Benvingut al món, Pepet. El corder de “El Foraster”. El Show de Truman era una 1

vida aparentment idíl·lica i completament falsa per a aquest personatge interpretat p e l J i m C a r r e y. U n a productora de televisió l’adoptà legalment per a convertir-lo en el centre d’un reality que havia de ser la seua única realitat, sempre. Per sobre de l’immens decorat, a dins de la Lluna, el Christof (Ed Harrys) generava la veritat convenient i s’assegurava de neutralitzar totes les contradiccions.La visita a Algerri de El Foraster sembla aquest show 2

fet realitat, amb format de baix pressupost. Dues setmanes abans sentirem els plors de la Nuca durant la visita al Serrat, un poblat de Queralbs. Era una gossa amb un collar de descàrregues elèctriques que fou castigada per un pastor d’ovelles malgrat els subtils esforços per a evitar-ho del Quim Masferrer, qui 3

després aprofità “l’anècdota” pel seu monòleg. Un dels càstigs davant de càmera fou perquè la Nuca no complia “correctament” les ordres de conducció del ramat, i l’altre fou perquè si, per

demostrar que es podia fer. La visita a una granja de porcs d’Algerri, per a que el Masferrer coneguera “l’animal estrella de la zona”, és tot un document , 4

on els talls d’imatge fan que la realitat desaparega en favor del gag còmic. Si observem el procés sense veu, veurem que “l’objecte” principal de l’escena és un animal marcat amb una ra t l la de p in tu ra b lava a l’esquena, integrat en una filera d’individus amb la mateixa marca i tots a dins d’una estructura de compartiments metàl·lics que els immobilitza. Es pot veure que, mentre els humans el manipulen, aquest individu només pot donar passes

EUA, 1998, 103m. Dir: Peter Weir. Guió: Andrew Niccol. 1

El Foraster a Algerri (Noguera), programa de TV3, emissió del dilluns, 16/03/2015. http://www.ccma.cat/tv3/el-2

foraster/

El Foraster a Queralbs (Ripollès), emissió de dilluns, 02/03/2015. http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/el-foraster/queralbs/3

video/5473771/.

A partir del minut 12:00, es pot veure la visita al Serrat. Comença amb la imatge d’un gran ramat d’ovelles a dins d’un tancat i la presentació dels pastors: els germans Sisco i Joan i el seu pare, el Pere. És aquest qui castiga la Nuca.

Comença a partir del minut 4:25 del programa a Algerri.4

Maqueta de Seahaven, el fals poble on tenen el Truman. Són diverses les realitats construïdes i manipulades, com les d’aquest poblet idíl·lic.

Esquema de la inseminació artificial d'una porca.

endavant o endarrere. I el primer que es pot veure és que es tracta d’una femella.Els “subjectes” són el Quim Masferrer i els seus cicerones, un nen que es diu Màrio i son pare, el Cisco. Al primer tall d’imatge, veurem com el Màrio neteja la vulva de la porca. Al següent, cobreixen amb lubricant un llarg catèter i li’l introdueixen, mentre ja podem observar un estri metàl·lic que descansa sobre el llom de l’animal i que resta encaixat al seu maluc. Fan altre tall d’imatge, i podem veure una ampolla de plàstic connectada amb un tub al catèter i subjectada per eixe estri. Quan el Màrio comença a retirar l’ampolla es produeix altre tall i, posteriorment, el xiquet remena compulsivament el catèter a dins de la vagina de la porca, fins que el retira. En cap moment s’ha vist la cara de l’animal, només ha aparegut la seua meitat del darrere.Si incorporem la veu, el Cisco conta que un mascle que no hem vist mai ha desfilat per davant de les porques, sempre estabulades i immobilitzades, per a detectar les que estan en cel i les que no. Aprofiten per a fer broma amb el xiquet sobre el tacte de la vulva, i també sobre la longitud del penis d’un porc, que pot superar els 50cm. Els comentaris del xiquet sobre el que està fent fan molta gràcia al Masferrer, i els incorpora al seu monòleg de la mateixa manera que va fer amb els plors de la Nuca.Al remat, han tergiversat el procés davant del nostres propis ulls, i ens han dit el que hem d’entendre. El que hem vist és una inseminació artificial, és el que han fet amb l’ampolla de plàstic amb esperma de porc i el catèter. És una violació, la cosificació d’una femella a la qual han convertit en un objecte encaixat dins d’un receptacle metàl·lic i que es connecta amb l’ampolleta d’esperma a través del catèter.

En uns 114 dies, ella parirà i la tornaran a immobilitzar per a que continue sent un engranatge de la màquina amb la funció d’alletar. Parirà entre 8 i 16 garrins que seran objectes només nàixer, “productes” sempre processats dins de receptacles com els que pateix sa mare. Seran eliminats

com a rebuig si donen problemes o generen massa despesa. Amb 5 mesos de vida hauran arribat als 120kg de pes i aniran a l’escorxador, sempre com a coses que es desplacen per conductes, que s’amunteguen en transports, que s’encaixonen per a ser atordides i que s’enganxen en cadenes per a ser degollades.Pel conjunt de la societat també fan un tall d’imatge, una manipulació de la realitat que oculta tot el possible eixe temps en què les coses tenen cara i ulls, criden, ploren i pateixen. Ja matades i esquarterades, torna la imatge en forma de talls a la carnisseria o als supermercats, generalment ja preparats i empaquetats amb formes geomètriques, allunyades de la vida. I la femella resta sempre oculta, com a l’engranatge sense cara ni ulls que manipulen el Cisco i el Màrio. A aquest document gràfic, la germanor entre sistema especista i patriarcal cobra vida. Aquells 5

moviments circulars amb el catèter a dins de la vagina de la porca, sempre en el sentit de les agulles del rellotge, en realitat serveixen per a buidar a l’úter l’esperma que s’ha quedat al catèter i assegurar el procés d’inseminació. Els homes adults, per contra, centren l’atenció en les reaccions de les truges, que alcen la cua mentre es fa aquest procés. Ho identifiquen amb plaer sexual i reclamen tota l’atenció per a aquest fet, ja que el prenen com a justificació. El Cisco l’anomena “gustirrinín”. Transcric del monòleg del Quim Masferrer: “Cisco, jo no em vull posar amb la vocació del Màrio,

però explica-li bé d’on venen els nens. Perquè d’aquí a 4 o 5 anys, en Màrio coneixerà una noia, se l’emportarà a sopar i, si després volen ‘jaleo’, en Màrio traurà un catèter de 50cm, la tovalloleta i… Vinga! Ale!”. A dins dels nostres caps ho veiem, veiem la cosificació i la violació que el Christof especista ens adorna i ens amaga, que presenta com a motiu de plaer i de diversió, que normalitza fent servir nens que riuen.Després d’un senglar que fa 10 anys que viu tancat al corral d’una casa en runes, el següent protagonista animal és el Pepet, un corder de la granja de la Clàudia i de sa 6

mare, que és de Barcelona i s’enyora la ciutat, i que traspassà la gelateria familiar al barri de Gràcia per a anar viure al poble del seu company.En aquest cas, les protagonistes són les cries, la matèria prima de la carn de corder, amb la seua cara angelical al costat de la d’aquesta xiqueta tan bonica i envoltada d’una tendra música. A la granja, primer hi són unes mares tancades amb les seues cries, separades les unes de les altres a dins de compartiments. El Pepet és orfe i és a dins d’un tancat més gran. Corre cap a la Clàudia que crida “Lleteta! Lleteta!”, i es beu un biberó davant de les càmeres. Després, apareix altre corder acabat de nàixer, i li curen el cordó umbilical davant de les

Rebelión, Enric Llopis, 10/03/2015, Feminismo y animalismo, dos luchas en común, http://www.rebelion.org/5

noticia.php?id=196282

Visita a la granja de corders, a partir del minut 15:00.6

Una cria marcada per a l’escorxador intenta tornar amb sa mare.

càmeres. En aquesta situació, convé que les víctimes tinguen cara, perquè la idea del sistema que cura i acarona és molt potent. La presència silenciosa del pare, que escolta distant, també es molt potent. És el moment que el sistema es disfressa de femení i usa les dones per a enganyar. Després, es tallarà la imatge i apareixerà l’autoritat masculina en forma de negociació i venda, de transports i de ganivets que, lluny dels somriures, tallaran el coll dels pepets. El sistema, patriarcal i especista, juga amb les llums i amb les ombres per a tergiversar i imposar la seua veritat.Al monòleg, el Quim es burla de la gent urbanita a través de les amigues de la mare de la Clàudia que, amb els seus talons alts i els seus mòbils, que no encaixen dins la puresa del món rural que representen el Màrio i el Cisco mentre inseminen truges. Jo hi veig la figura de dones empoderades, com aquelles primeres mestres de la República que arribaven de la ciutat al món rural amb els cabells curts, les faldilles per sobre del genoll i les sabates planes per a alliberar-se i i ensenyar a alliberar-se de les cotilles de la tradició. Jo hi veig animalistes, antiespecistes, la

majoria de les quals són dones com la Sylvia, l’actriu que marxà del Show de Truman i que, des de fora, lluita per la seua llibertat mitjançant la campanya Free Truman. Al corder acabat de nàixer, el Quim li diu “benvingut al món”. És una frase pròpia del món irreal de Seaheven, l’aldea dins d’una campana on viu Truman, perquè la trista realitat del corder fa més adient el lema escrit a les portes de l’infern de D a n t e : “ A b a n d o n e u t o t a esperança”. Nosaltres lluitem per a alliberar tots els Truman no humans que explota la industria especista.

El Truman quan fuig de la farsa creada pel Christof. Amb ulls animalistes, el viatge de Truman pel fals mar del plató representa la lluita antiespecista, i aquesta ascensió per les escales, tot el que aconseguim. Entre els seus graons, està el veganisme, que és un pas per a arribar a la fi.