel qual es modifica i es fa nova redacció del Reglament d’Espectacles Taurins. Text consolidat: http://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1996-4945