biodiversitat als espais naturals, parcs i jardins de l’eliana · dels espais urbans com a...

12
Biodiversitat als espais naturals, parcs i jardins de l’Eliana Periòdic d’informació local. Número 5. Publicació gratuïta Editada per l’Ajuntament de L’Eliana Plaça País Valencià, nº 3 www.leliana.es

Upload: others

Post on 17-Feb-2020

3 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: Biodiversitat als espais naturals, parcs i jardins de l’Eliana · dels espais urbans com a requisit indefugible per afavorir una convivència harmònica. Ara bé, la planificació

Biodiversitat als espais naturals, parcs i jardins de l’Eliana

Periòdic d’informació local. Número 5.Publicació gratuïtaEditada per l’Ajuntament de L’ElianaPlaça País Valencià, nº 3www.leliana.es

Page 2: Biodiversitat als espais naturals, parcs i jardins de l’Eliana · dels espais urbans com a requisit indefugible per afavorir una convivència harmònica. Ara bé, la planificació

2

EditorialSumari

CrèditsEdita Ajuntament de L’Eliana.Col·labora IMEDES. Institut Mediterrani pel Desenvolupament Sostenible.Fotografies arbres monumentalsEmma FerrerDisseny i maquetacióConcierto Grafico Diseño S.L.Impressió Arts Grafiques Garcia Beso S.L.Dipósit legal V-4631-2008

L’aportació dels espais naturals, parcs i jar-dins a la qualitat del medi urbà té múltiples vessants. En primer lloc, aquestes árees na-turalitzades, forestals o ajardinades, contri-bueixen a preservar la biodiversitat local, és a dir, la pluralitat d’espècies de flora i fauna pròpies d’un territori. Però també proporcio-nen, des d’una perspectiva més centrada en la ditribució dels espais urbans, una millora dels paisatge que respecta la necessitat que els habitants d’una ciutat tenen de gaudir de l’aire lliure, de passejar i lleure en un entorn físicament amable, de trobar punts de con-vivència en connexió amb la natura.

Les zones de jardí o parc ubicades dins o prop de la ciutat ofereixen un espai quotidià idoni per fer esport o relaxar-se, sense haver de desplaçar-se a distàncies considerables, sent la proximitat un dels factors clau en la valoració d’aquestos recursos. Pel seu poten-cial com espais de trobada i contacte amb la natura amb una afluència de públic habitual-mente elevada, organismes con l’Organització Mundial de la Salut (OMS), confereixen als jardins i parcs municipals una importància significativa per preservar la qualitat de vida dels ciutadans: són considerats com “impres-cindibles”, reconeixent-se que contribueixen al benestar físic i emocional de les persones que hi viuen als entorns urbans, així com a la

mitigació del deteriorament urbanístic de la ciutat, fent-la més habitable i saludable. En concret, aquesta organització recomana que les ciutats disposen, com a mínim, d’entre 10 i 15 metres quadrats d’àrea verda per habitant, distribuïts equitativament en relació a la den-sitat de població.

Dintre aquest context, les noves tendèn-cies en matèria de planificació territorial a mi-tjà i llarg termini, com l’Estratègia Territorial Europea (1999), l’Estratègia Espanyola de Medi Ambient Urbà (2006), i l’Estratègia Espanyola de Sostenibilitat (2009), es refe-reixen a la necessitat d’un ús sostenible del sòl per garantir una distribució geogràfica de les activitats econòmiques més equilibrada i evitar pressions excessives sobre determi-nades parts del territori, centrant-se en la promoció i consolidació d’una àmplia oferta d’espais verds urbans.

Junt amb l’anterior, cal tenir en compte que la tendència global cap a la progressi-va aglomeració de la població en les zones urbanes (segons el darrer informe de ONU-HABITAT, es preveu que al 2030 el 60% dels habitants del planeta viurà a ciutats) obri im-portants reptes relacionats amb l’habitabilitat dels espais urbans com a requisit indefugible per afavorir una convivència harmònica.

Ara bé, la planificació i gestió dels jardins

i parcs –públics i privats- no sempre atenen a criteris de sostenibilitat ambiental (planta-ció d’espècies no adaptades al medi i amb un elevat requeriment hídric, hàbits de rec inco-rrectes, abús en l’utilització de fertilitzants químics, entre d’altres), la qual cosa provoca, entre altres problemes, una presència cada vegada major de plagues i un ús poc reco-manable de tractaments fitosanitaris amb components organoclorats, amb els nocius efectes que açò genera en el medi ambient i, per extensió, també en la salut de les perso-nes, sent necessari treballar per que tant les institucions com els ciutadans duguen a ter-me unes pràctiques coherents per al disseny i gestió dels jardins i dels parcs, així com un ús respectuós de les zones de bosc.

Presentem amb satisfacció este nou número de la revista El Pi amb motiu del desé any de celebració de les Jornades Socioambientals de l’Eliana.

Els resultats obtinguts en la valoració del sistema d’indicadors mostren que s’estan desenvolupant actuacions a les àrees de ges-tió municipal amb una marcada incidència en matèria de sostenibilitat, sempre en coordi-nació i d’una forma participativa, celebrant reunions cada mes amb els veïns del Foro de l’Agenda 21.

Amb el conjunt d’iniciatives apostem, any rere any, per consolidar una política local de lluita contra el canvi climàtic, mitjançant una estratègia consensuada amb els ciutadans de l’Eliana i fomentada institucionalment, com repte transversal a les distintes árees munici-pals, que són conscients de l’important paper que tots podem jugar com part del planeta que habitem.

Prova d’això és la materialització de les propostes en inversions visibles al mu-nicipi, tant pròpies com procedents d’altres

administracions, que s’han encaminat cap a la consecució dels objectius del nostre pro-jecte municipal i que es veuen traduïdes en actuacions que avui són una realitat, com la recuperació de jardins i pinades (Jardí Hort de les Taules, Pinada Naverrete), la millora de l’accessibilitat i la mobilitat (Avgda. De les Delícies, equipaments del cinema, nous ca-rrers, repavimentació de la Avgda. Generalitat, instal·lacions de la piscina d’estiu), l’increment de l’eficiència energètica de l’enllumenat públic, la revalorització de l’espai urbà (reur-banització de la Plaça del País Valencià), la modernització del clavegueram (nous col·lectors), del sistema de distribució (do-ble xarxa) i la garantia d’oferir un aigua de màxima qualitat (planta desnitrificadora), o el projecte d’acondicionament i recuperació ambiental del barranc de Mandor.

En esta ocasió, aprofitem l’edició de les Jornades Socioambientals i d’esta revista per promoure el coneixement i l’estima en-vers els nostres espais naturals, parcs i jar-dins i la seua importància com recursos per

preservar els ecosistemes, sobretot en aquest any 2010, declarat per Nacions Unides “Any Internacional de la Biodiversitat”. Junt amb això, cal posar en valor la tradició hortíco-la del territori, seny enriquidor del patrimoni cultural i paisatgístic de l’Eliana.

La nostra responsabilitat no genera dub-tes. Som vulnerables als efectes del deterio-rament ambiental, però també som capaços d’influir en els processos que provoquen danys sobre el nostre entorn, reconduint les pautes de conducta del conjunt de la socie-tat. En esta esperança es fonamenta el nostre compromís.

De la mateixa manera que el seu barranc de Mandor, també el municipi de l’Eliana es-devé amb el pas del temps un eix vertebrador dels espais de convivència, un lloc per gaudir, un paisatge ple de vida.

Josep Maria ÀngelAlcalde de l’Eliana

El paper dels espais naturals, parcs i jardins a la ciutat

02Editorial.El paper dels espais naturals, parcs i jardins a la ciutat.

03Infraestructures verds.Recuperació ambiental delbarranc de Mando.

04Parc Fluvial del Túria: El camí d’un riu per descobrir.El Jardí Hort de les Taules de l’Eliana: Espai de retrobament.

05El Sistema d’Indicadorsde Sostenibilitat de L’Eliana.

06Els nostres indicadors...i els nostres resultats.

08L’indicador de l’any.La nova Ordenança Municipal de Protecció de l’Arbrat i Zones Verdes Municipals.

09Arbres monumentals d’interés local de l’Eliana.Els nostres parcs i jardins.

10Claus per a dissenyar i gestionar jardins més sostenibles.

Page 3: Biodiversitat als espais naturals, parcs i jardins de l’Eliana · dels espais urbans com a requisit indefugible per afavorir una convivència harmònica. Ara bé, la planificació

Revista Ambiental de l’Eliana

3

La filosofia de la planificació verda informa progressivament els models d’ordenació urbana, vinculant directament els valors i recursos naturals, ecològics, ambientals i paisatgístics amb el desenvolupament sostenible de l’entorn.

Així, normatives recents com la Llei Estatal 42/2007, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat o la Llei 4/2004, d’Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge de la Comunitat Valenciana, fan referència directa a la importància dels espais verds ur-bans i dels espais naturals en el desenvolupament sostenible dels pobles i ciutats, promovent la conservació, protecció i promoció dels mateixos a través de diferents figures. Destaca el Sistema d’Espais Oberts, que queda definit al Reglament de Paisatge 120/2006 de la Comunitat Valenciana com un conjunt integrat i continu d’espais en general lliures d’edificació, amb interès mediambiental, cultural, visual, recreatiu i les connexions ecològiques i funcionals que els relacionen entre si.

Més informació a:www.marm.es secció biodiversitatwww.cma.gva.es secció paisatge

Infraestructures verdes

Recuperacióambiental delbarranc de Mandor

Segons la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua (RAE) es qualifica com a infraes-tructura al conjunt d’elements o serveis que es consideren necessaris per a la creació i funcionament d’una organització. D’aquesta manera, quan en la quotidianitat es parla de les infraestructures d’un municipi, la majo-ria d’individus pensa amb les “infraestructu-res grises”: carreteres, clavegueram, xarxa elèctrica... o bé amb les “infraestructures socials”: hospitals, col·legis, càrcers... Però aquesta visió dual entre infraestructures grises i socials està ampliant-se per part de professionals i organitzacions, motivada principalment pel descontrolat i ràpid des-envolupament urbanístic característic dels últims anys i per les polítiques aleatòries e improvisades de conservació que s’han dut a terme, donant lloc a una accelerada ocupa-ció del terreny amb la resultant fragmenta-ció d’espais naturals oberts. Arran d’aquest fet, avui, comencen a contemplar-se altre tipus d’infraestructures ignorades fins al moment, les conegudes com “infraestruc-tures verdes”.

En aquest sentit, es pot enfocar la pro-jecció d’infraestructures verdes com un nou mode d’entendre l’urbanisme o fins i tot, com el nou urbanisme del segle XXI caracterit-zat per una planificació vinculada als valors i recursos naturals, ecològics, ambientals i paisatgístics de la ciutat.

Es tracta d’un instrument de planifica-ció especialitzat, regit per equips multidisci-plinaris d’experts de diversos sectors (ecolo-gia del paisatge, urbanisme o l’arquitectura del paisatge), amb una vocació integral (entenent el funcionament del sistema con un tot i no com un conjunt inconnex d’espais aïllats), amb una planificació exhaustiva

que proporciona al ciutadà tots els bene-ficis, funcions i valors de tipus ecològic i socioeconòmic possibles. Pel que respecta al traçat estratègic, abasta diverses jurisdic-cions i incorpora elements de protecció en tots els nivells de govern. A més a més s’han de planificar i posar en marxa activitats amb l’objecte de promoure l’opinió pública dels ciutadans. Per últim i referent al finança-ment, les “infraestructures verdes” no s’han de subvencionar amb els fons “sobrants” d’altres sectors sinó que s’han de contem-plar con una tasca prioritària junt amb altres serveis fonamentals; és a dir, el gaudiment del medi natural no ha d’entendre’s un ser-vei més sinó com una necessitat de primer ordre.

Amb la innovadora concepció del siste-mes d’infraestructures verdes s’ajuda a pro-tegir, o en el pitjor dels casos, a recuperar els ecosistemes que funcionen de un mode na-tural en la regió i la biodiversitat característi-ca d’aquesta, proporcionant simultàniament un marc de desenvolupament per a futurs projectes d’urbanisme caracteritzats per aportar una vida més saludable als ciuta-dans, un sentit més íntim de permanència al lloc i una connexió més propera amb la na-tura. Amb tot, un espai verd millor planificat no sols multiplica el valor de les propietats immobiliàries, sinó que minimitza els costos de creació i manteniment d’infraestructures i serveis públics.

Per tant, les infraestructures verdes aporten un marc de referència per al desen-volupament urbanístic, garantint als promo-tors immobiliaris, als ciutadans i a la comuni-tat en general una àmplia xarxa d’oportunitats ambientals i socioeconòmiques, protegint tanmateix els serveis bàsics oferits.

La Comfederació Hidrogràfica del Xúquer ha promogut el desenvolupament del pro-jecte de recuperació ambiental del barranc de Mandor, concretament del tram com-prés entre el barranc de Bono, a La Pobla de Vallbona, i la connexió amb el riu Túria, a Riba-roja, si bé la zona d’actuació trans-corre majoritàriament per l’Eliana. Amb una inversió total de 25,2 milions d’euros, i una longitud de 3,2 Km i una superfície d’aproximadament 20 hectàrees, el pro-jecte preveu el condicionament del barranc de Mandor com a corredor verd lineal que permeta l’enllaç amb el Parc Fluvial del Túria, donant cohesió a la ciutat, creant un nou itinerari per passejar, fer esport i gaudir a l’aire lliure i minimitzant el potencial risc d’inundació de la zona, ja que s’incrementa la protecció del municipi davant de possi-bles avingudes per pluja torrencial. Així, les

obres hidràuliques associades al projecte augmentaran la capacitat de desaigüe del barranc de 75 m3/s fins a 300 m3/s, el que suposa un increment de l’orde de 4 vegades en relació amb la situació actual.Junt amb això, aquest espai comptarà amb uns 90.000 m2 de zona verda municipal en la qual es crearan 5 zones diferencia-des d’arbratge (formacions de ribera, área d’integració etnobotànica, transició del Parc de la Pinada, zones de llacuna i punts de pantalla visual) i un jardí botànic, que oferirà alternatives per a la investigació, l’educació i l’oci. A més, la construcció de cinc estructu-res de pas –dues passarel·les per a vianants i tres ponts- eliminaran la sensació de barre-ra urbana que venia associant-se a l’espai fluvial i l’integraran com un element clau per a la millora de la xarxa d’infrastructures ver-des de l’Eliana.

Normativa d’interès

Més informació a:www.leliana.es (secció urbanisme)

Page 4: Biodiversitat als espais naturals, parcs i jardins de l’Eliana · dels espais urbans com a requisit indefugible per afavorir una convivència harmònica. Ara bé, la planificació

4

Parc Fluvial del Túria: El camí d’un riu per descobrir

El Jardí Hort de les Taules de l’Eliana: Espai de retrobament

El projecte comprén el tram del riu Túria que discorre des de Quart de Poblet fins a Vilamarxant, el que implica 24 Kilòmetres de longitud en una superfície de 2.540 hec-tàrees, ocupant els termes de Mislata, Quart de Poblet, Manises, Paterna, Riba-roja del Turia, Benaguacil, Vilamarxant i L’Eliana. El pressupost d’execució d’aquesta iniciativa és de 17.720.000 €, dels quals 15.320.000 € són assumits pel Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí (amb recolzament de fons FEDER) i la resta per la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge.

Les actuacions abordades es poden emmarcar en dues vessants clarament di-ferenciades. En primer lloc, les encaminades a la restauració ambiental, per tal de millo-rar l’estat natural de la vegetació de ribera i recuperar les àrees forestals degradades o valuoses. En segon lloc, les adreçades a posar en valor del medi natural mitjançant actua-cions relacionades amb el coneixement i ús públic per part del ciutadans; fomentant així la participació activa d’aquests.

Per reforçar la vegetació de ribera s’han projectat tres bandes de vegetació simulant la biodiversitat d’un bosc ripari de l’entorn mediterrani, consistent en una primera banda amb salzes, seguida d’una segona d’albereda i la tercera i més llunyana al riu, composta per oms. També, en la repoblació s’inclouen xops, freixes, baladre, mare-selva o arboç, entre d’altres.

Pel que fa a la repoblació forestal, es pretén restaurar aquelles àrees on la cober-tura arborada i arbustiva és escassa, amb es-pècies com l’alzina, garroferes, pins, margalló, ginebre i espantallops.

Altres treballs duts a terme són la neteja dels marges i riberes, la creació de sendes i el condicionament de camins, la instal·lació de passarel·les, la creació de miradors i obser-vatoris de avifauna, la construcció de centres interpretatius, la senyalització amb cartells i pannells informatius i didàctics, l’habilitació de àrees i la creació de llocs on practicar la pesca.

Aquestes actuacions donen lloc a una millora del valor ecològic, paisatgístic i socio-cultural de la zona, a la restauració ambiental de la ribera i els seus espais contigus, a la re-cuperació del potencial biològic de les riberes i a l’increment de la qualitat de les aigües en els trams més contaminants, consolidant-se una zona d’alt valor com és el corredor bio-lògic del riu Túria, potenciant sobre aquest un ús social per a integrar la conservació, la protecció i el equilibri dins del marc de des-envolupament sostenible.

Un dels accessos més senzills és pel “Camí del riu”: Ctra. de San Antonio de Benagéber a Riba-roja del Túria (CV-336), a la segona rotonda després de passar les vies del metro.

COM ARRIBAR DES DE L’ELIANA AL PARC FLUVIAL?

El Ministeri de Medi Ambient, junt amb la Comfederació Hidrogràfica del Xúquer, desenvolupen el “Projecte Parc Fluvial del Túria, entre Vilamarxant i Quart de Poblet” amb l’objecte de posar en valor l’entorn ambiental del riu Túria i fomentar així el seu ús per part dels ciutadans.

No recol·lectes espècies animals o • vegetals, fongs, fòsils, parts d’aquestos o qualsevol altre element de l’espai natural. Observa les plantes sense trencar-les; no les arranques.Fes atenció als animals sense molestar-• los amb sorolls, aparells de so a un volum elevat, llums ni cap altre medi estrany per a ells. No alteres els seus nius, madrigueres o llocs de repòs. Escolta els sons naturals, molt més nombrosos i interressants del que les nostres oïdes, acostumades a l’enrenou, poden percebre en un primer moment.El gos, dus-lo sempre lligat, ja que pot • molestar a la fauna.No hi deixes cap animal ni vegetal, • encara que no siga una espècie exòtica: pot tractar-se d’exemplars no específics d’eixe indret i, per tant, susceptibles de desplaçar als autòctons.No t’enfiles als arbres monumentals • o xafes les seues arrels; tracta’ls respectuosament, doncs són éssers vells i sensibles.No faces graffitis, escriptures o • incissions damunt de cap element natural o artificial del parc. La millor petjada que hi podem deixar és que no es note el nostre pas per eixe lloc.Respecta el camí i les senyals; no • prengues dreceres: faràs un gran favor a l’ecosistema.

Evita deteriorar els bancals o les • construccions. Respecta el patrimoni històric-cultural.No llences cap tipus de residu, inclòs el • fem orgànic. Guarda les deixalles fins que trobes una paperera o contenidor. Si és possible, deixa el lloc més net del que l’has trobat, recollint elements estranys a l’espai i deixant-los als contenidors.Estaciona el teu vehicle a motor sols als • punts autoritzats, i camina: coneixeràs millor el Parc i gaudiràs del silenci i els sons propis de la natura. Si vas en bici, respecta a la resta d’usuaris del camí i no sobrepasses la velocitat de 20 km/hora.Cuida les fonts, no les contamines • –l’aigua és el nostre bé més preciat-. No llaves la roba o les eines de cuina en llacs, rius o basses i molt menys utilitzes sabó o detergent químic.No acampes a zones on no estiga • expressament autoritzat.No encengues foc. Procura no fumar • fora de les árees recreatives: respira aire pur.No alteres els usos agrícoles i ramaders • tradicionals, ja que són el mitjà de vida per a moltes persones. No entres a propietats privades o camps conreats, no obrigues tancats, portes ni valles.

Bones pràctiques als Espais Naturals Protegits

El Parc Fluvial transcorre per dins del perímetre de protecció del Parc Natural del Túria. Si el visites, recorda que es tracta d’un espai protegit d’alt valor que cal conservar.

Actualment es troba en fase de cons-trucció el Jardí Hort de les Taules, un parc urbà de 28.000 m2, a partir de la recu-peració d’un espai estretament vinculat al patrimoni cultural local: aquest jardí s’ubica a un terreny que històricament fou d’horta, transformat amb posterio-ritat en explotació citrícola, i l’estructura del qual encara conserva les terrasses en forma de taules de conreu.

El sistema de rec mitjançant sèquies i a manta es restaurarà per fer circular l’aigua com element lúdic i ornamental, instal·lant-se un sistema de rec localitzat (goteig) per a la vegetació, que submi-nistrarà aigua de qualitat B procedent de la planta desnitrificadora, a l’objecte fer un ús eficient dels recursos hídrics.

El jardí, que a banda del mobiliari habitual en un parc també comptarà amb un mirador que oferirà unes vis-tes privilegiades de la Serra Calderona, una zona de jocs infantils i serveis pú-blics, serà completament accessible per a persones amb mobilitat reduïda. Així mateix, està prevista la col·locació d’una valla perimetral que delimite el re-cinte i permeta una regulació de l’accés al mateix.

Aquest parc, la inversió del qual ascendeix a un milió d’euros, esdevindrà un espai de biodiversitat que enriquirà el paisatge urbà, oferint nous escenaris per al joc, l’encontre o la reflexió i contribuïnt a una millor convivència ciutadana.

+ INFORMACIÓ SOBRE EL PARC NATURAL DEL TÚRIA AL WEB DE LA CONSELLERIA DE MEDI AMBIENT, AIGUA, URBANISME I HABITATGE:

www.cma.gva.es

Page 5: Biodiversitat als espais naturals, parcs i jardins de l’Eliana · dels espais urbans com a requisit indefugible per afavorir una convivència harmònica. Ara bé, la planificació

Revista Ambiental de l’Eliana

5

El Sistema d’Indicadorsde Sostenibilitat de L’Eliana

Amb aquesta sisena revisió del Sistema d’Indicador comença a evidenciar-se l’evolució a mig i llarg termini d’algunes variables (consum d’aigua, generació de residus urbans, índex de motorització, entre d’altres) que resulten essencials per avaluar el progrés de l’Eliana en termes de desenvolupament humà ambientalment sostenible. Com cada any, es realitza en primer lloc una breu comparativa amb valors d’altres ciutats que al seu torn actualitzen periòdicament els seus respectius sistemes d’indicadors i que per tant disposen de dades similars, la qual cosa permet contextualitzar la realitat de l’Eliana en un marc referencial supramunicipal.

Als fulls centrals, apareixen els valors d’un grup representatiu d’indicadors obtinguts a l’última revisió del sistema, agrupats en els seguents blocs: territori, mobilitat, consum, emissions, economia i ciutadania.

Taxa de motorització 70,34 veh/100 hab (2008)

La proporció de vehicles en funció de la població ha crescut respecte l’any 2007 (70 vehicles per habitant), si bé cal destacar que l’augment ha estat molt moderat. Aquest valor, però, continua sent significatiu, i reflexa el predomini de l’ús del cotxe en la definició del model de mobilitat local.

Torrent61,4 veh/100 hab (2008)

València64,4 veh/100 hab (2008)

Màlaga85 veh/100 hab (2008)

Font d’informació: Instituto Valenciano de Estadística; Indicadores de Sostenibilidad de Málaga,www.omau-malaga.com

Consum d’aigua per habitant 223 L/hab/día (2008)

Tot i que el consum mitjà d’aigua per habitant i dia a l’Eliana es situa prou per damunt de les xifres registrades a les ciutats sobre les que es disposen dades comparatives, s’ha de tenir en consideració que aquest indicador ve experimentant un marcat descens al llarg dels darrers anys.

Barcelona169,9 L/Hab./dia (2008)

Màlaga114 L/Hab./dia (2008)

Vitòria119 L/Hab./dia (2008)

Font d’informació: Informe Indicadores 21 (Barcelona); Agenda 21 Boletín 2009 (Vitoria) www.vitoria-gasteiz.org; Indicadores de Sostenibilidad de Málaga www.omau-malaga.com

Consum dòmestic d’electricitat 2.627 Kwh/hab/any (2008)

La quantitat d’energia elèctrica consumida a les llars del municipi presenta una ten-dència estable, que es sitúa en uns nivells superiors a la mitjana de les ciutats amb què s’estableixen comparatives.

Burgos1.296 Kwh/hab/any (2008)

Vitòria1.220 Kwh/hab/any (2008)

Sant Sebastià1.300 Kwh/hab/any (2008)

Font d’informació: Agenda 21 Boletín 2009 (Vitoria) www.vitoria-gasteiz.org; www.agenda21donostia.com (panel de indicadores), Análisis de los Indicadores de Sostenibilidad 2009 (Ayuntamiento de Burgos)

Generació diaria de residus a L’Eliana

1,16 Kg/hab.dia (2008)(sense restes de poda) 1,89 Kg/hab. dia (2008)

La generació de residus diaris per habitant ha descendit; al llarg de l’any 2007 cada ciutadà de l’Eliana produïa 1,98 kilos de residus al dia. Si no comptabilitzem els resi-dus derivats de les podes, este valor es reduïx fins a 1,22 quilos per habitant i dia.

Barcelona1,53 Kg/hab.dia (2008)

Vitòria1,07 Kg/hab.dia (2008)

Màlaga1,44 Kg/hab.dia (2008)

Font d’informació: Informe Indicadores 21 (Barcelona); Agenda 21 Boletín 2009 (Vitoria) www.vitoria-gasteiz.org; Indicadores de Sostenibilidad de Málaga www.omau-malaga.com

Soroll als principals carrers 61,6 Leq, (valor mitjà 2009)

Els resultats de l’estudi acústic que cada any duu a terme expressament l’Universitat Politècnica de València a les principals vies de l’Eliana evidencien uns elevats nivells de qualitat ambiental pel que fa al soroll, ja que el màxim que fixa la normativa vigent en aquesta màteria com “objectiu de qualitat” és de 65 Leq.

Font d’informació: Indicadores de Sostenibilidad de Málaga www.omau-malaga.com

Málaga64,6 Leq, (valor mitjà 2007)

Vehi

cles

per

10

0 h

abit

ants

Litr

es d

’aig

ua p

er h

abit

ant i

dia

Kw

h pe

r hab

itat

n i a

ny

Kg.

per

hab

itan

t i d

ia

Leq

Page 6: Biodiversitat als espais naturals, parcs i jardins de l’Eliana · dels espais urbans com a requisit indefugible per afavorir una convivència harmònica. Ara bé, la planificació

6

Els nostres indicadors...Indicador Què mesura? Tendència

desitjada Evolució registrada Iniciatives municipals

SUPERFÍCIE MUNICIPAL D’INTERÉS NATURAL AMB PROTECCIÓ % de superfÍcie protegida respecte a la superfície total del municipi <>2007 3,6%

2008 3,6%

2009 3,6%

OCUPACIÓ URBANA DEL SÒL % de la superfície total que es troba ja urbanitzada o que és urbanitzable <>2007 96,4%

2008 96,4%

2009 96,4%

CARRERS PER A VIANANTS % de xarxa viària amb limitacions per a la circulació de vehicles a motor >2007 0,13%

2008 0,13%

2009 0,38%

ÚS DEL TRANSPORT COL·LECTIU Mitjana diària d’usuaris de les línies d’autobús i tren per cada 1000 habitants. >2007 51,88 ‰

2009 56,45 ‰

OBSTACLES ARQUITECTÒNICS ELIMINATS Nº d’obstacles eliminats a la via pública (escalons, desnivells, ...) >2007 42

2008 44

CONSUM D’AIGUA Volum mitjà d’aigua consumida per habitant i dia. <2007 243 L / hab.dia

Construcció de la Planta Desnitrificadora i posada en funcionament• Associades a la Planta Desnitrificadora, inversions en la xarxa de distribució principal d’aigua per a la millora del seu rendiment• Millora de la capacitat dels dipòsits i regulació de la xarxa d’aigua potable• Millora de l’eficiència energètica mitjançant la instal·lació de luminàries de baix consum a edificis i, • a l’enllumenat públic, de làmpades de vapor de sodi (Montealegre i El Paraíso), programadors astronòmics i reductors de fluxeInstal·lació de Pannells Solars a la Planta Desnitrificadora• Organització de les X Jornades Socioambientals de l’Eliana i edició de la revista ambiental El Pi • per posar en valor els espais i jardins de l’Eliana

2008 223 L / hab.dia

2009 235 L / hab.dia

CONSUM DOMÈSTIC D’AIGUA Volum total d’aigua que es consum a les llars de l’Eliana. <2007 866.065 m³

2008 857.100 m³

2009 871.712 m³

CONSUM MUNICIPAL D’AIGUA Volum total d’aigua consumida a les dependències municipals. <2007 203.104 m³

2008 218.538 m³

2009 229.616 m³

CONTAMINACIÓ DE L’AIGUA PER NITRATS % de mesures del nivell de nitrats que sobrepassen els límits <2007 92,6 %

2008 91,7 %

2009 100 %

REUTILITZACIÓ D’AIGUA Volum d’aigua no potable utilitzada per a ús públic (neteja de carrers, jardins...) >2007 0 L.

2008 0 L.

2009 0 L.

CONSUM ENERGÈTIC Consum total d’energia (electricitat, gas natural i derivats del petroli) per habitant <2007 1,12 Tep/hab/any

2008 1,26 Tep/hab/any

ESTALVI ENERGÈTIC A L’ENLLUMENAT PÚBLIC Nº de quadres de control astronòmic i reductors de fluxe >2007 62

2008 63

CONSUM MUNICIPAL D’ENERGIA Quantitat d’energia consumida per a ús públic <2007 429,40 Tep/any

2008 457,71 Tep/any

2009 439,99 Tep/any

CONTAMINACIÓ DE L’AIRE % dels dies a l’any en què es registra una qualitat del aire millorable o deficient. <>2007 0%

Implantació de paviment fonoabsorbent en l’Avgda de les Delícies• Control pel Departament d’Activitats de l’aillament acústic en vivendes i locals comercials• Realització de l’Estudi Anual sobre Camps Electromagnètics i Nivell Sonor al municipi• Seguiment de la implantació del Pla Zonal de Residus, desenvolupament de les instal·lacions•

2008 0%

GENERACIÓ DIÀRIA DE RESIDUS URBANS Quantitat de residus generats per habitant i dia. <2007 1,98 Kg/ hab.dia

2008 1,89 Kg/ hab.dia

2009 1,80 Kg/ hab.dia

RECOLLIDA SELECTIVA DE RESIDUS URBANS % de residus que es dipositen correctament als contenidors corresponents. >2007 46,72%

2008 47,25%

2009 47,61%

RESIDUS LLANÇATS SENSE TRACTAR A ABOCADORS % de residus eliminats en abocador sense un tractament previ <> 2007 0%

2008 0%

2009 0%

PRESÈNCIA DE CAMPS ELECTROMAGNÈTICS Nivell de Tesles (Estudi realitzat per la Universitat Politècnica de València) <> 2007 Inferior al límit legal

2008 Inferior al límit legal

2009 Inferior al límit legal

PRESSUPOST MUNICIPAL EN GESTIÓ AMBIENTAL Pressupost municipal total corresponent a gestió ambiental >2007 4.597.000 euros

Desenvolupament del Pla de Modernització Municipal• Homologació de la Torre del Virrei com Centre Formatiu• Momologació de l’Escola Taller com Taller d’Ocupació• Gestió de la Borsa d’Ocupació des de l’Agència d’Ocupació i Desenvolupament Local• Accés a subvencions per al foment de l’ocupació local (EMCORP, ...)• Gestió de la posada en marxa del Pla de Comerç Local•

2008 3.970.000 euros

DESPESA PÚBLICA EN EDUCACIÓ SOCIOAMBIENTAL % del pressupost municipal destinat a les actuacions d’educació socioambiental. >

2007 0,43%

2008 0,38%

TAXA D’ATUR % de població en edat laboral en situació de desocupació. <2007 2,4%

2008 3%

PROPORCIÓ DE DONES DESOCUPADES Quantitat de dones desocupades per cada 100 homes desocupats. <2007 128 dones / 100 homes

2008 123 dones / 100 homes

2009 104 dones / 100 homes

GRADUATS EN ENSENYAMENT SECUNDARI % d’estudiants que han finalitzat la ESO durant el corresponent any acadèmic. >2007 75,76%

Reunions periòdiques del Consell de Participació Ciutadana, Consell dels Xiquets i Foro de l’Agenda 21• Desenvolupament d’activitats des del Centre de Recursos del Voluntariat• Habilitació de nous espais per a l’educació musical a la Casa de la Música• Construcció de la pista d’Skate•

2008 76,07%

2009 57,69%

FUNCIONAMENT ÒRGANS DE PARTICIPACIÓ Continuïtat en les reunions pels principals òrgans de participació ciutadana >2007 21 reunions/any

2008 23 reunions/any

ASSOCIACIONISME AL MUNICIPI Nombre d’associacions al municipi. >2007 25

2008 28

PERCEPCIÓ DE LA QUALITAT DE VIDA Valoració ponderada de l’enquesta ciutadana de percepció de la qualitat de vida >2008 5,3

2009 4,6

GRAU D’EXECUCIÓ DEL PLA D’ACCIÓ SOCIOAMBIENTAL (PASA) % d’accions del PASA que s’han executat o es troben en fase de execució. >2007 61,54%

2008 66,67%

2009 66,67%

Construcció del Jardí Hort de Les Taules.• Tramitació ambiental del Projecte d’Adecuació • del Barranc de Mandor prèvia a la licitació.Posada en marxa de noves contrates de manteniment • de Jardins Públics.Participació a la Junta Rectora del Parc Natural del Túria.•

Posada en valor del Parc Natural del Túria entre els ciutadans • de L’Eliana, mijtançant accions de sensibilització.Actuacions preventives i curatives frront a la plaga • del morrut roig en palmeres.Aprovació d’Ordenança municipal de protecció de l’arbrat i zones • verdes municipals a l’Eliana. Catàleg d’arbres d’interés local

Peatonalització i millora d’accessibilitat a la Plaça • del País Valencià i adjacentsReurbanització amb millora d’accessibilitat a Avgda. de les Delícies.• Millora de l’accessibilitat i revalorització de l’espai públic urbà a • Avgda. De la Generalitat, c/ Yátova, C/ Guillén de Castro i Torre del Virrei

Millora de l’accessibilitat: reparació de voreres • en urbanitzacions de la zona Nord i Sud de l’ElianaRepavimentació de nombrosos carrers del terme• Aprovació del Document Director del Pla de Mobilitat • i incorporació d’indicadors al P.A.S.A.Campanyes d’Educació Vial (Policia Local)•

Page 7: Biodiversitat als espais naturals, parcs i jardins de l’Eliana · dels espais urbans com a requisit indefugible per afavorir una convivència harmònica. Ara bé, la planificació

Revista Ambiental de l’Eliana

7

... i els nostres resultatsIndicador Què mesura? Tendència

desitjada Evolució registrada Iniciatives municipals

SUPERFÍCIE MUNICIPAL D’INTERÉS NATURAL AMB PROTECCIÓ % de superfÍcie protegida respecte a la superfície total del municipi <>2007 3,6%

2008 3,6%

2009 3,6%

OCUPACIÓ URBANA DEL SÒL % de la superfície total que es troba ja urbanitzada o que és urbanitzable <>2007 96,4%

2008 96,4%

2009 96,4%

CARRERS PER A VIANANTS % de xarxa viària amb limitacions per a la circulació de vehicles a motor >2007 0,13%

2008 0,13%

2009 0,38%

ÚS DEL TRANSPORT COL·LECTIU Mitjana diària d’usuaris de les línies d’autobús i tren per cada 1000 habitants. >2007 51,88 ‰

2009 56,45 ‰

OBSTACLES ARQUITECTÒNICS ELIMINATS Nº d’obstacles eliminats a la via pública (escalons, desnivells, ...) >2007 42

2008 44

CONSUM D’AIGUA Volum mitjà d’aigua consumida per habitant i dia. <2007 243 L / hab.dia

Construcció de la Planta Desnitrificadora i posada en funcionament• Associades a la Planta Desnitrificadora, inversions en la xarxa de distribució principal d’aigua per a la millora del seu rendiment• Millora de la capacitat dels dipòsits i regulació de la xarxa d’aigua potable• Millora de l’eficiència energètica mitjançant la instal·lació de luminàries de baix consum a edificis i, • a l’enllumenat públic, de làmpades de vapor de sodi (Montealegre i El Paraíso), programadors astronòmics i reductors de fluxeInstal·lació de Pannells Solars a la Planta Desnitrificadora• Organització de les X Jornades Socioambientals de l’Eliana i edició de la revista ambiental El Pi • per posar en valor els espais i jardins de l’Eliana

2008 223 L / hab.dia

2009 235 L / hab.dia

CONSUM DOMÈSTIC D’AIGUA Volum total d’aigua que es consum a les llars de l’Eliana. <2007 866.065 m³

2008 857.100 m³

2009 871.712 m³

CONSUM MUNICIPAL D’AIGUA Volum total d’aigua consumida a les dependències municipals. <2007 203.104 m³

2008 218.538 m³

2009 229.616 m³

CONTAMINACIÓ DE L’AIGUA PER NITRATS % de mesures del nivell de nitrats que sobrepassen els límits <2007 92,6 %

2008 91,7 %

2009 100 %

REUTILITZACIÓ D’AIGUA Volum d’aigua no potable utilitzada per a ús públic (neteja de carrers, jardins...) >2007 0 L.

2008 0 L.

2009 0 L.

CONSUM ENERGÈTIC Consum total d’energia (electricitat, gas natural i derivats del petroli) per habitant <2007 1,12 Tep/hab/any

2008 1,26 Tep/hab/any

ESTALVI ENERGÈTIC A L’ENLLUMENAT PÚBLIC Nº de quadres de control astronòmic i reductors de fluxe >2007 62

2008 63

CONSUM MUNICIPAL D’ENERGIA Quantitat d’energia consumida per a ús públic <2007 429,40 Tep/any

2008 457,71 Tep/any

2009 439,99 Tep/any

CONTAMINACIÓ DE L’AIRE % dels dies a l’any en què es registra una qualitat del aire millorable o deficient. <>2007 0%

Implantació de paviment fonoabsorbent en l’Avgda de les Delícies• Control pel Departament d’Activitats de l’aillament acústic en vivendes i locals comercials• Realització de l’Estudi Anual sobre Camps Electromagnètics i Nivell Sonor al municipi• Seguiment de la implantació del Pla Zonal de Residus, desenvolupament de les instal·lacions•

2008 0%

GENERACIÓ DIÀRIA DE RESIDUS URBANS Quantitat de residus generats per habitant i dia. <2007 1,98 Kg/ hab.dia

2008 1,89 Kg/ hab.dia

2009 1,80 Kg/ hab.dia

RECOLLIDA SELECTIVA DE RESIDUS URBANS % de residus que es dipositen correctament als contenidors corresponents. >2007 46,72%

2008 47,25%

2009 47,61%

RESIDUS LLANÇATS SENSE TRACTAR A ABOCADORS % de residus eliminats en abocador sense un tractament previ <> 2007 0%

2008 0%

2009 0%

PRESÈNCIA DE CAMPS ELECTROMAGNÈTICS Nivell de Tesles (Estudi realitzat per la Universitat Politècnica de València) <> 2007 Inferior al límit legal

2008 Inferior al límit legal

2009 Inferior al límit legal

PRESSUPOST MUNICIPAL EN GESTIÓ AMBIENTAL Pressupost municipal total corresponent a gestió ambiental >2007 4.597.000 euros

Desenvolupament del Pla de Modernització Municipal• Homologació de la Torre del Virrei com Centre Formatiu• Momologació de l’Escola Taller com Taller d’Ocupació• Gestió de la Borsa d’Ocupació des de l’Agència d’Ocupació i Desenvolupament Local• Accés a subvencions per al foment de l’ocupació local (EMCORP, ...)• Gestió de la posada en marxa del Pla de Comerç Local•

2008 3.970.000 euros

DESPESA PÚBLICA EN EDUCACIÓ SOCIOAMBIENTAL % del pressupost municipal destinat a les actuacions d’educació socioambiental. >

2007 0,43%

2008 0,38%

TAXA D’ATUR % de població en edat laboral en situació de desocupació. <2007 2,4%

2008 3%

PROPORCIÓ DE DONES DESOCUPADES Quantitat de dones desocupades per cada 100 homes desocupats. <2007 128 dones / 100 homes

2008 123 dones / 100 homes

2009 104 dones / 100 homes

GRADUATS EN ENSENYAMENT SECUNDARI % d’estudiants que han finalitzat la ESO durant el corresponent any acadèmic. >2007 75,76%

Reunions periòdiques del Consell de Participació Ciutadana, Consell dels Xiquets i Foro de l’Agenda 21• Desenvolupament d’activitats des del Centre de Recursos del Voluntariat• Habilitació de nous espais per a l’educació musical a la Casa de la Música• Construcció de la pista d’Skate•

2008 76,07%

2009 57,69%

FUNCIONAMENT ÒRGANS DE PARTICIPACIÓ Continuïtat en les reunions pels principals òrgans de participació ciutadana >2007 21 reunions/any

2008 23 reunions/any

ASSOCIACIONISME AL MUNICIPI Nombre d’associacions al municipi. >2007 25

2008 28

PERCEPCIÓ DE LA QUALITAT DE VIDA Valoració ponderada de l’enquesta ciutadana de percepció de la qualitat de vida >2008 5,3

2009 4,6

GRAU D’EXECUCIÓ DEL PLA D’ACCIÓ SOCIOAMBIENTAL (PASA) % d’accions del PASA que s’han executat o es troben en fase de execució. >2007 61,54%

2008 66,67%

2009 66,67%

Construcció del Jardí Hort de Les Taules.• Tramitació ambiental del Projecte d’Adecuació • del Barranc de Mandor prèvia a la licitació.Posada en marxa de noves contrates de manteniment • de Jardins Públics.Participació a la Junta Rectora del Parc Natural del Túria.•

Posada en valor del Parc Natural del Túria entre els ciutadans • de L’Eliana, mijtançant accions de sensibilització.Actuacions preventives i curatives frront a la plaga • del morrut roig en palmeres.Aprovació d’Ordenança municipal de protecció de l’arbrat i zones • verdes municipals a l’Eliana. Catàleg d’arbres d’interés local

Peatonalització i millora d’accessibilitat a la Plaça • del País Valencià i adjacentsReurbanització amb millora d’accessibilitat a Avgda. de les Delícies.• Millora de l’accessibilitat i revalorització de l’espai públic urbà a • Avgda. De la Generalitat, c/ Yátova, C/ Guillén de Castro i Torre del Virrei

Millora de l’accessibilitat: reparació de voreres • en urbanitzacions de la zona Nord i Sud de l’ElianaRepavimentació de nombrosos carrers del terme• Aprovació del Document Director del Pla de Mobilitat • i incorporació d’indicadors al P.A.S.A.Campanyes d’Educació Vial (Policia Local)•

Page 8: Biodiversitat als espais naturals, parcs i jardins de l’Eliana · dels espais urbans com a requisit indefugible per afavorir una convivència harmònica. Ara bé, la planificació

8

L’indicador de l’any

Parcs, jardins i zones ajardinades municipals a l’ElianaEl present indicador mesura la superfície total de parcs, jardins i zones ajardinades municipals, no incloent-se per al cálcul del valor els illots i altres jardins de les carreteres, només aquelles zones verdes urbanitzades i accessibles per al ciutadà. Com exemple, les actuacions de major envergadura realitzades als darrers anys han estat les següents:• Jardí públic Masia del Pilar (12.000 m2).• Zona verda dotacional SUZT-3/zona c/ Tuéjar (6.005 m2).• Pinada Ramón Navarrete fases I y II (9.000 y 6.000 m2, respectivament).

Cal assenyalar, així mateix, que a les Normes Subsidiàries vigents a l’Eliana, que regulen el model urbà del municipi, es troba prevista una reserva total de sòl públic per a parcs o jardins que assolirà els 15 m2/habitant, xifra que anirà consolidant-se a mesura que es desenvolupen els diferents sectors de sòl urbanitzable.

Paràmetre de càlcul(superfície de zones verdes urbanes en el municipi) / (nº de habitants)

Representació gràfica

Unitat de mesura m2/habitant Periodicitat anual Gijón (2008)10,43 m2/hab

Fonts d’informació Ajuntament de L’Eliana

Relació amb el PASA Línia estratègica 2 Málaga (2008)6,3 m2/hab

Valor 2006 6,81 m2/hab Valor 2007 7,54 m2/hab

Valor 2008 10,25 m2/hab Valor 2009 10,26 m2/hab Barcelona (2008)17,79 m2/hab

Tendència desitjada > Tendència

actual >Font d’informació: Ajuntament de l’Eliana. Àrea d’urbanisme / Medi Ambient. Indicadores de Sostenibilidad de Málaga www.omau-malaga.com; Informe Indicadors 21 (Barcelona), Informe Evolución de los Indicadores Ambientales 1998-2007 www.gijon.es

TERRITORI

L’Ajuntament de l’Eliana ha aprovat recen-tment l’ordenança municipal de protecció de l’arbrat i zones verdes municipals, en el marc de la Llei 4/2006, de 19 de maig, de la Generalitat de Patrimoni Arbori Monumental de la Comunitat Valenciana, la qual faculta als municipis per a protegir aquells exemplars que per raons biològiques, paisatgístiques, històriques, culturals o socials presenten un valor especial. L’ordenança també regula l’ús de les zo-nes verdes municipals, així com la protecció d’aquells arbres que es consideren “monu-mentals d’interés local”, siguen de titularitat pública o privada, si bé en aquest darrer cas caldrà que els propietaris hagen accedit a sig-nar un acord voluntari amb l’Ajuntament. Tots els arbres protegits formen part d’un Catàleg on s’explica, junt amb les característiques bà-siques de cada exemplar (denominació, edat i tamany, entre d’altres), les raons que li confe-reixen un especial valor o significació.Aquesta normativa contribuirà a divulgar la importància de la preservació dels arbres i dels parcs com element clau per a la con-servació de la biodiversitat així com a difon-dre els valors educatius, culturals, socials i econòmics del patrimoni verd de l’Eliana.

La nova Ordenança Municipal de

Protecció de l’Arbrat i Zones Verdes Municipals

m2

zona

ver

da/h

ab

Page 9: Biodiversitat als espais naturals, parcs i jardins de l’Eliana · dels espais urbans com a requisit indefugible per afavorir una convivència harmònica. Ara bé, la planificació

Revista Ambiental de l’Eliana

9

1. Una carrasca centenària a Montealegre que ens recorda com va ser durant molt temps aquest paisatge. 2. Els xiprers que algú va plantar fa més de 50 anys front una casa al carrer Jesuset de Praga per donar la benvinguda al visitant. 3. Pins blancs i pinyoners que fan de la Plaça d’Espanya un refugi d’ombra generosa. 4. Els quinze braços del palmito a la vora del carrer Palomar, per molts anys crescut al recer del pati d’una casa a l’Eliana. 5. Un eucalipte de vora 70 anys plantat a la antiga finca de La Guinea, avui Avinguda del Recreo. 6. La garrofera coronant una rotonda a la Avinguda Camp de Túria i parlant-nos del descans que als seus peus i enmig dels camps trobàren persones i ramats. 7. Les set palmeres majestuoses de la Plaça Jutge Miquel Comes.

8. Un llentiscle típicament mediterrani però no per això abundant als nostres jardins. 9. Dos vells xiprers que formen part de la imatge col·lectiva de l’accés a l’esglèsia. 10. El xop de la Plaça de l’Estació: una vintena de metres d’alçària a la ribera del barranc, el seu hàbitat natural. 11. Una acàcia del japó rebrotada d’un tronc de més de cent anys al Parc de la Pinada. 12. La palmera washingtònia de la Torre del Virrei, possiblement importada com llavor o planter des d’Amèrica a l’època colonial. 13. Els pins protegits als quals s’han adaptat les recents obres d’urbanització a Entrepins i que esdevenen un espai de transició fins el Parc Natural del Túria.

Arbres monumentals d’interés local de l’Eliana

Els nostres parcs i jardinsEntre els parcs, jardins i xicotets espais ajardinats, l’Eliana compta amb més de quaranta-cinc punts que conformen la xarxa de zones verdes munici-pals. Des dels 37.000 m2 de palmeres, acàcies, moreres i bosc mediterrani del Parc de la Pinada, al cor del centre urbà, fins l’ombú que trobem al jardí del carrer Immaculada, a Montesol, el conjunt d’espècies vegetals i la fauna associada a les mateixes aporten un valor afegit a l’espai urbà. Ací es troben algunes d’aquestes zones i espais verds:

1

9

5

2

10

6

3

11

7

4

12

8

13

10. Cementiri Municipal.Arbres i silenci.

4. Plaça Puzzle. Un espai dissenyat pels xiquets.

2. Rotonda en Corts Valencianes. Una glorieta singular

1. Corts Valencianes. Una avinguda ajardinada

9. Masia del Pilar.Passejada entre aromàtiques.

3. 8 de març. Un parc de proximitat.

8. Pinada Ramón Navarrete. Bosc mediterrani.

6. Plaça d’EspanyaAl recer dels pins.

7. Parc a Isadora Duncan. Per una zona comercial més verda.

5. Parc de la Pinada. El parc de tots.

El OsitoCV-35

Almassereta

Bonavista

Montesol

San Antonio

de Benagéber

Montepilar

Montealegre

Riba-roja del Túria

La Pobla de Vallbona

Avda. de les Delicies

Avd. Cam

p de Túria

Riba

-roj

a de

l Túr

ia

Centré Urbà

Línia Metrovalencia

1

2

3

45

7

6

8

9

10

Page 10: Biodiversitat als espais naturals, parcs i jardins de l’Eliana · dels espais urbans com a requisit indefugible per afavorir una convivència harmònica. Ara bé, la planificació

10

CONSELLS BÀSICSPreparacióPer optimitzar l’ús d’aigua en el reg s’ha de comprovar l’orientació dels llocs destinats a la plantació. Per a les zones orientades al sud o a l’oest s’aconsella utilitzar espècies més resistents a la sequera, mentre que l’orientació nord permetrà l’ubicació d’exemplars de zones més fresques i humides. En jardins i terrasses de nova construcció és convenient crear aljubs o altres sistemes de recollida d’aigua de pluja. Amb ells no sols s’estalvien recursos sinó que també es proporciona a les plantes aigua de millor qualitat. La instal·lació d’un sistema de goteig ajuda, així mateix, a incrementar l’eficàcia del reg. La disposició d’un llit de corfes d’arbre o de pedres en superfície reté la humitat del terreny i estalvia regs continuats.En quant a la prevenció de la salut dels exemplars, caldrà un ensabonat i rentat previs dels cossiols i jardineres per previndre possibles malalties i infeccions posteriors.

L’adob i el tractament de malaltiesAl mercat es troben diverses opcions de fertilitzants i plaguicides orgànics, molt més respectuosos amb el medi ambient que els productes convencionals. També es poden aprofitar alguns del residus quotidians generats a la llar per a l’adob de les teues plantes. Una bona pràctica és la d’escampar les restes de cafè per sobre de la terra. Igualment resulten beneficioses les corfes d’ou triturades, o la cendra de la xemeneia. Amb tot, la utilització més eficient dels residus orgànics com adob la proporcionen les compostadores.

Una planta invasora es considera aquella que, a més de ser exòtica, creix de manera ràpida i vigorosa, es propaga fàcilment per llavor o restes vegetals, té capacitat d’adaptar-se a una diversitat d’ambients i condicions de cultiu, i manca de competidors naturals. Els seus efectes en el medi natural són negatius, ja que desplacen a les espècies autòctones i trenquen l’equilibri dels ecosistemes.Per evitar-les, cal decantar-se per un tipus de jardineria que prime les espècies autòctones mediterrànies i les de cultiu tradicional. A l’hora de triar espècies de

fora, cal incorporar aquelles que siguen híbrides o estèrils.Una concepció dinàmica del jardí a llarg termini, amb l’assumpció del canvi d’aspecte de cada espècie al llarg de l’any, i no com una estampa fixa, estalviarà la reposició constant de plançons, i per tant, minorarà el risc d’introducció d’espècies invasores.Podràs trobar informació més detallada en la següent adreça de la Conselleria de Medi Ambient: www.cma.gva.es/comunes_asp/documentos/agenda/cas/62666-JARDINERIA_LIBRO.pdf

Per fer compost es poden aprofitar les restes vegetals del jardí i de casa en compte de llençar-los al fem. El compost és un adob orgànic de molt bona qualitat. Per produir-lo, tan sols cal disposar d’un espai on magatzemar les restes, si bé resulta més còmode utiilitzar un calaix de fusta o un compostador prefabricat dels que se’n comercialitzen, amb diferents materials i tamanys. Aquest compostador pot situar-se directament sobre el terra, aconsellant-se que no estiga massa lluny de la cuina quan això siga possible. També, és recomanable que es trobe a llocs d’ombra, ja que l’excés de sol pot ressecar la matèria en procés de fermentació.A banda del compostador, seran necessàries ferramentes per voltejar, tisores de poda per tallar branques i una pala per extraure el compost elaborat.També és molt recomanable disposar d’una màquina biotrituradora per a les branques grosses que no es puguen tallar amb les tisores.

Respecte al que pot dipositar-se per fer compost, s’indiquen tot seguit alguns exemples: fulles, gespa, restes d’hortalissa, branques triturades, cendres, restes de café o té, infusions, corfes d’ou, fruites, verdures, iogurts, taps de suro, paper de cuina, etc. Per contra, s’ha d’evitar emprar matèries com carn, ossos i peix,

grans quantitats de vegetals en fase de putrefacció, excrements (duen agents patògens), cendres de fusta tractada o aglomerada (les coles i barnissos poden ser tòxics) i, per descomptat, qualsevol material no orgànic o no biodegradable (plàstic, vidre, etc...).

ESPÈCIES INVASORES: COM EVITAR-LES

COMPOSTAR A CASA

MORRUT ROIGEncara no sabem per què les nostres palmeres resulten vulnerables a l’atac d’este insecte. Es barallen des de causes relacionades amb el canvi climàtic, fins a teories relacionades amb el debilitament genètic d’esta espècie originaria d’Àfrica.El que és ben cert és que cal actuar si no volem vore desaparèixer un del elements iconogràfics del paisatge valencià. Per això, l’Ajuntament de l’Eliana ha publicat un full informatiu sobre el morrut roig en palmeres, que reproduïm a continuació:

Cóm puc saber si la meua palmera està infectada?Si s’aprecien els següents símptomes:• Sorolls a la palmera.• Part inferior de la palmera separada de la part superior.• Galeries a la base de les palmes.• Palmeres afectades a l’entorn.• Caiguda anormal de palmes.

¿Es pot fer alguna cosa per curar la palmera?Inclòs a les fases avançades, un tractament continuat (cada 30/45 dies) pot sanar la palmera, al permetre l’aparició d’un nou ull de creixement.Tant l’actiu IMIDACLOPRID 20% (en les seues diferents marques comercials) com el tractament amb nematods solen ser útils, encara que s’aconsella adreçar-se a una empresa especialitzada per obtenir un diagnòstic de cada cas i informació específica sobre el tractament a aplicar.

GESTIÓ MUNICIPAL DE RESIDUS DE JARDINERIAL’Ajuntament de L’Eliana aposta per la valorització de les restes vegetals generades a jardins públics i privats del municipi, procurant la seua arreplegada selectiva per fer compost, i aprofitar el potencial d’este material, que d’altra manera, repercutiria negativament en el medi.En el nostre cas s’ha disposat un sistema de recollida porta a porta de les restes vegetals. A tal fi, cal deixar els residus (poda, no tala) en bossa tancada o en garbes lligades fins a un metre i 15 kilos de pes en la porta del domicili.La informació sobre la recollida per àrees i zones es conté en la pàgina web de l’ajuntament, concretament a:http://www.leliana.es/rsu/restes.vegetals.php

Claus per a dissenyar i gestionar jardins més sostenibles

Malephora Crocea, (espècie invasora)Aptenia Lancifolia (espècie invasora)

Acacia Saligna (espècie invasora)

Lonicera japonica, (espècie invasora)

Page 11: Biodiversitat als espais naturals, parcs i jardins de l’Eliana · dels espais urbans com a requisit indefugible per afavorir una convivència harmònica. Ara bé, la planificació

Revista Ambiental de l’Eliana

11

FES HORTETA AMB LA TEST-CULTURAEl cultiu en casa dels nostres propis aliments es constitueix com una garantia afegida a la qualitat oferida pels productes provinents de l’agricultura ecològica.La tradició hortícola de la nostra terra fa que puguem preguntar als majors moltes de les pràctiques a aplicar als horts més tradicionals cultivats a terra. Però no són pocs els habitants d’entorns urbans que han incorporat els coneixements d’eixa mateixa herència al cultiu en balcons i terrasses dels edificis. És el que ha vingut a denominar-se test-cultura.D’esta manera, les verdures per a les nostres amanides, sopes i putxeros podem criar-les en tests, jardineres i taules de cultiu.Cal tenir en compte que els sostrats de cultiu en esta modalitat hortícola han de ser més lleugers i esponjosos que les terres de cultiu a l’aire lliure, per tal d’afavorir l’aireig de les arrels i alleugerir el pes sobre balcons, terrats i teulades. Una barreja de turba i materials porosos resulta una bona opció.El sistema de reg localitzat amb mànegues i degoters connectats a un programador permet una hidratació regular, còmoda i efectiva que facilita el bon desenvolupament dels distints cultius.Amb estes indicacions i una miqueta de dedicació podem destapar a la nostra mateixa llar l’instint llaurador que portem més endins.Pots trobar més informació a les següents adreces web:www.macetohuerto.com www.horturba.com www.terra.org/html/s/rehabilitar/jardin/ http://articulos.infojardin.com/huerto/Huerto_en_jardin_pequeno.htm

SOBIRANIA ALIMENTÀRIALa sobirania alimentària és el dret que té tot poble i país a garantir la pròpia alimentació de manera suficient, sana, i lligada a les seves tradicions culturals i als mercats locals.Les associacions partidàries hi pretenen configurar la sobirania alimentària en un principi alternatiu al lliure mercat de les exportacions de productes agrícoles dependents d’interessos no sempre adreçats a l’alimentació de tota la població mundial per mig de l’autoabastiment de cada comunitat.A més, es defensa l’intercanvi de productes sota les premisses del Comerç Just.

Més informació a: http://xarxaconsum.net/

CLARS I OSCURS DE LES BOSSES DE FÈCULAHem vist com des de fa uns mesos, les grans superfícies comercials han prescindit de la bossa de plàstic d’un sol ús, per apostar per un sistema que assegura una minva en la producció de residus, a través de reutilització de bosses de tela o ràfia, i l’ús de bosses fabricades a partir de matèries renovables com la creïlla o la dacsa.L’avantatge de l’ús d’estes últimes és que són biodegradables, ja que es descomponen en el medi en menys de 180 dies.Per contra, resulten més cares, i la seva fabricació massiva pot provocar una pujada en els preus dels aliments que suporten la seua fabricació. Per la qual cosa, caldrà insistir en l’ús de la referida bossa reutilitzable de tela o ràfia, però també en la tornada al tradicional cabaç de palma o espart, a la canastra de vimen, o al carret de la compra de tota la vida.

LLAVORS D’ACÍHas sentit parlar alguna vegada de l’agrodiversitat? Sabies que també hi ha espècies agrícoles considerades autòctones?Els nostres avantpassats cultivaven varietats peculiars de tomaques, carabasses, lletugues i altres moltes espècies que, per haver-se transmès les seues llavors de generació en generació, resultaven les més adaptades al medi i les més adhients per cuinar els plats propis de la nostra gastronomia.La supervivència d’eixa cadena de transmissió de llavors tradicionals s’ha vist amenaçada per la irrupció en el mercat d’altres classes de llavors més orientades a l’ homogeneïtzació dels productes finals i a la seua producció industrial.Per continuar la tasca dels llauradors d’abans, i per salvaguardar la riquesa varietal de les espècies agrícoles dins del marc de l’agricultura ecològica, treballa l’associació Llavors d’ací, que promou jornades periòdiques de conscienciació i intercanvi de llavors tradicionals.

Més informació a: www.llavorsdaci.org/

LA LLUITA ECOLÒGICA CONTRA LES PLAGUES I MALALTIES DE LES PLANTESA continuació proporcionem una guia per la lluita contra plagues i malalties més comuns de les nostres plantes, sota criteris de mínima afecció sobre el medi ambient. Al mercat hi ha productes amb garantia ecològica, però ací ens centrem en remeis més ca-solans de fàcil aplicació i que poden resultar efectius en la prevenció i en casos d’afecció lleu.

PLAGA/ MALALTIAPREVENCIÓ I/O TRACTAMENT RESPECTUÓS AMB EL MEDI AMBIENT

ARANYA ROJA Polvorització de la planta amb infusió d’ortigues.• Polvorització de la planta amb aigua en la que s’han diluït • falagueres.

CARAGOLS I BAVOSES

Arreplegada a mà.-Brou de caragols bullits escampat • sobre el terreny amb una arruixadora.

COTXINILLES, COTONET

Aplicació amb pinzell d’una dissolució en un litre d’aigua • tèbia d’una cullerada d’alcohol i altra de sabó neutre.

FORMIGUES Plantació d’espècies repel·lents, com l’espígol o la menta.• Abocar en el formiguers aigua molt calenta o col·locar • trampes de mel.

INSECTES DEL SÒL Airejar sovint el terreny.• Disposar tests soterrats fins a les vores amb aigua i oli al • fons, on s’ofegaran.

MOSCA BLANCA Determinades plantes espanten la mosca blanca: és el • cas de les espècies aromàtiques, clavellines xineses o el tabac ornamental.

OIDIUM o MALATIA DE LA CENDRA

Plantació d’alls al peu de les espècies més susceptibles • (fruiters i rosers)Escampament pols de llavor de mostassa blanca.•

PULGÓ o POLL Polvorització amb aigua sabonosa.• Polvorització amb barreja dissolta en un litre d’aigua de • dos cullerades de sabó neutre, dos d’alcohol de 90º i mig got d’aigua en el que s’han deixat macerar 3 ó 4 puntes de cigarret, ben filtrat.Polvorització amb una infusió feta a base d’ortigues.•

RATOLINS I DEMÉS ROSEGADORS

Plantació d’espècies l’olor de les quals no suporten, com • la fritilaria, l’all, l’eufòrbia, el narcís o el gira-sol.Disposició en els passadissos per on corren de les • mateixes espècies, i també branques de tuia, fulles d’avellaner o caps de peix.

Un dels models comercialitzats (www.leopoldobcn.com)

Page 12: Biodiversitat als espais naturals, parcs i jardins de l’Eliana · dels espais urbans com a requisit indefugible per afavorir una convivència harmònica. Ara bé, la planificació

Creació d’un Hort Urbà al jardí públic de la Masia del PilarDes de l’Ajuntament de l’Eliana et proposem a la possibilitat de descobrir o millorar les teues habilitats hortícoles, a través d’un programa municipal per a la creació, als terrenys condicionats al jardí públic de la Masia del Pilar, una horta feta pels ciutadans amb l’ajuda d’un equip de monitors.

Periòdicament els participants rebran formació sobre les tècniques tradicionals de conreu i seran assistits pels monitors en les tasques habituals de manteniment de l’hort.

Els participants podran accedir als horts, realitzar els treballs que pertoquen i, per descomptat, gaudir de la collita, sempre respectant les tècniques i maneres de procedir apreses i el caràcter ecològic dels conreus.

Si estàs interessat/da en aquesta iniciativa, contacta amb el Departament de Medi Ambient i Serveis, carrer Puríssima, 12, 2on pis, Tel. 96 275 80 30 Ext. 60/61. [email protected]

La natura et cuida, cuida-la