Apunts Primers Auxilis

Download Apunts Primers Auxilis

Post on 28-Jun-2015

4.115 views

Category:

Technology

2 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

<ul><li> 1. PRIMERS AUXILIS PRIMERS AUXILIS </li></ul><p> 2. </p> <ul><li>DEFINICI : </li></ul><ul><li>- Sn totes aquelles mesures o actuacions que realitza lauxiliador, en el mateix lloc on ha ocorregut laccident i amb material improvisat fins a larribada de personal especialitzat. </li></ul><p>Els primers auxilis no sn tractaments mdics. Sn accions demergncia per a reduir els efectes de les lesions i estabilitzar lestat de laccidentat 3. Atenci!! </p> <ul><li>- Sn una obligaci moral (Llei Orgnica 10/1995 de 23 de novembre, del Codi Penal), i per tant aquelles persones que ometen el deure de socors, que ometen el deure dimpedir i/o denunciar certs delictes, o que cometen delictes imprudents poden ser castigades amb penes de press. </li></ul><p>Spectator Today Victim Tomorrow! Dont turn a blind eye to accident victims. Hui espectador, dem vctima! No et faces el cec davantvctimes daccidents 4. OBJECTIUS : </p> <ul><li>1- PRESERVAR LA VIDA. </li></ul><ul><li>2- PREVENIR NOUS ACCIDENTS I LESIONS. </li></ul><ul><li>3- AJUDAR A LA RECUPERACI. </li></ul><ul><li>4- ASSEGURAR EL TRASLLATSEGUR DELS ACCIDENTATS A UN CENTRE ASSISTENCIAL </li></ul><p> 5. NORMES DACTUACI </p> <ul><li>- S'entn per emergncia aquella situaci que, per causa de malaltia o accident, requereix una atencimdica rpida, perqu perilla la vida de la persona afectada. </li></ul><ul><li>- A les emergncies, lactuaci de personal no sanitari pot ser de gran ajut per resoldre aquestes situacions, si segueix unes pautes reglades dactuaci. </li></ul><ul><li>- Les normes dactuaci que haurem de seguir sn aquestes: </li></ul><ul><li><ul><li>Mantenir la calma</li></ul></li></ul><ul><li><ul><li>Cridar immediatament al 112. </li></ul></li></ul><ul><li><ul><li>Prendre mesures per evitar agreujar laccidentat. </li></ul></li></ul><ul><li><ul><li>Allunyar les persones que no intervenen en la seua assistncia (als curiosos) </li></ul></li></ul><ul><li><ul><li>Exploraci detallada de les lesiones que haja pogut patir. </li></ul></li></ul><p> 6. </p> <ul><li>Tranquillitzar laccidentat. </li></ul><ul><li>Mobilitzar el mnim possible al ferit. Mantenir la vctima tombada i quieta. PLS (Posici Lateral de Seguretat) </li></ul><ul><li>No posar les mans si no sabem qu anem a fer. </li></ul><ul><li>Analitzar el grau de conscincia. </li></ul><ul><li>Comprovar si respira i el pols. </li></ul><ul><li>Evitar que es toque les ferides. </li></ul><ul><li>Molta atenci al coll i a lesquena. </li></ul><ul><li>No administrar begudes alcohliques ni aigua. </li></ul><p> 7. Qu cal fer davant dun accident? 8. Qu cal fer davant dun accident? </p> <ul><li>A VISAR </li></ul><ul><li>Sha derequerir ajuda urgent avisant els serveis sanitarisadients i sha dinformar. El nmero d emergncies s el 112.Donarem informaci sobre: </li></ul><ul><li>Lloc exacte en el que ens trobem. </li></ul><ul><li>Tipus daccident. </li></ul><ul><li>Nombre de ferits i situaci. </li></ul><ul><li>Identificaci personal. </li></ul><ul><li>S OCRRER </li></ul><ul><li>A laccidentat o malalt repent in situ fins larribada de personalespecialitzat que complete lassistncia. En cas necessari, sha dexaminar la vctima reconeixent els signes vitals: que sn aquellsque reflecteixen el correcte funcionament del cos hum (conscincia, respiraci i pols) </li></ul><ul><li>* En alguns casos, es podria primer socrrer i desprs avisar . </li></ul><p> 9. </p> <ul><li>PLANTEJAMENT GENERAL DE LASSISTNCIA </li></ul><ul><li>Exploraciprimria : </li></ul><ul><li>1- Valorar elnivell de respostade laccidentat: orientaci, resposta a estmuls verbals i dolorosos, mobilitat de les extremitats </li></ul><ul><li>2- Valorar lava ariadel pacient: si est lliure o no. Sempre hi ha sospita en un trauma mltiple duna possible lesi cervical. </li></ul><ul><li>3- Valorar larespiraci : si respira o no, amb qu freqncia, i si li costa fer-ho. </li></ul><ul><li>4. Valorar lacirculaci : si t pols o no, freqncia i fora delbatec. </li></ul><p> 10. </p> <ul><li>Exploracisecundria : </li></ul><ul><li>- Una vegada assegurades les funcions vitals, passarem a lentrevista , on pretenem recollir informaci de la vctima, i per una altra part farem una exploraci detallada de cada part del cos en busca de signes (inflamaci, ferides, deformitats...) o smptomes (que ens manifesta laccidentat com dolor, fred, falta de sensibilitat...) que ens puguen fer sospitar de lexistncia de lesions o malalties. </li></ul><p> 11. REANIMACI CARDIOVASCULAR (RCP) 12. </p> <ul><li>QU HEM DE FER QUAN ENS TROBEM AMB UNA VCTIMA QUE EST EN ATURADA CARDIORESPITARRIA? </li></ul><ul><li>- Autoprotecci .</li></ul><ul><li>Abans de posar-nos en contacte amb una possible vctima aparentment inconscient cal assegurar-nos la nostra protecci: per exemple tallar el corrent elctric en cas d'una possible hidrocuci, no baixar a un local tancat (per exemple una cisterna) per possible presncia de gasos txics o absncia d'oxigen. </li></ul><p> 13. </p> <ul><li>2.- Valoraci inicial </li></ul><ul><li>- Comprovem que la vctima estinconscient , rpidament. En no reaccionar a la paraula (per exemple, en cridar-lo) o al tacte/dolor (fins a un fort pessic). </li></ul><ul><li>- Demanem ajuda , o collaboraci (si no estem sols). </li></ul><ul><li>- Comprovem queno respirao que a penes o fa (mnims moviments com si volgus agafar aire, l'aturada respiratria llavors s imminent). </li></ul><ul><li>* Si respira col.locar en posici lateral de seguretat . </li></ul><p> 14. </p> <ul><li>3.- Activar el sistema de resposta d'emergncies </li></ul><ul><li>- Enviar a alg a demanar ajuda. Si estem sols, sense allunyar-nos molt, alertem alsserveis d'emergnciesal112. </li></ul><ul><li>- Enviar a alg a buscar undesfibrillador extern automtic (DEA)si n'hi ha un disponible i si se sap on s; i posar-lo en marxa. </li></ul><ul><li>- Eldesfibrillador extern automtics un dispositiu mdic que permet identificar, sense errades, les artmies que requereixen desfibrillaci i administrar la descrrega elctrica quan est indicada. Aquests aparells, poden ser utilitzats per personal no mdic, per adequadament format per al seu s, permeten una primera actuaci que, per la seua immediatesa, pot millorar les possibilitats de supervivncia de les persones afectades per aquestes patologies. </li></ul><p> 15. </p> <ul><li>4. Reanimaci cardiopulmonar </li></ul><ul><li>C, compressions : Fem 30 compressions torciques, a un ritme d'almenys 100 per minut (aix vol dir que les 30 les hem de fer en menys de 18 segons). L'estrnum ha de baixar almenys 5 cm en l'adult, i un ter del dimetre anteroposterior del trax en infants i lactants. Controlar el pols carotidi noms si estem experimentats, si no, s intil perdre el temps en tractar de trobar el pols, i considerem que est (o continua) en aturada cardaca. </li></ul><ul><li>A, alliberament de vies aries :</li></ul><ul><li><ul><li>- Posar una m sobre el front, dos o tres dits de l'altra sobre la barbeta i elevar la barbeta; aix obre la via aria.</li></ul></li></ul><ul><li><ul><li>- Inspeccionar la boca, si veiem un objecte (aliments, per exemple), el traiem delicadament. Noms eliminarem els objectes que vegem b. </li></ul></li></ul><ul><li>B, ventilaci : Fem dos insuflacions, que ens portaran uns 2 segons (1 segon per ventilaci).</li></ul><ul><li><ul><li><ul><li>- Quan es fa el boca-a-boca en un adult, cal segellar amb els nostres llavis la boca del pacient, i tapar el nas (prement la punta del nas amb dos dels nostres dits per cloure les narius; en un infant petit i en un lactant la nostra boca pot cloure alhora la seua boca i el seu nas. </li></ul></li></ul></li></ul><ul><li><ul><li><ul><li>- Quan sn dos reanimadors, s preferible que treballen des dels costats oposats a la vctima i es deu utilitzar una relaci de 30 compressions per dos ventilacions. </li></ul></li></ul></li></ul><ul><li>Repetir C-B , fins que arribe ajuda. La relaci pot ser 15:2 per a infants i lactants quan hi haja dos reanimadors. </li></ul><p> 16. Maniobra de Heimlich </p> <ul><li>- Lamaniobra d'Heimlich , tamb anomenadacompressi abdominal , s un procediment de primers auxilis per a desobstruir el conducte respiratori, normalment bloquejat per un tros d'aliment o qualsevol altre objecte. s una tcnica efectiva per a salvar vides en cas d'asfxia. </li></ul><ul><li>- La maniobra d'Heimlich s anomenada aix pel Dr. Henry Heimlich, que va ser el primer a descriure-la en 1974. </li></ul><ul><li>- T diverses modalitats segons la vctima estiga de peus o tombada. En xiquets menors de 4 anys sadaptar la maniobra, donant uns colps entre els omoplats, col.locant al xiquet/a com es veu a la foto. </li></ul><p> 17. Com es realitza? </p> <ul><li>- Una persona que realitza la maniobra d'Heimlich usa les mans per a exercir pressi en la part inferior del diafragma. Aquest moviment comprimeix els pulmons i exerceix pressi en l'objecte allotjat en la trquea, amb la intenci de que siga expulsat. Es crea un tossit artificial (la vctima d'una obstrucci respiratria, havent perdut la facultat d'introduir aire en els pulmons, perd la capacitat de tossir per si mateix). </li></ul><p> 18. LESIONS I ACCIDENTS MS HABITUALSA LESPORT </p> <ul><li>Ferides </li></ul><ul><li>Contusions </li></ul><ul><li>Estrebades musculars </li></ul><ul><li>Tendinitis </li></ul><ul><li>Esquin articular </li></ul><ul><li>Fractura o fissura </li></ul><ul><li>Traumatisme al cap </li></ul><ul><li>Hemorrgia nasal </li></ul><ul><li>Lipotmia </li></ul><ul><li>Epilepsia </li></ul><ul><li>Crisi asmtica </li></ul><ul><li>Cremades </li></ul><p> 19. 20. 1- FERIDES DEFINICI Situacions en les quals es perd la continutat de la pell. CONSEQNCIES Aparici dhemorragia. Risc dinfecci Es classifiquen en obertes i tancades, lleus i complicades. Nhi ha de molts tipus: abrasives, punxants, incises 21. NORMES DACTUACI </p> <ul><li>Evita tocar la ferida amb les mans</li></ul><ul><li>Rentar la ferida amb aigua i sab</li></ul><ul><li>Neteja amb gases </li></ul><ul><li>Antisptic iodat </li></ul><ul><li>Apsits porosos</li></ul><ul><li>Vacuna, si escau (antitetnica) </li></ul><p>NO SHA DE FER: </p> <ul><li>No tocar la ferida amb les mans brutes </li></ul><ul><li>No soplar sobre la ferida </li></ul><ul><li>No col.locar cotonpel absorbent sobre la ferida en sang. </li></ul><ul><li>- No aplicar apsits adhesius directament sobre la ferida </li></ul><ul><li>- No aplicar embenatges humits </li></ul><p> 22. 2- CONTUSIONSDEFINICI Agressi mecnica per impacte. s el que anomenem col.loquilament, un colp. CONSEQNCIES </p> <ul><li>Classificaci segons la fora de limpacte: </li></ul><ul><li>Contusi simple:provoca un enrogiment de la pell. Per ex. una bofetada. </li></ul><ul><li>1r grau o equimosi:s el trencament de xicotets vasos sanguinis que donen lloc a acumulacions de sang (moradures) que se situen en la dermis. </li></ul><ul><li>2n grau o hematoma:la sang, sacumula en el teixit cel.lular subcutani, bony. </li></ul><ul><li>3r grau : mort dels teixits profunds. </li></ul><p> 23. NORMES DACTUACI </p> <ul><li>Normalmentsaplica la frmula RICE: Rest, Ice, Compression, and Elevation. </li></ul><ul><li>L'abreviatura RHCE vol dir: reps, gel, compressi i elevaci. S'usa com a primer tractament per a moltes distensions musculars, esquinos de lligaments o altres moradures i lesions. RHCE s'usa immediatament desprs que ocorre la lesi i durant les primeres 24 a 48 hores desprs. El reps, gel, compressi i elevaci poden ajudar a reduir la inflamaci i el dolor, i al fet que la lesi es cure ms rpid. </li></ul><ul><li>- GEL: no aplicar mai gel directament sobre la pell. Mantenir entre 15-20, i descansar 15-20, aix tantes vegades com es vullga durant el primer i segon dia desprs de la lesi. </li></ul><ul><li>REPS: durant 24-48 hores per a previndre que sagrave ms la lesi. </li></ul><ul><li>COMPRESSI LLEUGERA: ajuda a limitar la zona afectada, i tamb servix de suport addicional. </li></ul><ul><li>ELEVACI: alar els membres lesionats per reduir la inflamaci. Ajuda a que la sang retorne. </li></ul><p>NO SHA DE FER </p> <ul><li>Massatge </li></ul><ul><li>Calor </li></ul><ul><li>Mobilitzaci </li></ul><p>NORMES DACTUACI : 24. DEFINICI s un grau superior a la distensi muscular. El mecanisme d'acci s el mateix per aqu s que hi ha lesi anatmica. Hi ha ruptura de miofibrilles Alguns termes que shan de diferenciar: Contusi muscular.La gravetat de la contusi est en relaci directa amb la intensitat de contracci del mscul i la fora agressora. Rampa.s la contracci espontnia del mscul per causa de la fatiga. s un avs que el mscul ha de deixar de funcionar perqu una exigncia ms gran d'aquest pot originar una lesi ms greu. Contractura.s l'escurament del mscul en un punt determinat, mentre que en la rampa es dna en tota la seua extensi. Distensi.s un estirament o elongaci violenta de les fibres musculars que produeix extravasaci. El mscul veu sobrepassats els seus lmits d'elasticitat de forma homognia. s el primer pas cap a l'esquinament muscular. 3. ESTREBADA MUSCULAR 25. Una de les normes comunes aplicables en tots els casos de lesi muscular sel reps. S'ha d'interrompre l'activitat per evitar que la lesi no empitjore. L'embenatge i l'aplicaci de gel tamb sn adequades per a totes les lesions. En una situaci decontracturaidistensi , a ms d'un reps funcional i d'aplicar gel durant dos o tres dies, el metge pot recomanar activitat fsica progressiva al llarg dels dies segents, sempre sense sobrepassar el llindar del dolor, aplicaci de calor en qualsevol de les seues formes i pomades antiinflamatries. A ms, en la contractura (no en la distensi) s recomanable fer estiraments suaus. Pel que fa al'estrebadai a larupturaoesquinamentmuscular, el tractament va encaminat a limitar l'hematoma i l'esquinament. Reps, embenatge i gel poden anar acompanyats d'antiinflamatoris, aplicaci de calor i massatges, sempre sota la supervisi d'un especialista. Una vegada cicatritzada la lesi s'ha de remuscular la regi, perqu es produeix una atrfia notable. En la ruptura, el perode de curaci ser ms llarg. Per tant, tamb ho seran l'atrfia i la posterior rehabilitaci. En qualsevol cas, el retorn a l'activitat fsica s'ha de fer suaument, de manera gradual, augmentant el volum i la intensitat segons la resposta muscular que es done. QU SHA DE FER EN CADA CAS? 26. DEFINICI: La tendinitis s la inflamaci d'un tend o d'una inserci musculotendinosa d'un mscul a ls, i que pot associar-se amb la degeneraci de l'estructura afectada. </p> <ul><li>Sn sobretot freqents al: </li></ul><ul><li>*Tend d'Aquiles , o tendinitis aquilliana. s freqent en esportistes, i es manifesta amb dolor al tal, i sovint el tend augmenta de calibre i la pell de la zona s'inflama. </li></ul><ul><li>*Tend bicipital . Que afecta al tend de la porci llarga del bceps braquial. </li></ul><ul><li>SIMPTOMATOLOGIA: </li></ul><ul><li>Dolor local al punt dinserci </li></ul><p>4. TENDINITIS 27. TRACTAMENT:El principal tractament consisteix en el reps, de vegades amb el suport de frules. Ocasionalment cal realitzar infiltracions amb glucocorticoides. De vegades s necessari modificar el calat: algunes sabatilles esportives, que pretenen protegir el tend d'Aquiles sn, algunes vegades, la causa paradoxal del problema. Altres tipus de tendinitis tamb habituals sn: *Tendinitis calcificant , tamb anomenada peritendinitis calcria o periartritis calcificant, en la que es produeix un dipsit de calci en el manegot dels rotatoris. Aquest dipsit es reabsorveix de manera espontnia i el tend es recupera plenament. * Tendinitis del manegot dels rotatoris, que es localitza especialment en la zona del mscul supraspins. Quan es complica pot comportar la ruptura parcial o total dels tendons. La tendinitis bicipital s'associa freqentment amb lesions del manegot dels rotatoris. *Tendinitis del supraspins , que de vegades acompanya la lesi de tot el manegot dels rotatoris. *Tendinitis de la pota d'nec , que s la que formen els msculs sartori, recte intern i semitendins. S'inflama la inserci tendinosa i les bosses seroses d'aquests msculs. s ms freqent en ciclistes. 28. 5- DISTENCI/ESQUIN DEFINICI Consistix en la separaci momentnia de les superfcies articulars, produint un estirament dels lligaments, a voltes trencament, generalment desprs defectuar un moviment forat (es dobla) de larticulaci en un sentit determinat. CONSEQNCIES </p> <ul><li>Punt dolors, incapacitat funcional. </li></ul><ul><li>Les lesions lligamentoses es classifiquen segons el grau dafectaci en: </li></ul><ul><li>Grau 1: esquin lleu o elongaci lligamentosa </li></ul><ul><li>Grau 2: esquin moderat o trencament parcial </li></ul><ul><li>Grau 3: esquin greu o trencament total. </li></ul><p> 29. NORMES DACTUACI </p> <ul><li>- Alar lextremitat afectada i reps absolut.</li></ul><ul><li>Fred local.</li></ul><ul><li>Embenat compressiu, immobilitzar la zona afectada. </li></ul><ul><li>Passats 3-4 dies: calor, massatge. </li></ul><p> 30. 6- FRACTURES o FISURES DEFINICI Interrupci de la continutat dun s </p> <ul><li>Classificaci: </li></ul><ul><li>Incompletes : no hi ha divisi de ls </li></ul><ul><li>Completes : ls es dividix en un o ms fragments. </li></ul><ul><li>Tamb es poden classificar entancades(ls es trenca per la pell que recubrix lextremitat queda intacta) i enobertes(la pell que recubrix lextremitat tamb es trenca). Les obertes es poden complicar per infecci, hemorrgia, o lesions de les estructures...</li></ul>