BASES DEL COMPORTAMENT BASES DEL COMPORTAMENT ESPORTIUESPORTIU

Lídia Tàrrega IES Rocagrossa SOS 1r nivell 1

IES ROCAGROSSASalvament i Socorrisme

30 hores de teoria

Professora: Lídia Tàrrega

Bases del Comportament Esportiu

TEMA 6.ELS VALORS EN L’ESPORT

Lídia TàrregaIES Rocagrossa (Lloret de Mar)

Tema 6. ELS VALORS EN Tema 6. ELS VALORS EN L’ESPORTL’ESPORT

6.1. ELS VALORS EN L’ESPORT.

6.2. ORIENTACIONS DIRIGIDES A LA PRÀCTICA ESPORTIVA.

6.1. ELS VALORS EN 6.1. ELS VALORS EN L’ESPORTL’ESPORT

"El més important de l'esport no és guanyar, sinó participar, perquè l'essencial de la vida no és l'èxit, sinó esforçar-se per aconseguir-ho."

Baró Pierre de Coubertin.

Els diversos valors que l'esport del nostre temps se li atribueixen, són entre d'altres: l'obtenció de marca, de victòria, de superació d'una banda, i la diversió, l'entreteniment, el manteniment físic per un altre.

Conformen una doble estructura esportiva: l'una mantinguda sobre el principi del rendiment físic, i l'altra sobre el principi del temps lliure i l'oci.

També podem considerar l'esport des d'una vessant educativa, on ha de tenir unes característiques determinades:

- S'ha d'enfocar cap a l'adquisició i desenvolupament de les capacitats motrius, cognitives, socials i psicològiques, segons les etapes on ens trobem.- Ha de tenir un caràcter obert, és a dir, la participació no es pot supeditar característiques de sexe, nivells d'habilitat o altres criteris discriminatoris.- Ha enfocar cap a la consecució d'hàbits perdurables, donant a conèixer activitats esportives que es puguin practicar tota la vida.

- Ha d'ajudar a descobrir i desenvolupar el plaer per l'activitat física.- Ha de transmetre en combinació amb la vivència pràctica, el coneixement dels efectes per a l'organisme de cada esport o activitat motriu, i la importància i repercussió de les mateixes per a la salut.- Ha de tenir un caràcter lúdic.- La reglamentació serà elàstica i flexible.

En l'àmbit esportiu, les sancions tenen múltiples formes per tal de fer respectar les normatives vigents, i d'aquesta manera, no només s'apliquen als jugadors que cometin algun tipus d'infracció, sinó que s'amplien als mateixos organitzadors i espectadors esportius quan es a precís.

Amb aquesta conducta, es procura que el context, almenys el pròxim, de les manifestacions esportives es mantingui net i dins de la legalitat establerta.

L'esport és una pràctica social, és una activitat cada vegada més generalitzada entre amplis segments de la població. Engloba un ampli repertori de símbols, valors, normes i comportaments que l'identifiquen i el diferencien d'altres pràctiques socials.Ara per ara podem considerar com a valors de l'esport:

La competènciaEl progrésLa igualtatLa victòria La solidaritat

- La competència: l'esport té un format competitiu:

* Esports individuals (temps, record ....)* Esports col · lectius (lligues)* Joc entre amics* Partits entre escolars (al pati, al carrer

...)Aquesta competència implica una

organització (federacions), i una jerarquia i igualtat (categories).

- El progrés: superació constant per part de l'esportista.- La igualtat: les organitzacions esportives disposen enfrontaments amb contraris de nivell de competència semblant (edat, nombre, classificacions ...).- La victòria: els esportistes volen aconseguir la victòria en qualsevol àmbit i nivell.- La solidaritat: voluntariat esportiu, campanyes de recollida de diners per a investigacions, no drogues ...

En l'esport tots els punts de vista són diferents:

- "L'esport és un valor en si mateix". Diversió, mitjà d'educació, competició ...., aquests valors s'integren en la societat i la cultura.- "L'esport és un valor condicionat a un fi". Militar, salut, temps lliure, festivitats ..., l'esport entès amb una finalitat utilitari.- "L'esport és un antivalor". Temps perdut, poc intel · lectual, competitivitat, consumisme .... Esport i cultura no poden avançar harmoniosament

6.2. ORIENTACIONS 6.2. ORIENTACIONS DIRIGIDES A LA PRÀCTICA DIRIGIDES A LA PRÀCTICA ESPORTIVAESPORTIVA1. El tècnic com a responsable en la

transmissió de valors ètics en l’esport

2. Conductes inmorals en la pràctica esportiva

3. Fair-Play i esportivitat4. Tècniques i estratègies per al

desenvolupament dels valors en l'esport

1. El tècnic com a responsable 1. El tècnic com a responsable en la transmissió de valors en la transmissió de valors ètics en l’esportètics en l’esport

- Fer participar els esportistes en les mateixes condicions.- Dirigir-se als alumnes amb respecte. Així ells et respectaran.- No diguis que ho fan malament. Recomana-li com s'ho fan bé.- Si dones prioritat al resultat, estàs limitant la trajectòria dels esportistes.- El crit és sinònim d'impotència. Raona i troba solucions.- No tinguis pressa en aconseguir resultats. La bona feina sempre té recompensa.

- Davant d'una derrota, no busquis culpables.- Fer que et valorin pel teu treball, no pels resultats.- Actua per reforçar els valors als teus esportistes.- Una part de l'èxit, consisteix en aconseguir que un grup d'esportistes es facin amics i gaudeixen d'aquest esport

2. Conducates inmorals en la 2. Conducates inmorals en la pràctica esportivapràctica esportiva

- Insultar un rival.- Violència física.- Enganyar expressament el rival o l'àrbitre.- No acceptar la decisió del tècnic.- No col · laborar amb els companys.- No ajudar el rival quan ho necessiti.- No saludar el rival abans i després del partit.

3. Fair-Play i esportivitat3. Fair-Play i esportivitat

- Acceptar el resultat.- Seguir les ordres del tècnic.- Respectar l'adversari i l'àrbitre.- No fingir mai una lesió o falta.- Saludar el rival abans i després del partit.- Reconèixer les faltes i errors propis.- Saludar al públic un cop acabat el partit

4.4. Tècniques i estratègies per al Tècniques i estratègies per al desenvolupament dels valors en desenvolupament dels valors en l'esportl'esport - La comunicació entre tècnic-jugadors és essencial.- Es posarà en comú unes normes de funcionament amb les seves penalitzacions.- Fer partícips als jugadors de forma activa en les sessions d'entrenaments. Que cada jugador se senti important.- Fer que el jugador sigui autònom i responsable.- Compensar i reforçar l'autoestima dels jugadors.- Potenciar la vessant lúdica i educativa per davant de la competició.- Crear un clima positiu, agradable, amable: club-tècnic-jugadors-pares.

Sigui com sigui, a manera de resum, considerem que el deprote participa de la construcció d'uns valors individuals i socials. L'esport és un poderós instrument per a l'educació en valors (Ferran Prats i Gràcia):

Per la seva caràcter lúdic i vivencial: esforç, autoestima, superació personal, sacrifici, perseverança, col · laboració, frustració, vergonya, burla de normes ...

Per les contínues situacions d'interacció amb els altres, que permeten: coneixement mutu, creació de llaços d'amistat, cooperació, empatia, compromís, rivalitat, egoisme, intolerància ...

Per la seva caràcter universal: atenció a la diversitat, discriminació, integració ...

Per la seva enorme presència mediàtica: campanyes contra el racisme, contra les drogues, joc net, pràctiques perilloses, violència, insults..