Bell

Suau Delicat Petit Atractiu

Sublim

Inmens Aspre Obscur Pessimista

Lorenzo Bonet Linares Histria de la Msica, 5

15/07/2015

LA BELLESA I LA SUBLIMITAT A LA ILLUSTRACI

Durant el Renaixement es va redescobrir lobra del poeta clssic Longino, que visqu probablement entre els segles I i III. Aquesta obra, anomenada Sobre all sublim, es tractava dun tractat que pretenia elevar la poesia a un nou estat, sublim, immens i elevat. Ms tard, durant la Illustraci (corrent cultural i intellectual que es desenvolup a Frana i Alemanya des de finals del s. XVII fins la Revoluci Francesa), molts autors varen tornar a parlar sobre la sublimitat. Cal destacar E. Burke i la seva obra A Philosophical Enquiry into the Origin of Our Ideas of the Sublime and Beautiful (Una investigaci filosfica sobre lorigen de les nostres idees dall sublim I bell), on continua amb lestudi de Longino, i la Crtica del Judici del filsof alemany Immanuel Kant. Ara b, qu entenien per sublim i per bell durant el segle XVIII? Bell i sublim sn dos possibles resultats dun judici esttic. s a dir, quan es contempla un objecte, un esdeveniment, etc. emetem un judici sobre quina impressi ens produeix aquest, i si aquesta s agradable, podria tractar-se de quelcom bell, o b sublim. Segons Burke, podem diferenciar les caracterstiques dall: Amb aquests adjectius, podrem afirmar que, per Burke, una pepa, un canet o un s de peluix seria bell. En canvi un penya-segat, una tempesta o un cicl serien sublims. Per de quina manera ens afecta cada un?

Bell All que s bell ens agrada, ens provoca un

sentiment d'alegria i de plaer. Per Burke, aquests sentiments que ens fan sentir b sn els que ens poden transmetre les coses raonades, d'aparena agradable, simtriques, etc.

Subl

im Tot all que s sublim ens

assusta, ens horroritza, per al mateix temps ens encisa i ens mant atrapats. s all que altera el nostre interior, que ens fa sentir vius, ens asombra i ens provoca dolor, pero a l'hora, ens commou ms profundament que all bell.

Segons Burke, la sublimitat s all que vertaderament ens commou, desperta els nostres sentiments i instints ms primitius. Avui en dia seria equivalent a la prctica desports dalt risc, que ens fan sentir vius i experimentar sensacions extremes. Si hagussim de fer una comparaci daquests dos judicis amb els dos estils musicals que convivien amb lautor, arribarem a la segent conclusi: - All bell es correspondria amb lestil galant: tots dos es caracteritzen per ser senzills, estructurats, sn alegres i agradables. - All que s sublim est relacionat amb lestil sensible de Karl Philip Emmanuel Bach. Aquest estil, introspectiu, ens transmet les sensacions i sentiments dels seus autors, els seus pensaments ms foscos plasmats a la seva msica. La visi de Burke sobre la sublimitat assenta les bases del que ms tard anomenarem Romanticisme. En canvi, pel filsof I. Kant la diferenciaci ns una altra: Tant un com laltre sn fruit dun estmul exterior. All que ens sembla bell ens provoca un sentiment de calma i harmonia i desperta la nostra imaginaci. Quelcom sublim ens terroritza, i ens porta a situacions extremes. La sublimitat ens commou a linterior, ens assusta i ens provoca fins que un sentiment de valentia surt del nostre interior i ens convida a conixer ms daprop all que ens assustava. s el mn de la por, dels nostres sentiments interns. All sublim s quelcom ilimitat i poders, que ens ve de fora pero ens afecta en el ms profund del nostre cos. La bellesa s un fet exterior. s latracci que ens causa un estmul ali a nosaltres i que causa el mateix efecte a tothom. Com est condicionada pel nostre enteniment, cont una part raonada i estructurada. La bellesa s la forma, all limitat i marcat.

Per tant, en el segle XVIII es considerava bell all que es podia controlar, que tenia una forma concreta, que es podia predir, dun tamany relativament petit, etc. unes caracterstiques similars a la de la msica del conegut com estil galant, que anys desprs esdevindr lestil clssic. En canvi, quelcom sublim era tot all que no es podia controlar, que era incomparablement gran, que assustava i causava pnic. Despertava els sentiments primitius de supervivncia i les reaccions ms inesperades. s el reflex del mn interior de lartista i lessncia del que ms endavant ser el Romanticisme.

Kannt es refereix a la forma de l'objecte, el disseny i la seva estructura sn la part essencial de la seva bellesa.

Per a que un objecte sigui bell no pot generar un inters ms enll de la seva bellesa. La bellesa s un fet universal. Es tracta d'un judici universal (com a tothom) a priori (previ

a la experincia, a conixer ntegrament l'objecte). El resultat d'aquest judici s un sentiment de plaer, que s fruit de l'harmonia entre

l'enteniment i la imaginaci de qui experimenta quelcom bell. "Bell s all que, sense concepte, dna plaer universalment" L'objecte ha de tenir una finalitat sense fi: ha de captar l'atenci sobre la seva utilitat. L'art

no t cap finalitat externa (motiu de creaci) ms enll que la seva necessarietat. L'artista necessita crear lliurement, per realitzar-se a ell mateix. L'art per encrreg no s

bell, ja que no permet el joc entre l'enteniment i la imaginaci. Com s fruit d'un judici universal a priori, all que s bell ha d'agradar necessriament a tot

el mn. La bellesa no es percep pels sentits, sin que s resultat del nostre coneixement.

BELLESA

Un objecte (o magnitud) s sublim quan s absolutament gran, no s comparable a res ms en tamany.

La sublimitat es reparteix en dues magnituds: Magnituds matemtiques: com les estrelles, l'oce, etc. Sn aquelles magnitus sense lmits.

Com no tenen lmits, no les podem observar senceres, i per tant, seria treball de la nostra imaginaci recrear-les en la seva totalitat. Com aquest fet requereix un sobreesfor de la nostra imaginaci, es romp l'equilibri entre aquesta i l'enteniment, i per tant no podem apreciar la magnitud com a bella. Aix produeix l'abrumaci del subjecte. s all que no podem comprendre

Magnituds dinmiques: sn les forces de la natura i catstrofes naturals, que sobrepassen la nostra voluntat i posen en perill la nostra integritat. Aquestes provoquen temor, pnic al subjecte, que es veu obligat a observar-les des d'un lloc segur. Quan aix succeeix, trobam quelcom agradable en all que obsevam, i aquest fet desperta en l'observador un sentiment de ressistncia cap a la natura, que ens dona valor per encarar aquests fenmens. s l'anomenada llibertat moral.

SUBLIMITAT