DIL

LUN

S 12

DE

SETE

MB

RE

2011

Pàgina 14

TEL.

: 973

260

065

- FA

X: 9

73 2

61 0

67

FiraTàrrega clou 4 dies d’espectacles on s’han venut 10.000 entradesLa 31 edició de FiraTàrrega va tancar ahir, després de 4 jornades, amb un ba-lanç molt positiu ja que, segons els or-ganitzadors, es van superar les 10.000 entrades venudes i es van acreditar fi ns a 126 entitats professionals provinents de 32 països. Comarques P. 12

MARTA PÉREZ (EFE)

> El Lleida es ‘revenja’ de l’Andorra de Terol i el derrota a domicili (2-3)

LAURA CORTÉS (ACN)

> El Lleida Bàsquet venç el CB Tarragona i jugarà la final de Lliga Catalana LEB

Diada per reivindicar la LLENGUA i el PAÍS

NÚ

M. 1

.395

AN

Y 6

/ B

ON

BON

DIA

ca

t

PAGAMOS MÁS QUE NADIE · IGUALAMOS LA MEJOR OFERTAmás de 100 centros en EspañaSOMOS LA EMPRESA Nº 1 DE COMPRA/VENTA DE ORO

Av. Balmes, 24 bajos (LLEIDA) · Tel. 97 324 74 95 · WWW.OROCASH-OROBANK.COMOFERTA: Si nos traes más de 50 gr de oro, 200 € de regalo

Sorteamos un lingote de Oro de 24 kts de 50 gr entre

nuestros clientes ¡ Participa !

Mas: Garanteix que la Genera-litat defensarà “a tot arreu i per tots els mitjans” el català

Reñé: Aposta per la indepen-dència com l’única solució per garantir els drets dels catalans

Ros: Proposa defensar “com a nació” el model educatiu i una sortida de la crisi econòmica

Avui Pàginas 3-4 i Editorial Pàgina 5

Plaça Paeria 8, 1er. Lleida Telf. 973 22 53 01

· ACCÉS UNIVERSITAT MAJORS 25 ANYS

· ANGLÈS B1 – B2 – CONVERSATION

grups reduïts

T A P P I N Ga LLEIDA

d e 9 , 3 0 a 1 4 , 3 0 i d e 1 6 a 2 0 h24 I 25 de SETEMBRE

CU

RS

CO

MP

LET

Mètode senzill, molt eficaç i de ràpida actuació.

Tothom pot aprendre Tapping en un sol cap de setmana i aplicar-ho a un mateix i als altres.

Resol qualsevol problema o limitació

Donem assistència després del curs

ansietat, fòbies, deixar de fumar, problemes de relacionspersonals o laborals, dificultats escolars, professionals, esportives o econòmiques i creixement personal.

· INFORMACIÓ · INCRIPCIÓ i RESERVES · 977 61 36 95 · 666 699 050 · u.quantic@gmail.com

SERVEIS

D’INTERÈS2 DILLUNS 12 DE SETEMBRE DE 2011

TELÈFONSMossos, Policia, G. Civil i BombersEmergències 112Urgències Mossos 088Mossos d’Esquadra 973 700 050Atenció a la Dona (Mossos) Ext. 5000Policia 091 G. Civil Atenció Ciutadà 900 101 062Guàrdia Urbana 092 / 973 700 600Urgències mèdiquesICS 973 221 516Hosp. Arnau de Vilanova 973 248 100Hospital de Santa Maria 973 727 222Urgències Tàrrega 973 310 852Comitè Anti-sida 973 221 212Alcohòlics Anònims 629 779 654Comedores compulsivos 676 060 624Fibrolleida 649 873 838Creu RojaLleida 973 279 900Agramunt 973 390 880Balaguer 973 445 795Cervera 973 532 084Les Borges Blanques 973 143 493Mollerussa 973 711 282Tàrrega 973 500 679Serveis funeraris 973 237 206Servei de Suport en el Dol de Ponent 973 501 503Bus Lleida-Andorra 973 352 379Estació d’Autobusos 973 268 500

FARMÀCIES AVUI De 9.00 a 22.00 h

Seuma Mariola, 39Isanta Alcalde Porqueras, 76

De 22.00 a 00.00 h Redondo Àger, 23 (la Bordeta)Freixinet Passeig de Ronda, 70

De 00.00 a 09.00 h Redondo Àger, 23 (la Bordeta)

FARMÀCIES DEMÀ De 9.00 a 22.00 h

Ign. de Villalonga Alcalde Costa, 37Garrós Prat de la Riba, 53

De 22.00 a 00.00 h Baldomà Alcalde Recasens, 21Fco. de Villalonga Boters, 25

De 00.00 a 09.00 h Baldomà Alcalde Recasens, 21

AL·LÈRGIES (DEL 12-09 AL 18-09Parietària 1 =Gramínies 2 =Olivera 0 =Avellaner - -Auró Negundo - -Freixe - -Melcoratge - -Om - -

Pi - -Plàtan - -Pollancre - -Salze - -Vern - -Xiprer - -Alternaria 4 =Cladosporium 4 =

NIVELL ACTUAL i RISC D’AL·LÈRGIANul 0Baix 1

Mitjà 2Alt 3

Màxim 4

NIVELLS DE PREVISIÓEn augment AEstable =

En descens DSituació excepcional ?

Vielha

DILLUNS 12 DE SETEMBRE DE 2011

Carrers com a catifes de fullaraca amb la sequera que pateixen els arbresNo hi ha canvis de temps a la vista i l´únic que podrem comentar potser tota la setma-na sencera és que seguirem suant i seguirem menjant pols als camins. Els arbres estan patint un estrès hídric monumental, d’aquí que vagin caient fulles dels arbres com si fos la tardor. Mals temps en el món del secà doncs. Avui sol o alguna boirineta fi ns el mig matí, i tarda de nuvolots inofensius al Pirineu. Tarda escalfada i fresca de nit.

plena

07.34h20.13h

Dim

art

s

Dim

ecr

es

www.bondia.cat meteo@bondia.cat

11/27

Lleida

Balaguer

Les Borges Blanques

Tàrrega

Cervera

Mollerussa

NOGUERA

SEGRIÀ

PLA D’URGELLPLA D’URGELLPLA D’URGELLPLA D’URGELLPLA D’URGELLPLA D’URGELLPLA D’URGELLPLA D’URGELL

SEGARRA

GARRIGUESGARRIGUES

SOLSONÈS

ALT URGELLALT URGELLALT URGELL

CERDANYACERDANYA

PALLARS JUSSÀJUSSÀ

PALLARSPALLARSSOBIRÀSOBIRÀ

VAL D’ARANVAL D’ARANVAL D’ARAN

ALTAALTARIBAGORÇARIBAGORÇARIBAGORÇARIBAGORÇARIBAGORÇARIBAGORÇARIBAGORÇARIBAGORÇARIBAGORÇARIBAGORÇA

Sort

Tremp

La Seu d’Urgell

Solsona

Gósol

URGELLURGELL

BERGUEDÀBERGUEDÀBERGUEDÀBERGUEDÀBERGUEDÀBERGUEDÀ

El Pont de Suert

16/31

11/25

Martinet12/27

18/3317/32

18/33

16/32

16/32

16/31

EL TEMPSA LLEIDA

16/32

14/28

11/26

13/29

RIBAGORÇARIBAGORÇARIBAGORÇA

Vielha

C/ Agustí Duran i Sanpere, 14local (Cappont)

25001 LleidaTel. 973 216 371

www.dreamscomfort.com

Agustí Duran i SanpereAgustí Duran i SanpereAgustí Duran i Sanpere

Bowlinng

N-II

ctra

Bar

celo

na

Av. Garrigues Agus

tins

Riu

Ter

Quat

re P

ilans

Abat

Esc

arré

TAROT DE NURIA¿Tienes dudas en el amor?

¿Negocios, salud?¿Eres sensible? Confía en mí. Llámame (NO GABINETE)

Tel. 806402577precio llamada fi jo 1.18€, móvil 1.54€Apart.correos 1126 c.p 08203

Sabadell (BCN) Nuria.c.s

AMB EXPERIÈNCIA A LLEIDA, INCORPORACIÓ IMMEDIATA.

HORARI DE MATINS O TARDES. TEL.973222725 / 619756649

(SR. JOAN)

Catalunya va celebrar la Diada en un escenari polític i social mogut, amb el debat sobre la llengua a l’escola, la reforma exprés de la Constitució, les re-tallades i la imminència de les eleccions generals del 20-N.

A les 9 del matí, el Govern de la Generalitat va donar el tret de sortida amb l’ofrena floral al monument de Rafael Casa-nova. El president de la Gene-ralitat, Artur Mas, va passar re-vista a la formació de gala dels Mossos d’Esquadra i, seguida-ment, acompanyat dels conse-llers del Govern, va fer l’ofrena i han cantat Els segadors”. Just després, va arribar el torn de la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, acompanyada pels membres de la mesa del Parlament.

El parc de la Ciutadella, però, va tornar a ser l’esce-nari central de la celebració institucional de la Diada Els Mossos d’Esquadra van hissar la bandera nacional acompa-nyats d’El cant de la senyera” interpretat per l’Orfeó Lleida-tà, que enguany celebra el seu 150è aniversari. Tot seguit van començar els parlaments i els recitals marcats per la comme-moració d’efemèrides de la cul-tura catalana

Declaració De MasEn una compareixença des-

prés dels actes de la Diada, el president Mas va reivindicar la llengua com a “nervi de la nostra identitat i ADN de la nostra cultura”. Per això, va

dir, defensaran la llengua amb fermesa a tot arreu i per tots els mitjans. Mas assegurà que no es pot jugar amb el català.

Per la seva part, Carme

Chacón (PSC), va assegurar que el principal objectiu de Catalunya és la recuperació econòmica; Alícia Sánchez-Camacho (PP) va demanar

una va per a tots els catalans; Puigcercós (ERC) va defensar una llengua de cohesió social, i Herrera (ICV) va apostar per un “catalanisme popular”.

Catalunya viu la Diada en un escenari polític i social mogutJornada marcada per la reivindicació del model lingüístic i de la identitat del país, amb el rerafons de les retalles i les properes eleccions del 20-N

diada nacional de catalunya

els Mossos hissen la senyera a l’acte institucional a Barcelona

toni alBir (efe)

agènciesbarcelona

Milers de persones a Bcn a la manifestació massivaUnes 60.000 persones, se-gons els organitzadors, i 10.000, segons la Guàrdia Urbana, van participat ahir a la tarda a la tradicional manifestació pels carrers de Barcelona.Aquestes xifres van fer que hagués estat una de les manifes-tacions de la Diada Naci-onal més multitudinàries dels darrers anys. La con-centració va aplegar enti-tats, plataformes i partits independentistes, a banda de nombrosos ciutadans a títol individual, la majoria famílies i adolescents.

insults a alBiolL’alcalde de Badalona,

Xavier García Albiol, va ser escridassat i insultat quan va acudir a l’ofrena floral que havien organit-zat entitats associatives de la ciutat amb motiu de la Diada, després que l’Ajuntament suspengués tots els actes institucio-nals. García Albiol va dir als mitjans que “desitjo que a tot Catalunya i a Badalona la gent celebri la Diada segons els seus sen-timents”.

Màrius serra: “català a l’atac! Visca la llengua viva”L’escriptor Màrius Serra també va participar en els actes amb una glossa a Pompeu Fabra per com-memorar el centenari de la secció filològica de l’Insti-tut d’Estudis Catalans. El text li va servir per fer una encesa defensa del model lingüístic català i la im-mersió a l’escola. Serra va acabar el parlament amb un “Català a l’atac! Visca la llengua viva!”, que va ser contestat amb crits a favor de la independèn-cia pel públic de l’acte. Els crits independentistes es van tornar a sentir al fi-nal de l’acte, just després d’un corprenedor Cant dels Segadors, seguit per tot el públic i presidit pels presidents catalans del Govern i el Parlament.

> els actes s’inicien amb l’ofrena al monument a Rafael de casanova i, després, a la ciutadella

> l’orfeó lleidatà, que enguany compleix 150 anys, interpreta ‘el cant de la senyera’

> Mas reivindica la llengua com a “nervi de la nostra identitat i adn de la nostra cultura”

> chacon (PSc) diu que ara cal superar la crisi i Sánchez-camacho (PP) vol una diada per a tots

avui 3dilluns 12 dE sEtEmbrE dE 2011

LIQUIDACIÓD’ESTOCKS

www.cudos-consultors.com

BALAGUERPlaça Pau Casals, 6 pral.T. 973 45 05 55

LLEIDAPasseig de Ronda, 57T. 973 28 28 18

VIELHAAv. Madaleta, 11 baixosT. 973 64 26 99

l’onze de setembre a lleida

A les imatges, la manifestació independentista de Lleida, les

ofrenes florals del PSC, d’Unió, de la Diputació de Lleida, de l’Ajuntament de Lleida i del Lleida Esportiu, així com els

actes a la Seu, Tàrrega, Cervera,

Les comarques de Lleida es van bolcar ahir amb la celebració d’actes amb motiu de la Diada de Catalunya. Així, a la capital del Segrià es van dur a terme ofrenes a la Seu Vella i al Roser, al mateix temps que una mani-festació independentista, que va comptar amb la participació d’unes 300 persones i que va

recórrer el centre de la ciutat, sense incidents.

En l’acte institucional de la Diputació de Lleida, el seu pre-sident, Joan Reñé, va apostar clarament per la independència de Catalunya i va dir, al peu de la Seu Vella, que “després de comprovar durant 30 anys de democràcia que no s’ha deixat a Catalunya aspirar a la convi-vència plurinacional a l’Estat

espanyol el camí marcat és molt clar”. En tot cas però, Reñé creu que els propers passos que cal-gui dur a terme “s’han de tro-bar amb serenitat”. Reñé té clar però que el país “ha arribat a un punt d’encreuament en què cal decidir”.

Per la seva part, l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, es mostrà partidari de defensar una sor-tida “com a nació” de la “dura

situació de crisi econòmica que afecta sobretot a la joventut”. Ros també va alertar del perill de “situacions difícils que po-sen en perill l’estat del benes-tar que s’ha construït amb molt d’esforç durant molts anys”. Per això, segons l’alcalde, “cal defensar un model educatiu que mai ha creat dificultats ni crispació social”. La Paeria va celebrar la Diada a la Seu Vella,

com ja es va fer l’any passat, tot i que alguns partits han seguit anant a l’antic convent del Ro-ser. El pregoner de la Paeria va ser el rector de la UdL, Roberto Fernández, que va fer valer el seu paper d’historiador ana-litzant els fets del 1714 amb el punt de mira posat al 12 de se-tembre, “un dia que simbolitza la immensa força de la nació catalana per tirar endavant”.

Lleida es bolca amb la celebració de la Diada Nacional de CatalunyaReñé aposta per la independència i Ros proposa defensa “com a nació” el model educatiu

rEDACCiólleida

> la manifestació independentista aplega unes 300 persones pels carrers de la capital

> reñé té clar que “el país ha arribat en un punt d’encreuament en què cal decidir”

> ros: “el model educatiu català mai ha creat dificultats ni crispació social”

> el rector de la Udl diu que l’11-s “simbolitza la gran força de Catalunya per tirar endavant”

avUi4 dilluns 12 de setembre de 2011

bon tros. La d’ahir ha estat, en essència, una Diada reivin-dicativa en defensa de la llengua i el país. En aquest escena-ri, Artur Mas va assenyalar que el català està per damunt de totes les coses i que els pactes -referint-se al PP- mai no es tancaran si amb ells hi hagués el més mínim indici d’un retrocés dels drets adquirits per la llengua autòctona. La crisi és i seguirà sent, malauradament, durant temps, però, a més de l’economia, hi ha altres aspectes de la vida que in-teressen els catalans. Potser par això, Mas va dir que “hi ha coses amb les que no es pot jugar”.

Després de totes les tensions viscudes els últims dies arran de la sentència judicial que reclama que el castellà també sigui llengua vehicular en l’educació a Catalunya, així com per la reforma de la Constitució, es podria preveure una Diada calenta, però no ha estat així, a excepció del cas de Badalona on la decisió de l’alcalde, Xavier García-Albiol (PP), de no voler celebrar actes ofi cials, ha provocat reac-cions airades, encara que la sang no ha arribat al riu ni de

La història és coneguda. L’onze de se-tembre de 1714, en acabar la Guerra de Successió, les llibertats i institucions naci-onals de Catalunya varen ser suprimides. La desfeta nacional havia s’havia iniciat a Lleida, set anys abans quan escamots de les forces borbòniques varen començar a ocupar posicions a prop de la ciutat per preparar-ne l’assalt.

El Castell va resistir fi ns a la seva capitu-lació per la força i la set dos mesos després, l’11 de novembre de 1707. Amb la rendició, va venir el patiment dels veïns de la ciutat, la destrucció i el pillatge. El governador mi-litar, comte de Louvigny, va farcir els murs del castell d’inscripcions perquè ningú no oblidés la traïció a Felip V. Els vilatans ha-vien de saber qui manava.

El recordatori humiliant no calia pas, perquè els lleidatans sabien prou bé què havia passat. Tampoc cal que ningú no ens ho recordi ara perquè la memòria és encara viva en ser contínuament renovada. Avui, una vegada més, recordem els fets i hono-rem els qui varen morir per la seva llibertat i les llibertats col·lectives del poble català. Van ser anys molt difícils pels catalans.

Temps més difícils que els d’ara, que ho són. És una evidència que no requereix de demostració, encara que sí de constatació. No es fan Decrets de Nova Planta. S’em-pren instruments més subtils com ara in-terpretacions de la Constitució Espanyola, quan no modifi cacions, o legislació i pràc-tiques laminadores de les competències de la Generalitat fent molt complicat, per ser prudents i no dir impossible, el benestar de la gent que aquí viu i l’encaix reeixit de

Catalunya, reconeguda com a nació, en Es-panya, que està lluny de produir-se, si mai es produeix.

La història nacional no va acabar amb la desfeta. Nosaltres en som el testimoni. I no ho va fer perquè els catalans l’endemà ma-teix, enterrats els morts, es posaren a treba-llar amb dignitat per donar continuïtat a les seves vides i hisendes i renovar la seva fe en el futur nacional del país. Paga la pena subratllar-ho. Avui també retem homenat-ge als qui s’aixecaren malgrat tot. Ells són l’exemple a seguir. Varen perseverar i es varen comprometre amb el país.

Com tantes altres persones ho han fet al llarg dels gairebé tres-cents anys passats. Persones que han sabut conservar i enri-quir el patrimoni que els havia estat llegat i l’han sabut transmetre als qui en som hereus. La llengua catalana en primer lloc, que té en risc el seu estatuts i el seu ús esco-lar per causa de sentències i autos derivats de la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. I no es pot oblidar que “el dia que aquest país perdi la llengua passa-rà a ser una massa traduïda, sense perso-nalitat, negligible, nul·la de dalt a baix”, en paraules de Josep Pla.

En aquests moments la prudència no ens pot fer traïdors, però tampoc la pressa imprudent. La cursa per la plenitud naci-onal i l’autogovern amb llibertat és per a perseverants convençuts que saben que no poden descansar fi ns a la meta, que no és a tocar i a la qual no s’hi arriba només repe-tint un eslògan amb insistència.

L’enemic a batre avui és la inacció, el derrotisme, la manca de fe en les possibi-

litats del poble de Catalunya, el parar de córrer davant la difi cultat o la traveta tram-posa, el fer la viu-viu. El que hem de saber fer és aplegar un gruix important de com-promís moral i de persones entestades en no defallir. I això vol dir sumar voluntats dels qui comparteixen l’estimació per la pàtria i la voluntat de fer-la créixer sense demanar-los d’on vénen ni de quina casa són, que la del catalanisme és gran i molta gent hi pot fer estada.

El país no es pot permetre la mesquine-sa, el subratllar les diferències, el lluitar per l’accessori sense tenir encara l’essencial, el no emprar la llengua, el no conservar, viure i transmetre la cultura, sempre reconstru-ïda, a les noves generacions i el permetre que trepitgin els drets històrics que fona-menten l’autogovern.

Som en un temps ple d’oportunitats. Avui no es concep que es pugui governar contra la voluntat d’un poble, ni en els estats teocràtics. Avui no es concep que la democràcia, per imperfecta que sigui, no sigui la regla de funcionament en les socie-tats avançades. Avui no es concep que una nació que es reconegui com a tal no tingui dret a decidir com es vol governar. La força d’un poble rau en saben aplegar voluntats majoritàries en la construcció nacional.

Una nació forta té futur i si no la sabés-sim mantenir viva no podríem dir amb la cara ben alta que honorem el sacrifi ci dels qui al llarg de la seva vida l’han defensa-da amb convenciment, com els recentment traspassats Víctor Torres i Heribert Barrera, i dels qui han mort en defensa de les lliber-tats del poble de Catalunya.

L’Onze de Setembre: l’esperança d’un pobleRAMON FARRÉ ROURE / DELEGAT DEL GOVERN DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA A LLEIDA

OPINIÓ

Celebrem un nou Onze de setembre, la nostra Diada Nacional. Aquest és el moment de l’any en que els catalans i les catalanes re-fl exionem sobre la nostra identitat com a po-ble i pensem en el nostre futur com a país.

Lleida i Catalunya travessen aquests dar-rers anys un període difícil que requereix sacrifi cis per mantenir les fi tes socials acon-seguides entre tots. En l’educació, la més im-portant de totes; en l’atenció sanitària, la més necessària; en la formació dels qui no tenen feina, la més urgent; i en els ajuts que assegu-rin la cohesió social, els més imprescindibles.

Tanmateix, aquest és un any en que sem-bla que els polítics, tots plegats, ens allunyem de la ciutadania, dels seus problemes i les se-ves preocupacions del dia a dia. En ocasions retallant nivells de progrés i de benestar en termes tan claus com la salut, l’educació o

l’atenció social, assolits amb molt esforç pel nostre poble. En altres intentant trencar un model d’ensenyament en català que ha estat símbol de convivència al nostre país. I, re-centment, justifi cant una reforma de la Cons-titució, símbol d’unitat democràtica, que ara s’esmena amb criteris de mercat, que no de política europea. Tant de bo l’haguéssim mo-difi cat per encabir-hi l’Estatut de Catalunya.

Però no hem de parlar i actuar en negatiu: si cal retallar, també cal créixer; si cal reduir, cal també internacionalitzar; i, si cal reorga-nitzar, és necessari també formar i educar. I si els mercats són els referent en el nostre sis-tema, aquests han d’estar regulats i controlats per la ciutadania i pels governs.

Estigueu segurs que Lleida i Catalunya tenim les condicions necessàries per sortir d’aquesta crisi. Només cal fer allò que sabem

fer: treballar, estalviar, obrir el país a l’exte-rior, educar, formar, confi ar i apostar pel ta-lent tant de la gent gran com de la joventut. Perquè tenim totes aquestes condicions en escreix, hem de saber impulsar-les amb força. Són el nostre futur.

I tot això, a Lleida i a Catalunya, ho hem de fer amb esperit de poble i amb voluntat de nació. Hem d’ésser, en el nostre espai geogrà-fi c i polític a Espanya i a Europa, una nació més forta; una nació que surti reforçada de la crisi: econòmicament, socialment, i també políticament.

Una nació que té, en la nostra llengua; en la nostra cultura; en la nostra història; en la nostra senyera; i, sobretot, en la nostra gent, la nostra identitat, i que té un projecte de fu-tur que, entre tots podem i volem fer realitat.

Onze de Setembre a Lleida, reforç de la identitat i projecte de futurÀNGEL ROS I DOMINGO / ALCALDE DE LLEIDA

Diada 2011

EDITORIAL

UN SERVEI D’ACOLLIMENT I ORI-ENTACIÓ

Se’l coneix com el COF i és una Fun-dació sense fi nalitat de lucre que ja té alguns anys d’història a Lleida, però vull presentar-lo a la consideració de la societat lleidatana, i també a les nostres comunitats eclesials, en aquesta nova etapa.Cal dir que és un servei de la nostra Es-glésia de Lleida, amb voluntat d’aco-llir, atendre, orientar, acompanyar i donar resposta a aquelles situacions i problemàtica que poden afectar les persones i famílies en una situació de dol, confl icte, patiment i risc en l’àmbit de llurs relacions personals, familiars i en el seu desenvolupament integral i espiritual en qualsevol etapa de la seva vida; obert a tots els camps d’interven-ció sense cap mena de distinció per raó de situacions personals, ideologia o religió. Volem acollir des de la lliber-tat i el respecte a tota persona sense exclusions per tal d’ajudar-la a trobar respostes i sentit a la seva situació i existència.En la nostra vida hi ha crisis circums-tancials que afecten un o més membres de la família o la parella (fets inesperats que trenquen l’equilibri personal/fami-liar, com pot ser la pèrdua d’un ésser estimat, immigració, problemes labo-rals, problemes psicològics, difi cultats de relació, situacions de fracàs, temors generals, insatisfaccions, desconcert vital, etc.); i també crisis evolutives que comporten un període de canvi o canvis estructurals i la necessitat de trobar sortida a les difi cultats experi-mentades.L’equip de treball del COF el formen professionals amb formació i madure-sa humana i cristiana que acullen les demandes que se’ns presenten des dels diferents àmbits (psicològic, jurídic, pedagògic, mèdic, social i teològic) i ofereixen assessorament, acollida i ori-entació a joves i famílies en situació de crisi, suport a dones en embaràs no de-sitjat, acompanyament espiritual, etc.Els principis d’actuació en els quals es basa el desenvolupament de les diver-ses activitats al COF són: el voluntariat, la gratuïtat, i l’acció realitzada mitjan-çant un treball en equip i en xarxa amb les altres realitats diocesanes d’aco-lliment i acompanyament. Els nostres voluntaris col·laboren amb la Delega-ció de Pastoral de la Salut en l’acom-panyament a malalts i famílies; amb els Grups d’acompanyament al dol de Lleida; amb la Delegació de Pastoral de Família i Vida en l’acolliment de famílies que necessiten compartir... Tot amb fi delitat i coherència al treball en xarxa que ha estat una de les opcions pastorals a la nostra Església de Lleida i amb la intenció de realitzar les líni-es d’acció de l’Assemblea Diocesana “Entre tots i per al bé de tothom” i “La iniciació cristiana. Creure. Viure. Anunciar la fe” amb la intenció clara de mostrar la via comunitària cristiana: “Mireu com s’estimen”.I sempre mantenint un concepte inte-grador de la família i, per tant consi-derant-la en la seva multiplicitat inte-ractiva. Convençuts que tot allò que es pugui fer per donar suport al crei-xement de la persona i la família té sempre una efi càcia més enllà del seu àmbit intern d’infl uència, arriba també a d’altres persones i famílies, incidint necessàriament en la societat.

JOAN PIRIS / BISBE DE LLEIDA

CARTES AL DIRECTOR

OPINIÓ 5DILLUNS 12 DE SETEMBRE DE 2011

S’acompleixen 297 anys de la rendició de Barcelona, esde-vinguda l’11 de setembre de 1714, després del setge de cator-ze mesos a què fou sotmesa la capital de Catalunya per l’exèr-cit de Felip V de Castella, a la fi de la guerra de Successió. La ciutat de Lleida, i amb ella tots els seus pobles i comarques, van sofrir la mateixa dissort uns anys abans, concretament el 1707, quan la capitulació de la ciutat donà pas a un llarg perí-ode de destrucció, saquejos, prohibicions i persecucions.

El país hagué de capitular, fet que significà l’abolició de les constitucions del Principat i la genuflexió de Catalunya als esquemes rígidament centralistes de la monarquia felipis-ta, amb la implantació dels decrets de Nova Planta, l’esperit dels quals resumia aquella famosa providència del fiscal del Consejo de Castilla: “Que se consiga el efecto sin que se note el cuidado”. Tres segles després d’aquests fets sembla que això del cuidado ja tan hi fa i s’actua a plena llum i a cor què vols.

Com que la Generalitat, en tant que màxima institució d’autogovern, és la que engloba el conjunt d’institucions de Catalunya, crec que en un dia com el d’avui, no podem passar per alt les transgressions continuades a l’autogovern d’una Catalunya que enfila el segle XXI amb el convenciment que ja en té prou i que calen noves i millors eines per tirar endavant, o no ens en sortirem. A Catalunya, la llengua i l’economia sempre han anat lligades al fet nacional i és per això que l’es-comesa perllongada i indissimulada a aquests dos fonaments

no persegueix altre objectiu que el de desmembrar-nos com a poble i anul·lar-nos com a nació.

La reforma constitucional per limitar el deute i el dèficit públic autonòmics apunta cap a aquesta direcció. Una nova “planta” per collar encara més Catalunya i que se suma a un espoli fiscal enquistat i asfixiant, tan inassumible com inac-ceptable. A corre-cuita, els principals partits espanyolistes (entre els quals els 25 diputats del PSC) canvien la Constitu-ció espanyola amb l’excusa de “calmar els mercats financers”. Una reforma que en el fons –emparant-se en uns pretesos im-peratius europeus– no deixa de ser una calculada maniobra de recentralització de l’Estat, un déjà vu predemocràtic, un retorn a competències tarradellianes.

I la llengua tampoc no s’escapa a la nova planta. En la pas-sada edició de la Universitat Catalana d’Estiu, durant l’ho-menatge a dues institucions de l’Alguer i la Catalunya Nord, parlava de l’encalçament de la llengua catalana arreu, i justa-ment allà on ens pot fer més mal, als territoris més allunyats del centre.

Des de l’Aragó, se m’exigia disculpes per haver denunciat la involució del català a la Franja. Aquest setembre, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya comminava jurídicament la Generalitat perquè el castellà esdevingui llengua vehicular a l’ensenyament obligatori –seguint les directrius imposades per la famosa sentència del Tribunal Constitucional. A les

Illes i al País Valencià, la persecució de la nostra llengua s’ha convertit en una mena d’esport nacional contra tot el que té a veure amb la llengua d’Ausiàs March i de Ramon Llull. I aquí, a Lleida, la Diputació té el trist honor de tenir el Regla-ment per a l’ús de les llengües catalana i occitana suspès pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Perdó, se’m demana, per defensar la pròpia llengua? Doncs crec que no hi ha disculpes que valguin, en la defen-sa de la llengua i la cultura catalanes, i cal refermar-se, amb més força que mai, en la denúncia d’un Estat espanyol que persegueix de forma sistemàtica el nostre país i atempta con-tinuadament, a l’empara del –seu– Tribunal Constitucional, contra els drets i la voluntat del poble de Catalunya. Som (mallorquins, valencians i catalans) les arrels d’un mateix arbre –deia Joan Alcover– per tant, de la sort o, millor dit, de la dissort de la llengua a qualsevol dels territoris de parla catalana en patirem tots les nefastes conseqüències i en serem corresponsables.

Per tant, a banda del record d’uns fets històrics, la Diada d’enguany ha d’esdevenir un clam de reivindicació i denún-cia. Ens trobem en un encreuament de camins i aviat haurem de decidir. Mentrestant, no permetem cap més menyspreu a la nació catalana, ni fem cap pas enrere en les nobles i legíti-mes aspiracions nacionals de Catalunya.

Perdó, se’m demana?joan reñé i huguet / president de la diputació de lleida

oPinió

La proximitat de les Eleccions Generals del proper 20 de novembre, farà que la Diada de l’Onze de Setembre d’aquesta any, tingui un caràcter més preelectoral que festiu i més si es té en compte, que a més, aquest any, a la celebració de la Diada s’afegeix l’angoixa i el patiment de milers de ciutadans que han perdut o poden perdre la seva feina i que observen, amb molta preocupació, el seu futur i el de les seves famílies.

El Govern socialista, ha causat una gran decepció, i cal dir-li que no pot demanar tants sacrificis als ciutadans, perquè el primer que hagués hagut de donar exemple, es el propi govern prenent decisions que no ha pres, i quan les ha pres ha estat for-çat per la Unió Europea, a corre – cuita i la majoria de vegades, sense sentit.

Des del Partit Popular volem viure la festa al costat dels que més pateixen la crisi econòmica i, mirant al futur, oferir solu-cions, propostes i idees per superar-la. No volem contribuir a generar falsos debats sense interès social.

Per governar, i centrar-se en els problemes reals dels ciuta-dans, cal un govern responsable, seriós i treballador, que tingui molt clar que la primera cosa necessària per governar és l’esta-bilitat i la lleialtat en el si del govern.

Creiem que, ara més que mai, tots els esforços dels gover-nants i de la resta de responsables polítics s’han de centrar en sortir de la crisi, quan més aviat millor, sense deixar a ningú enrere. Per assolir aquest objectiu, s’han d’abordar reformes i impulsar actuacions que generin llocs de treball, ja que aquesta és la millor política social. Hem de ser capaços d’impulsar po-lítiques que generin ocupació i que aturin la pèrdua de llocs de treball que patim a Lleida, a Catalunya i a Espanya.

En el Partit Popular, des d’un plantejament constructiu, de-fensem un projecte pels catalans on es defensi la llibertat i l’es-tabilitat que necessita Catalunya per sortir del forat de la crisi econòmica, sense deixar a ningú enrere, per poder-nos centrar en els problemes reals dels ciutadans, com són la creació de llocs de treball, les oportunitats pels joves, la integració de la immigració, la millora de la educació i la sanitat, i de moment, el President Artur Mas, està més preocupat pel màrqueting i la política d’aparador que per governar i prendre mesures que ajudin a les pimes i a les famílies catalanes a sortir de la crisi.

Fins ara, el govern de la Generalitat, s’està caracteritzant per dues qüestions: la primera i ja esmentada política d’aparador i la segona: les retallades. Tots entenem que en aquests moments s’han de prendre mesures que a vegades semblen dures e in-comprensibles, i no es pot permetre que hi hagi retallades en serveis bàsics com son les polítiques socials, la sanitat i l’edu-cació.

Les reduccions de CiU, estan suposant menys llits als hos-pitals, ampliació de les llistes d’espera i pèrdua dels serveis d’atenció sanitària. En Educació, hi ha problemes greus en l’en-senyament públic i l’escola concertada està passant per dificul-tats que poden suposar la supressió de línies d’ensenyament, a més de la rebaixa del sou als professors.

Des del Partit Popular, creiem que més que mai, Catalunya necessita estabilitat i per això defensem la moderació, el sentit comú i la responsabilitat. El nostre marc comú de convivència és la Constitució i l’Estatut, plenament constitucional, que ens ha donat el major període d’autogovern de la nostra història. Defensem la Catalunya real, el bilingüisme en llibertat i l’or-

gull de ser catalans i espanyols sense que això ens suposi cap conflicte.

Malauradament, any rere any, des de les visions naciona-listes i independentistes es vol reduir la Diada, que es la festa de tots, a una manifestació del seu ideari ideològic i polític, allunyant a molts ciutadans d’aquesta celebració. Enguany, aquest pas més, consisteix en la decisió d’alguns alcaldes de la província de Lleida de vincular la Diada a una bandera inde-pendentista amb la que només, s’identifiquen uns quants i no la immensa majoria de catalans. Des del PP, demanem respecte per la senyera i la bandera espanyola i fer complir des de les institucions la llei de banderes.

No volem una Catalunya perplexa i confosa, no volem vic-timismes permanents. Volem una Catalunya amb autoestima, una Catalunya il·lusionada, amb vocació de futur. Un futur que sigui ple de concòrdia i eviti enfrontaments amb els altres ter-ritoris, que ofereixi oportunitats de treball i que doni confiança i mitjans per a que els joves puguin tirar endavant. Aquest és el futur que el Partit Popular vol i defensa per Catalunya i pel conjunt d’Espanya, i que amb les polítiques socialistes i nacio-nalistes, difícilment podrem assolir.

Per això des del Partit Popular, reivindiquem que la Diada es la nostra festa, la de TOTS els catalans, i que no estem dis-posats que aquest patrimoni comú que es Catalunya vulgui ser administrat només per uns quants. I volem que totes les catala-nes i catalans puguin participar cívicament i amb llibertat, sigui quina sigui la seva ideologia i pensament, d’una festa de tots i per a tots.

Una diada de totsdolors lópez / presidenta del pp de lleida i diputada al parlament de catalunya

Avui comença un nou curs a totes les aules de Catalunya. Arreu se sentirà als mestres donar la benvinguda als seus alum-nes en la llengua del país. Les criatures de les escoles bressol i llars infantils es socialitzaran amb els seus iguals en català; els recentment nouvinguts aniran provisionalment a les aules d’acollida per tal que aprenguin l’instrument que els farà més aptes per a continuar els seus estudis, i a les universitats pros-seguiran les investigacions i les publicacions corresponents en la llengua amb la qual es pensà i s’escriví –fa segles ja– el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell.

Què hi ha d’estrany que un país tingui –o aspiri a tenir– una llengua normalitzada, una llengua que és, alhora, signe d’iden-titat, sistema de comunicació, vehicle d’aculturació de propis i

estranys i, el que és més important, element clau de la cohesió del país en un context multicultural on els nouvinguts han de trobar un sòl ferm d’integració que no pot ser altre que la llen-gua i el treball. I què estrany i que anormal és, en canvi, que la mà de l’estat que no ens sosté però sí que ens esprem, dia sí i dos també, pretengui privar-nos del que és més nostre.

Fa temps que, context de crisi econòmica a banda, l’Estat es-panyol té una deriva identitària que passa per la reabsorció de tots els productes legals i polítics que va propiciar la Transició. Si fos possible una anàlisi psicològica de l’estat, diríem que se sent feble i insegur, i que necessita afermar la seva autoritat i presència arreu per tal d’apaivagar els seus dimonis interiors. Si l’anàlisi fos econòmica no farien falta metàfores: l’estat necessita

conservar els que el mantenen amb els seus impostos. Si fos mo-ral, l’anàlisi, diríem que l’estat menysprea l’equitat en el tracte i impossibilita l’harmonia entre les nacions que el componen.

El sistema educatiu, que arreu és el sòl damunt del qual s’ai-xeca un país, torna a ser camp de batalla de diferents opcions polítiques i de dos nacions, la relació entre les quals és més de matrimoni forçat que no pas de bona companyonia. Ningú no pot esperar que cap relació política pugui sostenir-se eterna-ment sobre l’axioma «jo guanyo, tu perds» perquè cap justícia mereix aquest nom quan no hi ha consens sinó imposició i man-ca de respecte.

El futur de Catalunya, en democràcia, és dels catalans. I és l’escola, que amb la llengua del país, l’ha de construir.

Llengua, cultura, paísramon camats / membre de l’executiva d’icv lleida

oPinió6 dilluns 12 de setembre de 2011

opinió 7dilluns 12 dE sEtEmbrE dE 2011

Un any més, i aviat en faran 300, que els catalans commemorem l’11 de setembre, la resistència de la ciutat de Barcelona després de 14 mesos de setge, el 1714, davant del duc de Berwick durant la Guerra de Successió en la que els Borbons (Felip V) que defensaven la Corona de Castella van guanyar als Àus-tries que defensaven la Corona d’Aragó (Paï-sos Catalans). A partir de llavors, el Decret de Nova Planta de Felip V va fer que s’abolissin les institucions i les llibertats civils catalanes. Al novembre de 1707 havia caigut davant dels Borbons la ciutat de Lleida on molts lleidatans van morir, alguns al Convent del Roser, on ERC hi continua fent la seva ofrena floral.

A dia d’avui malauradament estem en un moment de retrocés nacional, lingüístic, cultural, social i econòmic sense precedents en molts decennis, allà on s’anava avançant minsament. Els dos grans partits espanyols, PP i PSOE, han començat una croada per homogeneïtzar, retallar i, fins i tot, eliminar les Comunitats Autònomes (CCAA), amb l’excusa de la crisi, i abolir, arraconar, judi-cialitzar i obstruir qualsevol reminiscència diferenciadora de les esmentades CCAA. La

recent modificació de la Constitució, sense l’aval democràtic de la ciutadania, és un clar exemple de la limitació de l’endeutament econòmic de les CCAA i de que totes hagin de passar per l’adreçador estatal. Obviant, de manera descarada, que hi ha CCAA, com Catalunya i la resta de Països Catalans, que s’han d’endeutar pel galopant dèficit fiscal que pateixen des de fa decennis. Com va dir el portaveu d’ERC al Congrés de Diputats Joan Ridao: “Per a Catalunya, la reforma és mortal de necessitat i constitueix un nou “cop d’estat institucional” que segueix l’es-tela de la sentència de l’Estatut”, ja que “no només ens cremen el carbó de la locomoto-ra i ens espolien el 10% de la riquesa, sinó que li exigeixen que el tren arribi puntual, que no s’endeuti i que no tingui dèficit”. Per això, també continuem defensant el concert econòmic que no és una qüestió de naciona-listes, sinó que és un qüestió d’equitat i de justícia social.

A més, ara hi podem afegir la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que tal com va apuntar el Tribunal Constitucional amb la seva sentència contra l’Estatut, s’atribueix la potestat de dictar la

política educativa i d’imposar un model lin-güístic a les escoles catalanes per damunt de criteris pedagògics i carregar-se l’immersió lingüística que és un model de convivència eficaç, cohesió i aprenentatge del català i castellà reconegut per la UE. Des d’ERC ens oposem fermament a aquesta intromissió i defensarem l’actual model consagrat a la Llei d’Educació de Catalunya que va aprovar el Parlament i estarem al costat de les escoles, les Ampes, el professorat, els sindicats, la so-cietat civil i el govern en la defensa d’aquest bé tant preuat com és la llengua vehicular catalana en l’educació. I si convé resistirem des de l’insubmissió i farem costat als que no s’arronsin.

Aquests són només dos casos recents i molt greus de retrocés nacional i social que, amb la previsible victòria del PP a les elecci-ons del 20-N s’agreujaran, com ja coneixen a les Illes i al País Valencià. I el paper del PSOE-PSC ja sabem que serà de seguidisme. I les forces catalanes no poden mostrar-se dubitatives i fer anar les peixos al cove que ja no serveixen per les nostres necessitats so-cials i que tampoc ens els donaran. Hem de tirar pel dret; ens hem de plantar; hem de dir

prou! Per això necessitem que Espanya vegi en aquesta contesa que d’independentisme català no s’arronsa, sinó que creix. I per això ERC ha de treure un resultat que faci que a Madrid ens respectin. A partir d’aquí, fer que a Catalunya comencem a decidir democràti-cament que volem el concert econòmic per sortir de la crisi i el dret a l’autodeterminació per sortir d’Espanya. Només depèn de no-saltres, no d’ells!

I aquest 11 de setembre i demà 12, davant dels ajuntaments defensant la immersió lin-güística, són bons moments per demostrar que no ens tirem endarrere. Per acabar, en un any en que ens deixen 2 insignes militants com Heribert Barrera i Víctor Torres, para-frasejo el nostre enyorat compatriota Víctor l’11 de setembre de 1993 a Tremp: “Però algú s’estranya que els catalans commemorem una data trista, en definitiva, perquè repre-senta la pèrdua de la nostra llibertat, de les nostres llibertats. Però si ho fem així, és per tenir present que encara no hem recuperat la nostra sobirania i que, per tant, ens hem de recordar d’aquells herois que varen defensar les institucions catalanes fins als límits del sacrifici”. Visca Catalunya Lliure!

Un onze de Setembre d’insubmissió i llibertatàngel vidal / prEsidEnt dE la fEdEració d’Erc dE llEida

opinió

Una Diada per mirar endavantjoaquim llena i cortina / primEr sEcrEtari dE la fEdEració dEl psc - comarquEs dE llEida

Un any més, celebrem la Diada de l’Onze de Setembre, i enguany cal fer-ho amb una ullada al passat per encoratjar-nos de cara al futur. El Partit dels Socialistes de Catalunya volem celebrar aquesta Diada amb el convenciment que l’actual crisis econòmica, i les duríssimes conseqüències que suposa en la vida de molts ciutadans i ciutadanes, no ens han vèncer. Des de les institucions fins a cadascú de nosaltres hem de prendre consciència de què podem fer pel nostre país.

La història ens ha demostrat que davant les dificultats, els catalans i catalanes ens aixe-quem i ens posem a treballar per fer possible un futur millor. Aquesta maleïda crisi, no serà una excepció. Cal que treballem plegats per superar les dificultats d’avui, que no són po-ques ni minses. El futur del país passa perquè

hi hagi feina, perquè es creïn llocs de treball, perquè hi hagi molt emprenedors amb ganes i projectes nous, perquè hi hagi unes admi-nistracions més properes i eficients, perquè hi hagi un sistema financer que vetlli per ser útil tant als ciutadans com a les empreses i les institucions.

El futur passa per aquí, però també passa per que hi hagi un marc de garanties socials pel conjunt dels ciutadans, en especial els més vulnerables. Cal unitat per lluitar contra l’atur i la precarietat de l’ocupació, però no només de les forces polítiques catalanes, de tots, ciutadania, món empresarial, sector financer, sindicats i patronals. Un compromís que els socialistes i les socialistes mantenim com a prioritat.

Però,, malauradament, Catalunya te altres

dificultats. Hi ha qui no entén que som una nació per història, per vocació, per voluntat i per convicció. El català és la llengua pròpia de Catalunya. Una llengua que conviu especi-alment amb el castellà i amb d’altres llengües. Els i les socialistes hem defensat i defensem que el català sigui la llengua d’integració, co-hesió i superació social i individual, i defen-sarem el nostre model d’immersió lingüística com la garantia de la nostra unitat civil.

Davant la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el Partit dels Socia-listes de Catalunya estem al costat del Govern català en la defensa del model lingüístic de les escoles catalanes. Per tant, som partidaris de recórrer la sentència i moure tots els ins-truments jurídics, polítics i institucionals per defensar l’actual model.

En un moment de crisi econòmica, de va-lors i d’idees, no podem permetre que avanci l’ofensiva anticatalanista del Partit Popular, que ja va començar contra l’Estatut, el finança-ment i ara la nostra llengua, una ofensiva que s’emmarca només en l’horitzó de les eleccions generals del mes de novembre; una estratègia de la que n’és còmplice entusiasta CiU, mante-nint el PP com a aliat del Govern.

Els homes i dones socialistes, a Catalunya i a la resta de l’Estat, hem demostrat i demos-trem que respectem i defensem un model de país divers, lliure, just i solidari.

En aquesta Diada Nacional de Catalunya, més que mai, siguem capaços de transformar les dificultats d’avui en les esperances i els projectes de futur.

El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la nostra secció de tribuna. l´opinió del bondia es reflecteix a través de la seva editorial.

edita Bondia Lleida S.L. PreSident Jaume Ramon i Solé conSellerS Ferran Naudi d’Areny-Plandolit, Carles Naudi d’Areny-Plandolit, director Josep Ramon Ribé caP de redacciÓ Albert Guerrero redacciÓ Omar Serra, Marian Ollé diSSenY i maquetaciÓ Xavi Pijuan, Lupe Ribot director comercial Carles Jiménez adminiStraciÓ Arancha Pajuelo. coordinadora Bondia.cat Lourdes Cardona.

Carrer Vila Antònia, 6, 25007. Lleida. Telèfon: 973 260 065. Fax: 973 261 067. Correu electrònic: info@bondia.cat Web: http://www.bondia.cat/Dir

ec

tor

i

dip

òsi

t le

gal

l-6

1-20

06c

on

tr

ol d

E p

Gd

iss

n 1

88

6 -

68

83

El Grup bondia es reserva el dret de publicar els articles a l’edició del diari digital bondia (www.bondia.cat).

L’onze de Setembre: en defensa de la nostra llenguamiquel Padilla díaz / prEsidEnt dE la intErcomarcal dE lEs tErrEs dE llEida d’unió dEmocràtica dE catalunya

No podem deixar d’oblidar aquell Onze de Setembre de fa deu anys i els esdeveniments terrorífics que van succeït als Estats Units i les seves víctimes. Com tampoc el cop d’Estat a Xile encapçalat pel general Pinoxet anys enre-re, també malauradament recordat la mateixa data. Aquests successos en el seu dia canvia-ren la nostra visió del món.

Aquesta Diada Nacional a Catalunya, no-saltres els catalans també viurem les nostres pròpies amenaces: les que provenen del con-cepte unificador d’un Estat, amb el qual cada

cop es fa més difícil la convivència territorial.L’atac a la sobirania fiscal de Catalunya

provinent de la reforma constitucional que han pactat el PSOE i el PP, juntament amb la recent sentència del TSJC qüestionant el mo-del d’immersió lingüística aplicat al nostre país, demostra que mai podem dormir tran-quils. Demostra també que encara no som un país normalitzat, on la celebració de la Diada Nacional és essencialment festiva. Un cop més, aquest Onze de Setembre ha de ser forçosa-ment reivindicatiu: reivindicatiu de la nostra

condició de nació, reivindicatiu del català com a llengua pròpia. Josep Antoni Duran i Lleida ho va explicar amb una metàfora: pot haver-hi un xoc de trens. És a dir, aquells qui qüestio-nen la nostra identitat nacional, el nostre dret a autogovernar-nos i els qui no respecten la nostra llengua estan posant els fonaments per a una ruptura entre Catalunya i Espanya.

Encara pitjor: alguns s’esmercen a trencar el que ha estat un model de convivència lin-güística sabent quin és el preu: trencar amb la convivència interna. La resposta de Catalunya

ha de ser contundent, hem de dir que no a la coexistència a l’escola catalana de dues comu-nitats lingüístiques, com si això fos la Bèlgica trencada dels valons i dels flamencs.

Una lliçó a tots aquells separadors seria demostrar la nostra fortalesa aquesta Diada Nacional d’enguany, celebrant-la multitudinà-riament al costat de les nostres institucions i dels nostres representats polítics, reivindicant el nostre caràcter nacional i la nostra llengua. I posant la nostra senyera a tots els balcons dels nostres pobles i ciutats.

propostes10 dilluns 12 de setembre de 2011

cinema. programació i horaris

CURSOS

Taller l’Hort al Balcó Palma Centre de Recursos Juvenils. Lleida.18.00 h.Segona sessió del taller. Inscripció: 3€. Orga-nitzador: Regidoria de Joventut.

Iniciació a la mecanografia Oficina Jove. Balaguer.18.30 h.El curs es desenvoluparà entre el dia 12 i el 15 de setembre. Preu: 5€. Inscripcions al web de l’Oficina Jove.

ACTES POPULARS

Bus turístic de Lleida Horari: de dilluns a dijous i diumenges: a les 10.00, 11.00, 12.00, 18.00, 19.00 i 20 hores; divendres i dissabte: 10.00, 11.00, 12.00, 18.00, 19.00, 20.00, 21.00 i 22.00 hores.Més informació: Turisme de Lleida: carrer Major, 31 bis - 902 25 00 50 - www.turismedelleida.comFins al 9 d’octubre està en funcionament el bus turístic de Lleida que recorre els princi-pals carrers i monuments de la ciutat per do-nar a conèixer el patrimoni artístic i cultural als viatgers. La ruta comença a la plaça Pae-ria i recorre la Rambla d’Aragó fins a Ricard Vinyes, passa pel carrer Sant Martí fins al Mercat del Pla i la Seu Vella. Torna a Ricard Vinyes per agafar el Passeig de Ronda fins al castell de Gardeny i les instal·lacions del Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida. Seguidament, el bus ens portarà per l’avinguda Madrid fins a Cappont, on recorrerem l’avinguda Doctora Castells fins als Camps Elisis per agafar el pont de Prín-cep de Viana, Renfe i rambla de Ferran fins al punt de sortida.

EXPOSICIONSDia Mundial de la Salut Mental Centre d’Art La Panera. Lleida.El Club Social La Brúixola i el Centre d’Art La Panera us inviten a les portes obertes del museu, on podreu veure exposats els cartells guanyadors del concurs de cartells del Dia Mundial de la Salut Mental, organitzat per l’Associació Salut Mental Ponent. Les jorna-des de portes obertes es podran visitar fins al 21 de setembre en horari de 10.00 a 14.00 i de 17.00 a 20.00 hores.

17a Biennal d’Art Contemporani Català Museu Comarcal de l’Urgell. Tàrrega.La mostra es podrà visitar fins al 2 d’octubre. Horari: feiners de 19.00 a 21.00 hores; diu-menges i festius de 12.00 a 14.00 i de 19.00 a 21.00 hores.

Del llibre de l’aigua: com a titelles Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal.El museu acull l’exposició Del llibre de l’aigua: com a titelles, de Joanpere Massana, fins al 13 de novembre. Del llibre de l’aigua: com a tite-lles, és una exposició que va acompanyada d’un catàleg de l’obra exposada que ha estat editat per la Xarxa de Museu de les Terres de Lleida i Aran, i que es pot adquirir a cada museu.

Espais íntims Sala Manolo Calpe de la Fecoll. Lleida.Fins al 30 de setembre. Els gravats de Josep Luque inauguren la temporada de tardor a la sala Manolo Calpe del local social de la Federació de Colles de l’Aplec del Caragol de Lleida (Fecoll). Sota el nom Espais Íntims, l’artista crea paisatges i espais inspirats en les comarques lleidatanes. Obres de petit format pluridisciplinars: tintes litogràfiques, aiguaforts, aiguatintes... que en alguns dels casos suposa l’ús de fins a tres planxes di-ferents. Entre la dotzena d’obres exposades, cal destacar una dedicada a la memòria del desaparegut pintor Màrius Carretero.

Obra pictòrica de Mariló Ortega Sala d’exposicions de l’Hospital Uni-versitari Arnau de Vilanova de Lleida.La sala acull, fins a final de mes, l’obra pictò-rica de la pintora fragatina Mariló Ortega. La mostra es composa de diverses obres pinta-des a l’oli i la incorporació d’altres materials, mitjançant una tècnica mixta. El resultat n’és

un conjunt de colors i sentiments que for-men part de l’estil impressionista i que do-nen vida a una obra fresca i amb caràcter.

Homenatge a Juan Muñoz Complex Cultural de Juneda.Durant uns dies es pot visitar l’exposició d’escultura i homenatge a Juan Muñoz de la mà de Marta Pruna. La mostra es pot visitar fins al 16 de setembre.

Transposicions Sala Gòtica de l’Institut d’Estudis Iler-dencs.Fins al 7 d’octubre romandrà oberta aquesta mostra de Rosa Siré.

Ens calen cançons d’ara Sala Montsuar de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.Fins al 18 de setembre es pot visitar a l’IEI aquesta retrospectiva de la Nova Cançó a 50 anys vista.

Paral·lels Museu d’Art Jaume Morera. Lleida.A l’exposició Paral·lels les distàncies crono-lògiques són més curtes. L’abast de les col·leccions resten delimitades en un extrem pel canvi del segle XIX al XX i, en l’altre, per la creació actual, la que s’insereix de ple al se-gle XXI. Tot i la proximitat de moltes obres, el tractament dels temes revela els canvis profunds que s’han esdevingut en els dar-rers anys. Fins al 18 de setembre.

Blocs Galeria Espai Cavallers. Lleida.En aquesta exposició l’artista ens mostrarà obres escultòriques i peces de joiera. La ma-jor part de les peces han estat realitzades per a aquesta exposició i les seves creacions de joieria estan inspirades en la seva obra escul-tòrica. La mostra es pot visitar fins al 22 de setembre.

L’agitació del quotidià Espai Guinovart d’Agramunt.El cicle Impossibilitats, supervivències extremes en art presenta L’agitació del quotidià de Josep Guinovart. El cicle acull sis treballs que, més enllà de les seves formalitzacions específi-ques, ens aproximen als estats anímics in-terns en la pràctica artística, de l’adaptació, de la ridiculesa, de la contaminació del dia a dia i de les recerques sistèmiques. Impos-sibilitats, supervivències extremes en art inicia la seva programació amb Josep Guinovart. Horari fins al 25 de setembre: de dimarts a divendres de 10 a 13 i de 16 a 19; dissabtes d’11 a 14 i de 17 a 19 i diumenges d’11 a 14 hores (fins al 20 de juny i del 21 al 25 de se-tembre), de dimarts a divendres de 10 a 13 i de 17 a 20; dissabtes d’11 a 14 i de 17 a 20, i diumenges d’11 a 14 hores (del 21 de juny al 20 de setembre).

Magda Serrando i Gemma Farreny Sala d’Exposicions de l’Hospital Uni-versitari Arnau de Vilanova. Lleida.Fins al dia 15 acull l’exposició conjunta de Magda Serrando i Gemma Farreny. La mos-tra es composa de diverses obres on mare i filla s’uneixen novament per apropar·nos a l’expressió i els sentiments de l’art de la pintura. L’exposició, que es composa d’obres amb inquietuds i estils ben diferents, ens per-metrà apreciar la pintura des d’una perspec-tiva ben fresca i actual. La Sala d’Exposicions romandrà oberta al públic matí i tarda.

Premi Nacional de Pintura Honda Biblioteca Pública. Lleida.Fins al 24 de setembre.

ESPORTSCaminada i pedalada Més informació i inscripcions (fins al 23 de setembre): clubesportiuanglesola@gmail.comPel proper dia 25 de setembre el Club Espor-tiu Anglesola, amb col·laboració de l’Ajunta-ment d’Anglesola, organitza una caminada i una pedalada. La caminada consta de 12 quilòmetres i per la pedalada hi haurà dues rutes una de 12 quilòmetres i una altra de 29 quilòmetres. La sortida de la caminada serà a les 9.00 del matí des de la Plaça de Santa Anna d’Anglesola. La sortida de la pedala-da serà a les 9.30 del mati des de la Plaça de Santa Anna d’Anglesola. Mitja hora abans de les sortides es lliuraran els dorsals. Ins-cripcions a la Caixa Catalunya: 2013-0474-51-0200474916 i Caixa Pensions: 2100·0521·34·0200077418. Preu: 2€ per als socis del Club Esportiu Anglesola i 4€ per als no socis. Preu

de les inscripcions el mateix dia: 5€.

Caminem a trenc d’alba Més informació: www.amicsseuvella-lleida.org - www.cel.cat - www.bala-fia.org - www.ateneulleida.cat - http://donabalafiaassc.blogspot.comAmb sortida des del Turó de la Seu Vella de Lleida (baluard de la Reina) i arribada al Castell de Gardeny, en una distància de 10 quilòmetres, els Amics de la Seu Vella de Lleida, el Centre Excursionista de Lleida, l’Associació de Veïns de Balàfia, l’Ateneu Popular de Ponent, DonaBalàfia Associació i EFIS, organitzen una caminada a trenc d’al-ba dins del centenari del primer vol a Lleida per al diumenge 18 de setembre.

V Caminada de Pinyana Més informació: www.balafia.org - www.rossello.net/esbart - www.cel.cat - http://donabalafiaassc.blogspot.com - www.ateneulleida.cat - www.amicsseuvellalleida.orgL’Associació de Veïns de Balàfia, l’Esbart Rossellonès, el Centre Excursionista de Lleida, DonaBalàfia, l’Ateneu Popular de Ponent i els Amics Seu Vella de Lleida, or-ganitzen la cinquena caminada per Pinyana, en una distància de 20 quilòmetres per al diumenge 2 d’octubre.

CONCURSOSConcurs de Fotografia 2011Més informació i bases: 977 86 12 32 - www.larutadelcister.infoEntrega d’originals: abans del 30 de se-tembre a l’Oficina de Gestió de La Ruta del Cister: C/ de Sant Josep, 18, 43400 de Montblanc (es poden lliurar tant per-sonalment com per correu certificat). Al sobre s’haurà de posar: Concurs de fotografia. L’Oficina de Gestió de La Ruta del Cister convoca un concurs fotogràfic, sobre el tema Caminant pel GR175, La Ruta del Cister, amb l’objectiu de difondre el sender en qualsevol d’aquests aspectes: donar a conèixer el pai-satge i fomentar el senderisme, la pràctica de BTT i la cultura. És imprescindible, per a la participació en aquest concurs, que les imat-ges hagin estat realitzades dins els límits del GR175 La Ruta del Cister. El guanyador s’emportarà un premi de 150€, mentre que el segon 100 euros; el tercer serà guardonat amb un obsequi d’un lot de productes gas-tronòmics de les tres comarques, i el quart i cinquè se’ls hi donarà un diploma.

VIII Premi de Fotografia i 1r Premi Jove Paisatges rurals-urbansMés informació: Àrea de Cultura del Consell Comarcal Segrià: 973 05 48 00 - www.jovesegria.cat - www.segria.cat Lliurament d’originals: Fins al 25 de novembre al Consell Comarcal.Ja està obert el VIII Premi de Fotografia 2010 Paisatges rurals-urbans del Segrià i la prime-ra edició del premi jove. Les obres originals han de versar sobre els municipis de la co-marca del Segrià, en la seva perspectiva ru-ral-urbana i optaran als premis: en categoria absoluta: primer premi 500€; segon premi 250€, i tercer premi 150€; i en la categoria jove (joves entre 16 i 25 anys) primer premi de 400€; segon premi de 200€ i el tercer de 100€.

Concurs popular de fotografiaMés informació i bases: Res Non Verba de Lleida. C/ Maragall, 17. Res Non Verba organitza el concurs popu-lar de fotografia Lleida sí... però. Està obert a tothom i els temes poden tenir dues ori-entacions: Lleida sí (imatges positives de la nostra ciutat i província) i Lleida però... (tot el contrari de l’anterior). Cada participant podrà presentar fins a tres fotografies a cada apartat fins al 30 de setembre. Els premis són un diploma i trofeus Indívil i Mandoni, així com material fotogràfic cedit pels col·laboradors. Els treballs es poden presentar a Colman Laboratori Color: Av. Rovira Roure, 24 i c/ Carme, 38 de Lleida; Gatius: C/ Sant Joan 15 de Tàrrega; Foto Llorens: Doctora Castells, 5 i C/ Major, 78 de Lleida; Jaume Solé: Plaça Major, 7 de Tàrrega; Sirera; Bisbe Ruano, 9 de Lleida; M. Teresa Calafell: Av. Urgell, 2 de Bellpuig, i Fotollum: Av. Alcalde Porqueres, 34, Av. Artesa, 13, carrer Magda-lena, 13 i Camí de Corbins 2 de Lleida, i c/ Arbeca, 2 de Mollerussa.

alternatives culturals

Entra a si vols informar-te de més actes culturals, www.bondia.catBONBONDIA cat

Cinema LAUREN C/ Pere Cabrera, 6·8 · Tel.: 973 20 54 48 · www.laurenfilm.escowboys & aliens SALA 1 De dij. a diu: 22.15; de dil. a dij: 20.00, 22.15;

golfa div. i dis: 00.25 phineas y ferb, la película SALA 1 De dij. a diu: 16.15, 18.00, 20.00; de dil. a dij:

16.15, 18.00el origen del plantea de los... SALA 2 De dij. a diu: 18.20, 20.25, 22.25; de dil. a diij:

16.20, 18.20, 20.25, 22.25; golfa div. i dis: 00.25los pitufos SALA 2 De dij. a diu: 16.20 cowboys & aliens SALA 3 De dij. a dij: 16.45, 19.00, 21.15; golfa div. i dis:

23.30destino final 5 SALA 4 De dij. a dij: 16.40, 18.40, 20.40, 22.30; golfa div.

i dis: 00.30la piel que habito SALA 5 De dij. a dij: 16.30, 19.15, 22.00; golfa div. i dis:

00.15super 8 SALA 6 De dij. a dij: 16.45, 19.30, 22.15; golfa div. i dis:

00.30la deuda SALA 7 De dij. a dij: 16.10, 18.15, 20.20, 22.25; golfa div.

i dis: 00.30noche de miedo SALA 8 De dij. a dij: 16.15, 18.15, 20.25, 22.25; golfa div.

i dis: 00.25la boda de mi mejor amiga SALA 9 De dij. a dij: 20.00, 22.20zooloco SALA 9 De dij. a dij: 16.10, 20.02lo contrario al amor SALA 10 De dij. a dij: 16.30, 18.30, 20.30, 22.30; golfa div.

i dis: 00.30 Cinema RAMBLA C/ Anselm Clavé, 11 · Tel.: 973 23 27 26

el orígen del planeta... SALA 2 De div. a dij: 16.30, 18.30, 20.30, 22.30el linaje prohibido SALA 3 De div. a dij: 20.05, 22.05els barrufets (cat) SALA 3 De div. a dij: 16.15, 18.10los pingüinos del señor... SALA 4 De div. a dij: 16.15, 18.10manuale d’amore 3 SALA 4 De div. a dij: 20.10, 22.25

Cinema PRINCIPAL Pl/ Paeria, 8 - Tel.: 902 17 09 38midnight in paris (cat) De div. a dij: 16.15, 18.00, 19.50, 21.40

Cinema JCA ALPICAT C/ K. Pla parcial 2 del Pla de Montsó. Alpicat - Tel.: 973 70 63 50conan el bárbaro De div. a dij: 20.45, 22.50zooloco De div. a dij: 16.15, 18.10, 20.00, 21.50; golfa

div. i dis: 23.40; esp. diu: 12.25, 14.20lo contrario al amor De div. a dij: 16.20, 18.15, 20.15, 22.05; golfa

div. i dis: 00.10; esp. diu: 12.30, 14.30el origen del planeta de los simios De div. a dij: 16.30, 18.30, 20.30, 22.25; golfa

div. i dis: 00.20; esp. diu: 12.30, 14.30dinero fácil (digital) Golfa div. i dis: 00.10; esp. diu: 13.30los pitufos (3d) Esp. diu: 11.30los pitufos De div. a diu: 16.30, 18.20; esp. diu: 12.00, 14.35capitán américa De div. a dij: 16.15, 18.30; esp. diu: 11.40, 14.00destino final 5 (3d) De div. a dij: 20.25, 22.20destino final 5 De div. a dij: 16.00, 17.45, 19.35, 21.20; golfa

div. i dis: 23.20; esp. diu: 11.30, 13.30super 8 De div. a dij: 16.20, 17.20, 18.25, 19.25, 20.30,

21.30, 22.30; golfa div. i dis: 23.35, 00.30; esp. diu: 12.10, 12.55, 14.15, 15.00

la boda de mi mejor amiga De div. a diu: 20.10, 22.20; de dil. a dij: 15.50, 18.00, 20.10, 22.20; golfa div. i dis: 00.30

cowboys & aliens De div. a dij: 16.00, 17.00, 18.15, 19.15, 20.25, 21.25, 22.35; golfa div. i dis: 23.45, 00.45; esp. diu: 12.35, 13.45, 14.50

la piel que habito De div. a dij: 15.45, 18.00, 20.10, 22.20; golfa div. i dis: 00.30; esp. diu: 11.50

monte carlo De div. a dij: 16.50, 18.35, 20.25, 22.10; golfa div. i dis: 00.00; esp. diu: 12.00, 15.00

phineas y ferb, la película (digital) De div. a dij: 15.40, 17.15, 18.50animals united (3d) De div. a dij: 16.50, 18.35; esp. diu: 12.00la dueda De div. a dij: 16.00, 18.05, 20.10, 22.10: golfa

div. i dis: 00.15; esp. diu: 11.40, 13.50noche de miedo (3d) De div. a dij: 20.30, 22.35; golfa div. i dis: 00.35noche de miedo De div. a dij: 15.50, 17.50, 19.50, 21.50; golfa

div. i dis: 23.50; esp. diu: 11.50, 13.50 Cinema FUNATIC C/ Pi i Margall, 26 · Tel.: 902 12 59 02. · www.funatic.es

una mujer en áfrica SALA 1 De div. a dij: 17.00un cuento chino SALA 1 De div. a dji: 18.50, 20.30pequeñas mentiras sin... SALA 1 De div. a dij: 22.15dancing dreams SALA 2 De div. a dij: 16.00el fin es mi principio SALA 2 De div. a dij: 17.30la oportunidad de mi vida SALA 2 De div. a dij: 19.10divorcio a la finlandesa SALA 2 De div. a dij: 20.45el caso farewell SALA 2 De div. a dij: 22.30el perfecto anfitrión SALA 3 De div. a dij: 16.00, 17.30, 19.10, 20.45, 22.30

Cinemes URGELL C/ Navarra, 7. Mollerussa · Tel.: 973 60 03 13. www.circusa.comzooloco SALA 1 Div: 22.30; dis: 20.10; diu: 18.10; dil: 22.15els barrufets SALA 1 Dis: 18.20; diu: 16.20la boda de mi mejor amiga SALA 1 Dis: 22.45; diu: 20.10; dil: 19.30noche de miedo (3d) SALA 2 Div: 22.30; dis: 18.15, 20.15, 22.45; diu: 18.15,

20.15; dil: 19.30, 22.30animals united (3d) SALA 2 Diu: 16.15el caso farewell SALA 3 Div: 22.30; dis: 20.20; diu: 18.20; dil: 22.15cowboys & aliens SALA 3 Dis: 18.10, 22.45; diu: 16.10, 20.20; dill: 19.30

Cinemes MAJÈSTIC Av. Catalunya, 54. Tàrrega - Tel.: 973 31 07 30. www.circusa.comsense sessions per la firatàrrega

Cinema CASAL C/ Hospital, s/n. Cervera · Tel.: 973 53 22 64. www.circusa.comcapitán américa: el primer vengador Div: 22.30; dis: 19.00; diu: 17.30la víctima perfecta Dis: 22.30; diu: 20.00

Cinema PARÍS C/ Ctra. de Torà, 28. Solsona - Tel.: 973 48 02 77. www.circusa.comconan el bárbaro Div. i dill: 22.15; dis: 18.15, 22.15; diu: 17.15,

19.30 Cinema PLANELL C/ Lleida, 2. Linyola - Tel.: 973 57 51 88. www.circusa.com

los pitufos Div: 22.00; diu: 17.30betty anne waters Dis: 22.00; diu: 19.15

Cinema EL CASAL C/Major, 36. Almacelles · Tel.: 973 74 23 45. www.circusa.comtancat per vacances

Cinema ARMENGOL Plaça Ramon Folch, 17. Bellpuig. www.circusa.comconfucio Diu: 17.30conan el bárbaro Diu: 20.00; dil: 22.15

Cinema CASAL C/Baixada Mercadal, 9. Agramunt · Tel.: 973 39 00 64. www.circusa.comgreen lantern (linterna verde) Dis: 19.00; diu: 17.30el origen del planeta de los simios Dis: 22.30; diu: 20.00, dill: 22.15

PUBLICITAT 11dilluns 12 dE sEtEmbrE dE 2011

Un 60% de les entitats inter-nacionals que assisteixen a Fi-raTàrrega acaben contractant companyies de l’estat espanyol que han descobert al certamen perquè actuïn als seus països. La majoria dels espectacles que s’exporten són catalans i, pel que fa al format, de carrer, multidisciplinars o de circ. Són dades d’un estudi fet el 2010, encarregat per la Fira a l’em-presa CERES sobre l’impacte de la internacionalització de la Fira.

CloendaLa 31a edició de FiraTàrrega

tanca aquest diumenge quatre dies de teatre amb un balanç molt positiu.

El gerent de FiraTàrrega,

Pau Llacuna, ha explicat que s’han superat les 10.000 entra-des venudes i que s’han acre-ditat fins a un total de 126 en-

titats professionals provinents de 32 països.

Per la seva part, El director artístic de FiraTàrrega, Jordi

Duran, també va valorar molt positivament aquesta primera edició del certamen al seu càr-rec.

FiraTàrrega ven 10.000 entradesUn 60% de les entitats internacionals contracten companyies espanyoles

cloenda a quatre jornades d’actuacions teatrals

ConCenTRaCIÓ de SoMeSCola.CaT. La plata-forma Somescola.cat ha convocat per avui una concentració avui en defensa del sistema educatiu català. La trobada és a les 19h davant de la Paeria.

FeSTa MaJoR de BUTSÈnIT. Els veïns de la Partida de Butsènit es bolquen amb la festa major. Ahir al matí es va fer l’ofrena floral i la missa a l’Ermita, que comptà amb la presència del regidor Barberà.

300 PeRSoneS a l’aPleC del ConIll d’aRTeSa. Els membres del Cuniplec, agrupats en 12 colles amb nom i uniforme propis, han preparat ‘in situ’ recep-tes amb la carn de conill com a ingredient principal.

laURa CoRTéS (aCn)tàrrega

Moment de l’espectacle ‘de paso’, de la Industrial Teatrera

laURa CoRTéS (acn)

lleida / comarques12 diLLunS 12 dE SEtEmBrE dE 2011

FIRa de MolleRUSSa

expoclàssic tanca portes amb rècord de participants i volum de visitants

Mollerussa va tancar ahir la 16a edició del Saló Expoclàssic amb satisfacció pels resultats assolits tant pel que fa al nombre d’expo-sitors, amb nou rècord de partici-pació i de visitants que el cap de setmana van passar pel Recinte Firal i que va ser sobre els 10.000. A la foto, participants a la Troba-da de Motos Clàssiques.

fira mollerussa

jove d’almenar

Abraham Ortiz, d’Almenar, va ser el guanyador del Con-curs de Dj’s Ciutat de Lleida 2011. Aquest Dj actuarà a les Festes de Maig de la ciutat, una actuació remunerada amb 700 €, com a primer pre-mi. La segona posició va ser per a Fish and Chips, dues noies de la Seu d’Urgell que s’emporten material musical valorat en 300 €. I en 3r lloc ha quedat Elder Barroso, d’Andorra, que va guanyar uns auriculars. El jurat ha tingut en compte a l’hora de puntuar la selecció musical, la tècnica, el desenvolupa-ment de la sessió i soltesa en cabina.

abraham ortiz guanya el vuitè concurs de dj’s ciutat de lleida

RedaCCIÓlleida

l’animació, a l’estil bavarès, ha estat un dels atractius

MISSaTgeS

tercera edició del certamen cerveser

La Fecoll, que organitza la Fira de la Cervesa, Cervisia, va donar per consolidat el certa-men que ahir tancava la seva 3a edició, després de constatar 18.000 visites i 23.000 tastos. Les xifres són un 7% inferi-ors respecte al 2010, però cal

tenir en compte que enguany Cervisia competia amb altres festes i actes multitudinaris, i encara hi havia gent de vacan-ces. Per això, la Fecoll estudia traslladar la festa a l’octubre, com al 2010. La terrassa de fu-madors i l’espai de jocs infan-tils, novetats, d’enguany, han tingut molta acceptació.

cervisia es consolida assolint 23.000 tastos

RedaCCIÓlleida

Les entitats socials, culturals, esportives i polítiques de la vila de Bellpuig van decidir atorgar el Premi Estel 2011 a l’entre-nador del FC Barcelona, Josep Guardiola, pels èxits aconse-guits, la seva modèlica trajectò-ria i la seva implicació amb el catalanisme a nivell mundial.

A Guardiola, no li va ser possible assistir al lliurament

del premi, i el va recollir en nom seu Josep Maria Fuster, exjugador i representant del FC Barcelona, amb el qual els uneix una llarga amistat. Fus-ter, va transmetre l’agraïment de l’entrenador, i en va desta-cat les virtuts per les quals ha rebut aquest i d’altres premis similars. Al mateix temps Fus-ter va fer saber als vilatans de Bellpuig, la intenció de Guardi-ola de visitar la població.

El Premi Estel es lliura a Bellpuig l’11 de setembre, dins dels actes per commemorar la Diada Nacional de Catalunya. L’acte té lloc davant del Mo-nument al Mil·lenari i el premi compta amb una dilatada his-tòria ja que es ve lliurant inin-terrompudament, des de l’any 1991. El premi d’enguany era una obra realitzada expressa-ment per l’ocasió per l’artista Jaume Perelló.

el guardó es lliura cada any coincidint amb la diada

bellpuig atorga el Premi estel a guardiola pels valors i trajectòria

RedaCCIÓbellpuig

Mesures de seguretat extremes als EUANova York va extremar la se-guretat després que s’alertés de l’amenaça d’atemptat espe-cífi ca i creïble, però no confi r-mada. Al Pentàgon es guardà

també un minut de silenci a l’hora exacta en què el vol 77 d’American Airlines es va esta-vellar contra les instal·lacions. En un discurs pronunciat al

Pentàgon, el vicepresident de les forces armades, Joe Biden, va elogiar els EUA “pel seu servei i els seus sacrifi cis” des dels atemptats.

El president Obama i la primera dama, Michelle, abraçant els familiars de víctimes de l’11-S

REUTERS (ACN)

L’expresident dels Estats Units George Bush i el president, Ba-rack Obama, van comparèixer junts per commemorar el desè aniversari de l’11-S en una ce-rimònia a la ‘Zona Zero’. A les 14:46, hora catalana -les 8:46 hora de Nova York- es va fet un emotiu minut de silenci en re-cord de l’hora exacta en què el primer avió va impactar contra la torre nord del World Trade Center.

Obama i Bush, juntament amb l’alcalde Nova York, Michael Bloomberg, van presi-dit l’acte en record de les gai-rebé 3.000 víctimes. Bloomberg va recordar que “fa deu anys des que un matí amb un cel blau perfecte es va convertir en el dia més negre” i, posterior-ment, Obama ha llegit un ex-tracte del Salm 46 de la Bíblia.

La cerimònia va començar al voltant de dos quarts de nou, hora local, i s’ha dut a terme per 1r cop des del Memorial de l’11-S a la ‘Zona Zero’.

Obama i Bush compareixen junts per commemorar l’11-SLa cerimònia del 10è aniversari, per 1r cop des del Memorial a la Zona Zero

EL DIA QUE VA TRONTOLLAR EL MÓN

GRÈCIA GARANTEIX QUE EVITARÀ LA FALLIDA. El primer ministre grec, Iorgos Papandreu, ha asse-gurat que faran el que calgui per evitar que el país sucumbeixi al deute i acabi fora de la zona euro.

SÍRIA. Com a mínim 21 persones han mort el cap de setmana per la repressió de les forces del règim de Bashar al-Assad contra les protestes populars que en reclamen la dimissió, segons fonts dels opositors.

IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA. Les tres famílies a les que el Suprem donà la raó per introduir el castellà de llengua vehicular de l’ensenyament, amenacen d’ar-ribar al Tribunal Europeu si el Govern no ho aplica.

ACNNOVA YORK

ACTUALITAT 13DILLUNS 12 DE SETEMBRE DE 2011

PETICIÓ RUBALCABA

El president del govern es-panyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha accedit a la pe-tició del candidat del PSOE a les eleccions generals del 20-N, Alfredo Pérez Rubalcaba, de recuperar l’impost de pa-trimoni. Fonts de l’entorn de Rubalcaba van avançar que en el Consell de Ministres de divendres vinent el pre-sident de l’executiu central prendrà aquest decisió.

Reactivaran l’impost de patrimoni

AGÈNCIESMADRID

INCIDENTS AL CAIRE

Israel mantindrà l’acord de pau amb Egipte. Així ho va assegurat el 1r ministre isra-elià, Benjamin Netanyahu, després de l’assalt que di-vendres a la nit va patir l’am-baixada israeliana al Caire i que obligà l’ambaixador a sortir del país. Als aldarulls hi han mort tres persones i hi ha un miler de ferits.

Israel reafirma l’acord de pau amb Egipte

AGÈNCIESJERUSALEM

POL. IND. DE ROSSELLÓ, CAMI DE BENAVENT, 18 NAU 3 · 25124 ROSSELLÓ besaenergia@besaenergia.com · www.besaenergia.com

Agència d’Assegurances Serveis LaboralsAssessorament Comptable i Fiscal

Tel. 973 310.218 – 973 50 14 06 e-mail: assessoria@purgimon.com

Adreça: Av. Catalunya 6 Població: Tàrrega A

El Lleida Esportiu va acon-seguir ahir a la tarda una im-portant i treballada victòria al camp de l’Andorra de Terol (2-3), revenjant-se d’aquesta ma-nera del partit disputat contra aquest mateix equip a la Copa del Rei, que va eliminar els llei-

datans (3-1). El Lleida Esportiu es va avençar gràcies a Imaz (m. 23), però els locals empataven a través de Drulic (m. 40). El Lleida es va tornar a avançar al cap d’un minut amb gol d’Asi-er, però Jerson tornava a posar l’empat amb un gol en pròpia meta (m. 47). Al fi nal, Balleste-ros va fer justícia (m. 77).

KO DE BALAGUER I EFACD’altra banda, a Tercera

Divisió, el Balaguer va per-dre amb claredat al camp de l’Amposta (5-2), mentre que a Primera Catalana el Tàrrega es va endur els tres punts del camp de l’EFAC Almacelles (2-4) en el derbi lleidatà de la pri-mera jornada de la Lliga.

El Lleida Esportiu es ‘revenja’ de l’AndorraEls lleidatans superen el conjunt de Terol per la mínima (2-3)

REDACCIÓANDORRA (TEROL)

SEGONA DIVISIÓ B

El Lleida Basquetbol jugarà la fi nal de la Lliga Catalana LEB, el proper cap de setmana al pavelló Barris Nord davant el CB Girona, després de sumar ahir la 2a victòria de la com-petició aquest mati davant el CB Tarragona per 67 a 58.

‘AU REVOIR’ KARIMEn aquest matx el màxim

anotador va ser Karim Souchu

-amb un total de 16 punts anotats- que es trobava com-pletant els entrenaments de l’equip blau, un període que ha fi nalitzat amb aquest partit ja que l’aler francès viatjava ahir mateixa tarda cap a l’Iran on jugarà durant aquesta tem-porada.

Els seus companys fi ns a la jornada d’ahir li van agraïr el seu esforç amb una tancada ovació a l’interior del vesti-dor.

SUPERA EL CB TARRAGONA (67-58)

El Lleida Bàsquet, a la final de Lliga Catalana

REDACCIÓLLEIDA

El Betis comparteix des d’ahir al migdia el colideratge de la Lliga amb el Reial Madrid i el València després de vèncer per 1 a 0 el Mallorca -gol de Rubén

Castro a 4 minuts del fi nal del partit- i sumar 6 punts en els dos primers partits de Lliga. En altres partits disputats ahir a la tarda, l’Osasuna va superar per la mínima l’Sporting (2-1), mentre que en el retorn de la

Lliga de Primera a l’estadi de Vallecas, el Rayo no va poder passar de l’empat a zero gols davant el Saragossa, el mateix resultat que es va produir en l’enfrontament entre el Racing i el Llevant.

L’OSASUNA VENÇ I EMPAT AL RAYO-SARAGOSSA I RACING-LLEVANT

El Betis, colíder amb Madrid i ValènciaAGÈNCIESSEVILLA

DILLUNS 12 DE SETEMBRE DE 201114

GEORGI LICOVSKI (EFE)

Espanya apallissa França (69-96) i el rival a quarts serà Eslovènia o Finlàndia

La selecció espanyola de bàsquet es va classifi car primera del seu grup de l’Europeu de Lituània en apallissar França (69-96), que va deixar la seva estrella, Tony Par-ker, sense jugar. El rival d’Espa-nya a quarts sortirà del partit que avui juguen Eslovènia i Finlàndia a l’altre grup. D’altra banda, Sèr-bia va fer fora Turquia (68-67).

EUROBÀSQUET

Sebastian Vett el continua sent una piconadora imparable, i sense cometre errades, camina amb pas ferm cap al campionat mundial. L’alemany es va veure superat a la sortida per l’asturià Alonso, que sortia de la segona línia i en quarta posició, però aviat li ha poder tornar l’avan-çament i va acabat dominant una nova cursa amb gran auto-

ritat. És la seva vuitena victòria de l’any i si guanya la propera cursa i els seus rivals més im-mediats no puntuessin, es pro-clamaria campió del món per segon any consecutiu.

Per la seva part, Alguersuari amb una conducció molt segu-ra, va tornar a fer un magnífi c resultat, i va acabar puntuant per 4t cop aquest any. La setena posició fi nal és el seu millor re-sultat a la Fórmula 1.

ALONSO VA SER TERCER I ALGUERSUARI SETÈ

Vettel es passeja a Monza i ja ensuma el segon títol

AGÈNCIESMONZA

CICLISME

El jove eslovac Peter Sagan es va imposar a l’esprint a Madrid, en l’última etapa de la Vuelta a Espanya 2011, que serví per coronar Juan-jo Cobo com a campió de la prova. El corredor de Geox no va tenir problemes per mantenir els 13 segons que duia d’avantatge sobre el bri-tànic Christopher Froome.

Juanjo Cobo, guanyador de la Vuelta 2011

AGÈNCIESMADRID

Creus que el pitjor de les retallades per fer front a la crisi encara ha d‛arribar?

1.Sí, encara no hem tocat fons. 2.No, ho patim en aquests

moments. 3.Tot dependrà de l‛èxit de les

mesures que s‛han pres fi ns ara. 4.No ho sé.

A la pregunta de la setmana passada:

Els lectors del

han decidit:BONBONDIA cat

La pregunta d’aquesta setmana és:Penses que l‛autopista hauria de ser gratis mentre durin les obres al Bruc?Entra a BONBONDIA cat i vota, esperem la teva resposta

88,9%

5,6%2,8%

2,8%

HORÒSCOP

2 9 4 82 1 5

9 8 76 3 28 3 6

6 7 59 8 3 44 5 8 2

5 1 9

SUDOKU NÚM. 1.379

SO

LUC

ION

S N

. 1

.37

8

Completa el taulell dividit en nou quadrats (81 caselles), dis-posats en nou fi les i columnes, emplenant totes les cel·les amb números de l’1 al 9 sense que es repeteixi cap xifra a la fi la, ni a la columna, ni al requadre.

Universitat de Lleida http://sudoku.udl.cat

Aquest dia estaràs ple de pau interna i alho-ra, podràs desenvolu-par moltes activitats. Amb la teva parella, les coses aniran força bé.

Aquest dia serà molt afortunat per als teus assumptes de feina, els teus caps et recol-zaran i podràs veure com augmenten els teus ingressos

Serà un dia molt po-sitiu i passaràs bons moments a la feina. També hauràs d’actuar amb molta correcció, per evitar-te embolics laborals futurs.

Si alguna cosa estava estancada, avui es po-dria posar en marxa. Si notes una cosa rara en el teu ambient de treball, tracta d’acla-rir-ho.

Aquest dia tindràs molta sort en assump-tes de feina i en les relacions amb els teus caps, serà el moment idoni per parlar i de-manar

En assumptes de feina no donis res per fet, perquè alguna cosa es podria detenir per un breu temps. Però el dia serà excel·lent per a l’amor

El dia serà afortunat en qüestions de di-ners, família i nego-cis, a més, comptaràs amb una gran càrrega d’energia. En l’amor, fuig de les sospites.

Estàs en un bon mo-ment econòmic, però evita la teva tendència a gastar de més. Tin-dràs idees molt inspi-rades que hauràs de convertir en realitat.

Aquest dia posa els teus cinc sentits en els teus assumptes de fei-na i de diners, perquè segurament que acon-seguiràs coses molt importants.

Contrari a la teva na-turalesa, ara et podries sentir insegur i no has de permetre-ho, per-què tu ets capaç de re-soldre qualsevol cosa i ho saps bé.

Tot tornarà a la norma-litat i millorarà molt el teu ànim. Els nous projectes i els negocis, tindran moltes i molt bones possibilitats de concretar-se.

En assumptes de di-ners poden sorgir retards, però no has de permetre que això t’ompli d’inquietuds i temors. Cerca els teus amics.

AQ

UARI

21

gene

r - 19

febre

rES

CORP

Í 24

oct. -

22 no

v.LL

EÓ

24 ju

liol -

23 ag

ost

TAUR

E 21

abril

- 21 m

aig

PEIX

OS

20 fe

brer -

20 m

arçSA

GIT

ARI

23

nov.

- 21 d

es.VE

RGE

24 ag

ost - 2

3 set.

BESS

ON

S 22

maig

- 21 j

uny

CAPR

ICO

RN

22 de

s. - 20

gene

rCR

AN

C22

juny

- 23 j

uliol

BALA

NÇA

24

setem

bre - 2

3 oct.

ÀRI

ES

21 m

arç - 2

0 abri

l

Artificial Intelligence Research Group. University of Lleida

Solution #0 [05/09/2011]6 4 8 2 9 1 5 3 72 5 9 7 3 8 1 6 43 7 1 4 6 5 8 9 2

8 1 6 9 5 7 2 4 35 2 7 1 4 3 6 8 94 9 3 8 2 6 7 1 5

7 8 4 5 1 9 3 2 61 3 2 6 7 4 9 5 89 6 5 3 8 2 4 7 1

Solution #1 [05/09/2011]6 5 9 8 7 3 2 4 12 1 8 9 4 5 6 7 33 7 4 6 2 1 9 5 8

4 6 1 5 8 9 7 3 27 3 2 4 1 6 8 9 59 8 5 7 3 2 4 1 6

1 9 7 3 6 8 5 2 48 4 3 2 5 7 1 6 95 2 6 1 9 4 3 8 7

Solution #2 [05/09/2011]7 6 3 2 1 9 4 8 52 1 4 8 3 5 7 9 65 9 8 6 7 4 2 3 1

8 5 7 9 6 1 3 4 21 2 9 4 8 3 5 6 73 4 6 7 5 2 9 1 8

9 8 1 3 2 7 6 5 44 7 5 1 9 6 8 2 36 3 2 5 4 8 1 7 9

Solution #3 [05/09/2011]8 4 9 6 7 5 1 3 23 5 2 1 8 9 4 7 66 7 1 3 4 2 9 5 8

1 2 6 7 9 3 8 4 59 3 4 8 5 6 7 2 17 8 5 4 2 1 6 9 3

2 6 8 9 3 7 5 1 45 1 7 2 6 4 3 8 94 9 3 5 1 8 2 6 7

OCI 15DILLUNS 12 DE SETEMBRE DE 2011

ANUNCIS BREUSIMMOBILIÀRIES

VENDESApartamento Zona Escor-xador: año 2007. 2 habita-ciones. 125.000€ y aparta-mento junto Hotel Sansi, año 2000, 117.000€. Tel.: 600 994 252.Obra nueva en Parc de l’Aigua. 3 y 4 habitaciones, con piscina comunitaria. Desde 177.000€. Tel.: 973 223 252.Apartamento año 2006. 2 habitaciones dobles, pár-quing. 135.000€. Tel.: 600 994 252.

Tàrrega solar industrial

amb tots els serveis. Parcel·la de 5000m2.

Bon preu Tel. 973 314 387

Ático 4 habitaciones, ter-raza, calefacción gas. Co-cina y baños reformados. 85.000€. Tel.: 973 223 252.Adossada Benavent: any 2000, 200m2, 4 habitacions, jardí privat. 218.000€. Tel.: 600 994 252.Tríplex Dr. Fleming, 240m2, 5 habitaciones. Sau-na, piscina, pista de squash comunitaria. 2 plazas de párquing. Tel.: 973 223 252.Finca de regadiu, de 6.321m2, al municipi de Torregrossa, a un quilòme-tre de la carretera que va de Torregrossa a Lleida. És una fi nca de terra campa, rectangular i plana, hi ha reg cada 12 i 15 dies. Preu:

15.000€. Visites sense cap compromís. Informació: 636 189 656.Finca d’oliveres a les Borges Blanques, 1,6 hec-tàrees. Molt propera al poble, regable amb el futur Segarra-Garrigues, molt bones vistes i ja hi ha un permís d’obres per fer-hi una petita construcció. Preu: 18.000€. Visites sense compromís. Informació: 636 189 656.Obra nueva en Parc de l’Ai-gua. 3 habitaciones (98m2), 4 habitaciones (108m2), desde 177.000€. Tel.: 600 994 252.Seminuevo Prat de la Riba: 3 habitaciones, 2 baños, pár-quing opcional. 186.000€. Tel.: 600 994 252.

Pi i Margall. Plaça Treball. 120m2, 5 habitaciones, baño, aseo, ascensor, cale-facción. 120.000€. Tel.: 600 994 252.Seminuevo. Baró de Maials. 2 habitaciones, cocina semi-independi-ente, exterior, esquinero. 130.000€. Tel.: 600 994 252.140m2, 5 habitaciones, ter-raza de 50m2. Reformado. 86.000€. Tel.: 973 223 252 - 600 994 252.Obra nueva en Parc de l’Ai-gua. 3 habitaciones (98m2), 4 habitaciones (108m2), desde 177.000€. Tel.: 600 994 252. Zona Sariñena. Finca en ven-ta. 100 Ha. Riego cobertura. Tierra de primera calidad. Tel.: 675 134 764.

Terreny d’ametllers de tres hectàrees i mitja (35.000m2) a les Borges Blanques, totalment pla, amb una construcció a reformar de 70m2, entre cabana i magat-zem. Regable amb el futur Segarra-Garrigues. Amet-llers en plena producció. Preu: 35.000€. Informació tel.: 636 189 656.

973 260 065Es ven o es lloga casa en Artesa de Lleida. Adossa-da, amb garatge de 80 m2, menjador-sala d’estar de 24m2 amb xemeneia i sor-tida a terrassa de 36m2, 3 habitacions ( 1 suite) + un despatx, terrasses (1 cons-truïble), calefacció de gas-oil, jardí de 65m2. Moltes possibilitats. Tranquil·litat a 5 minuts de Lleida. Bo-nes vistes, bons acabats. 210.000€ o lloguer amb opció a compra o no. Tel: 973 167 927.Zona Alta en venda. Local 500 m2 + Altell 50 m2. Preu 1.250€/m2. Tel.: 663 254 608.Casa de pagès a Benavent de Segrià. Per reformar. Yel.: 973 261 252.

LLOGUERSIdeal estudiantes, junto Rec-torado. Ático 3 habitaciones, terraza 20m2. 640€, gastos comunidad y calefacción in-cluidos. Tel.: 600 994 252 - 973 223 252.

Piso año 2000, junto Ram-bla Pardinyes. 90m2, 3 habitaciones, 2 baños, sin muebles, gara je. 500€. Tel.: 600 994 252 - 973 223 252.Pisos amueblados y sin, de 1, 2, 3 y 4 habitaciones, desde 300€. Tel.: 600 994 252 - 973 223 252.Apartamento junto cole-gio Dominicas: 2 habitacio-nes, calefacción individual, seminuevo. 450€. Tel.: 600 994 252 - 973 223 252.Pisos nous a Cappont, sense mobles, amb piscina comunitària: 2 (550€) i 3 habitacions (610€). Tel: 600 994 252.Clot-Plaça Europa: 4 habi-tacions, tot reformat, mo-biliari seminou/qualitat: 600€. Calefacció inclosa. Tel.: 600 994 252.Doctor Fleming: exterior a la plaça. 4 habitacions, terrassa moblat: 550€. Tels: 600 994 252 - 973 223 252.Pisos obra nueva Cappont. Sin muebles, con piscina comunitaria: 2 dormito-rios (550€), 3 dormitorios (610€). Tel.: 600 994 252.Pisos de 1-2-3-4 habitaciones: desde 300 euros. Tel.: 973 223 252.Barris Nord. 2 habitacio-nes, cocina independiente, párquing opcional. 500€. Tel.: 973 223 252.Pardinyes. Apartament 2 habitacions, moblat. (Da-vant Palau de Congressos). 450€. Tel.: 600 994 252.

Zona Alta. Davant Domi-niques. Apartament 2 habi-tacions. Moblat. 475€. Tel.: 973 223 252.Particular, 2 dormitorios, bajos, amueblado, junto Catedral, 360 €/mes gastos incluidos. Tel.: 619 747 200.Alquilo piso particular, C/ Academia, sólo estudi-antes, 3 habitaciones, cale-facción, ascensor. Tel.: 696 543 288.Cappont, 4 habitacions, 1 bany, moblat, 550 €/mes, opció a compra. Tel.: 605 993 588.Bordeta particular, 4 ha-bitacions, traster, 2 banys, balcó, calefacció indivi-dual, 500 €/mes, despeses comunitàries incloses. Tel.: 973 210 170.

ALQUILO Con posible opción a

compra OBRA NUEVA TORREFARRERA2 hab. 500 €3 hab. 550 €

Tel. promotora 973 23 75 06

TRASPASSOSSe traspasa Bar Cafeteria Pizzeria, zona Bordeta. Lis-ta para seguir trabajando, 120 m2. Gran terraza con 15 mesas en zona de árboles. 5 años de antigüedad. Buena clientela fi ja. Llamen y pre-gunten sin compromiso. Tel.: 658 260 333.

FEINA

OFERTESEs realitzen treballs i reparacions vàries: persia-nes, muntatges de mobles, instal·lar electrodomèstics, làmpades... etc. Preus econòmics i servei ràpid garantit. Alfredo: 671 510 121.¿Quieres ganar dinero ex-tra como yo? Tel.: 622 152 293.

DEMANDESSe precisa diseñador/a con conocimientos de web y programador/a php y htmi 5. Interesados enviar CV a ccomunicacio@gmail.com.Empresa de comunica-ció local a Lleida precisa agents comercials amb experiència. Condicions econòmiques segons vàlua. Enviar CV a recursoslleida@gmail.com

ES NECESSITA PODOLEG AMB EX-

PERIENCIA A LLEIDA, INCORPORACIO IM-

MEDIATA, HORARI DE MATINS O TARDES

TEL.973222725 / 619756649

VEHICLES

VENDESMercedes Benz tipo 160, clase A. Preu: 4.000€. Tel.: 689 972 957.Mitsubishi Carisma.1.8 gasolina, equipado. buen estado. 1.600€. Tel.: 646 655 022.Ford Escort XRI, 1.8 gasoli-na, 103.000 km. 1.700€. Tel.: 646 655 022.Por jubilación vendo Renault Twingo, en per-fecto estado. Precio: 600 €. Tel.: 629 210 822.

VARIS

COMPRESCompro discos, tebeos, li-bros, cromos, postales, no-velas, muñecas, scalextric, etc. Tel.: 669 548 488.Compro oro y plata. máxi-ma tasación C/ Pi i Margall, 2 (frente Auditorio) y C/ Unió, 13, Lleida. Tel.: 675 883 815.

COMPRO JUGUETES ANTIGUOS

muñecos/as, trenes, scalextric

610 870 443

Compro oro. Pagamos co-misiones por cliente nuevo. Joyería MC Oro. Prat de la Riba, esquina c/ Teuleries de Lleida. Tel.: 973 235 494.

CONTACTES/RELAX

Señor desea conectar con señora de 60 a 65 años, viuda o separada, para en-cargarse de una vivienda en Zona Alta. Tel.: 609 890 245.

ESOTERISME

Amor, futuro 806 556139. Teresa Vidente. Visa 914 761003.

Adultos,máximo 1,49 €

Tarot de Nuria. Tienes dudas en el amor? Nego-cios, salud? Eres sensible? Confía en mí. Llámame (No gabinete). Tel.: 806 402 577. Precio llamada fi jo 1,18€, móvil 1,54€. Apart. correos 1126 c.p. 08203 (Sabadell/Bcn.) Nuria.c.s

Tarot económico. Si tienes cualquier duda, llama al 601 207 957.

PREU PER PARAULES (PARAULA→0.33 €/DIA MÍNIM 5 PARAULES ● 1 MÒDUL→9.50 €/DIA MÀXIM 25 PARAULES ● 2 MÒDULS→17.50 €/DIA MÀXIM 50 PARAULES) ● PER ANUNCIAR-SE EN AQUESTA SECCIÓ, TRUQUI AL 973 260 065 de dilluns a divendres

DIL

LUN

S 12

DE

SETE

MB

RE

DE

2011

Avui felicitem totes els GUIU

Felicitats mare, en el teu 94è aniversari!!

Felicitats mare guapa, de tots els que t’estimen!

Moltes felicitats per la mare, per la padrina i per la besàvia més eixerida! Feliços 91

Vols felicitar algú? Envia’ns la foto a agenda@bondia.cat

FBO

+

JOSEP GUARDIOLAL’entrenador del Barça rep el Premi Estel de Bellpuig pels seus valors i catalanitat.

-

IORGOS PAPANDREU Grècia, contrarellotge per evitar sucumbir en el deute i haver de sortir de l’euro.

La FiraTàrrega és un referent per a molts municipis de com es pot generar un certamen d’aquesta importància que, any rere any, manté la seva re-llevància. Però com no tothom pot fer el mateix, en el cas de la veïna localitat d’Agramunt, en lloc de tenir actuacions teatrals han optat per comptar amb la presència d’un circ durant tot aquest cap de setmana. Qui no es conforma amb el que té és perquè no vol...

F E R B U L L I R L ’ O L L A

BD noi 33 anys tro-ba a faltar l’amor! Hi han dones en si-tuacio similar per coneixer fins a 38 anys atractiva, sim-patica amb ganes de rebre l’amor?

Sms a la preciositat q stave el dia 05 al bar dl prat dl co-lat a la barra sobre ls 11h15,am faldi-lla i botes romanes, m’ncantaria convi-dart a 1 kfe,mai e

SMSEnvia’ns un correu amb la teva opinió sobre qualsevol qüestió que desitgis a: agenda@bondia.cat

Avís: Els missatges s’escriuen tal com s’envien a la redacció del BONDIA. El diari BONDIA es reserva el dret de publicació i no es responsabilitza de les opinions expressades en aquesta secció.

vist una dona tan maca,la perfeccio existeix i vui co-neixerla.Un pto on ms t’agradi! 9

Bd Gran festa ma-jor d la cortinada! Mlt divertit, admes els meus nens su van pasar ml be amb els inflables.

Espero k lany k ve sigui igual o millor!gracies.

Bd lo indignant dl santuari d merit-xell es q tanca al mig dia i tots els dies a les 18 hores i molts dies no pots comprar espelmes pq no hi ha ningu.