auditoria ambiental municipal de subirats

Auditoria Ambiental Municipal de Subirats

Document 3 Pla d’Acció Local Pla de Seguiment

Juny 2005

Ajuntament de Subirats

AUDITORIA AMBIENTAL MUNICIPAL DE SUBIRATS

L’Auditoria ambiental municipal de Subirats ha estat realitzada ajustant-se a la metodologia establerta en el Programa d’Auditories Ambientals Municipals de l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, amb la col·laboració de l’empresa X3 Estudis Ambientals, SCP i d’Eulàlia Comas.

Equip Director

Servei del Medi Ambient de la Diputació de Barcelona

Domènec Cucurull. Cap del Servei Rosa Maria Canals. Cap de la Unitat de Planificació Ambiental Local Núria Parpal. Directora Tècnica de l’Auditoria


Antoni Soler. Alcalde de Subirats Salvador Mallofré. Regidor de Medi Ambient

Equip Auditor

Servei del Medi Ambient de la Diputació de Barcelona

Rosa Maria Canals. Cap de la Unitat de Planificació Ambiental Local Núria Parpal. Directora Tècnica de l’Auditoria


Salvador Mallofré. Regidor de Medi Ambient Ramon Carbonell. Tècnic de Medi Ambient

X3 Estudis Ambientals, SCP, Empresa consultora

Xavier Sabaté, ambientòleg. Coordinador Xavier Basora, ambientòleg Eulàlia Comas, biòloga Jordi Romero, ambientòleg Míriam Villarreal, ambientòloga

Comissió mixta de seguiment

Rosa M. Canals. Diputació de Barcelona Núria Parpal. Diputació de Barcelona Salvador Mallofré. Ajuntament de Subirats Ramon Carbonell. Ajuntament de Subirats Eulàlia Comas. Consultora ambiental Xavier Sabaté. X3 Estudis Ambientals, SCP

Altres col·laboracions

Gea, Tractament geogràfic del territori, SL

PLA D’ACCIÓ LOCAL I PLA DE SEGUIMENT

AUDITORIA AMBIENTAL DE SUBIRATS

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ 1.1 Antecedents........................................................................................................1

1.2 Objectius..............................................................................................................1

1.3 Metodologia........................................................................................................2 1.3.1 Elaboració del Pla d’Acció Local................................................................2 1.3.2 Organització del Pla de Participació Ciutadana........................................7 1.3.3 Seguiment del treball.....................................................................................8

2. PLA D’ACCIÓ LOCAL 2.1 Estructura del Pla d’Acció Local...........................................................9

2.2 Plans relacionats amb el Pla d’Acció Local de Subirats........18

2.3 Fitxes del Pla d’Acció Local...................................................................22

2.4 Priorització de les accions.....................................................................125

2.5 Resum del Pla d’Acció Local...............................................................130 2.5.1 Valoració econòmica.............................................................................130 2.5.2 Priorització i terminis d’implantació...................................................130 2.5.3 Aproximació a la transversalitat..........................................................131 2.5.4 Contingut dels PAA – Diferents tipus d’accions (i)……………..131 2.5.5 Contingut dels PAA – Diferents tipus d’accions (ii)…...................132 2.5.6 Fitxa resum del Pla d’Acció Local de Subirats..................................133

3. PLA DE SEGUIMENT El Sistema municipal d’indicadors de sostenibilitat........................................135

PLA D’ACCIÓ LOCAL I PLA DE SEGUIMENT INTRODUCCIÓ


1

1. INTRODUCCIÓ

1.1 Antecedents

El mes d’agost de l’any 2004 es van lliurar els documents de la primera fase de treball de l’Auditoria ambiental de Subirats: la Memòria descriptiva i la Diagnosi ambiental. Sobre la base d’aquests dos documents, i per encàrrec de l’Ajuntament de Subirats i de la Diputació de Barcelona, s’ha elaborat el Pla d’Acció Local que teniu a les mans. L’elaboració i la discussió d’aquest pla s’ha encaixat dins el procés participatiu iniciat durant la primera fase, articulat pel Pla de Participació Ciutadana.

Aquest document conté el Pla d’Acció Local (PAL) de Subirats i el Pla de Seguiment, que constitueixen els instruments bàsics per a la implantació efectiva del procés d’Agenda 21 Local municipal.

1.2 Objectius

L’objectiu d’aquest document és donar a conèixer el Pla d’Acció Local (PAL) de Subirats i el desplegament del Pla de Seguiment.

El PAL és un instrument de planificació estratègica local que té com a referent paradigmàtic la sostenibilitat del model de desenvolupament. A diferència dels plans estratègics tradicionals, no es basa exclusivament en la millora del posicionament del municipi dins del marc econòmic vigent; sinó que vetlla per integrar també les components socials i ambientals d’acord amb el concepte del desenvolupament sostenible1. El PAL s’elabora amb l’objectiu de pal·liar les debilitats i les febleses identificades durant la primera etapa de l’auditoria ambiental.

El Pla de seguiment de l’Auditoria Ambiental de Subirats recull un conjunt d’eines que han d’ajudar a valorar el grau d’aplicació del Pla d’Acció Local al llarg del temps. Les eines fonamentals de seguiment de l’Auditoria Ambiental les constitueixen els indicadors de sostenibilitat.

1 “El desenvolupament sostenible és el desenvolupament que satisfà les necessitats presents sense perjudicar la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves pròpies necessitats” (El Nostre Futur Comú, Informe Brundtland de Nacions Unides, 1987).



2

Metodologia

1.3.1 Elaboració del Pla d’Acció Local

La metodologia seguida per a l’elaboració del PAL és la que ha promogut la Diputació de Barcelona, que està recollida en les publicacions de la col·lecció Manuals de la Diputació de Barcelona, (2000-2003). El PAL s’estructura en una sèrie d’eixos bàsics –les Línies Estratègiques-, que al seu torn es desglossen en Programes d’Actuacions i en Accions concretes. Formalment, doncs, el PAL s’articula en els tres nivells esmentats, de concreció creixent:

- Línies Estratègiques (LE): grans eixos d’actuació que han de solucionar la problemàtica ambiental detectada en la Memòria Descriptiva i en la Diagnosi Ambiental (fase 1 de l’auditoria ambiental);

- Programes d’Actuacions (PA): conjunt d’accions concretes que comparteixen un mateix objectiu genèric, i

- Accions (A): tasques concretes, la realització de les quals no té perquè dependre de l'Ajuntament, i que s’orienten al compliment dels objectius concrets que es marca el Programa al qual pertanyen.

Figura 1. Jerarquia del Pla d’Acció Local (o Pla d’Acció Ambiental).

Font: Elaboració pròpia

A cadascuna de les accions que integren el PAL li correspon una fitxa descriptiva (Figura 2), en què, a part d’indicar a quina LE i a quin PA pertany, es determina el següent (Taula 1). Les fitxes s’identifiquen amb tres números, que corresponen al número de LE, seguit del número de PA i de l’Acció. Així, l’acció 3.1.4 pertany a la LE 3, al PA 3.1 i és la 4arta acció dins d’aquest PA.

PLA D’ACCIÓ AMBIENTALLÍNIES ESTRATÈGIQUES

PROGRAMES D’ACTUACIÓ

Accions concretes

PLA D’ACCIÓ AMBIENTALLÍNIES ESTRATÈGIQUES

PROGRAMES D’ACTUACIÓ

Accions concretes



3

Taula 1. Elements de la fitxa descriptiva de les accions del PAL.

Temàtica L’acció pot referir-se als aspectes tractats per la Memòria Descriptiva, que són: 1/ Organització i gestió municipal, 2/ Educació ambiental i participació, 3/ Planejament urbanístic i usos del sòl, 4/ Sistemes naturals i espais singulars, 5/ Contaminació acústica, 6/ Energia, 7/ Residus, 8/ Aigua, 9/ Activitats econòmiques, 10/ Mobilitat, 11/ Contaminació atmosfèrica i 12/ Altres – Sostenibilitat general Tipologia L’acció pot ser de tres tipus bàsics: A/ Projectes i obres (A1 Estudis tècnics, A2 Projectes executius i A3 Execució d’obres), B/ Plans i programes específics (B1 Plans i programes sectorials, B2 Programes de vigilància i control i B3 Projectes i campanyes d’implicació d’agents econòmics i socials), C/ Instruments jurídics, econòmics i organitzatius (C1 Posada en marxa de nous serveis i C2 Accions jurídiques i organitzatives) i D/ Altres Objectiu Descriu l’objectiu final que persegueix l’acció, coincident amb el de la LE i el PA corresponent Descripció Explicació detallada de l’acció Grau de prioritat Pot ser alta, mitjana o baixa, en funció de la importància que es considera que té per al municipi, des del punt de vista tècnic i amb independència del termini d’implantació que requereix. Període d’execució Temps que triga a fer-se efectiva l’acció. N’hi ha de permanents, periòdiques o d’execució única (i de durada determinada) Termini d’implantació Pot ser curt (de 0 a 2 anys; accions en curs o previstes a 2 anys vista), mitjà (amb projecte aprovat o previstes en 3-5 anys) o llarg (amb projecte pendent o sense previsió d’iniciar-se als propers 5 anys). És el termini amb què pot iniciar-se l’acció Estimació del cost Valoració del cost d’aplicar l’acció. No sempre es pot determinar, i, a més, està subjecte a variacions en funció del temps que es tardi a començar a implementar el PAL Interrelació amb altres accions Grau de coincidència dels objectius de l’acció amb els objectius d’altres accions. S’hi anoten les accions del PAL amb les quals l’acció pot tenir sinergia. És una mesura de la transversalitat del PAL Sectors implicats Agents implicats per aconseguir l’execució de l’acció: hi ha ens de l’administració (a escala local, autonòmica, estatal i europea), agents socials, econòmics, etc. Fonts de finançament S’hi indiquen els agents capaços de proveir els fons econòmics per implantar l’acció i, si n’hi ha, les línies d’ajuda o programes específics de finançament. Com en el cas del cost, les ajudes poden caducar, segons el que es tardi a executar el PAL, i cal tenir en compte que les sol·licituds d’ajudes europees són laborioses. Relació amb altres plans S’indica la relació de l’acció amb altres plans que incideixen sobre el territori, per tal d’estimar el grau d’integració de l’acció en la planificació territorial del municipi. Aquests plans es descriuen en l’apartat 2.2. Indicadors de seguiment S’indica quin dels 30 indicadors de seguiment del Sistema Municipal d’Indicadors de Sostenibilitat promogut per la Xarxa de ciutats i pobles cap a la sostenibilitat (any 2000). Si no n’hi ha cap capaç de mesurar els efectes directes de l’acció, se’n proposen d’específics, al marge dels que inclou el sistema (aquests van sense numerar).




4

Figura 2. Exemple de fitxa descriptiva del PAL



5

Habitualment, la prioritat que consta a la fitxa és la que l’equip auditor atorga a cada acció, en funció de la urgència amb què es considera que cal emprendre l’acció. En el cas de Subirats, a més d’aquest ‘criteri d’expert’, eminentment tècnic, s’ha optat per afegir altres paràmetres de priorització, que permeten establir una prioritat final, que és la que s’indica a les fitxes del Pla d’Acció Local de Subirats.

Així, enlloc de fer dependre la urgència d’executar les accions en l’anomenat ‘criteri d’expert’, com tradicionalment se sol fer, s’ha optat per considerar 5 criteris clars i ben diferenciats, que s’expliquen a continuació.

El paràmetre de priorització final resulta de la consideració d’aquests 5 criteris, i s’anomena Paràmetre de Priorització d’Accions Locals (PPAL). És un sumatori compost en el qual cadascun dels sumands és un dels 5 criteris següents:

- Criteri 1 (C1), de percepció social. Valors possibles: entre 0 i 2. En base al nombre de votants i als vots que ha obtingut cada acció al llarg dels tallers de participació, s’assignen 2 punts com a màxim. Una acció amb 2 punts és la que ha estat votada per més del 75% dels votants; per a la resta d’accions, el valor C1 es calcula reescalant entre 0 i 2 els vots obtinguts en funció del valor màxim possible.: (nombre de vots obtinguts / nombre màxim de vots)*100. D’aquesta manera es té en compte la percepció dels ciutadans, comptant que els gomets vermells amb què votaven les accions urgents compten per 1,5; que els gomets verds, amb què marcaven les accions moderadament urgents, valen 1; i que el vot de grup afegia 2 punts més a l’acció seleccionada per cada grup de treball. Així, el valor màxim de vots per a una acció és: (núm. de votants*1,5) + 2. (Vegeu apartat següent, sobre metodologia del Pla de Participació Ciutadana, per aclariments sobre el procés de votació)

- Criteri 2 (C2), de legislació/programació. Valors possibles: 0 o 1. Si una acció implica complir la legislació, té normativa específica o està inclosa dins algun programa d’actuació se li atorga 1 punt. Així es valora el fet que el PAL contribueixi a fer complir accions ja previstes des d’altres àmbits, sempre que tinguin repercussió positiva sobre el medi ambient.

- Criteri 3 (C3), d’execució. Valors possibles: -0.5 o 0. Les accions que ja compten amb un projecte d’execució aprovat i finançat, o que ja s’estan aplicant de forma ordinària, resten 0,5 punts en l’escala de prioritats. Aquest criteri incorpora la consideració de la situació real de les accions i permet centrar la valoració de la urgència sobre accions noves encara no finançades.

- Criteri 4 (C4), de millora ambiental i/o paisatgística. Valors possibles: 0, 1, 2 o 3. S’assignen 3 punts a les accions que signifiquen una millora ambiental clara (com és reducció de la pressió sobre els recursos, territori inclòs), 1 o 2 punts a les que



6

suposen una millora visual o paisatgística (com és la retirada d’elements banals del paisatge agrícola), i 0 punts a aquelles que no signifiquen una millora ambiental i/o paisatgística clara.

- Criteri 5 (C5), de benefici social. Valors possibles: 0 o 1. S’assigna 1 punt extra a les accions que es tradueixen en un benefici social clar, que redundi en una major comoditat o facilitat per als ciutadans. Se’ls dóna 1 punt, per exemple, a les accions que suposen millores en matèria de transport públic, senyalització, atenció mèdica, etc.

PPAL = C1 + C2 + C3 + C4 + C5

L’esquema següent (Figura 3) exemplifica la composició del paràmetre. Els criteris de més pes són el C4 (ambiental) i el C1 (percepció social), amb una puntuació de 3 i 2 punts respectivament; la resta actuen com a moduladors, positius (C2 i C5) o negatiu (C3).

Figura 3. Determinació del Paràmetre de Priorització de les Accions Locals (PPAL), en funció dels paràmetres que el componen


La màxima puntuació possible, per a cada acció, és 7. La determinació final de la prioritat es calcula a partir de la PPAL segons la taula següent (Taula 2).

Taula 2. Càlcul de la Prioritat final de cada acció, en funció del PPAL

Valor del PPAL Grau de Prioritat final de 5 a 7 Prioritat alta

de 3 a <5 Prioritat mitjana de –0.5 a <3 Prioritat baixa


+ 1 C5 Benefici social

+ 1 C2 Legislació /programació

- 0,5 C3 Execució

+ 3

+ 2

Millora ambiental

Percepció socialC1

C4



7

1.3.2 Organització del Pla de Participació Ciutadana

Per al Pla de Participació Ciutadana (PPC) s’han aplicat dues metodologies:

- en primer lloc, es va dur a terme, durant la primera fase, un mecanisme, denominat de ‘participació implícita’, que va consistir a anar a trobar les entitats i les associacions més actives del municipi (20 en total). Membres de l’equip redactor del PAL van concertar visites i reunions amb 16 de les entitats. A les reunions s’ha explicat el procés d’A21L i la necessitat d’implicar-s’hi per part dels habitants de Subirats. Es van recollir les opinions sobre cadascuna de les qüestions i el grau de consens obtingut (vegeu Annex I)

- en segon lloc, s’han fet els tallers de participació. S’han fet 4 sessions de debat de les Línies estratègiques que componen el PAL (entre els mesos d’abril i maig de 2005). Aquestes sessions, fetes a diversos nuclis de població (Can Cartró, Ordal, Lavern i St. Pau d’Ordal), eren obertes a tothom i s’hi convidava especialment aquelles entitats que havien format part de la ‘participació implícita’. S’ha tractat una Línia estratègica per sessió. S’ha explicat cadascuna de les accions de la Línia estratègica, i els assistents han pogut votar les accions prioritàries i moderadament urgents amb un sistema de gomets. Se’ls ha repartit un nombre de gomets equivalent al 50% de les accions presentades, part dels quals eren verds (30%) i part (20%), vermells. Amb els gomets vermells es marcaven les accions prioritàries, i amb els verds, les moderadament urgents. Les accions no votades s’entenia que eren les que podien esperar més (Figura 4) (vegeu Annex I)

Figura 4. Imatge de l’anagrama dissenyat per a l’A21L i del Taller de Participació Ciutadana de la Línia Estratègica 2, a Ordal, amb un full de participació individual on ja s’han efectuat els vots de priorització de les accions.



8

1.3.3 Seguiment del treball

S’ha constituït una Comissió Tècnica de Seguiment, integrada per Rosa Maria Canals i Núria Parpal en representació del Servei de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, el regidor de medi ambient de l’Ajuntament de Subirats, Salvador Mallofré, el tècnic de medi ambient de l’Ajuntament, Ramon Carbonell, i membres de l’equip redactor, Eulàlia Comas i Xavier Sabaté (X3 Estudis Ambientals SCP).

La Comissió s’ha reunit periòdicament per analitzar el contingut de les LE i preparar els tallers. En total hi ha hagut 10 reunions de seguiment (Taula 3), una de les quals s’ha destinat a la coordinació de l’Agenda 21 amb el procés de revisió del planejament, i que va comptar amb la participació dels coordinadors de la redacció del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Subirats, Albert Cortina (advocat) i Diego Ruiz (arquitecte).

Taula 3. Reunions de la Comissió Tècnica de Seguiment

Data Motiu 12/9/2004 Primera reunió de treball per establir les bases del PAL 23/12/2004 Segona reunió de treball per establir les bases del PAL i revisió de la feina executada 13/1/2005 Revisió d’una primera proposta de PAL 18/2/2005 Plantejament del sistema de participació a utilitzar durant la presentació pública del PAA 7/3/2005 Revisió d’avanços, proposta de calendari de tallers i de coordinació amb el POUM 14/3/2005 Seguiment del treball. Revisió de Programes d’actuacions 17/3/2005 Coordinació del PAL amb la revisió del POUM 25/5/2005 Revisió de les accions desenvolupades 30/5/2005 Revisió de noves accions i de les correccions proposades 1/6/2005 Previsió de calendari per al lliurament del document definitiu

PLA D’ACCIÓ LOCAL I PLA DE SEGUIMENT PLA D’ACCIÓ LOCAL


9

2 PLA D’ACCIÓ LOCAL

2.1 Estructura del Pla d’Acció Local

El Pla d’Acció Local (PAL) de Subirats consta de 4 Línies estratègiques, 16 Programes d’actuacions i 94 Accions (Taula 4).

Taula 4. Estructura del Pla d’Acció Local de Subirats

Línia Estratègica Programes d’Actuacions Accions

1 Una ordenació del territori que assenti les bases per a un futur sostenible 4 26

2 Un paisatge viu i de qualitat, reflex de la identitat pròpia de Subirats 4 21

3 Una petjada ecològica que no excedeixi la capacitat de càrrega del territori 4 26

4 Un compromís comú i una responsabilitat compartida per dur Subirats cap a la sostenibilitat 4 21

Total 16 94


A continuació es descriu el contingut de cadascuna de les 4 Línies estratègiques que componen el PAL. Les fitxes descriptives de cada acció es poden consultar a l’apartat 2.3.



10

LE 1. Una ordenació del territori que assenti les bases per a un futur sostenible Dissenyem un Subirats que pugui funcionar de forma òptima

Una estratègia dirigida al territori, entès com un sistema de xarxes naturals i artificials. Les xarxes naturals són formades per les grans taques de conreus i boscos, que estan unides entre elles per cursos d’aigua o camins, que en són els connectors. Les xarxes artificials les formen els diversos nuclis de Subirats, units per les vies de comunicació rodada. D’una banda, cal mantenir les funcions ambientals dels sistemes naturals, i de l’altra, cal optimitzar l’estructura artificial fruit de l’assentament humà (els nuclis urbans i les infraestructures de transport i comunicació). Així mateix, cal tenir especialment en compte els indrets on ambdues xarxes es creuen. El fet que durant la redacció del Pla d’Acció Ambiental s’ha estat revisant el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Subirats s’ha considerat una gran oportunitat, especialment tenint en compte que la normativa urbanística vigent obliga a considerar criteris ambientals en el planejament i a elaborar-ne una avaluació ambiental estratègica.

A continuació es descriuen els 4 programes d’actuació que formen aquesta línia estratègica.

PA 1.1 Planificar els espais urbans dels diversos nuclis des de l’òptica de la sostenibilitat i atenent a les peculiaritats de cadascun d’ells. Els nuclis urbans són els centres neuràlgics de la xarxa artificial del territori. Aquí es recullen accions orientades a planificar l’espai urbà, a millorar-ne la qualitat, a facilitar els trajectes a peu per dins els nuclis, a millorar-ne la imatge externa i interna, a millorar els serveis a les urbanitzacions... Tot, tenint en compte que tots els nuclis de Subirats han de gaudir d’aquests canvis equitativament.

PA 1.2 Optimitzar les infraestructures de transport i reduir-ne l’impacte ambiental. Es recullen accions relacionades amb les infraestructures de comunicació que solquen el municipi, tenint present que Subirats té servitud de pas de moltes grans obres de comunicació d’escala i aprofitament supramunicipal. El programa tracta la mobilitat interurbana i els serveis de transport públic.

PA 1.3 Garantir la conservació dels espais d’interès natural de Subirats. S’hi agrupen accions relacionades amb la protecció i la gestió dels espais naturals protegits i dels espais no urbanitzats, que constitueixen els centres neuràlgics de la xarxa natural del territori i que duen a terme funcions ambientals fonamentals per garantir la sostenibilitat de Subirats.

PA 1.4 Reforçar la connectivitat entre els espais d’interès natural de Subirats. Accions per mantenir corredors ecològics i paisatgístics, que són indispensables per a la conservació de les funcions dels espais lliures d’elevat interès. Es destaca el paper de les rieres i els camins com a vertebradors naturals del territori.



11

Aquesta línia estratègica consta de 26 accions (Taula 5).

Taula 5. Contingut de la Línia Estratègica 1

LE 1.- UNA ORDENACIÓ DEL TERRITORI QUE ASSENTI LES BASES PER A UN FUTUR SOSTENIBLE

1.1 Planificar els espais urbans dels diversos nuclis des de l’òptica de la sostenibilitat i atenent a les peculiaritats de cadascun d’ells

1.1.1 Integrar al POUM criteris d’harmonització dels nuclis urbans i de manteniment del caràcter rural

1.1.2 Comprometre una partida del pressupost destinada a incorporar accions de la Carta del paisatge de l'Alt Penedès

1.1.3 Fer un pla de gestió i millora dels espais verds públics 1.1.4 Revisar i mantenir actualitzat el pla de prevenció d’incendis forestals 1.1.5 Garantir que el POUM incideix en la creació d’habitatge assequible 1.1.6 Respectar, en el planejament derivat, els cursos d’aigua de les rases i torrents i evitar-ne la canalització

1.2 Optimitzar les infraestructures de transport i reduir-ne l'impacte ambiental 1.2.1 Elaborar un pla de mobilitat per a Subirats 1.2.2 Coordinar-se amb Gelida per demanar una entrada a l'AP-7 en direcció Vilafranca i Tarragona

1.2.3 Senyalitzar i ordenar el trànsit de vehicles pesants al municipi tot coordinant-se amb Sant Sadurní d'Anoia

1.2.4 Fer el seguiment del compliment de la DIA del TAV en coordinació amb el Consell Comarcal i altres municipis afectats

1.2.5 Fer un inventari de camins i proposar-ne la jerarquització i protecció a través del POUM

1.2.6 Aprofitar camins existents per dissenyar una xarxa d'itineraris urbans i interurbans aptes per a vianants i ciclistes

1.2.7 Resoldre els punts negres de les carreteres i les vies urbanes de Subirats 1.2.8 Difondre informació sobre les opcions de transport públic a Subirats 1.2.9 Sincronitzar el servei del tren amb un servei de transport públic per carretera

1.3 Garantir la conservació dels espais d’interès natural de Subirats

1.3.1 Introduir en el POUM criteris paisatgístics per assolir les accions de l'Annex I de la Carta del Paisatge de l'Alt Penedès

1.3.2 Instar el DMAH a redactar i aprovar el Pla Especial de Protecció de l'EIN de les Muntanyes de l'Ordal

1.3.3 Dotar els espais protegits de Subirats d’un òrgan de gestió

1.3.4 Elaborar un inventari de les coves i avencs del municipi

1.3.5 Millorar la planificació i la gestió dels espais forestals del municipi d’acord amb els propietaris

1.3.6 Executar el projecte de restauració dels pèlags de Can Rossell i dotar-los de protecció urbanística

1.3.7 Regular l’accés al medi natural i reforçar el control de les activitats de lleure que hi tenen lloc

1.4 Reforçar la connectivitat entre els espais d’interès natural de Subirats 1.4.1 Integrar en el POUM criteris de connectivitat biològica

1.4.2 Atorgar a totes les rieres de Subirats una protecció específica com a connectors fluvials a través del POUM

1.4.3 Reforçar el seguiment de la qualitat dels cursos hídrics del municipi amb la col·laboració d’entitats

1.4.4 Establir mecanismes de col·laboració amb els municipis de la conca de la riera de Lavernó per al seu manteniment




12

LE 2. Un paisatge viu i de qualitat, reflex de la identitat pròpia de Subirats Busquem l’equilibri entre les activitats humanes i el territori

Aquesta estratègia tracta les activitats humanes que incideixen sobre el territori, i que fins l’actualitat han configurat el paisatge propi de Subirats. Es vol mantenir aquest paisatge garantint que les activitats econòmiques del municipi contemplen els aspectes de conservació del patrimoni i d’identitat amb el paisatge. Es considera com una gran oportunitat el fet que l’Ajuntament de Subirats hagi aprovat la Carta del Paisatge del Penedès.


PA 2.1 Fomentar una activitat agrària rendible i respectuosa amb l’entorn. L’activitat agrària, especialment la vinculada a la vinya, és el principal agent configurador del paisatge de Subirats. El manteniment d’una agricultura de qualitat, rendible i amb criteris de sostenibilitat és fonamental per mantenir el paisatge vitivinícola de Subirats.

PA 2.2 Minimitzar l’impacte paisatgístic i ambiental de les activitats industrials. El programa es dirigeix als polígons industrials del municipi i les activitats industrials periurbanes (activitats extractives, cellers vitivinícoles...). Es vol garantir que les instal·lacions industrials siguin harmòniques amb el paisatge i el menys impactants possible sobre l’entorn.

PA 2.3 Fer del sector comercial i turístic un aliat per difondre i complir el Pla d’Acció Ambiental. El programa s’adreça fonamentalment a l’activitat turística principal de Subirats: el turisme d’un sol dia, interessat per la vinya i la gastronomia. Es proposa orientar el reclam gastronòmic de Subirats vers un turisme sostenible i respectuós amb el paisatge i el medi ambient de Subirats, tenint presents aspectes puntuals com els aparcaments dels restaurants.

PA 2.4 Fomentar la recuperació i la conservació del patrimoni històrico-cultural, i paisatgístic subiratenc. Es recullen les accions relacionades amb el patrimoni i la identitat, com a garants del coneixement, la cura i el respecte pel territori. S’hi tracten aspectes culturals, especialment si estan relacionats amb el paisatge de Subirats (fonts, elements de pedra seca, masies...).



13



LE 2.- UN PAISATGE VIU I DE QUALITAT, REFLEX DE LA IDENTITAT PRÒPIA DE SUBIRATS 2.1 Fomentar una activitat agrària rendible i respectuosa amb l’entorn

2.1.1 Fer una fira dels productes agrícoles de Subirats per promocionar-los

2.1.2 Elaborar una ordenança d’explanacions agrícoles per evitar pràctiques abusives

2.1.3 Donar suport als cursos periòdics que fan els agricultors sobre les bones pràctiques ambientals i pel paisatge

2.1.4 Donar suport a les iniciatives i entitats que promoguin una agricultura integrada i/o ecològica 2.1.5 Crear un òrgan de coordinació entre agricultors, sindicats agraris i ajuntament 2.1.6 Endegar un pla de desenvolupament rural a Subirats 2.2 Minimitzar l'impacte paisatgístic i ambiental de les activitats industrials

2.2.1 Incloure en el POUM criteris de qualitat paisatgística en els polígons industrials i les activitats periurbanes

2.2.2 Oferir avantatges per a la instal·lació d’indústries relacionades amb la viticultura i el paisatge de la vinya i altres activitats agrícoles

2.2.3 Afavorir els sistemes ambientals en empreses amb un suport tècnic i avantatges fiscals 2.2.4 Destinar recursos econòmics i tècnics de l'Ajuntament per tal d’aplicar de forma efectiva la LIIAA 2.2.5 Mantenir en bon estat les pedreres abandonades d’acord amb els seus propietaris 2.3 Fer del sector comercial i turístic un aliat per difondre i complir el Pla d'Acció Local

2.3.1 Fer un projecte per assolir un sistema de senyalització dels camins del municipi coherent. 2.3.2 Dur a terme una campanya de foment del turisme de Subirats 2.3.3 Regular en el POUM els aparcaments dels restaurants i llocs d’interès i establir criteris tècnics i de

disseny 2.3.4 Dissenyar una carta gastronòmica exclusiva de productes de Subirats als restaurants del municipi 2.3.5 Facilitar que els comerços de Subirats destaquin els productes locals

2.3.6 Establir en el POUM criteris i regulacions per al desenvolupament del turisme rural i l’agroturisme al municipi

2.4 Fomentar la recuperació i la conservació del patrimoni històrico-cultural, i paisatgístic subiratenc

2.4.1 Integrar en el POUM mesures de protecció dels elements arquitectònics 2.4.2 Dissenyar i executar obres destinades a la recuperació de la pedra seca 2.4.3 Restaurar i recuperar les fonts del municipi més malmeses amb l’ajut de voluntaris i propietaris 2.4.4 Incloure en el POUM la regulació del paisatge urbà dels nuclis




14

LE 3. Una petjada ecològica que no excedeixi la capacitat de càrrega del territori. Fem un ús eficient dels recursos

Aquesta estratègia tracta la gestió dels recursos que necessita Subirats per mantenir les activitats humanes que hi tenen lloc, bo i garantint-ne la continuïtat al llarg del temps i un impacte ambiental mínim. Es tracten els cicles de la matèria (especialment aigua, residus i emissions atmosfèriques) i l’energia, sota el concepte de metabolisme. Cal que la gestió d’aquest metabolisme es faci sense excessos i de forma eficient. En altres paraules, cal no provocar més afectacions que aquelles que el territori pot absorbir. També es tracten les qüestions específiques sobre l’abastament d’aigua i energia.


PA 3.1 Aprofitar el cicle de l’aigua de Subirats de forma sostenible. Aquest programa és dedicat a la gestió de l’aigua, i planteja unes accions globalment orientades a optimitzar l’aprofitament de l’aigua i a reduir la dependència hídrica del municipi, així com minimitzar l’impacte produït per les aigües residuals que no són tractades adequadament.

PA 3.2 Promoure un consum energètic menys impactant i basat en l’estalvi i l’eficiència. El programa recull accions destinades a impulsar l’ús d’energies renovables al municipi, minimitzar el malbaratament d’energia en l’àmbit públic i privat, i reduir la dependència de fonts d’energia no renovables.

PA 3.3 Reduir la producció de residus i optimitzar-ne la gestió. Aquest programa recull actuacions relacionades amb el cicle de la matèria a Subirats, és a dir, els béns de consum, el seu ús i, sobretot, els residus generats. Les accions s’orienten a disminuir la generació de residus i a millorar-ne el tractament.

PA 3.4 Preservar la qualitat del medi atmosfèric. Aquest programa és un recull d’accions referides al medi atmosfèric, que incideixen sobre les olors, sorolls i contaminació atmosfèrica que poden afectar el municipi.



15



LE 3.- UNA PETJADA ECOLÒGICA QUE NO EXCEDEIXI LA CAPACITAT DE CÀRREGA DEL TERRITORI 3.1 Aprofitar el cicle de l’aigua a Subirats de forma sostenible

3.1.1 Revisar els trams de consum en la facturació de l’aigua per incentivar-ne l’estalvi 3.1.2 Encarregar un estudi dels aqüífers de Subirats per garantir la seva protecció

3.1.3 Fer un programa de campanyes informatives dirigides als diversos sectors del municipi sobre el cicle de l’aigua

3.1.4 Fer complir el Pla de Sanejament d’aigües Residuals Urbanes (PSARU) i preveure en el POUM sistemes de depuració de les aigües residuals

3.1.5 Introduir en el POUM la instal·lació de sistemes de recollida i aprofitament de les aigües pluvials 3.1.6 Revisar el sistema d’abastament d’aigua potable i minimitzar-ne les pèrdues 3.2 Promoure un consum energètic menys impactant i basat en l’estalvi i l’eficiència

3.2.1 Encarregar un estudi plurianual de les radiacions electromagnètiques de les línies d’alta tensió 3.2.2 Elaborar un pla d’eficiència energètica de l’enllumenat públic i dels edificis municipals de Subirats 3.2.3 Fer una campanya per promoure l’eficiència energètica als habitatges 3.2.4 Elaborar una ordenança municipal de captació solar i facilitar les instal·lacions solars

3.2.5 Fer complir el conveni amb FECSA per a la millora del servei d’abastament d’energia elèctrica a tots els nuclis

3.2.6 Demanar un informe anual a les companyies elèctriques sobre l’estat de les línies elèctriques de Subirats

3.2.7 Realitzar millores en la xarxa elèctrica per reduir el seu impacte ambiental i paisatgístic 3.3 Reduir la producció de residus i optimitzar-ne la gestió

3.3.1 Encarregar un estudi de viabilitat de la recollida selectiva de la matèria orgànica 3.3.2 Realitzar campanyes de conscienciació i xerrades a la població sobre residus 3.3.3 Millora del servei de la deixalleria i considerar la creació d’un servei de deixalleria mòbil 3.3.4 Instal·lar en cada nucli contenidors per a la recollida de residus específics 3.3.5 Aplicar el Decret de residus de la construcció per garantir una correcta gestió de les runes generades 3.3.6 Actualitzar el plec de condicions de l’adjudicació dels serveis de recollida d’escombraries 3.3.7 Elaborar una ordenança sobre la gestió dels residus comercials i establiments turístics 3.3.8 Endegar una campanya d'autocompostatge per a les masies i cases aïllades de Subirats 3.4 Preservar la qualitat del medi atmosfèric

3.4.1 Revisar i aprovar el mapa de capacitat acústica de Subirats elaborat per la Generalitat 3.4.2 Elaborar un estudi d’impacte acústic de les infraestructures viàries i ferroviàries i proposar millores 3.4.3 Coordinar-se amb Sant Sadurní i Avinyonet per resoldre les incidències de les males olors que afecten

Subirats 3.4.4 Realitzar un estudi de la qualitat de l’aire a Subirats 3.4.5 Regular l’arbrat públic a través del desenvolupament del POUM i les campanyes ciutadanes




16

LE 4. Un compromís comú i una responsabilitat compartida per dur Subirats cap a la sostenibilitat. Fem-nos responsables de la cura per l’entorn.

Aquesta línia tracta aquells aspectes relacionats amb la governança a Subirats, des de la presa de decisions a l’Ajuntament fins a les opcions personals de cada individu del municipi, passant per la cohesió social que permet un teixit associatiu ferm. L’accés de tothom a l’educació ambiental és una de les millors garanties per tal de fer comú el repte de la sostenibilitat.


PA 4.1 Instar l’Ajuntament de Subirats a liderar la implantació de l’Agenda 21. Aquest programa recull accions referides a l’acció municipal. Des de capacitar l’àrea de medi ambient i de sostenibilitat de l’Ajuntament a ambientalitzar les instal·lacions municipals, fent que l’Ajuntament doni exemple de comportament vers la sostenibilitat. També pretén impulsar procediments participatius en la planificació i la gestió municipal.

PA 4.2 Mantenir i nodrir el teixit associatiu de Subirats, amb el Pla d'Acció com a pretext. La tradició associativa del municipi ha anat a menys darrerament, i l’Agenda 21 local pot ser un motiu per reviscolar-la. El programa recull accions per fomentar la cohesió social en un municipi marcat per la plurinuclearitat.

PA 4.3 Implicar la ciutadania de Subirats en el procés d’Agenda 21. Les accions d’aquest programa destaquen l’àmbit d’acció individual. Es vol incidir en les conductes individuals i quotidianes, com a primer pas, comú a tots, pel foment d’una cultura de respecte vers l’entorn.

PA 4.4 Passar el testimoni de l’Agenda 21 a les generacions que vindran i difondre’l a tothom. Aquest programa recull accions relacionades amb l’educació ambiental, com a motor del canvi d’actituds en tots els nivells de la ciutadania de Subirats. L’objectiu és fer accessible l’educació ambiental al conjunt de la població de Subirats, amb especial incidència a les generacions d’escolars.



17



LE 4.- UN COMPROMÍS COMÚ I UNA RESPONSABILITAT COMPARTIDA PER DUR SUBIRATS CAP A LA SOSTENIBILITAT

4.1 Instar l'Ajuntament de Subirats a liderar la implantació de l'Agenda 21 4.1.1 Crear una partida pressupostària dedicada al seguiment del Pla d'Acció Local i a la seva execució 4.1.2 Aplicar noves tecnologies en la gestió municipal quotidiana 4.1.3 Fer un estudi del consum de recursos i la generació de residus en dependències municipals 4.1.4 Crear un Fòrum de Sostenibilitat de Subirats per vetllar pel compliment i l’actualització de l'A21L 4.1.5 Fer que el POUM contempli les accions del PAL relacionades amb el planejament com a pròpies. 4.1.6 Actuar amb més diligència davant les agressions ambientals, amb personal tècnic 4.2 Mantenir i nodrir el teixit associatiu de Subirats, amb el Pla d'Acció com a pretext

4.2.1 Involucrar les entitats en el procés d'Agenda 21 Local

4.2.2 Crear un Consell municipal d’entitats i coordinar les activitats entre els nuclis

4.2.3 Elaborar un pla de millora i manteniment dels ateneus i centres d’activitat social

4.2.4 Establir un calendari de reunions periòdiques entre l'Ajuntament i l'ADF

4.2.5 Introduir criteris de sostenibilitat en les festes que se celebren al municipi

4.3 Implicar la ciutadania de Subirats en el procés d'Agenda 21 4.3.1 Crear un mecanisme municipal d’informació ambiental per a la ciutadania

4.3.2 Redactar una Carta de compromís ciutadà i social amb la sostenibilitat, i difondre-la 4.3.3 Fer una enquesta de percepció ambiental i endegar una campanya de millora d’hàbits

4.3.4 Fer una campanya de conscienciació sobre la relació entre la mobilitat i el consum d’energia

4.3.5 Divulgar els continguts del Pla d'Acció Local entre la ciutadania

4.4 Passar el testimoni de l'Agenda 21 a les generacions que vindran i difondre’l a tothom 4.4.1 Adoptar a les escoles l’agenda escolar de l'A21 i el Programa Escoles Verdes 4.4.2 Encarregar l’elaboració d’unitats didàctiques específiques sobre l’entorn de Subirats 4.4.3 Crear un Centre d’interpretació del patrimoni natural i històric (paleontològic) de Subirats 4.4.4 Promoure activitats socials de 'descoberta de Subirats' 4.4.5 Impulsar una estratègia àmplia de custòdia del territori per conservar el patrimoni




18

2.2 Plans relacionats amb el Pla d’Acció Local de Subirats

El PAL de l’Agenda 21 Local de Subirats no és l’únic document de planificació que incideix sobre el municipi. Existeix un ventall ampli de plans, programes i d’altres documents d’ordenació i planificació territorial que afecten el territori i que cal tenir en compte a l’hora d’endegar les accions del PAL.

Les fitxes que detallen cadascuna de les accions incorporen un espai on s’especifiquen els plans amb els quals les accions estan relacionades1. A continuació es descriuen succintament aquests plans, per ordre alfabètic. Per a més informació sobre cadascun d’aquests plans, es recomana consultar la memòria descriptiva de l’Auditoria Ambiental de Subirats, 2004.

Actuacions en Via Pública i Serveis Municipals: Conjunt d’actuacions realitzades pel consistori a la via pública i els serveis municipals que s’ofereixen al municipi per tal de millorar-ne el seu estat.

Carta del paisatge de l’Alt Penedès: Document en què s’acorden quatre objectius referents a la gestió i protecció del paisatge de l’Alt Penedès. Aquests quatre pilars són: (i) protegir, millorar i valoritzar el paisatge de l’Alt Penedès mitjançant una gestió dinàmica del territori i del paisatge de la comarca, (ii) implementar criteris paisatgístics en els diferents instruments de planificació territorial i urbanística de la comarca, (iii) adoptar el codi de bones pràctiques vitivinícoles per a la preservació del paisatge de l’Alt Penedès i (iv) crear l’òrgan de participació pel desenvolupament de la carta del paisatge de l’Alt Penedès. Signen el document el president del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, alcaldes de diversos municipis de la comarca (entre els quals Subirats), i el president de l’Associació “Terra Vitium Penedès”, entre altres.

Conveni entre l’Ajuntament de Subirats i l’entitat ENDESA Distribución electrica, SLU (31 de març 2004): Conveni en què, entre altres acords, cal destacar la concessió d’uns terrenys per part de l’Ajuntament, per un termini de cinquanta anys, per a la instal·lació d’una subestació per a la xarxa de distribució d’energia elèctrica. La companyia elèctrica, a canvi, abonarà, durant els deu primers anys de la concessió, 102.172,05 euros a l’Ajuntament, i es compromet a elaborar estudis i projectes d’eficiència energètica i d’instal·lació de sistemes d’aprofitament d’energia solar fotovoltaica.

Estudi del sòl no urbanitzable de l'Alt Penedès: Aquest estudi té com a objectiu identificar la matriu territorial ecològica, i identificar els valors productius, ecològics, ambientals i patrimonials i del paisatge de la Mancomunitat de Municipis de l’Alt Penedès, per determinar quins són els espais que cal protegir i conservar a llarg termini. La

1 La inserció d’aquest espai no és contemplada en la metodologia establerta pel Programa d’Auditories Ambientals Municipals de l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, però s’ha afegit com una millora a aquesta metodologia, i d’acord amb la Comissió Mixta de Seguiment de l’Auditoria Ambiental de Subirats.



19

metodologia emprada és l’avaluació ambiental del sòl no urbanitzable. L’aprofitament d’aquest estudi serà òptim en la mesura que es tingui en compte en qualsevol procés de planificació urbanística (tal i com s’ha fet a Subirats). L’estudi és coordinat per Antoni Ferran, i l’Ajuntament de Subirats n’ha assumit una part del cost (12.000 euros).

Estudi dels camins ramaders: Estudi inclòs dins l’Estudi del sòl no urbanitzable de l’Alt Penedès i que analitza i inventaria els camins ramaders en els municipis que formen part de la Mancomunitat de municipis de l’Alt Penedès.

Pla de desenvolupament cultural de Subirats: Aquest pla, elaborat per EIX i.d.a. Gestió cultural per encàrrec de l’Ajuntament de Subirats, proposa una reordenació dels espais culturals del municipi. A la vegada, defineix uns usos d’aquests espais a curt i llarg termini, i defineix la programació cultural del municipi. Finalment, el pla determina les potencialitats dels agents culturals.

Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN): El Pla d’Espais d’Interès Natural és una figura creada per la Llei 12/1985 d’espais naturals amb l’objecte de seleccionar i delimitar aquells espais naturals que presenten un nivell d’interès referit al conjunt del territori de Catalunya i establir-ne les determinacions necessàries per a la seva protecció bàsica. Aquest Pla va ser aprovat mitjançant el Decret 328/1992. En el marc de la planificació territorial de Catalunya, el PEIN té caràcter de pla territorial sectorial. Consisteix a establir sobre determinades zones amb valors naturals d’interès general un règim jurídic destinat a garantir la conservació d’aquests valors enfront de les causes de degradació potencials que poden afectar-los significativament.

Pla de Vigilància complementària d’incendis forestals (Diputació de Barcelona): El pla reforça, en coordinació amb l’administració forestal i amb la col·laboració d’ajuntaments i Agrupacions de Defensa Forestal, els programes de vigilància contra incendis forestals. Es caracteritza per la presència activa d’informadors en el territori, a través de diferents rutes per les àrees de màxim risc. Les tasques dels informadors són alertar els usuaris de les zones forestals del perill d’incendi, dissuadir-los d’encendre focs i de realitzar altres activitats perilloses i detectar l’inici dels incendis.

Pla Director de l'Alt Penedès: El Consell Comarcal de l’Alt Penedès, d’acord amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya (DPTOP), ha impulsat durant els darrers anys el Pla director urbanístic de l’Alt Penedès, un document de planificació que hauria d’ordenar el territori de l’Alt Penedès.

Pla director del sistema d’abastament d’aigua potable de Subirats (CASSA): L’objectiu d’aquest pla és plantejar i analitzar les alternatives existents per incrementar els recursos hídrics disponibles, així com millorar i adequar el conjunt d’instal·lacions d’abastament, no sols de la demanda actual, sinó també de la demanda previsible.



20

Pla especial de protecció de l'EIN de Muntanyes d'Ordal: L’espai PEIN de les muntanyes de l’Ordal ocupa una superfície de 3.596,08 ha, repartides entre municipis de les comarques de l’Alt Penedès i el Baix Llobregat. L’espai està pendent de l’aprovació definitiva del Pla Especial de protecció que especificaria una ordenació dels usos i una programació d’accions a desenvolupar en aquest espai.

Pla especial de protecció del medi físic i del paisatge de l'Espai Natural del Garraf: L’Espai Natural del Garraf té una extensió de 12.376 ha. El Pla Especial (regulat segons la llei d’urbanisme) es va aprovar el 1986 i des de llavors l’espai protegit ha anat augmentant la superfície protegida fins arribar a l’extensió actual.

Pla municipal de prevenció d’incendis forestals: El Pla municipal de prevenció d’incendis forestals és un document que conté el conjunt de previsions i mesures que cal prendre per reduir les causes dels incendis, limitar-ne els efectes i facilitar-ne l’extinció. Cada municipi ha de tenir el seu propi pla i l’ha d’actualitzar puntualment.

Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya: L’objectiu d’aquest pla és determinar els cabals de manteniment amb els coneixements tècnics i la informació hidrològica de base disponible. El Pla és elaborat per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), de la Generalitat de Catalunya.

Planificació de l’espai fluvial de les conques del Baix Llobregat i l'Anoia: A partir de la restitució cartogràfica d'aproximadament 10.000 ha i de la modelització hidràulica de prop de 160 km de llera, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) es proposa realitzar un estudi que compondrà la llera del Llobregat des de la confluència de l'Anoia fins al mar, a més de la llera de l'Anoia des de Copons fins al Llobregat. Posteriorment es proposaran actuacions en l’àmbit d’ordenació d’usos i d’activitats a l’espai fluvial, tot aplicant mesures estructurals o de gestió, amb l’objecte de reduir els riscos associats a inundacions. També es potenciarà la conservació i el desenvolupament de les funcions ecològiques del riu i del bosc de ribera.

Pla Territorial Metropolità de Barcelona: Tot l’Alt Penedès pertany a l’àmbit de la regió metropolitana de Barcelona (RMB), de manera que haurà de respectar les directrius que estableixi el futur Pla territorial metropolità de Barcelona (PTMB). En el marc de la planificació territorial de Catalunya, el PTMB té caràcter de pla territorial parcial (més informació a l’apartat 3.1.2 de la memòria descriptiva de l’Auditoria Ambiental de Subirats, 2004).

Pla territorial sectorial de connectivitat biològica de Catalunya: Aquest pla s’està redactant actualment, i té el mateix rang que el PEIN (pla territorial sectorial). És competència del DMAH la seva redacció i s’ocuparà de garantir la connectivitat biològica entre els diferents espais naturals de Catalunya.

Plans tècnics de gestió i millora forestal (PTGMF): Instruments bàsics de planificació dels terrenys forestals en els quals, a més d’incloure’s totes les actuacions que s’han de dur a



21

terme, es garanteix la integració de les diferents funcions pròpies dels boscos i, en conseqüència, suposen una mesura per a la prevenció d’incendis forestals. El Centre de la Propietat Forestal, de la Generalitat de Catalunya, és l’òrgan de coordinar i validar els PTGMF a Catalunya.

Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM): El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal és l’instrument de planificació urbanística integral del municipi. A Subirats es va iniciar la redacció d’un nou POUM a la darreria de 2004. La seva redacció és regulada per la Llei 10/2004 del Parlament de Catalunya.

Planejament derivat: Planejament sotmès jeràrquicament al planejament general (POUM), és integrat pels plans especials urbanístics, els plans de millora urbana, específics per al sòl urbà, i els plans parcials urbanístics.

Projectes d’urbanització: Són els projectes en què es concreta de manera tècnica el POUM i el planejament derivat. Són les actuacions en què es materialitzen les directrius del planejament municipal.

Projecte Guardabosc: Aquest projecte és una iniciativa de l’Associació per al desenvolupament de l’ecoparatge de la Marca Penedès i que pretén impulsar i potenciar l’ús de la ramaderia com eina per a la gestió forestal. Els objectius del projecte van encaminats a la reducció d’incendis, protecció de la biodiversitat, millora del paisatge, creació de llocs de treball i generació d’un valor afegit en l’activitat ramadera.

Proposta d’ampliació Xarxa Natura 2000 (any 2005): La Xarxa Natura 2000 és una xarxa ecològica europea coherent de zones especials de conservació que haurà de garantir el manteniment (o el restabliment) d’un estat de conservació favorable dels hàbitats i els hàbitats de les espècies en la seva àrea de distribució natural dins el territori de la Unió Europea. Segons la proposta elaborada pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de 2005, un 26,7% del territori català està inclòs a la Xarxa Natura 2000. La proposta de la Xarxa Natura 2000 ampliaria la superfície d’espais protegits a Subirats.

PSARU (Programa de Sanejament d’aigües Residuals Urbanes) de Catalunya, 2002: Aquest programa té com a objectiu global la millora de l’estat ecològic dels cursos d’aigua del nostre país mitjançant la definició de solucions de tractament de les aigües residuals als nuclis de menys de 2000 habitants

Projecte de restauració de l’Espai Bòbila Can Rossell: L’espai de la bòbila de Can Rossell ha estat objecte d’un estudi naturalístic i geològic per part del Col·lectiu Ecologista Bosc Verd, on s’analitza la fauna, la flora i la geologia de la zona i posteriorment es proposen diversos projectes de futur. Posteriorment, l’Ajuntament de Subirats ha elaborat una memòria sobre l’espai on es concreten diverses actuacions a realitzar i es valoren econòmicament.



22

2.3 Fitxes del Pla d’Acció Local

A continuació es presenten les fitxes de cadascuna de les 94 accions que integren el PAL de Subirats. A l’apartat de Metodologia (vegeu capítol 1.3) es descriu cadascun dels camps de què consten aquestes fitxes descriptives.

Pla d'Acció Local de Subirats

Línia Estratègica 1 Una ordenació del territori que assenti les bases per a un futur sostenible

Programa 1.1 Planificar els espais urbans dels diversos nuclis des de l'òptica de la sostenibilitat i atenent a les peculiaritats de cadascun d'ells

Acció 1.1.1 Integrar al POUM criteris d'harmonització dels nuclis urbans i de manteniment del caràcter rural

Temàtica:Planejament urbanístic i usos del sòl

Tipologia:Plans i programes específicsPlans urbanístics i sectorials

Objectiu:Mantenir els nuclis urbans de Subirats amb unes dimensions i una imatge externa coherent amb el caràcter rural del municipi.

Descripció:El POUM planificarà creixements moderats dels nuclis urbans i aprofitarà les construccions existents a les urbanitzacions per promoure la densificació.

El POUM definirà la tipologia més adequada per als nous habitatges que s'implantaran a Subirats, sota els criteris esmentats. L'informe ambiental del planejament haurà de justificar la correcta integració d'aquests criteris.

Període d'execució:Període redacció POUM

Termini d'implantació:Curt (0 - 2/3 anys)

Estimació del cost:Incorporat en el cost del POUM

Interrelació amb altres accions del pla:

1.1.2 / 1.1.5 / 1.3.1 / 2.4.4 / 4.1.5

Fonts de finançament:Ajuntament de Subirats

Indicadors de seguiment:1. Mosaic territorial 7. Adequació del planejament a la singularitat ecològica del territori

Sectors implicats:Ajuntament de Subirats

Grau de prioritat:Alta

Relació amb altres plans:POUM / Carta del paisatge de l'Alt Penedès / Pla director de l'Alt Penedès / Pla Territorial Metropolità de Barcelona / Estudi del sòl no urbanitzable de l'Alt Penedès

B4




Acció 1.1.2 Comprometre una partida del pressupost destinada a incorporar accions de la Carta del paisatge de l'Alt Penedès


Tipologia:AltresAltres

Objectiu:Aplicar els objectius i criteris de qualitat paisatgística promoguts per la Carta del paisatge de l'Alt Penedès

Descripció:La partida del pressupost serà utilitzada per dur a terme les accions de la Carta del paisatge que es considerin oportunes. El POUM integrarà els criteris de la Carta que escaiguin a la normativa urbanística.

Es recomana a) desenvolupar una acció pilot d'aplicació de la Carta del paisatge, i b) crear una comissió tècnica del paisatge per tal de valorar les dificultats sorgides de l'aplicació de la Carta

Període d'execució:permanent

Termini d'implantació:Mitjà (de 3 a 5 anys)

Estimació del cost:10.000 euros anuals


1.1.1 / 1.3.1 / 4.1.5

Fonts de finançament:Ajuntament de Subirats / Conveni Europeu del Paisatge / Generalitat de Catalunya (DPTOP) / Fundació Territori i Paisatge (Caixa Catalunya) / Altres fundacions de caixes d'estalvi

Indicadors de seguiment:Nombre d'accions de la Carta del paisatge desenvolupades / any

Sectors implicats:Ajuntament de Subirats / Consell Comarcal de l'Alt Penedès

Grau de prioritat:Mitjana

Relació amb altres plans:Carta del paisatge de l'Alt Penedès / POUM

D9




Acció 1.1.3 Fer un pla de gestió i millora dels espais verds públics

Temàtica:Organització i gestió municipal


Objectiu:Planificar la millora i el manteniment periòdic dels espais verds públics de Subirats

Descripció:Es programaran actuacions adequades d'acord amb les característiques de cada espai públic. Es tindran en compte criteris de xerojardineria mediterrània i s'utilitzarà arbrat autòcton com a element estructurador del paisatge

S'establirà un conveni de col·laboració amb algun departament universitari que imparteixi docència especialitzada en paisatge urbà, per tal que els seus estudiants realitzin el pla de gestió i millora dels espais verds públics de Subirats.

Període d'execució:1 any


Estimació del cost:12.000 euros


2.4.4 / 3.3.8 / 3.4.5

Fonts de finançament:Ajuntament de Subirats / Conveni amb universitats

Indicadors de seguiment:4. Estructura urbana: proximitat als serveis urbans bàsics

Sectors implicats:Ajuntament de Subirats / Universitats


Relació amb altres plans:Carta del paisatge de l'Alt Penedès

B4




Acció 1.1.4 Revisar i mantenir actualitzat el pla de prevenció d'incendis forestals


Tipologia:Plans i programes específicsProgrames de vigilància i control

Objectiu:Disposar d'un pla de prevenció d'incendis forestals que compleixi la normativa vigent

Descripció:S'adaptarà el Pla municipal de prevenció d'incendis forestals per donar compliment a la Llei 5/2003, de prevenció d'incendis forestals a les urbanitzacions, i s'actualitzarà el pla per definir noves mesures per disminuir el risc d'incendis.

S'habilitaran franges de protecció forestal i es crearan nous accessos a les urbanitzacions per solucionar els cul-de-sacs d'algunes d'elles, com la Muntanya Rodona o Casablanca Sud, que dificulten l'eventual evacuació en cas d'incendi.

Període d'execució:Permanent




1.3.5 / 3.4.5

Fonts de finançament:Diputació de Barcelona / Generalitat de Catalunya (DMAH) (ordre d'ajuts per a l'actuació de les ADF)

Indicadors de seguiment:30. Superfície forestal cremada Nombre d'incendis/any Incendis segons si el focus es troba en sòl urbanitzable o no urbanitzable/any

Sectors implicats:Ajuntament de Subirats / Oficina tècnica de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals (Diputació de Barcelona) / Agrupació de Defensa Forestal / Departament de Medi Ambient i Habitatge


Relació amb altres plans:Pla municipal de prevenció d'incendis forestals / Pla director del sistema d'abastament d'aigua potable de Subirats (CASSA)

B5




Acció 1.1.5 Garantir que el POUM incideix en la creació d'habitatge assequible



Objectiu:Disposar d'habitatge assequible (habitatge de protecció pública) en el municipi

Descripció:El POUM reservarà sòl per la construcció d'habitatge de protecció pública, tal com indica l'article 57.3 de la Llei 2/2002 (modificat per l'art. 1 de la llei 10/2004). Caldrà determinar els terminis per a la construcció dels habitatges

El POUM determinarà els mecanismes més adequats per fer aquesta reserva, sigui mitjançant acords amb els promotors, fent ús de solars propietat de l'Ajuntament o segregant propietats per tal de crear nous habitatges.





1.1.1 / 4.1.5


Indicadors de seguiment:(Número d'habitatges assequibles/Número d'habitatges totals)/any

Sectors implicats:Ajuntament de Subirats / Institut Català del Sòl


Relació amb altres plans:POUM

B4




Acció 1.1.6 Respectar, en el planejament derivat, els cursos d'aigua de les rases i torrents i evitar-ne la canalització



Objectiu:Mantenir i recuperar l'estat natural els cursos d'aigua de les rases i torrents dins els nuclis

Descripció:La normativa del POUM indicarà, explícitament, que el planejament derivat i els projectes d'urbanització han de respectar els cursos d'aigua en el seu desenvolupament i execució. S'evitarà, sempre que sigui possible, la seva canalització artificial.

Els cursos d'aigua, com les rases i els torrents, desenvolupen una funció clau en el manteniment del vincle ecològic entre els nuclis urbans i el seu entorn natural i són fonamentals per garantir la connectivitat ecològica entre els espais naturals.



Estimació del cost:0 euros


1.4.2. / 4.1.5

Fonts de finançament:-

Indicadors de seguiment:7. Adequació del planejament a la singularitat ecològica del territori



Relació amb altres plans:POUM / Planejament derivat

B4



Programa 1.2 Optimitzar les infraestructures de transport i reduir-ne l'impacte ambiental

Acció 1.2.1 Elaborar un pla de mobilitat per a Subirats

Temàtica:Mobilitat


Objectiu:Potenciar la mobilitat sostenible al municipi

Descripció:El Pla de Mobilitat Urbana (PMU) contindrà una diagnosi, on s'analitzaran els principals impactes de la mobilitat (congestió viària, soroll, accidents, contaminació atmosfèrica, etc.) i una part propositiva, on es detallaran les actuacions del pla

El PMU s'inspirarà i respectarà els principis i criteris definits a la Llei 9/2003, de la mobilitat, i les seves propostes es complementaran amb les que es desprenguin d'aquest PAL (especialment el programa d'actuació 1.2).





1.2.2 / 1.2.3 / 1.2.7 / 1.2.8 / 1.2.9

Fonts de finançament:Ajuntament de Barcelona / Diputació de Barcelona (Vies Locals i Medi Ambient)

Indicadors de seguiment:5. Estructura urbana: desplaçament i mobilitat de la població 6. Estructura urbana: carrers de prioritat per als vianants

Sectors implicats:Ajuntament de Subirats / Diputació de Barcelona


Relació amb altres plans:POUM / Projectes d'urbanització / Actuacions en Via Pública i Serveis Municipals

B4




Acció 1.2.2 Coordinar-se amb Gelida per demanar una entrada a l'AP-7 en direcció Vilafranca i Tarragona

Temàtica:Mobilitat

Tipologia:Instruments jurídics, econòmics i organitzatiusAccions jurídiques i organitzatives

Objectiu:Millorar la connectivitat en direcció sud a través de l'autopista i desviar el trànsit de camions de la carretera de St Sadurní a Gelida

Descripció:Conjuntament amb l'Ajuntament de Gelida, se sol·licitarà a les administracions competents (Generalitat de Catalunya i Govern de l'Estat espanyol) la creació d'una entrada a l'AP7 a Gelida.

L'execució d'aquesta acció permetrà connectar la zona del Rebato amb Vilafranca del Penedès i Tarragona, i facilitar la sortida dels vehicles pesants dels polígons industrials d'aquesta zona.

Període d'execució:-

Termini d'implantació:Llarg (més de 5 anys)



1.2.1 / 1.2.3


Indicadors de seguiment:-

Sectors implicats:Ajuntament de Subirats / Ajuntament de Gelida / Generalitat de Catalunya / Ministerio de Fomento / ACESA

Grau de prioritat:Baixa

Relació amb altres plans:Pla Director de l'Alt Penedès / Pla Territorial Metropolità de Barcelona

C8




Acció 1.2.3 Senyalitzar i ordenar el trànsit de vehicles pesants al municipi tot coordinant-se amb Sant Sadurní d'Anoia

Temàtica:Mobilitat

Tipologia:Projectes i obresProjectes executius

Objectiu:Evitar els impactes del trànsit de vehicles pesants

Descripció:Es limitarà el trànsit de vehicles pesants a les vies interurbanes principals del municipi per tal de no malmetre les carreteres secundàries i els camins, i reduir el risc d'accidents.

S'evitarà que els vehicles pesants entrin a l'interior dels nuclis, com ha vingut passant a Can Batista. Es definiran, de manera coordinada amb Sant Sadurní d'Anoia, uns itineraris de circulació des dels accessos a l'AP-7 als polígons industrials.

Període d'execució:6 mesos




1.2.1 / 1.2.2

Fonts de finançament:Generalitat de Catalunya (DPTOP) / Diputació de Barcelona (Vies locals)

Indicadors de seguiment:Nombre d'impactes (accidents, queixes de veïns, etc.) provocats pel trànsit de vehicles pesants/any

Sectors implicats:Ajuntament de Subirats / Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia / Generalitat de Catalunya (DPTOP) / Diputació de Barcelona (Vies locals)


Relació amb altres plans:

A2




Acció 1.2.4 Fer el seguiment del compliment de la DIA del TAV en coordinació amb el Consell Comarcal i altres municipis afectats

Temàtica:Sistemes naturals i espais singulars


Objectiu:Minimitzar l'impacte ambiental del TAV sobre la qualitat acústica, visual i paisatgística

Descripció:Els serveis tècnics revisaran les mesures correctores de la DIA i garantiran la seva aplicació als trams del TAV que afecten Subirats, amb l'ajut de l'empresa que fa el seguiment de les obres del TAV per encàrrec de Consell Comarcal de l'Alt Penedès

El Consell Comarcal de l'Alt Penedès disposa d'una Comissió de Seguiment d'alcaldes de l'aplicació de les mesures correctores contemplades en la DIA del TAV. Subirats en forma part, junt amb d'altres municipis afectats per la implantació del TAV.

Període d'execució:Permanent fins a la finalització de les obre




1.4.1 / 3.4.2


Indicadors de seguiment:1. Mosaic territorial

Sectors implicats:Ajuntament de Subirats / Consell Comarcal / Ministerio de Fomento / AMEYAL SL


Relació amb altres plans:Estudi del sòl no urbanitzable de l'Alt Penedès

B5




Acció 1.2.5 Fer un inventari de camins i proposar-ne la jerarquització i protecció a través del POUM


Tipologia:Projectes i obresEstudis tècnics

Objectiu:Inventariar els camins rurals existents al municipi i aconseguir la seva protecció per garantir una xarxa de camins estructuradora del territori,

Descripció:S'inventariaran tots els camins existents al municipi. Posteriorment, es jerarquitzaran per tal de prioritzar la seva protecció i ordenar els usos permesos per tipologies.

El POUM recollirà aquesta jerarquització i la plasmarà en la normativa amb una protecció específica. La normativa incidirà en els usos permesos en aquestes vies i en les seves característiques estructurals (amplada, tipus de ferm...)

Període d'execució:Període de redacció del POUM




1.2.6 / 1.3.1 / 1.3.7 / 2.3.1 / 4.1.5

Fonts de finançament:Generalitat de Catalunya (DMAH - Direcció General de Medi Natural)

Indicadors de seguiment:



Relació amb altres plans:POUM / Estudi del sòl no urbanitzable de l'Alt Penedès / Estudi dels camins ramaders

A1




Acció 1.2.6 Aprofitar camins existents per dissenyar una xarxa d'itineraris urbans i interurbans aptes per a vianants i ciclistes

Temàtica:Mobilitat


Objectiu:Potenciar la mobilitat sostenible a través de la mobilitat a peu i en bicicleta

Descripció:Els itineraris han de ser segurs i eficaços, de manera que optimitzin les infraestructures existents, i que aprofitin, allí on puguin, la flexibilitat dels vianants i els ciclistes per fer drecera.

Per definir els itineraris es consideraran altres itineraris existents, com les rutes vitivinícoles, i la jerarquització i protecció dels camins atorgada pel POUM.





1.2.5 / 2.3.1

Fonts de finançament:Diputació de Barcelona (Turisme, Acció territorial, Vies locals)

Indicadors de seguiment:Km aptes per als vianants i ciclistes

Sectors implicats:Ajuntament de Subirats / Bicicleta Club de Catalunya (BACC) / Patronat de Turisme



A1




Acció 1.2.7 Resoldre els punts negres de les carreteres i les vies urbanes de Subirats

Temàtica:Mobilitat


Objectiu:Reduir el nombre d'accidents a les carreteres i vies urbanes de Subirats

Descripció:S'encarregarà un estudi per identificar aquests punts negres i proposar mesures per corregir-los. Si s'escau, s'encarregarà la redacció dels projectes executius per a resoldre cada punt. També es tindrà en compte l'atropellament de fauna.

Els punts negres d'accidents més rellevants es troben a Ordal, Lavern, els Casots, Can Cartró i la urbanització Casablanca. Els accessos als polígons industrials també representen un focus d'accidents.





1.2.1 / 1.2.3

Fonts de finançament:Dirección General de Tráfico (Ministerio de Fomento) / Servei Català del Trànsit / Diputació de Barcelona

Indicadors de seguiment:Nombre d'accidents/any

Sectors implicats:Ajuntament de Subirats / Diputació de Barcelona / Dirección General de Tráfico (Ministerio de Fomento) / Servei Català del Trànsit



A1




Acció 1.2.8 Difondre informació sobre les opcions de transport públic a Subirats

Temàtica:Mobilitat

Tipologia:Plans i programes específicsProjectes i campanyes d'implicació d'agents econòmics i socials

Objectiu:Promoure la mobilitat sostenible a través del transport públic

Descripció:Es farà arribar informació sobre els principals serveis de transport públic (tren i autobusos interurbans) a tots els habitatges del municipi a través de la publicació "Tot Subirats", amb les possibles correspondències entre els operadors de transport.

També es demanarà als operadors de les línies d'autobusos que instal·lin informació sobre els horaris dels autobusos a les parades de Subirats. Es considerarà editar un tríptic per a la difusió de les opcions de transport públic.





1.2.1 / 1.2.9

Fonts de finançament:Ajuntament de Subirats / Diputació de Barcelona (Medi Ambient)


Sectors implicats:Ajuntament de Subirats / RENFE / Operadors d'autobusos / Consell Comarcal de l'Alt Penedès



B6




Acció 1.2.9 Sincronitzar el servei del tren amb un servei de transport públic per carretera

Temàtica:Mobilitat

Tipologia:Instruments jurídics, econòmics i organitzatiusPosada en marxa de nous serveis

Objectiu:Promoure la mobilitat sostenible a través del transport públic

Descripció:El principal repte de sincronitzar el servei del tren amb un servei de transport públic és la seva viabilitat. Per això, caldrà buscar un sistema funcional que sigui molt senzill i de baix cost.

Es proposa la contractació d'un servei de taxi al que es pugui trucar quan hi hagin persones que baixin a la parada de tren de Lavern, a les hores puntes. Seria un servei subvencionat. cal fer un estudi de viabilitat per trobar la millor opció.





1.2.1 / 1.2.8

Fonts de finançament:Generalitat de Catalunya

Indicadors de seguiment:Número d'usuaris del servei posat en marxa/any

Sectors implicats:Ajuntament de Subirats / Consell Comarcal de l'Alt Penedès / Sindicat del Taxi de Catalunya



C7



Programa 1.3 Garantir la conservació dels espais d'interès natural de Subirats

Acció 1.3.1 Introduir en el POUM criteris paisatgístics per assolir les accions de l'Annex I de la Carta del Paisatge de l'Alt Penedès



Objectiu:Mantenir els valors paisatgístics de Subirats i evitar impactes paisatgístics produïts per noves activitats i infraestructures

Descripció:El POUM implementarà els criteris paisatgístics de l'Annex 1 de la Carta del Paisatge per als nuclis urbans, els nous creixements, les urbanitzacions, l'espai industrial, els usos agraris, etc.

Un dels compromisos dels signataris de la Carta és la incorporació de criteris paisatgístics en els instruments de planejament urbanístic. L'informe ambiental del planejament haurà de justificar la correcta integració d'aquests criteris.





1.1.1 / 1.1.2 / 1.2.5 / 2.2.1 / 2.4.4 / 4.1.5

Fonts de finançament:Ajuntament de Subirats / Generalitat de Catalunya (Secretaria per a la planificació territorial)


Sectors implicats:Ajuntament de Subirats / Generalitat de Catalunya (DG Arquitectura i Paisatge i DG Urbanisme)


Relació amb altres plans:POUM / Pla director de l'Alt Penedès / Estudi del sòl no urbanitzable de l'Alt Penedès / Carta del Paisatge de l'Alt Penedès

B4




Acció 1.3.2 Instar el DMAH a redactar i aprovar el Pla Especial de Protecció de l'EIN de les Muntanyes de l'Ordal



Objectiu:Garantir una protecció superior de l'EIN de les Muntanyes de l'Ordal i proposar les mesures de gestió adequades segons les necessitats de l'espai

Descripció:Aquest pla no s'ha començat a redactar i per tant cal instar l'administració responsable, el DMAH, a accelerar la seva redacció i posterior aprovació.

Durant la redacció, cal aprofitar la informació del Pla Director de Sostenibilitat i de la proposta d'ampliació de la Xarxa Natura 2000 (espai ES5110013-1) per fer una delimitació més acurada de l'EIN, si cal ampliant-lo cap a nous sectors del municipi.





1.3.3 / 1.3.5 / 1.3.7

Fonts de finançament:Generalitat de Catalunya (DMAH)

Indicadors de seguiment:8. Protecció d'espais d'interès natural

Sectors implicats:Ajuntament de Subirats / Generalitat de Catalunya (Servei de Planificació i Gestió de l'Entorn Natural) / Diputació de Barcelona (Àrea d'espais naturals)


Relació amb altres plans:PEIN / Estudi del sòl no urbanitzable de l'Alt Penedès / Proposta d'ampliació Xarxa Natura 2000 (any 2005)

B4




Acció 1.3.3 Dotar els espais protegits de Subirats d'un òrgan de gestió



Objectiu:Assegurar que els espais protegits de Subirats siguin gestionats de forma activa mitjançant un organisme mancomunat o consorciat

Descripció:L'EIN de Muntanyes d'Ordal i les serres del sud del municipi, atenent a les pressions a les que es troben sotmesos, requereixen la creació d'un òrgan de gestió propi, que pot adoptar fórmules jurídiques diverses.

La fórmula jurídica del nou òrgan de gestió dependrà de la voluntat de les diverses administracions implicades. Una bona opció és un consorci de l'EIN de Muntanyes de l'Ordal, o bé ampliar el Parc del Garraf cap a l'EIN i aprofitar el seu òrgan gestor.



Estimació del cost:S'haurà d'assignar un pressupost anual.


1.3.2 / 1.3.5 / 1.3.7 / 1.4.1

Fonts de finançament:Ajuntaments implicats en el nou òrgan de gestió / Generalitat de Catalunya (Departament de Medi Ambient) / Diputació de Barcelona / Consell Comarcal de l'Alt Penedès / entitats conservacionistes

Indicadors de seguiment:8. Protecció d'espais d'interès natural (subindicador gestió de la superfície protegida)

Sectors implicats:Ajuntament de Subirats / ajuntaments amb superfície dins l'EIN de Muntanyes de l'Ordal / Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls / Generalitat de Catalunya (Departament de Medi Ambient) / Diputació de Barcelona


Relació amb altres plans:Pla especial de protecció de l'EIN de Muntanyes d'Ordal / Pla especial de protecció del medi físic i del paisatge de l'Espai Natural del Garraf

C2




Acció 1.3.4 Elaborar un inventari de les coves i avencs del municipi



Objectiu:Conèixer la situació i l'estat de conservació de les coves i els avencs per promoure les mesures de gestió necessàries

Descripció:Els aspectes fonamentals que contemplarà aquest inventari són la situació de les coves i els avencs, el seu estat de conservació, el grau d'interès, i les mesures de gestió necessàries per a la seva recuperació i conservació en bon estat.

Es presentarà una memòria del projecte en alguna convocatòria d'ajuts, i/o es comptarà amb la participació voluntària d'algun grup d'espeleologia. L'inventari es pot elaborar també en un marc territorial més ampli, no limitat al municipi de Subirats.



Estimació del cost:6.000 euros (si es limita al municipi de Subirats)


1.3.7

Fonts de finançament:Convocatòries d'ajuts del Departament de Medi Ambient i Habitatge / convocatòries d'ajuts de fundacions privades sw caire social i ambiental


Sectors implicats:Ajuntament de Subirats / ajuntaments dels municipis circumdants / Centre d'espeleologia d'Olesa / Grups excursionistes



A1




Acció 1.3.5 Millorar la planificació i la gestió dels espais forestals del municipi d'acord amb els propietaris



Objectiu:Millorar l'estat de conservació i la qualitat dels boscos i els espais forestals del municipi i reduir el risc d'incendi forestal

Descripció:Se cercaran acords amb propietaris forestals per elaborar plans tècnics de gestió i millora forestal (PTGMF). El PTGMF és l'eina més indicada ja que garanteix una bona gestió, a la vegada que ofereix avantatges fiscals per als propietaris.

La Diputació de Barcelona ofereix suport tècnic per a la gestió forestal . L'ajuntament donarà suport a la sol·licitud d'ajuts al DMAH per redactar PTGMF. Es podrà acollir una experiència del Projecte Guardabosc (ús de ramaderia en la gestió forestal).



Estimació del cost:25 euros / ha per l'elaboració dels PTGMF


1.1.4 / 1.3.2 / 1.3.7 / 1.4.1 / 4.2.1 / 4.4.5

Fonts de finançament:Ajuts del DMAH per a la gestió forestal sostenible / Ajuts del DMAH per a l'actuació de les ADF / Centre de la Propietat Forestal / Projecte Guardabosc

Indicadors de seguiment:Nombre d'acords de custòdia signats/any Nombre de PTGMF aprovats/any 8.3 Protecció d'espais d'interès natural (gestió forestal) 30. Superfície forestal cremada

Sectors implicats:Ajuntament de Subirats / entitats conservacionistes / Xarxa de Custòdia del Territori / Diputació de Barcelona (Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals) / ADF de Subirats


Relació amb altres plans:Plans tècnics de gestió i millora forestal (PTGMF) / Pla municipal de prevenció d'incendis forestals / Projecte Guardabosc

B6




Acció 1.3.6 Executar el projecte de restauració dels pèlags de Can Rossell i dotar-los de protecció urbanística


Tipologia:Projectes i obresExecució d'obres

Objectiu:Rehabilitar els pèlags i el seu entorn per tal d'incrementar la biodiversitat de la zona i fer que els espais actuïn com a autèntiques zones humides.

Descripció:Es revisarà el projecte inicial de restauració i s'executarà. Es fomentaran les activitats de lleure per fer que l'espai actuï com a espai verd del poble de Can Rossell. Aquest espai es pot vincular a la zona d'interès paleontològic dels Casots.

Es pot aprofitar l'espai per dur-hi a terme tasques d'educació ambiental, amb l'ajut d'alguna empresa d'educació ambiental del municipi. A més, el POUM haurà d'assignar-li una protecció adequada.





1.3.3 / 2.2.5 / 4.1.5

Fonts de finançament:Ajuts del DMAH per a la restauració de pedreres abandonades / Convocatòria d'ajuts de la Fundació Territori i Paisatge

Indicadors de seguiment:7. Adequació del planejament a la singularitat ecològica del territori 8. Protecció d'espais d'interès natural

Sectors implicats:Ajuntament de Subirats / entitats conservacionistes / entitats cíviques / DMAH (DG de Medi Natural)


Relació amb altres plans:POUM / Projecte de restauració de l'espai Bòvila-Can Rossell

A3




Acció 1.3.7 Regular l'accés al medi natural i reforçar el control de les activitats de lleure que hi tenen lloc



Objectiu:Minimitzar els impactes sobre el medi natural derivats d'una freqüentació excessiva, especialment en aquells indrets més fràgils

Descripció:Primer s'identificaran els indrets més vulnerables i més afectats per la freqüentació excessiva i per les activitats de lleure (escalada, quads, tot terrenys, etc.) i es proposaran les mesures de regulació i gestió adequades.

El POUM pot regular el pas pels camins rurals i forestals i les activitats. El Pla especial de l'EIN de Muntanyes d'Ordal ha de regular les activitats de lleure i incloure les actuacions oportunes. S'ha de vetllar pel compliment d'aquesta normativa.





1.2.5 / 1.3.2 / 1.3.3 / 1.3.4 / 4.1.5

Fonts de finançament:


Sectors implicats:Ajuntament de Subirats / Departament de Medi Ambient / Cos d'Agents Forestals / ADF de Subirats


Relació amb altres plans:POUM / Pla especial de protecció de l'EIN de Muntanyes de l'Ordal

C8



Programa 1.4 Reforçar la connectivitat entre els espais d'interès natural de Subirats

Acció 1.4.1 Integrar en el POUM criteris de connectivitat biològica



Objectiu:Garantir la connectivitat ecològica entre els diferents espais naturals de Subirats

Descripció:El POUM atorgarà una protecció urbanística adequada als espais i elements naturals que garanteixen la connectivitat ecològica a nivell municipal però també regional. Els cursos hídrics i les serres del sud del municipi són prioritaris.

L'estudi del sòl no urbanitzable definirà els espais d'interès connector, que també s'hauran d'incloure en el Pla sectorial de connectivitat i en el PTMB. L'informe ambiental del planejament haurà de justificar la correcta integració d'aquests criteris.





1.3.3 / 1.3.5 / 1.4.2 / 1.4.3 / 1.4.4 / 4.1.5


Indicadors de seguiment:7. Adequació del planejament a la singularitat ecològica del territori 8. Protecció d'espais d'interès natural

Sectors implicats:Ajuntament de Subirats / Departament de Medi Ambient i Habitatge (DG de Medi Natural)


Relació amb altres plans:POUM / Pla territorial sectorial de connectivitat biològica de Catalunya / Estudi del sòl no urbanitzable de l'Alt Penedès / Pla Director de l'Alt Penedès / Pla Territorial Metropolità de Barcelona

B4




Acció 1.4.2 Atorgar a totes les rieres de Subirats una protecció específica com a connectors fluvials a través del POUM



Objectiu:Protegir els espais fluvials del municipi per garantir la seva funció ecològica

Descripció:Tots els cursos hídrics de Subirats hauran de gaudir d'una classificació específica en el POUM i d'un àmbit de protecció d'acord amb les directrius urbanístiques de l'Agència Catalana de l'Aigua.

La delimitació dels àmbits de protecció fluvial en el POUM podrà aprofitar la informació sorgida de l'estudi del sòl no urbanitzable de l'Alt Penedès. Caldrà dotar de major protecció els romanents de vegetació de ribera per evitar la seva alteració.





1.4.1 / 1.4.3 / 1.4.4 / 4.1.5


Indicadors de seguiment:7. Adequació del planejament a la singularitat ecològica del territori 8. Protecció d'espais d'interès natural 29. Estat ecològic dels rius

Sectors implicats:Ajuntament de Subirats / Departament de Medi Ambient i Habitatge (DG de Medi Natural) / Agència Catalana de l'Aigua


Relació amb altres plans:Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya / Planificació de l'espai fluvial de les conques del Baix Llobregat i l'Anoia / POUM / Estudi del sòl no urbanitzable de l'Alt Penedès

B4




Acció 1.4.3 Reforçar el seguiment de la qualitat dels cursos hídrics del municipi amb la col·laboració d'entitats



Objectiu:Garantir el bon estat dels espais fluvials del municipi

Descripció:S'efectuarà un seguiment intensiu de l'estat del riu, amb diverses inspeccions anuals. Es proposarà al Grup de Medi Ambient, membre del Projecte Rius (PR), l'increment de la seva implicació amb el Lavernó, assumint l'adopció del riu que proposa el PR

Es donarà suport des de l'Ajuntament a totes aquelles activitats proposades pel grup en relació amb el manteniment del bon estat del riu. Es pot demanar al laboratori de medi ambient de la Diputació de Barcelona l'elaboració d'estudis concrets.





1.4.1 / 1.4.2 / 1.4.4 / 3.4.3 / 4.1.6

Fonts de finançament:Grup de medi ambient de Subirats (voluntariat) / Associació Hàbitats - Projecte Rius (voluntariat)

Indicadors de seguiment:29. Estat ecològic dels rius

Sectors implicats:Ajuntament de Subirats / Grup de medi ambient de Subirats / Associació Hàbitats - Projecte Rius / Departament d'Ecologia de la Universitat de Barcelona / Diputació de Barcelona (Laboratori de medi ambient).


Relació amb altres plans:Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya / Planificació de l'espai fluvial de les conques del Baix Llobregat i l'Anoia

B5




Acció 1.4.4 Establir mecanismes de col·laboració amb els municipis de la conca de la riera de Lavernó per al seu manteniment



Objectiu:Protegir els espais fluvials del municipi per garantir la seva funció ecològica

Descripció:S'acordarà amb els municipi veïns (vegeu sectors implicats) la creació d'una figura de coordinació municipal per dur a terme iniciatives conjuntes dirigides a la protecció de la riera de Lavernó

L'execució d'aquesta acció permetrà controlar i evitar abocaments d'aigües urbanes, industrials o agrícoles que malmetin la qualitat dels cursos fluvials que conflueixen al Lavernó





1.4.1 / 1.4.3

Fonts de finançament:

Indicadors de seguiment:Nombre d'iniciatives conjuntes desenvolupades/any 29. Estat ecològic dels rius

Sectors implicats:Ajuntaments de Pla del Penedès, Santa Fe del Penedès, la Granada, Font-rubí, Avinyonet del Penedès i Torrelavit / Consell Comarcal


Relació amb altres plans:Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya / Planificació de l'espai fluvial de les conques del Baix Llobregat i l'Anoia

C8


Línia Estratègica 2 Un paisatge viu i de qualitat, reflex de la identitat pròpia de Subirats

Programa 2.1 Fomentar una activitat agrària rendible i respectuosa amb l'entorn

Acció 2.1.1 Fer una fira dels productes agrícoles de Subirats per promocionar-los

Temàtica:Activitats econòmiques


Objectiu:Promoure i difondre els productes agrícoles de qualitat de Subirats

Descripció:La fira s'ha de centrar en els productes de Subirats, especialment en els ecològics o d'agricultura integrada.

L'acció pot desembocar en la creació d'una marca de qualitat dels productes de Subirats. El Patronat de turisme pot dur-ne la gestió, o bé l'òrgan que es crea a l'acció 2.1.6. Cal fer una campanya de publicitat de la fira arreu de la comarca.

Període d'execució:Anual




2.1.4 / 2.1.5 / 2.1.6 / 2.3.4 / 2.3.5 / 4.4.5

Fonts de finançament:Ajuntament de Subirats / Sindicats agraris / Pagesos de Subirats / Indústria del vi i del cava / Diputació de Barcelona

Indicadors de seguiment:Relació dels productes més venuts/anyPes de l'agricultura en l'economia local

Sectors implicats:Ajuntament de Subirats / Sindicats agraris / Pagesos de Subirats / Indústria del vi i del cava



B6




Acció 2.1.2 Elaborar una ordenança d'explanacions agrícoles per evitar pràctiques abusives



Objectiu:Ordenar les explanacions agrícoles i evitar les pràctiques abusives

Descripció:L'ordenança ha de regular les pràctiques d'explanació i de rompudes del territori per a l'agricultura, tot evitant aquelles que signifiquin un sever impacte paisatgístic sobre el sòl, els camins, les rases i els espais fluvials protegits pel POUM.

Caldrà tenir especial cura pel manteniment del patrimoni de pedra seca. El POUM pot establir els criteris generals per a l'elaboració de l'ordenança. Cal encarregar un estudi previ a un equip expert i estudiar la que ja han realitzat a Font-rubí.





2.4.2 / 4.1.5

Fonts de finançament:Ajuntament de Subirats / Generalitat de Catalunya (DARP) / Consell Comarcal de l'Alt Penedès


Sectors implicats:Ajuntament de Subirats / Sindicats agraris / Pagesos de Subirats / Indústria del vi i del cava


Relació amb altres plans: POUM / Carta del Paisatge de l'Alt Penedès

C8




Acció 2.1.3 Donar suport als cursos periòdics que fan els agricultors sobre les bones pràctiques ambientals i pel paisatge



Objectiu:Divulgar i promoure entre els agricultors bones pràctiques ambientals i paisatgístiques

Descripció:Es proposa realitzar cursos en relació amb el medi ambient i el paisatge dirigits als agricultors. L'ajuntament pot cedir espais per al seu desenvolupament, i puntualment pot oferir suport econòmic als organitzadors.

Actualment (2005) Unió de Pagesos desenvolupa a Subirats cursos dirigits als agricultors sobre l'ús dels productes fitosanitaris, que cal mantenir. Cal promoure cursos específics en funció de l'interès que mostrin els agricultors.



Estimació del cost:600 euros anuals


2.1.4

Fonts de finançament:Ajuntament de Subirats / Diputació de Barcelona / Consell Comarcal de l'Alt Penedès

Indicadors de seguiment:Nombre de cursos efectuats/anyNombre d'assistents als cursos

Sectors implicats:Ajuntament de Subirats / Sindicats agraris (Unió de Pagesos) / Pagesos de Subirats / Escola Agrària de Manresa


Relació amb altres plans:Carta del Paisatge de l'Alt Penedès

B6




Acció 2.1.4 Donar suport a les iniciatives i entitats que promoguin una agricultura integrada i/o ecològica



Objectiu:Fomentar l'agricultura integrada i l'agricultura ecològica al municipi

Descripció:Cal assessorar i donar suport institucional a les propostes d'agricultura integrada i agricultura ecològica que presentin una memòria que sigui valorada positivament per l'Ajuntament. Per exemple, la de l'Agrupació de Defensa Vegetal de la fruita dolça.

Es pot donar suport a algun producte d'agricultura ecològica o integrada mitjançant l'elaboració d'un pla de màrqueting específic. Es pot aprofitar el web de l'ajuntament.





2.1.1 / 2.1.3 / 2.3.4 / 2.3.5


Indicadors de seguiment:Evolució del nombre d'hectàrees i % de territori amb agricultura ecològica, i integrada.

Sectors implicats:Agrupació de Defensa Vegetal de Subirats / Ajuntament de Subirats (regidoria d'agricultura)


Relació amb altres plans:Carta del Paisatge de l'Alt Penedès

C7




Acció 2.1.5 Crear un òrgan de coordinació entre agricultors, sindicats agraris i ajuntament



Objectiu:Realitzar una coordinació activa entre els agents agraris i l'atenció als agricultors del municipi

Descripció:Aquest òrgan de coordinació ha de permetre als agricultors tenir capacitat consultiva sobre les polítiques agràries del municipi, i optimitzar els recursos disponibles per a la promoció de la pagesia i l'agricultura a Subirats.

Es considerarà crear un òrgan obert a sindicats i a agrupacions d'agricultors, així com a agricultors a títol personal. L'òrgan pot fer les funcions de síndic de greuges per a aquells aspectes relacionats amb l'agricultura.





2.1.1


Indicadors de seguiment:Nombre de reunions efectuades/any

Sectors implicats:Ajuntament de Subirats (regidoria d'agricultura)/ Sindicats agraris / Pagesos de Subirats / Indústria del vi i del cava / Cooperatives



C8




Acció 2.1.6 Endegar un pla de desenvolupament rural a Subirats



Objectiu:Fomentar el desenvolupament rural a Subirats en base a les activitats agrícoles

Descripció:El pla de desenvolupament rural ha de permetre planificar les actuacions necessàries per desenvolupar una agricultura rendible, en harmonia amb la resta d'activitats del municipi.

El pla ha d'identificar els instruments de finançament necessaris per fomentar la producció agrària a Subirats. cal constituir un grup d'acció local per poder sol·licitar els ajuts europeus Leader +



Estimació del cost:20.000 euros (elaboració del pla)


2.1.1 / 2.2.2 / 2.3.2 / 2.3.6

Fonts de finançament:Leader +

Indicadors de seguiment:Pes de l'agricultura en l'economia local

Sectors implicats:Agrupació de Defensa Vegetal de Subirats / Ajuntament de Subirats (regidoria d'agricultura) / Indústria del vi i del cava / Generalitat de Catalunya (DARP)



A1



Programa 2.2 Minimitzar l'impacte paisatgístic i ambiental de les activitats industrials

Acció 2.2.1 Incloure en el POUM criteris de qualitat paisatgística en els polígons industrials i les activitats periurbanes



Objectiu:Minimitzar l'impacte paisatgístic i garantir la integració paisatgística dels polígons industrials i les activitats periurbanes de Subirats

Descripció:Cal que el POUM estableixi les característiques dels nous usos industrials del municipi, pel que fa a la seva imatge externa i al seu impacte sobre el paisatge. Els criteris també s'han d'aplicar a altres activitats periurbanes del municipi.

L'informe ambiental del planejament ha de justificar la correcta integració d'aquests criteris. A Can Bas i a Lavernó ja s'ha realitzat un estudi d'integració paisatgística.





1.3.1 / 2.3.3 / 4.1.5

Fonts de finançament:Ajuntament de Subirats / Consell Comarcal


Sectors implicats:Ajuntament de Subirats / Consell Comarcal


Relació amb altres plans:POUM / Estudi del sòl no urbanitzable de l'Alt Penedès / Pla Director de l'Alt Penedès / Carta del Paisatge de l'Alt Penedès / Pla Territorial Metropolità de Barcelona

B4




Acció 2.2.2 Oferir avantatges per a la instal·lació d'indústries relacionades amb la viticultura i el paisatge de la vinya i altres activitats agrícoles



Objectiu:Promoure indústries relacionades amb la viticultura i el paisatge de la vinya

Descripció:L’Ajuntament ha de facilitar la instal·lació d’indústries vitivinícoles, amb un elevat valor afegit, com alternativa a les indústries contaminants o les activitats logístiques. Les indústries a fomentar poden ser les de vinificació i envasament.

Es fomentarà la innovació empresarial, s'oferirà assessorament i serveis específics per a emprenedors, bonificacions i facilitats fiscals per a la instal·lació d'aquestes empreses (en la línia del Centre Àgora de Vilafranca del Penedès).





2.1.6

Fonts de finançament:Ajuntament de Subirats / Centre d'Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM) (Generalitat de Catalunya)

Indicadors de seguiment:Evolució del grau d’implantació d'indústries agrícoles als polígons industrials

Sectors implicats:Ajuntament de Subirats / Sindicats agraris / Pagesos de Subirats / Propietaris dels polígons industrials


Relació amb altres plans:Pla Director de l'Alt Penedès / POUM

C8




Acció 2.2.3 Afavorir els sistemes ambientals en empreses amb un suport tècnic i avantatges fiscals



Objectiu:Ambientalitzar les activitats econòmiques al municipi

Descripció:Es proposa afavorir l'acreditació de sistemes ambientals (ISO, EMAS o similars) per a les empreses, amb un assessorament sobre els tràmits necessaris per obtenir-los i per aconseguir ajuts i subvencions.

Cada empresa s'hauria de fer càrrec de les tramitacions i finançament necessaris per obtenir els distintius. Les empreses ambientalment responsables tindrien avantatges fiscals per part de l'Ajuntament





2.2.4 / 2.3.6

Fonts de finançament:Ajuntament de Subirats / Empreses de Subirats / Centre per a l'Empresa i el Medi Ambient (Generalitat de Catalunya)

Indicadors de seguiment:Evolució del nombre d'empreses amb sistemes ambientals acreditats respecte les que no en tenen

Sectors implicats:Ajuntament de Subirats / Empreses de Subirats



C7




Acció 2.2.4 Destinar recursos econòmics i tècnics de l'Ajuntament per tal d'aplicar de forma efectiva la LIIAA



Objectiu:Regularitzar les activitats econòmiques al municipi i augmentar el control del seu impacte

Descripció:La Llei 3/1998, d'Intervenció Integral de l'Administració Ambiental (LIIAA), preveu que els ajuntaments regulin les activitats econòmiques amb una baixa incidència ambiental. Subirats ha de ser estricte en l’aplicació i compliment de la llei.

Cal posar al dia les activitats de l'Annex III de la LIIAA que encara no s'hagin adaptat a la llei i informatitzar el registre d'activitats al municipi. Cal garantir que les activitats de l'Annex I i II segueixin els procediments ambientals legals.

Període d'execució:3 mesos (posada al dia) / Permanent (seg


Estimació del cost:3.000 euros (posada al dia) / 0 euros (seguiment)


2.2.3

Fonts de finançament:Ajuntament de Subirats / Diputació de Barcelona / Consell Comarcal

Indicadors de seguiment:Nombre i percentatge d'activitats econòmiques en una situació irregular.

Sectors implicats:Ajuntament de Subirats / Departament de Medi Ambient i Habitatge / Consell Comarcal / Oficina de Gestió Ambiental Unificada



C7




Acció 2.2.5 Mantenir en bon estat les pedreres abandonades d'acord amb els seus propietaris



Objectiu:Evitar la degradació de les activitats extractives abandonades a causa d'agressions externes

Descripció:Caldrà evitar agressions a les nou activitats extractives abandonades i garantir que aquestes van recuperant l'aspecte natural dels espais on s'ubiquen. La vigilància s'haurà de fer d'acord amb els propietaris (cal consultar el cadastre)

En cas que calgui, es restauraran les pedreres amb els ajuts del DMAH. Els projectes de restauració es poden redactar en conveni amb universitats (UPC, UAB), i es considerarà l'aprofitament de la restauració per a l'ús públic.



Estimació del cost:restauració de pedreres: 10.000 euros/ha


1.3.6 / 4.4.5

Fonts de finançament:Ajuts del DMAH per a la restauració de pedreres abandonades / UPC / UAB

Indicadors de seguiment:Nombre de denúncies d'agressions a les activitats extractives/any Nombre de pedreres abandonades restaurades/any

Sectors implicats:Ajuntament de Subirats / propietaris privats / DMAH (DG de Medi Natural) / UPC / UAB



B5



Programa 2.3 Fer del sector comercial i turístic un aliat per difondre i complir el Pla d'Acció Local

Acció 2.3.1 Fer un projecte per assolir un sistema de senyalització dels camins del municipi coherent.

Temàtica:Mobilitat


Objectiu:Establir un bon sistema de senyalització dels itineraris turístics del municipi

Descripció:El projecte homogeneïtzarà els itineraris turístics de Subirats, fent èmfasi en la divulgació ambiental. Cal coordinar-se amb el Consell Comarcal, la Diputació i la Generalitat per fer la senyalització coherent amb la d'aquestes administracions

Cal concretar les normes de conducta del visitant: tenir cura de l'entorn, el respecte per la propietat privada, etc.. També es destacarà el patrimoni vitivinícola del municipi. Es revisarà el projecte de rutes del vi i del cava.





1.2.5 / 1.2.6

Fonts de finançament:Diputació de Barcelona / Ajuntament de Subirats / Patronat de turisme / Consell Comarcal


Sectors implicats:Ajuntament de Subirats / Patronat de Turisme / Consell Comarcal / Diputació de Barcelona / Generalitat de Catalunya


Relació amb altres plans:Pla Director de l'Alt Penedès

A2




Acció 2.3.2 Dur a terme una campanya de foment del turisme de Subirats



Objectiu:Fomentar el turisme de qualitat a Subirats

Descripció:La campanya s'ha de basar en 4 elements: el paisatge de vinya, la gastronomia, el turisme d’un dia i sobretot la sensibilitat ambiental del municipi, per oferir un turisme d'interior, cultural i de qualitat, i especialment d'enoturisme.

Cal reforçar el paper del Patronat de Turisme al municipi, i obrir una petita oficina al nucli de Sant Pau, que és l'origen de moltes excursions, i difondre informació turística arreu del municipi. Cal associar la campanya a l'Agenda 21 Local.





2.1.6 / 2.3.6

Fonts de finançament:Patronat de Turisme de Subirats / Sector turístic de Subirats / Diputació de Barcelona / Generalitat de Catalunya

Indicadors de seguiment:Nombre d'actes de promoció del turisme de Subirats efectuats/anyEvolució del nombre de visites rebudes als centres d'informació turística

Sectors implicats:Patronat de Turisme de Subirats / Sector turístic de Subirats



B6




Acció 2.3.3 Regular en el POUM els aparcaments dels restaurants i llocs d'interès i establir criteris tècnics i de disseny



Objectiu:Regular els aparcaments dels restaurants

Descripció:Cada restaurant i lloc d'interès, especialment aquells que es troben fora dels nuclis urbans, ha de tenir un aparcament ben senyalitzat i ordenat. S'han de crear àrees d'aparcament compartides als afores dels nuclis, tal i com es fa a Sant Pau d'Ordal.

El POUM pot establir unes condicions arquitectòniques estàndard per als aparcaments fora dels nuclis, que caldrà concretar en cada cas: ús de formigó, d'arbrat i altres elements, delimitació del nombre de places i criteris de localització.





2.2.1 / 4.1.5



Sectors implicats:Ajuntament de Subirats / Restauradors de Subirats



B4




Acció 2.3.4 Dissenyar una carta gastronòmica exclusiva de productes de Subirats als restaurants del municipi

Temàtica:Educació ambiental i participació ciutadana


Objectiu:Implicar els establiments turístics de Subirats en el foment de la sostenibilitat al municipi

Descripció:Es proposa que els restaurants disposin d'un ventall de productes propis de Subirats, indicats d'una forma especial a la carta gastronòmica i de vins. S'han d'indicar els productes que provinguin de l'agricultura ecològica o l'agricultura integrada.

cal que els productes que s'incloguessin a la carta tinguessin un certificat de qualitat (Slow Food). Es pot convidar als restaurants a incloure informació turística de Subirats, i una relació de les excursions més properes que es poden fer.





2.1.1 / 2.1.4 / 2.3.5

Fonts de finançament:Restauradors de Subirats / Patronat de Turisme / Ajuntament de Subirats

Indicadors de seguiment:Nombre de restaurants implicats amb la iniciativaProductes de la carta gastronòmica amb més èxit.

Sectors implicats:Restauradors de Subirats / Patronat de Turisme / Ajuntament de Subirats



B6




Acció 2.3.5 Facilitar que els comerços de Subirats destaquin els productes locals



Objectiu:Fomentar l'agricultura integrada i l'agricultura ecològica al municipi

Descripció:S'ha de posar a la disposició de la ciutadania productes d'agricultura integrada i d'agricultura ecològica produïts al municipi. A més de la comercialització, s'ha de difondre els valors d'aquestes activitats agràries, i del consum responsable.

Es pot oferir espai per a productes d'altres municipis, sempre que siguin de producció integrada o ecològica. L'Ajuntament pot potenciar la creació d'un establiment específic per a aquests productes (agrobotiga).





2.1.1 / 2.1.4 / 2.3.4 / 4.3.3

Fonts de finançament:Ajuntament de Subirats / Generalitat de Catalunya (DARP) / Diputació de Barcelona

Indicadors de seguiment:Relació dels productes més venuts / Nombre de socis de l'agrobotiga (si escau)

Sectors implicats:Ajuntament de Subirats / Sindicats agraris / Pagesos de Subirats / Agrupació de Defensa Vegetal / Ciutadania de Subirats / Patronat de Turisme



C7




Acció 2.3.6 Establir en el POUM criteris i regulacions per al desenvolupament del turisme rural i l'agroturisme al municipi



Objectiu:Fomentar el turisme de qualitat a Subirats

Descripció:El POUM preveurà l'aprofitament d'edificis existents (a partir del catàleg de l'acció 2.4.1) per desenvolupar-hi activitats de turisme rural i agroturisme. Es fomentarà que aquestes activitats disposin d'un distintiu de qualitat.

quan es proposin nous establiments turístics, s'ha d'instar als promotors a restaurar i aprofitar edificacions existents. La Llei 10/2004 permet els usos hotelers per possibilitar la recuperació de masies o cases rurals d'interès en sòl no urbanitzable





2.1.6 / 2.2.3 / 2.3.2 / 2.4.1 / 4.1.5 / 4.4.5


Indicadors de seguiment:Nombre d'establiments turístics instal·lats en edificis preexistents/any Evolució del nombre d'establiments amb distintius de qualitat respecte els que no en tenen



Relació amb altres plans:POUM / Estudi del sòl no urbanitzable de l'Alt Penedès

B4



Programa 2.4 Fomentar la recuperació i la conservació del patrimoni histórico-cultural, i paisatgístic subiratenc

Acció 2.4.1 Integrar en el POUM mesures de protecció dels elements arquitectònics



Objectiu:Recuperar i conservar el patrimoni construït de Subirats

Descripció:El POUM ha d'identificar en un catàleg dels elements arquitectònics aquells elements de Subirats que mereixin una protecció específica, i plantejar les principals mesures a aplicar per a cada element, tal i com preveu la llei 2/2002 (rev. 12/2004)

Cal protegir patrimoni com les barraques i murs de pedra seca, forns de calç, pous i fonts i molins de vent tradicionals (Cal Terra i la Salada). L'informe ambiental del planejament ha de justificar la correcta integració d'aquests criteris.





2.3.6 / 2.4.2/ 4.1.5


Indicadors de seguiment:Nombre d'elements del patrimoni arquitectònic protegit, per tipus de patrimoni




B4




Acció 2.4.2 Dissenyar i executar obres destinades a la recuperació de la pedra seca



Objectiu:Recuperar i conservar el patrimoni construït de Subirats

Descripció:Es proposa organitzar activitats per recuperar el patrimoni de pedra seca. Per exemple, escoles taller, cursos de formació ocupacional en col·laboració amb les entitats cíviques del municipi i entitats especialitzades en l’arquitectura tradicional.

Cal prioritzar aquells elements que hagin estat identificats pel POUM. Es proposa la recuperació, com a mínim, d'un element de pedra seca per any. Els projectes s'han de desenvolupar d'acord amb els propietaris de les finques.





2.1.2 / 4.1.5 / 4.4.5

Fonts de finançament:Ajuntament de Subirats / Consell Comarcal / mecenatge del sector comercial i turístic / propietaris dels elements

Indicadors de seguiment:Nombre d'elements recuperats/any

Sectors implicats:Ajuntament de Subirats / Consell Comarcal (Àrea de Desenvolupament Rural) / propietaris dels elements de pedra seca / entitats conservacionistes i excursionistes del municipi / Fundació el Solà (La Fatarella)



A3




Acció 2.4.3 Restaurar i recuperar les fonts del municipi més malmeses amb l'ajut de voluntaris i propietaris



Objectiu:Recuperar i conservar les fonts del municipi

Descripció:Cal recuperar fonts de valor geològic, històric i/o arquitectònic per al gaudi de la ciutadania. El pla i la seva execució es pot fer amb l'ajut de voluntaris i d'entitats cíviques del municipi, i amb l'acord dels propietaris de les finques amb fonts.

Cal que la recuperació de fonts es faci de manera integrada amb el paisatge que les envolta. Es proposa restaurar, com a mínim, una font cada any. Es pot aprofitar per mesurar la qualitat dels aqüífers dels quals les fonts s'alimenten.

Període d'execució:1 any (elaboració del pla) / permanent (ex


Estimació del cost:6.000 euros (elaborar el pla) i 1.500 euros/any


3.1.2 / 3.4.5

Fonts de finançament:Ajuntament de Subirats / mecenatge del sector comercial i turístic / propietaris dels elements / Consell comarcal

Indicadors de seguiment:Nombre de fonts recuperades per a l'ús públic/any

Sectors implicats:Ajuntament de Subirats / propietaris de les fonts / entitats conservacionistes del municipi i comarca / Agència Catalana de l'Aigua / Consell comarcal



A3




Acció 2.4.4 Incloure en el POUM la regulació del paisatge urbà dels nuclis



Objectiu:Mantenir el paisatge urbà tradicional dels nuclis de Subirats

Descripció:La normativa del POUM ha d'homogeneïtzar l’aspecte i la fisonomia dels pobles pel que fa a les façanes dels edificis, les pintures utilitzades, els elements periurbans i altres aspectes visuals.

Cal vetllar especialment per la façana exterior dels nuclis, de manera que l'entrada als nuclis sigui agradable. La normativa del POUM ha de preveure la redacció d'aquesta ordenança. També cal tenir cura dels espais verds públics.





1.1.1 / 1.1.3 / 3.4.5 / 4.1.5






B4


Línia Estratègica 3 Una petjada ecològica que no excedeixi la capacitat de càrrega del territori

Programa 3.1 Aprofitar el cicle de l'aigua a Subirats de forma sostenible

Acció 3.1.1 Revisar els trams de consum en la facturació de l'aigua per incentivar-ne l'estalvi

Temàtica:Aigües


Objectiu:Promoure un ús racional i eficient de l'aigua

Descripció:Cal estudiar la facturació individual dels diversos usuaris de l'abastament d'aigua per tal de conèixer els diversos perfils de consum. Això permetrà distribuir equitativament els trams de l'aigua, afavorint els consums baixos i penalitzant els elevats.

Es mantindran els 3 trams actuals, però es pot crear un quart tram per als consums excessius. A les factures s'informarà als usuaris sobre bonificacions i mesures d'estalvi.



Estimació del cost:1.000 euros (estudis previs)


3.1.3 / 3.1.5

Fonts de finançament:Ajuntament de Subirats / Agència Catalana de l'Aigua (ACA)

Indicadors de seguiment:21. Intensitat de consum d'aigua de l'economia local 20. Abastament d'aigua municipal

Sectors implicats:Ajuntament de Subirats / CASSA / Agència Catalana de l'Aigua (ACA)



C8




Acció 3.1.2 Encarregar un estudi dels aqüífers de Subirats per garantir la seva protecció

Temàtica:Aigües


Objectiu:Mantenir els aqüífers de Subirats en bon estat

Descripció:S'encarregarà un estudi que permeti delimitar els aqüífers i llurs zones de recàrrega. Es tindrà especial cura a l'hora de permetre activitats en aquestes zones. Caldrà coordinar-se amb els municipis veïns que comparteixin aqüífers.

Caldrà fer un seguiment de la qualitat de les aigües de les fonts i els pous. S'incidirà en la sensibilització dels pagesos i d'altres agents que puguin afectar els aqüífers. Es considerarà crear una xarxa de piezòmetres per al seguiment de l'aqüífer.



Estimació del cost:100.000 euros i 1.000 euros/any


2.1.3 / 2.4.3

Fonts de finançament:Ajuntament de Subirats / altres municipis que comparteixin aqüífers / Agència Catalana de l'Aigua / Diputació de Barcelona

Indicadors de seguiment:20. Abastament d'aigua municipal 28. Evolució de la qualitat de l'aigua dels aqüífers

Sectors implicats:Ajuntament de Subirats / altres municipis que comparteixin aqüífers amb Subirats / Agència Catalana de l'Aigua / Diputació de Barcelona (per a la delimitació dels aqüífers)



A1




Acció 3.1.3 Fer un programa de campanyes informatives dirigides als diversos sectors del municipi sobre el cicle de l'aigua

Temàtica:Aigües


Objectiu:Impulsar la nova cultura de l'aigua a Subirats

Descripció:Cal realitzar un programa d'activitats que consideri tots els estadis del cicle de l'aigua: l'abastament, l'ús (agrícola, industrial, domèstic...), i el tractament. El programa ha de preveure la temàtica i la temporalització de cada activitat.

Segons els continguts a tractar i l'oportunitat de cada cas, s'escollirà el canal de comunicació adient: xerrades, fulletons, campanyes específiques (Catalunya estalvia aigua), obsequis, visites guiades a les EDAR, web de Subirats, etc

Període d'execució:4 anys


Estimació del cost:Aprox. 6.000 euros anuals


3.1.1 / 4.3.3

Fonts de finançament:Ajuntament de Subirats / Agència Catalana de l'Aigua / Diputació de Barcelona (Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat)

Indicadors de seguiment:20. Abastament d'aigua municipal 21. Intensitat de consum d'aigua de l'economia local

Sectors implicats:Ajuntament de Subirats / Agència Catalana de l'Aigua / Col·lectius ecologistes



B6




Acció 3.1.4 Fer complir el Pla de Sanejament d'aigües Residuals Urbanes (PSARU) i preveure en el POUM sistemes de depuració de les aigües residuals

Temàtica:Aigües


Objectiu:Aconseguir que tota l'aigua residual generada al municipi rebi un tractament de depuració

Descripció:El PSARU preveu un nou col·lector i depuradores a Lavern (2007), Can Cartró (2010), Ca l'Avi (2011), Can Batista (2011), Can Rossell, Cantallops, el Pago, el Rebato, Torre-Ramona, Urb. Can Rossell. També preveu un pla director de clavegueram.

Es podrà instal·lar sistemes de depuració natural, apropiat per als nuclis petits (filtres verds, sistemes de llacunatge -les caves Albet i Noya en tenen un-, etc). El POUM ha de preveure i permetre la instal·lació de qualsevol sistema de depuració.

Període d'execució:10 anys


Estimació del cost:entre 90.000 i 150.000 euros per EDAR


3.1.5 / 4.1.5

Fonts de finançament:Ajuntament de Subirats / Agència Catalana de l'Aigua (ACA)

Indicadors de seguiment:22. Gestió de les aigües residuals 23. Utilització de les aigües depurades 29. Estat ecològic dels rius

Sectors implicats:Ajuntament de Subirats / Agència Catalana de l'Aigua / Caves Albet i Noya (com a exemple a seguir) / TECMED, SA


Relació amb altres plans:POUM / PSARU (Pla de Sanejament d'aigües Residuals Urbanes) de Catalunya, 2002

A2




Acció 3.1.5 Introduir en el POUM la instal·lació de sistemes de recollida i aprofitament de les aigües pluvials

Temàtica:Aigües


Objectiu:Augmentar el volum d'aigua pluvial recollida i aprofitada

Descripció:Cal que el POUM indiqui quines construccions hauran d'incorporar sistemes de recollida d'aigües pluvials, i prevegi el seu aprofitament. Cal que el POUM també contempli la instal·lació gradual d'una xarxa separativa d'aigües pluvials.

Cal prioritzar la instal·lació de la xarxa separativa en aquells nuclis on la xarxa de clavegueram es troba en mal estat (Sant Pau d'Ordal) i en els casos on és inexistent (Casablanca Sud i Muntanya Rodona).





3.1.1 / 3.1.4 / 4.1.5


Indicadors de seguiment:20. Abastament d'aigua municipal Extensió de la xarxa separativa instal·lada Volum aproximat d'aigua pluvial recollida i aprofitada/any



Relació amb altres plans:POUM / Planejament derivat

B4




Acció 3.1.6 Revisar el sistema d'abastament d'aigua potable i minimitzar-ne les pèrdues

Temàtica:Aigües


Objectiu:Millorar el servei d'abastament d'aigua potable i minimitzar-ne les pèrdues

Descripció:Cal fer complir el pla de CASSA pel que fa a la disminució de les pèrdues de la xarxa d'abastament i l'increment de la capacitat hidràulica dels hidrants contra incendis. En cas que es faci la connexió amb ATLL (Abrera), cal que es destini a ús industrial

Addicionalment, per augmentar els recursos hídrics, es recuperaran els antics pous per fer-ne un ús públic (reg, piscina municipal, viari... ), se substituiran completament els aforaments per comptadors i es reutilitzarà l'aigua residual tractada.

Període d'execució:Més de 5 anys


Estimació del cost:1.336.212 euro (tot el pla); 600.000 (canonades)


1.1.4

Fonts de finançament:Ajuntament de Subirats (ja està inclòs al pressupost municipal) / Diputació de Barcelona / Agència Catalana de l'Aigua (aporta el 50% de la connexió amb ATLL)

Indicadors de seguiment:20. Abastament d'aigua municipal 20.3 Qualitat de l'aigua d'abastament

Sectors implicats:Ajuntament de Subirats / CASSA


Relació amb altres plans:Pla director del sistema d'abastament d'aigua potable de Subirats (CASSA)

C8



Programa 3.2 Promoure un consum energètic menys impactant i basat en l'estalvi i l'eficiència

Acció 3.2.1 Encarregar un estudi plurianual de les radiacions electromagnètiques de les línies d'alta tensió

Temàtica:Energia


Objectiu:Conèixer l'afectació de les radiacions electromagnètiques de les línies d'alta tensió sobre els nuclis de població

Descripció:Malgrat que no s'han demostrat els efectes perjudicials de les ones electromagnètiques de les línies d'alta tensió sobre la població humana, caldrà mesurar periòdicament la radiació electromagnètica als nuclis de població propers a les línies.

Caldrà garantir que la radiació que suporta la població de Subirats es troba per sota de les recomanacions internacionals.

Període d'execució:Bianual




3.2.6 / 3.2.7

Fonts de finançament:Ajuntament de Subirats / Universitats / Diputació de Barcelona (Servei de Medi Ambient)

Indicadors de seguiment:9. Prevenció de riscos ambientals

Sectors implicats:Ajuntament de Subirats, Universitats, Red Eléctrica de España / Diputació de Barcelona (Servei de Medi Ambient)



A1




Acció 3.2.2 Elaborar un pla d'eficiència energètica de l'enllumenat públic i dels edificis municipals de Subirats

Temàtica:Energia


Objectiu:Maximitzar l'eficiència energètica de les instal·lacions municipals de Subirats

Descripció:Es distingiran entre actuacions dins les dependències municipals (per exemple, calderes, bombetes i electrodomèstics de baix consum...), i les de l'enllumenat exterior (per exemple, dissenyar projectes d'enllumenat públic que optimitzin l'ús d'energia)

Cal millorar l'enllumenat públic deficient (Can Bas, Can Batista) o inexistent (Casablanca Sud), i revisar l'enllumenat dels polígons industrials. Cal minimitzar la contaminació lumínica (llei 6/2001 - decret 82/2005) i revisar els horaris nocturns.





3.2.5

Fonts de finançament:Diputació de Barcelona (Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat) / FECSA-ENDESA

Indicadors de seguiment:14. Consum final d'energia 15. Intensitat energètica total

Sectors implicats:Ajuntament de Subirats / Diputació de Barcelona (Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat) / FECSA-ENDESA / Ajuntament de Gelida (Casablanca Sud)



B4




Acció 3.2.3 Fer una campanya per promoure l'eficiència energètica als habitatges

Temàtica:Energia


Objectiu:Maximitzar l'eficiència energètica en l'àmbit domèstic de Subirats

Descripció:La campanya ha de consistir en xerrades informatives sobre els avantatges de l'eficiència energètica, itinerants pels diversos nuclis de Subirats. Per fer difusió de la campanya s'editaran fulletons, se n'informarà a la web de l'Ajuntament, etc.

La campanya pot anar acompanyada de l'obsequi d'una bombeta de baix consum o d'ofertes per a la realització d'una auditoria energètica domèstica.





4.3.3

Fonts de finançament:Diputació de Barcelona (Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat)

Indicadors de seguiment:14. Consum final d'energia 15. Intensitat energètica total

Sectors implicats:Ajuntament de Subirats / Institut Català de l'Energia (ICAEN) / Instituto para la diversificación y ahorro de la energía (IDAE)



B6




Acció 3.2.4 Elaborar una ordenança municipal de captació solar i facilitar les instal·lacions solars

Temàtica:Energia


Objectiu:Promoure la implantació de sistemes d'aprofitament de l'energia solar

Descripció:La normativa del POUM ha de preveure la redacció d'una ordenança solar, i determinar quines construccions hauran d'instal·lar sistemes d'aprofitament de l'energia solar (tèrmica o fotovoltaica). S'afavorirà tècnicament i econòmica la seva instal·lació.

Cal que l'acció vagi acompanyada d'informació adequada sobre les possibilitats d'aprofitament de l'energia solar a Subirats. Cal encarregar un estudi previ. Es poden aprofitar models d'ordenances solars (ordenança de l'Aj. De Barcelona).





3.2.3 / 3.2.5 / 4.1.5

Fonts de finançament:Ajuntament de Subirats / Institut Català de l'Energia (ICAEN) / Instituto para la diversificación y ahorro de la energía (IDAE) / Diputació de Barcelona (Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat)

Indicadors de seguiment:16. Producció local d'energies renovables 24. Emissió de contaminants atmosfèrics 25. Emissió de gasos que contribueixen a l'efecte hivernacle

Sectors implicats:Ajuntament de Subirats / Programa d'Assessorament Energètic de l'Institut Català de l'Energia (ICAEN) / Instituto para la diversificación y ahorro de la energía (IDAE) / Diputació de Barcelona



C8




Acció 3.2.5 Fer complir el conveni amb FECSA per a la millora del servei d'abastament d'energia elèctrica a tots els nuclis

Temàtica:Energia


Objectiu:Millorar el servei d'abastament d'energia elèctrica a Subirats

Descripció:Cada any es farà un seguiment de les actuacions executades arran del conveni entre l'Ajuntament de Subirats i FECSA-ENDESA.

Entre els compromisos de FECSA-ENDESA fins 2014 hi ha la millora de la xarxa elèctrica, el pintat de torres d'alta tensió, un estudi d'estalvi energètic de l'Ajuntament i l'ajut a la construcció d'un sistema fotovoltaic al centre escolar de Lavern.



Estimació del cost:0 euros (fins 2014)


3.2.2 / 3.2.4 / 3.2.7

Fonts de finançament:FECSA-ENDESA

Indicadors de seguiment:Accions del conveni desenvolupades/any

Sectors implicats:Ajuntament de Subirats / FECSA-ENDESA


Relació amb altres plans:Conveni entre l'Ajuntament de Subirats i l'entitat ENDESA Distribución eléctrica, SLU (31 març 2004)

C8




Acció 3.2.6 Demanar un informe anual a les companyies elèctriques sobre l'estat de les línies elèctriques de Subirats

Temàtica:Energia


Objectiu:Millorar la xarxa de línies elèctriques que travessen Subirats

Descripció:L'Ajuntament ha d'exigir a les companyies elèctriques que cada any valorin l'estat de les línies elèctriques per garantir-ne el seu bon funcionament. Les deficiències detectades hauran de ser resoltes per les companyies elèctriques (vegeu acció 3.2.7).

Aquests informes han d'identificar línies elèctriques obsoletes o redundants. D'altra banda, aquesta acció es pot fer extensiva al gasoducte i l'oleoducte que travessen el municipi.



Estimació del cost:0 euros (segons conveni fins 2014)


3.2.1 / 3.2.7

Fonts de finançament:Red Eléctrica de España (RAE, línies d'alta tensió) / (FECSA-ENDESA (línies de baixa i mitja tensió)

Indicadors de seguiment:Nombre d’informes anuals realitzats/any

Sectors implicats:Red Eléctrica de España (RAE, línies d'alta tensió) / (FECSA-ENDESA (línies de baixa i mitja tensió) / Companyies del gasoducte i l'oleoducte



B5




Acció 3.2.7 Realitzar millores en la xarxa elèctrica per reduir el seu impacte ambiental i paisatgístic

Temàtica:Energia


Objectiu:Millorar la xarxa de línies elèctriques que travessen Subirats

Descripció:Cal que les companyies elèctriques executin accions per a la minimització de l’impacte paisatgístic de les torres d'alta tensió (canviar la seva estructura o el color, per exemple), o l’eliminació d’aquelles línies obsoletes.

FECSA-ENDESA es va comprometre per conveni a fer millores en la xarxa de mitja i baixa tensió, fins l’any 2007. Les millores es poden proposar a partir dels informes anuals sobre l'estat de les línies elèctriques de Subirats (vegeu acció 3.2.6).





3.2.1 / 3.2.5 / 3.2.6

Fonts de finançament:Red Eléctrica de España (RAE, línies d'alta tensió) / (FECSA-ENDESA, línies de baixa i mitja tensió)

Indicadors de seguiment:9. Prevenció de riscos ambientals

Sectors implicats:Red Eléctrica de España (RAE, línies d'alta tensió) / (FECSA-ENDESA, línies de baixa i mitja tensió)



A2



Programa 3.3 Reduir la producció de residus i optimitzar-ne la gestió

Acció 3.3.1 Encarregar un estudi de viabilitat de la recollida selectiva de la matèria orgànica

Temàtica:Residus


Objectiu:Implantar la recollida selectiva de la matèria orgànica a Subirats de la manera més viable

Descripció:S'encarregarà a la Diputació de Barcelona un estudi de viabilitat de la recollida selectiva de la fracció orgànica dels residus (FORM), que determinarà si es pot fer i com serà més eficient (recollida porta per porta o en contenidors de vorera)

Sant Sadurní (i altres municipis no tant propers) ha iniciat la recollida porta a porta de la FORM i el rebuig recentment i es pot contactar amb l'Ajuntament per conèixer les dificultats que han trobat.





3.3.8

Fonts de finançament:Ajuntament de Subirats / Diputació de Barcelona (Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat)

Indicadors de seguiment:17. Recuperació de residus municipals

Sectors implicats:Ajuntament de Subirats/ Ajuntament de Sant Sadurní / Diputació de Barcelona



A1




Acció 3.3.2 Realitzar campanyes de conscienciació i xerrades a la població sobre residus

Temàtica:Residus


Objectiu:Sensibilitzar la població de Subirats sobre la problemàtica dels residus

Descripció:Les xerrades han de donar a conèixer als habitants la correcta gestió de les diferents fraccions dels residus i potenciar-ne la reducció, la reutilització i el reciclatge. Cal que els habitants coneguin la problemàtica dels residus i com afrontar-la.

Han de considerar temes com l'autocompostatge, la fracció orgànica, els fitosanitaris, les runes, la deixalleria, els medicaments caducats, els voluminosos, el cicle de vida dels béns, les 3Rs (reduir, reutilitzar i reciclar) o el problema dels plàstics





3.3.1 / 3.3.3 / 3.3.4

Fonts de finançament:Ajuntament de Subirats / Diputació de Barcelona (Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat) / Agència de Residus de Catalunya

Indicadors de seguiment:12. Utilització de les deixalleries municipals 17. Recuperació de residus municipals 19. Intensitat de producció de residus de l'economia local Nombre de campanyes/anyNombre d'assistents a les xerrades

Sectors implicats:Ajuntament de Subirats / Diputació de Barcelona / Agència de Residus de Catalunya / Empreses especialitzades en autocompostadors



B6




Acció 3.3.3 Millora del servei de la deixalleria i considerar la creació d'un servei de deixalleria mòbil

Temàtica:Residus


Objectiu:Incrementar l'ús de la deixalleria entre la població de Subirats

Descripció:Cal ampliar o adequar els horaris de la deixalleria segons les necessitats de la població, i realitzar un estudi de viabilitat d'una deixalleria mòbil que es desplaci pels diferents nuclis de Subirats.

Cal incentivar els usuaris obsequiant-los amb petits regals com bolígrafs, calendaris, imants o bosses compostables. Cal tenir en compte l'estudi de millores per les deixalleries de la Mancomunitat Intermunicipal Penedès-Garraf realitzat pel CEPA.



Estimació del cost: Deixalleria mòbil 25.000 euros


3.3.2

Fonts de finançament:Ajuntament de Subirats / Mancomunitat Intermunicipal Penedès-Garraf / Diputació de Barcelona / Agència de Residus de Catalunya

Indicadors de seguiment:12. Utilització de les deixalleries municipals 17. Recuperació de residus municipals 19. Intensitat de producció de residus de l'economia local

Sectors implicats:Àjuntament de Subirats / Diputació de Barcelona / Mancomunitat Intermunicipal Penedès-Garraf / Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA)



B6




Acció 3.3.4 Instal·lar en cada nucli contenidors per a la recollida de residus específics

Temàtica:Residus


Objectiu:Ampliar la recollida de residus específics com olis, piles, roba

Descripció:Cal instal·lar contenidors en els diferents nuclis per recollir piles, oli vegetal i roba, i medicaments a les farmàcies. D'aquesta manera es facilita la recollida d'aquestes fraccions quan no es té possibilitat d'anar a la deixalleria

Els contenidors es poden ubicar en supermercats dels nuclis i sempre sota cobert. Posteriorment s'han de dur els residus a la deixalleria municipal. Cal mantenir els contenidors de recollida de roba per finalitats benèfiques (Roba amiga).



Estimació del cost:18.000 euros (implantar) + 6.000 euros anuals


3.3.2

Fonts de finançament:Ajuntament de Subirats / Diputació de Barcelona / Agència de Residus de Catalunya / Fundació Un Sol Món (Caixa Catalunya)

Indicadors de seguiment:12. Utilització de les deixalleries 17. Recuperació de residus municipals Volum o Pes de residus específics recollits/any

Sectors implicats:Ajuntament de Subirats / Diputació de Barcelona / Agència de Residus de Catalunya / Fundació Un Sol Món (Caixa Catalunya) / Associació d'empreses amb finalitat social "Entrem-hi"



C7




Acció 3.3.5 Aplicar el Decret de residus de la construcció per garantir una correcta gestió de les runes generades

Temàtica:Residus


Objectiu:Evitar els abocaments incontrolats de runa al terme de Subirats

Descripció:Els Decrets 201/1994 i 161/2001 estableixen els procediments que cal seguir. Cal assegurar que els productors i posseïdors dels residus realitzen tots els procediments especificats als decrets, amb inspeccions i informant als promotors d'obres noves

Caldrà un assessorament tècnic. D'altra banda, la pedrera del Telègraf és un indret adequat per ubicar-hi un abocador de residus de la construcció. D'aquesta manera s'eviten els desplaçaments fins a l'actual abocador d'Olèrdola.






Indicadors de seguiment:17. Recuperació de residus municipals 18. Recuperació de residus industrials 19. Intensitat de producció de residus de l'economia local Lliurament de la documentació requerida dels productors de residus

Sectors implicats:Ajuntament de Subirats (Arquitecte) / Agència de Residus de Catalunya / Agents rurals


Relació amb altres plans:Pla de Vigilància complementària d'incendis forestals (Diputació de Barcelona)

C8




Acció 3.3.6 Actualitzar el plec de condicions de l'adjudicació dels serveis de recollida d'escombraries

Temàtica:Residus


Objectiu:Millorar el servei de la recollida d'escombraries

Descripció:En vista de la futura revisió del plec de condicions el 2009, cal definir i concretar alguns aspectes del servei de recollida d'escombraries com els horaris i la freqüència de recollida, el temps previst i planificació de l'itinerari a seguir

Altres aspectes que cal que constin són un pla de manteniment i neteja dels contenidors, el servei de neteja viària, nombre i tipus de contenidors, pla d'atenció a l'usuari, elaboració d'informes mensuals, imatge i qualitat del servei





Fonts de finançament:Ajuntament de Subirats / Diputació de Barcelona (Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat)

Indicadors de seguiment:Nombre de contenidors instal·lats Cost del servei per tona de residus recollida

Sectors implicats:Ajuntament de Subirats / Empresa concessionària



C8




Acció 3.3.7 Elaborar una ordenança sobre la gestió dels residus comercials i establiments turístics

Temàtica:Residus


Objectiu:Garantir una bona gestió dels residus de comerços i establiments turístics

Descripció:La nova ordenança haurà de garantir una bona gestió dels residus comercials i d'establiments turístics d'acord amb la llei 15/2003. Alternativament es pot introduir un apartat sobre la gestió d'aquests residus a l'actual ordenança de residus municipals

Segons la llei 15/2003 de residus, l'Ajuntament pot fer el servei de recollida, però és finançat pels comerciants. En cas que l'Ajuntament no faci la recollida, s'haurà de contractar a una empresa gestora.



Estimació del cost:Nova ordenança: 3000 euros


Fonts de finançament:Ajuntament de Subirats / Establiments comercials i turístics

Indicadors de seguiment:17. Recuperació dels residus municipals 19. Intensitat de producció de residus de l'economia local Nombre de comerços implicats/any

Sectors implicats:Ajuntament de Subirats / Establiments comercials i turístics / Agència de Residus de Catalunya



C8




Acció 3.3.8 Endegar una campanya d'autocompostatge per a les masies i cases aïllades de Subirats

Temàtica:Residus


Objectiu:Potenciar l'autocompostatge entre els habitants de Subirats

Descripció:Cal identificar els habitatges on es pot implantar l'autocompostatge i informar els seus propietaris sobre el funcionament d'aquest sistema de tractament de la FORM. Ha d'anar lligat a la recollida de les restes de poda de l'arbrat públic i de particulars

Cal oferir ajuts fiscals en la taxa de recollida i tractament d'escombraries a les persones que participin en la campanya. Cal que hi hagi un responsable que faci el seguiment, assessorament, educació ambiental i manteniment de la campanya



Estimació del cost:Variable segons el nombre de participants


1.1.3 / 2.4.4 / 3.3.1 / 3.3.2 / 3.4.5

Fonts de finançament:Ajuntament de Subirats / Diputació de Barcelona / Empreses especialitzades en autocompostadors

Indicadors de seguiment:17. Recuperació de residus municipals Nombre de d'autocompostadors lliurats

Sectors implicats:Ajuntament de Subirats / Propietaris de masies i cases aïllades / Empreses especialitzades en autocompostadors



B6



Programa 3.4 Preservar la qualitat del medi atmosfèric

Acció 3.4.1 Revisar i aprovar el mapa de capacitat acústica de Subirats elaborat per la Generalitat

Temàtica:Contaminació acústica


Objectiu:Determinar la capacitat acústica de Subirats

Descripció:Cal demanar al DMAH la proposta de mapa de capacitat acústica, que ha de delimitar les zones de sensibilitat acústica en l'àmbit del municipi, els valors límit i d'atenció corresponents a cada zona. També ha d'incloure l'afectació dels sectors exposats

El termini per la presentació d'aquest mapa és l'11 d'octubre de 2005, segons la llei 16/2002 que regula les mesures per prevenir i corregir la contaminació acústica. L'ajuntament pot sol·licitar la col·laboració i el suport tècnic necessari al DMAH





3.4.2 / 3.4.5

Fonts de finançament:Ajuntament de Subirats / Diputació de Barcelona / Departament de Medi Ambient i Habitatge

Indicadors de seguiment:27. Persones exposades a nivells sonors significatius

Sectors implicats:Ajuntament de Subirats / Diputació de Barcelona / Departament de Medi Ambient i Habitatge



B5




Acció 3.4.2 Elaborar un estudi d'impacte acústic de les infraestructures viàries i ferroviàries i proposar millores

Temàtica:Contaminació acústica


Objectiu:Determinar l'impacte acústic de les infraestructures viàries i ferroviàries a Subirats

Descripció:L'estudi ha de determinar els punts més afectats pel soroll produït per la xarxa viària i ferroviària de Subirats, i proposar mesures correctores per pal·liar l'impacte acústic, com plantar arbrat o instal·lar pantalles acústiques i asfalt sonoreductor

Els titulars de les infraestructures viàries i ferroviàries són qui han d'encarregar l'estudi, sinó pot fer-ho l'Ajuntament. Cal sol·licitar a la Diputació de Barcelona la realització d'estudis d'aquest tipus, a través de la Unitat de Control Ambiental





3.4.1 / 3.4.5

Fonts de finançament:Unitat de Control Ambiental (Diputació de Barcelona)

Indicadors de seguiment:27. Persones exposades a nivells sonors significatius

Sectors implicats:Ajuntament de Subirats / Titulars de les infraestructures (Estat Espanyol, Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, Abertis (AP-7))



A1




Acció 3.4.3 Coordinar-se amb Sant Sadurní i Avinyonet per resoldre les incidències de les males olors que afecten Subirats

Temàtica:Contaminació atmosfèrica


Objectiu:Evitar les males olors que afecten Subirats

Descripció:Cal cercar solucions conjuntes entre Subirats i municipis veïns per reduir les males olors que produeixen l'EDAR de Sant Sadurní i els possibles abocaments a la riera de Sant Sebastià dels Gorgs per l'alcoholera CADES i una granja, a Avinyonet del Penedès

Les solucions consistirien en estudis per determinar l'emissió de compostos orgànics volàtils o acords comuns entre els ajuntaments afectats i l'empresa CADES. Caldrà fer inspeccions a aquests centres per garantir la minimització de les olors.



Estimació del cost:6.000 - 12.000 euros


1.4.3 / 1.4.4

Fonts de finançament:Ajuntament de Subirats / Ajuntament d'Avinyonet del Penedès / Ajuntament de Sant Sadurní / CADES / Granja a Avinyonet de Puigventós

Indicadors de seguiment:Queixes i denúncies veïnals/any

Sectors implicats:Ajuntament de Subirats / Ajuntament d'Avinyonet del Penedès / Ajuntament de Sant Sadurní / CADES / Granja a Avinyonet de Puigventós



B5




Acció 3.4.4 Realitzar un estudi de la qualitat de l'aire a Subirats

Temàtica:Contaminació atmosfèrica


Objectiu:Determinar els nivells d'immissió i emissió dels principals contaminants atmosfèrics a Subirats

Descripció:Cal demanar a la Unitat de Control Ambiental de la Diputació de Barcelona que realitzi estudis de la qualitat de l'aire amb unitats mòbils d'anàlisi dels diferents paràmetres com partícules en suspensió, ozó, òxids de nitrogen o diòxid de sofre

Aquests estudis es poden realitzar periòdicament, en terminis de 5 anys, per poder fer un seguiment dels nivells de contaminants atmosfèrics a Subirats en funció de la disponibilitat dels aparells

Període d'execució:1 mes / Cada 5 anys




Fonts de finançament:Ajuntament de Subirats / Diputació de Barcelona (Unitat de control Ambiental)

Indicadors de seguiment:26. Concentració ambiental de contaminants atmosfèrics Evolució de la concentració dels contaminants

Sectors implicats:Ajuntament de Subirats / Diputació de Barcelona (Unitat de control Ambiental)



A1




Acció 3.4.5 Regular l'arbrat públic a través del desenvolupament del POUM i les campanyes ciutadanes

Temàtica:Altres


Objectiu:Reduir l'impacte ambiental del soroll i dels contaminants atmosfèrics a Subirats i millorar la qualitat de vida

Descripció:Cal que el POUM indiqui els requeriments del planejament derivat en relació amb la distribució de l'arbrat públic. Es promourà espècies arbòries autòctones, una densitat adequada d'exemplars per minimitzar el risc d'incendi, especialment en urbanitzacions

Caldrà desenvolupar campanyes ciutadanes per tal de fomentar la plantació d'arbres en indrets estratègics per reduir l'impacte del soroll i dels contaminants atmosfèrics. Aquests indrets s'hauran identificat en l'acció 3.4.1



Estimació del cost:0 euros (regulació POUM) / 600 euros anuals (ca


1.1.3 / 1.1.4 / 2.4.4 / 3.3.8 / 3.4.1 / 3.4.2 / 4.1.5 / 4.2.4


Indicadors de seguiment:27. Persones exposades a nivells sonors significatius 4.4 Percentatge de carrers arbrats respecte al total de carrers que potencialment podrien estar arbrats Nombre d'arbres plantats/any




B4


Línia Estratègica 4 Un compromís comú i una responsabilitat compartida per dirigir Subirats cap a la sostenibilitat

Programa 4.1 Instar l'Ajuntament de Subirats a liderar la implantació de l'Agenda 21

Acció 4.1.1 Crear una partida pressupostària dedicada al seguiment del Pla d'Acció Local i a la seva execució



Objectiu:Garantir que el procés d'implantació de l'A21L compta amb recursos suficients

Descripció:Cal garantir una partida pressupostària dedicada a la implantació de l'A21, que inclogui el sou d'un tècnic (jornada parcial), recursos materials, recursos per a l’execució del pla i encàrrecs de consultes a experts, per qüestions relatives al PAL.

Període d'execució:anual


Estimació del cost:50.000 euros anuals (30.000 euros per a un sou


1.1.1 / 1.1.2 / 1.1.3 / 1.1.4 / 1.2.2 / 1.3.1 / 1.4.4 2.1.3 / 2.1.4 / 2.2.3 / 2.2.4 / 2.3.2 / 3.1.1 / 3.1.3 / 3.2.3 / 3.3.2 / 3.3.4 / 3.3.6

Fonts de finançament:Ajuntament de Subirats / FECSA-ENDESA (aporta 100.000 euros anuals fins 2014)

Indicadors de seguiment:13. Despesa municipal en medi ambient




C8




Acció 4.1.2 Aplicar noves tecnologies en la gestió municipal quotidiana



Objectiu:Agilitzar tràmits de gestió municipal i reduir el consum de recursos

Descripció:La distribució de la població en molts nuclis i la centralització de les gestions municipals provoquen que la mobilitat associada a aquestes qüestions sigui elevada. Es proposa posar en marxa un servei àgil per a tràmits i evitar desplaçaments.

L'atenció telefònica i per internet es poden reforçar, en benefici d'una menor mobilitat i del consum de menys paper. El cost estimat inclou la seva aplicació (equip informàtic i programari)





2.1.5 / 2.2.44.3.4


Indicadors de seguiment:Nombre de consultes ateses via mail o telèfon/any (sense que els habitants es personin a l'Ajuntament)

Sectors implicats:Ajuntament de Subirats / veïnatge



C7




Acció 4.1.3 Fer un estudi del consum de recursos i la generació de residus en dependències municipals



Objectiu:Reduir el consum de recursos en dependències municipals, i gestionar-los amb més eficiència

Descripció:Encarregar un estudi sobre el consum de recursos i la generació de residus en dependències de l'Ajuntament, que aporti propostes clares i pressupostades per corregir els possibles comportaments i hàbits poc sostenibles.

Mentre no es fa l'estudi, es poden implantar ja contenidors per a la recollida selectiva i fer una plantació d'arbres equivalent a les emissions de CO2 atribuïbles a l'activitat municipal, per compensar les emissions



Estimació del cost:6.000 euros / 2.000 euros (plantació arbres)


3.1.1 / 3.1.5 / 3.1.6 / 3.2.2 / 3.2.4 / 3.4.54.2.3


Indicadors de seguiment:14. Consum final d'energia 17. Recuperació de residus municipals 20. Abastament d'aigua municipal 24. Emissió de contaminants atmosfèrics 25. Emissió de gasos que contribueixen a l'efecte hivernacle

Sectors implicats:Ajuntament de Subirats, empreses concessionàries i de serveis / veïnatge (plantació d'arbres)



B4




Acció 4.1.4 Crear un Fòrum de Sostenibilitat de Subirats per vetllar pel compliment i l'actualització de l'A21L



Objectiu:Promoure la implicació dels ciutadans en la gestió municipal

Descripció:Des de la regidoria de medi ambient i sostenibilitat, posar les bases perquè es faci el seguiment periòdic de l'Agenda 21 Local i de la implantació del Pla d'Acció Local. Es recomana que aquest òrgan de participació sigui independent.

Per facilitar-ho, és convenient redactar uns estatuts que ho prevegin; la presidència no ha de recaure en l'Ajuntament, el qual ha de limitar-se a fer-se càrrec de la logística (convocatòries, etc.). Es pot crear a partir de les comissions existents.





2.4.3 4.2.1 / 4.3.1


Indicadors de seguiment:10. Participació ciutadana en processos de sostenibilitat11. Associacionisme ambiental al municipi

Sectors implicats:Ajuntament de Subirats / veïnatge



C8




Acció 4.1.5 Fer que el POUM contempli les accions del PAL relacionades amb el planejament com a pròpies.



Objectiu:Maximitzar la sinergia entre la planificació territorial i l'ambiental

Descripció:Atès que s'estan redactant els documents de la Memòria del Pla d'Ordenació Urbana Municipal, i que la Comissió Tècnica de Seguiment de l'A21 ha donat a conèixer el PAL als redactors del POUM, garantir la sinergia de tots dos documents.

L'acció consisteix a garantir reunions de treball bimensuals entre l'equip de govern i els redactors del POUM, per constatar com s'incorporen les accions interrelacionades (vegeu apartat inferior esquerre)

Període d'execució:Mentre es redacti el POUM




1.1.1 / 1.1.2 / 1.1.5 / 1.1.6 / 1.2.5 / 1.2.6 / 1.3.1 / 1.3.6 / 1.3.7 / 1.4.1 / 1.4.22.1.2 / 2.2.1 / 2.2.2 / 2.3.3 / 2.3.6 / 2.4.1 / 2.4.2 / 2.4.43.1.4 / 3.1.5 / 3.2.4 / 3.4.5/ 4.1.6



Sectors implicats:Ajuntament de Subirats / Equip redactor de l'A21L / Equip redactor del POUM



C8




Acció 4.1.6 Actuar amb més diligència davant les agressions ambientals, amb personal tècnic



Objectiu:Agilitzar els tràmits per denúncies mediambientals

Descripció:Disposar de personal tècnic preparat per comprovar i tramitar instàncies i denúncies relacionades amb el medi ambient, o bé disposar d'una partida que permeti contractar una assistència tècnica capaç de fer-se'n càrrec.

La/les persones contractada/es poden ser-ho discrecionalment, a un cost baix (2.000 euros anuals), ampliable si s'escau que cal fer i tramitar moltes denúncies





1.1.1 / 1.1.4 / 1.2.4 / 1.3.7 / 1.4.32.1.2 / 2.2.4 / 2.3.3 / 2.4.33.1.4 / 3.1.6 / 3.2.6 / 3.3.5 / 3.4.34.1.2


Indicadors de seguiment:Nombre d'agressions mediambientals denunciades i tramitades/any

Sectors implicats:Ajuntament de Subirats / Guàrdia Civil (Servei de Protecció de la Natura) / Agents forestals



C8



Programa 4.2 Mantenir i nodrir el teixit associatiu de Subirats, amb el Pla d'Acció com a pretext

Acció 4.2.1 Involucrar les entitats en el procés d'Agenda 21 Local



Objectiu:Fer de les entitats socials un aliat en la implantació del PAL, en la promoció de la participació i en el seguiment i control del Pla d'Acció

Descripció:Les entitats ciutadanes dels diferents nuclis de població són dinàmiques i poden contribuir molt en la divulgació de l'A21L entre tota la ciutadania. Es proposa coorganitzar jornades de divulgació i participació en relació amb el PAL.

L'Ajuntament, mitjançant el Consell d'entitats (acció 4.2.2), hauria de dissenyar un calendari d'activitats per fer a cada nucli, amb el suport dels agents socials de cada lloc, amb l'objectiu de donar a conèixer el procés A21 de manera lúdica i amena.





1.4.3 / 2.1.4 / 4.1.4 / 4.2.2

Fonts de finançament:Ajuntament de Subirats, Diputació de Barcelona


Sectors implicats:Ajuntament de Subirats / entitats ciutadanes / Centres agrícoles


Relació amb altres plans:Pla de desenvolupament cultural de Subirats

B6




Acció 4.2.2 Crear un Consell municipal d'entitats i coordinar les activitats entre els nuclis



Objectiu:Coordinar l'activitat de les entitats i revitalitzar el teixit associatiu

Descripció:Crear una comissió municipal amb representants de totes les entitats, per poder coordinar l'activitat social dels diferents nuclis, donar a conèixer les accions de govern amb més repercussió territorial i conèixer el parer de cada nucli.

Aquest Consell municipal d'entitats pot coordinar-se amb la comissió municipal de medi ambient o Fòrum de sostenibilitat (acció 4.1.4) per a les qüestions de caire ambiental. Tindrà un caràcter consultiu, no vinculant





4.1.4 / 4.2.1



Sectors implicats:Ajuntament de Subirats, entitats ciutadanes



C8




Acció 4.2.3 Elaborar un pla de millora i manteniment dels ateneus i centres d'activitat social



Objectiu:Garantir que tots els agents socials tinguin un espai apte per reunir-se

Descripció:L'acció insta l'Ajuntament a fer un estudi de l'estat en què es troben les seus de les entitats ciutadanes, per identificar les mancances i les necessitats d'actuar per millorar-les. L'acció contempla l'encàrrec de l'estudi bàsic.

El preu final dependrà de les conclusions de l'estudi, de manera que no es pot avançar (s'indica solament el preu per a fer l'estudi de base, sobre la situació actual i les necessitats de millores)





3.2.2 / 3.3.44.1.3


Indicadors de seguiment:11. Associacionisme ambiental al municipiNombre d'ateneus i seus socials en bon estat (%)

Sectors implicats:Ajuntament de Subirats, entitats ciutadanes



A1




Acció 4.2.4 Establir un calendari de reunions periòdiques entre l'Ajuntament i l'ADF



Objectiu:Implicar l'ADF en la gestió de l'Ajuntament

Descripció:Establir reunions periòdiques -trimestrals- amb l'ADF per garantir que hi hagi una bona coordinació en la gestió forestal al municipi





1.1.42.1.54.2.2


Indicadors de seguiment:8. Protecció d'espais d'interès natural9. Prevenció de riscos naturals30. Superfície forestal cremada

Sectors implicats:Ajuntament de Subirats / Agrupació de Defensa Forestal


Relació amb altres plans:Pla de Vigilància complementària d'incendis forestals (Diputació de Barcelona) / Pla municipal de prevenció d'incendis forestals

C8




Acció 4.2.5 Introduir criteris de sostenibilitat en les festes que se celebren al municipi



Objectiu:Aprofitar els esdeveniments festius i actes socials per fomentar la responsabilitat ambiental

Descripció:Redactar uns criteris bàsics de mesures que cal adoptar perquè qualsevol acte públic festiu que s'organitzi al municipi sigui respectuós amb el medi ambient i ajudi a difondre la necessitat de canviar certs hàbits quant a residus i consum de recursos.

Els principis de sostenibilitat a les festes són: reduir l'ús d'envasos d'un sol ús, reutilitzar i reciclar els residus, estalviar energia, minimitzar la contaminació acústica, fomentar l'educació ambiental, evitar el risc d'accidents, reduir la mobilitat

Període d'execució:1 mes




3.1.3 / 3.2.2 / 3.3.2 / 3.3.4 /3.3.6 / 3.3.74.2.1 / 4.2.3 / 4.3.2


Indicadors de seguiment:10. Participació ciutadana en processos de sostenibilitat

Sectors implicats:Ajuntament de Subirats, ateneus i associacions



B6



Programa 4.3 Implicar la ciutadania de Subirats en el procés d'Agenda 21

Acció 4.3.1 Crear un mecanisme municipal d'informació ambiental per a la ciutadania



Objectiu:Apropar la ciutadania a les qüestions mediambientals

Descripció:Cal crear un Servei d'informació ambiental, que pugui informar de les qüestions mediambientals que afecten Subirats. Seria l'òrgan de difusió i seguiment del PAL (Oficina 21)

El servei pot editar un butlletí periòdic amb els avenços més rellevants, on haurien de figurar també altres qüestions ambientals. A més, hauria de ser capaç d'informar la ciutadania sobre qualsevol dubte en relació amb el medi ambient a Subirats.





4.1.1


Indicadors de seguiment:Nombre de sol·licituds ateses al Servei d'informació ambiental/anyNombre de butlletins editats/any




C7




Acció 4.3.2 Redactar una Carta de compromís ciutadà i social amb la sostenibilitat, i difondre-la



Objectiu:Fomentar la responsabilitat ambiental individual i col·lectiva

Descripció:Redactar una carta de Compromís amb la sostenibilitat, i obrir-la a la signatura de tots els habitants i entitats. Als signataris, se'ls en dóna còpia i se'ls insta a actuar en coherència amb els principis del desenvolupament sostenible.

Es recomana redactar la carta en format breu i amè -com un decàleg de bons comportaments- i facilitar als signataris una còpia en imant per a la nevera o altres obsequis útils (per exemple bosses de roba o cistells per anar a comprar), amb un distintiu.





1.4.32.1.1 / 2.4.33.2.4 / 3.3.74.1.4 / 4.2.1 / 4.3.5 / 4.4.5

Fonts de finançament:Ajuntament de Subirats, comerços de municipi, Diputació de Barcelona


Sectors implicats:Ajuntament de Subirats, entitats i associacions, i veïns



D9




Acció 4.3.3 Fer una enquesta de percepció ambiental i endegar una campanya de millora d'hàbits



Objectiu:Corregir mals hàbits i conductes en relació amb el medi ambient

Descripció:Encarregar una enquesta de percepció ambiental basada en els resultats de la Diagnosi ambiental de l'A21L. Dels resultats obtinguts, es proposa identificar les males conductes o hàbits amb l'objectiu de dissenyar campanyes per corregir-los.

Les campanyes d'educació ambiental són més eficaces si parteixen d'una enquesta de percepció, ja que poden incidir més directament i amb més èxit sobre els mals comportaments ciutadans, que sovint es deuen al desconeixement.





1.2.82.1.33.1.3 / 3.2.3 / 3.3.1 /3.3.24.3.1 / 4.3.4

Fonts de finançament:Ajuntament de Subirats / Diputació de Barcelona


Sectors implicats:Ajuntament de Subirats / Veïnatge



A1




Acció 4.3.4 Fer una campanya de conscienciació sobre la relació entre la mobilitat i el consum d'energia


Tipologia:Instruments jurídics, econòmics i organitzatiusProjectes i campanyes d'implicació d'agents econòmics i socials

Objectiu:Fomentar la responsabilitat ambiental individual

Descripció:Definir els actes i el material necessari per divulgar entre la ciutadania la necessitat de moure's amb racionalitat, estalviant desplaçaments individuals en vehicle propi, fent incidència en els problemes associats al consum d'energia i les emissions.





1.2.1 / 1.2.2 / 1.2.6 / 1.2.8 / 1.2.9


Indicadors de seguiment:5. Estructura urbana:desplaçament i mobilitat de la població14. Consum final d'energia24. Emissió de contaminants atmosfèrics 25. Emissió de gasos que contribueixen a l'efecte hivernacle




B6




Acció 4.3.5 Divulgar els continguts del Pla d'Acció Local entre la ciutadania



Objectiu:Garantir la continuïtat del procés A21

Descripció:Elaborar documents divulgatius del Pla d'Acció Local (cartró, publicacions, imans, etc.) , per repartir entre els veïns, tant per divulgar-lo com per emprar-lo a les sessions del Fòrum de Sostenibilitat, que serà on s'analitzarà l'evolució del PAL.

Dins aquesta partida s’inclouen les despeses extres per a l'edició de documents de treball necessaris per al bon funcionament del Fòrum. La publicació hauria de fer-se en paper reciclat i seguint criteris ambientals.





3.1.3 / 3.2.3 / 3.3.24.1.4 / 4.2.1 / 4.3.2






D9



Programa 4.4 Passar el testimoni de l'Agenda 21 a les generacions que vindran i difondre'l a tothom

Acció 4.4.1 Adoptar a les escoles l'agenda escolar de l'A21 i el Programa Escoles Verdes



Objectiu:Implicar el sector escolar en l'A21

Descripció:Les 3 escoles de Subirats han demanat ja entrar al Programa Escoles Verdes, per fer la seva agenda 21 escolar. Si hi entren, podran implementar el Pla d'Acció durant el proper curs. L'acció preveu que l'Ajuntament els doni suport.

Les escoles han de sol·licitar l'Agenda escolar europea (una agenda-calendari) per als seus estudiants, per al curs 05/06. Caldrà coordinar-se amb els municipis de la Mancomunitat de l'Alt Penedès per sol·licitar l'Agenda per a l'Escola Intermunicipal.





4.4.2 / 4.4.3

Fonts de finançament:Ajuntament de Subirats, Escoles i centres educatius, Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya

Indicadors de seguiment:Nombre d'agendes escolars repartides nombre d'estudiants de 12-16 anys del municipi

Sectors implicats:Ajuntament de Subirats / Zona escolar rural de Subirats / Escola Intermunicipal de l'Alt Penedès / Mancomunitat de municipis de l'Alt Penedès



C6




Acció 4.4.2 Encarregar l'elaboració d'unitats didàctiques específiques sobre l'entorn de Subirats



Objectiu:Proporcionar informació ambiental útil per a l'educació escolar

Descripció:Encarregar l'elaboració d'unitats didàctiques que tractin els aspectes més rellevants de la situació ambiental de Subirats, per poder-los proporcionar als centres educatius del municipi. Es proposa també coordinar els esforços amb centres IES propers.

L'Ajuntament compta amb una proposta que l'empresa Ecoparatges ha fet a les escoles per dur a terme el projecte pedagògic "Els joves protectors de la biodiversitat", que es recomana analitzar





4.4.1

Fonts de finançament:Ajuntament de Subirats / Diputació de Barcelona

Indicadors de seguiment:Unitats didàctiques específiques de Subirats i del Penedès emprades a les escoles municipals

Sectors implicats:Ajuntament de Subirats / Zona escolar rural de Subirats / Escola Intermunicipal de l'Alt Penedès / Ecoparatges, Associació ambiental



A1




Acció 4.4.3 Crear un Centre d'interpretació del patrimoni natural i històric (paleontològic) de Subirats



Objectiu:Difondre els valors patrimonials de Subirats

Descripció:Redactar un projecte executiu per adequar un espai i dedicar-lo a centre d'interpretació del patrimoni de Subirats. Aquesta acció està vinculada a la 4.4.4, d'instaurar un programa d'activitats per a la 'Descoberta de Subirats'

Hi ha un projecte redactat per a un parc paleontològic, amb un centre d'interpretació situat als Casots (redactat pel Ministeri de Cultura), que seria el punt de partida.



Estimació del cost:18.000 euros (redacció del projecte)


1.3.44.4.4

Fonts de finançament:Ajuntament de Subirats / Dep. de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya / Ministeri de Cultura

Indicadors de seguiment:8. Protecció d'espais d'interès natural




A2




Acció 4.4.4 Promoure activitats socials de 'descoberta de Subirats'



Objectiu:Fer que la ciutadania conegui millor l'entorn i el patrimoni del municipi, com a pas previ per respectar-lo més

Descripció:El coneixement del patrimoni natural i històric de Subirats és el primer pas per garantir que els seus ciutadans i les generacions que vindran el respectin. L'acció consisteix a dissenyar un programa d'activitats orientades a la descoberta.

Les activitats han d'incloure sortides, acompanyades de conferències si cal. Es proposa que l'Ajuntament elabori el programa d'activitats anualment, amb un promig de 4 activitats per any.

Període d'execució:anual




1.2.5 / 1.3.4 2.2.5 / 2.4.2 / 2.4.34.4.3 / 4.4.5


Indicadors de seguiment:9. Associacionisme ambiental al municipi

Sectors implicats:Ajuntament de Subirats / Entitats del municipi / Veïnatge



B6




Acció 4.4.5 Impulsar una estratègia àmplia de custòdia del territori per conservar el patrimoni



Objectiu:Promoure la custòdia del patrimoni natural i cultural

Descripció:Des de l'Ajuntament, facilitar la col·laboració dels voluntaris i els propietaris de terrenys en benefici de la conservació del paisatge. L'acció parteix de la proposta que l'Ajuntament es faci membre de la Xarxa de Custòdia del Territori.

La custòdia del territori en terrenys municipals o privats, amb el suport de voluntaris, és un estímul per a la responsabilitat ambiental en la conservació del patrimoni. Es proposa també considerar la proposta d'Ecoparatges del projecte 'Guardabosc'.



Estimació del cost:1.000 euros/any


1.3.5 / 1.3.6 / 1.4.3 / 1.4.42.1.3 / 2.1.4 / 2.2.5 / 2.3.5 / 2.4.2 / 2.4.33.4.54.1.6 / 4.4.3 / 4.4.4



Sectors implicats:Ajuntament de Subirats / Xarxa de Custòdia del Territori / Projecte Rius Ecoparatges, Associació ambiental



B6



125

2.4 Priorització de les accions

D’acord amb el que s’ha exposat a l’apartat de Metodologia s’ha assignat una valoració de la prioritat a cadascuna de les accions del PAL, anomenada Paràmetre de Priorització de les Accions Locals (PPAL). El PPAL és el sumatori de 5 valoracions independents, que mesuren 5 paràmetres diferents. El quadre següent és un recordatori d’aquests paràmetres de priorització (vegeu Annex I):

Paràmetres de Priorització de les Accions Locals (PPAL) C1 pren valors entre 0 i 2; és el criteri de percepció social, que recull l’opinió dels assistents als Tallers de participació (mitjançant la votació explicada als capítols 1.1.3 i 1.3.2)

C2 és el criteri de legislació, que valora positivament el fet que l’acció suposi el compliment amb alguna disposició legal o amb algun programa d’actuacions; pot valdre 0 o 1

C3 és el paràmetre d’execució. Val 0 o –0,5, i descompta puntuació si l’acció ja s’està executant

C4 recull el criteri de valor ambiental. Pot valdre 0, 1, 2 o 3, i puntua favorablement la incidència de l’acció en la reducció del consum de recursos o en la protecció d’espais naturals, per exemple, afavorint les accions que tendeixen a reduir la petjada ecològica

C5 és el criteri de benefici social. Val 0 o 1 i valora si l’acció repercuteix en una millora directa del benestar, la comoditat i la tranquil·litat de la població, sempre que no vagi en detriment dels principis de sostenibilitat

PPAL = C1 + C2 + C3 + C4 + C5

La Taula 10 recull les valoracions dels 5 paràmetres i el sumatori final (PPAL) per a cadascuna de les accions del PAL.

El valor màxim de PPAL és 7 (vegeu Figura 3). Les accions que obtenen una puntuació PPAL entre 5 i 7 es consideren urgents; entre 3 i 5 són moderadament urgents i la resta es consideren de baixa prioritat. Cal remarcar que no hi ha hagut cap acció que no hagi obtingut ni un vot, de manera que no se n’ha hagut descartar cap per tenir una valoració nul·la d’algun dels paràmetres que mesuren el PPAL. Tampoc hi ha hagut cap acció que hagi obtingut la màxima puntuació possible del PPAL: el rang de valors obtinguts va de 0.2 a 5.5.

De les 94 accions que integren el PAL de Subirats, n’hi ha 13 de màxima prioritat (un 8,5% del total), 44 de prioritat moderada (29%) i 27 de baixa prioritat (el 24%) (Figura 4).



126

Figura 4. Priorització definitiva de les accions del PAL de Subirats


Les 13 accions prioritàries (Taula 9) es reparteixen entre totes 4 LE. Majoritàriament pertanyen a la LE 1 (6 accions), dues pertanyen a la LE2, tres a la LE 3 i una a la LE4. Les dues accions més votades, amb 6,5 punts del PPAL, s’orienten a la planificació de l’espai forestal i a la protecció efectiva dels impactes ambientals. La mobilitat i la revisió del POUM amb criteris de sostenibilitat són els objectius de les accions que segueixen, per ordre de prioritat i, a continuació, hi ha tot un grup d’accions ben diverses –7 en total- que tenen un mateix valor PPAL (5,0).

Taula 9. Accions del PAL de màxima prioritat segons el PPAL (Paràmetre de Priorització de les Accions Locals). Nota: el nom de les accions no es mostra complert (pot consultar-se a les Taules 5 a 8).

Acció Nom C1 C2 C3 C4 C5 PPAL 1.3.5 Millorar la planificació i la gestió dels espais forestals del municipi... 1,5 1 3 1 0 6,5 4.1.6 Actuar amb més diligència davant les agressions ambientals, amb.. 1,5 1 3 1 0 6,5 1.2.1 Elaborar un pla de mobilitat per a Subirats 1 1 3 1 0 6,0 1.1.1 Integrar al POUM criteris d’harmonització dels nuclis urbans i... 2 1 2 1 -0,5 5,5 1.1.4 Revisar i mantenir actualitzat el pla de prevenció d’incendis forestals 1 1 3 1 0 5,5 1.3.7 Regular l’accés al medi natural i reforçar el control de les activitats de... 1 1 2 1 0 5,0 1.4.2 Atorgar a totes les rieres de Subirats una protecció específica com a... 1,5 0 3 1 -0,5 5,0 2.1.2 Elaborar una ordenança d’explanacions agrícoles per evitar pràctiques... 1,5 0 3 1 -0,5 5,0 2.2.1 Incloure en el POUM criteris de qualitat paisatgística en els polígons... 1,5 1 2 1 -0,5 5,0 3.1.6 Revisar el sistema d’abastament d’aigua potable i minimitzar-ne les... 1,5 0 3 1 -0,5 5,0 3.2.4 Elaborar una ordenança municipal de captació solar i facilitar les... 1,5 0 3 1 -0,5 5,0 3.4.3 Coordinar-se amb Sant Sadurní i Avinyonet per resoldre les incidències... 2 1 2 0 0 5,0


Cal remarcar que, d’aquestes 13 accions prioritàries, dues tenen el màxim valor possible del paràmetre C1 (equivalent a les votacions dels participants als Tallers), la qual cosa vol dir

Priorització de les accions

alta14%

moderada47%

baixa39%



127

que són percebudes com a importants per la població i, alhora, que són accions necessàries també des d’una perspectiva tècnica. Les accions que han aconseguit un valor màxim de C1 –és a dir, valor 2- són tres: dues són les que estan incloses entre les 13 accions prioritàries (1.1.1 i 3.4.3), i la tercera, té prioritat mitjana (acció 4.4.1 ‘Adoptar a les escoles l’Agenda Escolar i el programa Escoles Verdes’).

D’altra banda, també és remarcable que entre les accions de baixa prioritat no n’hi ha cap que tingui un valor C1 elevat. Aquestes dues observacions corroboren que la percepció dels problemes ambientals que han mostrat els participants dels Tallers s’ajusta força al criteri dels tècnics, més objectiu. La coincidència pot consultar-se a la Taula 10, on a la casella C1 es marquen en negreta els valors de C1 =2, i a la casella PPAL es ressalten en vermell les accions de prioritat elevada, i en taronja aquelles de prioritat mitjana.

Taula 10. Valoració dels 5 criteris de priorització de les accions del PAL. Els colors de les caselles de la columna PPAL indiquen la prioritat (vermell: màxima; taronja: moderada; en blanc: baixa prioritat). Les accions més votades es marquen en negreta, a les caselles de la columna C1. Nota: el nom de les accions no es mostra complert (pot consultar-se a les Taules 5 a 8).

Acció Nom C1 C2 C3 C4 C5 PPAL LE 1 Una ordenació del territori que assenti les bases per a un futur sostenible 1.1.1 Integrar al POUM criteris d’harmonització dels nuclis urbans i... 2 1 2 1 -0,5 5,5 1.1.2 Comprometre una partida del pressupost destinada a incorporar... 1 0 2 1 0 4,0 1.1.3 Fer un pla de gestió i millora dels espais verds públics 1 1 1 0 0 3,0 1.1.4 Revisar i mantenir actualitzat el pla de prevenció d’incendis forestals 1 1 3 1 -0,5 5,5 1.1.5 Garantir que el POUM incideix en la creació d’habitatge assequible 1 1 0 1 -0,5 2,5 1.1.6 Respectar, en el planejament derivat, els cursos d’aigua de les rases... 0,5 0 3 1 -0,5 4,0 1.2.1 Elaborar un pla de mobilitat per a Subirats 1 1 3 1 0 6,0 1.2.2 Coordinar-se amb Gelida per demanar una entrada a l'AP-7 en direcció... 1 1 0 0 0 2,0 1.2.3 Senyalitzar i ordenar el trànsit de vehicles pesants al municipi tot... 0,5 1 1 0 0 2,5 1.2.4 Fer el seguiment del compliment de la DIA del TAV en coordinació... 1 0 3 1 -0,5 4,5 1.2.5 Fer un inventari de camins i proposar-ne la jerarquització i protecció a... 1 1 1 1 -0,5 3,5 1.2.6 Aprofitar camins existents per dissenyar una xarxa d'itineraris urbans i... 1 1 2 1 -0,5 4,5 1.2.7 Resoldre els punts negres de les carreteres i les vies urbanes de Subirats 1,5 1 1 0 0 3,5 1.2.8 Difondre informació sobre les opcions de transport públic a Subirats 0,5 1 1 0 0 2,5 1.2.9 Sincronitzar el servei del tren amb un servei de transport públic per... 1 1 0 0 0 2,0 1.3.1 Introduir en el POUM criteris paisatgístics per assolir les accions de... 1 1 2 1 -0,5 4,5 1.3.2 Instar el DMAH a redactar i aprovar el Pla Especial de Protecció de... 0,5 0 3 1 0 4,5 1.3.3 Dotar els espais protegits de Subirats d’un òrgan de gestió 1 0 3 0 0 4,0 1.3.4 Elaborar un inventari de les coves i avencs del municipi 0,5 0 1 0 0 1,5 1.3.5 Millorar la planificació i la gestió dels espais forestals del municipi... 1,5 1 3 1 0 6,5 1.3.6 Executar el projecte de restauració dels pèlags de Can Rossell i dotar-los... 0,5 1 2 1 -0,5 4,0 1.3.7 Regular l’accés al medi natural i reforçar el control de les activitats de... 1 1 2 1 0 5,0 1.4.1 Integrar en el POUM criteris de connectivitat biològica 1 0 3 1 -0,5 4,5 1.4.2 Atorgar a totes les rieres de Subirats una protecció específica com a... 1,5 0 3 1 -0,5 5,0



128

Acció Nom C1 C2 C3 C4 C5 PPAL 1.4.3 Reforçar el seguiment de la qualitat dels cursos hídrics del municipi amb... 0,5 1 2 0 0 3,5 1.4.4 Establir mecanismes de col·laboració amb els municipis de la conca de... 1 0 3 0 0 4,0 LE 2 Un paisatge viu i de qualitat, reflex de la identitat pròpia de Subirats 2.1.1 Fer una fira dels productes agrícoles de Subirats per promocionar-los 1 1 1 0 0 3,0 2.1.2 Elaborar una ordenança d’explanacions agrícoles per evitar pràctiques... 1,5 0 3 1 -0,5 5,0 2.1.3 Donar suport als cursos periòdics que fan els agricultors sobre les bones... 1 0 2 0 -0,5 2,5 2.1.4 Donar suport a les iniciatives i entitats que promoguin una agricultura... 0,5 0 2 0 0 2,5 2.1.5 Crear un òrgan de coordinació entre agricultors, sindicats agraris i... 0,5 1 0 0 0 1,5 2.1.6 Endegar un pla de desenvolupament rural a Subirats 1 1 0 1 0 3,0 2.2.1 Incloure en el POUM criteris de qualitat paisatgística en els polígons... 1,5 1 2 1 -0,5 5,0 2.2.2 Oferir avantatges per a la instal·lació d’indústries relacionades amb la... 1 1 0 0 0 2,0 2.2.3 Afavorir els sistemes ambientals en empreses amb un suport tècnic i... 1 0 1 0 0 2,0 2.2.4 Destinar recursos econòmics i tècnics de l'Ajuntament per tal d’aplicar... 0,5 0 1 1 0 2,5 2.2.5 Mantenir en bon estat les pedreres abandonades d’acord amb els seus... 1 0 2 1 0 4,0 2.3.1 Fer un projecte per assolir un sistema de senyalització dels camins del... 1 1 1 0 0 3,0 2.3.2 Dur a terme una campanya de foment del turisme de Subirats 0,5 1 0 0 -0,5 1,0 2.3.3 Regular en el POUM els aparcaments dels restaurants i llocs d’interès i... 0,5 0 1 1 -0,5 2,0 2.3.4 Dissenyar una carta gastronòmica exclusiva de productes de Subirats als... 1 1 1 0 0 3,0 2.3.5 Facilitar que els comerços de Subirats destaquin els productes locals 0,5 1 1 0 0 2,5 2.3.6 Establir en el POUM criteris i regulacions per al desenvolupament del... 1,5 0 1 1 -0,5 3,0 2.4.1 Integrar en el POUM mesures de protecció dels elements arquitectònics 1,5 1 0 1 -0,5 3,0 2.4.2 Dissenyar i executar obres destinades a la recuperació de la pedra seca 1 0 1 0 -0,5 1,5 2.4.3 Restaurar i recuperar les fonts del municipi més malmeses amb l’ajut de... 1 1 1 0 0 3,0 2.4.4 Incloure en el POUM la regulació del paisatge urbà dels nuclis 1 0 0 1 -0,5 1,5 LE 3 Una petjada ecològica que no excedeixi la capacitat de càrrega del territori 3.1.1 Revisar els trams de consum en la facturació de l’aigua per incentivar-ne... 1 0 2 0 0 3,0 3.1.2 Encarregar un estudi dels aqüífers de Subirats per garantir la seva... 1 0 2 0 0 3,0 3.1.3 Fer un programa de campanyes informatives dirigides als diversos... 0,5 1 2 0 0 3,5 3.1.4 Fer complir el Pla de Sanejament d’aigües Residuals Urbanes (PSARU) i... 1,5 0 1 1 -0,5 3,0 3.1.5 Introduir en el POUM la instal·lació de sistemes de recollida i... 1 0 2 1 -0,5 3,5 3.1.6 Revisar el sistema d’abastament d’aigua potable i minimitzar-ne les... 1,5 0 3 1 -0,5 5,0 3.2.1 Encarregar un estudi plurianual de les radiacions electromagnètiques de... 1 0 0 0 0 1,0 3.2.2 Elaborar un pla d’eficiència energètica de l’enllumenat públic i dels... 1 1 2 0 -0,5 3,5 3.2.3 Fer una campanya per promoure l’eficiència energètica als habitatges 1 1 2 0 0 4,0 3.2.4 Elaborar una ordenança municipal de captació solar i facilitar les... 1,5 0 3 1 -0,5 5,0 3.2.5 Fer complir el conveni amb FECSA per a la millora del servei... 1 1 1 1 -0,5 3,5 3.2.6 Demanar un informe anual a les companyies elèctriques sobre l’estat de... 1 0 2 0 0 3,0 3.2.7 Realitzar millores en la xarxa elèctrica per reduir el seu impacte... 1 0 2 0 0 3,0 3.3.1 Encarregar un estudi de viabilitat de la recollida selectiva de la MO 0,5 1 1 0 0 2,5 3.3.2 Realitzar campanyes de conscienciació i xerrades a la població sobre... 1 1 2 0 0 4,0 3.3.3 Millora del servei de la deixalleria i considerar la creació d’un servei de... 1 1 1 0 0 3,0 3.3.4 Instal·lar en cada nucli contenidors per a la recollida de residus específics 1 1 1 0 0 3,0 3.3.5 Aplicar el Decret de residus de la construcció per garantir una correcta... 0,5 0 1 0 0 1,5



129

Acció Nom C1 C2 C3 C4 C5 PPAL 3.3.6 Actualitzar el plec de condicions de l’adjudicació dels serveis de

recollida... 0,5 0 0 0 0 0,5 3.3.7 Elaborar una ordenança sobre la gestió dels residus comercials i... 0,5 0 0 0 0 0,5 3.3.8 Endegar una campanya d'autocompostatge per a les masies i cases... 0,5 1 1 0 0 2,5 3.4.1 Revisar i aprovar el mapa de capacitat acústica de Subirats elaborat per... 0,5 0 1 1 0 2,5 3.4.2 Elaborar un estudi d’impacte acústic de les infraestructures viàries i... 1 1 2 0 0 4,0 3.4.3 Coordinar-se amb Sant Sadurní i Avinyonet per resoldre les incidències... 2 1 2 0 0 5,0 3.4.4 Realitzar un estudi de la qualitat de l’aire a Subirats 0,5 0 1 0 0 1,5 3.4.5 Regular l’arbrat públic a través del desenvolupament del POUM i les... 1 1 1 1 -0,5 3,5 LE 4 Un compromís comú i una responsabilitat compartida per dur Subirats cap a la sostenibilitat 4.1.1 Crear una partida pressupostària dedicada al seguiment del Pla d'Acció... 0,5 0 2 0 0 2,5 4.1.2 Aplicar noves tecnologies en la gestió municipal quotidiana 0,5 1 2 0 0 3,5 4.1.3 Fer un estudi del consum de recursos i la generació de residus en... 0,5 0 3 0 0 3,5 4.1.4 Crear un Fòrum de Sostenibilitat de Subirats per vetllar pel compliment... 1 0 1 0 -0,5 1,5 4.1.5 Fer que el POUM contempli les accions del PAL relacionades amb el... 1,5 0 3 1 -0,5 5,0 4.1.6 Actuar amb més diligència davant les agressions ambientals, amb... 1,5 1 3 1 0 6,5 4.2.1 Involucrar les entitats en el procés d'Agenda 21 Local 1 0 2 0 -0,5 2,5 4.2.2 Crear un Consell municipal d’entitats i coordinar les activitats entre els... 1 0 0 0 0 1,0 4.2.3 Elaborar un pla de millora i manteniment dels ateneus i centres... 1 1 0 0 0 2,0 4.2.4 Establir un calendari de reunions periòdiques entre l'Ajuntament i l'ADF 0,5 0 2 0 0 2,5 4.2.5 Introduir criteris de sostenibilitat en les festes que se celebren al municipi 0,5 0 2 0 0 2,5 4.3.1 Crear un mecanisme municipal d’informació ambiental per a la ciutadania 0,5 1 2 0 0 3,5 4.3.2 Redactar una Carta de compromís ciutadà i social amb la sostenibilitat, i... 1 0 1 0 0 2,0 4.3.3 Fer una enquesta de percepció ambiental i endegar una campanya de... 0,5 1 2 0 0 3,5 4.3.4 Fer una campanya de conscienciació sobre la relació entre la mobilitat i... 0,5 0 2 0 0 2,5 4.3.5 Divulgar els continguts del Pla d'Acció Local entre la ciutadania 1 0 2 1 0 4,0 4.4.1 Adoptar a les escoles l’agenda escolar de l'A21 i el Programa Escoles... 2 0 2 0 0 4,0 4.4.2 Encarregar l’elaboració d’unitats didàctiques específiques sobre l’entorn... 0,5 0 0 0 0 0,5 4.4.3 Crear un Centre d’interpretació del patrimoni natural i històric... 1 0 0 0 0 1,0 4.4.4 Promoure activitats socials de 'descoberta de Subirats' 0,5 0 2 0 0 2,5 4.4.5 Impulsar una estratègia àmplia de custòdia del territori per conservar el... 1 0 3 0 0 4,0




130

2.5 Resum del Pla d’Acció Local

A continuació s’exposen les dades sintètiques del PAL de Subirats, d’acord amb el protocol de treball de la metodologia establerta en el Programa d’Auditories Ambientals Municipals de l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona.

2.5.1 Valoració econòmica

Taula 11. Valoració econòmica. Per fer la valoració econòmica del pressupost se sumen als costos fixes els que són anuals o bianuals, etc. agafant de referència un període de 10 anys

Núm de Línies

Estratègiques

Núm. de Programes d’Actuacions

Núm. d’accions

Núm d’accions valorades

Pressupost del PAL (10 anys)

4 16 94 60 3.112.800,00


El pressupost final inclou tres accions especialment cares: revisar el sistema d’abastament d’aigua potable i minimitzar-ne les pèrdues (acció 3.1.6; 600.000 euros), crear una partida pressupostària vinculada a l’execució del Pla d’Acció Local (acció 4.1.1; amb 500.000 euros, inclou el sou d’un tècnic –30.000 euros- més 20.000 euros anuals per implementar el PAL), i garantir que les aigües residuals del municipi comptin amb un tractament adequat (acció 3.1.4).

2.5.2 Priorització i terminis d’implantació

Taula 12. La prioritat correspon al paràmetre PPAL (vegeu Taula 10); el termini d’implantació és curt (accions en curs o previstes a 2 anys vista), mitjà (amb projecte aprovat o previstes en 3-5 anys) o llarg (amb projecte pendent o sense previsió d’iniciar-se als propers 5 anys)

TERMINI D’IMPLANTACIÓ

Curt Mig Llarg TOTAL

D’ACCIONS

n. Val. (€) n. Val. (€) n Val. (€) N Valorades (€) Alta 10 6 (143.000) 2 0 (-) 1 1 (600.000) 13 7 (743.000)

Mitja 25 22 (695.600) 9 5 (67.000) 1 1 (400.000) 35 28 (1.162.600)

PRIO

RI-

TAT

Baixa 34 17 (944.000) 10 7 (245.200) 2 1 (18.000) 46 25 (1.307.200)

TOTAL 69 45 (1.782.600) 21 12 (312.200) 4 3 (1.018.000) 94 60 (3,1128 M €)




131

2.5.3 Aproximació a la transversalitat

Taula 13. Temes coberts per cadascuna de les línies estratègiques, a nivell de programes

LE1 LE2 LE3 LE4 Total PAL Nombre total de Programes 4 4 4 4 16 Organització i gestió municipal 1 6 7 Educació ambiental /Participació 2 13 15 Planejament 9 5 1 15 Sistemes naturals 9 2 1 12 Mobilitat 7 1 8 Activitats econòmiques 10 1 11 Cicle de l’aigua 6 6 Contaminació atmosfèrica 2 2 Contaminació acústica 2 2 Residus 8 8 Balanç d’energia 7 7 Altres 1 1 Nombre total de temes 38 9 25 21 94


2.5.4 Contingut dels PAA – Diferents tipus d’accions (i)

Taula 14. Temes coberts per cadascuna de les línies estratègiques, a nivell de programes

Accions Núm % A Projectes i obres 19 20,21

1 Estudis tècnics 10 10,64 2 Projectes executius 7 7,45 3 Execució d’obres 2 2,13

B Plans i programes específics 44 46,81 4 Plans urbanístics i sectorials 18 19,15 5 Programes de vigilància i control 7 7,45 6 Projectes i campanyes d’implicació d’agents econòmics i socials 19 20,21

C Instruments jurídics, econòmics i organitzatius 28 29,79 7 Posada en marxa de nous serveis 8 8,51 8 Accions jurídiques i administratives 20 21,28

D Altres 3 3,19 9 Altres 3 3,19



AUDITORIA AMBIENTAL DE SUBIRATS 132

2.5.5 Contingut dels PAA – Diferents tipus d’accions (ii)

Taula 15. Classificació de les accions segons el contingut, per conèixer la distribució percentual dels continguts.

accions accions Accions Organització i gestió municipal Contaminació acústica Activitats econòmiques - Organització de l’ajuntament (organigrama) 1 - Estudi nivells immissió 1 - Industrials 2 - Aspectes de gestió municipal diària 2 - Control activitats, obres, etc. - Serveis 2 - Elaboració de plans, reglaments, ordenances, plecs, etc. 1 - Control i gestió del trànsit - Sector Primari 3 - Nous serveis municipals 1 - Intervencions reductores 1 - Control municipal d’activitats 2 -Altres (Subvencions i/o bonificacions) 2 - Actuacions normatives - Altres 2 - Altres Educació ambiental i participació ciutadana Energia Mobilitat - Campanyes sensibilització 3 - Consum / estalvi municipal 1 - Mobilitat supramunicipal 2 - Creació mecanismes participació ciutadana 1 - Consum / estalvi privat 1 - Pacificació/optimització trànsit 2 - Desenvolupament Agenda 21 Local 2 - Foment energies renovables, cogeneració 1 - Transport públic / col·lectiu 2 - Actuacions sectorials: bones pràctiques, etc. 6 - Cablejat elèctric i antenes de telefonia mòbil 3 - Foment mobilitat a peu / bicicleta 2 - Altres (Informació ambiental) 3 - Altres (Enllumenat públic) 1 - Altres (persones mobilitat reduïda) Planejament urbanístic i usos del sòl Residus Contaminació atmosfèrica - Planejament supramunicipal 1 - Minimització, valorització - Control nivells immissió 1 - Delimitació zones de creixement 1 - Recollida selectiva / Deixalleria 3 - Control / reducció emiss. domèstiques - Intervencions en nuclis urbans, paisatge urbà 2 - Altres mesures gestió RSU: rec./ tract.brossa 1 - Control / reducció emiss. industrials - Intervencions en urbanitzacions - Abocaments incontrolats - Control emissions trànsit - Protecció/gestió espais naturals, agrícoles, singulars... 3 - Residus industrials-construcció-sanitaris 2 - Gestió trànsit / ús comb. alternatius - Projectes concrets de millora urbanística 1 - Residus agrícoles - ramaders 1 - Altres 1 - Altres (Habitatge, parcs i jardins, aspectes acústics) 6 - Altres 1 Sistemes naturals i espais singulars Aigües Altres - Sostenibilitat general 1 - Protecció i gestió espais naturals / biodiversitat 2 - Proveïment: potabilització /origen 1 - Corredors biològics i recuperació de lleres fluvials 2 - Xarxa proveïment 1 - Itineraris de natura i àrees de lleure - Consum / estalvi 2 - Prevenció de riscos naturals i contaminació medi - Aigües residuals urbanes: control / gestió 1 - Activitats agrícoles i forestals 2 - Aigües residuals industrials: control / gestió - Restauració d'espais i mesures contra l'erosió (revegetació) 4 - Xarxa clav. i sanejament /aboc. il·legals 1 - Altres 2 - Reutilització d’aigües residuals



133

2.5.6 Fitxa resum del Pla d’Acció Local de Subirats

Subirats (Alt Penedès) 2.736 habitants 55,9 km 2

Dades d’identificació Nom del Pla: Pla d’Acció Local de Subirats Promotors: Ajuntament de Subirats i Diputació de Barcelona

Equip tècnic extern: Eulàlia Comas i X3 Estudis Ambientals (Xavier Sabaté, Xavier Basora i Jordi Romero)

Data d’aprovació al ple municipal:

Característiques del procés de participació FASES 2004 Presentació pública de la Diagnosi Ambiental 2005 1 reunió inicial del procés del PAL i 4 Tallers de debat de les LE del PAL Estat actual: En execució ÒRGANS DE PARTICIPACIÓ Nom de l’òrgan: Pendent de designar

Processos de planificació paral·lels Nom del Pla:

Revisió del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (en execució)

Nom del Pla: Pla Director de l’Alt Penedès

Contingut del Pla d’Acció Local

Línies estratègiques del Pla d’Acció Local Línia estratègica 1: Una ordenació del territori que assenti les bases per a un futur sostenible Línia estratègica 2: Un paisatge viu i de qualitat, reflex de la identitat pròpia de Subirats Línia estratègica 3: Una petjada ecològica que no excedeixi la capacitat de càrrega del municipi Línia estratègica 4: Un compromís comú i una responsabilitat compartida per dirigir Subirats

cap a la sostenibilitat

4 línies estratègiques

16 programes d’actuació

94 accions



134

Tipologia de les accions

Temàtica del Pla d’Acció Local

Execució del Pla d’Acció Local 30 de les 94 accions incloses estan en curs o estretament relacionades amb la revisió del POUM, que s’està duent a terme simultàniament (un 32% de les accions) ÒRGANS DE SEGUIMENT Inicialment, farà el seguiment una agrupació de ciutadans, sota la forma d’un Fòrum A21

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Altres

Instruments jurídics, econòmics i organitzatius

Plans i programes específics

Projectes i obres

0 5 10 15 20

Altres

Contaminació atmosfèrica

Contaminació acústica

Aigua

Residus

Energia

Educació ambiental i participació

Planejament i usos del sòl

Mobilitat

Sistemes naturalsi de suport

Activitats econòmiques

Organització i gestió municipal

%

Aspectes estructurals

71%

Aspectes vectorials

28%

Altres1%

PLA D’ACCIÓ LOCAL I PLA DE SEGUIMENT PLA DE SEGUIMENT


3 PLA DE SEGUIMENT

El Pla de seguiment de l’Auditoria Ambiental de Subirats recull un conjunt d’eines que han d’ajudar a valorar el grau d’aplicació del Pla d’Acció Local al llarg del temps. Les eines fonamentals de seguiment de l’Auditoria Ambiental les constitueixen els indicadors de sostenibilitat.

A les fitxes descriptives de les accions que configuren el Pla d’Acció Local (Figura 2) s’indiquen els indicadors de seguiment que cal fer servir per avaluar l’aplicació de l’acció. Si el nom de l’indicador va precedit d’un número, significa que l’indicador forma part del sistema municipal d’indicadors de sostenibilitat que es comenta tot seguit. Si l’indicador no va acompanyat de número, significa que cal fer el càlcul de l’indicador a partir de la fórmula que es proposa a la fitxa d’acció.

El Sistema municipal d’indicadors de sostenibilitat

Es tracta d’un compendi de 30 indicadors de sostenibilitat proposats per la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, editat l’any 2000 amb el suport de la Diputació de Barcelona. Es va posar a punt a partir de l’experiència pilot d’onze municipis de la província de Barcelona. L’objectiu de calcular aquests indicadors respon, en primer lloc, a la necessitat d’objectivar al màxim el resultats obtinguts durant les etapes de Memòria i Diagnosi prèvies a la implantació del Pla d’Acció. En segon lloc, respon a la necessitat d’avaluar l’efectivitat del Pla d’Acció –un cop aprovat- per orientar el municipi cap a un model de desenvolupament sostenible.

El sistema conté indicadors de model, de flux i de qualitat:

- indicadors de model municipal: descriuen processos o fenòmens d’incidència multifactorial i es relacionen directament amb el model bàsic municipal. N’hi ha 13:

1. MOSAIC TERRITORIAL 2. INTENSITAT D’URBANITZACIÓ DE L’ECONOMIA LOCAL 3. ESTRUCTURA URBANA: OCUPACIÓ URBANA DEL SÒL 4. ESTRUCTURA URBANA: PROXIMITAT A SERVEIS URBANS BÀSICS 5. ESTRUCTURA URBANA: DESPLAÇAMENT I MOBILITAT DE LA POBLACIÓ 6. ESTRUCTURA URBANA: CARRERS DE PRIORITAT PER ALS VIANANTS 7. ADEQUACIÓ DEL PLANEJAMENT A LA SINGULARITAT ECOLÒGICA DEL TERRITORI 8. PROTECCIÓ D’ESPAIS D’INTERÈS NATURAL 9. PREVENCIÓ DE RISCOS AMBIENTALS 10. PARTICIPACIÓ CIUTADANA EN PROCESSOS DE SOSTENIBILITAT 11. ASSOCIACIONISME AMBIENTALISTA DEL MUNICIPI 12. UTILITZACIÓ DE LES DEIXALLERIES MUNICIPALS 13. DESPESA MUNICIPAL EN MEDI AMBIENT



- indicadors de flux: aborden els cicles de la matèria i de l’energia des del punt de

vista de la producció, la distribució, el tractament i la reutilització. Són 12:

14. CONSUM FINAL D’ENERGIA 15. INTENSITAT ENERGÈTICA TOTAL 16. PRODUCCIÓ LOCAL D’ENERGIES RENOVABLES 17. RECUPERACIÓ DELS RESIDUS MUNICIPALS 18. RECUPERACIÓ DELS RESIDUS INDUSTRIALS 19. INTENSITAT DE PRODUCCIÓ DE RESIDUS DE L’ECONOMIA LOCAL 20. ABASTAMENT D’AIGUA MUNICIPAL 21. INTENSITAT DE CONSUM D’AIGUA DE L’ECONOMIA LOCAL 22. GESTIÓ DE LES AIGÜES RESIDUALS 23. UTILITZACIÓ DE LES AIGÜES DEPURADES 24. EMISSIÓ DE CONTAMINANTS ATMOSFÈRICS 25. EMISSIÓ DE GASOS QUE CONTRIBUEIXEN A L’EFECTE D’HIVERNACLE

- indicadors de qualitat: es refereixen a les condicions de vida del medi municipal, i són 5:

26. CONCENTRACIÓ AMBIENTAL DE CONTAMINANTS ATMOSFÈRICS 27. PERSONES EXPOSADES A NIVELLS SONORS SIGNIFICATIUS 28. EVOLUCIÓ DE LA QUALITAT DE L’AIGUA DELS AQÜÍFERS 29. ESTAT ECOLÒGIC DELS RIUS 30. SUPERFÍCIE FORESTAL CREMADA

Com que tot el sistema es calcula amb una metodologia establerta i compartida, es facilita, d’una banda, la comparació en termes numèrics, entre diferents municipis i, de l’altra, permet avaluar l’evolució d’un mateix municipi al llarg del temps.

És desitjable, doncs, que a Subirats es recalculin periòdicament aquests 30 indicadors, per avaluar quina és la tendència del municipi en termes de sostenibilitat.



1. MOSAIC TERRITORIAL

Efectua l’anàlisi de l’estructura i la dinàmica del paisatge municipal a partir de la distribució i les característiques de les diferents taques (tessel·les) de paisatge. L’estructura del mosaic territorial es determina a partir de 3 indicadors de paisatge:

- L’indicador de contrast de vora total (TECI) - L’indicador de mida de gra de paisatge - L’indicador de fragmentació del paisatge

El càlcul d’aquest indicador presenta una gran dificultat si no es compta amb dades digitalitzades actualitzades corresponents al territori de Subirats. Les dades més recents, el mapa d’usos del sòl de Catalunya (Institut Cartogràfic de Catalunya (1993)), tenen ja més de 10 anys, i per tant es considera que no són prou representatives de la situació actual del territori.

Nota: La redacció del nou planejament urbanístic ofereix una bona oportunitat per actualitzar aquesta cartografia, i es recomana calcular aquest indicador un cop es compti amb la cartografia en format digital que s’obtingui del nou pla urbanístic.



2. INTENSITAT D’URBANITZACIÓ DE L’ECONOMIA LOCAL

Estima la intensitat d’ocupació urbana del sòl a partir de la relació entre la taxa anual d’ocupació urbana i el producte interior brut municipal (PIB municipal)

Fórmula:

Nota prèvia: L’Institut d’Estadística de Catalunya només proporciona dades del PIB de municipis de més de 5.000 habitants i capitals comarcals. Per tant no es disposa de dades directes del PIB de Subirats. Tanmateix, s’ha aproximat el PIB de Subirats a partir de les dades del PIB de l’Alt Penedès de diversos anys disponibles en l’Anuari Econòmic Comarcal que publica Caixa Catalunya (aquestes dades del PIB són a preus constants de l’any 1995). Partint del PIB comarcal, s’ha estimat el PIB de Subirats assumint que es manté una relació proporcional entre PIB i població.

1,38

1,13

0

0,2

0,4

0,6

0,8

1

1,2

1,4

1,6

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

m2

de s

òl c

onst

ruït/

mili

ons

d'eu

ros

Font: Dades del PIB procedents de l’Anuari Econòmic Comarcal de Caixa Catalunya, Dades de construcció anual procedents de l’Ajuntament de Subirats.



3. ESTRUCTURA URBANA: OCUPACIÓ URBANA DEL SÒL

Avalua el potencial d’ocupació urbana del sòl, a partir de determinar la superfície urbana ocupada o en previsió de ser ocupada (mitjançant plans parcials) en relació amb la superfície total del municipi.

Fórmula:

3,7% 5,1%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

1992 1997

% s

òl c

oupa

t

Font: Dades dels mapes d’usos del sòl 1:50.000 de Catalunya, (Institut Cartogràfic de Catalunya, 1992 i 1997)

SUBINDICADORS 1991 1996 2001

Densitat Habitants/Superfície urbana 21,30 16,07 18,86 Sobreconstrucció d’habitatges

Nombre anual d’habitatges construïts / Nombre d’habitatges buits x 100 15,87% - 50,00%

Font: Dades dels mapes d’usos del sòl 1:50.000 de Catalunya, (Institut Cartogràfic de Catalunya, 1992 i 1997), web de l’Institut d’Estadística de Catalunya (www.idescat.es), Idescat (Consultada el juny de 2004)




4. ESTRUCTURA URBANA: PROXIMITAT A SERVEIS URBANS BÀSICS

Estima la població del municipi que té com a mínim 6 tipus d’equipaments o serveis bàsics a menys de 500 metres, i a més que la densitat de població és entre 75-550 habitants/ha.

Es consideren els següents tipus d’equipaments i serveis bàsics:

- Equipaments educatius públics i concertats (escola infantil, primària i secundària obligatòria) - Espais verds i d’altres espais lliures d’ús públic (jardins, parcs, places) - Centres de salut (centres d’atenció primària i hospitals) - Abastament alimentari - Transport públic (inclou l’urbà i l’interurbà) - Dotacions públiques de cultura i de lleure (teatres, cines, centres cívics, biblioteques, poliesportius, etc.)

Fórmula:

0 0 00%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

1999 2001 2003

% p

obla

ció

serv

ida


No es disposa de dades per al càlcul dels subindicadors.



5. ESTRUCTURA URBANA: DESPLAÇAMENT I MOBILITAT DE LA POBLACIÓ

Permet conèixer el tipus i l’estructura de la mobilitat interna i externa del municipi, avaluar el pes específic dels desplaçaments en vehicle privat.

La mobilitat interna i externa s’avalua a partir d’enquestes municipals de mobilitat. A manca d’aquestes enquestes s’obtindran les dades de les enquestes de mobilitat obligada (EMO) de l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT).

Fórmula:

68,4%

77,1%

0,0%

10,0%

20,0%

30,0%

40,0%

50,0%

60,0%

70,0%

80,0%

90,0%

100,0%

1996 2001

% d

espl

açam

ents

en

vehi

cle

priv

at

Font: web de l’Institut d’Estadística de Catalunya (www.idescat.es), Idescat (enquesta de mobilitat obligada dels anys 1996 i 2001). Consultada el juny de 2004

SUBINDICADORS 1996 1997 1998 1999 2000 2001

Quilòmetres recorreguts per vehicle i dia - - - - - - Desplaçaments en transport públic (%) 12,1 - - - - 10,0 Desplaçaments en bicicleta i a peu (%) 19,5 - - - - 17,0 Nre. de vehicles de tracció mecànica (vehicles/1000 hab) 730,39 759,86 762,63 803,87 832,24 826,09

Índex de motorització per llar (vehicles/habitatges de 1a residència) 2,17 2,19 2,19 2,24 2,30 2,35

Vehicles municipals de baix impacte respecte al total de vehicles - - - - - -

Font: web de l’Institut d’Estadística de Catalunya (www.idescat.es), Idescat (enquesta de mobilitat obligada dels anys 1996 i 2001). Consultada el juny de 2004



6. ESTRUCTURA URBANA: CARRERS DE PRIORITAT PER ALS VIANANTS

Avalua la superfície de vials urbans amb alguna mesura de moderació de la circulació (zona per a vianants, zona de prioritat invertida, zona 30) respecte a la superfície total de la xarxa viària urbana.

Fórmula:

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

1999 2000 2001 2002 2003

% d

e ca

rrer

s am

b pr

iorit

at p

er a

ls v

iana

nts

Àrees vianantsPrioritat invertidaZona 30

Font: Ajuntament de Subirats

SUBINDICADORS 1999 2000 2001 2002 2003

% xarxa viària - - - - 10 % carrils bicicleta 0 0 0 0 0




7. ADEQUACIÓ DEL PLANEJAMENT A LA SINGULARITAT ECOLÒGICA DEL TERRITORI

Calcula la superfície d’especial valor ecològic, classificada com a sòl urbanitzable en el planejament vigent, respecte al total de superfície d’espais d’especial valor ecològic del municipi. Es consideren espais d’especial valor ecològic: A. Boscos naturals o subnaturals d’espècies autòctones B. Cursos fluvials i zones humides C. Marges fluvials i boscos de ribera D. Llacunes costaneres, aiguamolls i dunes E. Hàbitats rocosos i coves F. D’altres espais naturals de singular significació municipal (sòl agrícola, espais periurbans d’especial valor, etc.)

Fórmula:

No es disposa de dades sobre la superfície d’espais d’especial valor ecològic classificada com a sòl urbanitzable en el planejament vigent. Tampoc es disposa de dades sobre la superfície total d’espais d’especial valor ecològic.

Tanmateix, s’ha estimat que la major part d’aquests espais (més del 90% com a mínim) estan protegits en menor o major grau pel planejament urbanístic vigent sota la categoria de sòl no urbanitzable.




8. PROTECCIÓ D’ESPAIS D’INTERÈS NATURAL

Avalua la superfície d’espais d’interès natural del municipi que disposen d’algun tipus de protecció amb relació a la superfície dels espais d’especial valor ecològic del municipi.

Es consideren les següents figures de protecció: parcs nacionals, parcs naturals, parcs comarcals, zones PEIN (pla d’espais d’interès natural), reserves de fauna, reserves naturals, ZEPA (zones d’especial protecció d’aus) i altres figures de protecció local amb base legal.

Fórmula:

No es disposa de dades sobre la superfície total d’espais d’especial valor ecològic i per tant no es pot calcular l’indicador principal.

SUBINDICADORS 2003

Superfície municipal protegida (%) 6,5(*)

Gestió de la superfície protegida (%) 0

Gestió forestal (%) 4,3

Superfície municipal inclosa dins la Directiva d’Hàbitats (%) 0,2

Font: Departament de Medi Ambient

(*) Si s’afegeix el refugi de fauna salvatge de Can Rialt, la superfície protegida representa el 13% de la superfície municipal.



9. PREVENCIÓ DE RISCOS AMBIENTALS

Avalua el nivell de prevenció dels riscos ambientals del municipi i determina el nombre de riscos ambientals previstos en els diferents plans de prevenció (plans d’emergència, plans d’actuació, etc.) respecte al nombre total de riscos ambientals potencials del municipi.

Fórmula:

14,3%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

2002

% p

reve

nció

del

s ri

scos

am

bien

tals


2002

Riscos ambientals potencials 7

Riscos considerats en plans de prevenció 1

No es disposa de dades per al càlcul dels subindicadors.



10. PARTICIPACIÓ CIUTADANA EN PROCESSOS DE SOSTENIBILITAT

Avalua la vitalitat dels diferents òrgans estables de participació ciutadana relacionats amb processos d’Agenda 21 i en determina el nombre de reunions anuals. Els òrgans de participació ciutadana són els que queden formalment establerts i que tenen per objectiu implicar la societat civil en els processos d’Agenda 21.

Fórmula: Nombre anual de reunions dels òrgans estables

No es disposa de dades per al càlcul d’aquest indicador, perquè encara no s’han fet reunions de participació. Cal remarcar, però, que el document de Prediagnosi (de setembre de 2000) es va donar a conèixer a la ciutadania en un acte públic celebrat el mes de desembre de 2002.



11. ASSOCIACIONISME AMBIENTALISTA DEL MUNICIPI

Determina el nombre d’inscrits a associacions de caràcter ambientalista registrades al municipi, essent aquestes associacions les que fan constar, als seus estatuts, que vetllen per la millora i la protecció del medi ambient.

Fórmula:

Les associacions de Subirats graviten en els centres agrícoles els ateneus; cap d’ells té per objectiu específic la protecció del medi ambient.



12. UTILITZACIÓ DE LES DEIXALLERIES MUNICIPALS

Avalua l’ús ciutadà de la deixalleria municipal, a partir de determinar el nombre d’entrades de materials realitzades per la població local en relació amb la població total del municipi.

Fórmula:

0,09

0,0

0,1

0,2

0,3

0,4

0,5

2003

Nº e

ntra

des/

habi

tant

Font: Elaboració pròpia a partir d’informació proporcionada per Deixalles i Transports Ángel Plazas

SUBINDICADORS 2002 2003

Aportació anual per habitant (kg/habitant) 0,02 0,04

Font: Elaboració pròpia a partir d’informació proporcionada per Deixalles i Transports Ángel Plazas



13. DESPESA MUNICIPAL EN MEDI AMBIENT

Determina la despesa municipal en medi ambient, en relació amb la despesa municipal corrent.

A Subirats es disposa de dades de 2003 i 2004.

Fórmula:

24,1

17,2

0

5

10

15

20

25

30

any 2003 any2004% d

e de

spes

a m

unic

ipal

en

med

i am

bien



14. CONSUM FINAL D’ENERGIA

Mesura el consum final d’energia considerant els diferents tipus d’energia consumits al municipi: energia elèctrica (EE), gas natural (GN), gasos liquats del petroli (GLP), combustibles líquids (CL) i energies de producció local (EPL). L'indicador s’expressa en tep (tones equivalents de petroli)/habitant i any i kWh/habitant i any.

Per al càlcul de les energies de producció local només es considera l’energia solar que no s’incorpora a la xarxa elèctrica.

Fórmula:

11.02

0

2

4

6

8

10

12

2003

tep/

habi

tant

i an

y

Consum final d'energia

Font: Elaboració pròpia a partir d’estimacions i de les dades del Parc Mòbil i de FECSA-ENDESA.

El consum final d’energia obtingut és desmesuradament alt. Això és degut, principalment, al consum associat als combustibles líquids de les vies interurbanes que travessen el municipi de Subirats.



SUBINDICADOR 2003

Consum energètic per tipus d’energia:

Població

EE (tep)

GN (tep)

GLP (tep)

CL (tep)

EPL (tep)

Consum final d’energia (kWh/habitant i any)

(tep/habitant i any)

2.708

3.132

0

-

27.065

0

128.141

11,02

Consum energètic per sectors d’activitat

Domèstic (%)

Indústria i comerç (%)

Municipal (%)

Transport privat (%)

3

7

2

88




15. INTENSITAT ENERGÈTICA TOTAL

Aproximació a l’eficiència energètica de l’economia local, a partir de determinar el consum total d’energia amb relació al producte interior brut (PIB) del municipi.

Fórmula:


0

20

40

60

80

100

120

2003

kWh/

euro

Intensitat energètica total

Font: Dades del PIB procedents de l’Anuari Econòmic Comarcal de Caixa Catalunya. Dades d’energia a partir d’estimacions i de les dades del Parc Mòbil i de FECSA-ENDESA.

SUBINDICADOR 2001 2002 2003

Eficiència energètica dels edificis públics (kWh/m2)

Ajuntament

Col·legi públic

Pavelló poliesportiu

54,39

47,80

81,83

53,73

46,26

51,03

68,57

84,57

53,11

Font: FECSA-ENDESA i Ajuntament de Subirats.



16. PRODUCCIÓ LOCAL D’ENERGIES RENOVABLES

Avalua el nivell d'autoabastament local amb fonts energètiques renovables i sostenibles. Per al càlcul de l'indicador es consideren energies renovables sostenibles l'eòlica, la solar i la minihidràulica.

Fórmula:

0 0 0 00

20000

40000

60000

80000

100000

2000 2001 2002 2003

kWh/

habi

tant

i an

y

producció local d'energiesrenovables i sostenibles



Tipus d’energies renovables de producció local (% del total d’energies renovables)

Grau d’autoabastament energètic en recursos renovables (% consum d’energies renovables respecte al consum total d’energia)

0

~0

0

~0

0

~0




17. RECUPERACIÓ DELS RESIDUS MUNICIPALS

Calcula el percentatge de residus municipals de gestió pública recuperats respecte al total de residus municipals produïts. Es considera un residu recuperat aquell que a partir d’un conjunt d’operacions (reciclatge, reutilització, compostatge) torna a ser aprofitat, totalment o parcialment.

En el càlcul d’aquest indicador, també s’inclouen els residus gestionats a la deixalleria.

Fórmula:

4,3 5,39,87,1

0

20

40

60

80

100

1999 2000 2001 2002

% d

e re

cupe

raci

ó

Font: web de l’Agència de Residus de Catalunya, consultada el maig de 2004

SUBINDICADORS 1999 2000 2001 2002

Producció de residus municipals (kg/habitant i dia) 1,73 1,89 1,78 1,84

Producció unitària de residus municipals recuperats (kg/hab i dia) 0,08 0,11 0,14 0,20

Tractament dels residus municipals

Recuperació (%) 4,3 5,3 7,1 9,8

Deposició controlada (%) 95,8 94,7 92,9 90,2




18. RECUPERACIÓ DELS RESIDUS INDUSTRIALS

Avalua el percentatge de residus industrials recuperats respecte al total de residus industrials produïts. Es considera residu recuperat aquell que a partir d’un conjunt d’operacions (reciclatge, reutilització, compostatge) torna a ser aprofitat, totalment o parcialment.

Per al càlcul d’aquest indicador es consideren els residus industrials registrats a la declaració anual de residus de la Junta de Residus que provenen d’activitats industrials.

Fórmula:

95 94 9488

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

1999 2000 2001 2002

% d

e re

cupe

raci

ó

Gestió noespecificadaAltres tractaments

Dipòsit controlat

Recuperació


Gestió dels residus industrials (tones) 1999 2000 2001 2002

Recuperació 4.795 3.796 4.720 4.477

Deposició controlada 273 251 300 511

Altres tractaments 13 1 1 106

Gestió no especificada 16 1 1 0

Total 5.097 4.049 5.024 5.095



SUBINDICADORS 1999 2000 2001 2002

Nre. d’indústries amb declaració de residus respecte al total d’indústries del municipi (%)

37,5 48,1 57,4 57,4

Tipus de residus industrials produïts (%)

Especials 0,1 0,1 0,2 0,3

Inerts 19,4 27,5 22,9 0,0

No especials 80,5 72,3 76,9 99,7




19. INTENSITAT DE PRODUCCIÓ DE RESIDUS DE L’ECONOMIA LOCAL

Estima la intensitat de producció de residus, a partir de la producció total de residus, tant municipals com industrials amb relació al producte interior brut (PIB) del municipi.

Fórmula:


0,200,180,21

0,00

0,10

0,20

0,30

0,40

0,50

0,60

0,70

0,80

0,90

1,00

1999 2000 2001

Tone

s/m

ilers

d'e

uros

Producció deresidus del'economia local

Font: Dades del PIB procedents de l’Anuari Econòmic Comarcal de Caixa Catalunya, Dades de residus procedents de la web de l’Agència de Residus de Catalunya



20. ABASTAMENT D’AIGUA MUNICIPAL

Avalua el consum d’aigua que prové de la xarxa de subministrament municipal, així com les pèrdues registrades a la xarxa de distribució. Es considera el consum total dels sectors domèstic i industrial i dels equipaments i serveis municipals.

Fórmula:

0

50

100

150

200

2001 2003

L/ha

bita

nt i

dia

Domèstic Comercial i industrial Obres Municipal

Font: CASSA, S.A.

SUBINDICADOR 2001 2003 Consum d’aigua d’abastament per sectors: Domèstic (% respecte el total) 75,1 69,2 Municipal (% respecte el total) 2,2 2,6 Obres (% respecte el total) 4,3 8,0 Comercial i industrial (% respecte el total) 18,5 20,2 Total 100 100

Font: CASSA, S.A.

170,0 169,8



21. INTENSITAT DE CONSUM D’AIGUA DE L’ECONOMIA LOCAL

Estima la intensitat de consum d’aigua, a partir de la relació entre el consum total d’aigua i el producte interior brut (PIB) del municipi. Per al càlcul de l'indicador no es consideren les captacions de titularitat privada per a usos agrícoles i per a centrals minihidràuliques.

Fórmula:


14.8

13.2

12.0

10.0

11.0

12.0

13.0

14.0

15.0

16.0

1999 2001 2003

litre

s/eu

ros

Intensitat de consum d'aigua

Font: Dades del PIB procedents de l’Anuari Econòmic Comarcal de Caixa Catalunya. Dades d’aigua CASSA, S.A.


Consum total d’aigua, incloent el consum total d’aigua d’abastament en xarxa i el consum provinent de pous propis (l/habitant i dia)

496,1 467,2 509,7

Font: CASSA, S.A.



22. GESTIÓ DE LES AIGÜES RESIDUALS

Avalua el percentatge de població connectada a sistemes de sanejament. Es consideren tres nivells: població connectada a clavegueram, població connectada a xarxa de sanejament en alta i població connectada a depuradora amb tractament secundari.

Fórmula:

89.6

0.0

10.0

20.0

30.0

40.0

50.0

60.0

70.0

80.0

90.0

100.0

2003

% p

obla

ció

conn

ecta

da

Font: TECMED, S.A.

SUBINDICADOR 2003

Volum d’aigua tractada a les EDAR per habitant i any (m3/habitant i any) 21,67




23. UTILITZACIÓ DE LES AIGÜES DEPURADES

Avalua el grau d’utilització de les aigües depurades provinents de depuradores municipals (EDAR municipal). Es calcula com el percentatge d’aigua residual reutilitzada respecte al total d’aigua residual depurada a l'EDAR municipal.

Fórmula:

SUBINDICADOR 2003

% d’aigües depurades utilitzades 0




24. EMISSIÓ DE CONTAMINANTS ATMOSFÈRICS

Estimació del volum d’emissions de contaminants atmosfèrics, considerant de manera independent els següents contaminants: PST, CO, SO2, NOX, i COVS.

Fórmula:

2003 t/km2 de sòl urbà PST 23,06 COV 122,81 CO 1271,21 CO2 31355,07 SOx 2,46 NOx 371,93 CH4 3,40




25. EMISSIÓ DE GASOS QUE CONTRIBUEIXEN A L’EFECTE D’HIVERNACLE

Estimació del volum d’emissions dels principals contaminants atmosfèrics que contribueixen a l’efecte d’hivernacle. Per al càlcul de l’indicador s’avaluaran de manera independent els següents contaminants: CO2, N2O, i CH4.

Fórmula:

4 2

32883

0

5000

10000

15000

20000

25000

30000

35000

CO2 CH4 N2O

Contaminant

kg c

onta

min

ant /

hab

itant

i an

y


SUBINDICADORS 2003

Emissió de CO2 per sectors (t/any) Transport 87.931,5 Domèstic 1.116,9 Industrial -




26. CONCENTRACIÓ AMBIENTAL DE CONTAMINANTS ATMOSFÈRICS

Avalua els nivells d’immissió dels principals contaminants atmosfèrics, i s’expressa com el nombre de dies que un determinat contaminant supera els valors de referència establerts. Per al càlcul de l'indicador es consideren: NO2, O3, SO2, i PST.

Fórmula: Nombre de dies que el contaminant en qüestió supera els valors de referència establerts per la legislació vigent.

10

20

40

60

80

100

120

140

2002

Nom

bre

de d

iesO3 (Valor llindar d'informació)

O3 (Valor llindar protecció salut)NOxSO2PSTCO

Font: Direcció General de Qualitat Ambiental. Departament de Medi Ambient i Habitatge

SUBINDICADORS 1992

Registre de la concentració mitjana anual de cada contaminant (µg/m3)

SO2 10 PST 25 CO 500 Font: dades aproximades a partir dels Mapes de Capacitat i Vulnerabilitat del Territori elaborats pel Departament de Medi Ambient, desembre de 1992



27. PERSONES EXPOSADES A NIVELLS SONORS SIGNIFICATIUS

Determina el percentatge de població exposada a nivells de soroll ambiental de referència. Es consideren valors de referència per a aquest indicador el nivell equivalent (Leq) diürn ≥70 dbA i el nivell equivalent (Leq) nocturn ≥60 dbA

Fórmula:

Per al càlcul d’aquest indicador és necessari disposar d’un mapa sònic del municipi. De moment, no es disposa d’aquest mapa i per tant no es pot calcular aquest indicador.



28. EVOLUCIÓ DE LA QUALITAT DE L’AIGUA DELS AQÜÍFERS

Avalua l’evolució de la qualitat de l’aigua dels aqüífers principals del municipi. Es calcula a partir de dades analítiques de nitrats i conductivitat.

Fórmula:

- Concentració de nitrats en l’aigua dels aqüífers principals - Conductivitat de l’aigua dels aqüífers principals

Nota prèvia: A la plana agrícola de Subirats es disposa de tres pous de control de la qualitat de les aigües subterrànies. Estan ubicats a Can Batista, Corral del Mestre i Lavern. No es disposa de dades de l’evolució mensual dels paràmetres de qualitat (nitrats i conductivitat), únicament de dades anuals.

D’altra banda, l’aigua d’aquests aqüífers no abasteix la població, sinó que l’aigua que consumeix la població de Subirats procedeix dels pous dels Casots i de Torre Ramona. La qualitat de l’aigua d’aquests pous compleix els requisits establerts per la legislació vigent (RD 140/2003).

139,1

321,8

95,261,24

309,3253,07

6,815,96,040

50

100

150

200

250

300

350

1996 1997 1998

NO

3 (m

g/l) Batista

Corral MestreLavern

Font: web de l’Agència Catalana de l’Aigua, consultada el maig de 2004

151618771770

20391859

1613

9691021934

0

500

1000

1500

2000

2500

1996 1997 1998

CE

(µS/

cm)

Batista

Corral MestreLavern

Font: web de l’Agència Catalana de l’Aigua, consultada el maig de 2004



29. ESTAT ECOLÒGIC DELS RIUS

Avalua l'estat ecològic dels rius a partir del càlcul integrat de l'índex biològic de qualitat de l'aigua (FBILL) i l'índex de qualitat ecològica del bosc de ribera (QBR).

Aquest indicador utilitza l'Ecostrimed desenvolupat pel Departament d'Ecologia de la Universitat de Barcelona en col·laboració amb la Diputació de Barcelona.

Fórmula:

Càlcul de l’índex FBILL i l’índex QBR segons protocol.

PUNT ANY ECOSTRIMED

Punt de control LL125J120 del riu Lavernó(*) 1999 Pèssim

(*) Punt situat just abans d’unir-se al riu Anoia i després de rebre les aigües de l’EDAR de Sant Sadurní d’Anoia

Font: MUNNÉ, A. (1999). Cabals i qualitat biològica del riu Anoia. Diagnosi de l’estat del riu i dels trams finals dels afluents principals. Barcelona: Diputació de Barcelona, col. Estudis de la qualitat ecològica dels rius.



30. SUPERFÍCIE FORESTAL CREMADA

Avalua la superfície de zona forestal cremada sobre el total de superfície forestal en un any determinat.

Fórmula:

0,330,02 0,13 0,00 0,05

0

1

2

3

4

5

1997 1998 1999 2000 2001

% s

up. f

ores

tal c

rem

ada

Font: Departament de Medi Ambient

auditoria ambiental municipal de subirats

Documents