benzina 51

Download Benzina 51

Post on 12-Mar-2016

243 views

Category:

Documents

0 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Benzina 51

TRANSCRIPT

  • 3

  • www.revistabenzina.cat

    BENZINA_3

    N 51

    e la can protesta a la canproposta. Ens ho repeteix l'in-

    cansable Cesk Freixas, el jove cantau-tor que ms ha reivindicat la recupe-raci de la Nova Can i que ara,amb 700 concerts a l'espatlla, prepa-ra nou treball. L'amic Freixas ensregala, en exclusiva pels lectors deBENZINA, una can indita: estracta d'un tema que l'autor de SantPere de Riudebitlles va escriure pelsfills que encara no ha tingut.

    La BENZINA post 50 porta nom-broses novetats. s un plaer poderrecuperar la firma de l'escriptoraLolita Bosch. Una advertncia a totsels qui llegeixin La Lolita va morir persalvar una vaca: la frase no s'escriurfinalment al damunt de la sevatomba, com suggeria la mare, perpotser s que constar a la de moltsque perden per voluntat prpia eldret social a maltractar cruelmenttots els animals "que no sn jo". Quivulgui saber de qu va tot aix, direc-tes a la pgina 43. Abans, per, hande saber que disposem de la plomadel dramaturg Pablo Ley, tot un luxeper una revista que aixeca el vol des-prs de dos anys a les fosques.

    Ms novetats? Recuperem la sec-ci de cmic, amb un leix Salgenial i incisiu que tancar la revista,amb perms d'en Baulenas, que coro-na la secci literria. Ens acomiademde l'excellent crtica dart NeusMir, que ens ha acompanyat fidel-ment durant 50 nmeros. L'EsterXargay la substitueix buscant aquestatransversalitat cultural: o s que l'artno s tamb poesia?

    Un ltim apunt: admetre al nme-ro 50 que BENZINA va nixer peramor ha disparat els mails a l'Editor.La sorpresa m'arriba d'un altre ena-morat de Morrissey que em pregun-ta el nom de l'afortunat que va inspi-rar la publicaci. Sap perfectamentque la discreci m'impedeix desvet-llar-ho per em proposa irnicamentque no em torni a enamorar, no siguique em vingui de gust inspirar unanova publicaci amb tot el que s'hapatit amb aquesta. Em temo que laseva observaci arriba massa tard.

    Cesk Freixas

    David Centol i LozanoEditorcentol@comunicacio21.com

    D

    DIPSIT LEGAL B-5052-2006 ISSN1885-8589

    Espai BENZINA

    Amb la col.laboraci de:

    Editor: David Centol i Lozano

    Director editorial: Oriol Osan

    Columnistes: Llus-Anton Baulenas, Ricard Biel, Lolita Bosch, Llus

    Cabrera, Daniel Condeminas, Pablo Ley, Albert Llad, Vicen Llorca,

    Xavier Marc, Jos Antonio Pilar i Llus Tolosa

    Collaboradors: David Cao, Ricard Mirabete, Narcs Presas,

    Eva Serra, Ester Xargay i Tort Yscla

    Fotografia: David Campos i Eduardo Benito

    Vinyeta: Aleix Sal

    Portada: fotografia de Juan Miguel Morales

    Disseny grfic: Marga Moreno

    Mrqueting: Eva Serra

    93 519 43 93

    subscripcions@comunicacio21.com

    marqueting@comunicacio21.com

    Ever Blanchet Daniel Ferrer

    Ricard Biel,5 Xavier Marc,7 Daniel Condeminas,9 Albert Llad,19Jos Antonio Pilar,21 Daniela Feixas,28 Pablo Ley,29 Claudio Tolcachir,30

    Vicen Llorca,35 Llus Cabrera,39 Crtiques de msica,40 El Far del Rock: Maria Coma,41 Lolita Bosch,43 Carles Porta,44

    Aparador Llibres,46 Crtica literria,47 Crtiques de poesia,48Avan editorial: 1001 Curiositats de Barcelona,50

    Crema Catalana: Quimant Segura,51 Llus-Anton Baulenas,53Llus Tolosa,55 Lart batega a Granollers,56 Vinyeta,58

    10

    22

    36

  • BENZINA_4

  • /// Opini / Barra lliure

    Ricard Biel

    Les males

    llenges,

    per, diuen

    que si Jo Jo

    no demana mai

    res a ning,

    en realitat s

    per no haver

    de fer mai res

    per a ning. Res.

    Ni el ms mnim

    sacrifici.

    [ [[ [

    BENZINA_5

    tot de ratlles esbiaixades de mil colors hi ha una sentnciaque resa: Llibertat, el b suprem. Jo Jo hi ha atansat els lla-vis, ha fet un pet intens sobre la sentncia amb els ulls tan-cats i ha dit en veu alta: sc lliure de decidir, no? Tot se -guit, sha assegut a lescriptori i sha posat a escriure brillant-ment sobre la llibertat de lhome. Ah, riu-ten dEls caminsde la llibertat de Sartre. Entre les coses que ha escrit, anoto:la majoria dhomes sn egoistes. Sindignen quan els altresels contesten que no faran all que els han demanat quefacin per a ells. Largument li sembla impecable, no dubtade la seva evidncia, i per celebrar la troballa saixeca i senva a la nevera a agafar una cervesa negra dalta graduaci.Quan lacaba, se sent animat i torna a lescriptori per conti-nuar el que ahir va deixar a mitges. Ara escriu esquemtica-ment, abans de desenvolupar les tesis que esbossa: Lorgullno serveix de res. Les obsessions sn perilloses. Tots somexcellents jutges de nosaltres mateixos. Quan se sentalludida, la gent llegeix amb prevencions i reacciona pixantfora de test. Interessants reflexions, ja ho crec. I quan unahora i mitja desprs acaba descriure, diu en veu alta: Quesha cregut, aquell espavilat! Una merda, far el que ell vol!Ha!

    Naturalment, Jo Jo est ms sol que la una i no t amicsperqu no en vol tenir. Passa que aix dels amics no ho sap.De fet, encara que ho sabs no faria res per canviar les coses,ats que la seva tossuda lleialtat als principis llibertaris lim-pedirien violar-los. A Jo Jo li agrada el concepte damistat,sobre el qual tampoc no dubta a teoritzar, i quan es refereixals molts coneguts que t a causa de la seva feina de repre-sentant freelance, parla damics sense dubtar que ho fa ambpropietat. Malgrat tot, no s perfecte.

    Com que la llibertat t un preu molt alt, Jo Jo viu enlausteritat. Encomiable. Per aix, quan lacusen degoista esdefensa ofs dient que si de veritat ho fos no dedicaria bonapart de la seva vida a fer altruistes aportacions a loprimittercer mn. Qui creu conixer-lo, per, li rebat que, trac-tant-se dell, si ho fa s noms perqu va curt darmilla i sesent personalment afectat per la causa. Aleshores, el digneJo Jo li salta a la jugular acusant-lo de fer judicis dinten-cions i dacusar-lo del seu propi defecte.

    Com que la vida sovint s injusta, Jo Jo no rep mai resde ning que el conegui de veritat. Amb tot, ho comprn ino sen queixa. Noms respon quan se sent agredit. Capagressi sense resposta s un dels seus lemes de capalera.

    Dem al vespre escriur lepitafi que voldr a la sevalpida. Dir: Aqu reposa Jo Jo, un home lliure. Un homesol. No sabr que un any desprs denterrat, amb la lpidacoberta de pols, un cret hi escriur amb el dit: aqu reposaun miserable egoista. Aleshores Jo Jo ja no hi ser per som-riure i pensar: s, he estat totalment lliure. Diana!

    Ricard Biel s escriptor

    El lliure desgraciat

    o Jo s totalment lliure perqu s radicalmentgels de la seva llibertat. T per premissa sagra-

    da no passar per cap adreador que no li mani la volun-tat. Per aix s extremament calculador, conscient queel clcul s leina que el condueix pel cam recte de la-lliberament. Li sap greu haver de recrrer al clcul fred,deshumanitzat, per no perd de vista que tota empresavaluosa t les seves servituds. Jo Jo es capt de maneraelegant, discreta i sibillina, i es comprn: sense semblartot un cavaller no es podria permetre anar totalment ala seva. I s que, per no renunciar al seu principi de lli-bertat total no pot aparentar ser legoisme personificat.Tanmateix, malgrat el seu esfor de formes, no pot evi-tar la incomprensi dels qui creuen veure-li el llaut i eltitllen sempre a lesquena de miserable pel seu supo-sat egoisme integral.

    Per no oblidar el seu objectiu, el moralista Jo Joescriu meticulosament un dietari on reflexiona sobreltica, la dignitat i la llibertat. s sens dubte brillant,teoritzant, i t una mxima fonamental profundamentassumida, com un dogma religis: no demanar mai resa ning per no comprometre la seva llibertat devent resa ning. Aix, ni retreu ni li poden retreure res. No saix ser lliure? Les males llenges, per, diuen que si JoJo no demana mai res a ning, en realitat s per nohaver de fer mai res per a ning. Res. Ni el ms mnimsacrifici. Sigui com sigui, el fet s que tot all que Jo Jopugui fer per als altres s fruit del clcul ms escrupo-ls dhome-calculadora que el caracteritza, inclosos elsgestos obligats de cortesia. Conscient que la seva lliber-tat penja sempre dun fil amb tot de llops amatents aviolar-la, la relaci de Jo Jo amb els altres s puramenttransaccional nrdica, perqu si ms no, nrdic scom ell mateix defineix el seu carcter, i per aix lesmales llenges la qualifiquen dinteressada. Per compot ser interessat alg que no demana mai res, oi?

    A Jo Jo aquest mat li ha trucat un amic a latur quetemps enrere li va procurar un parell de feinetes perajudar-lo a tirar endavant. Ara lamic li ha demanat uncop de m i, clar i ras, Jo Jo li ha contestat que no elpensa ajudar perqu li suposaria un sacrifici. Un deu enassertivitat, doncs, i admirable les males llenges endirien mesqu el mecanisme automtic deliminacidels fets de la memria. I s que Jo Jo no es pot perme-tre reconixer que deu res a ning, perqu abans dha-ver de fer res ni per a un amic es clavaria un tret. I quanha penjat lauricular, ha pensat aquest sha emprenyatperqu no far el que ell volia que fes. Que previsibles,els humans.... Ha fet un somriure murri i ha anat capal quadre emmarcat de la paret del menjador, on entre

    J

  • BENZINA_6

  • Qu passaria si, de sobte, sortissin publicadesles converses que es tenen al Departament de

    Cultura, a lICUB, a lAssociaci dActors o a Proa(empresaris de laudiovisual)?, noms per citar algunsespais on lanlisi fred de les poltiques culturals i lesopinions subjectives sobre persones, institucions oempreses es barregen constantment.

    Certament, el sector cultural no envia per escritdocumentaci formal o informal per tal de mesurar lescaracterstiques personals dels seus agents o per pren-dre decisions en funci de circumstncies conjuntu-rals. Per a poc que li donssim valor a la lletra noescrita, a la conversa perifrica per no necessriamentmenys influent, ens trobarem en una situaci bastantsimilar.

    Que