art romànic context i característiques

EL ROMÀNIC: Context Històric

JÚLIA LÓPEZ VALERA

LOCALITZACIÓ: Tota Europa occidental, des dels territoris imperials alemanys fins els regnes cristians de la península Ibèrica, amb importants diferències regionals.

El territori comprenia la meitat septentrional d’Itàlia, tot l’actual França i el territori de l’Imperi Germànic, com el nucli central del nou art, que té manifestacions importants a les Illes Britàniques i a l’illa de Sicília.

CONTEXT HISTÒRIC: INTRODUCCIÓ


Cronologia i evolució: del s. X al s. XIII.

PRIMER ROMÀNIC: segle X i principis segle XI.

ROMÀNIC PLE: segle XI i segle XII.

ROMÀNIC TARDÀ: finals segle XII i principis XIII.

* Definició característiques de l’estil i tipologia edificis més significatius (esglésies i monestirs). L’inici de la construcció de la tercera abadia de Cluny (1088) és la data simbòlica que marca la maduresa.

* Arquitectura: Alt grau de monumentalitat i generalització cobertes de pedra.* L’escultura s’apodera de les façanes i dels claustres.

* Nova reforma de l’ordre benedictí (la reforma de Císter), impulsa canvis substancials en l’arquitectura religiosa.* I introdueix als monestirs noves solucions constructives.

- Darrer quart segle XIII, ja pareixen a França les primeres obres gòtiques, mentre en altres indrets el romànic perviu fins a mitjans segle XIII, i com a art popular o en regions més allunyades o rurals es dilata en el temps.


1a DEFINICIÓ(relacionada en el context i en el canvi de conjuntura que es produeix en el segle XI):

L’art romànic s’ha d’entendre com a expressió d’un període de creixement econòmic, d’una economia rural, de la societat feudal, de l’expansió del

cristianisme i del pelegrinatge.

- Entre els segles VIII i X, l’Europa cristiana occidental viu un període de greus dificultats: invasions de musulmans, normands o víkings i magiars, empobriment econòmic i fragmentació política (i artística), donant com a resultat l’aparició del feudalisme clàssic.


“ Luego vi a un Ángel que bajaba del cielo y tenía en su mano la llave del Abismo y una gran cadena. Dominó a la Serpiente, la Serpiente antigua –que es el Diablo y Satanás- y la encadenó por mil años. La arrojó al Abismo, la encerró y puso encima los sellos, para que no sedujera más a las naciones hasta que se cumplieran los mil años. Después tiene que ser soltada por poco tiempo.”

APOCALIPSIS 20, 1-3.

Entre l’any 1000 i el 1033, el mil·lenarisme o creença en la vinguda de l’Apocalipsi (tal com deia Sant Joan al Nou Testament), és aprofitat per l’església per a aconseguir més poder i influència sobre la població.

“ El demonio] era de corta estatura, tenía el cuello picado de viruela, rostro demacrado, ojos muy negros, frente rugosa y crispada, mentón escaso y muy estrecho, barba de macho cabrío, orejas peludas y afiladas, cabello rizado y enmarañado, dientes de perro, cráneo puntiagudo, pecho abombado, jorobado y nalgas temblequeantes...” Raoul GLABER, 1044.


En el segle XI (data simbòlica de canvi de conjuntura), la fi de les invasions i del mil·lenarisme, la descomposició del Califat de Còrdova i el restabliment d’una relativa pau a Europa Occidental afavoreixen el creixement econòmic i cert renaixement de l’artesania i el comerç.

De la inseguretat i de la feblesa de les estructures polítiques i socials anteriors, es passa ara a:* Unes fronteres més estables, més segures i consolidades.* A la rompuda de terres i ampliació de la superfície conreada, amb augment de la productivitat per canvis del sistema de conreu.* A l’augment de la població i el ressorgiment de les ciutats.* El cristianisme, la ideologia o les creences cristianes com a impuls d’expansió militar d’Europa (Croades).


De la recuperació de la crisi sortiran reforçats els senyors feudals i l’església, nous privilegiats.

CONTEXT HISTÒRIC: ECONOMIA RURAL I SOCIETAT FEUDAL

L’economia de l’època és quasi absolutament rural i de subsistència: més del 95% de la població vivia als pobles i es dedicava a l’agricultura i la ramaderia, amb tècniques arcaiques i rendiments molt baixos que feien que tingueren dificultats per a sobreviure.

Per aquesta raó l’art romànic serà un art fonamentalment rural.


Societat feudal

Dividida en 2 GRUPS

SOCIALS

PRIVILEGIATS

La noblesa i el clergat (alt clergat).

Es queden amb la propietat eminent de la terra a canvi de protegir físicament (nobles) i espiritualment (clergat) a la població.

Viuen del treball dels no privilegiats.

Camperols (sobretot), artesans, comerciants i classes populars urbanes.

NO PRIVILEGIATS Cultiven la terra, però pagant una part important de la collita al senyor feudal i l’església.

Molt males condicions de vida. Art romànic és expressió de la societat feudal.


PRIVILEGIATS

NO PRIVILEGIATS


CONCLUSIÓ: L’art romànic és, sobretot, expressió de la societat feudal, del poder dels senyors (castells) i de l’església (esglésies, monestirs).

CONTEXT HISTÒRIC:PODER DE L’ESGLÉSIA I ELS PELEGRINATGES

L’església no sols té un poder polític, econòmic i social important, sinó que sortirà del mil·lenarisme com la salvadora espiritual: la que ha evitat l’Apocalipsi amb les seves pregàries i procura la pujada al cel dels seus fidels.

En acabar el mil·lenarisme un sentiment de pietat s’estén per tot l’Occident cristià: construcció d’esglésies i veritable expansió del cristianisme.


Aquesta pietat es manifestarà en els pelegrinatges cap als llocs on es conservaven relíquies de sants, apòstols o el propi Crist.


Els pelegrinatges, com el camí de Santiago, seran la forma d’expansió de les idees i l’art per tot l’Occident (unitat artística, amb diferències regionals).


Els responsables d’aquesta expansió seran els monjos, especialment els cluniacencs (benedictins), que construiran monestirs per tota Europa Occidental, unificant la seva cultura d’elit (eren pràcticament els únics que sabien llegir i escriure).


El papa de Roma és la figura que surt més enfortida de la crisi mil·lenarista: de no tindre a penes poder passa a ser la persona més poderosa d’Occident, per damunt de l’emperador, fins al punt de predicar croades per a reconquerir territoris (com Terra Santa o la península Ibèrica).


L’art romànic és un art al servei de l’església, que el fa servir per a demostrar el seu poder i per a adoctrinar a una població analfabeta a través de les representacions artístiques (didactisme).


DEFINICIÓ ART ROMÀNIC. Estil artístic propi d’Europa occidental (segles X-XIII), que defineix els trets culturals d’Occident:

* L’Imperi cristià com a forma d’organització política. * El feudalisme com a forma d’organització social.

* El cristianisme d’obediència romana com a ideologia.* I l’art romànic com a expressió cultural.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

1) Es va desenvolupar a EUROPA OCCIDENTAL entre els segles X i XIII.


1) El terme “romànic” es va inventar al segle XIX per a referir-se a aquest art que utilitzava elements de l’art romà (arcs de mig punts i voltes de canó) i per desenvolupar-se al mateix temps que les LLENGÜES ROMÀNIQUES (derivades del llatí vulgar).


2) És el PRIMER ESTIL artístic internacional COMÚ a tota Europa Occidental, que comparteix una sèrie de trets comuns: utilització d’un mateix repertori general de tècniques i formes, religió comuna (el cristianisme) i els pelegrinatges, i els monjos cluniacencs (monestirs) com a formes d’expansió.

2) Encara que hi ha certa unitat d’estil, existeixen MOLTES ESCOLES o variants regionals del romànic, segons les influències culturals i les condicions econòmiques, socials i polítiques de cada lloc.


3) Rep moltes INFLUÈNCIES, destacant la romana (elements arquitectònics com la pedra, l’arc de mig punt i la volta de canó i l’art figuratiu).


3) A part de la romana, INFLUÈNCIES com la germànica o bàrbara (art més abstracte i expressionista, orfebreria).


3) I també INFLUÈNCIES orientals (bizantí) i musulmanes (el romànic mudèjar).


4) Reflexa els valors guerrers i cristians de la societat feudal i del PODER de la NOBLESA i l’ESGLÉSIA.


5) És un art essencialment RURAL.


6) És un art fonamentalment ARQUITECTÒNIC, l’escultura i la pintura es subordina a l’arquitectura, com a elements decoratius d’esglésies, monestirs i castells.


7) És un art predominantment RELIGIÓS I ESPIRITUAL, expressió d’una fe “popular”, però elaborada i gestionada pel poder de l’església, els reis i els senyors: major importància de l’art religiós (ESGLÉSIES, CATEDRALS I MONESTIRS) que el civil (castells i fortaleses, s’han conservat poc perquè han sofert transformacions).


8) Té un caràcter DIDÀCTIC, una finalitat educativa, especialment la pintura i l’escultura.


9) És un art ANTINATURALISTA, no respecta ni les proporcions reals ni la perspectiva. Les figures es representen de manera rígida i frontal.


10) Té un caràcter simbòlic.

10) Adopta la tradició ICONOGRAFIA PALEOCRISTIANA, però desenvolupa un imaginari nou, una iconologia pròpia.


11) L’artista és ANÒNIM, amb algunes excepcions, i l’obra d’art és més representativa del poder que la paga que no de l’artista que la fa (de vegades deixaran la seva empremta com mestre artesà, o els bisbes i/o els abats que impulsaren i promocionaren l’obra).


CARACTERÍSTIQUES GENERALS: RESUM

Es va desenvolupar en Europa Occidental entre els segles X i XIII.

El terme “romànic” es va inventar al segle XIX per a referir-se a aquest art que utilitzava elements de l’art romà (arcs de mig punts i voltes de canó) i per desenvolupar-se al mateix temps que les llengües romàniques (derivades del llatí vulgar).

És el primer estil artístic internacional comú a tota Europa Occidental, que comparteix una sèrie de trets comuns: utilització d’un mateix repertori general de tècniques i formes, religió comuna (el cristianisme) i els pelegrinatges i els monjos cluniacencs (monestirs) com a formes d’expansió.

Encara que hi ha certa unitat d’estil, existeixen moltes escoles o variants regionals del romànic segons les influències culturals i les condicions econòmiques, socials i polítiques de cada lloc .

Rep moltes influències, destacant la romana (elements arquitectònics com la pedra, l’arc de mig punt i la volta de canó i art figuratiu), la germànica o bàrbara (art més abstracte i expressionista, orfebreria) i influències orientals (bizantí) i musulmanes (el romànic mudèjar).

Reflexa els valors guerrers i cristians de la societat feudal i del poder de la noblesa i l’església.És un art essencialment rural.

És un art fonamentalment arquitectònic, subordinant-se l’escultura i la pintura a l’arquitectura, com a elements decoratius d’esglésies, monestirs i castells.


És un art predominantment religiós i espiritual, expressió d’una fe “popular”, però elaborada i gestionada pel poder de l’església, els reis i els senyors: major importància de l’art religiós (esglésies, catedrals i monestirs) que el civil (castells i fortaleses).

Té un caràcter didàctic, una finalitat educativa, especialment la pintura i l’escultura.

És un art antinaturalista: no respecta ni les proporcions reals ni la perspectiva.Les figures es representen de manera rígida i frontal.Té un caràcter simbòlic.

Adopta la tradició paleocristiana, però desenvolupa un imaginari nou, una iconologia pròpia.

L’artista és anònim, amb algunes excepcions, i l’obra d’art és més representativa del poder que la paga que no de l’artista que la fa.

art romànic context i característiques

Education