bernstein, bartÓk i el violÍ de ray chen amb un llenguatge plenament romàntic. «sóc un fanàtic...

8
ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BARCELONA I NACIONAL DE CATALUNYA KAZUSHI ONO DIRECTOR TITULAR 31 DE MARÇ, 1 i 2 D'ABRIL DE 2017 SALA 1 PAU CASALS SIMONE YOUNG directora RAY CHEN violí BERNSTEIN, BARTÓK I EL VIOLÍ DE RAY CHEN #auditori #obc Comenta aquest concert amb Mitjans Patrocinadors Segueix-nos a NÚM. 18 www.auditori.cat

Upload: doantuong

Post on 02-Jul-2018

213 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: BERNSTEIN, BARTÓK I EL VIOLÍ DE RAY CHEN amb un llenguatge plenament romàntic. «Sóc un fanàtic de la música. No puc viure ni un dia sense escoltar música, sense tocar música,

ORQUESTRA SIMFÒNICADE BARCELONAI NACIONAL DE CATALUNYAKAZUSHI ONO DIRECTOR TITULAR

31 DE MARÇ, 1 i 2 D'ABRIL DE 2017SALA 1 PAU CASALS

SIMONE YOUNG directoraRAY CHEN violí

BERNSTEIN, BARTÓKI EL VIOLÍ DE RAY CHEN

#auditori #obcComenta aquest concert amb

Mitjans Patrocinadors

Segueix-nos a

N Ú M .

1 8

www.auditori.cat

Page 2: BERNSTEIN, BARTÓK I EL VIOLÍ DE RAY CHEN amb un llenguatge plenament romàntic. «Sóc un fanàtic de la música. No puc viure ni un dia sense escoltar música, sense tocar música,

PRIMERS VIOLINS Oyvind Bjora*, concertino invitat / Cristian Chivu, concertino associat / Raúl García, assistent concertino / María José Aznar / Sarah Bels / José Valentín Centenero / Walter Ebenberger / Ana Isabel Galán / Natalia Mediavilla / Katia Novell / María Pilar Pérez / Anca Ratiu / Jordi Salicrú / Alfonso Aldeanueva* / Cecilia Blones*/ Samuel Cubarsi* / Clàudia Farrés* / Renata Tanollari* / SEGONS VIOLINS Alexandra Presaizen, solista / Emil Bolozan, assistent / María José Balaguer / Jana Brauninger / Patricia Bronisz / Assumpta Flaqué / Mireia Llorens / Melita Murgea / Antoni Peña / Josep Maria Plana / Robert Tomàs / Paola Caballero* / Ana Chiu* / Francesc Puche* / Annedilia Riestra*/ Yulia Tsuranova* VIOLES Ashan Pillai, solista / Josephine Fitzpatrick, assistent / Franck Heudiard / Christine de Lacoste / Sophie Lasnet / Michel Millet / Miquel Serrahima / Jennifer Stahl / Andreas Süssmayr / Maria Juan* / Daniel Perera* / Albert Romero* VIOLONCELS José Mor, solista / Vincent Ellegiers, assistent / Núria Calvo / Lourdes Duñó / Jaume Güell / Olga Manescu / Linda d’Oliveira / Jean-Baptiste Texier / Irma Bau* / Magdalena Cristea* / Marc Galobardes* CONTRABAIXOS Christoph Rahn, solista / Dmitri Smyshlyaev, assistent / Jonathan Camps / Apostol Kosev / Josep Mensa / Matthew Nelson / Albert Prat FLAUTES Bea Cambrils / Júlia Santos* / Christian Farroni, assistent / Ricardo Borrull, flautí / OBOÈS Disa English, solista / José Juan Pardo / Dolors Chiralt, assistent / Molly Judson, corn anglès CLARINETS Larry Passin, solista / Francesc Navarro / Josep Fuster, assistent i clarinet en mi b / Alfons Reverté, clarinet baix FAGOTS Silvia Coricelli, solista / Noé Cantú / Thomas Greaves, assistent / Slawomir Krysmalski, contrafagot TROMPES Juan Manuel Gómez, solista / Joan Aragó / David Bonet / Juan Conrado García, assistent solista / David Rosell, assistent TROMPETES Mireia Farrés, solista / Adrián Moscardó / Angel Serrano, assistent / Nacho Martínez* TROMBONS Eusebio Sáez, solista / Vicent Pérez / Pol Vilar* / Gaspar Montesinos, assistent / Raul García, trombó baix / Vicente Enrique Boix* TUBA Daniel Martínez* PERCUSSIÓ Joan Marc Pino, assistent / Juan Francisco Ruiz / Ignasi Vila / Daniel Ishanda* / Roberto Oliveira* / Manuel Roda* ARPA Magdalena Barrera / Laura Boschetti* ENCARREGAT D’ORQUESTRA Walter Ebenberger RESPONSABLE DE DOCUMENTACIÓ MUSICAL Begoña Pérez RESPONSABLE TÈCNIC Ignasi Valero PERSONAL D’ESCENA Joan Luis

*col·laborador

L’OBC va ser fundada per l’Ajuntament de Barcelona el 1944, consolidant el projecte de l’Orquestra Pau Casals (1919-1937) que la guerra civil va interrompre. Avui dia, tot respectant l’esperit original de Pau Casals, oberta al món i compromesa amb la societat, es cuida especialment dels nostres artistes i el nostre patrimoni, i la seva missió és la de divulgar la música simfònica clàssica des de mitjans del segle XIX fins a la creació contemporània.

L’Orquestra té la seu a L’Auditori de Barcelona, amb 24 programes de temporada estable, a més d’altres concerts que volen acostar la música simfònica a tota la ciutadania: cinema en versió original, òperes, concerts familiars, escolars i per a joves, o experimentant registres diferents amb artistes d’altres gèneres. També ofereix concerts en llocs emblemàtics com la Sagrada Família, la Plaça de la Catedral o la platja de la Barceloneta.

El primer director titular va ser Eduard Toldrà, i des del setembre de 2015 ho és Kazushi Ono, càrrec que compagina amb la titularitat de l’Orquestra Metropolitana de Tòquio i de l’Orquestra de l’Òpera de Lió. Al llarg de la seva trajectòria han dirigit l’OBC: Belohlavek, Celibidache, Decker, Hogwood, Inbal, Koopman, Kreizberg, Krivine, López Cobos, Mas, Minkowski, Oue, Plasson, Ros-Marbà, Rostropovich, Sinaisky, Slatkin... i entre els solistes convidats destaquen: Lang Lang, Barenboim, Mutter, Stern, Lupu, Franz Peter Zimmermann, Volodos, Plácido Domingo, Montserrat Caballé, Alícia de Larrocha, Teresa Berganza, Pinchas Zukerman, Argerich, Ida Haendel, Barbara Hendricks, Joshua Bell, Hilary Hahn, Kremer, Truls Mork, Mullova, Anderzewsky, Fellner, Shaham, Natalia Gutman, Buchbinder, Achúcarro, Arrau, Arthur Rubinstein... i molts d’altres.

L’OBC ha realitzat gires per diferents països d’Europa, Àsia i els EUA, actuant a: Musikverein, Wiener Konzerthaus, Concertgebouw, Royal Albert Hall, Kennedy Center i Carnegie Hall.

O RQ U EST R A S I M FÒ N I CA D E BA RC E LO N AI N AC I O N A L D E CATA LU N YA

Page 3: BERNSTEIN, BARTÓK I EL VIOLÍ DE RAY CHEN amb un llenguatge plenament romàntic. «Sóc un fanàtic de la música. No puc viure ni un dia sense escoltar música, sense tocar música,

DIVENDRES 31 | 20.30h

DISSABTE 1 | 19h

DIUMENGE 2 | 11hMARÇ/ABRIL DE 2017

Simone Young directora • Ray Chen violí

PROGRAMA 1 8

Agrairíem que apaguéssiu els mòbils, desactivéssiules alarmes sonores i continguéssiu els estossecs.Un mocador redueix notablement el soroll.

El temps i la durada del concert són aproximats.

1 / ENRIC GRANADOS Lleida 1867 – Oceà Atlàntic 1916

Tres Danzas españolas (1883)

Orquestració de J. Lamote de GrignonOriental Andaluza Rondalla aragonesa

13’

2 / LEONARD BERNSTEIN Lawrence, Massachusetts 1918 – Nova York 1990

31’Serenade (sobre El banquet de Plató) (1954)I. Fedra-Pausànias: Lento - Allegro II. Aristòfan: Allegretto III. Erixímac: Presto IV. Agató: Adagio V. Sòcrates: Alcibiades (Molto tenuto - Allegro molto)

Ray Chen violí

3 / BÉLA BARTÓKNagyszentmiklós, Hongria 1881 – Nova York 1945

36’Concert per a orquestra BB123 (1942) Introduzione: Andante non tropo-Allegro vivaceGiuoco delle coppie: Allegregretto scherzandoElegia: Andante non troppoIntermezzo interrotto. AllegrettoFinale: Pesante-Presto

PAUSA 20’

Programa presentat per

Page 4: BERNSTEIN, BARTÓK I EL VIOLÍ DE RAY CHEN amb un llenguatge plenament romàntic. «Sóc un fanàtic de la música. No puc viure ni un dia sense escoltar música, sense tocar música,

C O M E N TA R I J av i e r Pé rez Se n z

L’art de l’orquestració és un dels fils conductors d’un programa que s’obre amb tres Danzas españolas de Granados, en la brillant orquestració de Joan Lamote de Grignon, i es tanca amb l’enlluernador virtuosisme i la incessant energia rítmica del Concert per a orquestra de Bartók. Com a fascinant contrapunt concertant, el violinista Ray Chen i la directora Simone Young exploraran els subtils accents expressius de Serenade, obra mestra –una mena de concert per a violí camuflat– de Leonard Bernstein sobre El banquet de Plató.

L’OBC, que al començament de la temporada commemorava el centenari de la mort d’Enric Granados, continua recordant el genial pianista i compositor lleidatà aquest any, amb motiu del 150 aniversari del seu naixement, i ho fa amb l’orquestració delicada i brillant d’Oriental, Andaluza i Rondalla, signades pel gran compositor i director d’orquestra barceloní Joan Lamote de Grignon (1872-1949), una figura rellevant de la música catalana del segle XX que hauria de ser més coneguda pel gran públic. Encerta Lamote de Grignon en la recreació del color i l’atmosfera de la música més clarament nacionalista de Granados, que en les seves encisadores Danzas españolas per a piano revesteix la inspiració popular amb un llenguatge plenament romàntic.

«Sóc un fanàtic de la música. No puc viure ni un dia sense escoltar música, sense tocar música, sense estudiar música o sense reflexionar sobre la música. I tot això, independentment de la meva activitat professional com a músic.» Res millor que les paraules del mateix Bernstein per explicar la passió que va determinar la seva vida com a compositor, director d’orquestra, pianista i comunicador.

Els millors violinistes del món senten una especial fascinació per la seva Serenade per a violí, arpa, percussió i cordes, del 1954. La partitura exigeix el màxim virtuosisme, però el secret del seu èxit rau en un lirisme desbordant, en la seva força interior. Els aficionats a la dansa coneixen bé aquesta obra. L’American Ballet Theatre va estrenar Serenade com a ballet el 1959, i la seva música ha inspirat genials coreografies amb el segell de formacions mítiques com la Martha Graham Dance Company.

Bernstein s’inspira en l’estructura narrativa d’El banquet de Plató. «No hi ha un programa literal per a aquesta serenata, però l’obra va néixer a partir d’una relectura del fascinant diàleg de Plató», escriu el mateix compositor. «A semblança del diàleg, la música recrea una sèrie d’afirmacions lligades a la lloança de l’amor, seguint generalment la forma platònica a través de la intervenció dels interlocutors del banquet. I la relació dels moviments depèn d’un sistema en el qual cada moviment evoluciona a partir d’elements oposats a l’anterior.»

Page 5: BERNSTEIN, BARTÓK I EL VIOLÍ DE RAY CHEN amb un llenguatge plenament romàntic. «Sóc un fanàtic de la música. No puc viure ni un dia sense escoltar música, sense tocar música,

El director rus Serge Koussevitzky, mestre i referent per al jove Bernstein, va defensar amb passió la música del seu temps i, com a titular de la Simfònica de Boston, va dur a terme una croada per dotar de noves obres mestres el repertori simfònic de les grans orquestres. I el Concert per a orquestra del gran compositor hongarès Béla Bartók n’és una. De fet, Bartók, que va compondre aquesta extraordinària partitura el 1943, dos anys abans de la seva mort, no podia imaginar que estava destinada a convertir-se en la seva partitura més popular, la més programada i enregistrada.

Bartók es va imposar al final de la seva vida un exili lluny de la seva Hongria natal. Antifeixista i ferm defensor de les llibertats, va emigrar als Estats Units amb la seva dona al final dels anys quaranta. Van ser anys durs. Feia conferències i recitals, i continuava les seves recerques etnomusicològiques a la Universitat de Columbia, però l’avanç de la leucèmia el va apartar de la composició. L’encàrrec li va permetre retirar-se a Saranac Lake, al nord de l’estat de Nova York, a la recerca de pau i inspiració.

L’estrena de l’obra, l’1 de desembre de 1944, a càrrec de la Simfònica de Boston dirigida per Koussevitzky, va ser un èxit majúscul que va facilitar l’accés del gran públic a la seva música. L’arquitectura de l’obra, en cinc moviments, té el centre vital a l’expressiva i nocturna Elegia central (Andante non troppo), precedida i seguida de dos moviments més curts que fan el paper de scherzos: Giuoco delle coppie (Joc de parelles), amb forma d’Allegretto scherzando i aires de dansa popular, i un burlesc Intermezzo interrotto (Allegretto). Tot plegat, en un discurs enquadrat encara per uns altres dos moviments més extensos, Introduzione i l’esplèndid Finale: Pesante-Presto.

Una estructura que, en paraules de Bartók, anava del misteri inicial a la brillantíssima coda final, en una «transició gradual des de l’austeritat del primer moviment fins a l’afirmació vital de l’últim». Amb recursos tècnics fabulosos, va renovar amb un sorprenent virtuosisme el concepte de concerto grosso de l’època barroca. Sense renunciar a la màgia tímbrica de la plantilla simfònica, l’obra brinda oportunitats de lluïment a un instrument o a un grup d’instruments, creant diàlegs i efectes meravellosos.

Als concerts d’aquesta setmana volem tenir un record especial pel compositor Miquel Roger, que va morir el passat 24 de març de 2017. Nascut el 1954, A la temporada 1992-93, l’OBC li va programar l'obra Tres Moviments Simfònics sota la direcció de Franz-Paul Decker, i el 1994, la mateixa OBC li va enregistrar el Concert per a percussió, piano i orquestra sota la direcció de Josep Pons. Descansi en pau.

Page 6: BERNSTEIN, BARTÓK I EL VIOLÍ DE RAY CHEN amb un llenguatge plenament romàntic. «Sóc un fanàtic de la música. No puc viure ni un dia sense escoltar música, sense tocar música,

· Directora artística de la Staatsoper Hamburg

· Directora musical de la Philharmonisches Staatsorchester Hamburg (2005-2015)

· Directora musical de la Bergen Filharmoniske Orkester (1999-2002)

· Directora artística i directora musical de les òperes de Sidney i Melbourne (2001- 2003)

· Directora convidada principal de l’Orquestra Gulbenkian de Lisboa (2007-2012)

Especialista en Wagner i Strauss, va debutar a la Wiener Staatsoper el 1993 i ha dirigit un ampli repertori que inclou, a més de les principals obres de Wagner i R. Strauss, nombroses obres del repertori italià. Nascuda a Sidney, ha dirigit en escenaris tan importants com l’Òpera Nacional de París, la Royal Opera House, el Covent Garden de Londres i el Metropolitan de Nova York. Young ha treballat amb orquestres simfòniques com ara les filharmòniques de Londres, Berlín i Viena, l’Orquestra de Cambra de Lausana, la Staatsphilharmonie Nürnberg, les simfòniques de Viena i Cincinnati, i diverses orquestres d’Austràlia. També ha enregistrat per a Oehms Classics amb la Staatsoper Hamburg, i, amb la Philharmonisches Staatsorchester Hamburg, totes les simfonies de Bruckner en la seva versió original, totes les simfonies de Brahms i les Simfonies núm. 2 i núm. 6 de Mahler.

Young és doctora honorífica de les universitats de Sidney i Melbourne, professora de l’Acadèmia de Música i el Teatre d’Hamburg, Membre de l’Orde d’Austràlia i Cavallera de les Arts i les Lletres i guanyadora de la Medalla Goethe i del premi Brahms de Schleswig-Holstein. En la seva primera temporada operística a Hamburg va ser Directora de l’Any.

Young dirigeix l’OBC per primera vegada.

S I M O N E YO U N G directora©

Ber

thol

d Fa

bric

ius

Page 7: BERNSTEIN, BARTÓK I EL VIOLÍ DE RAY CHEN amb un llenguatge plenament romàntic. «Sóc un fanàtic de la música. No puc viure ni un dia sense escoltar música, sense tocar música,

Guanyador dels concursos Reina Elisabet i Yehudi Menuhin, és un dels violinistes joves més captivadors d’avui dia i es dedica a difondre la música clàssica per mitjà de l’educació i les xarxes socials per tal de donar-la a conèixer a un públic més ampli. El 2017 ha signat un contracte d’enregistrament i col·laboració multimèdia amb Decca Classics, però abans havia publicat per a Sony el CD Virtuoso, amb obres de Bach, Tartini, Franck i Wieniawski, pel qual va rebre un premi ECHO Klassik, un altre amb concerts de Mendelssohn i Txaikovski dirigit per D. Harding i un tercer amb obres de Mozart i el mestre Eschenbach. Les revistes The Strad i Gramophone l’han qualificat com “l’artista que no hem de perdre de vista”. Ha actuat amb les principals orquestres del món: la Filharmònica de Londres o l’Orquestra Nacional de França, dirigit per D. Gatti en el concert en commemoració del Dia de la Bastilla, a París davant de més de 800.000 persones i emès per televisió. El 2016 va debutar als Proms de la BBC al Royal Albert Hall de Londres.

Va néixer a Taiwan, es va criar a Austràlia i va estudiar a l’Institut de música Curtis amb Aaron Rosand i el suport de l’Associació de Joves Concertistes. Toca un Stradivarius de 1715 anomenat Joachim, cedit per la Fundació Nipona de la Música, que abans va pertànyer al famós violinista hongarès Joseph Joachim.

Ray Chen col·labora per primera vegada amb l’OBC.

R AY C H E N violí©

Jul

ian

Har

grea

ves

Page 8: BERNSTEIN, BARTÓK I EL VIOLÍ DE RAY CHEN amb un llenguatge plenament romàntic. «Sóc un fanàtic de la música. No puc viure ni un dia sense escoltar música, sense tocar música,