ARTICULACIÓ DEL RÈGIM LIBERAL Imperfecte, fraudulent, violent i sotmès a continuats pronunciaments militars

1833-1874

REGÈNCIA Mª CRISTINA1833-1840

REGÈNCIA ESPARTERO

1840-1843

REGNAT D’ISABEL II1843-1868

SEXENNI REVOLUCIONARI1868-1874

DETERMINADA PER

LLARG ENFRONTAMENT BÈLIC ENTRE2 POSTURES SOCIOPOLÍTQUES:

IMMBILISME (Carlisme)/CANVI (liberals)

PACTE ENTRE UNA DÈBIL BURGESIA PERIFÈRICA I

UNS PODEROSPRIVILEGIATS DEL “CENTRE”

INTERVENCIÓ MILITAR CONTÍNUA per tal

realitzar recanvis polítics.No hi ha alternança políticaSana (Sobirania compartida)

.Militars molt protagonistes desDe la guerra contra el francés

LA PRÒPIA EVOLUCIÓDEL LIBERISME

EUROPEU, que a poc a pocva triomfant en la dècada

dels 30

FRUIT de

ESTANCAMENT ECONÒMIC que mantindrà formes productives pre-industrials i permetrà un dèbil i incomplert

procés d’industrialització

que generarà

un CANVI SOCIAL, però limitat i gairebé imperceptible enComparació a la resta d’Europa

La consolidació del Nou Règim Liberalserà, doncs, precària, per la contínuarepressió que necessitarà, per la seva

escassa representativitat i pel dèbilcreixement econòmic que l’acompanyarà

REGÈNCIA M. CRISTINA1833-1840

Es posen les bases del nou règim liberal

determinat per

1ª guerra carlina:

Zumalacarri a Navarra, Cabrera a Catalunya

coordinada per les elits reaccionaries

Que desitgen:Retornar a l’Absolutisme, DELS AUSTRIES(foral)!!!!

exèrcit guerriller pagat, composat per delinqüents, pagesos acomodats

que defensen l’església o es dediquenal pillatge.

Recolzamentinternacional

l’acostament de la Regent als liberals

Més moderaats comMartinez de la Rosa,Partidaris de moltes

concessions als grupsprivilegiats.

Els més progressistessón apartats

determina

realitza una CARTA OTORGADAque permeti, amb els mínims canvis,

iniciar una economia moderna, Introduint s. Censitari (0.15%),

bicameralitat.. però

La guerra no va bé!!! El DEUTEES ENORME I :

No hi ha gaire pressupost ,S'estén el desig de proclamar

La Constitució del 1812 descontent militar(mal pagat):

bullangues urbanes afavoridesper gana i malaltia i l’atur

crema de la BonaplataEl primer vapor de BCNI que havia generat atur

en tallers artesanals)

M. Cristina crida un progressista: MENDIZABAL

que sembla tenir la forma d’obtenir $per guanyar la guerra i poder aplicar

el seu model liberal (abril 35)

DESAMORTITZACIÓ I VENDAEN SUBASTA de les terres de les ordres Religioses

masculines no dedicades a l’ensenyament i la sanitat, s’accepta :Títols del tresors com a forma de pagament.

Els grans compradors serien capitalistes inversors o especuladors, no els pagesos que seguiran, doncs,

Pobres, i sense conformar un Mercat Intern, indispensablePer realitzar una revolució industrial exitosa. Els nousAmos seguiran treballant-la de forma “primitiva”, `però

augmentarà quantitativament la producció i la feina al camp

S’introdueix en les leves forçoses (en forma de QINTES des de 1830) la posiilitat de no anar a canvi d’una

REDENCIÓ (+$)

Amb interferències es va confeccionarUna nova CONSTITUCIÓ, LA DE 1837, més moderada

que la del 12. Sobirania Nacional amb forta Intervenció reial, s. Censitari (4%), conversió

dels eclesiàstics en funcionaris, menys llibertats. S’acompanya de l’abolició de la Mesta, llibertat

econòmica i de premsa.

“insurrecció de la Granja” (12-08-1836)

les eleccions subsegüents donenel poder al moderats que si bé

comencen a guanyar la guerra frenenL’obra “reformista” de Mendizábal

tornen a haver-hi aixecaments Urbans contra el moderantisme

Conveni de Vergara (Maroto i Espartero), els carlinses rendeixen, els seus guerrillers passen a l’exèrcit

Regular i es mantenen els furs bascos (1839)

A Catalunya continua la guerra !!

M. Cristina, abans de tornar elPoder als progressistes dimiteix

REGÈNCIA DEL GENERALESPARTERO 1840-1843

Carismàtic i famósÉS UN militar!!!, progressista però

AUTORITARI . Continua desamortitzantTerra de l’Església i restaura el reformisme

anterior

NO ÉS UNA DICTADURA, ja que existeix llibertatarmparada en la Constitució, però

Espartero busca sanejarencara més Hisenda amb un nou préstec

Anglès: A CANVI DE QUE ELIMINI EL PROTECCIONISME SOBRE EL TÈXTIL CATALÀ

QUE FERRAN VII HAVIA CONCEDIT REVOLTA A BARCELONA

Nov. 1842., la massa assaltaLa Ciutadella:

Espartero, ordena bombardejarBarcelona des de Montjui,

que la ciutat pagui una multa, iQue els seus habitant reconstrueixin

La Ciutadella ; limita la llibertat d’expressió

onada de protestes a tota Espanya

ESPARTERO dissolt Corts i convocaEleccions. La nova Cambra li serà hostil

maig del 1843: Pronunciaments variatscontra Espartero en varies localitats.Prim( progressista) des de Reus,

Odonell i Narvaez a València(Conservadors i conspiradors amb M. Cristina)

A Barcelona, la revolta salta des de les casernesal carrer, on les masses urbanes es desborden

DIMISSIÓ D’ESPARTERO, s´’exilia a Londres .juny 1843. El poder queda en

Mans de Prim, que tot i ser progressista i catalàNo pot aturar la revolta a BCN.Ordena bombardejar-la de nou,deixant sortir abans de la ciutat

aks ciutadans rics!!!

EL REGIM LIBERAL QUE NEIX AIXÍ ,VINDRÀ MARCATPER L’ALIANÇA DELS NOUS CAPITALISTES, PER LA

DETERMINANT INTROMISSIÓ DELS MILITARS EN POLÍTICAI PER L’OBLIT VOLUNTARI DEL POBLE.

Si de 1823 al 1833 hi va haver la DÈCADA OMINOSADEL 1843 AL 1931 espera ÈL SEGLE OMINÓS

Sense Regent,, ISABEL (II)és anomenada

Reina i, guiada perM. Cristina, dóna

el poder als MODERATS, la Constitució lii permet nomenar primer ministres

REGNAT ISABEL II1843-1868

El Gen. NARVAEZ és nomenat capd’un govern DOMINAT PEL

PARTIT CONSERVADOR que començaa dirigir el govern de forma autoritària

I es recolza en una oligarquia de Terratinents, banquers i industrials

es posen les bases del NOU ESTAT LIBERAL MODERAT

defensa, a través de l’ Estat : l’oligarquia terratinent i financera i en segon terme a la burgesia industrial

l’escassa burgesia mitjana que s’acostarà a

, maltracta i repressiona les classes populars que s’acostaran :

PARTIT PROGRESSISTA: Sobirania nacional, separacióDe poders reals sufragi censatari ampli, amplia declaració

de Drets, i prioritzant l’educació: KRAUSSISME/Sanz de los Ríos

IDEES MODERADES :Sobirania compartida, sufragi censatariAmb amplis poders reials, prioritzant l’ordre públic I LES FORCES DE SEGURETAT cada cop més pofessionals P. Demòcrata” 1849:

Sufragi universal, amplia declaracióde Drets, desamortitzacions, Fiscalitat

Progressiva, Instrucció pública,Assistència social...

P. Republicà” 1868. igual que l’anteriorperò republicà

“P. Carlí” (il·legal), amb seguidors

a Navarra i a la Catalunya interior

Incipient moviment obrer socialista/Anarquista a Madrid, Catalunya,

Andalusia i País Basc CONSITITUCIÓ 1845:reforma de la Constitució el 1837 : Sobirania Compartida, el rei anomena ministres, convoca Eleccions i anomena també els senadors vitalicis entre

una breu llista, el Congrés s’elegeix per un sufragi censatària de l’1%.L’Estat és, de nou, confessional i l’amplia declaració De drets es manté però subjecta a

lleis posteriors molt restrictives

CONSTRUCCIÓ D’UNA ESTRUCTURA D’ESTAT LIBERALInspirada en principis de CENTRALITZACIÓ I UNIFORMITZACIÓ

I ORDRE PÚBLIC

LLEI D’ADMINISTRACIÓ LOCAL 1845Ajuntaments molt centralitzats i manteniment

De divisió provincial de 1833(- País Basc)

Codi penal (1851) i codi civilUniformitzador . S’adopta un codiDe pesos i mesures i el sistema

Mètric decimal

S’instaura el Sistema d’Instrucció Pública (llei Moyano), divideix l’educació

en Primària ( a càrrec de l’Estat) ja!Secundària (instituts provincials) ii

universitària..L’Església segueix, però,dominant l’educació (privada)

Reforma fiscal: Alejandro Mon :

unifica els impostosIndirectes:CONSUMSI estableix els directes

concordat de la Santa Seu 1851Frena les desamortitzacions, retornd’allò no venut i financiació estatal

del culte

ORDRE PÚBLIC Governador militar provincial i capità general :màximesAutoritats provincials (Barcelona : estat d’excepcionalitat contínua),

Dissolució de la Milícia Nacional i creació de LA GUARDIA CIVIL 1844Cos civil de “seguretat pública” amb estructura militar

OBRES PÚBLIQUES: Millora de camins, construccions de Canals (Urgell)I llei de ferrocarrils 1851: radial i de diferent amplada.

prioritza

margina

1ª CRISI DEL PRIMER PERÍODE MODERAT1854-56

La degeneració de la política deixaen mans de CAMARILLES(uns quants)

del Partit Moderat el poder. l'Estat es converteix, així,en un mitjà

d’enriquiment d’aquesta minoria (Salamanca....)

Dificultats econòmiques per a les Masses populars, augmentades

pels “Consums”, les “quintes”, la forta explotació laboral i la repressió

Descontent i indignació (lògica) del Progressistes(dirigits per Espartero) al comprovar la FARSA

d’un sistema parlamentari on no existeix ni el torn de partits, ni eleccions legislatives....

Al Juny del 54 hi ha un pronunciament a la Caserna de Vicalvaro, dirigida per un conservadorlegalista (O’Donell), que s’acompanya d’un Manifest on es reclamen Eleccions, reformes electoral

I constitucionals.. Són Reformes desitjades també pels progressistes. Les classes urbanes de ciutatsobreres s'animen. A Barcelona s’inicia l’enderrocament de les odiades muralles, que feien de la

Ciutat una de les urbes mésdures d’Europa

La reina anomena Primer Ministre a Espartero que a l’hora anomenaMte de la Guerra a O Donell. Es convoquen eleccions a corts Constituents, (sufragi del 37)

i es forma un govern de coalició unionista-progressista-demòcrata/republicans.Comença el canvi,

comença l’elaboració d’una nova Constitució,La “nonnata”, ambiciosament progressista:

Majors llibertats, jurats populars, Milícia Nacional,prohibició de desterrament o pena de mort

per casos polítics...

Reforma econòmica:Represa DESAMORTITZADORA( DE MADOZ) Sobre els bens eclesiàstics que restaven i

Sobre els BENS COMUNALS: molta terra que només podria ser comprada amb $. L’objectiu era

Sanejar Hisenda i aconseguir recursos per endegar unaImportant INVERSIÓ PÚBLICA per la modernització

Econòmica i la Construcció del ferrocarril (La llei deia quehavia de ser r´de tram adial, d’amplada ampla i les

Inversions seien subvencionades per l’Estat. LA INVERSIÓ SERIA ESTRANGERA !!!! Atreta per lasubvenció estatal en la construcció. El benefici no

és la seva explotació, sinó únicament la sevacconstrucció!!!

PERÒ: 1854-55Demandes populars (millores salarials, reducció de

la jornada laboral, reducció dels consums, abolicióde les quintes) empitjorades a BCN per una epidèmia de febre groga. Es cremen algunes fàbriques davant

la indignació de l’obrerisme, i els causants són afusellats

1856-1868Espartero es nega a la repressió massiva i dimiteix. La reina el substitueix per O’Donell, que reprimeix i torna a restaurar el règim que 2 anys abans havia intentat destruir.A poc a poc els conservadors aconseguiran tornar al poder dirigits per Narvaez, que tornarà a imposar sense problemes la repressió i l’autoritarisme (Les Corts no es reuneixen)

Les protestes es redueixen perquè hi ha feina en les terres recentment desamortitzades i en la construcció del ferrocaril, que reportarà grans beneficis a tots aquellsPolítics moderats ben relacionats amb el govern i les empreses estrangeres (CORRUPCIÓ!!!!)