#editorial

U n cop superat l’equador de la legis-latura, és l’hora de fer un primer ba-lanç de la feina feta i evidentment de tot el que no s’ha fet.

Tots som coneixedors que la situació econòmica no ha estat, ni és, la més propícia per poder por-tar a terme aquelles actuacions que tant agraden a l’equip de govern: tallar cintes i fer inauguraci-ons abans de les eleccions de torn. Però, tal com hem dit en moltes ocasions, no es tracta d’anar a cop de talonari per tirar endavant projectes, sinó posar-hi voluntat i imaginació i precisament això és el que hem trobat a faltar.

Estem veient com ens van retallant els serveis amb actuacions com el tancament del CAP a les nits (per cert, quines actuacions i/o pressions va fer l’Ajuntament al respecte?), mentre l’incre-ment incessant d’impostos, del preu dels ser-veis, aigua, brossa, etc, està castigant les nostres butxaques.

Aquí caldria sumar-hi l’abandó durant molt de temps de projectes, com el de la depuradora mu-nicipal. Ara que per fi el pressupost de la Gene-ralitat hi ha destinat una partida pressupostària, falta saber en quin estat es trobarà tot plegat el dia que es vulguin reprendre les obres!

L’únic que manté el pols del municipi són les as-sociacions i les entitats que sempre han jugat un paper molt important i s’han mostrat actives. Si no fos per ells, podríem assegurar que no s’ha fet res de res.

Des d’aquí encoratgem les entitats a seguir tre-ballant, a demostrar que el voluntariat efectiu pot més que les bones intencions que no passen de la fase de bones paraules i, sobretot, a lluitar per aconseguir que no ens prenguin de les mans o s’acabin privatitzant (com al país veí) les coses que amb tant de temps i esforç han aconseguit les associacions i les entitats locals. •

Ja fa temps que denunciem la dinà-mica de decadència en què ha en-trat la nostra Festa Major d’estiu. Tots som sabedors que el fet que

la Festa caigui majoritàriament en dies feiners no ajuda al lluïment de determi-nats actes, però el que no esperàvem és la manca d’imaginació de l’equip de govern, que de res li serveix tenir una majoria tan aclaparadora, ja que en comptes de tenir vuit caps pensants el que té són vuit caps absents.

Per començar, podríem agafar el pro-grama o potser millor deixeu-lo on és, ja que a banda del format, mancat en dis-seny i imaginació, estava ple de faltes d’ortografia, fet que hauria de fer enver-mellir tot l’equip de govern. Si més no a les representants d’ERC sí que ens va aver-gonyir i així ho vam denunciar al ple de l´ajuntament .

Però tornem a la Festa i la seva progra-mació, una festa que per a molts va co-mençar i acabar el dia 7 de setembre. L’Arribada, un any més, va ser un èxit, amb un nombre molt important de persones seguint la processó, fet afavorit per coin-cidir amb dissabte. Però voldríem fer un parell d’aportacions al respecte:

- És necessària l’afluència de tantes au-toritats a l’Arribada? Trobem correcte que es convidin els alcaldes dels pobles veïns, però, s’han de convidar tots els alcaldes del Baix Camp? S’han de con-vidar tants càrrecs que vénen a fer-se la foto?

- Pel que fa a la processó cap a l’ermita, hi ha una qüestió que tampoc acabem d’entendre. És necessària tanta prolife-ració d’altaveus per tot el camí? Voleu dir que amb menys de la meitat no n’hi hauria prou?

El que va ser un èxit absolut de públic i de bon rotllo va ser el ball a Cal Dasca i des d’aquí aprofitem per felicitar els dos con-junts, que compten amb músics locals, i els joves i diables de les Borges, que van po-sar-hi tota la il·lusió i esforç perquè així fos.

A partir d’aquí, la resta d’actes va ser d’un perfil tan baix que fins i tot fa pena comentar-los.

El concert i ball del dia 8, el dia gran de la Festa, va ser per oblidar. Com es pot plantejar un concert en un local en què la sonoritat és zero? Això no ho hem desco-bert enguany, ja sabem des del primer dia que la sonoritat no és una de les virtuts d’aquest espai, però continuem insistint-hi i potser caldria buscar en aquest fet i en la ubicació del lloc el perquè del fracàs estrepitós.

Finalment, el ball del dia 10, va tenir una mica més de concurrència i hi va haver més gent que va patir la sonoritat del lo-cal. Que lluny, llunyíssim, queden aquells anys en què l’11 de setembre era una cita ineludible a la comarca...

Senyor alcalde, felicitats, anem pel bon camí, si el que es pretén es convertir la Festa Major de les Borges en la més me-diocre del Baix Camp. •

Festa Menor

• Les Borges del Camp • desembre de 2013 • número 52 •

Fem poble

ERCLES BORGESDEL CAMPbatall

“voluntat i imaginació, precisament

això és el que hem trobat a faltar”

“queden lluny, aquells anys en què l’11 de setembre era una cita ineludible a

la comarca”

I

M’agrada aquell apartat de la Borja que diu “Dèiem fa 10 anys”. En llegir-lo sembla que faci molt temps, quan en realitat

fa quatre dies.

Estic d’acord que periòdicament cal mirar enrere per poder afrontar el futur i això és precisament el que he fet aquests darrers dies. Però jo no he anat 10 anys enrere, sinó només dos. Tal com diem en l’editorial, ja és hora de fer balanç i això faré des del meu punt de vista.

Per començar, he recuperat el Des del Replà de fa 2 anys i mig, el que va sortir just abans de les últimes eleccions municipals, com sempre quan hem d’anar a votar, i tot era “mireu que bé que ho hem fet i que bé que ho farem”, i la veritat és que és per reflexionar.

En l’entrevista, el senyor alcalde deia que l’havia sorprès alguna de les votacions en contra o abstencions del Grup Municipal d’Esquerra a projectes com la Sala Polivalent o els miradors, i jo em pregunto: encara el sorprèn? Encara el sorprèn, avui en dia, que el Grup Municipal d’Esquerra no donés suport a una Sala Polivalent?

Segons les seves paraules: “podien complir amb escreix les seves funcions de donar

sortida a activitats tant esportives com socials, i on s’hi podrien practicar tota mena d’esports i d’actes socials, culturals i lúdics”. Ja va fer bé de dir-ho en condicional… Cal que els digui més clar per què no hi estàvem d’acord?

Ara potser seria hora de tornar a treure un altre Des del replà i afegir-hi l’apartat de pífies o de disculpes per les expectatives que es van transmetre als votants. Però com que sabem que això no serà així, doncs ja ho faré jo.

Es parlava de “la gratuïtat de la Festa Major per afavorir la participació popular”. De veritat? I això se suposa que havia d’anar relacionat amb la Sala Polivalent? No incidirem en la Festa Major, en parlem en un altre article.

Crec que puc dir, sense por d’equivocar-me, que cap de les expectatives s’han acomplert i que la Sala Polivalent ha fracassat com a espai destinat a la celebració d’actes socials, culturals i lúdics.

També m’ha sorprès recuperar les declaracions sobre la gestió i qualitat de l’aigua, on ens alliçonaven de com estalviar aigua a casa. I de què ens serveix mirar d’estalviar-ne el consum si precisament s’utilitza aquesta pretext per apujar-ne el rebut?

En el darrer ple, el Grup Municipal d’Esquerra va votar en contra de les taxes de l’aigua proposades per l’empresa que gestiona el servei i acceptades per l’òrgan de govern. Saben per què? Doncs, perquè una de les causes que fa que s’apugi el rebut de l’aigua és la reducció del consum. Sí, com que gastem menys aigua i no surten els números, doncs a pagar més per menys.

Així és com es gestionen les coses a casa nostra. Des del 2009 el rebut de l’aigua ha pujat un 30%, fet que hem denunciat als plens reiteradament, i per si fos poc, es penalitza la moderació del consum. El que s’ha de fer és defensar més les butxaques dels vilatans ja que entre impostos, IBI, aigua i crisi això no hi ha qui ho aguanti!

Ben aviat estarem a la cua de la comarca en cultura, economia i serveis. Ara, pel que fa a la recaptació d’impostos serem els primers!!! •

Dèien fa dos anysFem balanç

Les Borges del Camp • desembre de 2013 • número 52

II

“una de les causes que fa que s’apugi el rebut de l’aigua

és la reducció del consum”

«Ara potser seria hora de tornar a treure un altre Des del replà i afegir-hi l’apartat de pífies o de disculpes per les expectatives que es van transmetre als votants».

Rosa Abelló Borràs

Taula que mostra l’increment de la tarifa general de consum d’aigua en €/m3

* L’any 2012 hi va haver dos increments en la tarifa general

#be_water_my_friend

El mínim de consum és de 18 m3 2006 2007 […] 2012 2012* 2013 2014

Consum fins a 18 m3 0,275384 0,3240 0,6262 0,6635 0,6819 0,7051

Consum de 18 a 60 m3 0,301609 0,3549 0,6984 0,7400 0,7606 0,7865

Consum de més de 60 m3 1,050000 1,2354 1,7462 1,8503 1,9018 1,9665

Impostos amunt i solars buits, així podríem definir les Borges del segle XXI. És molt fàcil dir que tot ho ha portat la crisi, en part és cert, però aquesta crònica de ne-

fasta gestió també s’ha escrit a l’ajuntament de la vila. Fem una mica de memòria.

Temps era temps que des de l’ajuntament, amb l’equip de govern capitanejat pel senyor Ortiga, però amb l’alcalde actual actuant de segon, se’ns va dir que hi havia una demanda molt gran de gent que volia venir a instal·lar-se al poble i que això no era possible ja que els plans parcials no es desenvolupaven, que els seus propietaris especulaven amb el sòl i aquest fet impedia el creixement del municipi.

És en aquest context que l’ajuntament can-via els sistemes d’actuació dels plans parcials passant-los de compensació (els propieta-ris són els encarregats de la urbanització) a cooperació (és l’administració qui fa la urba-nització i passa els costos als propietaris). És així com s’urbanitza el Clot de la Font.

Paral·lelament i quan els terrenys es revalo-ritzen sense parar, és quan es fa una actua-lització cadastral que, com no pot ser d’altra manera, acaba amb un increment de l’IBI, increment que encara s’està produint a dia d’avui.

Per si tot això fos poc, es tramita el POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal) que s’aprova el 2007 amb l’oposició d’ERC. Un POUM que tal com vam explicar al seu dia abocava el municipi a un creixement desme-surat. En el Batall 41, de l’octubre de 2006, quantificàvem en més de 7.000 habitants el creixement programat.

Eren, però, temps en els quals tothom frisava per poder veure requalificats els seus terre-nys i, qui més qui menys, somiava els futurs guanys.

L’ajuntament en comptes de ser rigorós i fer un planejament basat en les necessitats reals del municipi es dedicava a incrementar el sòl urbà i urbanitzable de tal manera que fins i tot la Comissió Provincial d’Urbanisme va haver de retallar-los les previsions.

I…, on som avui? A la urbanització del Clot de la Font, entre d´altres plans parcials, no hi ha ni un habitatge construït, els impostos derivats de l’IBI no paren de pujar i el valor del sòl no para de baixar. Els solars que amb el POUM van passar d’agrícoles a urbanit-zables han baixat de valor i paral·lelament les contribucions tiren amunt i el nucli antic continua enderrocat i sense els habitatges destinats als joves.

Cal una revisió urgent del POUM i aquesta s’ha de fer el 2015. Com diu en el seu articulat:

“Seran circumstàncies que justificaran la seva revisió” 2.2.2 “El creixement previst: Si en 8 anys el sòl no ocupat no assoleix 1/3 del previst”

Confiem que aquesta revisió es porti a terme i ajudi a racionalitzar-ho tot i, com ja vam dir, fem entre tots un POUM realista, raonat i raonable. •

Les properes setmanes seran decisives per a que el 2014 els catalans cele-brem una consulta sobre la indepen-dència que de forma clara i inequívo-

ca doni la veu i el poder al poble de Catalunya per a que, junts, decidim el nostre futur.

Des de fa mesos la mobilització ciutadana ha empès amb força el procés per a la celebració de la consulta i per a assolir la independència de Catalunya i des d’Esquerra Republicana treballem colze a colze amb la societat civil als barris, a les viles, pobles i ciutats dels nos-tre país per assolir aquests objectius.

En aquests moments decisius tots els qui defensem que votar és la via per a dirimir el debat social i nacional al nostre país i que la celebració d’una consulta sobre la indepen-dència és quelcom just i necessari, hem de fer sentir la nostra veu per a garantir que el procés avança amb força i de manera clara i nítida.

La finalitat de la consulta és l´obtenció d´un mandat democràtic, principal requisit exigit internacionalment per al reconeixement del nou estat. I per obtenir aquest mandat demo-cràtic es necessari que la població cridada a la consulta es pronunciï mitjançant una res-posta clara a una pregunta clara.

El principi democràtic preval en la interpre-tació i en l´aplicació de les normes. En una societat democràtica no és á llei qui deter-mina la voluntat dels ciutadans, sinó que és aquesta voluntat la que crea i modifica quan cal aquesta legalitat. •

@consulta “L’Havana” fa figaFem territori

III

número 52 • desembre de 2013 • Les Borges del Camp

“fem entre tots un POUM realista, raonat

i raonable”

LES BORGESDEL CAMP

Relació de Mocions presentades pel grup municipal d’esquerra al ple del 16 de maig:• Moció en defensa de l´autonomia local i el rè-

gim competencial local de la Generalitat de Ca-talunya (9 vots a favor i abstenció).

• Moció de suport als corresponsals de Catalunya Ràdio i defensa del servei públic dels mitjans de comunicació catalans (5 vots a favor i 5 absten-cions).

• Moció de suport a la declaració de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya (8 vots a favor i 2 abstencions).

• Moció sobre l’exercici de la sobirania fiscal a l’Ajuntament de Les Borges del Camp (no pas-sada per ple a decisori de l’equip de govern).

Relació de Mocions presentades pel grup mu-nicipal d’esquerra al ple del 11 de juliol:• Moció d’adhesió al Pacte Nacional pel dret a de-

cidir (aprovada per unanimitat).• Moció per donar suport a la Via Catalana cap a

la Independència del dia 11 de setembre de 2013 (aprovada per unanimitat). •

Als diferents plens ens hem interessat per: l’escola, cal Casals, la depuradora, la residèn-cia, el Morrut de les palmeres, Sala Polivalent, joventut,...

El 12 d’octubre de 2013 vam acompanyar la secció local de l´Aleixar a l´hissada de l’estelada a la carena del turó a les costes de Joan Marrill. Aquest acte ja fa tres anys que es porta a terme a la nostra comarca i l’any 2012 vam tenir el plaer de poder-lo fer al nostre po-ble. Enguany vam comptar amb la presència d’Anna Simó, vicepresidenta primera del Parla-ment de Catalunya.

El passat dia 18 d’octubre el grup muni-cipal d’esquerra va demanar formalment a l’ajuntament, que la regidoria de cultura or-ganitzi algunes sessions de cinema en català al nostre municipi per oferir als nens i nenes poder gaudir d’unes jornades de cinema ade-quades a la seva edat i en la nostra llengua. •

Les Borges del Camp • desembre de 2012 • número 52

Més enllà del inevitable soroll mediàtic, de les amenaces prepotents, del indigne xantatgisme, de la mafiosa extorsió i moltes més actituds desagradables que ens toca i tocarà patir, el Parlament ha declarat Catalunya nació sobirana. Un pas ferm en aquesta transformació. Joia! però recordem Espriu.

Qui fa de guiaés el més cec. Alçàvemal sol les nines.

Tenim clar que la voluntat del poble de Catalunya és el veritable catalitzador, i que l’alliberament no és l’objectiu final. La independència de Catalunya és des d’ara mateix el nostre començament i tot allò que endarrereixi, malmeti, rebutgi, escarneixi, posposi o relaxi, ens afecta de manera personal. No alcem les nines al sol per encegar-nos si el guia és cec. Ell no perdrà res i nosaltres ens quedarem a les fosques. Valorem els actes que dignifiquin la gent, el poble, la terra. Mantenim-nos drets, a banda i banda del camí, a l’aguait de cruïlles de ceguera.

El caminant i el mur (Salvador Espriu, 1954). Tenim el mur davant els ulls, fa tant de temps, que el veiem quotidià, una presència que hem suportat ignorant, fent com si no hi fos. Però hi és, i cada maó que el conforma, porta escrita la paraula “Estado español” i el morter que anomenen unitat, barreja la vergonya, la dominació i la ràbia. Dolor! Salvador, la paraula.

Desperta, és un nou dia,la llumdel sol llevant, vell guiapels quiets camins del fum.No deixis resper caminar i mirar fins el ponent.Car tot, en un moment,et serà pres.

Hens hem despertat, i hem decidit no deixar de caminar, fins al final, sense escoltar guies que ens ha portat per camins de fum. Fem el nostre itinerari, caminem l’alegria, l’esforç, el respecte, la companyia. Recorrem la llibertat.

Nosaltres volemnomés,amb esperança humil,la plenitud eternade la rosa,una suprema eternitatde flor.

@instants_camp

#ERCmocions #breus

Any EspriuCaptures d’una càmera que plora

II*II

El mirador

Carrer de Magdalena Martorell Carrer de Magdalena Martorell

Camí del Poliesportiu

Parc del Camí de la Creueta

Parc de Cal Dasca