Intro cultura jap

El toc personal dun autor no noms ve donat pel qu guarda a dintre seu: les seves idees, les vivncies, els records, la cultura que ha anat adquirint... sin que tamb ve donat per lentorn. Tot sovint s difcil de separar una pellcula del seu lloc de procedncia i nhi ha ben poques que gaudeixin duniversalitat; s per aix que crec raonable parlar del context i el pas que envolta Takeshi Kitano, fent una breu referncia a alguns perodes histrics que han influencia un pensament comunitari i una mica devoluci del cinema a Jap don Kitano, probablement, nha extret algunes de les frmules que aplica, encara que no seran totes, ja que tamb ha treballat, principalment com a actor, als Estats Units.

A mitjan s. XVII es dispos un conjunt de mesures per les quals es prohibeix lentrada a qualsevol estranger i la sortida als japonesos, fins i tot si s per viatjar dins del pas. Jap comen aix un llarg perode dallament que influiria definitivament en un particular evoluci cultural i esttica sense les aportacions de limperialisme occidental que van absorbir altres pasos com Xina o la ndia. Per aquest motiu, el llenguatge cinematogrfic es diferencia tant dels discursos generats a occident i, per tant, suscita linters de la resta del mn.

En lescriptura japonesa veiem tamb un reflex de com es percep el mn a orient. Lescriptura kanji, que no sadapta fcilment al desenvolupament del comer i de les grans ciutats, i el hiragana, escriptura que tradueix en sllabes qualsevol paraula japonesa o estrangera i que feu possibles la literatura i el desenvolupament dun pensament ms lgic, sn els fonaments de laprenentatge duna doble habilitat, espacial i lineal, que es reflexa en la manera de percebre la realitat, en la forma de pensar i, naturalment, en les manifestacions artstiques del poble japons.

Per acabar aquest breu incs de la cultura japonesa shan de destacar alguns aspectes que han incidit decisivament en el seu art i en la seva cultura. Desprs duna llarga successi de guerres entre els segles XIV i XVII, Jap va entrar en un fructfer perode de pau. La capital es trasllad a Edo, actual Tokio i ascendiren en lescala social els chonin comerciants que es convertiren en els mecenes de les arts i que fomentaren els plaers del cos. Aquest perode, semblant al Renaixement, sanomena Genroku i s quan es creen els teatre Kanbuki, hereu del teatre Noh i de caire ms assequible per tot el gran pblic; i el de titelles (Bunraku), germen de les ms elaborades tcniques de distanciament i de discontinutat en els codis de representaci, que trenquen la concatenaci causa-efecte.Tradicionalment, el drama japons podria ser caracteritzat per tres punts: els actors no representen pels espectadors, els dilegs parlats no sn la forma primria de comunicaci i lestructura bsica dargument no est basada en conflictes, crisi, clmax i resoluci de la unitat dramtica. La interpretaci dels personatges pateix una gran evoluci en relaci a la escena teatral. Als inicis, un sol actor podia representar varis personatges canviant de paper; ms endavant, aquesta herncia teatral desapareix, com tamb la gestualitzaci exagerada clssica del teatre. Malgrat tot, en alguns films encara es mant el tipus dinterpretaci del teatre No, que es caracteritza per lalternncia de moments de gran contenci de les emocions mantenint la tensi, amb la deshinibici momentnia daquestes mateixes que, en alguns casos, desemboquen en escenes violentes.Encara que ens mostri valors humans transcendentals, Kitano, no pretn pas fer-nos un tractat de moral, sin noms fer-nos uns personatges ms propers que nosaltres puguem arribar a estimar i sentir dolor per ells si els maten; simplement que ens introdum una mica ms dins el film i sentim empatia pels protagonistes, ja siguin sucides compulsius, cndids nihilistes o irredempts perdedors, aconseguint aix que el film mai ens deixi indiferent. Tot s fruit de la cultura apulineica, terme aplicat a les cultures caracteritzades per a ra, lharmonia, lequilibri i la justcia; el smbol de les quals s el cercle, com el viatge que protagonitzaran els nostres herois particulars.A partir dara trobem la bifurcaci creada per laplicaci de diversos arguments a la mateixa idea matriu, i seguirem un a un aquests camins que han quedat dibuixats sobre el sl de la mitificaci.

Lamor prohibit

Matsumoto i Sawako eren una parella feli que semblava destinada al matrimoni, per les pressions antiquades duns pares foraren el jove a prendre una decisi trgica. El 1929 Mizoguchi roda Tokyo Koshinkyoku i Tokai Kokyogaku, ambdues tenen arguments similars en que la vida duna famlia proletria es connecta mitjanant matrimonis forats amb una de classe social alta.

Ja en els contes tradicionals trobem aquesta negaci inicial al matrimoni si no s per amor. La histria de Kaguya Him ens narra com un vell que recollia bamb es va trobar que en una planta dins de la canya hi havia una nena tan petita que la seva estatura no passava de les tres polzades. Van passar tres dies i la nena es va convertir en una noia duna bellesa incomparable que la van batejar amb el nom de Nayotake no Kaguya Him, la senyoreta brillant del flexible bamb. La seva fama va recrrer mig mn i desenes de prnceps van venir per casar-se amb ella, no obstant, la noia shi va negar. Posava proves a tots els seus pretendents, cada una ms dificultosa que lanterior; els ms astuts inventaven histries i objectes per tal que sembls que havien aconseguit el seu objectiu. La noia que era molt intelligent cada cop se nadonava i els acomiadava. Finalment Nayotake cansada de les negacions va fugir cap al cel estelat convertint-se en una constellaci ms. Aquesta fugida s la mateixa que duu a terme Matsumoto quan li diuen que la seva enamorada arran de la noticia del seu matrimoni va intentar sucidar-se. Kitano beu directament de aiges turbulententes del romanticisme mes exacerbat. Aiges que ell s capa de destillar a cop dintrospecci minimalista i ens deixa anar amb la precisi quirrgica dun escriptor de haikus.Un altre exemple clssic damor impossible s la tragdia Shakespeariana Romeu i Julieta, que t les seves arrels en el drama greco-rom de Pram i Tisbe. El jove Pram dorigen babilnic estava enamorat de la seva vena Tisbe, per no shi podia casar per oposici dels seus pares. Un dia, van prendre el com acord descapar-se i trobar-se en un indret dels afores, al costat duna morera. Tisbe hi arrib primer, per en veure un lle que shi acostava cuit a amagar-se i en la fugida va perdre el vel; la fera lestrip i el tac amb la sang de la seva darrera vctima. Quan Pram hi arrib i trob el vel all abandonat, tement el pitjor, es sucid amb el seu propi punyal. Tisbe, en tornar al lloc i trobar-sel molt, es clav el mateix punyal per morir al seu costat.

Sawako es comporta de la mateixa manera que Pram; quan veu la impossibilitar destar amb el seu amant, prefereix la mort a la vida, tal i com ho fa Romeu en veure Julieta estirada sense color als llavis. Fins i tot podem veure en ella la bella Psique que quan veu que no pot aconseguir lamor dEros sintenta sucidar des duna alta torre, tot i que el riu i Pan la dissuadeixen. Segons la classificaci de lamor que fa Eugenio Tras, podrem classificar lamor de la noia com aquell que constitueix una possessi de voluntat que anulla la fora activa daquesta.

La trgica histria dels amants fugitius ha estat duta a terme molts cops, des dels clssics Romeu i Julieta de Melis (1904), Caserini (1908) o Vin Moore (1920), la revisi de carcter adolescent de la versi de Zeffirelli, o la ltima de Bazz Luhrman (1997). La histria dels joves rebels tamb sha revisat amb noves contextualitzacions i finals ms made in Hollywood, com sn Rebel without a cause (1955), que va significar per James Dean la mitificaci com letern rebel; el musical West side story (1961), o la ltima dacci Romeo must die (2001). Tots aquests films occidentals comparteixen amb el film japons el carcter de la universalitat de lamor, encara que J.L. Anderson trobi els conceptes basats en lAristtil de Potics totalment intils, ja que diu que els conceptes histrics europeus del drama sn completament inaplicables al Noh, al Kanbuki o qualsevol altra forma teatral indgena.

Lamor impossible

Sawako ha quedat completament allada del mn que lenvolta atrapada en el seu propi infern. Com que no respon als estmuls externs la noia s empresonada en un centre psiquitric del qual Matsumoto, que decideix abandonar lestat de vicitmitzaci, lhaur de rescatar aventurant-se cap al purgatori amb lesperana de poder arribar a un cert parads. A llarg de tota lhistoria s evident que noms creuant linfern es t la possibilitat darribar al cel.

El tema mtic del rescat de linfern, segons Kirk, s un motiu gaireb obsessiu del mites dOrient prxim: sumeris, acacis, hitites El tema de les desaparicions es veu freqentment associat als intents de rescatar alg del mn dels morts, de vegades ho intenten deus ( com Ishtar o Persfone) daltres herois (com Hrcules o Orfeu). La comunicaci entre ells dos esdev impossible, tan sols lamabilitat i lamor que sent ell ser capa de fer-la retornar daquest viatge interior. I aix succeeix que si alg, a qualsevol societat, escull la perillosa jornada cap a la foscor i descendeix als confins dels seu propi laberint espiritual ben aviat es trobar en un paisatge de figures simbliques, que solen ser la transmutaci de les imatges infantils del nostre passat personal. Com per exemple aquesta joguina amb la qual ella sobsessiona, o els petits angelets de porcellana amb els qual sembla conversar.

El nostre heroi Matsumoto ha de dur a terme la proesa de portar la llum de nou a lAtlntida perduda de lnima coordinada que Sawako ha perdut. Per intentar-ho uneix els seus cossos mitjanant una corda vermella, posant mfasi en aquesta retorn al Bunraku, de les titelles. Citant a Plat Considerem-nos a cada un de nosaltres com un titella fabricat pels dus, [...]perqu en efecte no hi ha ms que una sola corda a la que cadasc ha dobeir i del qual no es pot deslligar, havent, per contra resistir la tracci de les dems cordes. I aquesta corda nica s la corda dor i sagrada de la ra. Les idees de corda i fil sn ampliament utilitzades en les especulacions cosmolgiques i fisiolgiques ndies, es podria dir que la seva funci consisteix en ajustar tota unitat vivent, tant el cosmos com lhome. Aquesta correspondncia micro-macrocosmos, expressada per la imatge del fil es va elaborar a lpoca del Brahmanas, ja que es creia que la persona humana era fabricada teixint-la fins convertir-la en un tot perfecte. Aix per tal de reunir nima, cos i ra en una sola entitat, tal i com Tristany, Matsumoto pateix perqu vol aconseguir fer de lun el dos i del dos lun. Lamor redemptorEl mite que millor exemplifica lamor redemptor s el de Psique i Cupido. El relat de psique i Cupido forma part de Les metamorfosis i nocupa la part central, s a dir, el final del llibre quart, el cinqu i gaireb tot el sis.

Sempre ha existit un important corrent exegtic que ha vinculat la figura de Psique amb la teoria platnica de lnima. Sawako s aquesta nima perduda que sens mostra a travs duna allegoria de la vidaEn el mite de Psique i Cupido, de seguida veiem que hi ha dos moments cabdals en els quals lacci experimenta un trencament: quan Psique descobreix el rostre del seu amant i quan obre la caixa que li ha lliurat Proserpina. Aquestes dues accions estructuren el conte en una introducci i un epleg, i en dues parts unides per una transici: 1a. Des de linici fins a la descoberta de la personalitat de lamant; 2a. Des del comenament del periple de Psique a la recerca de Cupido fins a la mort momentnia de la herona.

Ser aquesta segona part la que Kitano desenvolupar a Dolls, aquesta recerca de Matsumoto que dur a terme en el seu interior. En cada una de les proves, Psique s ajudada per Cupido indirectament, mitjanant diferents elements que li proporcionen els mitjans amb qu pot solucionar els diferents reptes. Aix Sawako pot superar els malsons, els records que li sobrevenen i limpedeixen diferenciar realitat de evocaci, tamb els entrebancs fsics que li proporciona un cam gens planer, i la incomprensi per part del mn que lenvolta.

No obstant, davant la prova final, Psique no pot resistir d'obrir la capsa que cont lungent de Venus i tan bon punt ho fa en surt un infernus somnus que li fa perdre el sentit. Aleshores Cupido no resistint ms labsncia de la seva estimada la desperta. Aquest moment en el film el veiem com Sawako a partir del nexe creat per un penjoll que uneix passat i present aconsegueix abandonar aquest estat letrgic i retorna a la vida compartida. Aix doncs, Matsumoto torna a rebre el ttol dheroi ja que com afirma Thomas Carlyle les relacions humanes es basen en la heroarquia i que la societat est fonamentada en el culte als herois, atribuint-lo la facultat de penetrar, a travs de les coses, en lessncia de les coses mateixes. Matsumoto ha aconseguit penetrar la barrera que el separava de Sawako i ha fet renixer la seva essncia.La narraci dApuleu acaba amb el banquet de noces, convocat per Jpiter en el qual Psique s divinitzada.

Les adaptacions ms significatives de la histria de Psique sn les que va escriure Caldern de la Barca : la comdia Ni el amor se libra de amor i dos autos sacramentales que conservaven el mateix ttol dApuleuLAmortTakeshi Kitano desvetlla en una entrevista que Els protagonistes de Dolls no sn gens conscients de la vulnerabilitat de la vida i, per tant, limpacte resulta molt ms contundent perqu la mort sels presenta duna form molt ms inesperada que a qualsevol gngster o policia La clau del final daquesta histria rau en lambigitat del final: han mort o no? Ha estat un accident o per contra ha estat intencionat?

Aquest final trgic ens remet a Tristany i Isolda, el mite que des de lobscura Edat Mitja conquereix lnima i la sensibilitat europea i occidental fins arribar a convertir-se en el patr mateix del qu es pot entendre com a amor-passi. Sens podria fer estrany anomenar passi al qu senten els amants de Dolls, ja que no la demostren desenfrenada com el que entenem a la nostra cultura. La seva passi s ms mstica i introvertida, samaga rere gestos aparentment innocents.

A la llegenda medieval de Tristany i Isolda, la passi sens presenta com a efecte i resultat de la ingesti dun filtre damor que converteix ambds en esclaus i captius de la passi, vertaderes vctimes sotmeses a la tirania daquest Du-Amor que representaria Cupido, amb l'absolut lliurament de la seva voluntat i la hipoteca de la seva llibertat i independncia, com uns titelles duna fora superior que supera el control racional i lautogovern de tots dos. Els mateixos titelles de Bunraku que protagonitzen linici de Dolls, i que comparteixen amb els amants de carn i os, tota lestona escena a partir de les coincidncies en la forma dactuar i el vestuari.

En el bon enteniment que aquesta relaci o histria consisteix en la totalitzaci de lentrecreuament de les relacions complexes que tenen per cllules elementals els nexes aqu concebuts com a duo amors i duel a mort. Es tracta dun relat marcat no sols pels dos protagonistes, aix com per les relacions que el sobredeterminen, en el cas dIsolda les relacions complexes amb el pare i la mare, amb el fals pretendent, amb el drac, amb el futur marit que li s assignat. s per aquest motiu que determino que el personatge t el dest ms parallel a Matsumoto s Isolda, amb aquest intercanvi genric de rols. Tristany i Isolda juguen el seu amor a lhoritz de la mort, per transcendir del sucidi al duo-sidi, essent la Mort a la vegada el lloc de la separaci absoluta i de la fusi concloent. La uni eterna a Dolls es percep a travs del cord umbilical vermell que els uneix fins a lltim instant i que els donar la seguretat que ni en el ms enll les seves nimes tornaran a separar-se. Aquesta mateixa idea la podem veure al film d Ito Daisuke, Nasuna koi (1922) on ja es presenten amants sucidant-se en una imatge molt potica de la sang regalimant fins a arrelar a la terra.Per posar punt i final al desenvolupament daquest mite occidental, viatjarem altre cop cap a la terra originria de la pellcula i ens fixarem amb la potica de la ultima imatge, dels amants sobre la neu. Una imatge que podria haver estat extreta del conte popular: Ono no Komachi, que ens narra la histria duna bonica dama dhonor de la cort imperial que va demanar al seu amant, que vivia a la muntanya, que ans cent nits a visitar-la. A la nit que feia cent un temporal va flagellar el pobre amant deixant-lo exhaust a la neu. La dama en veure que el seu enamorat no venia va sortir a buscar-lo. La pena i el fred van acabar amb ella, deixant-la descansar colgada sota la neu amb el seu amor.

La segona histria de Dolls que veurem desenvolupada t un clar argument que reviu lepopeia dUlisses.

Hiro s un vell cap yakuza. Malgrat que viu envoltat de respecte i riquesa, est tot sol i no t bona salut. Trenta anys enrere era un pobre treballador en una fbrica i festejava una jove adorable, a la qual va abandonar per aconseguir els somnis que volia. s aquest viatge de somni el qual ressegueix Kitano amb la seva mgia.

Per aprofundir una mica sobre els motius del viatge cal comprendre el si de la filosofia dels yakuza o mfia japonesa. Prenent jingi (el codi dhonor prevalent al mn dels yakuza), com a paraula clau, els yakuza, experimenten la seva versi particular de la tensi caracterstica japonesa entre els valors oposats de giri, o obligaci social, i ninjo, inclinaci personal. A diferncia del film anteriors a la segona Guerra Mundial, on es desenvolupava el conflicte giri/ninjo a traves de la relaci vertical (cap-assalariat), la nova reformulaci fa estendre el conflicte horitzontalment, situant en un mateix nivell social persona contra persona, donant als antagonistes la mateix fora.Cal destacar seguint el viatge Odisseic dun Yakuza, lobra del director Ito Daisuke Chuji tabi nikki, on en la tercera part quan la concubina que li ha curat les ferides a en Chuji, ell entra en el dilema entre el deure de marxar per afrontar el dest i millorar com a guerrer i persona, esdevenint aix mereixedor del seu amor, o el desig de viure amb ella i ser felios.

Els herois dels films del 60 prenien viatges, que volien simbolitzar la llibertat, la recerca i el repte. Rebien la oportunitat de demostrar la seva fora, mostrar benvolena i adquirir un ampli coneixement de la naturalesa del ser hum. Per exemple, Jinsei gekijo, de Tadashima Tadshi (1963).El giri nijno, la tica tradicional de sacrificar linters propi per complir una obligaci moral superior que tants moments de pathos ha proporcionat al cinema clssic, no sembla tenir sentit en el cinema japons actual. Yoji Yamada, director de la srie de pellcules de Tora-san, personatge itinerant que encarna aquesta esttica i que finalitza la seva saga el 1995, deia que el pblic contemporani veia les seves pellcules com si fossis un drama ambientat en un passat molt distant.

Ara viatjarem en el temps segles abans fins tornar a lera dHomer. El cam com de laventura mitolgica de lheroi s la de la magnificaci de la frmula representada en els rictus diniciaci: separaci-iniciaci-retorn, que podrien rebre el om de unitat nuclear del monomite. En el nostre cas i el dUlisses, letern retorn a la llar (la seguretat de lter matern, en clau psicoanaltica), que garanteix la seguretat i la protecci del protagonista de laventura. Lheroi ho s perqu la seva virtut s el valor i per la seva singularitat s un solitari; soledat que potencia la seva grandesa i el seu carisma. El seu heroisme est basat en la seva agressivitat, la transgressi i la collisi amb les normes socials que ordenen la vida quotidiana de les gent corrent. Hiro que porta el nom dheroi, probablement per ladaptaci de pronuncia del mot angls hero, compleix aquests requisits, ja que malgrat que quan sens present s ja gaireb un anci, viu atrapat en els seus records de joventut gaudint de la vida que ha aconseguit, a partir de lluitar en contra de la llei seguint la seva prpia llei.En el film sens mostra lexploraci interior a ritme de flashback que fa de la seva vida, comenant en el present. Com a la Odissea, Hiro reflexiona com pot ser que la llar no es correspongui en la idealitzaci que des de jove havia creat.

La Odissea es podria dividir en dos grans pols temtics que serien les desventures durant el viatge de retorn de a guerra de Troya i lepisodi de com ha de recobrar la condici de Rei un cop ha arribat a taca. En el film noms sexplora la primera part, ja que la mort precipitada de lheroi limpedeix gaudir de la llar ms que un instant.

Les similituds que guarda aquest viatge en espiral amb Dolls, les podrem resumir a travs dels encontres mtics que marquen la Odissea i els dilemes que en sorgeixen, amb els dubtes que marquen el dest de Hiro.

Hiro ha dabandonar la seva llar i la seva esposa amb la prometena de tornar cobert de glria. La mateixa promesa fa Ulisses a Penlope al costat de lolivera. En el nostre cas el lloc que ha pres smbol duni entre els amants s un banc del parc.

La lluita contra Polifem i contra la maga Circe, simbolitzen la lluita contra les forces de la naturalesa que no pot controlar a voluntat, com podrien ser les altres bandes Yakuza que competeixen per obtenir el poder. Ulisses sencara amb diverses facetes de lerotisme que lallunya dels deus deures de fidelitat matrimonial: el cant de les sirenes, representa la temptaci a abandonar i deixar-se anar, fet que litcia contra lesperit del codi jingi o Calipso, aquesta semideessa de tal bellesa que intenta fer oblidar a Penlope, en el film podrien ser aquestes prostitutes de luxe que intenten aconseguir el cor de qui les ha de mantenir. Aquestes dualitats fecundes que donen entitat a lheroi, a partir daquest conflicte que viu constantment. Elles gaireb aconsegueixen fer oblidar la estimada a Hiro, no obstant del retorn al parc (taca), Hiro (Ulisses) aconsegueix reconstruir la seva identitat fragmentada a travs de la memria.El dest prepara un final trgic pels amants, ja que la manca dtica humana que ha demostrat Hiro en el viatge li passa factura al final, mitjanant un tret disparat pel seu enemic que el mata en linstant en qu sha de retrobar amb la seva dona. Posant punt i final a aquest amor separat per una frontera temporal i que existia a partir de records.

Alguns film que porten a la gran pantalla aquest viatge dUlisses sn els citats a Els arguments universals: Ulisses (1954), de Mario Camerini interpretada per Kirk Douglas. Aquest retorn odissec ha pres forma en el mn contemporani a travs de la figura del soldat que retornen a una llar capgirada com en el cas del protagonista de Somwhere in the Night(1947) de Mankiewicz, o la Born the fourth of July (1989) interpretada per Tom Cruise. O apropant-nos a lorigen geogrfic de Dolls, Biruma no tate goto(1956) i Nobi (1960) ambdues de Kon Ichikawa.

Gaireb en aquests exemples i els que citar a continuaci se centren en la segona part de la narraci, larribada a la llar i no tant en el viatge: Robin Hood, en totes les seves versions Hollywoodenses, o Ivanhoe, personatge creat per Sir Walter Scott.

Les road-movies han esdevingut les hereves dels viatges odisseics, en elles els protagonistes nmades tot sovint shan denfrontar tant amb les forces de la naturalesa que els envolta com amb la seva naturalesa interior com a ssers humans que sn. Els protagonistes deambulen buscant una llar idealitzada, un parads on creuen que trobar la felicitat tan anhelada. Un exemple ns el film Paris-Texas Wim Wenders ha estat qui ha actualitzat ms el fragment del viatge a travs de les road-movies, a partir daquesta aventura protagonitzada per dos Ulisses individuals a Paris-Texas.Introducci

Lamor inmortal

Lodissea pel temps

La marxa de Tokio

Simfonia metropolitana

La noia que brilla

TRAS, Eugenio: Tratado de la pasin, Ed. Taurus, Madrid 1984 p. 23

Talking to pictures: Essaying te Katsuben, contexturalizing the Texts, captol de VV AA, DESSER, David (coordinador): Reframing Japanese cinema, Indiana University press, Indiana, 1992. p.192

KIRK, G. S.: El mito. Su significado y funciones en la antiguedad y otras culturas, Paids, Barcelona, 1985 p.203

citat a ELIADE, Mircea: Mefistfeles y el andrgino, Guadarrama, Madrid 1969 p.230

citat a GUBERN, Roman: Espejo de fantasmas, Espasa Calp, Barcelona, 1998 p.187

entrevista amb Takeshi Kitano publicada el 24 de gener al diari Avui , veure annex.

No tenamoris

El diari de viatge de Chuji

El teatre de la vida

citat a VV.AA.- El principio del fin, Paids comunicacin, Barcelona, 2003 p.47

En algun lloc de la nit

Nascut el 4 de Juliol

Larpa Birmana

Focs a la planura

PAGE 10