Àrea de territori i sostenibilitat - docs.terrassa.cat · coordinar i organitzar les tasques...

Àrea de Territori i Sostenibilitat

Servei de Gestió de l’Espai Públic

MEMÒRIA VALORADA DEL MANTENIMENT I CONSERVACIÓ D’ELEMENTS

DE JOC INFANTIL A LA CIUTAT DE TERRASSA

Autora:

Sandra Campanario Temprana: Enginyera Tècnica d’Obres Públiques

Octubre 2017

Memòria valorada del manteniment i conservació d'elements de joc infantil a la ciutat de Terrassa

Memòria

Memòria valorada del manteniment i conservació d’elements de joc infantil a la ciutat de Terrassa 1

ÍNDEX

MEMÒRIA VALORADA ........................................................................................................................................2

1. ANTECEDENTS ..........................................................................................................................................2

2. OBJECTE I PROMOTOR DE LES OBRES.................................................................................................2

3. EMPLAÇAMENT..........................................................................................................................................2

4. DESCRIPCIÓ DE LES OBRES ...................................................................................................................2

5. TERMINI D’EXECUCIÓ I GARANTIA DE LES OBRES..............................................................................3

6. SEGUIMENT I CONTROL DE LES OBRES ...............................................................................................3

7. CONTROL DE QUALITAT...........................................................................................................................4

8. CARACTERÍSTIQUES DELS MATERIALS PER ALS ELEMENTS DE JOCS...........................................4

9. SEGURETAT I SALUT ................................................................................................................................6

10. GESTIÓ DE RESIDUS ................................................................................................................................6

11. EXIGÈNCIA DE CLASSIFICACIÓ I CONTRACTACIÓ...............................................................................6

12. ALTRES ASPECTES A TENIR EN COMPTE.............................................................................................6

13. DECLARACIÓ D’OBRA COMPLETA..........................................................................................................7

14. PRESSUPOST ............................................................................................................................................7

15. DATA I SIGNATURA ...................................................................................................................................7

Annex 1: Plànols Annex 2: Estudi Basic de Seguretat i Salut Annex 3: Pressupost Annex 4: Fitxes tècniques dels elements


MEMÒRIA VALORADA 1. ANTECEDENTS

L’Ajuntament de Terrassa, dins de l’àrea de Territori i Sostenibilitat, des del Servei de Gestió de

l’Espai Públic, desenvolupa les tasques de manteniment dels espais de convivència de la ciutat.

El manteniment del mobiliari urbà en espais públics inclou el manteniment dels jocs infantils. En

alguns casos els jocs es deterioren de manera que no resulta possible la reparació i cal

substituir-los per altres jocs nous.

2. OBJECTE I PROMOTOR DE LES OBRES

L’objecte de la present memòria es definir i valorar la proposta de reposició d’alguns elements

de joc infantil a la ciutat de Terrassa. Es preveu el subministrament i la instal·lació de jocs en

zones infantils on s’han retirat alguns elements i que encara no s’han reposat. Cal esmentar que

la reposició no és de igual a igual , és a dir que els elements retirats no sempre es reposen per

un mateix tipus de joc. S’ha valorat i estudiat en cada cas la solució més adequada, innovadora i

inclusiva per tal de millorar la zona de jocs infantils.

La inclusió és un aspecte clau, per al què l’Ajuntament de Terrassa aposta. Tots els infants

haurien de tenir la possibilitat de jugar i poder accedir a les mateixes instal·lacions per a fer-ho.

La tendència és la renovació i modernització dels jocs infantils de manera que es creïn àrees de

jocs inclusives, aquest concepte equival a donar-li a cada infant els medis per a viure la seva

infància al màxim.

El promotor de la Memòria valorada del manteniment i conservació d’elements de joc infantil a la

ciutat de Terrassa és l’Ajuntament de Terrassa.

3. EMPLAÇAMENT

Les actuacions objecte de la present memòria valorada estan distribuïdes per tots els districtes

de la ciutat:

DISTRICTE BARRI UBICACIÓ ACTUACIÓ

1 ANTIC POBLE DE SANT PERE PLAÇA DE LA FONT DEL COMÚ 1

2 CA N’ANGLADA PLAÇA DELS PAÏSOS CATALANS 2

2 MONTSERRAT CARRER PONTEVEDRA / GRUPS

MONTSERRAT 3

3 CAN PARELLADA CARRER ITÀLIA 1 4

3 CAN PARELLADA CARRER ITÀLIA 2 5

3 CAN PARELLADA CARRER HOLANDA 6

4 CAN PALET DE VISTA A LEGRE PLAÇA DE LA PAU 7

4 LA COGULLADA AVINGUDA JOAQUIM DE SAGRERA 8

5 PLA DEL BON AIRE PLAÇA DE L’EURO 9

5 POBLE NOU – ZONA ESPORTIVA PLAÇA DE MONTSERRAT ALAVEDRA 10

5 SANT PERE PLAÇA ROSA MORA 11

6 SANT PER NORD PLAÇA CIPRIANO GARCÍA 12

Es detalla la situació en l’Annex 1: Plànols

4. DESCRIPCIÓ DE LES OBRES

Per a la instal·lació dels elements de joc infantil que són objecte de la present memòria valorada

es descriuen les següents tasques:

I. 1 Treballs previs

Inicialment es delimitarà l’espai de treball amb tanques d’obra i es senyalitzarà. Durant la durada

de les obres la zona de jocs infantils no podrà ser utilitzada, per tant, es delimitarà i es

senyalitzarà correctament.

I. 2 Retirada de jocs existents

En cas de tractar-se de substitució de jocs existents, es desmuntaran i s’entregaran totes les

peces al Servei de Gestió de l’Espai Públic de l’Ajuntament de Terrassa.

I. 3 Subministrament i aportació de sorra en les zon es de seguretat dels jocs

A les zones de seguretat dels jocs infantils de nova instal·lació, s’excavarà una fondària de 50

cm a tota l’àrea i s’emplenarà amb sorra fina de Santa Coloma enrassat amb el sauló existent

per esmorteir una possible caiguda en la utilització del joc. Les àrees de seguretat de cadascun


dels elements es troben definits als plànols.

I. 4 Subministrament i Instal·lació dels jocs infan tils

Per a la instal·lació dels jocs, caldrà executar els fonaments de formigó i muntar-los segons les

instruccions del fabricant. Les ubicacions exactes dels elements es consensuaran amb el Servei

de Gestió de l’Espai Públic de l’Ajuntament de Terrassa.

Els jocs contemplats en la present memòria valorada són els següents:

ACTUACIÓ UBICACIÓ ACTUACIÓ

1 PLAÇA DE LA FONT DEL COMÚ GRONXADOR NADÓ

2 PLAÇA DELS PAÏSOS CATALANS COMBINAT GRAN

3 CARRER PONTEVEDRA / GRUPS MONTSERRAT TOBOGÀ MITJÀ

4 CARRER ITÀLIA 1 TOBOGÀ MITJÀ

5 CARRER ITÀLIA 2 COMBINAT PETIT

6 CARRER HOLANDA COMBINAT PETIT

7 PLAÇA DE LA PAU TOBOGÀ MITJÀ

8 AVINGUDA JOAQUIM DE SAGRERA COMBINAT PETIT

9 PLAÇA DE L’EURO TOBOGÀ MITJÀ

10 PLAÇA DE MONTSERRAT ALAVEDRA COMBINAT PETIT

11 PLAÇA ROSA MORA TOBOGÀ MITJÀ

12 PLAÇA CIPRIANO GARCÍA TOBOGÀ MITJÀ

5. TERMINI D’EXECUCIÓ I GARANTIA DE LES OBRES

El termini d’execució s’estableix en 1 mes.

El termini indicat és a títol orientatiu, pel què la seva fixació a nivell de treball correspondrà a

l'adjudicatari de l’obra, en funció dels mitjans amb què compti i el rendiment dels equips que

presenti, que haurà de comptar amb l’aprovació de la Direcció Facultativa.

D’acord amb la Llei 13/95 de 18 de maig de Contractes de les Administracions Públiques, es

fixa un període de garantia d’un (1) any des de la recepció de les obres acabades. Durant el

període de garantia, el contractista serà responsable d’executar totes aquelles correccions i

reparacions considerades necessàries per tal que les obres compleixin totalment, al mateix

temps de l’expedició del certificat de final de període de garantia, les condicions de la Memòria

Valorada i de la seva execució.

6. SEGUIMENT I CONTROL DE LES OBRES

• Seguiment i control dels treballs

La gestió, el seguiment, el control i l’acceptació dels treballs corresponen als serveis tècnics de

l’Ajuntament de Terrassa. Per poder dur a terme les tasques de seguiment i control, el personal

tècnic designat per l’Ajuntament tindrà accés en qualsevol moment, al lloc dels treballs, sigui

quin sigui l’estat de desenvolupament en què es trobin. A aquests efectes, l’adjudicatari facilitarà

la revisió dels treballs en curs als tècnics designats per l’Ajuntament de Terrassa.

L’Adjudicatari estarà obligat a complir les observacions que li facin els tècnics de l’Ajuntament.

En cas que els treballs realitzats no s’ajustin al nivell exigit pel contracte pel que fa a la qualitat i

nivell d’execució, els tècnics designats per l’Ajuntament podran ordenar, a càrrec de

l’Adjudicatari, la deconstrucció i/o correcció dels treballs que consideri defectuosos o mal

executats.

• Interlocutor/a tècnic/a de l’Adjudicatari amb l’Ajuntament de Terrassa.

L’empresa adjudicatària designarà un/a responsable amb suficient qualificació per a programar,

coordinar i organitzar les tasques assignades i amb dedicació suficient per assegurar una bona i

correcta execució dels treballs. Tanmateix, aquest/a responsable ha d’estar localitzable en tot

moment. En el cas de no complir-se aquests requisits, els/les tècnics/ques designats per

l’Ajuntament es reserven el dret de rebutjar-lo/a i sol·licitar-ne un de nou/va.

• Programació dels Treballs

L’Adjudicatari estarà obligat a realitzar les actuacions que s’especifiquen a l’apartat de

Descripció de les Obres.

Qualsevol afectació a la via pública (tant de vianants com de vehicles) serà avisada al servei de

Via Pública amb mínim una setmana d’anel·lació.

L’Adjudicatari haurà de presentar als Tècnics designats per l’Ajuntament una relació dels

treballs realitzats, incloent plànol en suport digital (CAD), materials utilitzats, fitxes i

especejament dels jocs infantils; plànol as built, etc. un cop finalitzin les obres.


7. CONTROL DE QUALITAT

Les despeses derivades del control de qualitat aniran a càrrec de l’empresa adjudicatària fins al

límit de l’1’5% del pressupost de licitació. Els assaigs negatius no comptabilitzaran dins d’aquest

límit.

En els cas dels jocs infantils, s’han de tenir en compte les següents normes UNE:

- UNE 147103:2001. Titulo: “Planificación y gestión de las áreas y parques de juego al aire

libre”.

- UNE-EN 1176-1:2009 Título: “Equipamiento de las áreas de juego y superficies. Parte 1:

Requisitos generales de seguridad y métodos de ensayo”.

- UNE-EN 1176-2: 2009 Título: “Equipamiento de las áreas de juego y superficies Parte 2:

Requisitos de seguridad específicos suplementarios y métodos de ensayo para,columpios”.

- UNE-EN 1176-3:2009. Título: “Equipamiento de las áreas de juego y superficies Parte 3:

Requisitos de seguridad específicos suplementarios y métodos de ensayo para toboganes”.


Requisitos de seguridad específicos suplementarios y métodos de ensayo para tirolinas”.


Requisitos de seguridad específicos suplementarios y métodos de ensayo para carruseles”.


Requisitos de seguridad específicos suplementarios y métodos de ensayo para balancines”.


Guía para la instalación, inspección, mantenimiento y utilización”.

UNE-EN 1176-10:2009. Título: “Equipamiento de las áreas de juego Parte 10: Requisitos

de seguridad específicos y adicionales y métodos de ensayo para equipos de juego en

recintos totalmente cerrados”.

- UNE-EN 1176-11:2009. Título: “Equipamiento de las áreas de juego Parte 11: Requisitos de

seguridad y métodos de ensayo suplementarios específicos para redes tridimensionales”.

- UNE-EN 1177:2009. Título: Revestimientos de las superficies de las áreas de juego

absorbentes

de impactos. Requisitos de seguridad y métodos de ensayo”.

8. CARACTERÍSTIQUES DELS MATERIALS PER ALS ELEMENTS DE JOCS

Per tal de garantir l’eficàcia i la qualitat en un entorn on la seguretat dels jocs i dels infants és

prioritària es relacionen les característiques dels materials que poden fer-se servir per als

elements de joc:

Els pals:

• Pal laminat-encolat, constituït amb làmines de fusta massissa (com l’avet o el pi

silvestre), que estan unides entre sí.

• Resistència alta (adaptats a les càrregues que han de suportar els pals).

• Estable dimensionalment, han de conservar el gruix constant amb el pas del temps i amb

els canvis climàtics. Impermeables a la humitat i a la contaminació. Estructura reforçada

amb estructura en autoclau de la fusta laminada- encolada que la protegeix dels atacs

dels fongs, insectes i tèrmits; i un recobriment protector de la fusta “lasure” que la

impermeabilitza i la protegeix contra els UV.

• Fustes sense estelles, sense osques, ni ranures eliminades amb un procés de serrat de

les làmines. Sense risc de ferir-se i agradable al tacte.

Plaques lacades de contraxapat:

• Taulers de contraxapat de 22 mm.

• Resistència mecànica alta, que garanteix una gran solidesa als xocs i les utilitzacions

intensives.

• Estable a la humitat (adaptat a les variacions climàtiques i a les exposicions a l’aire

lliure).

• Formes arrodonides del contraxapat per poder evitar el risc de dany.

• Coloració del contraxapat mitjançant polvorització electrostàtica de laca de poliuretà de

doble component sense materials pesats que garanteixi una gran resistència a les

potencials agressions químiques (com productes de manteniment anti-grafit) i que

ofereix una excepcional resistència contra els ultraviolats.

• Les pintures han de tenir una base aquosa, sense metalls pesants, i per tant amb baixa

emissió de COV (compostos orgànics volàtils).

• Pintura certificada amb la qualitat ISO 14001 (normes mediambientals) .


Plaques de colors de compacte compost (HPL):

• Formades per panells de gruix 13 mm compostes en un 70% de fibra de fusta tova i en

un 30 % d’aglutinant fenòlic. (HPL).

• De gran estabilitat dimensional al pas del temps .

• Durabilitat alta (sense incidències en el material davant la exposició a importants

variacions de temperatura ) i sòlides dels acoblaments.

• Material inert inalterable al contacte amb la humitat i a l’abrasió.

• Les cares pintades a partir de resines pigmentades que garanteixen una bona

resistència a la radiació dels raigs ultraviolats i als productes de manteniment agressiu.

• Taulers de HPL (material compact) de 12,5 mm d’espessor amb estructura antilliscant.

Acer galvanitzat i acer galvanitzat pintat:

• Pals de metall d’acer galvanitzat de gruix de 2,5 mm (per tal de garantir la robustesa i

seguretat de les estructures de jocs).

• Pals amb forma arrodonida i aspecte ranurat que garanteix una pantalla anti-grafit.

• Pintats per empolvorejat de polièster que aïlla el material de l’aire i de l’aigua alhora que

sent decorativa, uniforme i brillant.

• Acabat pintat amb lleugers relleus que oculten eventuals rallades, que garanteix la

durabilitat estètica dels postes.

• Longevitat òptima en condicions climàtiques molt variades gràcies: al mètode de

galvanitzat de l’acer molt eficaç contra la corrosió; i a la aplicació de pols de polièster a

l’acer extremadament resistent als UV i a les variacions de temperatura.

• Fàcils de conservar ja que garanteixen una gran resistència a les potencials agressions

químiques (com productes de manteniment anti-grafit).

Tubs i plaques d’acer inoxidable i alumini pintat:

• Tubs d’acer inoxidable de diàmetre de 40 mm que garanteix una alta resistència

mecànica.

• Placa d’alumini pintades de gruix 3 mm.

• Alumini resistent a la corrosió gràcies a la formació natural, en superfície, de una capa

d’òxid.

• La capa de pintura epoxi polièster en el alumini garanteix la longevitat dels equipaments

ja que és molt resistent als UV i a les variacions de temperatura

• Resistents al dissolvents més agressius, als tags i a les inclemències del temps i a la

contaminació urbana.

• Plaques d’acer inoxidable de gruix 1,5 mm amb relleu en 1 cara que garanteix una bona

protecció contra les ratllades.

Peces de plàstic:

• No tòxiques.

• Resistents al desgast, als xocs a les variacions climàtiques i a un gran nombre de

productes químics.

• De poliamida carregada, de poliamida injectada o de PVC .

• De material reciclable.

Cordes:

• Cordes elaborades amb cables d’acer galvanitzat recoberts de polipropilè tractat contra

els raigs ultraviolats.

• Els cables fabricats amb fils metàl·lics organitzats en cps, que garanteix una resistència

contra les càrregues pesades, una flexibilitat i una gran enteresa a la deformació.

• L’acer galvanitzat garanteix una protecció contra la corrosió.

• El polipropilè es un material resistent que facilita la manera d’agafar-lo i protegeix a

l’usuari contra l’aspecte fred del acer.

Cargolam:

• Cargolam d’acer inoxidable (per garantir una solidesa als acoblaments) i una resistència

la desgast, a la corrosió i a les variacions climàtiques.

• Totes les peces de cargolam estan protegides per càpsules antivandalisme de

poliamida.

Sistemes mecànics:

- Molles:

• De poliamida carregada que aporta resistència, seguretat i longevitat.

• Sense perill d’atrapament de dits. No han de existir obertures entre 8 mm i 24 mm en

moviment forçat o a una alçada superior a 1 m. Que permetin atrapament amb el dit de

proba.


- Els pòrtics

• Les dimensions suficients de les abraçadores de fixació de les cadires per suportar

càrregues importants.

• Fabricats en cable d’acer inoxidable, amb forma arrodonida no agressiva que garanteix

la seguretat dels usuaris.

• Han de tenir anelles de lliscament de PVC que limitin el desgast de les peces

metàl·liques causades per el balanceig i el pas del temps, i prolonguen la duració i la

vida útil dels productes.

- Els sistemes de rotació:

• Sistemes de rotació estancs i estètics.

• Qualitat s mecàniques que garanteixen la fiabilitat i la robustesa dels equipaments.

9. SEGURETAT I SALUT

Al present document s’annexa un Estudi Bàsic de Seguretat i Salut a partir del qual el

contractista haurà de redactar el corresponent Pla de Seguretat i Salut.

Segons l’article 4 del Reial Decret 1627/97 de 24 d'Octubre, s’indica l’obligatorietat, per part del

promotor, per què es realitzi un Estudi de Seguretat i Salut en els projectes per a les obres de

construcció sempre que es compleixin algun dels supòsits següents:

- Pressupost d’execució per Contracta superior a 450.760 €.

- Durada estimada dels treballs superior a 30 dies laborables, utilitzant-se en algun

moment més de 20 treballadors.

- Volum de mà d'obra superior a 500 jornades.

- Les obres de túnels, galeries, conduccions subterrànies i preses.

Com l'obra objecte del present document no supera cap de les limitacions indicades, no hi ha

obligatorietat de realitzar l'Estudi de Seguretat i Salut, essent suficient l’Estudi Bàsic de

Seguretat i Salut que es recull com a annex de la Memòria Valorada.

El seu import estarà repercutit en cadascuna de les partides recollides al pressupost de la

Memòria Valorada.

Aquest Estudi Bàsic servirà per donar unes directrius bàsiques a l’empresa constructora per què

redacti el Pla de Seguretat i Salut en el Treball i portar a terme les seves obligacions al camp de

la prevenció de riscos professionals, facilitant el seu desenvolupament, sota el control de la

Direcció Facultativa, d’acord amb el Reial Decret 1627/1997, de 24 d'Octubre.

El contractista haurà de lliurar el Pla de Seguretat i Salut en el treball a la Corporació, per tal de

què aquesta procedeixi a la seva aprovació. Els treballs no es podran iniciar fins que no estigui

aprovat el Pla de Seguretat i Salut i aquesta circumstància es recollirà de manera expressa en

l’acta de comprovació de replantejament.

10. GESTIÓ DE RESIDUS

El contractista, pel que fa a l’abocament de la runa i la gestió dels diferents residus que es

generin, s’obliga a donar estricte compliment al previst en l’ordenança Municipal reguladora de

la neteja pública i de la gestió de residus. Al finalitzar els treballs s’entregaran tots els certificats

acreditatius.

11. EXIGÈNCIA DE CLASSIFICACIÓ I CONTRACTACIÓ D’acord amb el Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel que s’aprova el Text refós

de la Llei de contractes del sector públic, no cal exigir classificació ni categoria a l’empresa que

opti a l’execució d’aquests treballs.

12. ALTRES ASPECTES A TENIR EN COMPTE

Aniran a càrrec de l’empresa adjudicatària, sense cap cost addicional els següents aspectes:

- La totalitat de les despeses derivades de la Seguretat i Salut en el Treball.

- Totes les mesures de tancament i delimitació de l’espai de treball. Tant la implantació

d’aquestes mesures, com el seu manteniment i modificació tantes vegades com sigui necessari.

- Els treballs hauran de minimitzar les molèsties ( sorolls, pols...) als usuaris de la via pública.


En cas que l’empresa contractista presenti oferta d’element diferents als esmentats al

pressupost, s’haurà de tenir els següents requisits per considerar-los equivalents:

- Han de tenir les mateixes funcions lúdiques requerides en aquesta memòria.

- No han de tenir superior nombre de peces i panells que puguin ser objecte d’actes incívics i

dificultin i encareixin el manteniment.

- Els materials d’aquests han de tenir les mateixes qualitats. Per tant, no s’acceptarà canvis

d’acer inoxidable per acer galvanitzat, panells de HPL per polietilè o PVC, fusta de robínia per

fusta de pi premsat, cargolaria d’acer inoxidable per cargolaria d’altre tipus de material, etc.

- El joc ha de tenir unes dimensions similars a les sol·licitades en aquesta memòria.

- El joc ha de permetre jugar al mateix nombre aproximat d’infants que es sol·licita en aquesta

memòria.

- Si és inclusiu i/o accessible, l’element equivalent proposat també ho haurà de ser.

- S’ha de respectar el tram l’edat dels infants que puguin jugar en cada element proposat en

aquesta memòria.

13. DECLARACIÓ D’OBRA COMPLETA

En la redacció de la Memòria Valorada s’han tingut en compte les normes, disposicions

tècniques i en general, quantes disposicions siguin aplicables al cas.

En compliment de l’article 127 del Reial Decret 1098/2001 de 12 d’octubre, pel que s’aprova el

Reglament General de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques, i de l’article 123

del RDL 2/2011 pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic, es

manifesta que el projecte comprèn una obra completa, ja que conté tots i cadascun dels

elements que són precisos per a la utilització de l’obra i és susceptible d’ésser lliurada a l’ús

general.

Així mateix, es fa constar que l’obra compleix els requisits exigits per RDL 2/2011 pel qual

s’aprova el Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic i, concretament, allò reflectit a

l’article 18 de la mateixa.

14. PRESSUPOST

El Pressupost ascendeix a la quantitat:

PRESSUPOST D’EXECUCIÓ PER CONTRACTE ABANS D’IVA.... ......................... 30.659,68 €

21 % IVA SOBRE 30.659,68 € ................................................................ ..................... 6.438,53€

TOTAL PRESSUPOST PER CONTRACTE INCLÒS L’IVA ……….... …….…............ 37.098,21 €

Els preus unitaris que inclouen la part proporcional corresponent a la Seguretat i Salut (fins a un

2%), el Benefici Industrial (6%) i les Despeses Generals (13%).

El Pressupost d’Execució per Contracte, IVA inclòs, estimat de referència per aquesta memòria

valorada, inclosa la Seguretat i Salut complementària, Despeses Generals i Benefici Industrial,

és de 37.098,21€ (TRENTA-SET MIL NORANTA-VUIT EUROS AMB VINT-I-UN CÈNTIMS).

15. DATA I SIGNATURA

Terrassa, octubre de 2017

L’autora de la Memòria Valorada,

Sandra Campanario Temprana Enginyera Tècnica d’Obres Públiques Servei de Gestió de l’Espai Públic Ajuntament de Terrassa


Annex 1. Plànols

ACTUACIÓ ELEMENTDISTRI

CTE BARRI UBICACIÓ

1 GRONXADOR NADÓ 1Antic Poble de

Sant Pere Plaça Font del Comú

2 COMBINAT GRAN 2 Ca n'Anglada Plaça del Païssos Catalans

3 TOBOGÀ MITJÀ 2 Montserrat Montserrat - Pontevedra

4 TOBOGÀ MITJÀ 3 Can Parellada C/ Italia 1

5 COMBINAT PETIT 3 Can Parellada C/ Italia 2

6 COMBINAT PETIT 3 Can Parellada C/Holanda 3

7 TOBOGÀ MITJÀ 4Can Palet de Vista Alegre Plaça de la Pau

8 COMBINAT PETIT 4 La Cogullada Avda. Joaquim de Sagrera

9 TOBOGÀ MITJÀ 5 Pla del Bon Aire Plaça de l'Euro

10 COMBINAT PETIT 5Poble Nou- Zona

Esportiva Plaça Montserrat Alavedra

11 TOBOGÀ MITJÀ 5 Sant Pere Plaça Rosa Mora

12 TOBOGÀ MITJÀ 6 Sant Pere Nord Plaça Cipriano Garcia

39148718

Cuadro de texto

Memòria valorada del manteniment i conservació d'elements de jocs infantils a la ciutat de Terrassa

39148718

Texto escrito a máquina

OCTUBRE

39148718

Cuadro de texto

octubre 2017

39148718

Cuadro de texto


39148718

Cuadro de texto


39148718

Cuadro de texto

5

39148718

Cuadro de texto


39148718

Cuadro de texto



Annex 2. Estudi Bàsic de Seguretat i Salut

Àrea de Territori i Sostenibilitat Servei de Gestió de l’Espai Públic

Estudi Bàsic de Seguretat i Salut de la Memòria valorada del manteniment i conservació d’elements de joc infantil a la ciutat de Terrassa

1

1. OBJECTE DE L'ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT ..........................................................................3

1.1. IDENTIFICACIÓ DE LES OBRES....................................................................................................3

1.2. OBJECTE .........................................................................................................................................3

2. PROMOTOR - PROPIETARI ...............................................................................................................3

3. AUTOR/S DE L'ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT...........................................................................3

4. DADES DE LA MEMÒRIA VALORADA...............................................................................................3

4.2. TIPOLOGIA DE L'OBRA ..................................................................................................................3

4.3. SITUACIÓ.........................................................................................................................................3

4.4. SUBMINISTRAMENT I SERVEIS ....................................................................................................3

4.5. LOCALITZACIÓ DE SERVEIS ASSISTENCIALS, SALVAMENT I SEGURETAT I MITJANS D'EVACUACIÓ.............................................................................................................................................4

4.6. PRESSUPOST D'EXECUCIÓ PER CONTRACTE..........................................................................4

4.7. TERMINI D'EXECUCIÓ....................................................................................................................4

4.8. MÀ D'OBRA PREVISTA ...................................................................................................................4

4.9. OFICIS QUE INTERVENEN EN EL DESENVOLUPAMENT DE L'OBRA.......................................4

4.10. TIPOLOGIA DELS MATERIALS A UTILITZAR A L'OBRA...........................................................4

4.11. MAQUINÀRIA PREVISTA PER A EXECUTAR L'OBRA..............................................................4

5. ÀREES AUXILIARS .............................................................................................................................4

5.1. ZONES D'APILAMENT. MAGATZEMS............................................................................................4

6. TRACTAMENT DE RESIDUS..............................................................................................................4

7. CONDICIONS DE L'ENTORN .............................................................................................................5

7.1. SERVEIS AFECTATS ......................................................................................................................5

7.2. CARACTERÍSTIQUES METEOROLÒGIQUES...............................................................................5

7.4. CARACTERÍSTIQUES DE L'ENTORN ............................................................................................5

8. UNITATS CONSTRUCTIVES ..............................................................................................................5

9. DETERMINACIÓ DEL PROCÉS CONSTRUCTIU ..............................................................................5

9.1. PROCEDIMENTS D'EXECUCIÓ......................................................................................................5

9.2. ORDRE D'EXECUCIÓ DELS TREBALLS........................................................................................5

9.3. DETERMINACIÓ DEL TEMPS EFECTIU DE DURACIÓ. PLA D'EXECUCIÓ ................................5

10. SISTEMES I/O ELEMENTS DE SEGURETAT I SALUT INHERENTS O INCORPORATS AL MATEIX PROCÉS CONSTRUCTIU ............................................................................................................6

11. MEDIAMBIENT LABORAL...............................................................................................................6

11.1. AGENTS ATMOSFÈRICS ............................................................................................................6

11.2. IL·LUMINACIÓ..............................................................................................................................6

11.3. SOROLL .......................................................................................................................................6

11.4. POLS ............................................................................................................................................7

11.5. ORDRE I NETEJA ........................................................................................................................7

12. MANIPULACIÓ DE MATERIALS .....................................................................................................8

13. MITJANS AUXILIARS D'UTILITAT PREVENTIVA (MAUP) ............................................................9

14. SISTEMES DE PROTECCIÓ COL·LECTIVA (SPC) .......................................................................9

15. CONDICIONS DELS EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL (EPI) ..............................................9

16. RECURSOS PREVENTIUS .............................................................................................................9

17. SENYALITZACIÓ I ABALISAMENT...............................................................................................10

18. CONDICIONS D'ACCÉS I AFECTACIONS DE LA VIA PÚBLICA ................................................10

18.1. NORMES DE POLICIA...............................................................................................................10

18.2. ÀMBIT D'OCUPACIÓ DE LA VIA PÚBLICA...............................................................................11

18.3. TANCAMENTS DE L'OBRA QUE AFECTEN L'ÀMBIT PÚBLIC ...............................................11

18.4. OPERACIONS QUE AFECTEN L'ÀMBIT PÚBLIC ....................................................................12

18.5. NETEJA I INCIDÈNCIA SOBRE L'AMBIENT QUE AFECTEN L'ÀMBIT PÚBLIC .....................12

18.6. RESIDUS QUE AFECTEN A L'ÀMBIT PÚBLIC.........................................................................13

18.7. CIRCULACIÓ DE VEHICLES I VIANANTS QUE AFECTEN L'ÀMBIT PÚBLIC ........................13

18.8. PROTECCIÓ I TRASLLAT D'ELEMENTS EMPLAÇATS A LA VIA PÚBLICA ..........................14

19. RISCOS DE DANYS A TERCERS I MESURES DE PROTECCIÓ ...............................................14

19.1. RISCOS DE DANYS A TERCERS.............................................................................................14

19.2. MESURES DE PROTECCIÓ A TERCERS................................................................................14

20. PREVENCIÓ DE RISCOS CATASTRÒFICS ................................................................................15



2

21. PREVISIONS DE SEGURETAT PELS TREBALLS POSTERIORS ..............................................15

22. ANNEX: FITXES D'ACTIVITATS-RISC-AVALUACIÓ-MESURES.................................................15

23. SIGNATURES ................................................................................................................................18



3

MEMÒRIA

1. OBJECTE DE L'ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT

1.1. Identificació de les obres

Estudi Bàsic de Seguretat i Salut de la Memòria valorada del manteniment i conservació d’elements de joc infantil a la ciutat de Terrassa.

1.2. Objecte

El present E.B.S.S. té com a objectiu establir les bases tècniques, per fixar els paràmetres de la prevenció de riscos professionals durant la realització dels treballs d’execució de les obres de la memoria valorada objecte d’aquest estudi, així com complir amb les obligacions que es desprenen de la Llei 31 / 1995 i del RD 1627 / 1997, amb la finalitat de facilitar el control i el seguiment dels compromisos adquirits al respecte per part del/s Contractista/es. En el present Estudi Bàsic de Seguretat i Salut s'ha dut a terme un estudi aprofundit dels riscos inherents a l'execució de l'obra i de les mesures preventives i cautelars consegüents per garantir la seguretat de les persones en l'execució de les obres en compliment del que determina la Llei 3/2007 del 4 de juliol de l’obra pública en el seu article 18.3.h). D’aquesta manera, s’integra en la memòria valorada, les premisses bàsiques per a les quals el/s Contractista/es constructor/s pugui/n preveure i planificar, els recursos tècnics i humans necessaris per a l’acompliment de les obligacions preventives en aquest centre de treball, de conformitat al seu Pla d’Acció Preventiva propi d’empresa, la seva organització funcional i els mitjans a utilitzar, havent de quedar tot allò recollit al Pla de Seguretat i Salut, que haurà/n de presentar-se al Coordinador de Seguretat i Salut en fase d’Execució, amb antelació a l’inici de les obres, per a la seva aprovació i l’inici dels tràmits de Declaració d’Obertura davant l’Autoritat Laboral. En cas de què sigui necessari implementar mesures de seguretat no previstes en el present Estudi, a petició expressa del coordinador de seguretat i salut en fase d'execució de l'obra, el contractista elaborarà el corresponent annex al Pla de Seguretat i Salut de l'obra que desenvoluparà i determinarà les mesures de seguretat a dur a terme amb la memòria, plec de condicions, amidaments, preus i pressupost que li siguin d'aplicació si n'és el cas.

2. PROMOTOR - PROPIETARI

Promotor : Ajuntament de Terrassa NIF : P0827900B Adreça : Raval de Montserrat, 14 Població : Terrassa

3. AUTOR/S DE L'ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT

Redactora E.B.S.S. : Joan Sánchez Fernández Titulació/ns : Arquitecte Tècnic Despatx professional : Ajuntament de Terrassa Població : Terrassa

4. DADES DE LA MEMÒRIA VALORADA

Autora de la memòria valorada

Autora de la memòria valor: Sandra Campanario Temprana Titulació/ns : ETOP Despatx professional : Ajuntament de Terrassa Població : Terrassa

4.2. Tipologia de l'obra

L’objecte dels treballs és la reposició d’alguns elements de joc infantil a la ciutat de Terrassa. Es preveu el subministrament i la instal·lació de jocs en zones infantils on s’han retirat alguns elements i que encara no s’han reposat.

4.3. Situació

Les actuacions objecte de la present memòria valorada estan distribuïdes per tots els districtes de la ciutat:

DISTRICTE BARRI UBICACIÓ ACTUACIÓ

1 Antic Poble de Sant Pere Plaça de La Font del Comú 1

2 Ca n’Anglada Plaça dels Països Catalans 2

2 Montserrat Carrer Pontevedra / Grups Montserrat 3

3 Can Parellada Carrer Itàlia 1 4

3 Can Parellada Carrer Itàlia 2 5

3 Can Parellada Carrer Holanda 6

4 Can Palet de Vista Alegre Plaça de La Pau 7

4 La Cogullada Avinguda Joaquim de Sagrera 8

5 Pla del Bon Aire Plaça de L’euro 9

5 Poble Nou – Zona Esportiva Plaça de Montserrat Alavedra 10

5 Sant Pere Plaça Rosa Mora 11

6 Sant Pere Nord Plaça Cipriano García 12

4.4. Subministrament i Serveis



4

Aigua : Per part del contractista Gas : Per part del contractista Electricitat : Per part del contractista Sanejament : Xarxa municipal de Terrassa Altres : Per part del contractista

4.5. Localització de serveis assistencials, salvamen t i seguretat i mitjans d'evacuació

Emergències tel. 112 Bombers tel. 085 Policia Local tel. 937 805 555 [email protected] Mossos d’esquadra tel. 088 Hospital de Terrassa tel. 061 ctra. Torrebonica, s/n Terrassa

Cap Rambla d’Ègara, 386 08221 Terrassa tel. 937 365 900

4.6. Pressupost d'execució per contracte

El Pressupost d’Execució per Contracte, IVA inclòs, estimat de referència per aquesta memòria valorada, inclosa la Seguretat i Salut complementària, Despeses Generals i Benefici Industrial, és de 37.098,21€ (TRENTA-SET MIL NORANTA-VUIT EUROS AMB VINT-I-UN CÈNTIMS).

4.7. Termini d'execució

El termini estimat de duració dels treballs d’execució de l’obra és de UN mes.

4.8. Mà d'obra prevista

L’estimació de mà d’obra en punta d’execució és de 5 persones.

4.9. Oficis que intervenen en el desenvolupament d e l'obra OFICIAL 1A D'OBRA PÚBLICA OFICIAL 1A COL·LOCADOR AJUDANT COL·LOCADOR OFICIAL 1A PALETA MANOBRE

4.10. Tipologia dels materials a utilitzar a l'obra

FORMIGONS GRAVES SORRES JOCS INFANTILS

4.11. Maquinària prevista per a executar l'obra

CAMIÓ GRUA PER A TREBALLS GENERALS, NETEJA I TRANSPORT D’EINES DE 3 T DE CÀRREGA, 7 M D'ABAST VERTICAL, 5 D’ABAST HORITZONTAL I 25 KNM DE MOMENT D'ELEVACIÓ CAMIÓ PER A TRANSPORT DE 7 T CAMIÓ PER A TRANSPORT DE 12 T CAMIÓ FORMIGONERA FORMIGONERA MARTELL TRENCADOR MANUAL REGLE VIBRATORI RETROEXCAVADORA COMPACTADORA MANUAL

5. ÀREES AUXILIARS

5.1. Zones d'apilament. Magatzems

Els materials emmagatzemats a l’obra, hauran de ser els compresos entre els valors „mínims-màxims“, segons una adequada planificació, que impedeixi estacionaments de materials i/o equips inactius que puguin ésser causa d’accident. Els Mitjans Auxiliars d’Utilitat Preventiva, necessaris per a complementar la manipulació manual o mecànica dels materials apilats, hauran estat previstos en la planificació dels treballs. Les zones d’apilament provisional estaran abalisades, senyalitzades i il·luminades adequadament. De forma general el personal d’obra (tant propi com subcontractat) haurà rebut la formació adequada respecte als principis de manipulació manual de materials. De forma més singularitzada, els treballadors responsables de la realització de maniobres amb mitjans mecànics, tindran una formació qualificada de les seves comeses i responsabilitats durant les maniobres.

6. TRACTAMENT DE RESIDUS

El Contractista és responsable de gestionar els sobrants de l’obra de conformitat amb les directrius del D. 201/1994, de 26 de juliol, i del R.D. 105/2008, d'1 de febrer, regulador dels enderrocs i d’altres residus de construcció, a fi i efecte de minimitzar la producció de residus de construcció com a resultat de la previsió de determinats aspectes del procés, que cal considerar tant en la fase de projecte com en la d’execució material de l’obra i/o l’enderroc o deconstrucció. Al projecte s’ha avaluat el volum i les característiques dels residus que previsiblement s’originaran i les instal·lacions de reciclatge més properes per tal que el Contractista triï el lloc on portarà els seus residus de construcció. Els residus es lliuraran a un gestor autoritzat, finançant el contractista, els costos que això comporti. Si a les excavacions i buidats de terres apareixen antics dipòsits o canonades, no detectades prèviament, que continguin o hagin pogut contenir productes tòxics i contaminants, es buidaran prèviament i s’aïllaran els productes corresponents de l’excavació per ser evacuats independentment de la resta i es lliuraran a un gestor autoritzat.



5

7. CONDICIONS DE L'ENTORN

Ocupació del tancament de l’obra S’entén per àmbit d’ocupació el realment afectat, incloent tanques, contenidors, casetes, etc. Cal tenir en compte que, en aquest tipus d’obres, l’àmbit pot ser permanent al llarg de tota l’obra o que pot ser necessari distingir entre l’àmbit de l’obra (el de projecte) i l’àmbit dels treballs en les seves diferents fases, a fi de permetre la circulació de vehicles i vianants o l’accés a edificis i guals. En el PLA DE SEGURETAT I SALUT EN EL TREBALL s’especificarà la delimitació de l’àmbit d’ocupació de l’obra i es diferenciarà clarament si aquest canvia en les diferents fases de l’obra. L’àmbit o els àmbits d’ocupació quedaran clarament dibuixats en plànols per fases i interrelacionats amb el procés constructiu. Situació de casetes i/o contenidors Es col·locaran, preferentment, a l’interior de l’àmbit delimitat pel tancament de l’obra. Si per les especials característiques de l’obra no és possible la ubicació de les casetes a l’interior de l’àmbit delimitat pel tancament de l’obra, ni és possible el seu trasllat dins d’aquest àmbit, ja sigui durant tota l’obra o durant alguna de les seves fases, s’indicaran al PLA DE SEGURETAT I SALUT les àrees previstes per aquest fi. Les casetes i els contenidors es situaran segons s’indica en l’apartat “Àmbit d’ocupació de la via pública”.

7.1. Serveis afectats El Contractista ve obligat a la seva pròpia investigació per a la qual cosa sol·licitarà dels titulars d’obres i serveis, plànols de situació i localitzarà i descobrirà les conduccions i obres enterrades, per mitjà del detector de conduccions o per cales. Les adopcions de mesures de seguretat o la disminució dels rendiments es consideraran inclosos en els preus i, per tant, no seran objecte d’abonament independent.

7.2. Característiques meteorològiques

Les pròpies del Vallès Occidental. 7.4. Característiques de l'entorn

Els treballs es realitzaran en un entorn eminentment urbà. En l’entorn del talús existeix trànsit tant de vianants com de vehicles.

8. UNITATS CONSTRUCTIVES

ENDERROCS ENDERROCS O ARRENCADA D'ELEMENTS CÀRREGA I TRANSPORT DE TERRES O RUNES

FONAMENTS I RASES EXCAVACIÓ I REBLERT DE RASES FORMACIÓ DE FONAMENTS DE FORMIGÓ CÀRREGA I TRANSPORT DE TERRES O RUNES

PAVIMENTS PAVIMENTS ( FORMIGÓ, TERRA, SORRA , SAULÓ)

EQUIPAMENTS MOBILIARI URBÀ

9. DETERMINACIÓ DEL PROCÉS CONSTRUCTIU

El Contractista amb antelació suficient a l’inici de les activitats constructives n’haurà de perfilar l’anàlisi de cada una d’acord amb els “Principios de la Acción Preventiva“ (Art. 15 L. 31/1995 de 8 de novembre) i els “Principios Aplicables durante la Ejecución de las Obras“ (Art. 10 RD. 1627/1997 de 24 d’octubre).

9.1. Procediments d'execució

Els aspectes a examinar per a configurar cadascun dels procediments d’execució, hauran de ser desenvolupats pel Contractista i descrits en el Pla de Seguretat i Salut de l’obra.

9.2. Ordre d'execució dels treballs

Complementant els plantejaments previs realitzats en el mateix sentit per l’autor del projecte, a partir dels suposats teòrics en fase de projecte, el Contractista haurà d’ajustar, durant l’execució de l’obra, l’organització i planificació dels treballs a les seves especials característiques de gestió empresarial, de forma que resti garantida l’execució de les obres amb criteris de qualitat i de seguretat per a cadascuna de les activitats constructives a realitzar, en funció del lloc, la successió, la persona o els mitjans a emprar.

9.3. Determinació del temps efectiu de duració. Pla d'execució

Per a la programació del temps material, necessari per al desenvolupament dels distints talls de l’obra, s’han tingut en compte els següents aspectes:

LLISTA D’ACTIVITATS : Relació d’unitats d’obra. RELACIONS DE DEPENDÈNCIA : Prelació temporal de realització

material d’unes unitats respecte a altres.

DURADA DE LES ACTIVITATS : Mitjançant la fixació de terminis

temporals per a l’execució de cadascuna de les unitats d’obra.

De les dades així obtingudes, s’ha establert, en fase de projecte, un programa general orientatiu, en el qual s’ha tingut en compte, en principi, tan sols les grans unitats (activitats significatives), i un cop encaixat el termini de durada, s’ha realitzat la programació previsible, reflectida en un cronograma de desenvolupament. El Contractista en el seu Pla de Seguretat i Salut haurà de reflectir, les variacions introduïdes



6

respecte, al procés constructiu inicialment previst en la Memòria Valorada i en el present Estudi de Seguretat i Salut.

10. SISTEMES I/O ELEMENTS DE SEGURETAT I SALUT INHE RENTS O INCORPORATS AL MATEIX PROCÉS CONSTRUCTIU

Tot projecte constructiu o disseny d’equip, mitjà auxiliar, màquina o ferramenta a utilitzar a l’obra, objecte del present Estudi de Seguretat i Salut, s’integrarà en el procés constructiu, sempre d’acord amb els “Principios de la Acción Preventiva“ (Art. 15 L. 31/1995 de 8 de novembre), els “Principios Aplicables durante la Ejecución de las Obras“ (Art. 10 RD. 1627/1997 de 24 d’octubre) “Reglas generales de seguridad para máquinas“ (Art.18 RD. 1495/1986 de 26 de maig de 1986), i Normes Bàsiques de l’Edificació, entre altres reglaments connexos, i atenent les Normes Tecnològiques de l’Edificació, Instruccions Tècniques Complementàries i Normes UNE o Normes Europees, d’aplicació obligatòria i/o aconsellada.

11. MEDIAMBIENT LABORAL

11.1. Agents atmosfèrics

Caldrà indicar quins són els possibles agents atmosfèrics que poden afectar a l’obra i quines condicions s’hauran de tenir en compte per prevenir els riscos que se’n derivin.

11.2. Il·luminació

Encara que la generalitat dels treballs de construcció es realitzen amb llum natural, hauran de tenir-se presents en el Pla de Seguretat i Salut algunes consideracions respecte a la utilització d’il·luminació artificial, necessària en talls, tallers, treballs nocturns o sota rasant. Es procurarà que la intensitat lluminosa en cada zona de treball sigui uniforme, evitant els reflexos i enlluernaments al treballador així com les variacions brusques d’intensitat. En els locals amb risc d’explosió pel gènere de les seves activitats, substàncies emmagatzemades o ambients perillosos, la il·luminació elèctrica serà antideflagrant. En els llocs de treball en els que una fallida de l’enllumenat normal suposi un risc per als treballadors, es disposarà d’un enllumenat d’emergència d’evacuació i de seguretat. Les intensitats mínimes d’il·luminació artificial, segons els distints treballs relacionats amb la construcció, seran els següents: 25-50 lux : En patis de llums, galeries i altres llocs de pas en funció de

l’ús ocasional - habitual. 100 lux : Operacions en les quals la distinció de detalls no sigui

essencial, tals com la manipulació de mercaderies a granel, l’apilament de materials o l’amassat i lligat de conglomerats hidràulics. Baixes exigències visuals.

100 lux : Quan sigui necessària una petita distinció de detalls, com en

sales de màquines i calderes, ascensors, magatzems i dipòsits, vestuaris i banys petits del personal. Baixes exigències visuals.

200 lux : Si és essencial una distinció moderada de detalls com en els muntatges mitjans, en treballs senzills en bancs de taller, treballs en màquines, fratassat de paviments i tancament mecànic. Moderades exigències visuals.

300 lux : Sempre que sigui essencial la distinció mitjana de detalls, com treballs mitjans en bancs de taller o en màquines i treballs d’oficina en general.

500 lux : Operacions en les que sigui necessària una distinció mitja de detalls, tals com treballs d’ordre mitjà en bancs de taller o en màquines i treballs d’oficina en general. Altes exigències visuals.

1000 lux : En treballs on sigui indispensable una fina distinció de detalls sota condicions de constant contrast, durant llargs períodes de temps, tals com muntatges delicats, treballs fins en banc de taller o màquina, màquines d’oficina i dibuix artístic lineal. Exigències visuals molt altes.

Els serveis de prevenció seran els encarregats d’estimar la magnitud o nivells del risc, les situacions en les que aquest es produeix, així com controlar periòdicament les condicions, l’organització dels mètodes de treball i la salut dels treballadors amb la finalitat de prendre les decisions per a eliminar, controlar o reduir el risc mitjançant mesures de prevenció a l’origen, organitzatives, de prevenció col·lectiva, de protecció individual, formatives i informatives.

11.3. Soroll

Per a facilitar el seu desenvolupament al Pla de Seguretat i Salut del contractista, es reprodueix un quadre sobre els nivells sonors generats habitualment en la indústria de la construcció:

Compressor .................... 82-94 dB Equip de clavar pilots (a 15 m de distància)

.................... 82 dB

Formigonera petita < 500 lts. .................... 72 dB Formigonera mitjana > 500 lts. .................... 60 dB Martell pneumàtic (en recinte angost) .................... 103 dB Martell pneumàtic (a l’aire lliure) .................... 94 dB Esmeriladora de peu .................... 60-75 dB Camions i dúmpers .................... 80 dB Excavadora .................... 95 dB Grua autoportant .................... 90 dB Martell perforador .................... 110 dB Mototrailla .................... 105 dB Tractor d’erugues .................... 100 dB Pala carregadora d’erugues .................... 95-100 dB Pala carregadora de pneumàtics .................... 84-90 dB Pistoles fixaclaus d’impacte .................... 150 dB Esmeriladora radial portàtil .................... 105 dB Tronçadora de taula per a fusta .................... 105 dB

Les mesures a adoptar, que hauran de ser adequadament tractades al Pla de Seguretat i Salut pel contractista, per a la prevenció dels riscos produïts pel soroll seran, en ordre d’eficàcia: 1er.- Supressió del risc en origen.



7

2on.- Aïllament de la part sonora. 3er.- Equip de Protecció Individual (EPI) mitjançant taps o orelleres. Els serveis de prevenció seran els encarregats d’estimar la magnitud o els nivells de risc, les situacions en les que aquest es produeix, així com controlar periòdicament les condicions, l’organització dels mètodes de treball i la salut dels treballadors amb la finalitat de prendre les decisions per a eliminar, controlar o reduir el risc mitjançant mesures de prevenció a l’origen, organitzatives, de prevenció col·lectiva, de protecció individual, formatives i informatives

11.4. Pols

La permanència d’operaris en ambients polverígens, pot donar lloc a les següents afeccions:

− Rinitis − Asma bronquial − Bronquitis destructiva − Bronquitis crònica − Efisemes pulmonars − Pneumoconiosis − Asbestosis (asbest – fibrociment - amiant) − Càncer de pulmó (asbest – fibrociment - amiant) − Mesotelioma (asbest – fibrociment - amiant)

La patologia serà d’un o d’altre tipus, segons la naturalesa de la pols, la seva concentració i el temps d’exposició. En la construcció és freqüent l’existència de pols amb contingut de sílice lliure (Si O2) que és el component que ho fa especialment nociu, com a causant de la pneumoconiosis. El problema de presència massiva de fibres d’amiant en suspensió, necessitarà d’un Pla específic de desamiantat que excedeix a les competències del present Estudi de Seguretat i Salut, i que haurà de ser realitzat per empreses especialitzades. La concentració de pols màxima admissible en un ambient al qual els operaris es trobin exposats durant 8 hores diàries, 5 dies a la setmana, és en funció del contingut de sílice en suspensió, el que ve donat per la fórmula: 10 C = -------------------------- mg / m3 % Si O2 + 2 Tenint en compte que la mostra recollida haurà de respondre a la denominada “fracció respirable”, que correspon a la pols realment inhalada, ja que, de l’existent en l’ambient, les partícules més grosses són retingudes per la pituïtària i les més fines són expeses amb l’aire respirat, sense haver-se fixat en els pulmons. Els treballs en els quals és habitual la producció de pols, són fonamentalment els següents:

− Escombrat i neteja de locals − Manutenció de runes − Demolicions − Treballs de perforació − Manipulació de ciment − Raig de sorra

− Tall de materials ceràmics i lítics amb serra mecànica − Pols i serradures per tronçat mecànic de fusta − Esmerilat de materials − Pols i fums amb partícules metàl·liques en suspensió, en treballs de soldadura − Plantes de matxuqueig i classificació − Moviments de terres − Circulació de vehicles − Polit de paraments − Plantes asfàltiques

A més a més dels Equips de Protecció Individual necessaris, com màscares i ulleres contra la pols, convé adoptar les següents mesures preventives:

ACTIVITAT MESURA PREVENTIVA Neteja de locals Ús d’aspiradora i regat previ Manutenció de runes Regat previ Demolicions Regat previ Treballs de perforació Captació localitzada en carros perforadors o

injecció d’aigua Manipulació de ciment Filtres en sitges o instal·lacions

confinades Raig de sorra o granalla Equips semiautònoms de respiració Tall o polit de materials ceràmics o lítics

Addició d’aigua micronitzada sobre la zona de tall

Treballs de la fusta, desbarbat i soldadura elèctrica

Aspiració localitzada

Circulació de vehicles Regat de pistes Plantes de matxuqueig i plantes asfàltiques

Aspiració localitzada

Els serveis de prevenció seran els encarregats d’estimar la magnitud o nivells del risc, les situacions en les que aquest es produeix, així com controlar periòdicament les condicions, l’organització dels mètodes de treball i la salut dels treballadors amb la finalitat de prendre les decisions per a eliminar, controlar o reduir el risc mitjançant mesures de prevenció a l’origen, organitzatives, de prevenció col·lectiva, de protecció individual, formatives i informatives.

11.5. Ordre i neteja

El Pla de Seguretat i Salut del contractista haurà d’indicar com pensa fer front a les actuacions bàsiques d’ordre i neteja en la materialització d’aquest projecte, especialment pel que fa a: 1er.- Retirada dels objectes i coses innecessàries. 2on.- Emplaçament de les coses necessàries en el seu respectiu lloc d’apilament. 3er.- Normalització interna d’obra dels tipus de recipients i plataformes de transport de materials

a granel. Pla de manutenció intern d’obra. 4art.- Ubicació dels baixants de runes i recipients per a apilament de residus i la seva utilització.

Pla d’evacuació de residus. 5è.- Neteja de claus i restes de material d’encofrat. 6è.- Desallotjament de les zones de pas, de cables, mànegues, fleixos i restes de matèria.

Il·luminació suficient. 7è.- Retirada d’equips i ferramentes, descansant simplement sobre superfícies de suport

provisionals. 8è.- Drenatge de vessaments en forma de tolls de carburants o greixos.



8

9è.- Senyalització dels riscos puntuals per falta d’ordre i neteja. 10è.- Manteniment diari de les condicions d’ordre i neteja. Brigada de neteja. 11è.- Informació i formació exigible als gremis o als diferents participants en els treballs directes i

indirectes de cada partida inclosa en el projecte en el que és relatiu al manteniment de l’ordre i neteja inherents a l’operació realitzada.

En els punts de radiacions el consultor hauria d’identificar els possibles treballs on es poden donar aquest tipus de radiacions i indicar les mesures protectores a prendre.

1

12. MANIPULACIÓ DE MATERIALS

Tota manutenció de material comporta un risc, per tant, des del punt de vista preventiu, s’ha de tendir a evitar tota manipulació que no sigui estrictament necessària, en virtut del conegut axioma de seguretat que diu que “el treball més segur és aquell que no es realitza”. Per a manipular materials és preceptiu prendre les següents precaucions elementals:

− Començar per la càrrega o material que apareix més superficialment, és dir el primer i més accessible.

− Lliurar el material, no tirar-lo. − Col·locar el material ordenat i en cas d’apilat estratificat, que aquest es realitzi en piles

estables, lluny de passadissos o llocs on pugui rebre cops o desgastar-se. − Utilitzar guants de treball i calçat de seguretat amb puntera metàl·lica i embuatada en

empenya i turmells. − En el manejament de càrregues llargues entre dues o més persones, la càrrega pot

mantenir-se en la mà, amb el braç estirat al llarg del cos, o bé sobre l’espatlla. − S’utilitzaran les ferramentes i mitjans auxiliars adequats per al transport de cada tipus

de material. − En les operacions de càrrega i descàrrega, es prohibirà col·locar-se entre la part

posterior del camió i una plataforma, pal, pilar o estructura vertical fixa. − Si durant la descàrrega s’utilitzen ferramentes, com braços de palanca, ungles, potes

de cabra o similar, disposar la maniobra de tal manera que es garanteixi el que no es vingui la càrrega damunt i que no rellisqui.

En el relatiu a la manipulació de materials el contractista en l’elaboració del Pla de Seguretat i Salut haurà de tenir en comte les següents premisses: Intentar evitar la manipulació manual de càrregues mitjançant:

− Automatització i mecanització dels processos. − Mesures organitzatives que eliminin o minimitzin el transport.

Adoptar Mesures preventives quan no es pugui evitar la manipulació com:

− Utilització d’ajudes mecàniques. − Reducció o redisseny de la càrrega. − Actuació sobre l‘organització del treball. − Millora de l’entorn de treball.

Dotar als treballadors de la formació i informació en temes que incloguin:

− Ús correcte de les ajudes mecàniques.

− Ús correcte dels equips de protecció individual. − Tècniques segures per a la manipulació de càrregues. − Informació sobre el pes i centre de gravetat.

Els principis bàsics de la manutenció de materials

1er.- El temps dedicat a la manipulació de materials és directament proporcional a l’exposició al risc d’accident derivat de dita activitat.

2on.-Procurar que els diferents materials, així com la plataforma de suport i de treball de l’operari, estiguin a la mateixa alçada en què s’ha de treballar amb ells.

3er.- Evitar el dipositar els materials directament sobre el terra, fer-ho sempre sobre catúfols o contenidors que permetin el seu trasllat a dojo.

4art.-Escurçar tant com sigui possible les distàncies a recórrer pel material manipulat, evitant estacionaments intermedis entre el lloc de partida del material manipulat evitant estacionaments intermedis entre el lloc de partida del material i l’emplaçament definitiu de la seva posada en obra.

5è- Traginar sempre els materials a dojo, mitjançant palonniers, catúfols, contenidors o palets, en lloc de portar-los d’un en un.

6è.- No tractar de reduir el nombre d’ajudants que recullin i traginin els materials, si això comporta ocupar els oficials o caps d’equip en operacions de manutenció, coincidint en franges de temps perfectament aprofitables per l’avanç de la producció.

7è.- Mantenir esclarits, senyalitzats i enllumenats, els llocs de pas dels materials a manipular.

Manejament de càrregues sense mitjans mecànics Per a l’hissat manual de càrregues la totalitat del personal d’obra haurà rebut la formació bàsica necessària, comprometent-se a seguir els següents passos: 1er.- Apropar-se el més possible a la càrrega. 2on.- Assentar els peus fermament. 3er.- Ajupir-se doblegant els genolls. 4art.- Mantenir l’esquena dreta. 5è.- Subjectar l’objecte fermament. 6è.- L’esforç d’aixecar l’han de realitzar els músculs de les cames. 7è.- Durant el transport, la càrrega haurà de romandre el més a prop possible del cos. 8è.- Per al manejament de peces llargues per una sola persona s’actuarà segons els següents

criteris preventius: a) Durà la càrrega inclinada per un dels seus extrems, fins l’altura de l’espatlla. b) Avançarà desplaçant les mans al llarg de l’objecte, fins arribar al centre de gravetat de

la càrrega. c) Es col·locarà la càrrega en equilibri sobre l’espatlla. d) Durant el transport, mantindrà la càrrega en posició inclinada, amb l’extrem davanter

aixecat. 9è.- És obligatòria la inspecció visual de l’objecte pesat a aixecar, per a eliminar arestes

afilades. 10è.- Està prohibit aixecar més de 50 kg de forma individual. El valor límit de 30 Kg per homes,

pot superar-se puntualment a 50 Kg quan es tracti de descarregar un material per a col·locar-lo sobre un mitjà mecànic de manutenció. En el cas de tractar-se de dones, es redueixen aquests valors a 15 i 25 Kg respectivament.

11è.- És obligatori la utilització d’un codi de senyals quan s’ha d’aixecar un objecte entre uns quants, per a suportar l’esforç al mateix temps. Pot ser qualsevol sistema a condició que sigui conegut o convingut per l’equip.



9

13. MITJANS AUXILIARS D'UTILITAT PREVENTIVA (MAUP)

Als efectes del present Estudi de Seguretat i Salut, tindran la consideració de MAUP, tot Mitjà Auxiliar dotat de Protecció, Resguard, Dispositiu de Seguretat, Operació seqüencial, Seguretat positiva o Sistema de Protecció Col·lectiva, que originàriament ve integrat, de fàbrica, en l’equip, màquina o sistema, de forma solidària i indissociable, de tal manera que s’interposi, o apantalli els riscos d’abast o simultaneïtat de l’energia fora de control, i els treballadors, personal aliè a l’obra i/o materials, màquines, equips o ferramentes pròximes a la seva àrea d’influència, anul·lant o reduint les conseqüències d’accident. La seva operativitat resta garantida pel fabricant o distribuïdor de cadascun dels components, en les condicions d’utilització i manteniment per ell prescrites. El contractista resta obligat a la seva adequada elecció, seguiment i control d’ús.

14. SISTEMES DE PROTECCIÓ COL·LECTIVA (SPC)

Als efectes del present Estudi de Seguretat i Salut, tindran la consideració de Sistemes de Protecció Col·lectiva, el conjunt d’elements associats, incorporats al sistema constructiu, de forma provisional i adaptada a l’absència de protecció integrada de major eficàcia (MAUP), destinats a apantallar o condonar la possibilitat de coincidència temporal de qualsevol tipus d’energia fora de control, present en l’ambient laboral, amb els treballadors, personal aliè a l’obra i/o materials, màquines, equips o ferramentes pròximes a la seva àrea d’influència, anul·lant o reduint les conseqüències d’accident. La seva operativitat garanteix la integritat de les persones o objectes protegits, sense necessitat d’una participació per a assegurar la seva eficàcia. Aquest últim aspecte és el que estableix la seva diferència amb un Equip de Protecció Individual (EPI). En absència d’homologació o certificació d’eficàcia preventiva del conjunt d’aquests Sistemes instal·lats, el contractista fixarà en el seu Pla de Seguretat i Salut, referència i relació dels Protocols d’Assaig, Certificats o Homologacions adoptades i/o requerits als instal·ladors, fabricants i/o proveïdors, per al conjunt dels esmentats Sistemes de Protecció Col·lectiva. Els SPC més rellevants previstos per a l’execució del present projecte són els indicats en l’annex d’aquesta memòria que contindrà les fitxes amb RISC-AVALUACIÓ-MESURES

15. CONDICIONS DELS EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL (EPI)

Als efectes del present Estudi de Seguretat i Salut, tindran la consideració d’Equips de Protecció Individual, aquelles peces de treball que actuen a mode de coberta o pantalla portàtil, individualitzada per a cada usuari, destinats a reduir les conseqüències derivades del contacte de la zona del cos protegida, amb una energia fora de control, d’intensitat inferior a la previsible resistència física de l’EPI. La seva utilització haurà de quedar restringida a l’absència de garanties preventives adequades, per inexistència de MAUP, o en el seu defecte SPC d’eficàcia equivalent. Tots els equips de protecció individual estaran degudament certificats, segons normes harmonitzades CE. Sempre de conformitat als R.D. 1407/92, R.D.159/95 i R.D. 773/97. El Contractista Principal portarà un control documental del seu lliurament individualitzat al personal (propi o subcontractat), amb el corresponent avís de recepció signat pel beneficiari.

En els casos en què no existeixin normes d’homologació oficial, els equips de protecció individual seran normalitzats pel constructor, per al seu ús en aquesta obra, triats d’entre els que existeixin en el mercat i que reuneixin una qualitat adequada a les respectives prestacions. Per aquesta normalització interna s’haurà de comptar amb el vist-i-plau del tècnic que supervisa el compliment del Pla de Seguretat i Salut per part de la Direcció d’Obra o Direcció Facultativa/Direcció d’Execució. Al magatzem d’obra hi haurà permanentment una reserva d’aquests equips de protecció, de manera que pugui garantir el subministrament a tot el personal sense que se’n produeixi, raonablement, la seva carència. En aquesta previsió cal tenir en compte la rotació del personal, la vida útil dels equips i la data de caducitat, la necessitat de facilitar-los a les visites d’obra, etc. Els EPI més rellevants, previstos per a l’execució material del present projecte són els indicats en l’annex d’aquesta memòria que contindrà les fitxes amb RISC-AVALUACIÓ-MESURES

16. RECURSOS PREVENTIUS

La legislació que s’ha de complir respecte a la presència de recursos preventius a les obres de construcció està contemplada a la llei 54/2003. D’acord amb aquesta llei, la presència dels recursos preventius a les obres de construcció serà preceptiva en els següents casos:

e) Quan els riscos es puguin veure agreujats o modificats en el desenvolupament del procés o l’activitat, per la concurrència d’operacions diverses que es desenvolupen successivament o simultàniament i que facin precís el control de la correcta aplicació dels mètodes de treball. La presència de recursos preventius de cada contractista serà necessari quan, durant l’obra, es desenvolupin treballs amb riscos especials, com es defineixen en el real decret 1627/97.

f) Quan es realitzin activitats o processos que reglamentàriament es considerin perillosos o amb riscos especials.

g) Quan la necessitat d’aquesta presència sigui requerida per la Inspecció de Treball i Seguretat Social, si les circumstàncies del cas ho exigissin degut a les condicions de treball detectades.

Quan a les obres de construcció coexisteixen contractistes i subcontractistes que, de forma successiva o simultània, puguin constituir un risc especial per interferència d’activitats, la presència dels ''Recursos preventius'' és, en aquests casos, necessària. Els recursos preventius són necessaris quan es desenvolupin treballs amb riscos especials, definits a l’annex II del RD 1627/97:

1. Treballs amb riscos especialment greus d’enterrament, enfonsament o caiguda d’altura, per

les particulars característiques de l’activitat desenvolupada, els procediments aplicats, o l’entorn del lloc de treball.

2. Treballs en els quals l’exposició a agents químics o biològics suposi un risc d’especial gravetat, o pels que la vigilància específica de la salut dels treballadors sigui legalment exigible.

3. Treballs amb exposició a radiacions ionitzants pels que la normativa específica obliga a la delimitació de zones controlades o vigilades.

4. Treballs a la proximitat de línies elèctriques d’alta tensió.



10

5. Treballs que exposin a risc d’ofegament per immersió. 6. Obres d’excavació de túnels, pous i altres treballs que suposin moviments de terra

subterranis. 7. Treballs realitzats en immersió amb equip subaquàtic. 8. Treballs realitzats en caixons d’aire comprimit. 9. Treballs que impliquin l’ús d’explosius. 10. Treballs que requereixin muntar o desmuntar elements prefabricats pesats.

17. SENYALITZACIÓ I ABALISAMENT

Quant a la senyalització de l’obra, és necessari distingir entre la que es refereix a la que demanda de l’atenció per part dels treballadors i aquella que correspon al tràfic exterior afectat per l’obra. En el primer cas són d’aplicació les prescripcions establertes per el Reial Decret 485/1997, de 14 d’abril. La senyalització i el abalisament de tràfic vénen regulats, entre altra normativa, per la Norma 8.3-I.C. de la Direcció General de Carreteres i no és objecte de l’Estudi de Seguretat i Salut. Aquesta distinció no exclou la possible complementació de la senyalització de tràfic durant l’obra quan aquesta mateixa es faci exigible per a la seguretat dels treballadors que treballin a la immediació d’aquest tràfic. S’ha de tenir en compte que la senyalització per si mateixa no elimina els riscos, malgrat això la seva observació quan és l’apropiada i està ben col·locada, fa que l’individu adopti conductes segures. No és suficient amb col·locar un plafó a les entrades de les obres, si després en la pròpia obra no se senyalitza l’obligatorietat d’utilitzar cinturó de seguretat al col·locar les mires per a realitzar el tancament de façana. La senyalització abundant no garanteix una bona senyalització, ja que el treballador acaba fent cas omís de qualsevol tipus de senyal. El R.D.485/97 estableix que la senyalització de seguretat i salut en el treball haurà d’utilitzar-se sempre que l’anàlisi dels riscos existents, les situacions d’emergència previsibles i les mesures preventives adoptades, posin de manifest la necessitat de:

• Cridar l’atenció dels treballadors sobre l’existència de determinats riscos, prohibicions o obligacions.

• Alertar als treballadors quan es produeixi una determinada situació d’emergència que requereixi mesures urgents de protecció o evacuació.

• Facilitar als treballadors la localització i identificació de determinats mitjans o instal·lacions de protecció, evacuació, emergència o primers auxilis.

• Orientar o guiar als treballadors que realitzin determinades maniobres perilloses. La senyalització no haurà de considerar-se una mesura substitutiva de les mesures tècniques i organitzatives de protecció col·lectiva i haurà d’utilitzar-se quan, mitjançant aquestes últimes, no hagi estat possible eliminar els riscos o reduir-los suficientment. Tampoc haurà de considerar-se una mesura substitutiva de la formació i informació dels treballadors en matèria de seguretat i salut en el treball. Així mateix, segons s’estableix en el R.D. 1627/97, s’haurà de complir que:

11. Les vies i sortides específiques d’emergència hauran de senyalitzar-se conforme al R.D. 485/97, tenint en compte que aquesta senyalització haurà de fixar-se en els llocs adequats i tenir la resistència suficient.

12. Els dispositius no automàtics de lluita contra incendis hauran d’estar senyalitzats conforme al R.D. 485/97, tenint en compte que aquesta senyalització haurà de fixar-se en els llocs

adequats i tenir la resistència suficient. 13. El color utilitzat per a la il·luminació artificial no podrà alterar o influir en la percepció de les

senyals o panells de senyalització. 14. Les portes transparents hauran de tenir una senyalització a l’altura de la vista. 15. Quan existeixin línies d’estesa elèctrica àrees, en el cas que vehicles l’obra haguessin de

circular sota l’estesa elèctrica s’utilitzarà una senyalització d’advertència. La implantació de la senyalització i abalisament s’ha de definir en els plànols de l’Estudi de Seguretat i Salut i s’ha de tenir en compte en les fitxes d’activitats, al menys respecte els riscos que no s’hagin pogut eliminar.

18. CONDICIONS D'ACCÉS I AFECTACIONS DE LA VIA PÚBL ICA

En el PLA DE SEGURETAT I SALUT el Contractista definirà les desviacions i passos provisionals per a vehicles i vianants, els circuits i trams de senyalització, la senyalització, les mesures de protecció i detecció, els paviments provisionals, les modificacions que comporti la implantació de l’obra i la seva execució, diferenciant, si és cas, les diferents fases d’execució. A aquests efectes, es tindrà en compte el que determina la Normativa per a la informació i senyalització d’obres al municipi i la Instrucció Municipal sobre la instal·lació d’elements urbans a l’espai públic de la ciutat que correspongui. Quan correspongui, d’acord amb les previsions d’execució de les obres, es diferenciarà amb claredat i per cadascuna de les distintes fases de l’obra, els àmbits de treball i els àmbits destinats a la circulació de vehicles i vianants, d’accés a edificis i guals, etc.., i es definiran les mesures de senyalització i protecció que corresponguin a cadascuna de les fases. És obligatori comunicar l’inici, l’extensió, la naturalesa dels treballs i les modificacions de la circulació de vehicles provocades per les obres, a Via Pública correspongui. Quan calgui prohibir l’estacionament en zones on habitualment és permès, es col·locarà el cartell de “SENYALITZACIÓ EXCEPCIONAL” (1050 X 600 mm), amb 10 dies d’antelació a l’inici dels treballs, tot comunicant-ho a la Guàrdia Municipal o l’Autoritat que correspongui. En la desviació o estrenyiment de passos per a vianants es col·locarà la senyalització corresponent. No es podrà començar l’execució de les obres sense haver procedit a la implantació dels elements de senyalització i protecció que corresponguin, definits al PLA DE SEGURETAT aprovat. El contractista de l’obra serà responsable del manteniment de la senyalització i elements de protecció implantats. Els accessos de vianants i vehicles, estaran clarament definits, senyalitzats i separats

18.1. Normes de Policia

•••• Control d’accessos Una vegada establerta la delimitació del perímetre de l’obra, conformats els tancaments i accessos per els vianants i de vehicles, el contractista amb la col·laboració del seu servei de prevenció definirà, dins del Pla de Seguretat i Salut, el procés per al control d’entrada i sortida de



11

vehicles en general (inclosa la maquinària com grues mòbils, retroexcavadores) i de personal de manera que garanteixi l’accés únicament a persones autoritzades. Quan la delimitació de l’obra no es pugui portar a terme, per les pròpies circumstàncies de l’obra, el contractista, al menys haurà de garantir, l’accés controlat a les instal·lacions d’ús comú de l’obra, i haurà d’assegurar que les entrades a l’obra estiguin senyalitzades, i que quedin tancades les zones que puguin presentar riscos •••• Coordinació d’interferències i seguretat a peu d’obra El contractista, quan sigui necessari, donat el volum d’obra, el valor dels materials emmagatzemats i altres circumstàncies que així ho aconsellin, definirà un procés per garantir l’accés controlat a les instal·lacions que suposin risc personal i/o comú per a l’obra i l’intrusisme a l’interior de l’obra en tallers, magatzems, vestuaris i d’altres instal·lacions d’ús comú o particular.

18.2. Àmbit d'ocupació de la via pública

•••• Ocupació del tancament de l’obra

S’entén per àmbit d’ocupació el realment ocupat, incloent tanques, elements de protecció, baranes, bastides, contenidors, casetes, etc. En el PLA DE SEGURETAT I SALUT EN EL TREBALL s’especificarà la delimitació de l’àmbit d’ocupació de l’obra i es diferenciarà clarament si aquest canvia en les diferents fases de l’obra. L’àmbit o els àmbits d’ocupació quedaran clarament dibuixats en plànols per fases i interrelacionats amb el procés constructiu. L’amplada màxima a ocupar serà proporcional a l’amplada de la vorera. L’espai lliure per a pas de vianants no serà inferior a un terç (1/3) de l’amplada de la vorera existent. En cap cas es podrà ocupar una amplada superior a tres (3) metres mesurats des de la línia de façana, ni més de dos terços (2/3) de l’amplada de la vorera, si no queda al menys una franja d’amplada mínima d’un metre i quaranta centímetres (1,40 m) per a pas de vianants. Quan, per l’amplada de la vorera, no sigui possible deixar un pas per a vianants d’un metre i quaranta centímetres (1,40 m) es permetrà, durant l’execució dels treballs a planta baixa, la col·locació de tanques amb un sortint màxim de seixanta centímetres (60 cm) deixant un pas mínim per a vianants d’un metre (1 m). Per a l’enderrocament de les plantes superiors a la planta baixa, es col·locarà una tanca a la línia de façana i es farà una protecció volada per la retenció d’objectes despresos de les cotes superiors. Si la vorera és inferior a un metre seixanta centímetres (1,60 cm) durant els treballs a la planta baixa, el pas per a vianants d’un metre (1 m) d’amplada podrà ocupar part de la calçada en la mesura que calgui. En aquest cas, s’haurà de delimitar i protegir amb tanques l’àmbit del pas de vianants. •••• Situació de casetes i contenidors.

S’indicaran en el PLA DE SEGURETAT I SALUT les àrees previstes per aquest fi. − Les casetes, contenidors, tallers provisionals i aparcament de vehicles d’obra, se situaran

en una zona propera a l’obra que permeti aplicar els següents criteris: − Preferentment, a la vorera, deixant un pas mínim d’un metre i quaranta

centímetres (1,40 m) per a pas de vianants per la vorera. − A la vorera, deixant un pas mínim d’un metre i quaranta centímetres (1,40 m) per a

pas de vianants per la zona d’aparcament de la calçada sense envair cap carril de circulació.

− Si no hi ha prou espai a la vorera, es col·locaran a la zona d’aparcament de la calçada procurant no envair cap carril de circulació i deixant sempre com a mínim un metre (1m) per a pas de vianants a la vorera.

- Es protegirà el pas de vianants i es col·locarà la senyalització corresponent. • Situació de grues-torre i muntacàrregues

Només podran estar emplaçats a l’àmbit de l’obra. • Canvis de la Zona Ocupada

Qualsevol canvi en la zona ocupada que afecti l’àmbit de domini públic es considerarà una modificació del PLA DE SEGURETAT I SALUT EN EL TREBALL i s’haurà de documentar i tramitar d’acord amb el R.D. 1627/97.

18.3. Tancaments de l'obra que afecten l'àmbit públ ic

• Tanques

Situació Delimitaran el perímetre de l’àmbit de l’obra o, en ordenació entre mitgeres, tancaran el front de l’obra o solar i els laterals de la part de vorera ocupada.

Tipus de tanques Es formaran amb tanca tipus “rivisa”. Les empreses promotores podran presentar a l’Ajuntament per a la seva homologació, si s’escau, el seu propi model de tanca per tal d’emprar-lo en totes les obres que facin. Les tanques metàl·liques de 200 x 100 cm només s’admeten per a proteccions provisionals en operacions de càrrega, desviacions momentànies de trànsit o similars. En cap cas s’admet com a tanca el simple abalisat amb cinta de PVC, malla electrosoldada de ferrallista, xarxa tipus tenis de polipropilè (habitualment de color taronja), o elements tradicionals de delimitacions provisionals de zones de risc.

Complements Totes les tanques tindran abalisament lluminós i elements reflectants en tot el seu perímetre.

Manteniment El Contractista vetllarà pel correcte estat de la tanca, eliminant grafits, publicitat il·legal i qualsevol altre element que deteriori el seu estat original.

• Accés a l’obra

Portes Les tanques estaran dotades de portes d’accés



12

independent per a vehicles i per al personal de l’obra. No s’admet com a solució permanent d’accés la retirada parcial del tancament.

18.4. Operacions que afecten l'àmbit públic

• Entrades i sortides de vehicles i maquinària.

Vigilància Personal responsable de l’obra s’encarregarà de dirigir les operacions d’entrada i sortida, avisant els vianants a fi d’evitar accidents.

Aparcament Fora de l’àmbit del tancament de l’obra no podran estacionar-se vehicles ni maquinària de l’obra, excepte a la reserva de càrrega i descàrrega de l’obra quan existeixi zona d’aparcament a la calçada.

Camions en espera Si no hi ha espai suficient dins de l’àmbit del tancament de l’obra per acollir els camions en espera, caldrà preveure i habilitar un espai adequat a aquest fi fora de l’obra. El PLA DE SEGURETAT preveurà aquesta necessitat, d’acord amb la programació dels treballs i els mitjans de càrrega, descàrrega i transport interior de l’obra.

• Càrrega i descàrrega Les operacions de càrrega i descàrrega s’executaran dintre l’àmbit del tancament de l’obra. Quan això no sigui possible, s’estacionarà el vehicle en el punt més proper a la tanca de l’obra, es desviaran els vianants fora de l’àmbit d’actuació, s’ampliarà el perímetre tancat de l’obra i es prendran les següents mesures: − S’habilitarà un pas per als vianants. Es deixarà un pas mínim d’un metre i quaranta

centímetres (1,40 m) d’ample per a la vorera o per a la zona d’aparcament de la calçada, sense envair cap carril de circulació. Si no és suficient i/o si cal envair el carril de circulació que correspongui i contactar prèviament amb la Guàrdia Urbana.

− Es protegirà el pas de vianants amb tanques metàl·liques de 200 x 100 cm, delimitant el camí pels dos costats i es col·locarà la senyalització que correspongui.

− La separació entre les tanques metàl·liques i l’àmbit d’operacions o el vehicle, formarà una franja de protecció l’amplada de la qual dependrà del tipus de productes a carregar o descarregar i que establirà el Cap d’Obra prèvia consulta al Coordinador de Seguretat de l’obra.

− Acabades les operacions de càrrega i descàrrega, es retiraran les tanques metàl·liques es netejarà el paviment.

− Es controlarà la descàrrega dels camions formigonera a fi d’evitar abocaments sobre la calçada.

• Descàrrega, apilament i evacuació de terres i runa

Descàrrega La descàrrega de runa des dels diferents nivells de l’obra,

aprofitant la força de la gravetat, serà per canonades (cotes

superiors) o mecànicament (cotes sota rasant), fins els contenidors o tremuges, que hauran de ser cobertes amb lones o plàstics opacs a fi d’evitar pols. Les canonades o cintes d’elevació i transport de material es col·locaran sempre per l’interior del recinte de l’obra.

Apilament. No es poden acumular terres, runa i deixalles en l’àmbit de domini públic, excepte si és per a un termini curt i si s’ha obtingut un permís especial de l’Ajuntament, i sempre s’ha de dipositar en tremuges o en contenidors homologats. Si no es disposa d’aquesta autorització ni d’espais adequats, les terres es carregaran directament sobre camions per a la seva evacuació immediata. A manca d’espai per a col·locar els contenidors en l’àmbit del tancament de l’obra, es col·locaran sobre la vorera en el punt més proper a la tanca, deixant un pas per als vianants d’un metre i quaranta centímetres (1,40 m) d’amplada com a mínim. S’evitarà que hi hagi productes que sobresurtin del contenidor. Es netejarà diàriament la zona afectada i després de retirat el contenidor. Els contenidors, quan no s’utilitzin, hauran de ser retirats.

Evacuació Si la runa es carrega sobre camions, aquests hauran de portar la caixa tapada amb una lona o un plàstic opac a fi d’evitar la producció de pols, i el seu transport ho serà a un abocador autoritzat. El mateix es farà en els transports dels contenidors.

18.5. Neteja i incidència sobre l'ambient que afect en l'àmbit públic

• Neteja Els contractistes netejaran i regaran diàriament l’espai públic afectat per l’activitat de l’obra i especialment després d’haver efectuat càrregues i descàrregues o operacions productores de pols o deixalles. Es vigilarà especialment l’emissió de partícules sòlides (pols, ciment, etc.). Caldrà prendre les mesures pertinents per evitar les roderes de fang sobre la xarxa viària a la sortida dels camions de l’obra. A tal fi, es disposarà, abans de la sortida del tancament de l’obra, una solera de formigó o planxes de „relliga“ de 2 x 1 m, com a mínim, sobre la qual s’aturaran els camions i es netejaran per reg amb mànega cada parella de rodes. Està prohibit efectuar la neteja de formigoneres al clavegueram públic. • Sorolls. Horari de treball Les obres es realitzaran entre les 8,00 i les 20,00 hores dels dies feiners.



13

Fora d’aquest horari, només es permet realitzar activitats que no produeixin sorolls més enllà d’allò que estableixen les OCAF. Les obres realitzades fora d’aquest horari hauran de ser específicament autoritzades per l’Ajuntament. Excepcionalment i amb l’objecte de minimitzar les molèsties que determinades operacions poden produir sobre l’àmbit públic i la circulació o per motius de seguretat, l’Ajuntament podrà obligar que alguns treballs s’executin en dies no feiners o en un horari específic. • Pols Es regaran les pistes de circulació de vehicles. Es regaran els elements a enderrocar, la runa i tots els materials que puguin produir pols. En el tall de peces amb disc s’hi afegirà aigua. Les sitges de ciment estaran dotades de filtre.

18.6. Residus que afecten a l'àmbit públic

El contractista, dins del Pla de Seguretat i Salut, definirà amb la col·laboració del seu servei de prevenció, els procediments de treball per a l’emmagatzematge i retirada de cadascun dels diferents tipus de residus que es puguin generar a l’obra. El contractista haurà de donar les oportunes instruccions als treballadors i subcontractistes, comprovant que ho comprenen i ho compleixen.

18.7. Circulació de vehicles i vianants que afecten l'àmbit públic

• Senyalització i protecció Si el pla d’implantació de l’obra comporta la desviació del trànsit rodat o la reducció de vials de circulació, s’aplicaran les mesures definides a la Norma de Senyalització d’Obres 8.3- Està prohibida la col·locació de senyals no autoritzades pels Serveis Municipals. • Dimensions mínimes d’itineraris i passos per a vianants Es respectaran les següents dimensions mínimes: − En cas de restricció de la vorera, l’amplada de pas per a vianants no serà inferior a un terç

(1/3) de l’amplada de la vorera existent. − L’amplada mínima d’itineraris o de passos per a vianants serà d’un metre i quaranta

centímetres (1,40 m). • Elements de protecció

Pas vianants Tots els passos de vianants que s’hagin d’habilitar es protegiran, pels dos costats, amb tanques o baranes resistents, ancorades o enganxades a terra, d’una alçada mínima d’un metre (1 m) amb travesser intermedi i entornpeus de vint centímetres (0,20 m) a la base. L’alçada de la passarel·la no sobrepassarà els

quinze centímetres (0,15 m). Els elements que formin les tanques o baranes seran preferentment continus. Si són calats, les separacions mínimes no podran ser superiors a quinze centímetres (015 m).

Forats i rases Si els vianants han de passar per sobre els forats o les rases, es col·locaran xapes metàl·liques fixades, de resistència suficient, totalment planes i sense ressalts. Si els forats o les rases han de ser evitats, les baranes o tanques de protecció del pas es col·locaran a 45º en el sentit de la marxa.

• Enllumenat i abalisament lluminós Els senyals i els elements d’abalisament aniran degudament il·luminats encara que hi hagi enllumenat públic. S’utilitzarà pintura i material reflectant o fotoluminiscent, tant per a la senyalització vertical i horitzontal, com per als elements d’abalisament. Els itineraris i passos de vianants estaran convenientment il·luminats al llarg de tot el tram (intensitat mínima 20 lux). Les bastides de paraments verticals que ocupin vorera o calçada tindran abalisament lluminós i elements reflectants a totes les potes en tot el seu perímetre exterior. La delimitació d’itineraris o passos per a vianants formada amb tanques metàl·liques de 200 x 100 cm, tindran abalisament lluminós en tot el seu perímetre. • Abalisament i defensa Els elements d’abalisament i defensa a emprar per passos per a vehicles seran els designats com tipus TB, TL i TD a la Norma de carreteres 8.3 – IC. amb el següent criteri d’ubicació d’elements d’abalisament i defensa: h) En la delimitació de la vora del carril de circulació de vehicles contigu al tancament de l’obra. i) En la delimitació de vores de passos provisionals de circulació de vehicles contigus a passos

provisionals per a vianants. j) Per impedir la circulació de vehicles per una part d’un carril, per tot un carril o per diversos

carrils, en estrenyiments de pas i/o disminució del número de carrils. k) En la delimitació de vores en la desviació de carrils en el sentit de circulació, per salvar

l’obstacle de les obres. l) En la delimitació de vores de nous carrils de circulació per a passos provisionals o per a

establir una nova ordenació de la circulació, diferent de la que hi havia abans de les obres. Es col·locaran elements de defensa TD – 1 quan, en vies d’alta densitat de circulació, en vies ràpides, en corbes pronunciades, etc.., la possible desviació d’un vehicle de l’itinerari assenyalat pugui produir accidents a vianants o a treballadors (desplaçament o enderroc del tancament de l’obra o de baranes de protecció de pas de vianants, xoc contra objectes rígids, bolcar el vehicle per l’existència de desnivells, etc..,). Quan l’espai disponible sigui mínim, s’admetrà la col·locació d’elements de defensa TD – 2.



14

• Paviments provisionals El paviment serà dur, no lliscant i sense regruixos diferents dels propis del gravat de les peces. Si és de terres, tindrà una compactació del 90% PM (Próctor Modificat). Si cal ampliar la vorera per a pas de vianants per la calçada, es col·locarà un entarimat sobre la part ocupada de la calçada formant un pla horitzontal amb la vorera i una barana fixa de protecció. • Accessibilitat de persones amb mobilitat reduïda Si la via o vies de l’entorn de l’obra estan adaptades d’acord amb el que disposa el Decret 135/1995 de 24 de març, i no hi ha itinerari alternatiu, els passos o itineraris provisionals compliran les següents condicions mínimes: − Alçada lliure d’obstacles de 2,10 m. − En els canvis de direcció, l’amplada mínima de pas haurà de permetre inscriure un cercle

d’1,5 m de diàmetre. − No podran haver-hi escales ni graons aïllats. − El pendent longitudinal serà com a màxim del 8% i el pendent transversal del 2%. − El paviment serà dur, no lliscant i sense regruixos diferents als propis del gravat de peces.

Si és de terres tindrà una compactació del 90% PM (Próctor Modificat). − Els guals tindran una amplada mínima d’un metre i vint centímetres (1,20 m) i un pendent

màxim del 12%. Si hi ha itinerari alternatiu, s’indicarà, en els punts de desviació cap a l’itinerari alternatiu, col·locant un senyal tipus D amb el símbol internacional d’accessibilitat I una fletxa de senyalització. • Manteniment La senyalització i els elements d’abalisament es fixaran de tal manera que impedeixi el seu desplaçament i dificulti la seva subtracció. La senyalització, l’abalisament, els paviments, l’enllumenat i totes les proteccions dels itineraris, desviacions i passos per a vehicles i vianants es conservaran en perfecte estat durant la seva vigència, evitant la pèrdua de condicions perceptives o de seguretat. Els passos i itineraris es mantindran nets. • Retirada de senyalització i abalisament Acabada l’obra es retiraran tots els senyals, elements, dispositius i abalisament implantats. El termini màxim per a l’execució d’aquestes operacions serà d’una setmana, un cop acabada l’obra o la part d’obra que exigís la seva implantació.

18.8. Protecció i trasllat d'elements emplaçats a l a via pública

• Arbres i jardins

Al PLA DE SEGURETAT s’assenyalaran tots els elements vegetals i l’arbrat existent a la via pública que estiguin a la zona de les obres i al seu llindar. L’Entitat Municipal responsable de Parcs i Jardins emetrà un informe previ preceptiu. Mentre durin les obres es protegirà l’arbrat, els jardins i les espècies vegetals que puguin quedar afectades, deixant al seu voltant una franja d’un (1) metre de zona no ocupada. El contractista vetllarà, perquè els escossells i les zones enjardinades estiguin sempre lliures d’elements estranys, deixalles, escombraries i runa. S’hauran de regar periòdicament, sempre que això no es pugui fer normalment des de l’exterior de la zona d’obres. Els escossells que quedin inclosos dins l’àmbit d'estrenyiment de pas per a vianants s’hauran de tapar de manera que la superfície sigui contínua i sense ressalts. • Parades d’autobús, quioscos, bústies A causa de la implantació del tancament de l’obra, ja sigui, perquè queden al seu interior o per quedar en zona de pas restringit, caldrà preveure el trasllat provisional de parades d’autobús, quioscos, bústies de Correus o elements similars emplaçats a l’espai públic. En aquest cas, caldrà indicar-ho en el PLA DE SEGURETAT, preveure el seu emplaçament durant el temps que durin les obres i contactar amb els serveis corresponents per tal de coordinar les operacions.

19. RISCOS DE DANYS A TERCERS I MESURES DE PROTECCIÓ

19.1. Riscos de danys a tercers

Els riscs que durant les successives fases d'execució de l'obra podrien afectar persones o objectes annexos que en depenguin són els següents: − Caiguda al mateix nivell. − Atropellaments. − Col·lisions amb obstacles a la vorera. − Caiguda d'objectes.

19.2. Mesures de protecció a tercers

Es consideraran les següents mesures de protecció per a cobrir el risc de les persones que transiten pels voltants de l'obra: 16. Muntatge de tanca metàl·lica a base d'elements prefabricats de 2 m. d'alçada,

separant el perímetre de l'obra, de les zones de trànsit exterior. 17. Per a la protecció de persones i vehicles que transitin pels carrers limítrofs, s’instal·larà un

passadís d’estructura consistent en l’assenyalament, que haurà de ser òptic i lluminós a la nit, per a indicar el gàlib de les proteccions al tràfic rodat. Ocasionalment es podrà instal·lar en el perímetre de la façana una marquesina en voladís de material resistent.

18. Si fos necessari ocupar la vorera durant l’aplec de materials a l’obra, mentre duri la maniobra de descàrrega, es canalitzarà el trànsit de vianants per l’interior del passadís de vianants i el de vehicles fora de les zones d’afectació de la maniobra, amb protecció a base de reixes metàl·liques de separació d’àrees i es col·locaran llums de gàlib nocturns i senyals de trànsit



15

que avisin als vehicles de la situació de perill. 19. En funció del nivell d’intromissió de tercers a l’obra, es pot considerar la conveniència de

contractar un servei de control d’accessos a l'obra, a càrrec d’un Servei de Vigilància patrimonial, expressament per a aquesta funció.

20. PREVENCIÓ DE RISCOS CATASTRÒFICS

Els principals riscos catastròfics considerats com remotament previsibles per aquesta obra són: − Incendi, explosió i/o deflagració. − Inundació. − Col·lapse estructural per maniobres fallides. − Atemptat patrimonial contra la Propietat i/o contractistes. − Enfosament de càrregues o aparells d’elevació. Per a cobrir las eventualitats pertinents, el Contractista redactarà i inclourà com annex al seu Pla de Seguretat i Salut un „Pla d’Emergència Interior“, cobrin les següents mesures mínimes: 1.- Ordre i neteja general. 2.- Accessos i vies de circulació interna de l'obra. 3.- Ubicació d'extintors i d’altres agents extintors. 4.- Nomenament i formació de la Brigada de Primera Intervenció. 5.- Punts de trobada. 6.- Assistència Primers Auxilis.

21. PREVISIONS DE SEGURETAT PELS TREBALLS POSTERIOR S

Previsions i informacions útils per efectuar al seu dia, en les degudes condicions de seguretat i salut, els previsibles treballs posteriors (manteniment) segons art. 5.6 RD.1627/97

22. ANNEX: FITXES D'ACTIVITATS-RISC-AVALUACIÓ-MESUR ES G01 ENDERROCS G01.G03 ENDERROCS O ARRENCADA D'ELEMENTS ENDERROCS PER MITJANS MANUALS I MECÀNICS D'ELEMENTS SUPERFICIALS (MOBILIARI URBÀ, DIVISÒRIES, SENYALITZACIÓ, PROTECCIONS VIÀRIES, LLUMINÀRIES...)

Avaluació de riscos Id Risc P G A 2 CAIGUDA DE PERSONES AL MATEIX NIVELL 2 1 2 Situació: ITINERARIS OBRA

APLECS DE MATERIAL SUPERFÍCIES IRREGULARS DE TREBALL

4 CAIGUDA D'OBJECTES PER MANIPULACIÓ O DE MATERIALS TRANSPORTATS 2 2 3 Situació: MANIPULACIÓ I TRANSPORT DE MATERIALS ENDERROCATS 9 COPS AMB OBJECTES O EINES (TALLS) 3 1 3 Situació: MANIPULACIÓ D'EINES 10 PROJECCIÓ DE FRAGMENTS O PARTÍCULES 2 2 3 Situació: INEXISTÈNCIA DE ZONES DE SEGURETAT

ÚS DEL MARTELL PNEUMÀTIC

13 SOBREESFORÇOS 2 2 3 Situació: ELEVACIÓ I CARRETEIG DE MATERIAL, I ENDERROCS 14 EXPOSICIÓ A CONDICIONS AMBIENTALS EXTREMES 1 2 2 Situació: TREBALLS A L'EXTERIOR

16 EXPOSICIÓ A CONTACTES ELÈCTRICS 1 3 3 Situació: INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES EXISTENTS 17 INHALACIÓ O INGESTIÓ DE SUBSTANCIES NOCIVES 2 1 2 Situació: POLS I PARTÍCULES GENERADES ALS ENDERROCS 25 ATROPELLAMENTS O COPS AMB VEHICLES 3 2 4 Situació: ITINERARIS DE VEHICLES PROPIS DE L'OBRA I TRANSPORT 26 EXPOSICIÓ A SOROLLS 3 1 3 Situació: MAQUINÀRIA ENDERROCS: MARTELL, COMPRESSOR 27 EXPOSICIÓ A VIBRACIONS 2 1 2 Situació: CABINA MÀQUINES

MARTELL PNEUMÀTIC

P: Probabilitat (1,2,3) / G: Gravetat (1,2,3) / A: Avaluació (1,2,3,4,5) MESURES PREVENTIVES Codi Descripció Riscos I0000002 Planificar els treballs per a mantenir el màxim de temps possible les proteccions 2 I0000003 Itineraris preestablerts i abalisats per al personal 2 I0000004 Revisió i manteniment periòdic de SPC 2 I0000013 Ordre i neteja 17 I0000026 Planificació de recorreguts i maniobres per a màquines i camions 4 I0000027 Elecció dels mitjans auxiliars de manteniment 4 I0000028 Impedir l'accés de personal dins del radi d'acció de càrregues suspeses 4 I0000029 No balancejar les càrregues suspeses 4 I0000031 Per a la manipulació de materials voluminosos i/o pesats, sol·licitar un procediment de

treball específic 4

I0000038 Substituir lo manual per lo mecànic 9 /10 I0000039 Planificació de compra i programa de manteniment d'eines 9 I0000040 Formació de l'operari en l'ús i manteniment d'eines 9 /13 I0000044 Evitar processos de tallat de materials a l'obra 10 I0000055 Elecció dels equips de manteniment 13 I0000056 Paletització i eines ergonòmiques 13 I0000058 Adaptar la feina a les característiques individuals de la persona que la realitza 13 I0000060 Suspensió de les feines en condicions extremes 14 I0000061 Rotació dels llocs de treball 14 /27 I0000062 Planificar els treballs per a realitzar-los en zones protegides 26 I0000063 En cas de vent, apuntalament i fixació de tots els elements inestables 14 I0000068 Elecció i manteniment de les eines elèctriques 16 I0000070 Compliment del REBT pel que fa a equips de protecció 16 I0000073 Disposar de quadres elèctrics secundaris 16 I0000074 Reg de les zones de treball 17 I0000076 Reconeixement dels materials a enderrocar 17 I0000078 Evitar processos de divisió de material en sec 17 I0000103 Planificació de les àrees de treball 25 I0000104 Accessos i circulació independents per a personal i maquinària 25 I0000105 Anivellar la maquinària per a la realització de l'activitat 25 I0000106 El personal no ha de descansar al costat de màquines aturades 25 I0000107 Limitació de la velocitat dels vehicles 25 I0000108 Eliminar el soroll en origen 26 I0000110 Eliminar vibracions en origen 27 I0000154 Verificar nivell lumínic mínim (250 lux) a itineraris i llocs de treball 2 I0000155 Controlar la temperatura i velocitat del vent als llocs de treball 14 I0000156 Detecció xarxes instal·lacions encastades o soterrades 16 /17 I0000157 Control del nivell sonor amb sonòmetre portàtil 26 I0000161 Verificar que les connexions de les màquines es facin amb endolls reglamentaris 16

CÀRREGA I TRANSPORT DE TERRES O RUNES CÀRREGA MECÀNICA SOBRE CAMIÓ DE TERRES O RUNES PROCEDENTS D'EXCAVACIÓ I TRANSPORT A ABOCADOR

Avaluació de riscos Id Risc P G A 1 CAIGUDA DE PERSONES A DIFERENT NIVELL 1 3 3 Situació: ITINERARIS A OBRA



16

2 CAIGUDA DE PERSONES AL MATEIX NIVELL 1 2 2 Situació: ITINERARIS A OBRA

MANCA D’IL·LUMINACIÓ

6 TREPITJADES SOBRE OBJECTES 1 2 2 Situació: ITINERARIS A OBRA

ÀREA DE TREBALL MANCA D’IL·LUMINACIÓ

10 PROJECCIÓ DE FRAGMENTS O PARTÍCULES 2 2 3 Situació: MANTENIR AL PERSONAL ALLUNYAT DE LA MAQUINÀRIA 12 ATRAPAMENT PER BOLCADA DE MÀQUINES, TRACTORS O VEHICLES 1 3 3 Situació: RECORREGUTS SOBRE TERRENYS IRREGULARS 14 EXPOSICIÓ A CONDICIONS AMBIENTALS EXTREMES 1 2 2 Situació: TREBALLS A L'EXTERIOR 17 INHALACIÓ O INGESTIÓ DE SUBSTANCIES NOCIVES 2 1 2 Situació: TERRES POLSOSSES 25 ATROPELLAMENTS O COPS AMB VEHICLES 1 3 3 Situació: ITINERARIS A OBRA SOBRE TERRENYS IRREGULARS 26 EXPOSICIÓ A SOROLLS 2 1 2 Situació: MAQUINÀRIA DE CÀRREGA I TRANSPORT 27 EXPOSICIÓ A VIBRACIONS 2 1 2 Situació: MARTELL PNEUMÀTIC P: Probabilitat (1,2,3) / G: Gravetat (1,2,3) / A: Avaluació (1,2,3,4,5)

EQUIPS PROTECCIÓ INDIVIDUAL Codi UA Descripció Riscos H1411111 u Casc de seguretat per a ús normal, contra cops, de polietilè amb un pes màxim de

400 g, homologat segons UNE-EN 812 1 /2 /6 /10 /12 /14 /25 /26

H1421110 u Ulleres de seguretat antiimpactes estàndard, amb muntura universal, amb visor transparent i tractament contra l'entelament, homologades segons UNE-EN 167 i UNE-EN 168

10 /14

H1431101 u Protector auditiu de tap d'escuma, homologat segons UNE-EN 352-2 i UNE-EN 458 26 H1432012 u Protector auditiu d'auricular, acoblat al cap amb arnès i orelleres antisoroll,

homologat segons UNE-EN 352-1 i UNE-EN 458 14 /26

H144D205 u Filtre contra partícules, identificat amb banda de color blanc, homologat segons UNE-EN 143 i UNE-EN 12083

17

H1457520 u Parella de guants aïllants del fred i absorbents de les vibracions, de PVC sobre suport d'escuma de poliuretà, folrats interiorment amb teixit hidròfug reversible, amb maniguets fins a mig avantbraç, homologats segons UNE-EN 511 i UNE-EN 420

14

H145C002 u Parella de guants de protecció contra riscs mecànics comuns de construcció nivell 3, homologats segons UNE-EN 388 i UNE-EN 420

1 /2 /6

H1465275 u Parella de botes baixes de seguretat industrial per a treballs de construcció en general, resistents a la humitat, de pell rectificada, amb turmellera encoixinada, amb puntera metàl·lica, sola antilliscant, falca amortidora d'impactes al taló i sense plantilla metàl·lica, homologades segons UNE-EN ISO 20344, UNE-EN ISO 20345, UNE-EN ISO 20346 i UNE-EN ISO 20347

1 /2 /6 /10 /12 /14 /17 /25

H1474600 u Cinturó antivibració, ajustable i de teixit transpirable 27 H1481242 u Granota de treball per a construcció, de polièster i cotó (65%-35%), color beix,

trama 240, amb butxaques interiors, homologada segons UNE-EN 340 1 /2 /6 /10 /12 /14 /17 /25

H1485800 u Armilla reflectant amb tires reflectants a la cintura, al pit i a l'esquena, homologada segons UNE-EN 471

12

H1486241 u Casaca tipus enginyer, de polièster embuatada amb material aïllant, butxaques exteriors

14

H1487350 u Impermeable amb jaqueta, caputxa i pantalons, per a edificació, de PVC soldat de 0,3 mm de gruix, homologat segons UNE-EN 340

14

MITJANS AUXILIARS D'UTILITAT PREVENTIVA Codi UA Descripció Riscos HX11X021 u Passadís de protecció prefabricat metàl·lic amb sistema de seguretat amb tots els

requisits reglamentaris, de llargària 2,5 m, d'amplària 1,1 m, amb paviment de entramat de platines metàl·liques i rampes articulades, baranes metàl·liques reglamentàries, muntants de 2 m d'alçada, sostre de xapa d'acer de 3 mm de gruix

2

HX11X022 u Passadís de protecció prefabricat metàl·lic amb sistema de seguretat amb tots els requisits reglamentaris, de llargària 2,5 m, d'amplària 1,1 m, amb paviment de entramat de platines metàl·liques i rampes articulades, baranes metàl·liques reglamentàries

1

SISTEMES DE PROTECCIÓ COL·LECTIVA Codi UA Descripció Riscos H1522111 m Barana de protecció en el perímetre de la coronació d'excavacions, d'alçària 1 m,

amb travesser superior, travesser intermedi i muntants de tub metàl·lic de 2,3´´, sòcol de post de fusta, ancorada al terreny amb daus de formigó i amb el desmuntatge inclòs

1

H152U000 m Tanca d'advertència o abalisament d'1 m d'alçada amb malla de polietilè taronja, fixada a 1 m del perímetre del sostre amb suports d'acer allotjats amb forats al sostre

1 /2 /10 /12 /14 /25

H153A9F1 u Topall per a descàrrega de camions en excavacions, de 4 m d'amplada amb tauló de fusta i perfils IPN 100 clavat al terreny i amb el desmuntatge inclòs

12 /25

HBBAA005 u Senyal de prohibició, normalitzada amb pictograma negre sobre fons blanc, de forma circular amb cantells i banda transversal descendent d'esquerra a dreta a 45°, en color vermell, diàmetre 29 cm, amb cartell explicatiu rectangular, per ser vista fins 12 m, fixada i amb el desmuntatge inclòs

1 /2 /6 /10 /12 /14 /17 /25 /26 /27

HBBAB115 u Senyal de obligació, normalitzada amb pictograma blanc sobre fons blau, de forma circular amb cantells en color blanc, diàmetre 29 cm, amb cartell explicatiu rectangular, per ser vista fins 12 m, fixada i amb el desmuntatge inclòs

1 /2 /6 /10 /12 /14 /17 /25 /26 /27

HBBAF004 u Senyal d'advertència, normalitzada amb pictograma negre sobre fons groc, de forma triangular amb el cantell negre, costat major 41 cm, amb cartell explicatiu rectangular, per ser vista fins 12 m de distància, fixada i amb el desmuntatge inclòs

1 /2 /6 /10 /12 /14 /17 /25 /26 /27

MESURES PREVENTIVES Codi Descripció Riscos I0000002 Planificar els treballs per a mantenir el màxim de temps possible les proteccions 1 I0000003 Itineraris preestablerts i abalisats per al personal 1 I0000004 Revisió i manteniment periòdic de SPC 1 I0000013 Ordre i neteja 2 /6 I0000014 Preparació i manteniment de les superfícies de treball 2 /6 I0000015 Organització de les zones de pas i emmagatzematge 2 /6 I0000017 Als plans inclinats, treballar sobre superfícies rugoses i no lliscants 2 I0000045 Formació 10 /12 I0000051 Adequació dels recorreguts de la maquinària 12 I0000053 Procediment d'utilització de la maquinària 12 I0000054 Ús de recolzaments hidràulics 12 I0000060 Suspensió de les feines en condicions extremes 14 I0000061 Rotació dels llocs de treball 14 /17 /27 I0000062 Planificar els treballs per a realitzar-los en zones protegides 14 I0000074 Reg de les zones de treball 17 I0000079 Realitzar els treballs a l’aire lliure, sempre a sotavent 17 I0000103 Planificació de les àrees de treball 25 I0000104 Accessos i circulació independents per a personal i maquinària 25 I0000105 Anivellar la maquinària per a la realització de l'activitat 25 I0000106 El personal no ha de descansar al costat de màquines aturades 25 I0000107 Limitació de la velocitat dels vehicles 25 I0000108 Eliminar el soroll en origen 26 I0000110 Eliminar vibracions en origen 27 I0000154 Verificar nivell lumínic mínim (250 lux) a itineraris i llocs de treball 2 /6 /25 I0000155 Controlar la temperatura i velocitat del vent als llocs de treball 14 I0000157 Control del nivell sonor amb sonòmetre portàtil 26

G08 PAVIMENTS G08.G01 PAVIMENTS AMORFS ( FORMIGÓ, SUBBASES, TERRA , SAULÓ, BITUMINOSOS I REGS ) EXECUCIÓ I MANTENIMENT DE PAVIMENTS

Avaluació de riscos Id Risc P G A 1 CAIGUDA DE PERSONES A DIFERENT NIVELL 1 3 3 Situació: TREBALLS EN VORES DE TALÚS 2 CAIGUDA DE PERSONES AL MATEIX NIVELL 2 2 3 Situació: ITINERARI OBRA



17

APLECS DE MATERIAL 4 CAIGUDA D'OBJECTES PER MANIPULACIÓ O DE MATERIALS TRANSPORTATS 1 2 2 Situació: TRANSPORT DE BETUMS, TERRES, QUITRANS... 6 TREPITJADES SOBRE OBJECTES 2 1 2 Situació: TREPITJADES SOBRE ELEMENTS CALENTS. BETUMS, QUITRANS... 9 COPS AMB OBJECTES O EINES (TALLS) 1 2 2 Situació: ÚS D'EINES MANUALS

COPS AMB MAQUINÀRIA

10 PROJECCIÓ DE FRAGMENTS O PARTÍCULES 2 1 2 Situació: TREBALLS DE COL·LOCACIÓ I ESTESA DE BETUMS, QUITRANS... 11 ATRAPAMENT PER O ENTRE OBJECTES 1 2 2 Situació: MAQUINÀRIA PRÒPIA DE L'OBRA 12 ATRAPAMENT PER BOLCADA DE MÀQUINES, TRACTORS O VEHICLES 1 3 3 Situació: MAQUINÀRIA DE COMPACTACIÓ EN LA PROXIMITAT DE LES VORES DEL TALÚS 13 SOBREESFORÇOS 2 2 3 Situació: ÚS D'EINES MANUALS 14 EXPOSICIÓ A CONDICIONS AMBIENTALS EXTREMES 1 2 2 Situació: TREBALLS A L'EXTERIOR 15 CONTACTES TÈRMICS 2 2 3 Situació: COL·LOCACIÓ DE BETUMS 16 EXPOSICIÓ A CONTACTES ELÈCTRICS 1 2 2 Situació: CONTACTES DIRECTES I INDIRECTES

CONTACTES AMB INSTAL·LACIONS EXISTENTS

17 INHALACIÓ O INGESTIÓ DE SUBSTANCIES NOCIVES 2 1 2 Situació: POLS DE LA CIRCULACIÓ DE VEHICLES

POLS DE SITGES DE CIMENT

25 ATROPELLAMENTS O COPS AMB VEHICLES 1 3 3 Situació: CIRCULACIÓ ALIENA I PRÒPIA DE L'OBRA 27 EXPOSICIÓ A VIBRACIONS 1 2 2 Situació: MAQUINÀRIA P: Probabilitat (1,2,3) / G: Gravetat (1,2,3) / A: Avaluació (1,2,3,4,5)

MESURES PREVENTIVES Codi Descripció Riscos I0000002 Planificar els treballs per a mantenir el màxim de temps possible les proteccions 1 I0000003 Itineraris preestablerts i abalisats per al personal 1 I0000004 Revisió i manteniment periòdic de SPC 1 I0000013 Ordre i neteja 2 /6 /17 I0000014 Preparació i manteniment de les superfícies de treball 2 /6 I0000015 Organització de les zones de pas i emmagatzematge 2 /6 I0000026 Planificació de recorreguts i maniobres per a màquines i camions 4 I0000027 Elecció dels mitjans auxiliars de manteniment 4 I0000028 Impedir l'accés de personal dins del radi d'acció de càrregues suspeses 4 I0000031 Per a la manipulació de materials voluminosos i/o pesats, sol·licitar un procediment de


I0000038 Substituir lo manual per lo mecànic 9 /10 /15 I0000039 Planificació de compra i programa de manteniment d'eines 9 I0000040 Formació de l'operari en l'ús i manteniment d'eines 9 /11 /12 I0000042 Evitar processos de manipulació de materials a obra 9 I0000045 Formació 10 /13 I0000051 Adequació dels recorreguts de la maquinària 12 I0000053 Procediment d'utilització de la maquinària 12 /15 I0000055 Elecció dels equips de manteniment 13 I0000060 Suspensió de les feines en condicions extremes 14 I0000061 Rotació dels llocs de treball 27 I0000067 No treballar al costat de línies elèctriques amb cables nusos 16 I0000068 Elecció i manteniment de les eines elèctriques 16 I0000069 Formació i habilitació específica per a cada eina 16 I0000070 Compliment del REBT pel que fa a equips de protecció 16 I0000071 Revisió de la posta a terra 16 I0000073 Disposar de quadres elèctrics secundaris 16 I0000074 Reg de les zones de treball 17 I0000084 Talls amb serra de trepar per via humida, amb proteccions integrades 10 I0000086 Substituir els materials amb substàncies nocives 17 I0000103 Planificació de les àrees de treball 25

I0000104 Accessos i circulació independents per a personal i maquinària 25 I0000105 Anivellar la maquinària per a la realització de l'activitat 25 I0000106 El personal no ha de descansar al costat de màquines aturades 25 I0000107 Limitació de la velocitat dels vehicles 25 I0000110 Eliminar vibracions en origen 27 I0000152 Utilitzar mitjans mecànics(grues, transpaletes, plataformes elevadores) per manipular

càrregues 13

I0000154 Verificar nivell lumínic mínim (250 lux) a itineraris i llocs de treball 2 /6 /9 /25 I0000155 Controlar la temperatura i velocitat del vent als llocs de treball 14 I0000161 Verificar que les connexions de les màquines es facin amb endolls reglamentaris 16

G19 EQUIPAMENTS G19.G01 MOBILIARI URBÀ COL·LOCACIÓ DE BANCS, PAPERERES, JOCS INFANTILS, ETC.

Avaluació de riscos Id Risc P G A 1 CAIGUDA DE PERSONES A DIFERENT NIVELL 1 2 2 Situació: COL·LOCACIÓ D'ELEMENTS EN ALÇADA 2 CAIGUDA DE PERSONES AL MATEIX NIVELL 1 1 1 Situació: EN ÀREA DE TREBALL 4 CAIGUDA D'OBJECTES PER MANIPULACIÓ O DE MATERIALS TRANSPORTATS 1 2 2 Situació: MANIPULACIÓ

MANTENIMENT

6 TREPITJADES SOBRE OBJECTES 1 1 1 Situació: RESTES I SOBRANTS DE MATERIAL

MANCA IL·LUMINACIÓ

9 COPS AMB OBJECTES O EINES (TALLS) 2 1 2 Situació: AMB EINES 10 PROJECCIÓ DE FRAGMENTS O PARTÍCULES 1 1 1 Situació: A L’AJUSTAR ELS ELEMENTS 11 ATRAPAMENT PER O ENTRE OBJECTES 1 2 2 Situació: PER OBJECTES A COL·LOCAR O INSTAL·LAR 13 SOBREESFORÇOS 1 2 2 Situació: PER MANIPULACIÓ MANUAL 16 EXPOSICIÓ A CONTACTES ELÈCTRICS 1 2 2 Situació: CONTACTES DIRECTES I INDIRECTES P: Probabilitat (1,2,3) / G: Gravetat (1,2,3) / A: Avaluació (1,2,3,4,5)

MESURES PREVENTIVES Codi Descripció Riscos I0000002 Planificar els treballs per a mantenir el màxim de temps possible les proteccions 1 I0000004 Revisió i manteniment periòdic de SPC 1 I0000006 Disseny i estudi de les mesures preventives en fase de projecte 1 I0000013 Ordre i neteja 2 /6 I0000014 Preparació i manteniment de les superfícies de treball 2 /6 I0000015 Organització de les zones de pas i emmagatzematge 2 /6 I0000025 Planificació d'àrees i llocs de treball 4 I0000026 Planificació de recorreguts i maniobres per a màquines i camions 4 I0000027 Elecció dels mitjans auxiliars de manteniment 4 I0000028 Impedir l'accés de personal dins del radi d'acció de càrregues suspeses 4 I0000029 No balancejar les càrregues suspeses 4 I0000030 Suspendre i aixecar les càrregues dins de l’embolcall o fleixos originals 4 I0000031 Per a la manipulació de materials voluminosos i/o pesats, sol·licitar un procediment de


I0000038 Substituir lo manual per lo mecànic 9 /10 I0000039 Planificació de compra i programa de manteniment d'eines 9 I0000040 Formació de l'operari en l'ús i manteniment d'eines 9 I0000041 Substituir la fabricació a obra per la prefabricació a taller 9 I0000044 Evitar processos de tallat de materials a l'obra 10 I0000045 Formació 10 /13 I0000046 Evitar processos d'ajust en obra 10 I0000047 Planificació i procediments per a la càrrega i descàrrega de materials 11



18

I0000048 No treballar al costat de paraments acabats de fer ( < 48 h ) 11 I0000055 Elecció dels equips de manteniment 13 I0000056 Paletització i eines ergonòmiques 13 I0000058 Adaptar la feina a les característiques individuals de la persona que la realitza 13 I0000059 Elecció dels materials alternatius poc pesats i més manejables 13 I0000067 No treballar al costat de línies elèctriques amb cables nusos 16 I0000068 Elecció i manteniment de les eines elèctriques 16 I0000069 Formació i habilitació específica per a cada eina 16 I0000070 Compliment del REBT pel que fa a equips de protecció 16 I0000071 Revisió de la posta a terra 16 I0000072 Realitzar els treballs sobre superfícies seques 16 I0000073 Disposar de quadres elèctrics secundaris 16 I0000152 Utilitzar mitjans mecànics(grues, transpaletes, plataformes elevadores) per manipular

càrregues 4 /11 /13

I0000154 Verificar nivell lumínic mínim (250 lux) a itineraris i llocs de treball 6 I0000156 Detecció xarxes instal·lacions encastades o soterrades 16 I0000161 Verificar que les connexions de les màquines es facin amb endolls reglamentaris 16

23. SIGNATURES

Terrassa, octubre de 2017 Joan Sánchez Fernández Arquitecte Tècnic Servei de Gestió de l’Espai Públic Ajuntament de Terrassa


PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES DE L’ESTUDI BÀSIC DE S EGURETAT I SALUT


Plec de Condicions Tècniques de l’Estudi Bàsic de Seguretat i Salut de la Memòria valorada del manteniment i conservació d’elements de joc infantil a la ciutat de Terrassa 1

1. DEFINICIÓ I ABAST DEL PLEC.....................................................................................................2

1.1 IDENTIFICACIÓ DE LES OBRES ................................................................................................2

1.2. OBJECTE.....................................................................................................................................2

1.3. DOCUMENTS QUE DEFINEIXEN L'ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT..................................2

1.4. COMPATIBILITAT I RELACIÓ ENTRE ELS ESMENTATS DOCUMENTS ................................2

2. DEFINICIONS I COMPETÈNCIES DELS AGENTS DEL FET CONSTRUCTIU ...........................3

2.1 PROMOTOR .................................................................................................................................3

2.2 COORDINADOR DE SEGURETAT I SALUT ...............................................................................3

2.3 PROJECTISTA .............................................................................................................................4

2.4 DIRECTOR D'OBRA.....................................................................................................................4

2.5 CONTRACTISTA O CONSTRUCTOR (EMPRESARI PRINCIPAL) I SUBCONTRACTISTES ...5

2.6 TREBALLADORS AUTÒNOMS ...................................................................................................6

2.7 TREBALLADORS .........................................................................................................................6

3. DOCUMENTACIÓ PREVENTIVA DE CARÀCTER CONTRACTUAL............................................7

3.1 INTERPRETACIÓ DELS DOCUMENTS VINCULANTS EN MATÈRIA DE SEGURETAT

I SALUT..............................................................................................................................................7

3.2 VIGÈNCIA DE L'ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT ..................................................................7

3.3. PLA DE SEGURETAT I SALUT DEL CONTRACTISTA .............................................................7

3.4. EL ''LLIBRE D'INCIDÈNCIES'' .....................................................................................................9

3.5. CARÀCTER VINCULANT DEL CONTRACTE O DOCUMENT DEL ''CONVENI DE

PREVENCIÓ I COORDINACIÓ'' I DOCUMENTACIÓ CONTRACTUAL ANNEXA EN MATÈRIA

DE SEGURETAT ................................................................................................................................9

4. NORMATIVA LEGAL D'APLICACIÓ...............................................................................................9

4.1 TEXTOS GENERALS ...................................................................................................................9

4.2 CONDICIONS AMBIENTALS .....................................................................................................11

4.3 INCENDIS ...................................................................................................................................12

4.4 INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES ............................................................................................12

4.5 EQUIPS I MAQUINÀRIA.............................................................................................................12

4.6 EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL.....................................................................................13

4.7 SENYALITZACIÓ........................................................................................................................13

4.8 DIVERSOS .................................................................................................................................14

5. CONDICIONS ECONÒMIQUES ..................................................................................................14

5.1 CRITERIS D'APLICACIÓ............................................................................................................14

5.2 CERTIFICACIÓ DEL PRESSUPOST DEL PLA DE SEGURETAT I SALUT.............................14

5.3 REVISIÓ DE PREUS DEL PLA DE SEGURETAT I SALUT ......................................................14

5.4 PENALITZACIONS PER INCOMPLIMENT EN MATÈRIA DE SEGURETAT ...........................15

6. CONDICIONS TÈCNIQUES GENERALS DE SEGURETAT.......................................................15

6.1.PREVISIONS DEL CONTRACTISTA A L'APLICACIÓ DE LES TÈCNIQUES DE

SEGURETAT.....................................................................................................................................15

6.2 CONDICIONS TÈCNIQUES DEL CONTROL DE QUALITAT DE LA PREVENCIÓ .................15

6.3. CONDICIONS TÈCNIQUES DELS ÒRGANS DE L'EMPRESA CONTRACTISTA

COMPETENTS EN MATÈRIA DE SEGURETAT I SALUT.............................................................15

6.4. OBLIGACIONS DE L'EMPRESA CONTRACTISTA COMPETENT EN MATÈRIA DE

MEDICINA DEL TREBALL ...............................................................................................................16

6.5. COMPETÈNCIES DELS COL·LABORADORS PREVENCIONISTES A L'OBRA....................16

6.6. COMPETÈNCIES DE FORMACIÓ EN SEGURETAT A L'OBRA.............................................16

7. PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES ESPECÍFIQUES DE SEGURETAT DELS EQUIPS,

MÀQUINES I/O MÀQUINES-FERRAMENTES ............................................................................16

7.1. DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS EQUIPS, MÀQUINES I/O MÀQUINES-

FERRAMENTES...............................................................................................................................16

7.2. CONDICIONS D'ELECCIÓ, UTILITZACIÓ, EMMAGATZEMATGE I MANTENIMENT DELS

EQUIPS, MÀQUINES I/O MÀQUINES-FERRAMENTES ..............................................................177

7.3. NORMATIVA APLICABLE.........................................................................................................17

8. SIGNATURES...............................................................................................................................18



PLEC

1. DEFINICIÓ I ABAST DEL PLEC

1.1. Identificació de les obres

Estudi Bàsic de Seguretat i Salut de la Memòria valorada del manteniment i conservació d’elements de joc infantil a la ciutat de Terrassa.

1.2. Objecte

Aquest Plec de Condicions de l’Estudi de Seguretat i Salut comprèn el conjunt d'especificacions que hauran d’acomplir tant el Pla de Seguretat i Salut del Contractista com a document de Gestió Preventiva (Planificació, Organi tzació, Execució i Control) de l’obra, les diferents proteccions a emprar per la reducció dels riscos (Mitjans Auxiliars d’Utilitat Preventiva, Sistemes de Protecció Col·lectiva, Equi ps de Protecció Individual), Implantacions provisionals per a la Salubritat i Confort dels tre balladors, així com les tècniques de la seva implementació a l’obra i les que hauran de manar l’ execució de qualsevol tipus d’instal·lacions i d’obres accessòries. Per a qualsevol tipus d’especi ficació no inclosa en aquest Plec, es tindran en compte les condicions tècniques que es derivin d ’entendre com a normes d’aplicació:

− Tots aquells continguts al:

• Plec General de Condicions Tècniques de l’Edificació’‘, confeccionat pel Centre Experimental d’Arquitectura, aprovat pel Consell Superior de Col·legis d’Arquitectes i adaptat a les seves obres per la ‘‘Direcció General d’Arquitectura’‘. (cas d'Edificació)

• ‘‘Plec de Clàusules Administratives Generals, per a la Contractació d’Obres de l’Estat’‘ i adaptat a les seves obres per la ‘‘Direcció de Política Territorial i Obres Públiques’‘. (cas d'Obra Pública)

b) Les contingudes al Reglament General de Contractació de l’Estat, Normes Tecnològiques de l’Edificació publicades pel ‘‘Ministerio de la Vivienda’‘ i posteriorment pel ‘‘Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo’‘.

c) La normativa legislativa vigent d’obligat compliment i les condicionades per les companyies subministradores de serveis públics, totes elles al moment de l’oferta.

1.3. Documents que defineixen l'Estudi de Seguretat i Salut

Segons la normativa legal vigent, Art. 5, 2 del R.D. 1627/1997, de 24 d'octubre sobre ‘‘DISPOSICIONS MÍNIMES DE SEGURETAT I DE SALUT A LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ’‘, l'Estudi de Seguretat haurà de formar part del Projecte d'Execució d'Obra o, al seu defecte, del Projecte d'Obra, havent de ser coherent amb el contingut del mateix i recollir les mesures preventives adequades als riscos que comporta la realització de l'obra, contenint com a mínim els següents documents: Memòria: Descriptiva dels procediments, equips tècnics i medis auxiliars que hagin d'utilitzar-se

o que la seva utilització es pugui preveure; identificació dels riscos laborals que puguin ser evitats, indicant a l'efecte les mesures tècniques necessàries per fer-ho; relació dels riscos laborals que no es puguin eliminar conforme als assenyalats anteriorment,

especificant les mesures preventives i proteccions tècniques tendents a controlar i reduir els esmentats riscos i valorant la seva eficàcia, en especial quan es proposin mesures alternatives.

Plec: De condicions particulars en el que es tindran en compte les normes legals i

reglamentaries aplicables a les especificacions tècniques pròpies de l'obra que es tracti, així com les prescripcions que s'hauran de complir en relació amb les característiques, l'ús i la conservació de les màquines, utensilis, eines, sistemes i equips preventius.

Plànols: On es desenvolupen els gràfics i esquemes necessaris per la millor definició i

comprensió de les mesures preventives definides a la Memòria, amb expressió de les especificacions tècniques necessàries.

Amidaments: De totes les unitats o elements de seguretat i salut al treball que hagin estat definits o

projectats. Pressupost: Quantificació del conjunt de despeses previstes per l'aplicació i execució de l'Estudi de

Seguretat i Salut.

1.4. Compatibilitat i relació entre els esmentats d ocuments

L'estudi de Seguretat i Salut forma part del Projecte d'Execució d'obra, o en el seu cas, del Projecte d'Obra, havent de ser cadascun dels documents que l'integren, coherents amb el contingut del Projecte, i recollir les mesures preventives, de caràcter pal·liatiu, adequades als riscos, no eliminats o reduïts a la fase de disseny, que comporti la realització de l'obra, en els terminis i circumstàncies socio-tècniques on la mateixa es tingui que materialitzar. El Plec de Condicions Particulars, els Plànols i Pressupost de l’Estudi de Seguretat i Salut són documents contractuals, que restaran incorporats al Contracte i, per tant, són d’obligat acompliment, llevat modificacions degudament autoritzades. La resta de Documents o dades de l’Estudi de Seguretat i Salut són informatius, i estan constituïts per la Memòria Descriptiva, amb tots els seus Annexos, els Detalls Gràfics d’interpretació, els Amidaments i els Pressupostos Parcials. Els esmentats documents informatius representen només una opinió fonamentada de l’Autor de l’Estudi de Seguretat i Salut, sense que això suposi que es responsabilitzi de la certesa de les dades que se subministren. Aquestes dades han de considerar-se, tant sols, com a complement d’informació que el Contractista ha d’adquirir directament i amb els seus propis mitjans. Només els documents contractuals, constitueixen la base del Contracte; per tant el Contractista no podrà al·legar, ni introduir al seu Pla de Seguretat i Salut, cap modificació de les condicions del Contracte en base a les dades contingudes als documents informatius, llevat que aquestes dades apareguin a algun document contractual. El Contractista serà, doncs, responsable de les errades que puguin derivar-se de no obtenir la suficient informació directa, que rectifiqui o ratifiqui la continguda als documents informatius de l’Estudi de Seguretat i Salut. Si hi hagués contradicció entre els Plànols i les Prescripcions Tècniques Particulars, en cas d’incloure’s aquestes com a document que complementi el Plec de Condicions Generals del Projecte, té prevalença el que s’ha prescrit en les Prescripcions Tècniques Particulars. En qualsevol cas, ambdós documents tenen prevalença sobre les Prescripcions Tècniques Generals.



El que s’ha esmentat al Plec de condicions i només als Plànols, o viceversa, haurà de ser executat com si hagués estat exposat a ambdós documents, sempre que, a criteri de l’Autor de l’Estudi de Seguretat i Salut, quedin suficientment definides les unitats de Seguretat i Salut corresponent, i aquestes tinguin preu al Contracte.

2. DEFINICIONS I COMPETÈNCIES DELS AGENTS DEL FET C ONSTRUCTIU

Dins l'àmbit de la respectiva capacitat de decisió cadascun dels actors del fet constructiu, estan obligats a prendre decisions ajustant-se als Principis Generals de l'Acció Preventiva (Art. 15 a la L. 31/1995) : − Evitar els riscos. − Avaluar els riscos que no es poden evitar. − Combatre els riscos en el seu origen. − Adaptar la feina a la persona, en particular al que fa referència a la concepció dels llocs de

treball, com també a l'elecció dels equips i els mètodes de treball i de producció, amb l'objectiu específic d'atenuar la feina monòtona i repetitiva i de reduir-ne els efectes a la salut.

− Tenir en compte l'evolució de la tècnica. − Substituir el que sigui perillós pel que comporti poc perill o no en comporti cap. − Planificar la prevenció, amb la recerca d'un conjunt coherent que hi integri la tècnica,

l'organització de la feina, les condicions de treball, les relacions socials i la influència dels factors ambientals al treball.

− Adoptar mesures que donin prioritat a la protecció col·lectiva respecte de la individual. − Facilitar les corresponents instruccions als treballadors.

2.1. Promotor

Als efectes del present Estudi de Seguretat i Salut, serà considerat Promotor qualsevol persona, física o jurídica, pública o privada, que, individual o col·lectivament, decideixi, impulsi, programi i financi, amb recursos propis o aliens, les obres de construcció per sí mateix, o per la seva posterior alienació, lliurament o cessió a tercers sota qualsevol títol. Competències en matèria de Seguretat i Salut del Promotor: − Designar al tècnic competent per la Coordinació de Seguretat i Salut en fase de Projecte, quan

sigui necessari o es cregui convenient.

− Designar en fase de Projecte, la redacció de l'Estudi de Seguretat, facilitant al Projectista i al Coordinador respectivament, la documentació i informació prèvia necessària per l'elaboració del Projecte i redacció de l'Estudi de Seguretat i Salut, així com autoritzar als mateixos les modificacions pertinents.

− Facilitar que el Coordinador de Seguretat i Salut en la fase de projecte intervingui en totes les

fases d'elaboració del projecte i de preparació de l'obra.

− Designar el Coordinador de Seguretat i Salut en fase d’Obra per l'aprovació del Pla de Seguretat i Salut, aportat pel contractista amb antelació a l'inici de les obres, el qual Coordinarà la Seguretat i Salut en fase d'execució material de les mateixes.

− La designació dels Coordinadors en matèria de Seguretat i Salut no eximeix al Promotor de les

seves responsabilitats.

− Gestionar l’‘‘Avís Previ’‘ davant l'Administració Laboral i obtenir les preceptives llicències i autoritzacions administratives.

− El Promotor es responsabilitza que tots els agents del fet constructiu tinguin en compte les

observacions del Coordinador de Seguretat i Salut, degudament justificades, o bé proposin unes mesures d'una eficàcia, pel cap baix, equivalents.

2.2. Coordinador de Seguretat i Salut

El Coordinador de Seguretat i Salut serà als efecte s del present Estudi de Seguretat i Salut,

qualsevol persona física legalment habilitada pels seus coneixements específics i que

compti amb titulació acadèmica en Construcció.

És designat pel Promotor en qualitat de Coordinador de Seguretat: a) En fase de concepció, estudi i elaboració del Projecte o b) Durant l'Execució de l'obra. El Coordinador de Seguretat i Salut i Salut forma part de la Direcció d’Obra o Direcció Facultativa/Direcció d’Execució.

Competències en matèria de Seguretat i Salut del Coordinador de Seguretat del Projecte: El Coordinador de Seguretat i Salut en fase de projecte, és designat pel Promotor quan en l’elaboració del projecte d’obra intervinguin varis projectistes. Les funcions del Coordinador en matèria de Seguretat i Salut durant l’elaboració del projecte, segons el R.D. 1627/1997, són les següents:

17. Vetllar per a què en fase de concepció, estudi i elaboració del Projecte, el Projectista tingui

en consideració els ‘‘Principis Generals de la Prevenció en matèria de Seguretat i Salut’‘ (Art. 15 a la L.31/1995), i en particular: d) Prendre les decisions constructives, tècniques i d'organització amb la finalitat de

planificar les diferents feines o fases de treball que es desenvolupin simultània o successivament.

e) Estimar la duració requerida per l'execució de les diferents feines o fases de treball.

18. Traslladar al Projectista tota la informació preventiva necessària que li cal per integrar la Seguretat i Salut a les diferents fases de concepció, estudi i elaboració del projecte d'obra.

Tenir en compte, cada vegada que sigui necessari, qualsevol estudi de seguretat i salut o estudi bàsic, així com les previsions i informacions útils per efectuar al seu dia, amb les degudes condicions de seguretat i salut, els previsibles treballs posteriors (manteniment).

Coordinar l'aplicació del que es disposa en els punts anteriors i redactar o fer redactar l'Estudi de Seguretat i Salut.

Competències en matèria de Seguretat i Salut del Coordinador de Seguretat i Salut d'Obra: El Coordinador de Seguretat i Salut en fase d'execució d'obra, és designat pel Promotor en tots aquells casos en què intervé més d'una empresa i treballadors autònoms o diversos treballadors autònoms. Les funcions del Coordinador en matèria de Seguretat i Salut durant l'execució de l'obra, segons el R.D. 1627/1997, són les següents:



• Coordinar l'aplicació dels Principis Generals de l'Acció Preventiva (Art. 15 L. 31/1995) :

− En el moment de prendre les decisions tècniques i d'organització amb el fi de planificar les diferents tasques o fases de treball que s'hagin de desenvolupar simultània o successivament.

− En l'estimació de la durada requerida per a l'execució d'aquests treballs o fases de treball.

• Coordinar les activitats de l'obra per garantir que els Contractistes, i, si n’hi ha dels

Subcontractistes i els treballadors autònoms, apliquin de manera coherent i responsable els Principis de l'Acció Preventiva que recull l'article 15 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals (L.31/1995 de 8 de novembre) durant l'execució de l'obra i, en particular, en les tasques o activitats al què es refereix l'article 10 del R.D. 1627/1997 de 24 d'octubre sobre Disposicions mínimes de Seguretat i Salut a les obres de construcció: • El manteniment de l'obra en bon estat d'ordre i neteja. • L'elecció de l'emplaçament dels llocs i àrees de treball, tenint en compte les seves

condicions d'accés, i la determinació de les vies o zones de desplaçament o circulació.

• La manipulació dels diferents materials i la utilització dels mitjans auxiliars. • El manteniment, el control previ a la posta en servei i el control periòdic de les

instal·lacions i dispositius necessaris per a l'execució de l'obra, a fi de corregir els defectes que pugin afectar a la seguretat i la salut dels treballadors.

• La delimitació i el condicionament de les zones d'emmagatzematge i dipòsit dels diferents materials, en particular si es tracta de matèries o substàncies perilloses.

• La recollida dels materials perillosos utilitzats. • L'emmagatzematge i l'eliminació o evacuació dels residus i deixalles. • L'adaptació, d'acord amb l'evolució de l'obra, del període de temps efectiu que haurà

de dedicar-se als diferents treballs o fases de treball. • La informació i coordinació entre els contractistes, subcontractistes i treballadors

autònoms. • Les interaccions i incompatibilitats amb qualsevol tipus de treball o activitat que es

realitzi en l'obra o a prop del lloc de l'obra. • Aprovar el Pla de Seguretat i Salut (PSS) elaborat pel contractista i, si s’escau, les

modificacions que s'hi haguessin introduït. La Direcció Facultativa prendrà aquesta funció quan no calgui la designació de Coordinador.

• Organitzar la coordinació d'activitats empresarials prevista en l'article 24 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals.

• Coordinar les accions i funcions de control de l'aplicació correcta dels mètodes de treball. • Adoptar les mesures necessàries perquè només puguin accedir a l'obra les persones

autoritzades. El Coordinador de Seguretat i Salut en la fase d'execució de l'obra respondrà davant del Promotor, del compliment de la seva funció com staff assessor especialitzat en Prevenció de la Sinistralitat Laboral, en col·laboració estricta amb els diferents agents que intervinguin a l'execució material de l'obra. Qualsevol divergència serà presentada al Promotor com a màxim patró i responsable de la gestió constructiva de la promoció de l’obra, a fi que aquest prengui, en funció de la seva autoritat, la decisió executiva que calgui. Les responsabilitats del Coordinador no eximiran de les seves responsabilitats al Promotor, Fabricants i Subministradors d’equips, eines i mitjans auxiliars, Direcció d’Obra o Direcció Facultativa, Contractistes, Subcontractistes, treballadors autònoms i treballadors.

2.3. Projectista

És el tècnic habilitat professionalment que, per encàrrec del Promotor i amb subjecció a la normativa tècnica i urbanística corresponent, redacta el Projecte. Podran redactar projectes parcials del Projecte, o parts que el complementin, altres tècnics, de forma coordinada amb l'autor d'aquest, contant en aquest cas, amb la col·laboració del Coordinador de Seguretat i Salut designat pel Promotor. Quan el Projecte es desenvolupa o completa mitjançant projectes parcials o d’altres documents tècnics, cada projectista assumeix la titularitat del seu projecte. Competències en matèria de Seguretat i Salut del Projectista: • Tenir en consideració els suggeriments del Coordinador de Seguretat i Salut en fase de

Projecte per integrar els Principis de l'Acció Preventiva (Art. 15 L. 31/1995), prendre les decisions constructives, tècniques i d'organització que puguin afectar a la planificació dels treballs o fases de treball durant l'execució de les obres.

• Acordar, en el seu cas, amb el promotor la contractació de col·laboracions parcials.

2.4. Director d'Obra

És el tècnic habilitat professionalment que, formant part de la Direcció d’Obra o Direcció Facultativa, dirigeix el desenvolupament de l'obra en els aspectes tècnics, estètics, urbanístics i mediambientals, de conformitat amb el Projecte que el defineix, la llicència constructiva i d'altres autoritzacions preceptives i les condicions del contracte, amb l'objecte d'assegurar l'adequació al fi proposat. En el cas que el Director d'Obra dirigeixi a més a més l'execució material de la mateixa, assumirà la funció tècnica de la seva realització i del control qualitatiu i quantitatiu de l'obra executada i de la seva qualitat. Podran dirigir les obres dels projectes parcials altres tècnics, sota la coordinació del Director d’Obra, contant amb la col·laboració del Coordinador de Seguretat i Salut en fase d’Obra, nomenat pel Promotor. Competències en matèria de Seguretat i Salut del Director d’Obra: • Verificar el replanteig, l’adequació dels fonaments, estabilitat dels terrenys i de l’estructura

projectada a les característiques geotècniques del terreny. • Si dirigeix l’execució material de l’obra, verificar la recepció d'obra dels productes de

construcció, ordenant la realització dels assaigs i proves precises; comprovar els nivells, desploms, influència de les condicions ambientals en la realització dels treballs, els materials, la correcta execució i disposició dels elements constructius, de les instal·lacions i dels Medis Auxiliars d’Utilitat Preventiva i la Senyalització, d’acord amb el Projecte i l’Estudi de Seguretat i Salut.

• Resoldre les contingències que es produeixin a l’obra i consignar en el Llibre d’Ordres i Assistència les instruccions necessàries per la correcta interpretació del Projecte i dels Medis Auxiliars d’Utilitat Preventiva i solucions de Seguretat i Salut Integrada previstes en el mateix.

• Elaborar a requeriment del Coordinador de Seguretat i Salut o amb la seva conformitat, eventuals modificacions del projecte, que vinguin exigides per la marxa de l’obra i que puguin afectar a la Seguretat i Salut dels treballs, sempre que les mateixes s’adeqüin a les disposicions normatives contemplades a la redacció del Projecte i del seu Estudi de Seguretat i Salut.

• Subscriure l’Acta de Replanteig o començament de l’obra, confrontant prèviament amb el Coordinador de Seguretat i Salut l’existència prèvia de l’Acta d’Aprovació del Pla de Seguretat i Salut del contractista.

• Certificar el final d’obra, simultàniament amb el Coordinador de Seguretat, amb els visats que siguin preceptius.



• Conformar les certificacions parcials i la liquidació final de les unitats d’obra i de Seguretat i Salut executades, simultàniament amb el Coordinador de Seguretat.

• Les instruccions i ordres que doni la Direcció d’Obra o Direcció Facultativa, seran normalment verbals, tenint força per obligar a tots els efectes. Els desviaments respecte al compliment del Pla de Seguretat i Salut, s'anotaran pel Coordinador al Llibre d’incidències

• Elaborar i subscriure conjuntament amb el Coordinador de Seguretat, la Memòria de Seguretat i Salut de l’obra finalitzada, per lliurar-la al promotor, amb els visats que foren perceptius.

2.5. Contractista o constructor (empresari principa l) i Subcontractistes

Definició de Contractista:

És qualsevol persona, física o jurídica, que individual o col·lectivament, assumeix contractualment davant el Promotor, el compromís d’executar, en condicions de solvència i Seguretat, amb medis humans i materials, propis o aliens, les obres o part de les mateixes amb subjecció al contracte, el Projecte i el seu Estudi de Seguretat i Salut.

Definició de Subcontractista:

És qualsevol persona física o jurídica que assumeix contractualment davant el contractista, empresari principal, el compromís de realitzar determinades parts o instal·lacions de l’obra, amb subjecció al contracte, al Projecte i al Pla de Seguretat, del Contractista, pel que es regeix la seva execució.

Competències en matèria de Seguretat i Salut del Contractista i/o Subcontractista:

18. El Contractista haurà d’executar l’obra amb subjecció al Projecte, directrius de l’Estudi i compromisos del Pla de Seguretat i Salut, a la legislació aplicable i a les instruccions del Director d’Obra, i del Coordinador de Seguretat i Salut, amb la finalitat de dur a terme les condicions preventives de la sinistralitat laboral i l’assegurament de la qualitat, compromeses en el Pla de Seguretat i Salut i exigides en el Projecte

19. Tenir acreditació empresarial i la solvència i capacitació tècnica, professional i econòmica que l’habiliti per al compliment de les condicions exigibles per actuar com constructor (i/o subcontractista, en el seu cas), en condicions de Seguretat i Salut.

20. Designar al Cap d’Obra que assumirà la representació tècnica del Constructor (i/o Subcontractista, en el seu cas), a l’obra i que per la seva titulació o experiència haurà de tenir la capacitat adequada d’acord amb les característiques i complexitat de l’obra.

21. Assignar a l’obra els medis humans i materials que la seva importància ho requereixi. 22. Formalitzar les subcontractacions de determinades parts o instal·lacions de l’obra dins

dels límits establerts en el Contracte. 23. Redactar i signar el Pla de Seguretat i Salut que desenvolupi l’Estudi de Seguretat i Salut

del Projecte. El Subcontractista podrà incorporar els suggeriments de millora corresponents a la seva especialització, en el Pla de Seguretat i Salut del Contractista i presentar-los a l’aprovació del Coordinador de Seguretat.

24. El representant legal del Contractista signarà l’Acta d’Aprovació del Pla de Seguretat i Salut conjuntament amb el Coordinador de Seguretat.

25. Signar l’Acta de Replanteig o començament i l’Acta de Recepció de l’obra. 26. Aplicarà els Principis de l'Acció Preventiva que recull l'article 15 de la Llei de Prevenció de

Riscos Laborals, en particular, en desenvolupar les tasques o activitats indicades en

l'esmentat article 10 del R.D. 1627/1997: • Complir i fer complir al seu personal allò establert en el Pla de Seguretat i Salut

(PSS). • Complir la normativa en matèria de prevenció de riscos laborals, tenint en compte, si

s'escau, les obligacions que fan referència a la coordinació d'activitats empresarials previstes en l'article 24 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, i en conseqüència complir el R.D. 171/2004, i també complir les disposicions mínimes establertes en l'annex IV del R.D. 1627/1997, durant l'execució de l'obra.

• Informar i facilitar les instruccions adequades als treballadors autònoms sobre totes les mesures que s'hagin d'adoptar pel que fa a la seguretat i salut a l'obra.

• Atendre les indicacions i complir les instruccions del Coordinador en matèria de seguretat i salut durant l'execució de l'obra, i si és el cas, de la Direcció Facultativa.

• Els Contractistes i Subcontractistes seran responsables de l'execució correcta de les mesures preventives fixades en el Pla de Seguretat i Salut (PSS) en relació amb les obligacions que corresponen directament a ells o, si escau, als treballadors autònoms que hagin contractat.

• A més, els Contractistes i Subcontractistes respondran solidàriament de les conseqüències que es derivin de l'incompliment de les mesures previstes al Pla, als termes de l'apartat 2 de l'article 42 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals.

• El Contractista principal haurà de vigilar el compliment de la normativa de prevenció de riscos laborals per part de les empreses Subcontractistes.

• Abans de l’inici de l’activitat a l’obra, el Contractista principal exigirà als Subcontractistes que acreditin per escrit que han realitzat, per als treballs a realitzar, l’avaluació de riscos i la planificació de la seva activitat preventiva. Així mateix, el Contractista principal exigirà als Subcontractistes que acreditin per escrit que han complert les seves obligacions en matèria d’informació i formació respecte als treballadors que hagin de prestar servei a l’obra.

• El Contractista principal haurà de comprovar que els Subcontractistes que concorren a l’obra han establert entre ells els medis necessaris de coordinació.

• Les responsabilitats del Coordinador, de la Direcció Facultativa i del Promotor no eximiran de les seves responsabilitats als Contractistes i al Subcontractistes.

• El Constructor serà responsable de la correcta execució dels treballs mitjançant l'aplicació de Procediments i Mètodes de Treball intrínsecament segurs (SEGURETAT INTEGRADA), per assegurar la integritat de les persones, els materials i els mitjans auxiliars fets servir a l'obra.

• El Contractista principal facilitarà per escrit a l'inici de l'obra, el nom del Director Tècnic, que serà creditor de la conformitat del Coordinador i de la Direcció Facultativa. El Director Tècnic podrà exercir simultàniament el càrrec de Cap d'Obra, o bé, delegarà l'esmentada funció a altre tècnic, Cap d'Obra, amb coneixements contrastats i suficients de construcció a peu d'obra. El Director Tècnic, o en absència el Cap d'Obra o l'Encarregat General, ostentaran successivament la prelació de representació del Contractista a l'obra.

• El representant del Contractista a l'obra, assumirà la responsabilitat de l'execució de les activitats preventives incloses al present Plec i el seu nom figurarà al Llibre d'Incidències.

• Serà responsabilitat del Contractista i del Director Tècnic, o del Cap d'Obra i/o Encarregat en el seu cas, l'incompliment de les mesures preventives, a l'obra i entorn material, de conformitat a la normativa legal vigent.

• El Contractista també serà responsable de la realització del Pla de Seguretat i Salut (PSS), així com de l'específica vigilància i supervisió de seguretat, tant del personal propi com subcontractat, així com de facilitar les mesures sanitàries de caràcter preventiu laboral, formació, informació i capacitació del personal, conservació i reposició dels elements de protecció personal dels treballadors, càlcul i dimensions dels Sistemes de Proteccions Col·lectives i en especial, les baranes i passarel·les, condemna de forats verticals i horitzontals susceptibles de permetre la caiguda de persones o objectes, característiques de les escales i estabilitat dels esglaons i recolzadors, ordre i neteja de les zones de treball, enllumenat i ventilació dels llocs de treball, bastides, apuntalaments,



encofrats i estintolaments, aplecs i emmagatzematges de materials, ordre d'execució dels treballs constructius, seguretat de les màquines, grues, aparells d'elevació, mesures auxiliars i equips de treball en general, distància i localització d'estesa i canalitzacions de les companyies subministradores, així com qualsevol altre mesura de caràcter general i d’obligat compliment, segons la normativa legal vigent i els costums del sector i que pugui afectar a aquest centre de treball.

• El Director Tècnic (o el Cap d'Obra), visitaran l'obra com a mínim amb una cadència diària i hauran de donar les instruccions pertinents a l'Encarregat General, que haurà de ser una persona de provada capacitat pel càrrec, haurà d’estar present a l'obra durant la realització de tot el treball que s'executi. Sempre que sigui preceptiu i no existeixi altra designada a l'efecte, s'entendrà que l'Encarregat General és al mateix temps el Supervisor General de Seguretat i Salut del Centre de Treball per part del Contractista, amb independència de qualsevol altre requisit formal.

• L'acceptació expressa o tàcita del Contractista pressuposa que aquest ha reconegut l'emplaçament del terreny, les comunicacions, accessos, afectació de serveis, característiques del terreny, mides de seguretats necessàries, etc. i no podrà al·legar en el futur ignorància d'aquestes circumstàncies.

• El Contractista haurà de disposar de les pòlisses d'assegurança necessària per a cobrir les responsabilitats que puguin esdevenir per motius de l'obra i el seu entorn, i serà responsable dels danys i prejudicis directes o indirectes que pugui ocasionar a tercers, tant per omissió com per negligència, imprudència o imperícia professional, del personal al seu càrrec, així com del Subcontractistes, industrials i/o treballadors autònoms que intervinguin a l'obra.

• Les instruccions i ordres que doni la Direcció d’Obra o Direcció Facultativa, seran normalment verbals, tenint força per obligar a tots els efectes. Els desviaments respecte al compliment del Pla de Seguretat i Salut, s'anotaran pel Coordinador al Llibre d’Incidències.

En cas d’incompliment reiterat dels compromisos del Pla de Seguretat i Salut (PSS), el Coordinador i Tècnics de la Direcció d’Obra o Direcció Facultativa, Constructor, Director Tècnic, Cap d'Obra, Encarregat, Supervisor de Seguretat, Delegat Sindical de Prevenció o els representants del Servei de Prevenció (propi o concertat) del Contractista i/o Subcontractistes, tenen el dret a fer constar al Llibre d'Incidències, tot allò que consideri d'interès per a reconduir la situació als àmbits previstos al Pla de Seguretat i Salut de l'obra.

• Les condicions de seguretat i salut del personal, dins de l'obra i els seus desplaçaments a/o des del seu domicili particular, seran responsabilitat dels Contractistes i/o Subcontractistes així com dels propis treballadors Autònoms.

• També serà responsabilitat del Contractista, el tancament perimetral del recinte de l'obra i protecció de la mateixa, el control i reglament intern de policia a l'entrada, per a evitar la intromissió incontrolada de tercers aliens i curiosos, la protecció d'accessos i l'organització de zones de pas amb destinació als visitants de les oficines d'obra.

• El Contractista haurà de disposar d'un senzill, però efectiu, Pla d'Emergència per a l'obra, en previsió d'incendis, pluges, glaçades, vent, etc. que puguin posar en situació de risc al personal d'obra, a tercers o als medis e instal·lacions de la pròpia obra o limítrofs.

• El Contractista i/o Subcontractistes tenen absolutament prohibit l'ús d'explosius sense autorització escrita de la Direcció d’Obra o Direcció Facultativa.

• La utilització de grues, elevadors o d'altres màquines especials, es realitzarà per operaris especialitzats i posseïdors del carnet de grua torre, del títol d’operador de grua mòbil i en altres casos l’acreditació que correspongui, sota la supervisió d'un tècnic especialitzat i competent a càrrec del Contractista. El Coordinador rebrà una copia de cada títol d'habilitació signat per l'operador de la màquina i del responsable tècnic que autoritza l'habilitació avalant-hi la idoneïtat d'aquell per a realitzar la seva feina, en aquesta obra en concret.

• Tot operador de grua mòbil haurà d'estar en possessió del carnet de gruista segons l'Instrucció Tècnica Complementaria "MIE-AEM-4" aprovada per RD 837/2003 expedit pel òrgan competent o en el seu defecte certificat de formació emés per entitat reconeguda;

tot ell per garantir el total coneixement dels equips de treballs de forma que es pugui garantir el màxim de seguretat a les tasques a desenvolupar.

• El delegat del contractista haurà de certificar que tot operador de grua mòbil es troba en possessió del carnet de gruista segons especificacions del paràgraf anterior, així mateix haurà de certificar que totes les grues mòbils que s'utilitzin a l'obra compleixen totes i cadascunes de l'especificacions establertes a l'ITC "MIE-AEM-4".

2.6. Treballadors Autònoms

Persona física diferent al Contractista i/o Subcontractista que realitzarà de forma personal i directa una activitat professional, sense cap subjecció a un contracte de treball, i que assumeix contractualment davant el Promotor, el Contractista o el Subcontractista el compromís de realitzar determinades parts o instal·lacions de l’obra. Competències en matèria de Seguretat i Salut del Treballador Autònom: • Aplicar els Principis de l'Acció Preventiva que es recullen en l'article 15 de la Llei de

Prevenció de Riscos Laborals, en particular, en desenvolupar les tasques o activitats indicades en l'article 10 del R.D. 1627/1997.

• Complir les disposicions mínimes de seguretat i salut, que estableix l'annex IV del R.D. 1627/1997, durant l'execució de l'obra.

• Complir les obligacions en matèria de prevenció de riscos que estableix pels treballadors l'article 29, 1,2, de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals.

• Ajustar la seva actuació en l'obra conforme als deures de coordinació d'activitats empresarials establerts en l'article 24 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, participant, en particular, en qualsevol mesura d'actuació coordinada que s'hagi establert.

• Utilitzar els equips de treball d'acord amb allò disposat en el R.D. 1215/1997, de 18 de juliol, pel qual s'estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut per a la utilització dels equips de treball per part dels treballadors.

• Escollir i utilitzar els equips de protecció individual, segons preveu el R.D. 773/1997, de 30 de maig, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut relativa a la utilització dels equips de protecció individual per part dels treballadors.

• Atendre les indicacions i complir les instruccions del Coordinador en matèria de seguretat i de salut durant l'execució de l'obra i de la Direcció d’Obra o Direcció Facultativa, si n'hi ha.

• Els treballadors autònoms hauran de complir allò establert en el Pla de Seguretat i Salut (PSS): • La maquinària, els aparells i les eines que s'utilitzen a l'obra, han de respondre a les

prescripcions de seguretat i salut, equivalents i pròpies, dels equipaments de treball que l'empresari Contractista posa a disposició dels seus treballadors.

• Els autònoms i els empresaris que exerceixen personalment una activitat a l'obra, han d'utilitzar equipament de protecció individual apropiat, i respectar el manteniment en condicions d'eficàcia dels diferents sistemes de protecció col·lectiva instal·lats a l'obra, segons el risc que s'ha de prevenir i l'entorn del treball.

2.7. Treballadors

Persona física diferent al Contractista, Subcontractista i/o Treballador Autònom que realitzarà de forma personal i directa una activitat professional remunerada per compte aliè, amb subjecció a un contracte laboral, i que assumeix contractualment davant l’empresari el compromís de desenvolupar a l’obra les activitats corresponents a la seva categoria i especialitat professional, seguint les instruccions d’aquell.



Competències en matèria de Seguretat i Salut del Treballador: • El deure d'obeir les instruccions del Contractista en allò relatiu a Seguretat i Salut. • El deure d'indicar els perills potencials. • Té responsabilitat dels actes personals. • Té el dret a rebre informació adequada i comprensible i a formular propostes, en relació a la

seguretat i salut, en especial sobre el Pla de Seguretat i Salut (PSS). • Té el dret a la consulta i participació, d'acord amb l'article 18, 2 de la Llei de Prevenció de

Riscos Laborals. • Té el dret a adreçar-se a l'autoritat competent. • Té el dret a interrompre el treball en cas de perill imminent i seriós per a la seva integritat i la

dels seus companys o tercers aliens a l'obra. • Té el dret de fer us i el fruit d’unes instal·lacions provisionals de Salubritat i Confort, previstes

especialment pel personal d’obra, suficients, adequades i dignes, durant el temps que duri la seva permanència a l’obra.

3. DOCUMENTACIÓ PREVENTIVA DE CARÀCTER CONTRACTUAL

3.1. Interpretació dels documents vinculants en mat èria de Seguretat i Salut

Excepte en el cas que l’escriptura del Contracte o Document de Conveni Contractual ho indiqui específicament d’altra manera, l’ordre de prelació dels Documents contractuals en matèria de Seguretat i Salut per aquesta obra serà el següent: • Escriptura del Contracte o Document del Conveni Contractual. • Bases del Concurs. • Plec de Prescripcions per la Redacció dels Estudis de Seguretat i Salut i la Coordinació de

Seguretat i salut en fases de Projecte i/o d’Obra. • Plec de Condicions Generals del Projecte i de l’Estudi de Seguretat i Salut. • Plec de Condicions Facultatives i Econòmiques del Projecte i de l’Estudi de Seguretat i Salut. • Procediments Operatius de Seguretat i Salut i/o Procediments de control Administratiu de

Seguretat, redactats durant la redacció del Projecte i/o durant l’Execució material de l’Obra, pel Coordinador de Seguretat.

• Plànols i Detalls Gràfics de l’Estudi de Seguretat i Salut. • Pla d’Acció Preventiva de l’empresari-contractista. • Pla de Seguretat i Salut de desenvolupament de l’Estudi de Seguretat i Salut del Contractista

per l’obra en qüestió. • Protocols, procediments, manuals i/o Normes de Seguretat i Salut interna del Contractista i/o

Subcontractistes, d’aplicació en l’obra. Feta aquesta excepció, els diferents documents que constitueixen el Contracte seran considerats com mútuament explicatius, però en el cas d’ambigüitats o discrepàncies interpretatives de temes relacionats amb la Seguretat, seran aclarides i corregides pel Director d’Obra qui, desprès de consultar amb el Coordinador de Seguretat, farà l’ús de la seva facultat d’aclarir al Contractista les interpretacions pertinents. Si en el mateix sentit, el Contractista descobreix errades, omissions, discrepàncies o contradiccions tindrà que notificar-ho immediatament per escrit al Director d’Obra qui desprès de consultar amb el Coordinador de Seguretat, aclarirà ràpidament tots els assumptes, notificant la seva resolució al Contractista. Qualsevol treball relacionat amb temes de Seguretat i Salut, que hagués estat executat pel Contractista sense prèvia autorització del Director d’Obra o del

Coordinador de Seguretat, serà responsabilitat del Contractista, restant el Director d’Obra i el Coordinador de Seguretat, eximits de qualsevol responsabilitat derivada de les conseqüències de les mesures preventives, tècnicament inadequades, que hagin pogut adoptar el Contractista pel seu compte. En el cas que el contractista no notifiqui per escrit el descobriment d’errades, omissions, discrepàncies o contradiccions, això, no tan sols no l’eximeix de l’obligació d’aplicar les mesures de Seguretat i Salut raonablement exigibles per la reglamentació vigent, els usos i la praxi habitual de la Seguretat Integrada en la construcció, que siguin manifestament indispensables per dur a terme l’esperit o la intenció posada en el Projecte i l’Estudi de Seguretat i Salut, si no que hauran de ser materialitzats com si haguessin estat completes i correctament especificades en el Projecte i el corresponent Estudi de Seguretat i Salut. Totes les parts del contracte s’entenen complementàries entre si, per la qual cosa qualsevol treball requerit en un sol document, encara que no estigui esmentat en cap altre, tindrà el mateix caràcter contractual que si s’hagués recollit en tots.

3.2. Vigència de l'Estudi de Seguretat i Salut

El Coordinador de Seguretat, a la vista dels continguts del Pla de Seguretat i Salut aportat pel Contractista, com document de gestió preventiva d’adaptació de la seva pròpia ‘‘cultura preventiva interna d’empresa’‘ el desenvolupament dels continguts del Projecte i l’Estudi de Seguretat i Salut per l’execució material de l’obra, podrà indicar en l’Acta d’Aprovació del Pla de Seguretat, la declaració expressa de subsistència, d’aquells aspectes que puguin estar, a criteri del Coordinador, millor desenvolupats en l’Estudi de Seguretat, com ampliadors i complementaris dels continguts del Pla de Seguretat i Salut del Contractista. Els Procediments Operatius i/o Administratius de Seguretat, que pugessin redactar el Coordinador de Seguretat i Salut amb posterioritat a l’Aprovació del Pla de Seguretat i Salut, tindrà la consideració de document de desenvolupament de l’Estudi i Pla de Seguretat, essent, per tant, vinculants per les parts contractants.

3.3. Pla de Seguretat i Salut del Contractista

D’acord al que es disposa el R.D. 1627 / 1997, cada contractista està obligat a redactar, abans de l’inici dels seus treballs a l’obra, un Pla de Seguretat i Salut adaptant aquest E.S.S. als seus medis, mètodes d'execució i al ‘‘PLA D’ACCIÓ PREVENTIVA INTERNA D’EMPRESA’‘, realitzat de conformitat al R.D.39 / 1997 ‘‘LLEI DE PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS’‘ (Arts. 1, 2 ap. 1, 8 i 9) . El Contractista en el seu Pla de Seguretat i Salut està obligat a incloure els requisits formals establerts a l’Art. 7 del R.D. 1627/ 1997, no obstant, el Contractista té plena llibertat per estructurar formalment aquest Pla de Seguretat i Salut . El Contractista, en el seu Pla de Seguretat i Salut, adjuntarà, com a mínim, els plànols següents amb els continguts que en cada cas s’indiquen.

Plànol o Plànols de situació amb les característiques de l’entorn. Indicant:

- Ubicació dels serveis públics. - Electricitat. - Clavegueram. - Aigua potable. - Gas.



- Oleoductes. - Altres.

- Situació i amplada dels carrers (reals i previstos). - Accessos al recinte. - Garites de control d’accessos.

- Acotat del perímetre del solar. - Distàncies de l’edifici amb els límits del solar. - Edificacions veïnes existents. - Servituds.

Plànols en planta d’ordenació general de l’obra, segons les diverses fases previstes en funció del seu pla d’execució real. Indicant:

- Tancament del solar. - Murs de contenció, atalussats, pous, talls del terreny i desnivells. - Nivells definitius dels diferents accessos al solar i rasants de vials colindants. - Ubicació d’instal·lacions d’implantació provisional per al personal d’obra:

- Banys: Equipament (lavabos, retretes, dutxes, escalfador..,). - Vestuaris del personal: Equipament (taquilles, bancs correguts, estufes..,). - Refectori o Menjador: Equipament (taules, seients, escalfaplats, frigorífic..,). - Farmaciola: Equipament. - Altres.

- Llocs destinats a apilaments. - Àrids i materials ensitjats. - Armadures, barres, tubs i biguetes. - Materials paletitzats. - Fusta. - Materials ensacats. - Materials en caixes. - Materials en bidons. - Materials solts. - Runes i residus. - Ferralla. - Aigua. - Combustibles. - Substàncies tòxiques. - Substàncies explosives i/o deflagrants.

- Ubicació de maquinària fixa i àmbit d’influència previst. - Aparells de manutenció mecànica: grues torre, muntacàrregues, cabrestants, maquinetes,

baixants de runes, cintes transportadores, bomba d’extracció de fluids. - Estació de formigonat. - Sitja de morter. - Planta de piconament i/o selecció d’àrids.

- Circuits de circulació interna de vehicles, límits de circulació i zones d’aparcament. Senyalització de circulació.

- Circuits de circulació interna del personal d’obra. Senyalització de Seguretat. - Esquema d’instal·lació elèctrica provisional. - Esquema d’instal·lació d’il·luminació provisional. - Esquema d’instal·lació provisional de subministrament d’aigua. Plànols en planta i seccions d’instal·lació de Sistemes de Protecció Col·lectiva. (*) Representació cronològica per fases d’execució.

- Protecció en previsió de caigudes de persones o objectes des de buits verticals de façanes:

- Ubicació de bastida porticada d’estructura tubular cobrint la totalitat dels fronts de façana en avançament simultani a l’execució d’estructura fins l’acabament de tancaments i coberta.(*). (*) Sistema de Protecció Col·lectiva preferent

- Ubicació i replanteig del conjunt de forques metàl·liques i xarxes de seguretat.(*). (*) En cas de no realitzar-se seguretat integrada amb bastides tubulars, prèvia justificació en l‘ESS.

- Ubicació i replanteig de xarxes de desencofrat. - Ubicació i replanteig de baranes de seguretat (*).

(*) En cas de no realitzar-se seguretat integrada amb bastides tubulars, prèvia justificació en l’EBSS.

- Ubicació i replanteig de marquesines en voladís de seguretat (*). (*) En cas de no realitzar-se seguretat integrada amb bastides tubulars, prèvia justificació en l‘EBSS.

- Protecció en previsió de caigudes de persones o objectes des de buits verticals d’escales: - Ubicació i replanteig de xarxes verticals de seguretat en perímetre i buit de travessers

d’escales (*). (*) Sistema de Protecció Col·lectiva preferent.

- Ubicació i replanteig de baranes de seguretat en perímetre i buit de travessers d’escales.

- Protecció en previsió de caigudes de persones o objectes des de buits horitzontals de patis de llums, xemeneies, buits d’instal·lacions i encofrats.

- Ubicació i replanteig de condemna amb malla electrosoldada enjovat en el cèrcol perimetral (*). (*) Sistema de Protecció Col·lectiva preferent en forjat

- Ubicació i replanteig de xarxes horitzontals de seguretat en patis interiors. - Planta d’estructura amb ubicació i replanteig de xarxes horitzontals de seguretat sota

taulers i sotaponts d’encofrats horitzontals recuperables. - Ubicació i replanteig d’entarimat horitzontal de fusta colada en passos d’instal·lacions,

arquetes i registres provisionals. - Ubicació i replanteig de barana perimetral de seguretat.

Plànols de proteccions en plataformes i zones de pas. Contingut:

• Passarel·les (ubicació i elements constitutius). • Escales provisionals. • Detalls de tapes provisionals d’arquetes o de buits. • Abalisament i senyalització de zones de pas. • Condemna d’accessos i proteccions en contenció d’estabilitat de terrenys. • Ubicació de bastides penjades: Projecte i replanteig dels pescants i les guindoles. • Sàgola de cable per a ancoratge i lliscament de cinturó de seguretat en perímetres

exteriors amb risc de caigudes d’altura.

Plànol o plànols de distribució d’elements de seguretat per a l’ús i manteniment posterior de l’obra executada (*).

- Bastides suspeses sobre guindoles carrileres per a neteja de façana. - Plataformes lliscants sobre carrils per a manteniment de paraments verticals. - Bastides especials. - Plataformes en voladís i moll de descàrrega escamotejables per a introducció i

evacuació d’equips. - Baranes perimetrals escamotejables per a treballs de manteniment en cobertes no

transitables. - Escales de gat amb enclavament d’accessos i equipament de Sistema de Protecció

Col·lectiva.



- Replanteig d’ancoratges i sàgoles per a cinturons en façanes, xemeneies, finestrals i patis.

- Replanteig de pescants escamotejables o bigues retràctils. - Escala d’incendis i/o mànega tèxtil ignífuga d’evacuació. - Altres. (*) Tant sols en cas que estiguin contemplats en el Projecte Executiu.

Plànol d’evacuació interna d’accidentats (*).

- Plànol de carrers per a evacuació d’accidentats en obres urbanes. - Plànol de carreteres per a evacuació d’accidentats en obres aïllades. (*) Tant sols per a obres complexes o especials.

Altres.

3.4. El ''Llibre d'Incidències''

A l'obra existirà, adequadament protocol·litzat, el document oficial ‘‘LLIBRE D'INCIDÈNCIES’‘, facilitat per la Direcció d’Obra o Direcció Facultativa, visat pel Col·legi Professional corresponent (O. Departament de Treball 22 Gener de 1998 D.O.G.C. 2565 -27.1.1998). Segons l'article 13 del Real Decret 1627/97 de 24 d'Octubre, aquest llibre haurà d’estar permanentment a l'obra, en poder del Coordinador de Seguretat i Salut, i a disposició de la Direcció d’Obra o Direcció Facultativa, Contractistes, Subcontractistes i Treballadors Autònoms, Tècnics dels Centres Provincials de Seguretat i Salut i del Vigilant (Supervisor) de Seguretat, o en el seu cas, del representat dels treballadors, els quals podran realitzar-li les anotacions que considerin adient respecte. Efectuada una anotació el Llibre, el Coordinador de Seguretat en fase d’execució d’obra o, quan no sigui necessària la designació d’aquest, la Direcció Facultativa, hauran de notificar-la al contractista afectat i als representants dels treballadors d’aquest. En cas que l'anotació es refereixi a qualsevol incompliment de les advertències o observacions prèviament anotades en el Llibre, així com en el cas d'incompliment de les mesures de seguretat i salut, s'ha de remetre una còpia a la Inspecció de Treball i Segu retat Social en el termini de 24 hores . Igualment, s'ha d'especificar si l'anotació efectuada suposa una reiteració d'una advertència o observació anterior, o si, per contra, es tracta d'una observació nova.

3.5. Caràcter vinculant del Contracte o document de l ''Conveni de Prevenció i Coordinació'' i documentació contractual annexa en matèria de Seguretat

El CONVENI DE PREVENCIÓ i COORDINACIÓ subscrit entre el Promotor (o el seu representant), Contractista, Projectista, Coordinador de Seguretat, Direcció d’Obra o Direcció Facultativa i Representant Sindical Delegat de Prevenció, podrà ésser elevat a escriptura pública a requeriment de les parts atorgants del mateix, essent de compte exclusiva del Contractista totes les despeses notarials i fiscals que es derivin. El Promotor podrà prèvia notificació escrita al Contractista, assignar totes o part de les seves facultats assumides contractualment, a la persona física, jurídica o corporació que tingues a be designar a l’efecte, segons procedeixi. Els terminis i provisions de la documentació contractual contemplada en l’apartat 2.1. del present Plec, junt amb els terminis i provisions de tots els documents aquí incorporats per referència, constitueixen l’acord ple i total entre les parts i no durà a terme cap acord o enteniment de cap

naturalesa, ni el Promotor farà cap endossament o representacions al Contractista, excepte les que s’estableixin expressament mitjançant contracte. Cap modificació verbal als mateixos tindrà validesa o força o efecte algun. El Promotor i el Contractista s’obligaran a si mateixos i als seus successors, representants legals i/o concessionaris, amb respecte al pactat en la documentació contractual vinculant en matèria de Seguretat. El Contractista no es agent o representant legal del Promotor, pel que aquest no serà responsable de cap manera de les obligacions o responsabilitats en què incorri o assumeixi el Contractista. No es considerarà que alguna de les parts hagi renunciat a algun dret, poder o privilegi atorgat per qualsevol dels documents contractuals vinculants en matèria de Seguretat, o provisió dels mateixos, llevat que tal renúncia hagi estat degudament expressada per escrit i reconeguda per les parts afectades. Tots els recursos o remeis brindats per la documentació contractual vinculant en matèria de Seguretat, hauran de ser presos i interpretats com acumulatius, és a dir, addicionals a qualsevol altre recurs prescrit per la llei. Les controvèrsies que puguin sorgir entre les parts, respecte a la interpretació de la documentació contractual vinculant en matèria de Seguretat, serà competència de la jurisdicció civil. No obstant, es consideraran actes jurídics separables els que es dicten en relació amb la preparació i adjudicació del Contracte i, en conseqüència, podran ser impugnats davant l’ordre jurisdiccional contenciós-administratiu d’acord amb la normativa reguladora de l’esmentada jurisdicció.

4. NORMATIVA LEGAL D'APLICACIÓ

Per a la realització del Pla de Seguretat i Salut, el Contractista tindrà en compte la normativa existent i vigent en el decurs de la redacció de l’ESS (o EBSS), obligatòria o no, que pugui ésser d’aplicació. A títol orientatiu, i sense caràcter limitatiu, s’adjunta una relació de normativa aplicable. El Contractista, no obstant, afegirà al llistat general de la normativa aplicable a la seva obra les esmenes de caràcter tècnic particular que no siguin a la relació i correspongui aplicar al seu Pla.

4.1. Textos generals

• Convenis col·lectius.

• “Reglamento de seguridad e higiene en el trabajo en la industria de la construcción. OM 20 de mayo de 1952 (BOE 15 de junio de 1958)”. Modificada per “Orden 10 de diciembre de 1953 (BOE 2 de febrero de 1956)” i “Orden 23 de de septiembre 1966 (BOE 1 de octubre de 1966)”. Derogada parcialment per “Orden 20 de enero de 1956 (BOE 2 de febrero de 1956)” i “R.D. 2177/2004 (BOE 13 de noviembre de 2004)”.

• “Ordenanza laboral de la construcción, vidrio y cerámica. OM 28 de agosto de 1970 (BOE 5, 7, 8, 9 de septiembre de 1970)”, en vigor capítols VI i XVI i les modificacions “Orden 22 de marzo de 1972 (BOE 31 de marzo de 1972)”, “Orden 28 de julio (BOE 10 de agosto de 1972)” i “Orden 27 de julio de 1973 (BOE 31 de julio de 1973)”. Derogada parcialment per “Orden 28 de diciembre (BOE 29 de diciembre de 1994)”.

• “Ordenanza general de seguridad e higiene en el trabajo. OM 9 de marzo de 1971 (BOE 16 de marzo de 1971)”, en vigor parts del títol II. Derogada parcialment per “R.D. 1316/1989 (BOE 2 de noviembre de 1989)”, “Ley 31/1995 (BOE 10 de noviembre de 1995)”, R.D.



486/1997 (BOE 23 de abril de 1997)”, “R.D. 664/1997 (BOE 24 de mayo de 1997)”, “R.D. 665/1997 (BOE 24 de mayo de 1997)”, “R.D. 773/1997 (BOE 12 de junio de 1997)”, “R.D. 1215/1997 (BOE 7 de agosto de 1997)”, “R.D. 614/2001 (BOE 21 de junio de 2001)” i “R.D. 349/2003 (BOE 5 de abril de 2003)”.

• “Cuadro de enfermedades profesionales. R.D. 1995/1978 (BOE 25 de agosto de 1978)”. Modificada per “R.D. 2821/1981 de 27 de noviembre (BOE 1 de diciembre de 1981)”.

• “Regulación de la jornada de trabajo, jornadas especiales y descanso. R.D. 2001/1983 de 28 de julio (BOE 29 de julio de 1983)”. Modificada per “R.D. 2403/1985 (BOE 30 de diciembre de 1985)“, “R.D. 1346/1989 (BOE 7 de noviembre 1989)“ i anul·lada parcialment per “R.D. 1561/1995 de 21 de septiembre (BOE 26 de septiembre de 1995)“.

• “Orden de 20 de septiembre de 1986, por la que se establece el modelo de libro de incidencias correspondiente a las obras en las que sea obligatorio un estudio de Seguridad e Higiene en el trabajo (BOE de 13 de octubre de 1986)“.

• “Establecimiento de modelos de notificación de accidentes de trabajo. OM 16 de diciembre de 1987 (BOE 29 de diciembre de 1987)”.

• “Instrumento de ratificación de 17 de julio de 1990 del Convenio de 24 de junio de 1986 sobre Utilización del asbesto en condiciones de seguridad (número 162 de la OIT), adoptado en Ginebra (BOE de 23 de noviembre de 1990)”.

• “Ley de prevención de riesgos laborales. Ley 31/1995 de noviembre (BOE 10 de noviembre de 1995)”. Complementada per “R.D. 614/2001 de 8 de junio (BOE 21 de junio de 2001)”.

• “Real Decreto 363/1995, de 10 de marzo, por la que se aprueba el reglamento sobre notificación de sustancias nuevas y clasificación, envasado y etiquetado de sustancias peligrosas (BOE de 5 de junio de 1995)”.

• “Real Decreto 1561/1995, de 21 de septiembre, sobre jornadas especiales de trabajo (BOE de 26 de septiembre de 1995)”.

• “Reglamento de los servicios de prevención. R.D. 39/1997 de 17 de enero (BOE 31 de enero de 1997)”. Complementat per “Orden de 22 de abril de 1997 (BOE 24 de abril de 1997)” i “R.D. 688/2005 (BOE 11 de junio de 2006)”. Modificat per “R.D. 780/1998 de 30 de abril (BOE 1 de mayo de 1998)” i “R.D. 604/2006 (BOE 29 de mayo de 2006)”.

• “Disposiciones mínimas de seguridad y salud en los lugares de trabajo. R.D. 486/1997 de 14 de abril de 1997 (BOE 23 de abril de 1997)”. Complementat per “Orden TAS/2947/2007 (BOE 11 de octubre de 2007)” i modificat per “R.D. 2177/2004 (BOE 13 de noviembre de 2004)”.

• “Disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas a la manipulación manual de cargas que comporten riesgos, en particular dorsolumbares, para los trabajadores. R.D. 487/1997 de 14 de abril de 1997 (BOE 23 de abril de 1997)”.

• “Disposiciones mínimas de seguridad y salud para la utilización por los trabajadores de los equipos de trabajo. R.D. 1215/1997 de 18 de julio (BOE 7 de agosto de 1997)”.

• “Disposiciones mínimas destinadas a proteger la seguridad y la salud de los trabajadores en las actividades mineras. R.D. 1389/1997 de 5 de septiembre (BOE 7 de octubre de 1997)”.

• “Disposiciones mínimas de seguridad y salud en las obras de construcción. R.D. 1627/1997 de 24 de octubre (BOE 25 de octubre de 1997)”. Modificat per “R.D. 2177/2004 (BOE 13 de noviembre 2004)” i “R.D. 604/2006 (BOE 29 de mayo de 2006)”. Complementat per “R.D. 1109/2007 (BOE 25 de agosto de 2007)”.

• Ordre de 12 de gener de 1998, per la qual s’aprova el model de Llibre d'Incidències en les obres de construcció (DOGC Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 27 de gener de 1998).

• “Disposiciones mínimas de seguridad y salud en el trabajo en el ámbito de las empresas de trabajo temporal. R.D. 216/1999 de 5 de febrero (BOE 24 de febrero de 1999)”.

• “Ley 38/1999, de 5 de noviembre, de Ordenación de la Edificación (BOE de 6 de noviembre de 1999)”.

• “Protección de la seguridad y la salud de los trabajadores contra los riesgos relacionados con los agentes químicos durante el trabajo. R.D. 374/2001 de 6 de abril (BOE 1 de mayo de 2001)”.

• “Real Decreto 379/2001, de 6 de abril, por el que se aprueba el Reglamento de almacenamiento de productos químicos y sus instrucciones técnicas complementarias MIE APQ-1, MIE APQ-2, MIE APQ-3, MIE APQ-4, MIE APQ-5, MIE APQ-6 y MIE APQ-7 (BOE 112 de 10 de mayo de 2001)”. Complementat per “R.D. 2016/2004 (BOE 23 de octubre de 2004)”.

• “Real Decreto 783/2001, de 6 de julio, por el que se aprueba el Reglamento sobre protección sanitaria contra radiaciones ionizantes (BOE de 26 de julio de 2001)”.

• “Ley 54/2003, de 12 de diciembre, de reforma del marco normativo de la prevención de riesgos laborales (BOE de 13 de diciembre de 2003)”.

• “Real Decreto 1801/2003, de 26 de diciembre, sobre seguridad general de los productos (BOE 10 de enero de 2004)”.

• Real Decreto 171/2004, por el que se desarrolla el artículo 24 de la Ley 31/1995 de prevención de laborales, en materia de coordinación de actividades empresariales (BOE 31 de enero de 2004).

• Decret 399/2004, de 5 d’octubre de 2004, pel qual es crea el registre de delegats i delegades de prevenció i el registre de comitès de seguretat i salut, i es regula el dipòsit de les comunicacions de designació de delegats i delegades de prevenció i de constitució dels comitès de seguretat i salut (DOGC Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 7 d’octubre de 2004).

• “Real Decreto 2177/2004, de 12 de noviembre, por el que se modifica el R.D. 1215/1997, de 18 de julio, en el que se establecen las disposiciones mínimas de seguridad y salud para la utilización por parte de los trabajadores de los equipos de trabajo, en materia de trabajos temporales en altura (BOE de 13 de noviembre de 2004)”.

• “Real Decreto 312/2005, de 18 de marzo, por el que se aprueba la clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego”.

• “Real Decreto 1311/2005, de 4 de noviembre, sobre la protección de la salud y seguridad de los trabajadores frente a los riesgos derivados o que puedan derivarse de la exposición a vibraciones mecánicas”.

• “Real Decreto 551/2006, de 5 de mayo, por el que se regulan las operaciones de transporte de mercancías peligrosas por carretera en territorio español (BOE 113 de 12 de mayo)”.

• “Real Decreto 604/2006, de 19 de mayo, por el que se modifican el R.D. 39/1997, de 17 de enero, por el que se aprueba el Reglamento de los Servicios de Prevención, y el R.D. 1627/1997, de 24 de octubre, por el que se establecen las disposiciones mínimas de seguridad y salud en las obras de construcción (BOE 127 de 29 de mayo)”.

• “Real Decreto 635/2006, de 26 de mayo, sobre requisitos mínimos de seguridad en los túneles de carreteras del Estado”.

• “Ley ordinaria 32/2006 reguladora de la subcontratación en el Sector de la Construcción (BOE 250 de 19 de octubre)”.

• “Ley orgánica 3/2007, de 22 de marzo, para la igualdad efectiva de mujeres y hombres (BOE



23 de marzo de 2007)”.

• “Real Decreto 1109/2007, de 24 de agosto, por el que se desarrolla la Ley 32/2006, de 18 de octubre, reguladora de la subcontratación en el Sector de la Construcción (BOE 204 de 25 de agosto)”.

• Decret 102/2008, de 6 de maig, de creació del Registre d'Empreses Acreditades de Catalunya per intervenir en el procés de contractació en el sector de la construcció (DOGC Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 08 de maig de 2008).

• “Real Decreto 1802/2008, de 3 de noviembre, por el que se modifica el Reglamento sobre notificación de sustancias nuevas y clasificación, envasado y etiquetado de sustancias peligrosas, aprobado por R.D. 363/1995, de 10 de marzo, con la finalidad de adaptar sus disposiciones al Reglamento (CE) n.º 1907/2006 del Parlamento Europeo y del Consejo (Reglamento REACH)”.

• Decret 10/2009, de 27 de gener. Decret de creació del Registre d'empreses sancionades per infraccions molt greus en matèria de prevenció de riscos laborals i del procediment per a la seva publicació (DOGC Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 03 de febrer de 2009).

• “Real Decreto 298/2009, de 6 de marzo, por el que se modifica el Real Decreto 39/1997, de 17 de enero, por el que se aprueba el Reglamento de los Servicios de Prevención, en relación con la aplicación de medidas para promover la mejora de la seguridad y de la salud en el trabajo de la trabajadora embarazada, que haya dado a luz o en período de lactancia”.

• “Real Decreto 330/2009, de 13 de marzo, por el que se modifica el Real Decreto 1311/2005, de 4 de noviembre, sobre la protección de la salud y la seguridad de los trabajadores frente a los riesgos derivados o que puedan derivarse de la exposición a vibraciones mecànicas”.

• “Real Decreto 327/2009 de 13 de marzo, por el que se modifica el Real Decreto 1109/2007, de 24 de agosto, por el que se desarrolla la Ley 32/2006, de 18 de octubre, reguladora de la subcontratación en el sector de la construcción (BOE 63 de 14 de marzo de 2009)”.

• “Instrumento de Ratificación del Convenio número 187 de la OIT, sobre el marco promocional para la seguridad y salud en el trabajo, hecho en Ginebra el 31 de mayo de 2006 (BOE 187 de 4 de agosto de 2009)“.

• ''Real Decreto 337/2010, de 19 de marzo, por el que se modifican el Real Decreto 39/1997, de 17 de enero, por el que se aprueba el Reglamento de los Servicios de Prevención; el Real Decreto 1109/2007, de 24 de agosto, por el que se desarrolla la Ley 32/2006, de 18 de octubre, reguladora de la subcontratación en el sector de la construcción y el Real Decreto 1627/1997, de 24 de octubre, por el que se establecen disposiciones mínimas de seguridad y salud en obras de construcción (BOE 71 de 23 de marzo de 2010).''

• ''Reglamento (UE) nº 276/2010 de la Comisión, de 31 de marzo de 2010, por el que se modifica el Reglamento (CE) nº 1907/2006 del Parlamento Europeo y del Consejo, relativo al registro, la evaluación, la autorización y la restricción de las sustancias y preparados químicos (REACH), en lo que respecta a su anexo XVII (diclorometano, aceites para lámparas y líquidos encendedores de barbacoa y compuestos organoestánnicos).''

• ''Real Decreto 486/2010, de 23 de abril, sobre la protección de la salud y la seguridad de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición a radiaciones ópticas artificiales (BOE 99 de 24 de abril de 2010).''

• ''Real Decreto 717/2010, de 28 de mayo, por el que se modifican el Real Decreto 363/1995, de 10 de marzo, por el que se aprueba el Reglamento sobre clasificación, envasado y etiquetado de sustancias peligrosas y el Real Decreto 255/2003, de 28 de febrero, por el que se aprueba el Reglamento sobre clasificación, envasado y etiquetado de preparados peligrosos (BOE 139 de 8 de junio de 2010).''

• ''Real Decreto 795/2010, de 16 de junio, por el que se regula la comercialización y manipulación de gases fluorados y equipos basados en los mismos, así como la certificación

de los profesionales que los utilizan (BOE 154 de 25 de junio de 2010).''

• ''Real Decreto 1439/2010, de 5 de noviembre, por el que se modifica el Reglamento sobre protección sanitaria contra radiaciones ionizantes, aprobado por Real Decreto 783/2001, de 6 de julio (BOE 279 de 18 de novimebre de 2010).''

• “Real Decreto 843/2011, de 17 de junio, por el que se establecen los criterios básicos sobre la organización de recursos para desarrollar la actividad sanitaria de los servicios de prevención.”

• “Ley 22/2011, de 28 de julio, de residuos y suelos contaminados.”

• “Ley 33/2011, de 4 de octubre, General de Salud Pública.”

• “Real Decreto Legislativo 3/2011, de 14 de noviembre, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Contratos del Sector Público.”

• ''Reglamento (UE) nº 109/2012 de la Comisión, de 9 de febrero de 2012, por el que se modifica el Reglamento (CE) nº 1907/2006 del Parlamento Europeo y del Consejo relativo al registro, la evaluación, la autorización y la restricción de las sustancias y preparados químicos (REACH) en lo que respecta a su anexo XVII (sustancias CMR).''

• ''Reglamento (UE) nº 125/2012 de la Comisión, de 14 de febrero de 2012, por el que se modifica el anexo XIV del Reglamento (CE) nº 1907/2006 del Parlamento Europeo y del Consejo, relativo al registro, la evaluación, la autorización y la restricción de las sustancias y preparados químicos (REACH).''

• ''Reglamento (UE) nº 412/2012 de la Comisión, de 15 de mayo de 2012, por el que se modifica el anexo XVII del Reglamento (CE) nº 1907/2006 del Parlamento Europeo y del Consejo, relativo al registro, la evaluación, la autorización y la restricción de las sustancias y preparados químicos (REACH).''

• ''Real Decreto 1070/2012, de 13 de julio, por el que se aprueba el Plan estatal de protección civil ante el riesgo químico.''

• ''Reglamento (UE) nº 836/2012 de la Comisión, de 18 de septiembre de 2012, por el que se modifica, con relación al plomo, el anexo XVII del Reglamento (CE) nº 1907/2006 del Parlamento Europeo y del Consejo, relativo al registro, la evaluación, la autorización y la restricción de las sustancias y mezclas químicas (REACH).''

• ''Reglamento (UE) nº 835/2012 de la Comisión, de 18 de septiembre de 2012, por el que se modifica el Reglamento (CE) nº 1907/2006 del Parlamento Europeo y del Consejo, relativo al registro, la evaluación, la autorización y la restricción de las sustancias y mezclas químicas (REACH), en lo que respecta a su anexo XVII (cadmio).''

• ''Reglamento (UE) nº 848/2012 de la Comisión, de 19 de septiembre de 2012, por el que se modifica, en lo que respecta a los compuestos de fenilmercurio, el anexo XVII del Reglamento (CE) nº 1907/2006 del Parlamento Europeo y del Consejo, relativo al registro, la evaluación, la autorización y la restricción de las sustancias y mezclas químicas (REACH).''

• ''Reglamento (UE) nº 847/2012 de la Comisión, de 19 de septiembre de 2012, por el que se modifica, en lo que respecta al mercurio, el anexo XVII del Reglamento (CE) nº 1907/2006 del Parlamento Europeo y del Consejo, relativo al registro, la evaluación, la autorización y la restricción de las sustancias y mezclas químicas (REACH).''

4.2. Condicions ambientals

• Ordre de 27 de juny de 1985, sobre inscripció d’empreses amb risc per amiant (DOGC Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 05 d’agost de 1985).



• Ordre de 30 de juny de 1987, sobre registre de dades de control de l’ambient laboral i vigilància mèdica en empreses amb risc d’amiant (DOGC Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 10 de juliol de 1987).

• “Real Decreto 108/1991, de 1 de febrero, sobre la prevención y reducción de la contaminación del medio ambiente producida por el amianto (BOE de 6 de febrero de 1991)”.

• “Real Decreto 664/1997, de 12 de mayo, sobre la protección de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición a agentes biológicos durante el trabajo (BOE de 24 de mayo de 1997)”. Modificat per “Orden de 25 de marzo de 1998”.

• “Real Decreto 665/1997, de 12 de mayo, sobre la protección de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición a agentes cancerígenos durante el trabajo (BOE de 24 de mayo de 1997)”. Modificat per “Real Decreto 1124/2000 (BOE de 17 de junio de 2000)” i “Real Decreto 349/2003 (BOE de 5 de abril de 2003)”.

• “Real decreto 212/2002, de 22 de febrero de 2002, por el que se regulan las emisiones sonoras en el entorno debidas a determinadas máquinas de uso al aire libre (BOE de 1 de marzo de 2002)”. Modificat per “Real Decreto 524/2006 (BOE de 4 de mayo de 2006)”.

• “Real Decreto 681/2003, de 12 de junio, sobre la protección de la salud y la seguridad de los trabajadores expuestos a los riesgos derivados de atmósferas explosivas en el lugar de trabajo (BOE de 18 de junio de 2003).

• “Ley ordinaria 37/2003 del Ruido de 17 de noviembre (BOE de 18 noviembre de2003)”. Desenvolupada per “Real Decreto 1513/2005 (BOE de 17 de diciembre de 2005)” i “Real Decreto 1367/2007 (BOE de 23 de octubre 2007)”.

• “Protección de los trabajadores ante los riesgos derivados de la exposición al ruido durante el trabajo. Real Decreto 286/2006, de 10 de marzo, sobre la protección de la salud y seguridad de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición al ruido. (BOE 11 de marzo de 2006)”.

• “Real decreto 1367/2007, de 19 de octubre, por el que se desarrolla la Ley 37/2003, de 17 de noviembre, del Ruido, en lo referente a zonificación acústica, objetivos de calidad y emisiones acústicas (BOE de 23 de octubre de 2007)”.

• “Ley 34/2007, de 15 de noviembre, de calidad del aire y protección de la atmósfera (BOE de 16 de noviembre de 2007)”.

4.3. Incendis

• Ordenances municipals.

• “Real Decreto 1942/1993, de 5 de noviembre, por el que se aprueba el Reglamento de Instalaciones de Protección Contra Incendios (RIPCI) (BOE de 14 de diciembre de 1993)”. Complementat per “Orden de 16 de abril de 1998 (BOE de 28 de abril de 1998)” i “Orden de 27 de julio de 1999 (BOE de 5 de agosto de 1999)”.

• Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals (DOGC Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 10 de març de 1995) i desenvolupada per Ordre MAB/62/2003 (DOGC Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 24 de Febrer de 2003).

• “Real decreto 110/2008, de 1 de febrero, por el que se modifica el Real Decreto 312/2005 de 18 de marzo, por el que se aprueba la clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego. BOE núm. 37 de 12 de febrero”.

4.4. Instal·lacions elèctriques

• “Reglamento de líneas aéreas de alta tensión. R.D. 3151/1968 de 28 de noviembre (BOE 27de diciembre de 1968)”. Rectificat: “BOE 8 de marzo de 1969”. Es deroga amb efectes de 19 de setembre de 2010, per “R.D. 223/2008 (BOE 19 de marzo de 2008)”.

• “Orden de 18 de julio de 1978, por la que se aprueba la Norma Tecnológica NTE-IEE/1978, “Instalaciones de electricidad: alumbrado exterior” (BOE de 12 de agosto de 1978)”.

• Resolució de 4 de novembre de 1988, per la qual s’estableix un certificat sobre compliment de les distàncies reglamentàries d’obres i construccions a línies elèctriques (DOGC Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 30 de novembre de 1988).

• “Ley 54/1997, de 27 de noviembre de 1997, del Sector Eléctrico (BOE de 28 de noviembre de 1997)”. Complementada per “Real Decreto 1955/2000 (BOE de 27 de diciembre de 2000)”.

• Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn (DOGC Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 12 de juny de 2001).

• “Real Decreto 614/2001, de 8 de junio, sobre disposiciones mínimas para la protección de la salud y seguridad de los trabajadores frente al riesgo eléctrico (BOE de 21 de junio de 2001)”.

• Decret 329/2001, de 4 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament del subministrament elèctric (DOGC Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 18 de desembre de 2001).

• “Reglamento electrotécnico de baja tensión. R.D. 842/2002 de 2 de agosto (BOE de 18 de septiembre de 2002)”.

• “Sentencia de 17 de febrero de 2004, de la Sala Tercera del Tribunal Supremo, por la que se anula el inciso 4.2.c.2 de la ITC-BT-03 anexa al Reglamento Electrónico para baja tensión, aprobado por Real Decreto 842/2002, de 2 de agosto”.

• “Real decreto 223/2008, de 15 de febrero, del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio por el que se aprueban el Reglamento sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en líneas eléctricas de alta tensión y sus instrucciones técnicas complementarias ITC-LAT 01 a 09 (BOE de 19 de marzo de 2008)”.

• “Instrucciones Técnicas Complementarias del Reglamento electrotécnico de baja tensión: ITC-BT-09 Instalaciones de alumbrado exterior e ITC-BT-33 Instalaciones provisionales y temporales de obras”.

4.5. Equips i maquinària

• “Orden de 30 de julio de 1974, por la que se determinan las condiciones que deben reunir los aparatos elevadores de propulsión hidráulica y las normas para la aprobación de sus equipos impulsores (BOE de 9 de agosto de 1974)”.

• “Orden de 23 de mayo de 1977, por la que se aprueba el Reglamento de Aparatos Elevadores para obras (BOE de 14 de junio de 1977”. Modificada per “Orden de 7 de marzo de 1981 (BOE de 14 de marzo de 1981)”. Es deroga amb efectes de 29 de desembre de 2009, per “Real Decreto 1644/2008 (BOE de 11 de octubre de 2008)”.

• “Reglamento de recipientes a presión. R.D. 1244/1979 de 4 de abril (BOE de 29 de mayo de 1979)”. Modificat per “R.D. 507/1982 (BOE de 12 de marzo de 1982)” i “R.D. 1504/1990 (BOE de 28 de noviembre de 1990)”.

• “Reglamento de aparatos de elevación y su mantenimiento. R.D. 2291/1985 de 8 de



noviembre (BOE de 11 de diciembre de 1985)”. Derogat parcialment per “R.D. 1314/1997 (BOE de 30 de septiembre de 1997)”.

• “Real Decreto 474/1988, de 30 de marzo, por el que se dictan las disposiciones de aplicación de la Directiva del Consejo de las Comunidades Europeas 84/528/CEE sobre aparatos elevadores y de manejo mecánico (BOE de 20 de mayo de 1988)”.

• “Real Decreto 1435/1992, de 27 de noviembre, por el que se dictan las disposiciones de aplicación de la Directiva del Consejo 89/392/CEE, relativa a la aproximación de las legislaciones de los estados miembros sobre maquinas (BOE de 11 de diciembre de 1992)”. Modificat per “Real Decreto 56/1995 (BOE de 8 de febrero de 1995)”. Es deroga amb efecte de 29 de desembre de 2009, per “Real Decreto 1644/2008 (BOE de 11 de octubre de 2008)”.

• “Resolución de 3 abril de 1997, de la Dirección General de Tecnología y Seguridad Industrial por la que se autoriza la instalación de ascensores sin cuarto de máquinas (BOE de 23 de abril de 1997)”.

• “Real Decreto 488/1997, de 14 de abril, sobre disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas al trabajo con equipos que incluyen pantallas de visualización (BOE de 23 de abril de 1997)”.

• “Disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas a la utilización por los trabajadores de equipos de protección Individual. RD 773/1997 de 30 de mayo (BOE 12 de junio de 1997)”.

• “Real Decreto 1215/1997, de 18 de julio por el que se establecen las disposiciones mínimas de seguridad y salud para la utilización por los trabajadores de los equipos de trabajo (BOE de 7 de agosto de 1997)”. Modificat per “Real Decreto 2177/2004 (BOE de 13 de noviembre de 2004)”.

• “Real Decreto 1314/1997, de 1 de agosto, por el que se dictan las disposiciones de aplicación de la Directiva del Parlamento Europeo y del Consejo 95/16/CE, sobre ascensores (BOE de 30 de septiembre de 1997)”. Complementat per “Real Decreto 1644/2008 (BOE de 11 de octubre de 2008)”.

• “Resolución de 10 de septiembre de 1998, de la Dirección General de Tecnología y Seguridad Industrial, por la que se autoriza la Instalación de ascensores con máquinas en foso (BOE de 25 septiembre de 1998)”.

• “Real decreto 769/1999, de 7 de mayo, por el cual se dictan las disposiciones de aplicación de la Directiva del Parlamento Europeo y del Consejo, 97/23/CE, relativa a los equipos de presión, y se modifica el Real decreto 1244/1979, de 4 de abril, que aprobó el Reglamento de aparatos de presión (BOE de 31 de mayo de 1999)”.

• “Real Decreto 1849/2000, de 10 de noviembre, del Reglamento de seguridad en las máquinas, por el que se derogan diferentes disposiciones en materia de normalización y homologación de productos industriales (BOE de 2 de diciembre de 2000)”.

• “Real Decreto 2177/2004, de 12 de noviembre, por el que se modifica el Real Decreto 1215/1997, de 18 de julio, por el que se establecen las disposiciones mínimas de seguridad y salud para la utilización por los trabajadores de los equipos de trabajo, en materia de trabajos temporales en altura (BOE de 13 de noviembre de 2004)”.

• “Real Decreto 1311/2005, de 4 de noviembre de 2005, sobre la protección de la salud y la seguridad de los trabajadores frente a los riesgos derivados o que puedan derivarse de la exposición a vibraciones mecánicas (BOE de 5 de noviembre de 2005)”.

• “Real Decreto 1388/2011, de 14 de octubre, por el que se dictan las disposiciones de aplicación de la Directiva 2010/35/UE del Parlamento Europeo y del Consejo de 16 de junio de 2010 sobre equipos a presión transportables y por la que se derogan las Directivas 76/767/CEE, 84/525/CEE, 84/526/CEE, 84/527/CEE y 1999/36/CE.”

• ''Real Decreto 494/2012, de 9 de marzo, por el que se modifica el Real Decreto 1644/2008,

de 10 de octubre, por el que se establecen las normas para la comercialización y puesta en servicio de las máquinas, para incluir los riesgos de aplicación de plaguicidas.''

• Instruccions Tècniques Complementaries:

“ITC – MIE - AP5 del Reglamento de Aparatos a Presión ''Extintores de incendio'' Orden de 31 de mayo de 1982 (BOE de 23 de junio de 1982)”. Modificació: “Orden de 26 de octubre de 1983 (BOE de 7 de noviembre de 1983)”, “Orden de 31 de mayo de 1985 (BOE de 20 de junio de 1985)”, “Orden de 15 de noviembre de 1989 (BOE de 28 de noviembre de 1989)” i “Orden de 10 de marzo de 1998 (BOE de 28 de abril de 1998)”.

“ITC – MIE – AEM1: Ascensores electromecánicos. OM 23 de septiembre de 1987 (BOE 6 de octubre de 1987)”. Modificació: “Orden de 11 de octubre de 1988 (BOE 21 de octubre de 1988)”. “Autorización de instalación de ascensores con máquina en foso. Resolución de 10 de septiembre de 1998 (BOE 25 de septiembre de 1998)”. “Autorización de la instalación de ascensores sin cuarto de máquinas. Resolución de 3 de abril de 1997 (BOE de 23 de abril de 1997)”.

“ITC – MIE – AEM2: Grúas torre desmontables para obras. RD 836/2003 de 27 de mayo de 2003 (BOE 17 de julio de 2003)”.

“ITC – MIE – AEM3: Carretas automotrices de manutención. OM. 26 de mayo de 1989 (BOE 9 de junio de 1989)”.

“ITC – MIE – AEM4: Reglamento de aparatos de elevación y manutención, referentes a grúas móviles autopropulsadas. RD 837/2003 de 27 de mayo de 2003 (BOE 17 de julio de 2003)”.

“ITC - MIE - MSG1: Máquinas, elementos de máquinas o sistemas de protección utilizados. OM. 8 de abril de 1991 (BOE 11 de abril de 1991)”.

“Norma UNE-58921-IN Instrucciones para la instalación, manejo, mantenimiento, revisiones e inspecciones de las plataformas elevadoras móviles de personal (PEMP)”.

4.6. Equips de protecció individual

• “Comercialización y libre circulación intracomunitaria de los equipos de protección individual. R.D. 1407/1992 de 20 de noviembre (BOE 28 de diciembre de 1992)”. Modificat per “OM de 16 de mayo de 1994”, per “R.D. 159/1995 de 3 de febrero (BOE 8 de marzo de 1995)” i per la “Resolución de 27 de mayo de 2002 (BOE 4 de julio de 2002)”. Complementat per la “Resolución de 25 de abril de 1996 (BOE de 28 de mayo de 1996)”, “Resolución de 18 de marzo de 1998 (BOE de 22 de abril de 1998)”, “Resolución de 29 de abril de 1999 (BOE de 29 de junio de 1999)”, “Resolución de 28 de julio de 2000 (BOE de 8 de septiembre de 2000)” i “Resolución de 7 de septiembre de 2001 (BOE de 27 de septiembre de 2001)”.

• “Real Decreto 159/1995, de 3 de febrero , por el que se modifica el Real Decreto 1407/1992, de 20 de noviembre, por el que se regula las condiciones para la comercialización y libre circulación intracomunitaria de los equipos de protección individual (BOE de 8 de marzo de 1995) modificado por Orden de 20 de febrero de 1997 (BOE de 6 de marzo de 1997)”.

• “R.D. 773/1997 de 30 de mayo, sobre disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas a la utilización por los trabajadores de equipos de protección individual”.

• “Decisión de la Comisión, de 16 de marzo de 2006, relativa a la publicación de las referencias de la norma EN 143:2000, Equipos de protección respiratoria. Filtros contra partículas. Requisitos, ensayos, marcado, de conformidad con la Directiva 89/686/CEE del Consejo (equipos de protección individual) [notificada con el número C(2006) 777]”.

• Normes Tècniques Reglamentàries.

4.7. Senyalització



• “Disposiciones mínimas en materia de señalización de seguridad y salud en el trabajo. R.D. 485/1997 (BOE 23 de abril de 1997)”.

• “Orden de 31 de agosto de 1987 sobre Señalización, balizamiento, defensa, limpieza y terminación de obras fijas en vías fuera de poblado (BOE de 18 de septiembre de 1987)”.

• Normes sobre senyalització d’obres en carreteres. “Instrucción 8.3. IC del MOPU”.

4.8. Diversos

• “Orden de 20 de marzo de 1986 por la que se aprueban determinadas Instrucciones técnicas complementarias, relativas a los capítulos IV, V, IX y X del Reglamento General de Normas Básicas de Seguridad Minera (BOE de 11 de abril de 1986)”. Modificada per “Orden de 29 de abril de 1987 (BOE de 13 de mayo de 1987)” i “Orden de 29 de julio de 1994 (BOE de 16 de agosto de 1994)”.

• “Orden de 20 de junio de 1986 sobre Catalogación y Homologación de los explosivos, productos explosivos y sus accesorios (BOE de 1 de julio de 1986)”.

• “Real Decreto 230/1998, de 16 de febrero, por el que se aprueba el Reglamento de explosivos (BOE de 12 de marzo de 1998)”. Modificat per “Real Decreto 277/2005 (BOE de 12 de marzo de 2005)” i “Orden INT/3543/2007 (BOE núm. 292 de 6 de diciembre de 2007)”. Complementada per la “Resolución de 24 de agosto de 2005 (BOE de 13 de septiembre de 2005)”, “Orden PRE/252/2006 (BOE de 9 de febrero de 2006)”, “Orden PRE/672/2006 (BOE de 11 de marzo de 2006)” i “Orden PRE/174/2007 (BOE de 3 de febrero de 2007)”.

• “Orden de 16 de diciembre de 1987 por la que se establecen nuevos modelos para la notificación de accidentes de trabajo y se dan instrucciones para su cumplimentación y tramitación (BOE de 29 de diciembre de 1987)”. Modificada per “Orden TAS/2926/2002 (BOE de 21 de noviembre de 2002)”.

• “Orden de 6 de mayo de 1988, por la que se modifica (i deroga) la Orden de 6 de octubre de 1986 sobre los requisitos y datos que deben reunir las comunicaciones de apertura previa o reanudacion de actividades en los centros de trabajo, dictada en desarrollo del Real Decreto-Ley 1/1986, de 14 de marzo (BOE de 16 de mayo de 1988)”. Modificada per la “Orden de 29 de abril de 1999 (BOE de 25 de mayo de 1999)”.

• “Real Decreto 1299/2006, de 10 de noviembre por el que se aprueba el cuadro de enfermedades profesionales en el sistema de la Seguridad Social y se establecen criterios para su notificación y registro (BOE de 19 de diciembre de 2006)”. Complementat per “Orden TAS/1/2007 (BOE de 4 de enero de 2007)”.

• “Resolución de 1 de agosto de 2007, de la Dirección General de Trabajo, por la que se inscribe en el registro y publica el IV Convenio Colectivo General del Sector de la Construcción (BOE de 17 de agosto de 2007)”.

• Convenis col·lectius.

• “Real Decreto 1591/2009, de 16 de octubre, por el que se regulan los productos sanitarios (BOE 268 de 6 de noviembre de 2009).”

• ''Real Decreto 248/2010, de 5 de marzo, por el que se modifica el Reglamento de explosivos, aprobados por Real Decreto 230/1998, de 16 de febrero, para adaptarlo a lo dispuesto en la Ley 17/2009, de 23 de noviembre, sobre el libre acceso a las actividades de servicios y su ejercicio (BOE 67 de 18 de marzo de 2010).''

5. CONDICIONS ECONÒMIQUES

5.1. Criteris d'aplicació

L’ Art. 5, 4 del R.D. 1627 / 1997, de 24 d’octubre, manté per al sector de la construcció, la necessitat d’estimar l’aplicació de la Seguretat i Salut com un cost ‘‘afegit’‘ a l'Estudi de Seguretat i Salut, i per conseqüent, incorporat al Projecte. El pressupost per a l'aplicació i execució de l’estudi de Seguretat i Salut, haurà de quantificar el conjunt de ‘‘despeses’‘ previstes, tant pel que es refereix a la suma total com a la valoració unitària d’elements, amb referència al quadre de preus sobre el que es calcula. Sols podran figurar partides alçades en els casos d’elements o operacions de difícil previsió. Els amidaments, qualitats i valoració recollides en el pressupost de l’Estudi de Seguretat i Salut podran ser modificades o substituïdes per alternatives proposades pel Contractista en el seu Pla de Seguretat i Salut, prèvia justificació tècnica degudament motivada, sempre que això no suposi disminució de l’import total ni dels nivells de protecció continguts en l’Estudi de Seguretat i Salut. A aquests efectes, el pressupost del A.C.S. haurà d’anar incorporant al pressupost general de l’obra com un capítol més del mateix. La tendència a integrar la Seguretat i Salut (pressupost de Seguretat i Salut = 0), es contempla en el mateix cos legal quan el legislador indica que, no s’inclouran en el pressupost de l’Estudi de Seguretat i Salut els costos exigits per la correcta execució professional dels treballs, conforme a les normes reglamentàries en vigor i els criteris tècnics generalment admesos, emanats dels organismes especialitzats. Aquest criteri es l’aplicat en el present E.B.S.S. en l’apartat relatiu a Medis Auxiliars d’Utilitat Preventiva (MAUP).

5.2. Certificació del pressupost del Pla de Seguret at i Salut

Si bé el Pressupost de Seguretat, amb criteris de ‘‘Seguretat Integrada’‘ hauria d’estar inclòs en les partides del Projecte, de forma no segregable, per les obres de Construcció, es precisa l'establiment d’un criteri respecte a la certificació de les partides contemplades en el pressupost del Pla de Seguretat i Salut del Contractista per cada obra. El pressupost de seguretat i salut s’abonarà d’acord amb el que indiqui el corresponent contracte d’obra.

5.3. Revisió de preus del Pla de Seguretat i Salut

Els preus aprovats pel Coordinador de Seguretat i Salut continguts en el Pla de Seguretat i Salut del Contractista, es mantindrà durant la totalitat de l’execució material de les obres. Excepcionalment, quan el contracte s’hagi executat en un 20% i transcorregut com a mínim un any des de la seva adjudicació, podrà contemplar-se la possibilitat de revisió de preus del pressupost de



Seguretat, mitjançant els índexs o fórmules de caràcter oficial que determini l'òrgan de contractació, en els terminis contemplats en el Títol IV del R.D. Legislatiu 2 / 2002, de 16 de juny, pel que s’aprova el text refós de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques.

5.4. Penalitzacions per incompliment en matèria de S eguretat

La reiteració d’incompliments en l’aplicació dels c ompromisos adquirits en el Pla de Seguretat i Salut, a criteri per unanimitat del Coo rdinador de Seguretat i Salut i dels restants components de la Direcció d’Obra o Direcció Faculta tiva, per acció u omissió del personal propi i/o Subcontractistes i Treballadors Autònoms contractats per ell, duran aparellats conseqüentment per el Contractista, les següents Pe nalitzacions:

1.- MOLT LLEU : 3% del Benefici Industrial de l’obra contractada 2.- LLEU : 20% del Benefici Industrial de l’obra contractada 3.- GREU : 75% del Benefici Industrial de l’obra contractada 4.- MOLT GREU : 75% del Benefici Industrial de l’obra contractada 5.- GRAVÍSSIM : Paralització dels treballadors +100% del Benefici

Industrial de l’obra contractada + Pèrdua d’homologació com Contractista, per la mateixa Propietat, durant 2 anys.

6. CONDICIONS TÈCNIQUES GENERALS DE SEGURETAT

6.1. Previsions del Contractista a l'aplicació de les Tècniques de Seguretat

La Prevenció de la Sinistralitat Laboral, pretén aconseguir uns objectius concrets, en el nostre cas, detectar i corregir els riscos d'accidents laborals. El Contractista Principal haurà de reflectir al seu Pla de Seguretat i Salut la manera concreta de desenvolupar les Tècniques de Seguretat i Salut i com les aplicarà en aquesta obra. Tot seguit s’anomenen a títol orientatiu una sèrie de descripcions de les diferents Tècniques Analítiques i Operatives de Seguretat: − Tècniques analítiques de seguretat Les Tècniques Analítiques de Seguretat i Salut tenen com a objectiu exclusiu la detecció de riscos i la recerca de les causes. Prèvies als accidents.-

- Inspeccions de seguretat. - Anàlisi de treball. - Anàlisi Estadística de la sinistralitat. - Anàlisi del entorn de treball. Posteriors als accidents.-

- Notificació d'accidents. - Registre d'accidents • Investigació Tècnica d'Accidents.

− Tècniques operatives de seguretat. Les Tècniques Operatives de Seguretat i Salut pretenen eliminar les Causes i a través d'aquestes corregir el Risc Segons que l'objectiu de l'acció correctora hagi d’operar sobre la conducta humana o sobre els factors perillosos mesurats, el Contractista haurà de demostrar al seu Pla de Seguretat i Salut i Higiene que té desenvolupat un sistema d'aplicació de Tècniques Operatives sobre El Factor Tècnic: - Sistemes de Seguretat - Proteccions col·lectives i Resguards - Manteniment Preventiu - Proteccions Personals - Normes - Senyalització El Factor Humà: - Test de Selecció prelaboral del personal. - Reconeixements Mèdics prelaborals. - Formació - Aprenentatge - Propaganda - Acció de grup - Disciplina - Incentius

6.2. Condicions Tècniques del Control de Qualitat d e la Prevenció

El Contractista inclourà a les Empreses Subcontractades i treballadors Autònoms, lligats amb ell contractualment, en el desenvolupament del seu Pla de Seguretat i Salut; haurà d'incloure els documents tipus en el seu format real, així com els procediments de complimentació fets servir a la seva estructura empresarial, per a controlar la qualitat de la Prevenció de la Sinistralitat Laboral. Aportem al present Estudi de Seguretat, a títol de guia, l'enunciat dels més importants:

• Programa implantat a l'empresa, de Qualitat Total o el reglamentari Pla d’Acció Preventiva. • Programa Bàsic de Formació Preventiva estandarditzat pel Contractista Principal • Formats documentals i procediments de complimentació, integrats a l'estructura de gestió

empresarial, relatius al Control Administratiu de la Prevenció. • Comitè i/o Comissions vinculats a la Prevenció • Documents vinculants, actes i/o memoràndums. • Manuals i/o Procediments Segurs de Treball, d'ordre intern d'empresa • Control de Qualitat de Seguretat del Producte.

6.3. Condicions Tècniques dels Òrgans de l'Empresa Contractista competents en matèria de Seguretat i Salut



El comitè o les persones encarregades de la promoció, coordinació i vigilància de la Seguretat i Salut de l'obra seran almenys els mínims establerts per la normativa vigent pel cas concret de l'obra de referència, assenyalant-se específicament al Pla de Seguretat, la seva relació amb l’organigrama general de Seguretat i Salut de l'empresa adjudicatària de les obres. El Contractista acreditarà l'existència d'un Servei Tècnic de Seguretat i Salut (propi o concertat) com a departament staff depenent de l'Alta Direcció de l'Empresa Contractista, dotat dels recursos, medis i qualificació necessària conforme al R.D. 39 /1997 ‘‘Reglamento de los Servicios de Prevención’‘. En tot cas el constructor comptarà amb l'ajut del Departament Tècnic de Seguretat i Salut de la Mútua d'Accidents de Treball amb la que tingui establerta pòlissa. El Coordinador de Seguretat i Salut podrà vedar la participació en aquesta obra del Delegat Sindical de Prevenció que no reuneixi, al seu criteri, la capacitació tècnica preventiva pel correcte compliment de la seva important missió. L’empresari Contractista com a màxim responsable de la Seguretat i Salut de la seva empresa, haurà de fixar els àmbits de competència funcional dels Delegats Sindicals de Prevenció en aquesta obra. L'obra disposarà de Tècnic de Seguretat i Salut (propi o concertat) a temps parcial, que assessori als responsables tècnics (i conseqüentment de seguretat) de l'empresa constructora en matèria preventiva, així com una Brigada de reposició i manteniment de les proteccions de seguretat, amb indicació de la seva composició i temps de dedicació a aquestes funcions.

6.4. Obligacions de l'Empresa Contractista competen t en matèria de Medicina del Treball

El Servei de Medicina del Treball integrat en el Servei de Prevenció, o en el seu cas, el Quadre Facultatiu competent, d'acord amb la reglamentació oficial, serà l'encarregat de vetllar per les condicions higièniques que haurà de reunir el centre de treball. Respecte a les instal·lacions mèdiques a l'obra existiran almenys una farmaciola d'urgència, que estarà degudament assenyalada i contindrà allò disposat a la normativa vigent i es revisarà periòdicament el control d'existències. Al Pla de Seguretat i Salut i Higiene el contractista principal desenvoluparà l'organigrama així com les funcions i competències de la seva estructura en Medicina Preventiva. Tot el personal de l'obra (Propi, Subcontractat o Autònom), amb independència del termini de durada de les condicions particulars de la seva contractació, haurà d'haver passat un reconeixement mèdic d'ingrés i estar classificat d'acord amb les seves condicions psicofísiques.

Independentment del reconeixement d'ingrés, s'haurà de fer a tots els treballadors del

Centre de Treball (propis i Subcontractats), segons ve assenyalat a la vigent reglamentació

al respecte, com a mínim un reconeixement periòdic anual.

Paral·lelament l’equip mèdic del Servei de Prevenció de l'empresa (Propi, Mancomunat, o assistit per Mútua d'Accidents) haurà d'establir al Pla de Seguretat i Salut un programa d'actuació cronològica a les matèries de la seva competència: - Higiene i Prevenció al treball. - Medicina preventiva dels treballadors. - Assistència Mèdica.

- Educació sanitària i preventiva dels treballadors. - Participació en comitè de Seguretat i Salut. - Organització i posta al dia del fitxer i arxiu de medicina d'Empresa.

6.5. Competències dels Col·laboradors Prevencionist es a l'obra

D'acord amb les necessitats de disposar d’un interlocutor alternatiu en absència del Cap d’Obra es nomenarà un Supervisor de Seguretat i Salut (equivalent a l'antic Vigilant de Seguretat), considerant-se en principi l'Encarregat General de l'obra, com a persona més adient per a complir-ho, en absència d'un altre treballador més qualificat en aquests treballs a criteri del Contractista. El seu nomenament es formalitzarà per escrit i es notificarà al Coordinador de Seguretat. S’anomenarà un Socorrista, preferiblement amb coneixements en Primers Auxilis, amb la missió de realitzar petites cures i organitzar l’evacuació dels accidentats als centres assistencials que correspongui que a més a més serà l’encarregat del control de la dotació de la farmaciola. A efectes pràctics, i amb independència del Comitè de Seguretat i Salut, si la importància de l’obra ho aconsella, es constituirà a peu d'obra una ‘‘Comissió Tècnica Interempresarial de Responsables de Seguretat’‘, integrat pels màxims Responsables Tècnics de les Empreses participants a cada fase d’obra, aquesta ‘‘comissió’‘ es reunirà com a mínim mensualment, i serà presidida pel Cap d'Obra del Contractista, amb l'assessorament del seu Servei de Prevenció (propi o concertat).

6.6. Competències de Formació en Seguretat a l'obra

El Contractista haurà d'establir al Pla de Seguretat i Salut un programa d'actuació que reflecteixi un sistema d'entrenament inicial bàsic de tots els treballadors nous. El mateix criteri es seguirà si són traslladats a un nou lloc de treball, o ingressin com a operadors de màquines, vehicles o aparells d'elevació. S'efectuarà entre el personal la formació adequada per assegurar el correcte ús dels medis posats al seu abast per millorar el seu rendiment, qualitat i seguretat del seu treball.

7. PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES ESPECÍFIQUES DE SEGURETAT DELS EQUIPS, MÀQUINES I/O MÀQUINES-FERRAMENTES

7.1. Definició i característiques dels Equips, Màqu ines i/o Màquines-Ferramentes

− Definició És un conjunt de peces o òrgans units entre si, del s quals un al menys és mòbil i, en el seu cas, d’òrgans d’accionament, circuits de comandamen t i de potència, etc., associats de forma solidària per a una aplicació determinada, en parti cular destinada a la transformació, tractament, desplaçament i accionament d’un materia l.

El terme equip i/o màquina també cobreix:



• Un conjunt de màquines que estiguin disposades i si guin accionades per a funcionar solidàriament.

• Un mateix equip intercanviable, que modifiqui la fu nció d’una màquina, que es comercialitza en condicions que permetin al propi operador, acoblar a una màquina, a una sèrie d’elles o a un t ractor, sempre que aquest equip no sigui una peça de recanvi o una fer ramenta.

Quan l’equip, màquina i/o màquina ferramenta dispos i de components de seguretat que es comercialitzin per separat per a garantir una funci ó de seguretat en el seu ús normal, aquests adquireixen als efectes del present Estudi de Segur etat i Salut la consideració de Mitjà Auxiliar d’Utilitat Preventiva (MAUP). − Característiques Els equips de treball i màquines aniran acompanyats d’unes instruccions d’utilització, esteses pel fabricant o importador, en les quals figuraran les especificacions de manutenció, instal·lació i utilització, així con les normes de seguretat i qualsevol altra instrucció que de forma específica siguin exigides en les corresponents Instruccions Tècniques Complementàries (ITC), les quals inclouran els plànols i esquemes necessaris per al manteniment i verificació tècnica, estant ajustats a les normes UNE que li siguin d’aplicació. Portaran a més a més, una placa de material durador i fixada amb solidesa en lloc ben visible, en la qual figuraran, com a mínim, les següents dades: • Nom del fabricant. • Any de fabricació, importació i/o subministrament. • Tipus i número de fabricació. • Potència en Kw. • Contrasenya d’homologació CE i certificat de seguretat d’ús d’entitat acreditada, si procedeix.

7.2. Condicions d'elecció, utilització, emmagatzematg e i manteniment dels Equips, Màquines i/o Màquines-Ferramentes

− Elecció d’un Equip Els Equips, Màquines i/o Màquines Ferramentes hauran de seleccionar-se en base a uns criteris de

garanties de Seguretat per als seus operadors i respecte al seu Medi Ambient de Treball.

− Condicions d’utilització dels Equips, Màquines i/o Màquines ferramentes Són les contemplades en l’Annex II del R.D. 1215, de 18 de juliol sobre ‘‘Disposicions

mínimes de Seguretat i Salut per a la utilització pels treballadors dels Equips de treball’‘:

− Emmagatzematge i manteniment • Se seguiran escrupolosament les recomanacions d’emmagatzematge i esment, fixats pel

fabricant i contingudes en la seva ‘‘Guia de manteniment preventiu’‘. • Es reemplaçaran els elements, es netejaran, engreixaran, pintaran, ajustaran i es col·locaran

en el lloc assignat, seguint les instruccions del fabricant.

− S'emmagatzemaran en compartiments amplis i secs, amb temperatures compreses entre 15 i 25ºC.

− L’emmagatzematge, control d’estat d’utilització i els lliuraments d’Equips estaran documentades i custodiades, amb justificant de recepció de conformitat, lliurament i rebut, per un responsable tècnic, delegat per l’usuari.

7.3. Normativa aplicable

− Directives comunitàries relatives a la seguretat de les màquines, transposicions i dates d’entrada en vigor

Sobre comercialització i/o posada en servei en la Unió Europea

Directiva fonamental. • Directiva del Consell 89/392/CEE, de 14/06/89, relativa a l’aproximació de les legislacions dels

Estats membres sobre màquines (D.O.C.E. Núm. L 183, de 29/6/89), modificada per les Directives del Consell 91/368/CEE, de 20/6/91 (D.O.C.E. Núm. L 198, de 22/7/91), 93/44/CEE, de 14/6/93 (D.O.C.E. Núm. L 175, de 19/7/93) i 93/68/CEE, de 22/7/93 (D.O.C.E. Núm. L 220, de 30/8/93). Aquestes 4 directives s’han codificat en un sols text mitjançant la Directiva 98/37/CE (D.O.C.E. Núm. L 207, de 23/7/98).

Transposada pel Reial Decret 1435/1992, de 27 de novembre (B.O.E. d’11/12/92), modificat pel Reial Decret 56/1995, de 20 de gener (B.O.E. de 8/2/95). Entrada en vigor del R.D. 1435/1992: l’1/1/93, amb període transitori fins l’1/1/95. Entrada en vigor del R.D. 56/1995: el 9/2/95.

Excepcions: • Carretons automotors de manutenció: l’1/7/95, amb període transitori fins l’1/1/96. • Màquines per a elevació o desplaçament de persones: el 9/2/95, amb període transitori fins

l’1/1/97. • Components de seguretat (inclou ROPS i FOPS, vegeu la Comunicació de la Comissió

94/C253/03 -D.O.C.E. ISP C253, de 10/9/94): el 9/2/95, amb període transitori fins l’1/1/97. • Marcat: el 9/2/95, amb període transitori fins l’1/1/97. Altres Directives. • Directiva del Consell 73/23/CEE, de 19/2/73, relativa a l’aproximació de les legislacions dels

Estats membres sobre el material elèctric destinat a utilitzar-se amb determinats límits de tensió (D.O.C.E. Núm. L 77, de 26/3/73), modificada per la Directiva del Consell 93/68/CEE. Transposada pel Reial Decret 7/1988, de 8 de gener (B.O.E. de 14/1/88), modificat pel Reial Decret 154/1995 de 3 de febrer (B.O.E. de 3/3/95). Entrada en vigor del R.D. 7/1988: l’1/12/88. Entrada en vigor del R.D. 154/1995: el 4/3/95, amb període transitori fins l’1/1/97. A aquest respecte veure també la Resolució d’11/6/98 de la Direcció General de Tecnologia i Seguretat Industrial (B.O.E. de 13/7/98).

• Directiva del Consell 87/404/CEE, de 25/6/87, relativa a l’aproximació de les legislacions dels Estats membres sobre recipients a pressió simple (D.O.C.E. Núm. L 270 de 8/8/87), modificada per les Directives del Consell 90/488/CEE, de 17/9/90 (D.O.C.E. Núm. L 270 de 2/10/90) i 93/68/CEE. Transposades pel Reial Decret 1495/1991, d’11 d’octubre (B.O.E. de 15/10/91), modificat pel Reial Decret 2486/1994, de 23 de desembre (B.O.E. de 24/1/95).



Entrada en vigor del R.D. 1495/1991: el 16/10/91. Entrada en vigor del R.D. 2486/1994: l’1/1/95 amb període transitori fins l’1/1/97.

• Directiva del Consell 89/336/CEE, de 3/5/89, relativa a l’aproximació de les legislacions dels Estats membres sobre comptabilitat electromagnètica (D.O.C.E. Núm. L 139, de 23/5/89), modificada per les Directives del Consell 93/68/CEE i 93/97/CEE, de 29/10/93 (D.O.C.E. Núm. L 290, de 24/11/93); 92/31/CEE, de 28/4/92 (D.O.C.E. Núm. L 126, de 12/5/92); 99/5/CE, de 9/3/99 (D.O.C.E. Núm. L 091, de 7/4/1999). Transposades pel Reial Decret 444/1994, d’11 de març (B.O.E. d’1/4/94), modificat pel Reial Decret 1950/1995, d’1 de desembre (B.O.E. de 28/12/95) i Ordre Ministerial de 26/3/96 (B.O.E. de 3/4/96). Entrada en vigor del R.D. 444/1994: el 2/4/94 amb període transitori fins l’1/1/96. Entrada en vigor del R.D. 1950/1995: el 29/12/95. Entrada en vigor de l’Ordre de 26/03/1996: el 4/4/96.

• Directiva del Consell 90/396/CEE, de 29/6/90, relativa a l’aproximació de les legislacions dels Estats membres sobre aparells de gas (D.O.C.E. Núm. L 196, de 26/7/90), modificada per la Directiva del Consell 93/68/CEE. Transposada pel Reial Decret 1428/1992, de 27 de novembre (B.O.E. de 5/12/92), modificat pel Reial Decret 276/1995, de 24 de febrer (B.O.E. de 27/3/95). Entrada en vigor del R.D. 1428/1992: el 25/12/92 amb període transitori fins l’1/1/96. Entrada en vigor del R.D. 276/1995: el 28/3/95.

• Directiva del Parlament Europeu i del Consell 94/9/CE, de 23/3/94, relativa a l’aproximació de legislacions dels Estats membres sobre els aparells i sistemes de protecció per a ús en atmosferes potencialment explosives (D.O.C.E. Núm. L 100, de 19/4/94). Transposada pel Reial Decret 400/1996, d’1 de març (B.O.E. de 8/4/96). Entrada en vigor: l’1/3/96 amb període transitori fins l’1/7/03.

• Directiva del Parlament Europeu i del Consell 97/23/CE, de 29/5/97, relativa a l’aproximació de les legislacions dels Estats membres sobre equips a pressió (D.O.C.E. Núm. L 181, de 9/7/97). Entrada en vigor: 29/11/99 amb període transitori fins el 30/5/02.

• Onze Directives, amb les seves corresponents modificacions i adaptacions al progrés tècnic, relatives a l’aproximació de les legislacions dels Estats membres sobre determinació de l’emissió sonora de màquines i materials utilitzats en les obres de construcció. Transposades pel Reial Decret 212/2002, de 22 de febrer (B.O.E. d’1/3/02); Ordre Ministerial de 18/7/1991 (B.O.E. de 26/7/91), Reial Decret 71/1992, de 31 de gener (B.O.E. de 6/2/92) i Ordre Ministerial de 29/3/1996 (B.O.E. de 12/4/96). Entrada en vigor: En funció de cada directiva.

Sobre utilització de màquines i equips per al treball: • Directiva del Consell 89/655/CEE, de 30/11/89, relativa a les disposicions mínimes de

seguretat i de salut per a la utilització pels treballadors en el treball dels equips de treball (D.O.C.E. Núm. L 393, de 30/12/89), modificada per la Directiva del Consell 95/63/CE, de 5/12/95 (D.O.C.E. Núm. L 335/28, de 30/12/95). Transposades pel Reial Decret 1215/1997, de 18 de juliol (B.O.E. de 7/8/97). Entrada en vigor: el 27/8/97 excepte per l’apartat 2 de l’Annex l i els apartats 2 i 3 de l’Annex II, que entren en vigor el 5/12/98.

− Normativa d’aplicació restringida • Reial Decret 1849/2000, de 10 de Novembre, pel qual es deroguen diferents disposicions en

matèria de normalització i homologació de productes industrials (B.O.E. de 2/12/2000), i Ordre Ministerial de 8/4/1991, per la qual s’aprova la Instrucció Tècnica Complementària MSG-SM-1 del Reglament de Seguretat de les Màquines, referent a màquines, elements de màquines o sistemes de protecció, usats (B.O.E. d’11/5/91).

• Ordre Ministerial, de 26/5/1989, per la qual s’aprova la Instrucció Tècnica Complementària MIE-AEM-3 del Reglament d’Aparells d’Elevació i Manutenció referent a Carretons automotors de manutenció (B.O.E. de 9/6/89).

• Ordre de 23/5/1977 per la qual s’aprova el Reglament d’Aparells elevadors per a obres (B.O.E. de 14/6/77), modificada per dues Ordres de 7/3/1981 (B.O.E. de 14/3/81) i complementada per l'Ordre de 31/3/1981 (B.O.E 20/4/1981)

• Reial Decret 836/2003, de 27 de juny, per la qual s’aprova la nova Instrucció Tècnica Complementària MIE-AEM-2 del Reglament d’Aparells d’elevació i Manutenció, referent a Grues Torre desmuntables per a obres (B.O.E. de 17/7/03).

• Reial Decret 837/2003, de 27 de juny, pel qual s’aprova el nou text modificat i refós de la Instrucció Tècnica Complementària MIE-AEM-4 del Reglament d’Aparells d’elevació i Manutenció, referent a Grues mòbils autopropulsades usades (B.O.E. de 17/7/03).

• Reial Decret 1849/2000, de 10 de novembre, pel qual es deroguen diferents disposicions en matèria de normalització i homologació de productes industrials (B.O.E. de 2/12/00).

• Ordre Ministerial, de 9/3/1971, per la qual s’aprova l’Ordenança General de Seguretat i Higiene en el Treball (B.O.E. de 16/3/71; B.O.E. de 17/3/71 i B.O.E. de 6/4/71). Anul·lada parcialment per R.D 614/2001 de 8 de juny. BOE de 21 de juny de 2001.

8. SIGNATURES

Terrassa, octubre de 2017 Joan Sánchez Fernández Arquitecte Tècnic Servei de Gestió de l’Espai Públic Ajuntament de Terrassa


Annex 3. Pressupost

Pressupost - Memòria valorada del manteniment i conservació d’elements de joc infantil a la ciutat de Terrassa 1

MEMÒRIA VALORADA DEL MANTENIMENT I CONSERVACIÓ D’EL EMENTS DE JOC INFANTIL A LA CIUTAT DE TERRASSA

Annex 3. Pressupost

Actuació Ubicació Descripció partida Quantitat €/ut Total €

1 PLAÇA DE LA FONT DEL COMÚ

Subministrament i instal·lació de gronxador nadó amb 1 seient infantil amb protectors laterals, amb estructura d'acer inoxidable, d'1,5 a 1,90 m d’amplària i 1,50 m d'alçària, amb 4 punts d'ancoratge fixats amb formigó. Model Proludic J3960 o equivalent. Inclou l'excavació de la zona de seguretat i l'aportació de 4,6 m

3 de sorra

silícica de color vermellós de Santa Coloma a la zona de protecció del joc (àrea de seguretat de 11,5 m2).

1 1.751,20 1.751,20

2 PLAÇA DELS PAÏSOS CATALANS

Subministrament i instal·lació de combinat gran, compost per 2 torres amb sostre, 2 plataformes de joc connectades per un túnel, 1 tobogan, 1 xarxa d'escalada i 2 parets tipus rocòdrom. Model Multijoc Titani de Happyludic o equivalent. Inclou l'excavació de la zona de seguretat i l'aportació de 26 m

3 de sorra silícica de color

vermellós de Santa Coloma a la zona de protecció del joc (àrea de seguretat de 36 m2).

1 6.688,48 6.688,48

3 CARRER PONTEVEDRA / GRUPS

MONTSERRAT

Subministrament i instal·lació i de tobogan mitjà.

Dimensions (L x AL x A): 2.866 x 2.236 x 624 mm. Alçada de caiguda: 1500 mm. Model Tobogan Bolet gran de Happyludic o equivalent. Inclou l'excavació de la zona de seguretat i l'aportació de 8 m³ de sorra silícica de color vermellós de Santa Coloma a la zona de caiguda de zona del tobogan (àrea de seguretat de 20 m²).

1 2.010,00 2.010,00

4 CARRER ITÀLIA 1



1 2.010,00 2.010,00

5 CARRER ITÀLIA 2

Subministrament i instal·lació de combinat petit, compost per zona de trepa, caseta, encordat i tobogan de com a mínim 2,00 m d’altura. Model Ònix de Happyludic o equivalent. Inclou l'excavació de la zona de seguretat i l'aportació de 15 m³ de sorra silícica de color vermellós de Santa Coloma a la zona de caiguda del tobogan (àrea de seguretat de 20 m²).

1 2.540,00 2.540,00

6 CARRER HOLANDA Subministrament i instal·lació de combinat petit, compost per zona de trepa, caseta, encordat i tobogan de com a mínim 2,00 m d’altura. Model Ònix de Happyludic o equivalent. Inclou l'aportació de 15 m³ de sorra silícica de color vermellós de Santa Coloma en una excavació a la zona de caiguda del tobogan (àrea de seguretat de 20 m²).

1 2.540,00 2.540,00

7 PLAÇA DE LA PAU



1 2.010,00 2.010,00

8 AVINGUDA JOAQUIM DE SAGRERA

Subministrament i instal·lació de combinat petit, compost per zona de trepa, caseta, encordat i tobogan de com a mínim 2,00 m d’altura. Model Ònix de Happyludic o equivalent. Inclou l'aportació de 15 m³ de sorra silícica de color vermellós de Santa Coloma en una excavació a la zona de caiguda del tobogan (àrea de seguretat de 20 m²).

1 2.540,00 2.540,00

9 PLAÇA DE L’EURO



1 2.010,00 2.010,00

10 PLAÇA DE MONTSERRAT ALAVEDRA

Subministrament i instal·lació de combinat petit, compost per zona de trepa, caseta, encordat i tobogan de com a mínim 2,00 m d’altura. Model Ònix de Happyludic o equivalent. Inclou l'aportació de 15 m³ de sorra silícica de color vermellós de Santa Coloma en una excavació a la zona de caiguda del tobogan (àrea de seguretat de 20 m²).

1 2.540,00 2.540,00

Pressupost - Memòria valorada del manteniment i conservació d’elements de joc infantil a la ciutat de Terrassa 2

11 PLAÇA ROSA MORA



1 2.010,00 2.010,00

12 PLAÇA CIPRIANO GARCÍA



1 2.010,00 2.010,00

SUMA PEC (IVA exclòs)

30.659,68€

21% IVA 6.438,53 €

PEC (IVA

inclòs) 37.098,21 €

Terrassa, octubre de 2017

Sandra Campanario Temprana Enginyera Tècnica d’Obres Públiques Servei de Gestió de l’Espai Públic Ajuntament de Terrassa


Annex 4. Fitxes tècniques dels elements

Columpios J3960

1-3 1 0,9m 1 = 1,93m 2 = 1,52m 3 = 1,51m

Datos técnicos J3960

Instalación del equipamiento

Zona de impacto: Superficie de suelo mínima requerida

Zona de impacto

Espacio libre

1 0,90m 9,5m²

2 0,90m 13,5m²

2 02h00 0.2m³ 9.5m² 33kg 9kg 2006-02-28

La nueva marca de Territorio Urbano y Entorn Urbà_

Tel. 902 555 910

[email protected]

www.happyludic.com

Mantenimiento y puesta a punto_Parques infantiles_Mobiliario urbano_Equipamiento deportivo_Señalización_Seguridad vial_

Parques infantiles_

Edad: de 3 a 9 añosCaracterísticas:- Conjunto formado por dos torres con techo, dos plata-formas de juego conectadas por un túnel, un tobogán, una red de escalada y dos paredes tipo rocódromo.- Paneles de color en polietileno de alta densidad (HDPE).El HDPE es un material muy resistente a los impactos,oscilaciones térmicas y rayos UVA (no se astilla). 100%reciclable.- Estructura de acero zincado pintado al horno.- Túnel de polietileno CE.- Tobogán de acero inoxidable con laterales de HDPE.

- Facilidad limpieza grafitis y suciedad (sin pinturas).- Certificado según la normativa europea EN-1176.

Instalación:Se entrega con las correspondientes instrucciones de montaje. Si requieren del servicio de instalación, Happyludic dispone de técnicos-instaladores propios.

Dimensiones (L x AL x A): 5.780 x 2.960 x 3.820 mm

Deslizarse

Reunión

Trepar

Actividades lúdicas

TitanioMultijuego Invictus

PMI1001

8850

7340

5780

3820

2960

5780

La nueva marca de Territorio Urbano y Entorn Urbà_

Tel. 902 555 910

[email protected]


Parques infantiles_

Edad: de 6 a 9 años

Características:- Conjunto formado por una torre con plataforma (sin techo), una rampa tipo rocódromo, una escalera metálica y un tobogán.- Paneles de color en polietileno de alta densidad (HDPE). El HDPE es un material muy resistente a los impactos, oscilaciones térmicas y rayos UVA (no se astilla). 100% reciclable.- Estructura de acero zincado pintado al horno.- Tobogán de acero inoxidable con laterales de HDPE.


Deslizarse

ÓnixTobogánPT1002

- Facilidad limpieza grafitis y suciedad (sin pinturas).

- Certificado según la normativa europea EN-1176.

Instalación:Se entrega semimontado con las correspondientes instrucciones. Si requieren del servicio de instalación, Happyludic dispone de técnicos-instaladores propios.

Dimensiones (L x AL x A): 4.070 x 2.040 x 1.700 mm.Altura de caída: 1200 mm.

Reunión

Trepar

7640

4760

4070

1700

2040

Tel. 902 555 910

[email protected]


Parques infantiles_

Edad: de 1 a 12 añosCaracterísticas:- Madera laminada tratada en autoclave clase IV.- Rampa de acero inoxidable con laterales de polietileno de alta densidad (HDPE). El HDPE es un material muy resistente a los impactos, oscilaciones térmicas y rayos UVA (no se astilla). 100% reciclable.- Escalera de acero galvanizado y pintado al horno.- Facilidad de limpieza de grafitis y suciedad (sin pinturas).

- Certificado según la normativa europea EN-1176.

El HPL y el HDPE son materiales muy resistentes a los impactos, oscilaciones térmicas y rayos UVA (no se astillan).

Instalación:Se entrega totalmente montado.

Dimensiones (L x AL x A): 2.866 x 2.236 x 624 mm.Altura de caída: 1500 mm.


Seta GrandeTobogánPTPM750ES

Deslizarse

6368

3622

624

2236

2866

Columpios(Características técnicas)

J3960

1- La viga horizontal, de 95 mm de lado, está elaborada en madera de pino laminada yencolada, tratados sin cromo ni arsénico. Exento de astillas, la lámina encoladagarantiza una gran solidez y una estabilidad dimensional. La viga está protegida contralos ataques de hongos, de insectos y de termitas.

2- Los tubos son de acero inoxidable de Ø 40 mm, garantizando la longevidad y laestética del juego al cabo de los años.

3- El asiento cuna para bebés está construido en poliuretano, el cual garantiza lacomodidad.Las cadenas son de acero inoxidable.

4- La tornillería en acero inoxidable está protegida por cápsulas anti vandalismo enpoliamida.