bibliografia de la ciutat de girona jueus i judaisme · “de la prosperitat a la crisi en els...

Arxiu Municipal de Girona

1

BIBLIOGRAFIA DE LA CIUTAT DE GIRONA Jueus i judaisme

Alberch i Fugueras, Ramon; Aragó i Masó, Narcís-Jordi. Els Jueus a les terres gironines. Quaderns de la Revista de Girona, 1. Guies. Girona: Diputació de Girona – Caixa de Girona, 1985. Alberch i Fugueras, Ramon. “Tres cultures a Girona, jueus, àrabs i cristians”. L'Abella d'Or. (Barcelona), núm. 1 (octubre 1990), p. 64-74. Alberch i Fugueras, Ramon. “Les Juifs de Gérone (Xè - XVè siècles)” Cinc siècles de vie juive à Gérone. Actes du colloque 20-21 novembre 1988. París : Editions Hispaniques, 1992. p. 23-35. Alberch i Fugueras, Ramon. Guia del Call jueu de Girona. Girona: Ajuntament de Girona – Columna, 1995. Alberch i Fugueras, Ramon. “El Call de Girona, un urbanisme medieval” La Punxa (Girona), núm. 21 (1995), p. 6-19. Monogràfic: El call de Girona Aragó i Masó, Narcís-Jordi. Girona i els jueus. Fullet. Girona: Ajuntament de Girona, 1989. Aragó i Masó, Narcís-Jordi. “El Call de Girona, una cantonada de la història” La Llibreta Magazine (Barcelona), núm. 21 (abril-juny 1990), p. 38-43. Aragó i Masó, Narcís-Jordi. “Els Fantasmes literaris de Girona” Revista de Girona (Girona), núm. 163 (març-abril 1994), p. 36-41. Aragó i Masó, Narcís-Jordi. “El Retorn dels jueus a Girona”. El Claustre. núm. 7 (novembre-desembre 2000). Assis, Yom Tov. “Nahmánides y su concepción del judaísmo” Mossé ben Nahman i el seu temps. Girona : Ajuntament de Girona, 1995. p. 77-90. Batlle i Gallart, Carme.


2

“Solución al problema de las dos sinagogas de Gerona”. Sefarad. (Madrid ; Barcelona). v. XIX (1959), p. 301-320. Batlle i Prats, Lluís; Millàs i Vallicrosa, Josep Maria. “Noticias sobre la aljama de Gerona a fines del siglo XIV” Sefarad (Madrid; Barcelona). v. V (1945), p. 131-145. Batlle i Prats, Lluís. “Judíos gerundenses en testamentarias medievales”. Anales del Instituto de Estudios Gerundenses, IV. Girona : Instituto de Estudios Gerundenses, 1949. p. 250-253. També dins David Romano , ed., Per a una història de la Girona jueva, v. I, Girona, Ajuntament de Girona, 1988, p. 388-396. Batlle i Prats, Lluís; Millàs i Vallicrosa, Josep Maria. “Un Alboroto contra el call de Gerona en el año 1331” Sefarad (Madrid ; Barcelona). v. XII (1952), p. 297-335. Batlle i Prats, Lluís. “Ordenaciones relativas a los judíos gerundenses”. Homenaje a Millàs-Vallicrosa, I. Barcelona : Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1954. p. 83-92. També dins David Romano, ed.: Per a una història de la Girona jueva, v. II, Girona, Ajuntament de Girona, 1988, p. 639-648. Batlle i Prats, Lluís; Marquès i Casanovas, Jaume. “Anacoretes de Jerusalem de pas per Girona”. II Col·loqui d'Història del monaquisme català. Poblet : Abadia de Poblet, 1972-1974, p. 311-312. Bensch, Stephen P. “La projecció regional del call de Girona al segle tretze: una visió des d’Amer i Castelló d’Empúries” Temps i espais de la Girona Jueva. Girona: Publicacions de l’Ajuntament de Girona, 2011. Col·lecció Girona Judaica, 5, p. 230-242. Blanco de la Lama, Joan; Ferrer i Juanola, Carles; Planas i Marcé, Sílvia; Villar i Torrent, Joan. “De la prosperitat a la crisi en els segles XIV i XV. La decadència i l'expulsió dels jueus”. Història de Girona, núm. 5. Girona : ADAC, 1991-2000. p. 145-180. Publicat el mes d'abril de 1994 Boadas i Raset, Joan. “The Museu d'Història dels Jueus de Catalunya”. Jewish Studies in a New Europe. Proceedings of the fith Congress of Jewish Estudies in Copenhagen 1994. Copenhagen : C. A. Reitsel A/S International, 1998. p. 580-588. Boadas i Raset, Joan; Planas i Marcé, Sílvia. “Jueus”. Presència. (Girona), núm. 1049 (abril 1992), p. 12-18. Boadas, Joan, Planas, Sílvia (dir.) Mossé ben Nahman i el seu temps.


3

Girona: Publicacions de l’Ajuntament de Girona, 1994. Col·lecció Història de Girona, 23. Boadas i Raset, Joan; Planas i Marcé, Sílvia “Jerusalem from Girona : a sixteenth-century representation of de holy city” Jewish Art, 23-24. The real and ideal Jerusalem in jewish, christian and islamic art Jerusalem: Journal of the Center for Jewish Art - The Hebrew University, 1998. p. 286-293. Broshi, Magen; Yoram, Nir-El. “Sobre l'autenticitat del segell de Mossé ben Nahman de Girona trobat a la plana d'Acre” Tamid (Barcelona). vol. 2 (1998-1999), p. 201-204. Calzada i Oliveras, Josep. “El Mosaic de la sinagoga de Beth-Alfa i el Tapís de la Creació de la Catedral de Girona”. Revista de Girona. (Girona), núm. 92 (Tercer trimestre 1980), p. 173-205. Calzada i Oliveras, Josep. “Les Sinagogues de Girona”. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, XXV-I. Homenatge a Lluís Batlle i Prats. Girona : Institut d'Estudis Gironins, 1980. p. 375-393. També dins David Romano, ed.: Per a una història de la Girona jueva, v. I, Girona, Ajuntament de Girona, 1988, p. 251-269. Canal i Roquet, Josep; Sagrera i Aradilla, Jordi; Nolla i Brufau, Josep Maria; Canal i de Diego, Eduard. Els jueus i la ciutat de Girona. Girona: Publicacions de l’Ajuntament de Girona, 1995. Col·lecció Història Urbana de Girona, 1. Canal i Roquet, Josep; Sagrera i Aradilla, Jordi; Nolla i Brufau, Josep Maria; Canal i de Diego, Eduard. “Els Jueus i la ciutat de Girona”. Intineraris d'Història local, 1 ; Plecs d'Història Local. (Barcelona), núm. 59, p. 38-39. Suplement de la revista L'Avenç, núm. 196. Canal i Roquet, Josep; Sagrera i Aradilla, Jordi; Nolla i Brufau, Josep Maria; Canal i de Diego, Eduard. La forma urbana del Call de Girona. Girona: Publicacions de l’Ajuntament de Girona, 2006. Col·lecció Història Urbana de Girona, 7. Carrera, Jordi S. Particularitats. Un passeig pel Call. Catàlegs d’Exposicions. Girona: Ajuntament de Girona - Patronat Municipal Call de Girona, 2003. Casals, Christa. “Fragmentos manuscritos hebraicos del Arxiu Municipal de Girona sobre enfermedades genitales y sus remedios: edición, traducción y glosario” Sefarad. Revista de Estudios hebraicos y sefardíes 74, 2014, pàgs. 33-74. Casanovas, Jordi. Libro de cuentas de un prestamista judío gerundense del siglo XIV. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1990.


4

Casanovas, Jordi. “Làpides de Montjuïc amb inscripcions hebraiques reutilitzades a la rodalia de Girona”. Calls. (Tàrrega), núm. 3 (1988 - 1989), p. 35-44. Chazan, Robert. “Le Rabbin Moshe Ben Nahman et la controverse de Barcelona” Cinc siècles de vie juive à Gérone. Actes du colloque 20-21 novembre 1988. Paris : Editions Hispaniques, 1992. p. 121-136. Cid Priego, Carlos. “El Caballero y la serpiente, iconografía y origen remotos de una miniatura singular del "Beato" de Girona”. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, XXX. Girona : Institut d'Estudis Gironins, 1989. p. 99-139. Cinq siècles de vie juive à Gérone. Actes du Colloque, 20-21 novembre 1988, Girona. Paris: Université de Paris-Sorbonne, Paris IV - Centre d'Etudes Catalans - Editions Hispaniques, 1992, 126 p. Thèses, mémoires et travaux. Etudes catalanes, III. Colomina, Jorge (il.). Reialme i exili: l’aventura dels jueus d’Espanya. Catàlegs d’Exposicions. Girona: Ajuntament de Girona - Patronat Municipal Call de Girona - Alliance Israélite Universelle, 2003.

Cortés i Minguella, Enric. “El Comentari d'Is 66 en un dels fragments de manuscrits descoberts recentment a l'Arxiu Diocesà de Girona” Butlletí de l'Associació Bíblica de Catalunya (Barcelona), núm. 1 (1981), p. 9-14. Cortès i Minguella, Enric. “Fragments de manuscrits hebreus i arameus descoberts de nou a l'Arxiu Diocesà de Girona”. Revista Catalana de Teologia. (Barcelona). vol. VII (1982), p. 1-56. Cortès i Minguella, Enric. “Una Poesia cabalística descondeguda i uns fragments d'Ibn Guiat procedents de l'Arxiu Diocesà de Girona”. Arxiu de Textos Catalans Antics. (Barcelona), núm. 2 (1983), p. 7-21. Cortès i Minguella, Enric. “Fragments de manuscrits hebreus i arameus descoberts de nou a l'Arxiu Diocesà de Girona. II”. Revista Catalana de Teologia. (Barcelona). vol. IX-1 (1984), p. 83-101. Cortès i Minguella, Enric. “Fragments de manuscrits hebreus i arameus descoberts de nou a l'Arxiu Diocesà de Girona. III”. Revista Catalana de Teologia. (Barcelona). vol. X (1985), p. 31-52. Dan, Joseph. “Nahmanides and the development of the concept of evil in the kabalah” Mossé ben Nahman i el seu temps. Girona : Ajuntament de Girona, 1995. p. 159-182.


5

Dienstag, Israel Jacob. “Ha-RaMBaM we-ha-RaMBaN : Bibliyograiya mu'eret = Maimònides i Nahmànides: Bibliografia crítica” Daat (Ramat Gan), núm. 27 (5751=1991), p. 125-139. Dreizik, Pablo Martín. “Notas acerca de la influencia del pensamiento filosófico de Abraham bar Hiyya en los Comentarios al Cantar de los Cantares de Ezra ben Salomon de Gerona” Mossé ben Nahman i el seu temps. Girona : Ajuntament de Girona, 1995. p. 283-293. Donat i Pérez, Lídia. “La Relació dels jueus de Girona amb la terra”. Text inèdit, 2000 Eisenfeld, Myriam (ed.). Sefer Yetzirah. El libro de la formación con sus comentarios de los cabalistas de Girona Barcelona : Obelisco , 1992 Engel, Edna. “The Sephardic scripts of the 13th-14th centuries in view of the Gerona fragments”. Materia Giudaica (Florència), núm. VI/2 (2001), p. 145-160. Escribà, Gemma; Frago, Pilar. Documents dels jueus de Girona, 1124-1595. Girona: Ajuntament de Girona, 1992 Feliu, Eduard. “El Cercle de cabalistes de Girona als segles XII-XIII”. L'Avenç. (Barcelona), núm. 81 (abril 1985), p. 62-64. Feliu, Eduard. “Quatre lletres de Mossé ben Nahman” Calls (Tàrrega), núm. 4 (1990), p. 69-93. Feliu, Eduard. “El Comentari sobre el Pentateuc de Mossé ben Nahman” Mossé ben Nahman i el seu temps. Girona : Ajuntament de Girona, 1995. p. 183-237. Feliu, Eduard. “Llibre de comptes de Jucef Zabara, col·lector del clavari de la comunitat jueva de Girona (1443)”. Tamid (Barcelona), 5 (2004-2005), p. 87-138. Feliu, Eduard. “Documents hebraicocatalans sencers o fragmentaris i addicions hebraiques en documents llatins”. Temps i espais de la Girona Jueva. Girona: Publicacions de l’Ajuntament de Girona, 2011. Col·lecció Girona Judaica, 5, p. 103-123.


6

Feliu, Eduard, “El quadern de comptes dels bancs de la Sinagoga de Perpinyà de l’any 1402”. Text inèdit, 2009 Ferrer, Joan; Martínez, Assumpta; Boix, Marc (il·lustracions). Les Nits Jueves. Llegendes de la tradició d'Israel. Girona: Publicacions de l’Ajuntament de Girona, 2005. Col·lecció Girona Judaica, 2. Fita i Colomer, Fidel. “Lápidas hebreas de Gerona”. Revista histórica latina. (Barcelona). vol. I (1874), p. 1-5 i 17-23. També dins David Romano, ed.: Per a una història de la Girona jueva, v. I, Girona, Ajuntament de Girona, 1988, p. 131-144. Fita i Colomer, Fidel. “Miliario romano e inscripciones hebreas de Gerona”. Revista Histórica. (Barcelona). III (1876), p. 135-138. També dins David Romano, ed.: Per a una història de la Girona jueva, v. I, Girona, Ajuntament de Girona, 1988, p. 145-148. Fita i Colomer, Fidel. “El Monjui de la Ciudad de Gerona y la Sinagoga y Concejo de Catellón de Ampurias”. Boletín de la Real Academia de la Historia. (Madrid). XLVIII (1906), p. 169-174. També dins David Romano, ed.: Per a una història de la Girona jueva, v. II, Girona, Ajuntament de Girona, 1988, p. 463-468. Fita i Colomer, Fidel. “Epitafios hebreos”. Revista de Ciencias Históricas. (Barcelona). II (1881), p. 57-63. També dins David Romano, ed.: Per a una història de la Girona jueva, v. I, Girona, Ajuntament de Girona, 1988, p. 149-156. Freudenthal, Gad. “The Kabbalist R. Jacob ben Sheshet of Girona: The Ambivalences of a Moderate Critique of Sicence (ca. 1240)” Temps i espais de la Girona Jueva. Girona: Publicacions de l’Ajuntament de Girona, 2011. Col·lecció Girona Judaica, 5, p. 287-301. Gay i Frias, Josep Víctor. “Recuperació del patrimoni jueu”. Crònica ; Revista de Girona. (Girona), núm. 160 (setembre-octubre 1993), p. 18-19. Gay i Frias, Josep Víctor. “El Pas dels jueus per Girona. Els anys de la II Guerra Mundial”. Girona inèdita; Butlletí del GEiEG. (Girona), núm. 445 (febrer 1994), p. 33-35. Gay i Frias, Josep Víctor. “Papers de Girona a Nova York.” Revista de Girona (Girona), núm. 186 (gener-febrer 1998), p. 10-11. Gelboin, Harry V.


7

“The Jews of medieval Gerona, Spain” Midstream. A Monthly Jewish Review, vol. XLVI, núm 5 (july-august 2000), p. 30-35. Girbal i Nadal, Enric Claudi. “Un Testamento hebreo de la Edad Media”. Revista de Gerona. (Girona). v. V (1881), p. 104-108. També dins David Romano, ed.: Per a una història de la Girona jueva, v. I, Girona, Ajuntament de Girona, 1988, p. 382-387 Girbal i Nadal, Enric Claudi. “Documentos inéditos de judíos gerundenses”. Revista de Gerona. (Girona). v. V (1881), p. 275-277 i 299-302. També dins David Romano, ed.: Per a una història de la Girona jueva, v. II, Girona, Ajuntament de Girona, 1988, p. 619-627. Girbal i Nadal, Enric Claudi. “Una Cédula en hebreo denominada Mezuzáh”. Revista de Gerona. (Girona). v. X (1886), p. 129-134. També dins David Romano, ed.: Per a una història de la Girona jueva, v. I, Girona, Ajuntament de Girona, 1988, p. 273-278. Girbal i Nadal, Enric Claudi. “Inscripción hebrea procedente de la sinagoga gerundense”. Revista de Gerona. (Girona). v. XII (1888), p. 225-229. Girbal i Nadal, Enric Claudi. “Datos inéditos para la historia de los judíos de Gerona”. Revista de Gerona. (Girona). v. XVI (1892), p. 33-43. També dins David Romano, ed.: Per a una història de la Girona jueva, v. II, Girona, Ajuntament de Girona, 1988, p. 399-409. Girbal i Nadal, Enric Claudi. “Beneficiencia judáica en Gerona: documentos inéditos Revista de Gerona. (Girona). v. XVIII (1894), p. 1-5. També dins David Romano, ed.: Per a una història de la Girona jueva, v. II, Girona, Ajuntament de Girona, 1988, p. 543-548. Girbal i Nadal, Enric Claudi. “Conversiones de judíos en Gerona y su obispado”. Revista de Gerona. (Girona). v. XVIII (1894), p. 33-37. També dins David Romano, ed.: Per a una història de la Girona jueva, v. II, Girona, Ajuntament de Girona, 1988, p. 609-613. Girbal i Nadal, Enric Claudi. Los Judíos en Gerona : Colección de noticias históricas referentes a los de esta localidad hasta la época de su expulsión de los dominios españoles; con un apéndice de documentos. Girona: Impr. Gerardo Cumané, 1870. També dins David Romano , ed.: Per a una història de la Girona jueva, v. I, Girona, Ajuntament de Girona, 1988, p. 23-114. Girbal i Nadal, Enric Claudi. “Cristianos y judíos. Episodio histórico de la Edad Media”. Revista de Gerona. (Girona). v. II (1878), p. 151-155. Recreació literària d'un document publicat en el seu llibre.


8

Guilleré, Christian. “Le Crèdit à Gérone au début du XIVe. siècle (1321-1330)” La documentación notarial y la historia, vol. II. Santiago de Compostela : Universidad de Santiago de Compostela, 1984. p. 363-379. Guilleré, Christian. “Les juifs de Gérone au milieu du XIVè siècle” Temps i espais de la Girona Jueva. Girona: Publicacions de l’Ajuntament de Girona, 2011. Col·lecció Girona Judaica, 5, p. 175-203. Hosta, Assumpció. “Patronato Municipal Call de Girona, un proyecto de desarrollo” Legado material hispanojudío. VII Curso de Cultura Hispanoamericana. Cuenca : Ediciones de la Universidad de Castilla, 1998. p. 389-393. Ionà ben Avraham de Girona. Les portes del penediment. Col·lecció Biblioteca Judaico-Catalana, 4. Girona: Ajuntament de Girona - Universitat de Barcelona, 2001. Iossef ebn Isaac ben Sambari (Barjau, M. Esperança, ed). El Séfer Divré Iossef: les cròniques de Josep. Col·lecció Biblioteca Judaico-Catalana, 3. Barcelona: Ajuntament de Girona - Universitat de Barcelona, 1996. Jacobi, Leor. “The Jewish Bookbinders of Girona” Materia Giudaica, XX-XXI (2015-2016), p. 341-348. Jacobi, Leor. “Appeals to Authority: Latin and Hebrew Drafts on a Girona Bookbinding Fragment” Materia Giudaica, XX-XXI (2015-2016), p. 349-359. Jerusalem – Girona – Jerusalem: imatges i textos entre dues ciutats. Girona: Publicacions de l’Ajuntament de Girona, 2000. Jiménez Sorroche, Xesca; Lloveras Chavero, Maria José. “Objectes materials en hàbit jueu: el cas del pati del Col·legi d’Arquitectes de Girona”. Temps i espais de la Girona Jueva. Girona: Publicacions de l’Ajuntament de Girona, 2011. Col·lecció Girona Judaica, 5, p. 67-79. Jornades d’història dels jueus a Catalunya. Actes. Girona: Publicacions de l’Ajuntament de Girona, 1987. Col·lecció Història de Girona, 4. Jueus del rei i del comte. A l'entorn de les comunitats jueves de Girona i Castellò d'Empúries. Girona: Publicacions de l’Ajuntament de Girona, 2014. Col·lecció Girona Judaica, 7. Klein, Elka.


9

Documents hebraics de la Catalunya medieval. Hebrew Deeds of Catalan Jews 1117- 1316. Girona: Publicacions de l’Ajuntament de Girona, 2004. Col·lecció Girona Judaica, 1.

La Catalunya jueva. Barcelona: Generalitat de Catalunya – Museu d’Història de Catalunya, 2002. Lanao, Pau. “El Call de Girona entre el renaixement històric i la proposta turística” Presència (Girona), núm. 645 (juliol 1984), p. 11-17. Llorens i Rams, Josep Maria. La Colección lapidaria hebraica de Sant Pere de Galligants (Girona). Guías del Museo Arqueológico de Sant Pere de Galligants, 1. Girona: Museu Arqueològic de Sant Pere de Galligants, 1994. Llop, Irene. “Les relacions entre les comunitats jueves de Vic i Girona (s. XIV)” Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 42, 2001, pàgs. 211-220. Llop Jordana, Irene. “La comunitat jueva de Girona a través de la documentació de Vic (segles XIII i XIV)” Temps i espais de la Girona Jueva. Girona: Publicacions de l’Ajuntament de Girona, 2011. Col·lecció Girona Judaica, 5, p. 257-264. Llorente, Paloma , ed. Actes del Simposi Internacional de Filosofia de l'Edat Mitjana : el pensament antropològic medieval en els àmbits islàmic, hebreu i cristià. Actes. Vic: Patronat d’Estudis Osonencs, 1996. Lloveras Chavero, Maria José “Les sinagogues de Girona, Besalú i Castelló des d’una perspectiva arqueològica” Jueus del rei i del comte. A l'entorn de les comunitats jueves de Girona i Castellò d'Empúries. Girona: Publicacions de l’Ajuntament de Girona, 2014. Col·lecció Girona Judaica, 7, p. 101-123. Loeb, Isidore. “Lápida hebrea encontrada en Gerona”. Boletín de la Real Academia de la Historia. (Madrid). XIII (1888), p. 324-326. Loeb, Isidore. “Actes de vente hébreux originaires d'Espagne”. Revue des Etudes Juives. (Paris). X (1885), p. 108-122. També dins David Romano, ed.: Per a una història de la Girona jueva, v. II, Girona, Ajuntament de Girona, p. 486-500. Loeb, Isidore. “Documentos de venta hebreos procedentes de España”. Revista de Gerona. (Girona). v. VIII (1884), p. 341-349. Loeb, Isidore. “Inscription hebraique a Girone”.


10

Revue des Etudes Juives. (Paris). v. XVII (1888), p. 149-151. Luzzati, Michele. “Ebrei originari da Girona nell’Itallia del tardo medioevo” Temps i espais de la Girona Jueva. Girona: Publicacions de l’Ajuntament de Girona, 2011. Col·lecció Girona Judaica, 5, p. 215-229. Lynn Winer, Rebeca. “Marriage, Family and the Family Business: Links betwen the Jews of Medieval Perpignan and Girona” Temps i espais de la Girona Jueva. Girona: Publicacions de l’Ajuntament de Girona, 2011. Col·lecció Girona Judaica, 5, p. 243-256. Madurell i Marimon, Josep Maria. “Jueus gironins i la seva aljama (1349 - 1498). Notes documentals”. Anales del Instituto de Estudios Gerundenses, XXII. Homenaje a Santiago Sobrequés Vidal. Girona : Instituto de Estudios Gerundenses, 1975. p. 23-49. També dins David Romano, ed.: Per a una història de la Girona jueva, v. II, Girona, Ajuntament de Girona, 1988, p. 553-580. Magdalena Nom de Déu, Joan Ramon. “A Fifteenth-Century Hebrew Manuscript from the aljama of Perpignan” Hispania Judaica Bulletin, 3 (2000), p. 145-184. Marquès i Casanovas, Jaume. “Sobre los antiguos judíos de Gerona” Sefarad (Madrid ; Barcelona). v. XXIII (1963), p. 22-35. Marquès i Casanovas, Jaume. “Los Judíos de Gerona en el siglo XI” Sefarad (Madrid; Barcelona). v. XXV, 1965, p. 49-58. Marquès i Casanovas, Jaume. “Judíos en Gerona, en el siglo XII”. Anales del Instituto de Estudios Gerundenses, XXII. Homenaje a Santiago Sobrequés Vidal. Girona : Instituto de Estudios Gerundenses, 1975. p. 1-22. També dins David Romano, ed.: Per a una història de la Girona jueva, v. II, Girona, Ajuntament de Girona, 1988; p. 439-462. Marquès i Casanovas, Jaume. “Judíos en Gerona en el siglo XIII”. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, XXV-I. Homenatge a Lluís Batlle i Prats. Girona : Institut d'Estudis Gironins, 1980. p. 283-298. També dins David Romano, ed.: Per a una història de la Girona jueva, v. II, Girona, Ajuntament de Girona, 1988, p. 469-485. Marquès i Casanovas, Jaume. “La Sinagoga situada a ponent del carrer de la Força”. Jornades d'història dels jueus a Catalunya. Actes. Girona: Ajuntament de Girona, 1990. p. 225-235. Marquès i Casanovas, Jaume. “El Metge jueu Llorenç Badós a Girona”.


11

Revista de Girona. (Girona), núm. 117 (juliol-agost 1986), p. 63-66. Marquès i Casanovas, Jaume. “Les Sinagogues de Girona”. Fires de Sant Narcís. Girona 1980. Girona : Ajuntament de Girona, 1980. p. [58-60]. Marquès i Planagumà, Josep Maria. “Judíos cabalistas gerundenses”. Revista de Gerona. (Girona), núm. 54 (Primer trimestre 1971), p. 59-60. Marquès i Planagumà, Josep Maria. “El moralista Jonàs de Girona”. Revista de Girona. (Girona), núm. 91 (Segon trimestre 1980), p. 63-66. Marquès i Planagumà, Josep Maria. “Nota sobre crèdits de jueus de Girona. 1418-1420”. Jornades d'història dels jueus a Catalunya. Actes. Girona : Ajuntament de Girona, 1990. p. 333-338. Marx, Kathy. Jews and jewish families of Girona, 1300 - 1350 : A preliminary examination USA : [s. n.] , 1999, 20 p. Masià i de Ros, Àngels. “Aportaciones al estudio del call gerundense” Sefarad (Madrid; Barcelona). v. XIII (1953), p. 287-308. Mcgaha, Michael. “El Tapís de la Creació i els cabalistes de Girona”. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, XLI. Girona : Institut d'Estudis Gironins, 2000. p. 9-26. Millàs i Vallicrosa, Josep Maria. “Un Error a la biografia de Mossé ben Nahman de Girona”. Estudis Universitaris Catalans (Barcelona), núm. 10 (1917-1918), p. 194-198. Millàs i Vallicrosa, Josep Maria. “Petita llista d'un prestamista jueu”. Notes Semítiques. Estudis Universitaris Catalans. (Barcelona). vol. XII (1927), p. 65-67. També dins David Romano, ed.: Per a una història de la Girona jueva, v. II, Girona, Ajuntament de Girona, 1988, p. 549-552. Millàs i Vallicrosa, Josep Maria; Batlle i Prats, Lluís. “Inventaris de llibres de jueus gironins”. Butlletí de la Biblioteca de Catalunya. Barcelona, vol. VIII (1928), p. 5-45. També dins David Romano, ed.: Per a una història de la Girona jueva, v. I, Girona, Ajuntament de Girona, 1988, p. 283-324. Millàs i Vallicrosa, Josep Maria. “Una Nueva lápida hebraica en Gerona”.


12

Anales del Instituto de Estudios Gerundenses, II. Girona : Instituto de Estudios Gerundenses, 1947. p. 244-246. També dins David Romano, ed.: Per a una història de la Girona jueva, v. I, Girona, Ajuntament de Girona, 1988, p. 160-162. Millás Vallicrosa, José Maria. “Un fragmento del Talmud jerosolimitano” Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 3, 1948, pàg. 193. Millàs i Vallicrosa, Josep Maria. “Restos de antiguos libros hebraicos”. Anales del Instituto de Estudios Gerundenses, VI. Girona : Instituto de Estudios Gerundenses, 1951. p. 323-324. Millàs i Vallicrosa, Josep Maria. “Restos de una biblia hebraica manuscrita en Gerona” Sefarad (Madrid). v. XIII (1953), p. 356-358. Millàs i Vallicrosa, Josep Maria. “Inscripciones hebraicas de Gerona”. Las inscripciones hebráicas de España. Madrid : Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1956. p. 231-260 i 348-350. També dins David Romano, ed.: Per a una història de la Girona jueva, v. I, Girona, Ajuntament de Girona, 1988, p. 163-197. Millàs i Vallicrosa, Josep Maria. “Extractos del Talmud y alusiones polémicas en un manuscrito de la Biblioteca de la Catedral de Gerona”. Sefarad (Madrid), v. XX (1960), p. 17-49. Mirambell i Belloc, Enric. “Los Judíos gerundenses en el momento de la expulsión”. Anales del Instituto de Estudios Gerundenses, XXIV. Girona : Instituto de Estudios Gerundenses, 1978. p. 5-18. També dins David Romano, ed.: Per a una història de la Girona jueva, v. II, Girona, Ajuntament de Girona, 1988, p. 653-666. Mirambell i Belloc, Enric. “Documentos para el ordenamiento jurídico y económico del barrio judío de Gerona (siglo XV)” La ciudad hispánica durante los siglos XIII al XV, vol. II. Madrid : Universidad Complutense, 1985. p. 1465-1468. Actes del Col·loqui celebrat a La Ràbida i Sevilla del 14 al 19 de setembre de 1981. També dins David Romano, ed.: Per a una història de la Girona jueva, v. II, Girona, Ajuntament de Girona, 1988, p. 649-652 Mirambell i Belloc, Enric. “Documents referents a la sinagoga i al cementiri jueus de Girona”. Jornades d'història dels jueus a Catalunya. Actes. Girona : Ajuntament de Girona, 1990. p. 237-244. Mossé Ben Nahman de Girona; Riera i Sans, Jaume (ed.). Disputa de Barcelona de 1263 entre Mestre Mossé de Girona i fra Pau Cristià Barcelona : Columna , 1985. Estudis i assaigs, 2


13

Mossé Ben Nahman de Girona; Feliu, Eduard (ed.). Lletra santa concernent a l'ajustament carnal de marit i muller Barcelona : Columna , 1986. Estudis i assaigs, 6 Mossé Ben Nahman de Girona; Feliu, Eduard (ed.) El Llibre de la redempció i altres escrits. Col·lecció Biblioteca Judaico-Catalana, 1. Girona: Ajuntament de Girona - Universitat de Barcelona, 1993. Nadal i Farreras, Joaquim. Girona : història i herència jueva : Historia y herencia judía. History and jewish heritage. L'histoire et l'heritage juif. Girona: Patronat Municipal El Call – Ajuntament de Girona, 1993. Text en català, castellà, anglès, francès i hebreu- Narkiss, Bezalel. “The Gerona hanukka lamp” Jewish Art (Jerusalem), núm. 14 (1988). Oliveras, Josep M.; Vàzquez, Eva. Les portes del Call. Girona: Ajuntament de Girona, 2006. Pedaya, Haviva. “The Great Mother. The Struggle between Nahmanides and the Zohar Circle” Temps i espais de la Girona Jueva. Girona: Publicacions de l’Ajuntament de Girona, 2011. Col·lecció Girona Judaica, 5, p. 311-328. Palahí i Grimal, Lluís (dir.). Memòria d'Excavació : Jaciment "Bou d'Or". Campanya 10 de gener a 11 d'abril de 2000 Perani, Mauro. “The Genizot of Gerona and Italy: Towards a typological comparison”. Materia Giudaica (Florència), VI/2 (2001), p. 139-144. Perani, Mauro. “Un nuovo importante giacimento nella Genizah europea: Gli archivi di Girona. La “Genizah italiana”. Bologna: Il Mulino, 1999, p. 305-313. Perarnau i Espelt, Josep. “Notícia de més de setanta inventaris de llibres de jueus gironins, anys 1415 i 1416”. Arxiu de Textos Catalans Antics. (Barcelona), núm. 4 (1985), p. 435-333. També dins David Romano, ed.: Per a una història de la Girona jueva, v. I, Girona, Ajuntament de Girona, 1988, p. 325-334. Pérez Lloreda, Silvia. “Conoce Girona y su barrio judío”. Mia. (Madrid), núm. 647 (febrero 1999), p. 60-61.


14

Pla i Dalmau, Josep Maria. “Médicos hebreos de Gerona”. Boletín del Colegio de Médicos de la provincia de Gerona. (Girona), núm. 44 (1972), p. 2025-2028. Planas i Marcé, Sílvia. “Alguns documents sobre jueus de Girona”. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, XXXIV. Girona : Institut d'Estudis Gironins, 1994. p. 603-617. Planas, Sílvia; Forcano, Manuel. Història de la Catalunya jueva. Vida i mort de les comunitats jueves de la Catalunya medieval. Girona: Àmbit Serveis Editorials – Ajuntament de Girona, 2009. Planas, Sílvia. La Girona jueva. El Call. Girona: Publicacions de l’Ajuntament de Girona, 2001. Col·lecció Girona, Itineraris, 12. Rahola i Llorens, Carles. “Los Judíos gerundenses. La expulsión”. El Autonomista. (Girona), núm. 6118 (abril 1919), p. 1. Divulgació Reixach i Cabratosa, Francesc. “Rehabilitació del call jueu de Girona”. Butlletí de l'Associació Arqueològica de Girona. (Girona), núm. 2 (1979), p. 32-33.

Ribera i Florit, Josep; Julià i Figueras, Benet. “El Jueu gironí Meshul·lam ben Shelomó de Piera i la seva obra poètica”. Jornades d'història dels jueus a Catalunya. Actes. Girona : Ajuntament de Girona, 1990. p. 251-256. Ribera Florit, Josep; Jiménez, Esther. Poemes de Meixul·lam de Piera. Girona s. XIII. Girona: Publicacions de l’Ajuntament de Girona, 2008. Col·lecció Girona Judaica, 4. Riera i Sans, Jaume. “Literatura en hebreu dels jueus catalans”. Miscellanea Barcinonensia. (Barcelona). vol. 37 (abril 1974), p. 33-47. Riera i Sans, Jaume; Udina i Martorell, Frederic. “Els Documents en hebreu conservats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó”. Miscellanea Barcinonensia. (Barcelona). vol. 49 (1978), p. 21-36. Riera i Sans, Jaume. “Els Avalots del 1391 a Girona”. Jornades d'Història dels jueus a Catalunya. Actes. Girona : Ajuntament de Girona, 1990, p. 95-159.


15

Riera Sans, Jaume. Els poders públics i les sinagogues segles XIII–XV. Girona: Publicacions de l’Ajuntament de Girona, 2006. Col·lecció Girona Judaica, 3. Riera i Sans, Jaume. “La comunitat de jueus de Girona i la seva organització” Temps i espais de la Girona Jueva. Girona: Publicacions de l’Ajuntament de Girona, 2011. Col·lecció Girona Judaica, 5, p. 13-33. Riera Sans, Jaume. Els jueus de Girona i la seva organització. Segles XII-XV. Girona: Publicacions de l’Ajuntament de Girona, 2012. Col·lecció Girona Judaica, 6. Ripoll i Masferrer, Ramon. “Les Característiques urbanístiques dels barris jueus”. Monogràfic: El call de Girona ; La Punxa. (Girona), núm. 21 (1995), p. 20-23. Romano Ventura, David. “Otros casamenteros judíos. Barcelona-Gerona, 1357” Estudios históricos y documentos de los archivos de protocolos (Barcelona). vol. V (1977), p. 299-301. També dins David Romano , ed.: Per a una història de la Girona jueva, v. II, Girona, Ajuntament de Girona, 1988, p. 581-584. Romano Ventura, David , dir. Per una història de la Girona jueva. Girona: Publicacions de l’Ajuntament de Girona, 1988. Col·lecció Hisstòria de Girona, 3, 2 vols. Romano Ventura, David. “Els Jueus de Girona als segles XII - XIII”. Mossé ben Nahman i el seu temps. Girona : Ajuntament de Girona, 1995. p. 11-75. Romano Ventura, David. “Els Jueus de Barcelona i Girona fins la mort de Ramon Borrell (1018)”. Symposium Internacional sobre els orígens de Catalunya (segles VIII-XI), vol II. Barcelona : [s.n.], 1992. p. 123-130. Roura i Güibas, Gabriel; Planas i Marcé, Sílvia. “La Societat feudal. La societat jueva”. Història de Girona, núm. 4. Girona : ADAC, 1991-2000. p. 109-144. Publicat el mes de desembre de 1992. Sagrera, Jordi; Sureda, Marc. “Comunitat jueva i espais urbans a Girona (1000-1500)” Temps i espais de la Girona Jueva. Girona: Publicacions de l’Ajuntament de Girona, 2011. Col·lecció Girona Judaica, 5, p. 35-66. Schawb, Moïse. “Un Acte de vente hébreu du XIVè siècle”.


16

Revue des Etudes Juives. (Paris). XLVII (1903), p. 57-61. També dins David Romano ed.: Per a una història de la Girona jueva, v. II, Girona, Ajuntament de Girona, 1988, p. 585-590. Scholem, Gershom. La Càbala a Girona : textos de la història de la càbala a Espanya Jerusalem : Universitat Hebrea de Jerusalem , 1964, 407 p. Séder d’Amram Gaó (Ferrater, Josefina, ed.). Ritual de pregàries jueves. Col·lecció Biblioteca Judaico-Catalana, 2. Girona: Ajuntament de Girona - Universitat de Barcelona, 1995. Sem Tob Ben Saprut (Niclós, Josep V., ed.). La pedra de toc (Sefer eben bohan). Col·lecció Biblioteca Judaico-Catalana, 5. Barcelona: Ajuntament de Girona - Universitat de Barcelona, 2002. Snyder, Patricia Giniger. “The Tresaure of Gerona. Serendipity Uncovers a Medieval Community” The B'nai B'rith International Jewish Monthly (New York)(may 1994), p. 17-20. Sobrequés i Vidal, Santiago. “Contribución a la historia de los judíos de Gerona : Familias hebreas gerundenses : los Zabarra y los Caravita”. Anales del Instituto de Estudios Gerundenses II. Girona : Instituto de Estudios Gerundenses, 1947. p. 68-98. També dins David Romano, ed.: Per a una història de la Girona jueva, v. I, Girona, Ajuntament de Girona, 1988, p. 336-366. Sobrequés i Vidal, Santiago. “Contribución a la historia de los judíos de Gerona : Familias hebreas gerundenses : los Falcó”. Anales del Instituto de Estudios Gerundenses, III. Girona : Instituto de Estudios Gerundenses, 1948. p. 113-126. També dins David Romano, ed.: Per a una història de la Girona jueva, v. I, Girona, Ajuntament de Girona, 1988, p. 367-381. Sobrequés i Vidal, Santiago. “Els Darrers temps dels jueus gironins”. El Autonomista. (Girona)(octubre de 1934), p. 71-75. Tell i Nohet, Eduard. “Epigrafia hebraica de l'aljama gironina i del seu cementiri”. Jornades d'història dels jueus a Catalunya. Actes. Girona: Ajuntament de Girona, 1990. p. 245-249. Temps i espais de la Girona Jueva. Girona: Publicacions de l’Ajuntament de Girona, 2011. Col·lecció Girona Judaica, 5. Torroella i Bastons, Joan Baptista. “Datos y consideraciones sobre la aljama hebrea de Gerona”.


17

Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona. (Barcelona). XIII (1927-1928), p. 238. Títol d'una comunicació llegida el 30 de maig de 1928 en una de les sessions ordinàries. Vadja, Georges. Le Commentarie d'Ezra de Gerona sur le Cantique des Cantique París : Aubier Montaigne , 1969 Valle Rodríguez, Carlos del. “Una Fuente hebrea sobre los terremotos de Gerona de 1427”. Jornades d'història dels jueus a Catalunya. Actes. Girona : Ajuntament de Girona, 1990. p. 275-280. Valle Rodríguez, Carlos del. Los Terremotos de Girona de 1427 en la fuente hebrea. España judía. Autores Judíos de Cataluña. Madrid, Girona: Aben Ezra Ediciones – Ajuntament de Girona, 1996. Valls, Esperança. Els fragments hebreus amb aljamies catalanes de l’Arxiu Històric de Girona: Estudi textual, edició paleogràfica i anàlisi lingüística. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona, 2015. Vicens i Tarré, Joan. “Inventari de béns materials del llegat jueu de la província de Girona”. Text inèdit: Beca de la Red de Juderías de España, Caminos de Sefarad (any 2000). Victor, Sandrine. “Les juifs dans les comptes des fabriques géronaises au XVè siècle” Temps i espais de la Girona Jueva. Girona: Publicacions de l’Ajuntament de Girona, 2011. Col·lecció Girona Judaica, 5, p. 205-214. Vidal i Cruañas, Albert. “Las Filacterias y la mezuzah del Museo Bíblico del Seminario de Gerona. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, V. Girona : Institut d'Estudis Gironins, 1950. p. 235-236. Vila i Medinyà, Josep Maria; Prat, Enric. “Els Orígens de la Càbala i el centre cabalístic de Girona, segons Gershom G. Scholem”. Revista de Girona. (Girona), núm. 101 (Quart trimestre 1982), p. 339-350. Vivó i Siqués, Carles. “La Rodella groga. Apunts sobre el call de Girona” La Punxa (Girona), núm. 21 (1995), p. 24-29. Monogràfic: El call de Girona Xunclà i Tubert, Fèlix. “Els Jueus i Girona. Visió històrica de la influència de la comunitat jueva a la ciutat de Girona”. Text inèdit. Yahalom, Shalem.


18

“Scientific Knowledge in Nahmanides’ Halakhic Rulings: The Cases of the “Joint of the Sinews” ant the “Killer Wife”.” Temps i espais de la Girona Jueva. Girona: Publicacions de l’Ajuntament de Girona, 2011. Col·lecció Girona Judaica, 5, p. 329-334.