b la batalla de l'ebre mònica i marta

Download B la batalla de l'ebre mònica i marta

Post on 01-Jul-2015

148 views

Category:

Education

0 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

  • 1. Mnica Mendoza Marta Sebastin LA BATALLA DE LEBRE Mnica Mendoza Marta Sebastin

2. NDEX 1. PRESENTACI - Font - Identificaci - Context histric 2. ANLISI - Antecedents - Levoluci de la batalla - Levoluci del conflicte (valor estratgic) - Conseqncies 3. INTERPRETACI / CONCLUSIONS - Conclusions - Valoraci personal 3. 1. IDENTIFICACI FONT Diversos autors, Atles dhistria de Catalunya, 2002. Fou la batalla entre les tropes republicanes i els exrcits franquistes en qu ms combatents van participar, la ms llarga i una de les ms sagnants de tota la guerra civil espanyola. DE QUE TRACTA? 4. - Va tenir lloc en el tram de la vall del riu Ebre comprs entre Amposta i Mequinensa i es va desenvolupar durant els mesos de juliol a novembre de 1938. - L'Ebre es torn a convertir en lnia de foc com ja ho havia estat en tantes altres guerres del passat. 5. - Va tenir lloc durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), entre el 25 de juliol i el 16 de novembre de 1938, 2 anys desprs des de linici de la guerra. - Espanya es troba dividida en dos bndols: el republic i el nacional. Bandera republicana CONTEXT HISTRIC Bandera nacional fins al 2 de febrer del 1938 Bandera del rgim franquista fins al 11 d'octubre de 1945 6. BNDOL REPUBLIC BNDOL NACIONAL Dirigent: Manuel Azaa Diaz Integrants: Frente Popular, izquierda republicana , unin republicana PSOE, marxistes leninistes del Partido Comunista de Espaa, el POUM, Partido Sindicalista dorigen anarquista, els nacionalistes desquerres de ERC, Suport: moviment obrer, sindicats UGT i CNT (volien revoluci social), PNV (Corts republicanes a punt daprovar lestatut dautonomia pel Pas Basc. Dirigent: Francisco Franco Bahamonde Generalsimo y jefe del Gobierno del Estado Integrants: Falange Espaola, carlistes, monrquics de Renovacin Espaola, majoria de votants de la CEDA, la Lliga Regionalista, grups conservadors. Suport: esglsia catlica, classes socials que la victoria del Frente Popular els suposava un problema, propietaris amb por duna revoluci social, classes baixes molt catliques. 7. ANTECEDENTS 2. ANLISI - La reconquesta de Terol pels franquistes (desprs de ser conquerida per la Repblica) va acabar de fer decidir la Generalitat a actuar en el sentit de controlar els exrcits de milicans i crear un exrcit regular Exrcit de lEst. - - El control daquest exrcit va passar a mans del govern de la Repblica. - Per contra, desprs de la presa de Terol, Franco va iniciar una gran ofensiva que tenia com a objectiu allar Catalunya de Valncia i atacar-la pel Nord. 8. - A lAbril les tropes franquistes havien entrat a Catalunya i conquerit Lleida i pel sud atacaren el Maestrat i finalment van arribar al Mediterrani. Davant daquesta situaci, lexrcit republic, encapalat per Vicente Rojo, cap de l'Estat Major Central republic, va decidir emprendre un gran atac per sorpresa i a fi d'atreure gran nombre de tropes nacionals cap a la zona del delta de l'Ebre i d'aquesta forma retardar la presa de Valncia per Franco. Vicente Rojo 9. LEVOLUCI DE LA BATALLA - Mitjanit del dia 25 de juliol de 1938 Inici de la Batalla de lEbre. - Centenars de barcasses van transportar les tropes republicanes a la riba dreta de lEbre i van sorprendre les tropes rebels, que van caure presoneres o es van retirar. - Franco noms va poder reaccionar obrint les comportes dels embassaments i inundant la part baixa de lEbre, per deixar incomunicat lexrcit republic, que solament podia passar el riu de nit, ja que de dia laviaci italiana i lalemanya ho feien impossible. - Rpidament, la maquinria bl.lica es va concentrar a la zona. 10. LEVOLUCI DEL CONFLICTE Situaci dEspanya al finalitzar la Batalla de lEbre 11. Final de la batalla de lEbre els dos bndols van sortir malparats amb la diferncia de que els nacionals van saber refer-se ms rpid que els republicans. Decembre del 1938: tropes de Franco llestes per atacar Catalunya. 23 de desembre: comena latac a Catalunya pel sud-oest daquesta. Entrada fcil perqu lexrcit de lEbre estava quasi descompost i el GERO es va acabar retirant. Vicente Rojo va intentar una ofensiva que va fracassar. Principis de gener del 1939: tropes nacionals avancen sense impediments: superioritat de material militar i aviaci per la presencia de la Legin Cndor i laviaci italiana. bombardeig dels ports evitant lentrada de subministraments pels republicans. augment de presoners descomposici repblica. 12. 26 de gener: els nacionals entren a Barcelona sense gaireb esfor, donada per perduda pel govern i les autoritats militars republicanes. 4 de febrer: tropes franquistes ocupen Girona. 5 de febrer: el govern i autoritats militars republicanes creuen la frontera francesa desprs de celebrar l'ltima reuni del que quedava de les Corts republicanes. Els segents territoris que van anant conquerint els nacionals foren: 4 de gener Artesa de Segre 15 de gener Trrega 21 de gener Vilafranca del Peneds 22 de gener Igualada 24 de gener riu Llobregat 1 9 3 9 A partir daix, es van produr grans desplaaments cap a Frana per part de: Exrcits republicans Funcionaris Civils Autoritats Collapse de les carreteres 13. Tropes nacionals entrant a Barcelona (gener 1939) 14. Situaci dEspanya des del juny de 1936 fins al febrer del 1939 15. Mentre les tropes republicanes creuaven la frontera francesa: ocupaci de Menorca pels nacionals grcies a la intervenci britnica: aix es garantien que lilla no caigus sota el domini itali o alemany (punt estratgic). 9 de febrer: el Devonshire va partir de Ma (ciutat menorquina) rumb a Marsella amb 452 refugiats a bord Menorca va ser ocupada pels nacionals. El militar Ubieta saluda al capit Muirhed a larribar al Devonshire Refugiats menorquins pujant al Devonshire 16. El vaixell Devonshire carregat de refugiats menorquins en direcci cap a Marsella. 17. 27 de febrer: Manuel Azaa renuncia al seu crrec com a president de la repblica. 5 de mar: cop de Casado president del govern Negrn abandona Espanya. Latac final franquista es va produr sense lluita en la zona centre-sud dEspanya que encara restava republicana: 29 de mar Conca, Albacete, Ciudad Real, Jan, Almeria i Murcia 30 de mar Valncia i Alacant 31 de mar Cartagena 1 9 3 9 18. 1 dabril: fi de la Guerra Civil Espanyola amb lemissi dun comunicat a la Radio Nacional de Espaa. Comunicat anunciant el final de la guerra http://www.youtube.com/watch ?v=1murZqbLhdU 19. L'operaci dissenyada per Rojo, va ser una brillant acci tcnica i estratgica, per un fracs tctic a causa de les limitacions de lExrcit Popular, avantatge que va aprofitar Francisco Franco amb una descarnada estratgia de desgast. Vicente Rojo volia atacar per sorpresa i massivament per ajuntar les dues zones republicanes no ho va aconseguir: Escassejament de subministraments Manca dajut internacional Desgast fisic/moral dels combatents VALOR ESTRATGIC DE LA BATALLA 20. - Va provocar moltes prdues humanes i va acabar destrossant la capacitat de resistncia de lexrcit republic. - El president Negrn va ordenar la retirada dels combatents de les Brigades Internacionals La derrota era a prop. - Les tropes republicanes tornaven a travessar lEbre, per ara en direcci contrria, forades per lavan enemic. CONSEQNCIES 21. - La batalla de l'Ebre va deixar incomunicats els dos centres republicans que encara quedaven a la pennsula (Catalunya amb la zona sud-est dEspanya) 10.000 morts 50.000 ferits 6.500 morts 50.000 ferits REPUBLICANS NACIONALS - Va significar linici de la derrota de la Repblica en la guerra i va preparar el cam per la caiguda de Catalunya i la resta de territori republic. 22. La Repblica va intentar evitar linevitable, ja que els dos bndols no estaven igualats pel que feia lajuda internacional, els subministraments militars i el nombre de combatents. La batalla de l'Ebre va suposar el punt dinici de la derrota republicana i la victria franquista que duraria fins la mort de Franco al 1975. Aquesta batalla es diferncia de la resta per la seva durada (115 dies), les grans baixes que van patir els dos exrcits enfrontats. CONCLUSIONS 23. Fou una batalla de desgast, insostenible militarment per la Repblica ja que no tenia capacitat per cobrir les baixes humanes i materials. Per a la vida social, econmica, de les terres de lEbre signific un dur impacte: perd el 15% de la poblaci i continu disminuint les dcades segents. 24. VALORACI PERSONAL Fa 76 anys de linici de la batalla del Ebre poca de tensi i de canvis. No creiem que una guerra sigui la soluci per arribar un acord. Una guerra civil s lenfrontamnet dun mateix poble illgic. Acaven pagant justos per pecadors. 25. FI