RELACIONS AFECTIVES PRIMERENQUES

TEORIA “ATTACHMENT”

Curs de Formació continuada en Pediatria

Teresa Vallmanya

Servei de Pediatria

H. Universitari Arnau de Vilanova de Lleida. 23 Febrer 2012

“ATTACHMENT”: “Apego”, VincleRelacions afectives

1. Definició2. Recorregut històric i evolució3. Investigació4. Aplicacions clíniques5. Comentaris6. Treball de recerca.

1. DEFINICIÓ

ATTACHMENT, APEGO, VINCLE…:

És la relació afectiva o connexió emocional que s‟estableix entre un infant i els responsables més directes de la seva “criança”, que generalment és la mare i/o el pare. És caracteritza per ser una relació perdurable en el temps, en la que tant el nen com el cuidador contribueixen a la qualitat de la relació.

Un vincle càlid, afectiu, estable fomenta un desenvolupament positiu en les diferents dimensions del individu (afectives, cognitives i socials), així com també, un desenvolupament sà de la personalitat.

1. TEORIA DE “L‟ATTACHMENT” “APEGO” “VINCLE”

Conceptualitza la tendència dels éssers humans a crear forts, selectius i duradors llaços afectius amb determinades persones en particular.

Tracta d‟explicar el perquè d‟aquesta tendència, la influència en el desenvolupament de la personalitat i com l‟alteració o l‟amenaça d‟alteració dels esmentats llaços afectius pot ocasionar fortes emocions i/o psicopatologia.

2. RECORREGUT HISTÒRICEL NEIXEMENT DEL VINCLE

T. Berry Brazelton (1918, Pediatra (Texas)

* Pioner en l‟observació de la interacció precoç del nadó amb els progenitors. Ho va utilitzar com a eina d‟intervenció amb els pares per fomentar el desenvolupament i el benestar psicològic del nen i la família.

*Va elaborar l‟escala d‟EvaluacióConductual del NN (EECN).

1.- T. Berry Brazelton, Bertrand G. Cramer. La relación más temprana. Paidós Psicología profunda.1ªed.1993.2.- . Berry Brazelton, Stanley I Greenspan. Las necesidades básicas de la infancia. Ed Graó. 2009.

2. “Pare” de la teoria de l„attachment

Jonh Bowlby ( Londres 1907-1990): Psicòleg, metge i Psicoanalista:Postulà aquesta teoria observant nens privats de forma brusca del contacte amb els seus cuidadors habituals, quedant a la cura de persones desconegudes, en hospitals o orfenats (en situacions de guerra i/o mort dels progenitors).

J. Bowlby. Vínculos Afectivos: Formación, desarrollo y pérdida. Ediciones Morata. 3ª Edició. 1999.

J.Bowlby.

• Les experiències de separació entre nens petits i les seves mares desencadenen una seqüència de reaccions psicològiques que probablement tenen efectes a llarg termini.

• En presència de trastorns psicològics seriosos s‟hi troben pertorbacions o trastorns dels llaços afectius amb persones significatives i disfuncions familiars.

J.Bowlby.

• Alternativa explicativa del desenvolupament afectiu Humà.

• Experiències afectives en 1à infància Desenvolupament de la personalitat: adequada o patològica.

• Genera representacions mentals.• Actuen com factors organitzatius del

psiquisme individual. • Transmissió intergeneracional de la

seguretat.

2. “Pares” de la teoria de l„attachment

Mary Ainsworth (Glendale 1913-1999): Dra. En Psicologia per la universitat de TorontoVa estudiar les diferències culturals en la formació de l‟apego en els nens:

Postulà la teoria de l‟apego* observant i investigantsobre l'interacció entre “mare i infant” en les llars de Kampala, Uganda i de Baltimore, Maryland. Dissenyà el procediment de laboratori conegut com “la situació de l‟ estrany”

*La seva qualitat serà determinant pel desenvolupament de la personalitat i la salut mental

M.Ainsworth:

Psicologia del desenvolupament. U.Toronto

• LA SITUACIÓ DE L‟ESTRANY: examina l‟equilibri entre conductes d‟apego i d‟exploració davant situacions d'estrès. Dura uns 20‟ i es divideix en 8 episodis ben establerts. Objectiva diferències individuals en el comportament dels nens en dites situacions i descriu 3 patrons conductuals que eren representatius dels diferents tipus d‟apego establerts:

1. Mares sensibles i atentes a les demandes del nen, disponibles quan

el nen les necessita. Mare esdevé base segura que permet explorar.

2. Mares relativament insensibles a les demandes del nen i rebutjants. No pot contar amb la mare, reacció defensiva, postura d‟indiferència al retorn de la mare. pot generar dificultats emocionals .

3. Mares que procedien de forma inconsistent: Sensibles i càlides VSfredes i insensible. Tendència a intervenir quan el nen explora interferint augment de dependència i falta d‟autonomia del nen.

• Va utilitzar el procediment estandarditzat: “situació de l‟estrany” per fer un estudi longitudinal de la relació mare-fill el primer any de vida.

• Li va permetre identificar 3 estils d‟Apego:1.Apego segur.(B) 65-70%.2.Apego insegur-evitatiu.(A) 20%.3.Apego insegur-ambivalent.(C) 10%

* 4.Apego insegur-desorganitzat-desorientat.(D)->(5%)• Aquests patrons constitueixen la base de la pròpia

identitat i de l‟autoestima i tindran influència sobre les relacions socials del subjecte.

M.Ainsworth: Psicologia del desenvolupament. U. Toronto

• Desenvolupà l‟idea de la utilitat de la mare com a “base segura” des d‟on explorar.

• Demostrà que l‟equilibri: Protecció/ independència, entre l‟1r i els 2,5 anys de vida és fonamental per un “Apego segur”.

• La conducta de la mare en els primers mesos de vida és un predictor.

Ainsworth, M. D. (1989) Attachment beyond infancy. American Psychologist, 44, 709-716.

Teoria del“Apego”: M.Ainsworth

2 ELEMENTS IMPORTANTS COSTITUENTS DE ”APEGO SEGUR”

La sintonització emocional: Consisteix en la comunicaciód‟un nen amb un adult que sigui capaç d‟alinear-se contingentment amb els estats mentals del primer (principalment les seves emocions…) i fer-li sentir que les sent. Dites comunicacions són connexions de l‟hemisferidret del cervell de l „adult amb l‟ hemisferi dret del nen en desenvolupament . Aquesta comunicació sintonitzadaemocional actua como un potent regulador del nen i com un filtre estabilitzador.

Daniel Siegel. “La mente en Desarrollo”.

2 ELEMENTS IMPORTANTS COSTITUENTS DE ”APEGO SEGUR”

Diàleg reflexiu: La funció de la mare o del cuidador és la de reflexar l‟estat interior del nen sense envair-lo i a més, afegir paraules reflexives a lo que el nen sent, pensa, fa. La mare li ho comunica contingentment lo que sent que el nen pot sentir o pensar, però sense envair, sense imposar, respectant-lo perquè el reconeix como una ment independent, que té desitjos, emocions, intencions… Ella o ell (si l‟home és el cuidador) l‟ajuda a desenvolupar la ment i a comprendre i comprendre‟s.

Siegel, D.J. 2003. An Interpersonal Neurobiology of Psychotherapy: The developing Mind and the resolution of trauma.

TEORIA DEL “ATTACHMENT” “APEGO” “VINCLE”

1. Les emocions més fortes associades a l‟alegria i al dolor emergeixen en el curs d‟esdeveniments relacionats amb l‟apego.

2. La qualitat i les vicissituds de les relacions primerenques són determinants en el desenvolupament de la personalitat i de la salut mental.

3. La forma en que les persones interpreten i desenvolupen les relacions està basada amb les pròpies experiències i les relacions prèvies.Per tant, si les relacions afectives constitueixen una motivació primària tan transcendental en el desenvolupament i en la salut mental, seria essencial aprofundir en el coneixement CAMP DIFICIL INVESTIGAR

3. INVESTIGACIÓ SOBRE DESENVOLUPAMENT INFANTIL

• Attachment: Conceptes, eines i tipologies d‟apego/vincle, “predictors de desenvolupament normal/ Psicopatològic”(2)

La majoria d‟estudis inicials van ser observacionals (del nen i la relació amb la seva “mare”, entrevista clínica i avaluació del desenvolupament). Això va permetre:

1. Elaborar i validar diferents escales que s‟han anat perfeccionant i que proporcionen informació.

2. Permeten tipificar els llaços afectius.3. Mesurar la qualitat.4. Detectar les interaccions de risc o patològiques.5. Poder intervenir per modificar-les.

3. INVESTIGACIÓ SOBRE DESENVOLUPAMENT INFANTIL

• Neurobiologia: Dades sobre la regulació emocional i la influència de l‟entorn en el desenvolupament.

1. L‟evolució tecnològica en neuroimatge i electrofisiologia incorporada a l'investigació en aquest camp ha aconseguit avenços importants (neurones mirall). La RNM funcional en temps real permet la mesura de processos localitzats en el cervell en el moment que tenen lloc.

2. En l‟actualitat s'estan utilitzant en molts estudis experimentals que creen gran expectativa al respecte.

James CoanProfessor de psicologia U. Virginia

*Estratègies de regulació de les emocions: Estudi experimental fet amb parelles estables amb bones relacions afectives. Sotmesos a “calambres” al turmell. 3 branques: *sols, *donant la mà a la parella, *donant la mà a un estrany.

Clara diferència entre donar la mà o no.1. La proximitat dels altres és una condició humana.2. Costa menys metabolitzar els efectes negatius quan

tenim algú al costat.

James A. Coan, Hillary S. Schaefer, Richard J. Davidson. Lending a Hand. Social Regulation of the Neural response to Threat.

3. INVESTIGACIÓ SOBRE DESENVOLUPAMENT INFANTIL

• Estudis longitudinals basats en la població normal i patològica: molts en nens prematurs de baix pes (5) (6) (7),

altres en nens maltractats i en diferents situacions de risc destaquen:

* L'importància d‟unes relacions afectives saludables en els primers anys de vida per oferir una base segura que afavoreixi l‟òptim desenvolupament dels infants.

* L'utilitat de detecció precoç de problemes sociofamiliars i de salut materna infantil per oferir suport a les famílies.

(4) g. Fava Vizziello; L. Rebecca; V.Calvo; Representaciones maternas, Apego i desarrollo de niños prematuros. Ponencia presentada en el XI congreso SEPYPNA. Oct. 97. Lleida.

(5)Early preventive attachment oriented psychotherapeutic intervention program with parents of very low birthweight and neurological development. KHBrich; D. Bechinguer; S. Betzler; H. Heinemann: Attachment & human development, Vol. 5, Issue 2 June 2003 ;120-135.

(6) Attachment quality in very low-birthweight premature infats in relation to maternal Attachment and neurological development. KH Brich; D. Bechinger<; S, . Betzler; H. Heinemann. Vol. 5, Issue 4 Oct. 2005; 311-331.

(7) The influence of prematurity,maternal anxiety and infants neurobyological risk mother-infant interactions. Infant Mental Health Journal. Sept 2005.Vol. 26 <issue 5, pag 423-441

3. Estudis epidemiològics i metanàlisi

• Revisió molt ampla amb objectius d‟estudi d'eficàcia i efectivitat en l‟atenció dels nens de 0-4 anys. Revisa 40 estudis internacionals que engloben metanàlisi rellevants i programes de salut estatals. Destaca :

És recomanable l‟atenció infantil per nens > 2 anys tant per la millora del desenvolupament com de rendiment escolar. L‟efecte (jornada parcial/complerta) és més beneficiós a més temps, sobretot en grups vulnerables

Els efectes depenen de la qualitat: és un factor de risc en < 2 anys + mare treballa durant 1er any de vida.

Tant el desenvolupament cognitiu com el social són bàsics per l‟èxit en l‟etapa escolar. Millora l‟autoestima, habilitats socials i motivació. Redueix la demanda d‟educació especial, fracàs escolar i millora el percentatge d‟estudis superiors.

Té efectes positius en el treball, l‟integració social i redueix la criminalitat en poblacions de risc.

10.- Eficacia i efectividad en la atención de los niños entre 0-4 años. 2006. Paula Bedregal. www.expansiva.cl

3. Estudis epidemiològics i metanàlisi

• Entre els programes de salut estatals destaca el de Suècia que es caracteritza per: alt nivell d‟inversió en la primera infància, baixa maternal d‟1 any, suport al treball compartit entre homes i dones, accés universal al parvulari i assegura estàndards de qualitat (nombre d‟educadors i qualificació).

• Els estudis epidemiològics senyalen que s‟hauria d‟utilitzar l‟informació obtinguda per aplicar mesures preventives i terapèutiques. Incorporant aspectes culturals en els dissenys d‟investigació.

• Les troballes de la psicologia evolutiva s‟ haurien de traduir en aplicacions pràctiques.

4.Dr. Karl Heinz Brisch.

Psiquiatria Infantil i Neuròleg. Director del Departament de Pediatria del Children‟s la Haun von Dr‟s

Hospital, Universitat Ludwing-Maximilians de Munich.

PROGRAMA SAFE: Safe-programm.de

Adreçat als pares.

Objectiu: Promoure vincle segur entre pares i fills. 4 mòduls:

1. Treball de grup abans i després de l‟embaràs i fins al 1er any de vida.

2. Video feed-back.

3. Teràpia de grup en situacions traumàtiques.

4. Teràpia Individual: Línia telefònica i mail.

*Millora objectiva de les situacions d'estrès.

Dr. Karl Heinz Brisch.Psiquiatria Infantil i Neuròleg. Director del Departament de Pediatria del Children‟s la Haun von Dr‟s

Hospital, Universitat Ludwing-Maximilians de Munich.

PROGRAMA B.A.S.E. :

Adreçat als nens de les escoles bressol i primària.

Objectiu: Promoure la sensibilitat envers els altres, fomentar l‟empatia. “ensenyar a posar-se en el lloc dels altres”

* Reducció important de les conductes agressives.

PARAULA CLAU: PREVENCIÓ

Al nostre medi hem d‟aspirar a un concepte de salut més ampli: No només es tracta de guarir el cos.

Els programes de salut han de poder abordar de forma integral, per ser efectius i eficients, la salut física, mental i social.

El CatSalut segueix les directrius proposades per la OMS: Proposa una atenció humana i personalitzada tot abordant els problemes de manera integral i posant en marxa actuacions multidisciplinàries en que participen diferents tipus de professionals: metges, infermeres, assistents socials, psicòlegs.

PERSPECTIVA ACTUAL

• Societat de consum, materialista “més val el qui més té”.

• Marcada per l‟evolució tecnològica, els mitjans de comunicació, multiculturalitat.

• Competitivitat al límit.

• Cultura de la “immediatesa”: JA!!!

• Incorporació de la dona al mercat laboral.

• Incorporació precoç dels nens a l'escola.

• Desintegració de la família extensa.

INFANT

L‟adult del futur.A disposició d‟aquesta herència que li ofereix el “primer món”: sovint amb un excés de “bens” materials, sobre protegit, amb baixa tolerància a la frustració i amb unes necessitats afectives personalitzades, imprescindibles pel seu benestar i complet desenvolupament, potser difícils d‟obtenir.

5. COMENTARIS1. Evolució tecnològica i avenços científics importants han

permès endinsar-se en el SNC, localitzar les emocions i aproximar-se al funcionament mental.

2. Hi ha evidències científiques que apunten l‟importànciade les relacions afectives primerenques en el desenvolupament i/o en la salut mental.

3. Professionals experts en les ciències de la salut en general i de la salut mental en particular aconsellen incorporar aquesta disciplina en els programes docents de les diferents especialitats que d‟alguna forma es relacionen amb el desenvolupament.

6. TREBALL DE RECERCA

Les relacions afectives a l‟infància i la seva relació en el

desenvolupament i la salut mental

JUSTIFICACIÓ DEL ESTUDI

* El seguiment de tots els nens infectats pel VIH per transmissió vertical (15) des de l‟ inici de la pandèmia fins l‟actualitat i el seguiment de molts serorevertits.

* Un grup de mares havia adquirit l‟infecció per via parenteral (ADVP) i un segon grup per via heterosexual.

* Amb els factors de risc psicosocial que envolta aquesta infecció, es preveu en aquets nens, ja des de la concepció, unes relacions afectives complicades i amb la hipòtesi de la patogènia en el desenvolupament i en la salut mental posterior sembla interessant de poder-ho relacionar.

HIPÒTESI

* És una població vulnerable: exposada ja durant la vida intrauterina a diversos factors nocius: VIH i el tractament antiretrovirald‟alta activitat, drogues d‟abús (heroïna, cocaïna, tabac, benzodiazepines, amfetamines ) i a més, l‟un o ambdós progenitors en situació de diferent grau de malaltia i quan hi ha relació amb consum de drogues (ADVP), problemes sociofamiliars i de salut mental afegits. En els casos dels pares immigrants hi ha factors socioeconòmics i familiars adversos com la pobresa i els conflictes armats.

* Segons la teoria de l‟attachment, amb l‟existència de múltiples factors de risc en les figures d‟apego cal esperar que s‟objectivin conseqüències psico-afectives desfavorables de més o menys intensitat, que interfereixin en el seu desenvolupament i afegitsper suposat en el cas dels nens infectats als factors desfavorables atribuïbles a la pròpia malaltia i/o al tractament .

OBJECTIUS

* Fer una aproximació real analitzant diverses variables que permetin verificar quins són els factors personals i ambientals diferencials

en aquest grup de nens, fills de mare seropositiva pel VIH, que puguin ser més

determinants en l‟evolució de cada nen i de quina forma poden repercutir els vincles

afectius que estableixen en el seu desenvolupament.

MATERIAL I MÈTODES

* Treball observacional, descriptiu i transversal n=30, fills de mare VIH+ seguits des del naixement o des del moment del diagnòstic: 15 infectats pel VIH per transmissió vertical, que són tots els nens, que es controlen a l‟hospital i 15 serorevertits dels que s‟ha fet el seguiment a CCEE de Pediatria un mínim de 5 anys.

* 14 variables: edat, sexe, país d‟origen, via d‟infecció materna, estat de portador, adherència al tractament, compliment de visites, número d‟ingressos hospitalaris, escolarització, rendiment escolar, desenvolupament pes i talla, assistència al CDIAP i/o CSMIJ i tipus d‟attachment, ordenats en dos grups: segur i no segur, que inclou els subtipus insegur-evitatiu, insegur-ambivalent i insegur-desorganitzat, segons les definicions de M. Ainsword (1978).

* S‟utilitza com a variable criteri el tipus d‟attachment (segur - no segur) i se la relaciona amb la resta de variables.

* Anàlisi estadístic: paquet estadístic SPSS versió 12.0. Donat que totes les variables utilitzades, més enllà de l‟edat, són qualitatives, s‟utilitza la Chi quadrat de Pearson.

DESCRIPCIÓ DE LA MOSTRA

* 30 nens exposats al VIH: 15 amb infecció vertical i 15 que han serorevertit. 14 Nens i 16 Nenes d‟edats compreses entre 2-20 anys, en seguiment des de l‟any 1988 fins l‟actualitat (els 3 derivats a Medicina Interna als 20 anys).

* La via de contagi materna: ADVP en 17 casos i per via heterosexual en 13 . 16 són nens de Catalunya i 14 de famílies procedents de l‟Àfrica subsahariana. Només 3 de les mares procedents de països de l‟Àfrica subsahariana havien adquirit l‟ infecció per via parenteral.

* Els 6 nens que han estat en centres d’ acollida, són els que han viscut situacions biogràfiques més disruptives i traumàtiques que no els van facilitar establir ni bons ni duradors llaços afectius amb els riscos que això comporta.

RESULTATS

• Attachment Segur 13 (43‟3%) i Insegur 17 (56‟6%).

7 7 7

9

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

Nen Nena

segur

no segur

Tipus d‟apego/Gènere

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

Home Dona

Segur

No segur

* No s‟observa relació entre tipus d‟apego i gènere, p= 0‟321.

Tipus d‟apego /Païs d‟origen

3

13

11

3

0

2

4

6

8

10

12

14

catalunya africa

segur

no segur

* Els nens procedents de l‟Àfrica subsahariana tenen millor apego

que els originaris de Catalunya: P< 0‟001

Tipus d‟apego /Presencia VIH

5

10

9

6

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

VIH + VIH -

segur

no segur

* Tendència de nens amb attachment insegur més alt en el grup dels infectats que dels no infectats, si bé no éssignificatiu. p 0‟136

Tipus d‟apego /Càrrega Viral

4

6

1

4

0

1

2

3

4

5

6

Indetectable Detectable

segur

no segur

• No s‟observa relació significativa amb la càrrega viral.

P 0‟434.

Tipus d‟apego/Nombre d‟ingressos

14 14

0

2

0

2

4

6

8

10

12

14

menys de 5 mes de 10

segur

no segur

* Els 2 nens que havien fet >de 10 ingressospresenten attachment insegur.

Tipus d‟apego /Adherència tractament

5

6

0

4

0

1

2

3

4

5

6

bona irregular/dolenta

segur

no segur

* S‟estudien només els nens infectats. Les diferències no són significatives. P 0‟154.

* Cal destacar que tots els nens amb bon attachment presenten una bona adherència al tractament.

Tipus d‟apego/Compliment de visites

14

11

0

5

0

2

4

6

8

10

12

14

bona alternant/dolenta

segur

no segur

* Els nens amb attachment segur presenten un millor compliment de visites.

Tipus d‟apego / Tipus de familia

32

0

5

11

1

0

5

0

3

0

2

4

6

8

10

12

monoparental extensa tradicional desdestructurada F. acollida

segur no segur

* Els nens amb attachment segur pertanyen alsgrups de familia tradicional i monoparental.

Tipus d‟apego/Centre d‟acollida

0

7

14

9

0

2

4

6

8

10

12

14

si no

segur

no segur

* 7 nens que ha estat en centre d‟acollida presenta attachmentinsegur.

Tipus ‟apego/CDIAP/CSMIJ

0

4

14

12

0

2

4

6

8

10

12

14

si no

segur

no segur

* 4 nens que han estat derivats al CDIAP ó al CSMIJ, tots ells presenten attachment insegur.

Tipus d‟apego/Via d‟infecció materna

* Els fills de mares que han adquirit l‟infecció ADVP presenten apego insegur en relació a les mares que han adquirit l‟infecció via heterosexual resultant les diferencies significatives: p < 0‟001

Tipus d‟apego/Rendiment escolar

9

2

0

13

0

2

4

6

8

10

12

14

bo dolent

segur

no segur

* Els nens amb attachment segur tenen millor nivelld‟escolarització i rendiment escolar.

* Hi ha 6 nens que encara no estan en edat escolar d‟aquí el menor nombre total.

Tipus d‟apego/Desenvolupament

13

8

1

8

0

2

4

6

8

10

12

14

adequat baix (<p3)

talla

segur

no segur

12

8

2

8

0

2

4

6

8

10

12

adequat inadequat

pes

segur

no segur

* Els nens amb attachment No segur presenten amb mésfreqüència un mal desenvolupament de talla de forma significativa: p 0‟013 i discretament menys significatiuponderal: p 0‟045.

DISCUSSIÓ

17 apego insegur (56‟6%):*14: 8 infectats i 6 serorevertits. VIA ADVP (46’6%).6 (20%)VIH+ van quedar orfes. 5 van viure en família extensa +/-

desetructurada: 3 han delinquit a l‟adolescència, amb rendiment escolar baix ó molt baix. Discontinuitat en les figures referents bàsiques. 3 CDIAP/CSMIJ. *1 VIH+ és una adolescent immadura amb molt mal rendiment escolar a alternat mare/família extensa i centre d‟acollida dels 4 als 9 anys. (Main i hesse 1990).*1 VIH+ abandonat al néixer, c.a., als 4 anys f.a. amb fracàs que el va retornar al centre .*6 (20%) serorevertits: 2 viuen en família tradicional, 3 en famílies desestructurades i 1 va ser abandonat als 12 mesos, passant a centre, fins als 5 anys i f.a. fins l‟actualitat. Està en seguiment al CSMIJ.

Dels 17 amb apego insegur: 6 son “desorganitzats” (20%, (35% insegurs))

Els nens institucionalitzats experimenten una sèrie de reaccions i mecanismes defensius i tenen més probabilitat de presentar trastorns del desenvolupament. (Marrone M., 2001) No causa sinó conseqüència.

CONCLUSIONS

1.- Les alteracions de les relacions afectives primerenques tenen conseqüències molt negatives en el desenvolupament i la salut mental dels nens: 56‟6% (35%) presenten attachment insegur: repercussió (-) en el desenvolupament de pes i talla, rendiment escolar, la conducta, habilitats socials i salut mental.

2.- Recolza altres estudis que apunten l‟importància de les relacions afectives primerenques en el desenvolupament i/o en la salut mental. (Flora de la Barra, M. 2010).

3.- És important la detecció de factors de risc socio-familiars per tal de poder aplicar mesures preventives eficients per millorar la salut matern infantil. (Bedregal, P.2006).

4.- Els professionals sanitaris, com som els pediatres, podem ser font de detecció precoç d‟alteracions en el vincle que permetin intervencions preventives primàries eficients.

5.- Les relacions entre pares i fills o cuidador i el nen és una important font d‟intervenció, mentre que la relació entre serveis de salut, els pares i el nen són el mitjà a través del qual es produeix el canvi. (Brich, K. H. and cols. 2010).

LIMITACIONS DE TREBALL

1.- Es tracta d‟un estudi descriptiu, de manera que no es poden inferir relacions causals.

2.- La mostra de nens és petita. No obstant, comentar la dificultat de tenir mostres àmplies d‟aquestes característiques. Destacar que la mostra de nens VIH + infectats via materna és la mostra universal dins les terres de Lleida.

PROPOSTES DE FUTUR

* Dissenyar estudis longitudinals a la nostra població que permetin intervencions preventives a nivell de pares-fills: establint relacions positives i activant la reflexió amb l‟objectiu d‟establir llaços estrets amb els seus fills, específicament en situacions o famílies en situació de risc.

BIBLIOGRAFIA

1.- Aburto Baselga, M. Psicotraumatologia. El trauma temprano. Clínica e investigación Relacional. Vol. 1(1). Jun. 2007; 91-109.

2.- Ainsworth, M. D. (1989) Attachment beyond infancy. American Psychologist, 44, 709-716. 3.- Bedregal, P. Eficacia i efectividad en la atención de niños entre 0 y 4 años. Expansiva.2006.4.- Bowlby. Vinculos afectivos: Formació, desarrollo y pérdida. Ed. Morata.5.- Brazelton, T.B., Bertrand G Cramer. La relación mas temprana. Padres Bebés y el drama del apego inicial. 1999). Ed.

Paidos. Psicologia profunda.6.- Brazelton T. B., Stanley I. Greenspan, Las necesidades básicas de la infancia. Biblioteca infantil 11. GRAÓ. Juny 2005.7.- Brich, C. H. and cols. Attachment Quality in Very Low-Birthweight Premature Infants in Rlation Maternal Attachment

Representations and Neurològical Development. Vol. 5, Issue 4. October 2005; 311-331.8.- Brich, C. H. and cols. Early preventive attachment-oriented psychotherapeutic intervention program with parents of a

very low birthweight premature infant: Results of attachment and neurological Developmnet. Attachment and Development, Volume 5, Issue 2. June 2003, 120-135.

9.- Brich, C. H. and cols. The influence of prematuruty, maternal anxiety, and infants neurobiological risk mother-infantinteractions. Infant Mental Health Journal. Vol 26 Issue 5; 423-441.

10.- Flora de la Barra, M. Epidemiologia evolutiva en niños y adolescentes. Rev. Chil neuro-psiquiatria 2010; 48(2): 152-159.

11.- Marrone, M. (2001).La teoría del Apego. Un enfoque actual. Ed. Psimática. Psicologia clínica.12.- Oliva delgado, A. Revista de Psiquiatria y Psicologia del niño y del Adolescente. 2004, 4 (1); 65-81. 13.- Rizzolatti. G., Fogassi. L., i Gallese,V. “Neuronas espejo”, Investigación y ciencia, gener 2007.Universitat de Parma.14.- San Roman Villalón, R. Factores del riesgo del desarrollo en la primera infancia.

LLIBRES INTERESSANTS:

• D.Stern. La primera relación madre-hijo. Ed. Morata.4ªed.1998.

• D. Stern. Diario de un bebé. Ed. Paidós Ibèrica.1999.

• D. Stern. El Nacimiento de una madre. Ed. Paidós 1999.

• Donald W. Winnicott. Acerca de los niños. Paidós Psicologia profunda. 1ª Edició. 1998.

• Mario Marrone. La Teoria del Apego: Un enfoque actual. Psimática.2001.

• Mario Lacoboni. Las neuronas espejo.

REFLEXIÓ

"Sentirse querido significa, para cualquier niño, sentirse aceptado y valorado.

Puede intentar resolver o superar situaciones difíciles apoyándose en la seguridad afectiva de ser aceptado.

El niño necesita de afecto incondicional: Aquel que perdura sin exigencias, que no depende de su comportamiento.

Podrá equivocarse, cometer errores y desobedecer, pero sin perder por ello el afecto.

Esto le muestra al niño que él vale por sí mismo, con sus posibilidades y limitaciones. Es una fuente de tranquilidad, de seguridad y de

autoestima.

Ese afecto incondicional es, posiblemente, el pilar fundamental del apego seguro”.

Munist et. al., (1998) .

GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ

• (video)