apunts fol prevencio gm smix 13 14

DEPARTAMENT FOL CFGM SMIX M9:FOL

UF2: PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS APUNTS

Professor: David Tena Curs: 2013/2014

Codi Departament FOL CFGM SMIX Pàgina: 2 de 38 M9 UF2: PREVENCIÓ RISCOS LABORALS PREVENCIÓ DE RISCOS

LABORALS

1. EL MARC JURÍDIC DE LA PREVENCIÓ

La Llei 31/1995 de PRL té com objectiu promoure la seguretat i la salut dels treballadors i estableix els principis generals de la prevenció de riscos professionals. Aquesta llei està desenvolupada pel RD 39/1997 pel qual s’aprova el Reglament dels Serveis de Prevenció i altres reglaments com Reglament sobre llocs de treball, senyalització, pantalles de visualització, agents químics, riscos elèctrics, etc. A més també es en l’Estatut dels Treballadors, els Convenis Col·lectius i la Llei de S.Social.

2. ALGUNS CONCEPTES BÀSICS

Prevenció: conjunt d’activitats o mesures adoptades o previstes en totes les fases d’activitat de l’empresa amb la fi d’evitar o disminuir els riscos derivats del treball.

Protecció: conjunt d’activitats adoptades o tendents a eliminar, minimitzar o disminuir els danys que poden ocasionar sobre els treballadors els diferents riscos previstos.

Risc laboral: possibilitat de que un treballador pateixi un dany derivat del treball. Per valorar la seua gravetat es té en compte la probabilitat que es produeixi i la severitat o conseqüència.

Danys derivats del treball: malalties, patologies o lesions patides per motiu o ocasió del treball.

Condició de treball: qualsevol característica de la feina que pugui tenir una influència significativa en la generació de riscos per la seguretat i salut del treballador.

Factor de risc: és factor de risc d’un determinat tipus de dany la condició del treball, que, quan està present, incrementa la probabilitat d’aparició de dany.

Codi Departament FOL CFGM SMIX Pàgina: 3 de

38 M9 UF2: PREVENCIÓ RISCOS

LABORALS PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS

3. ELS RISCOS LABORALS, CONDICIONS DE TREBALL I FA CTORS DE RISC

Exemple: treballar amb una màquina que té inutilitzats els resguards de seguretat, risc: atrapament; factor de risc: utilitzar equip amb problemes, condició: maneig d’equips

CONDICIONS DE SEGURETAT DANYS

LLOCS DE TREBALL EQUIPS DE TREBALL

Espais de treball

Instal·lacions

Escales Maquinaria

Eines

Equips de transport ACCIDENTS

CONDICIONS AMBIENTALS

MALALTIES PROFESSIONALS

AGENTS FISICS AGENTS QUÍMICS

AGENTS BIOLÒGICS

Soroll

Vibracions

Radiacions

Temperatura

Il·luminació

Substàncies i preparats químics

Virus

Bacteris

Protozous

Fongs

Cucs

CONDICIONS ERGONÒMIQUES

FATIGA

ENVELLIMENT PREMATUR

CÀRREGA FÍSICA CÀRREGA MENTAL

Postures

Manipulació de càrregues

Esforços físics

Factors individuals

Contingut de la tasca

Característiques individuals

CONDICIONS PSICOSOCIALS INSATISFACCIÓ

MOBBING

BURN-OUT

FACTORS PSICOSOCIALS

Lloc de treball

Organització del treball i Característiques individuals

4. ELS DANYS A LA SALUT

4.1. ACCIDENTS DE TREBALL

Tota lesió corporal que el treballador pateix amb ocasió o com a conseqüència del treball per compte aliè. S’inclouen els in-itinere i els sindicals. Ha d’existir una causalitat amb el treball. Les causes dels accidents es deuen a:

• Factors tècnics: maquinària, dispositius, condicions ambientals, instal·lacions, processos, procediments


LABORALS

• Factors humans: imprudència, ignorància, negligència, manca de formació o informació.

No es consideraran AT aquells deguts a la imprudènc ia temerària o dolo (voluntat de cometre)

La taxa de sinistralitat laboral entre els joves entre 18 i 24 anys és 50% superior a la de qualsevol altra franja d’edat. La llei de Marbe diu que el 25% dels treballadors pateix el 75% dels accidents de treball, mentre que el 75% pateix el 25% restant.

Podeu veure aquest tall de la pel·lícula “Tiempos modernos” visió critica de la industrialització a inicis del segle XX. Mostra unes condicions de treball adverses amb tasques repetitives, manca de proteccions.

http://www.youtube.com/watch?v=KHAaYxMinC8

Aquí trobareu dues mostres d’accident laboral força explícites:

http://www.youtube.com/watch?v=HiV7cCrg_SI&feature=related

http://www.youtube.com/watch?v=VyuVd8SNEqE&feature=related

4.2. MALALTIES PROFESIONALS

És el dany o alteració de la salut per les condicions físiques, químiques o biològiques presents en el treball. Per considerar-s’hi malaltia ha de ser per compte aliè, a causa del treball i estar especificada al RD 1299/2006; si no ho estan es podran considerar A.T.

Causades per agents

químics

Per metalls, àcids, alcohols

Per agents físics Síndrome del túnel carpià, hipoacúsia, nòduls a les cordes vocals

Agents biològics Legionel·la, salmonel·losis, paludisme, febre groga

Per inhalació Silicosi, asma

Altres substàncies Pólvores, additius, dissolvents, conservants, perfums, etc

Agents carcinògens Càncer de pell, de pulmó.

ACCIDENT DE TREBALL DIFERÈNCIA MALALTIA PROFESSIONAL

Es presenta de sobte. INICI Es el resultat de un procés lent i

progressiu.

Externes, provoquen una lesió directa a

l’organisme. CAUSA

Externes, però agents que penetren a

l’organisme.

De forma ràpida i violenta. MANIFESTACIÓ Lenta i progressiva.




Fàcil. IDENTIFICACIÓ Difícil.

Requereix tractament de xoc (primers

auxilis, cures d’urgència, quirúrgic..). TRACTAMENT Requereix tractament mèdic.

Gairebé sempre imprevisible, però es

pot prevenir. PREVISIBILITAT

Es pot previsible per tipus de feina i

característiques personals.

4.3. ALTRES DANYS

Coneguts com patologies inespecífiques:

Quan les causes que ocasionen la pèrdua de la salut estan influenciades per altres factors no laborals, es parla de patologia inespecífica . La pèrdua de la salut no és causada directament per l’ambient de treball, però ha aparegut o s’ ha agreujat molt influïda pels elements de l’ambient de treball.

1) Fatiga

La fatiga és el cansament físic o mental, real o imaginari, que apareix en un treballador i que disminueix la seva capacitat per efectuar el treball. Hi ha tres graus de fatiga . El primer grau desapareix amb el repòs. El segon grau comporta postració i abatiment. El tercer grau pot comportar trastorns físics, rampes, pèrdues de memòria i, fins i tot, en alguns casos la mort per aturada cardíaca.

2) Malalties inespecífiques

Són malalties comunes que, malgrat no ser conseqüència directa de l’ambient de treball, han aparegut o s’han agreujat molt a causa de Les malalties que contreu el treballador a conseqüència de la feina que no estan catalogades com a malalties professionals es consideraran accidents de treball.

3) Insatisfacció

Moltes vegades l’activitat laboral que es realitza no s’escull per gust, sinó per necessitat. En altres, l’organització del treball impedeix utilitzar totes les capacitats de les persones. Aquests factors –juntament amb la monotonia del treball, l’avorriment del treball, mancat d’interès, la despersonalització del treballador, la tensió, les molèsties d’adaptació al lloc de treball, la poca participació , la falta d’autonomia i el poc treball intel·lectual – provoquen la insatisfacció.

4) Mobbing o assetjament psicològic

És una situació en el treball en què una persona o més exerceixen una violència psicològica extrema, sistemàtica i continuada en el temps, amb la intenció de fer mal a una altra persona o grup de persones. L’assetjament psicològic provoca en la víctima depressió, ansietat, baixa autoestima, trastorns cardiovasculars, fòbies, irri tabilitat, i aïllament social i


LABORALS

familiar . Per a l’empresa, és causa de deteriorament del clima laboral, absentisme, augment dels accidents i disminució del rendiment.

4) Estrès

És una situació de tensió en el treballador que apareix quan la càrrega de treball ultrapassa la capacitat del treballador . La incapacitat per complir amb els objectius marcats i l’excés de càrrega de treball poden produir ansietat, agressivitat, frustració i sensació d’impotència. Tot plegat repercuteix en la salut del treballador i provoca la baixa laboral.

5) Envelliment prematur

És l’acceleració del procés normal d’envelliment fisiològic i que porta a una mort prematura. Està provocat per un desgast biològic com a conseqüència d’una fatiga crònica acumulada. Els contaminants químics i físics, i altres agents agressius, poden originar canvis biològics i generar el procés d’envelliment.

Paràmetres de la qualitat de vida laboral

Els paràmetres més significatius són els següents: • El contingut de la tasca o feina en relació amb els coneixements i aptituds del treballador, i la manera que tingui de valorar tot el procés productiu. • El salari o sistema de remuneració, que quan permet gaudir d’una vida digna o no. • La distribució del temps de treball , és a dir, la jornada, els horaris, els torns i els descansos que fan possible el temps lliure per a la vida social i familiar. • Les condicions en què es desenvolupa la feina , és a dir, la seguretat, la comoditat, la formació continuada, la participació, la comunicació, els ascensos i les promocions... • La preocupació per l’estabilitat de la feina , tant per la modalitat de contractació laboral, com per la situació econòmica –favorable o adversa– de l’empresa.

FACTORS DE RISC QUE CAUSEN DANYS PSICOSOCIALS

Segons el tipus de treball

Tasques repetitives

Conseqüència, en part, dels processos de mecanització i automatització que especialitzen fins a l’extrem el treball, de manera que s’arriba a perdre la visió de conjunt de l’obra iniciada i acabada.

Grau de responsabilitat

És imprescindible per garantir un mínim grau de satisfacció i de valoració del treball personal. Caldria ajustar-lo a les possibilitats individuals, perquè tan nociva és la manca de responsabilitat com l’exigència de responsabilitat superior a les possibilitats personals.

Aïllament Conseqüència de la mecanització i automatització de les indústries en què el treballador només fa tasques de supervisió i control.




Ús de les aptituds

Les tasques laborals s’han de realitzar d’acord amb la preparació i especialització de cada persona.

Segons l’organització i condicions de treball

Treball per torns Implica un canvi constant en el ritme de vida, modificar horaris de descans, d’àpats, etc.

Estabilitat en el lloc de treball

L’actual situació econòmica qüestiona sovint la permanència en un lloc de treball.

Insuficiència de la càrrega de treball

Implica un aprofitament baix de la capacitat personal.

Cohesió del grup La relació que s’estableix amb la resta de companys de treball afecta molt directament l’individu.

Estil de comandament

Tant dels càrrec superiors i directius, com dels responsables i encarregats immediats.

Seguretat Les elevades possibilitats que un risc es materialitzi.

Factors físics i químics del medi de treball

Quan el treballador hi està exposat de manera prolongada, són especialment perillosos.

Sistema de remuneració

Moltes vegades és l’única forma en què es valora i reconeix la tasca del treballador.

Grandària de l’empresa

Despersonalitza el treballador.

Els efectes d’aquests factors de risc poden ser determinades alteracions de la salut resultat de la materialització de riscos psicològics i de comportament i riscos físics o psicosomàtics.

Altres efectes derivats de l’organització del treba ll.

Al costat d’aquests efectes derivats de factors psicosocials n’hi ha d’altres com són la falta de motivació, l’avorriment i el cansament , i també la malaltia o l’accident laboral. Són molt coneguts els efectes o danys com la insatisfacció laboral, l’estrès, l’assetjament psicològic o el burnout. L’Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball defineix la càrrega de treball com


LABORALS

el conjunt de requeriments pisco físics als quals està sotmès el treballador al llarg de la jornada laboral.

5. TÈCNIQUES DE PREVENCIÓ

5.1. TIPUS DE TÈCNIQUES

La seua finalitat és detectar i eliminar factors de risc laboral.

TÈCNICA OBJECTIU ACTUACIONS

Seguretat en el treball

Evitar els accidents de treball Detecta i corregeix els factors de risc i en controla les conseqüències

Higiene industrial

Prevenir l’aparició de malalties professionals en els individus exposats als contaminats ambientals

Identifica el factor de risc.

Mesura la intensitat de l’agent i el temps d’exposició.

Valora els límits ambientals del risc (VLA o TLV).

Realitza controls.

Ergonomia

Adaptar al treballador a les condicions fisiològiques i psicològiques del treball per evitar la fatiga física i mental.

Distribució d’espais.

Temps de treball.

Càrrega de treball.

Postures.

Ambients.

Psicologia social

Prevenir els danys psicològics.

Selecció de personal.

Orientació professional.

Clima laboral

Medicina del treball

Prevenir i mantenir la salut del treballador

Reconeixements mèdics.

Educació sanitària.

Diagnòstics i tractaments.

Rehabilitació.




5.2. MESURES DE PREVENCIÓ

S’han d’adoptar mesures que eliminin els riscos en el seu origen, en cas que no es pugui, s’actuarà en el medi ambient o, en última instància en el receptor.:

PREVENCIÓ

ACTUA SOBRE EL...

PROTECCIÓ COL·LECTIVA

ACTUA SOBRE EL...

PROTECCIÓ INDIVIDUAL

ACTUA SOBRE...

FOCUS MEDI RECEPTOR

Selecció i disseny d’equips adequats

Substitució o reparació de equips i productes perillosos.

Aïllament o tancament del procés

Extracció localitzada.

Manteniment.

Ordre i neteja.

Ventilació general.

Augment de la distància focus-receptor.

Sistemes d’alarma

Baranes i xarxes.

Resguards de màquines

Pantalles

EPIS

Tancament del treballador

Organitzatives: rotació, formació, informació.

Controls mèdics

5.3. MESURES DE PROTECCIÓ

A. COL·LECTIVA

En màquines: resguards, dispositius (doble comandament, cèl·lules fotoelèctriques que detecten el moviment) pantalles de protecció

Ventilació general

En risc de caiguda: baranes, plataformes, xarxes de seguretat

B. INDIVIDUAL

La roba de treball ha de ser còmoda i adaptada a les condicions climàtiques.

Els Equips de Protecció individual (EPI) són equips destinats a protegir al treballador de diversos riscos que puguin amenaçar-lo. L’empresari els ha de facilitar de manera gratuïta i vetllar pel seu ús. Han de portar el marcat CE

• Cap: cascos, barrets, gorres. • Orella: taps, orelleres, cascos. • Cara i pell : ulleres, pantalles, cremes de protecció • Vies respiratòries : equips filtrants, aïllants, submarinisme

Mascaretes en cas de símptomes de malaltia • Mans : guants de cuir, plàstic, malla, etc; manyoples, mànegues.


LABORALS

Guants de goma per manipular o de cota de malla per evitar talls. Manyopla per als forns.

• Peus i cames : calçat de seguretat, polaines, genolleres. Calçat còmode i antilliscant

• Tronc i abdomen : armilles, jaquetes i cinturons • Cos: equips de protecció de caiguda en altura, arnesos. Pots ampliar la informació sobre els EPI aquí: INSHT: Portal Epi

5.4. SENYALITZACIÓ DE SEGURETAT

No elimina el risc, tant sols adverteix.

PROHIBICIÓ OBLIGACIÓ ADVERTÈNCIA INDICATIU SALVAMENT O SOCORS

Prohibeix un comportament susceptible de

provocar un perill

D’un determinat comportament.

D’un risc o perill Altres

informacions: incendi o altres.

Salvament, socors o primers auxilis

Senyal a al passeig marítim de Blanes (Girona)

6. OBLIGACIONS EMPRESARIALS I DRETS DELS TREBALLADO RS

El que per a l’empresari constitueix una obligació és un dret per als treballadors . Obligacions generals de l’empresari:

• Garantir la seguretat i salut dels treballadors al seu servei. • Adoptar les mesures necessàries per a la protecció dels treballadors • Complir la normativa de prevenció. • Assumir el cost de les mesures de seguretat i salut.

Obligacions específiques :

1. Pla de Prevenció de riscos : els instruments són o l’avaluació de riscos o la planificació de l’acció preventiva.




2. Equips de treball : facilitar-los adaptats i adequats.

3. EPI: proporcionar-los gratuïtament quan els riscos no es puguin evitar.

4. Informació, participació i consulta cap als treball adors .

5. Formació : teòrica i pràctica; suficient i adequada sobre els riscos que afectin als treballadors.

o Quan el treballador s’incorpori al lloc de treball o Quan es produeixen canvis en les seues funcions o Quan s’introdueixin NNTT o equips de treball

Serà dins de la jornada laboral i retribuïda. Si es fa fora de la jornada s’ha de descomptar de les hores de treball. El treballador està obligat a participar.

6. Mesures d’emergència : analitzar situacions; adoptar mesures en matèria de primers auxilis, lluita contra incendis i evacuació de treballadors. Adoptar mesures en cas de risc greu i imminent per a què els treballadors puguin abandonar el lloc de treball.

7. Vigilància de la salut : periòdica, consentida (llevat d’excepcions) i respectant la dignitat i intimitat. Es donarà la condició d’apte o no apte.

8. Documentació: Pla de prevenció, avaluació de riscos, reconeixements mèdics, relació de AT, etc.

9. Coordinació quan hi treballen 2 o més empreses

10. Protecció a col·lectius especialment sensibles o Discapacitats: no ocuparan llocs perillosos o Maternitat i lactància: protecció en cadena o Menors de 18 anys: avaluació del lloc de treball personalitzada, informant-

hi als pares o tutors. Els treballadors tenen les següents obligacions:

• Complir les mesures de protecció • Usar els equips i mitjans adequadament • No posar fora de funcionament els dispositius de seguretat • Informar de qualsevol risc i cooperar amb l’empresari.

Vídeo: Vaya Semanita: Com combatre els riscos si ets empresari: http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=EFQjsccCcto#! 7. GESTIÓ DE LA PREVENCIÓ

L’empresari ha de garantir la seguretat i salut dels treballadors al seu servei

7.1. PRINCIPIS DE L’ACCIÓ PREVENTIVA


LABORALS

PRINCIPI CONTINGUT EXEMPLE

Evitar els riscos Han d’adoptar-se les mesures per eliminar els riscos que puguin evitar-se

Substituir màquines sorolloses per altres silencioses.

Avaluar els riscos que no es poden evitar

Seran avaluats per determinar la probabilitat i la gravetat dels danys

Si el risc de soroll no s’ha pogut evitar, s’avaluarà el risc i el dany que pot provocar.

Combatre els riscos a l’origen

Controlar el risc quan sorgeixi

Evitar que el soroll es transmeti per l’aire tancant el procés que el genera.

Adaptar el treball a la persona (ergonomia)

Adaptar-los sense postures forçades.

Facilitar cadires ergonòmiques d’altura regulable.

Tenir en compte l’evolució de tècnica

Per evitar l’aparició de riscos Comprar equips que evitin riscos.

Substituir el perillós pel que comporti poc o cap perill

Substituir per altres en menor grau

Utilitzar substàncies menys nocives que l’amiant.

Planificar la prevenció

Planificar aquelles mesures que suposin millores

Planificar l’aixecament de càrregues.

Anteposar la protecció col·lectiva a la individual

Adoptar mesures primer al focus, després al mitjà

Posar pantalles que absorbeixin el soroll abans que donar taps.

Donar instruccions adients als treballadors

Formació i informació adient Informar al treballador sobre els riscos d’una màquina nova.

7.2. PLA DE PREVENCIÓ

Es d’obligat compliment per a tots els empresaris, ha d’incloure l’estructura organitzativa, la definició de funcions, els procediments, els processos i els recursos necessaris per portar a terme l’acció preventiva. El Pla de prevenció ha de tenir com a contingut mínim:

• Identificació de l’empresa • Estructura organitzativa • Organització de la producció i de la prevenció • Polítiques, objectius i metes que pretén assolir l’empresa • Recursos humans, tècnics, materials i econòmics

Els instruments per l’aplicació del PP són: l’avaluació de riscos i la planificació de l’acció preventiva.

7.2.1. AVALUACIÓ DE RISCOS LABORALS

És un procés destinat a estimar la magnitud dels riscos que siguin impossibles d’evitar, obtenint la informació necessària perquè l’empresari pugui prendre una decisió apropiada




sobre la necessitat d’adoptar mesures preventives i sobre el tipus de mesures que cal establir. És farà:

• Inicialment

• Quan canviïn les condicions de treball; es produeixin danys a la salut o hagi indicis d’ineficàcia en les mesures de prevenció.

Servirà per identificar els elements perillosos, el treballadors que són exposats i la magnitud dels riscos.

Etapes del procés d’avaluació El procés d’avaluació de riscos està format per les etapes següents:

1) Anàlisi del risc. Obtenir informació sobre l’organització i complexitat del treball, sobre l’estat de salut dels treballadors i les seves característiques personals, i identificar el risc.

2) Valoració del risc. Analitzar la probabilitat del dany i les seves conseqüències. 3) Control del risc. Determinar les mesures per controlar o eliminar el risc.

El procés d’avaluació s’ha de documentar. En el document d’avaluació s’ha d’identificar el lloc de treball, els riscos i els treballadors afectats, i la valoració dels riscos, en la qual s’ha d’indicar la probabilitat i les conseqüències o severitat del dany, i les mesures adoptades.

CONSEQÜÈNCIA

Lleugerament nociva Nociva Extremadament

nociva

PROBABILITAT Baixa Trivial Tolerable Moderat

Mitjana Tolerable Moderat Important Alta Moderat Important Intolerable

Segons INSHE, a partir d’aquí s’estableix una prioritat d’actuació:

NIVELL DE RISC ACCIONS PREVENTIVES

Trivial No cal acció específica Tolerable Es requereixen comprovacions periòdiques

Moderat S’han de fer esforços per reduir el risc. S’han d’implantar mesures en un període de temps previst.

Important No es pot començar la feina sense haver reduït el risc. Pot requerir recursos considerables per reduir-lo

Intolerable No es pot continuar ni començar la feina fins reduir el risc

7.2.2. PLANIFICACIÓ DE L’ACCIÓ PREVENTIVA

Si el resultat de l’avaluació posa de manifest situacions de risc, l’empresari planificarà l’acció preventiva que calgui per tal d’eliminar o controlar i reduir aquests riscos, conforme a un ordre de prioritats en funció de la seva magnitud i el nombre de treballadors exposats. Consisteix en:


LABORALS

• Accions preventives i correctives que cal prendre.

• Designació d’un responsable de realització d’accions.

• Termini previst en l’execució.

• Assignació de recursos econòmics.

8. ORGANITZACIÓ DE LA PREVENCIÓ A L’EMPRESA

Parlem de les modalitats de organitzar la prevenció a l’empresa com la participació dels treballadors.

8.1. MODALITATS D’ORGANITZACIÓ DE LA PREVENCIÓ

A. Assumpció per part del propi empresari

Pot assumir-la l’empresari personalment, si compleix els requisits següents:

• Empresa de menys de 10 treballadors

• Que no sigui una activitat perillosa, segons l’annex I RSP 39/97 (radiacions, químics, construcció, explosius, siderúrgia, elèctriques, etc)

• Que l’empresari es trobi al centre de manera habitual

• Que tingui la capacitat corresponent (excepte per vigilància de la salut)

• Que una entitat externa cobreixi les funcions no assumides)

B. Treballadors designats

L’empresari podrà designar treballadors que hauran de :

• Tenir la capacitat necessària: formació segons complexitat

• Disposar del temps i mitjans precisos

• Ser suficients en nombre

C. Servei de prevenció propi

Constituït per personal de l’empres que es dedicarà de manera exclusiva a aquesta activitat. L’empresari estarà obligar estigui en algun dels supòsits següents:

• L’empresa tingui més de 500 treballadors.

• L’empresa té més de 250 i realitza alguna activitat de l’annex I del RSP

• Ho decideix l’autoritat laboral degut a la perillositat de l’activitat.

D. Servei de prevenció aliè

Constituït per entitats especialitzades dedicades al suport i assessorament de les empreses. Han d’estar acreditades per l’autoritat laboral. (En Bcn més de 50, Asepeyo, Medilab, etc) L’empresari acudirà quan:




• No assumeixi la prevenció personalment

• La designació de treballadors és insuficient

8.2. NIVELLS DE FORMACIÓ EN PRL

Existeixen 3 nivells de formació que capaciten per fer funcions en matèria de PRL

• Bàsic: 30 hores (UF2 de FOL) – 50 hores en activitats perilloses

• Intermedi: (CFGC PRL, de 2.000 hores de durada)

• Superior: Grau Universitari + (600 hores de post grau o màster)

Les funcions estan recollides al RD 39/97 dels serveis de prevenció, articles 34, 35, 36, 37.

Per exemple, en el cas del bàsic:

a) Promover los comportamientos seguros y la correcta utilización de los equipos de trabajo y protección, y fomentar el interés y cooperación de los trabajadores en una acción preventiva integrada. b) Promover, en particular, las actuaciones preventivas básicas, tales como el orden, la limpieza, la señalización y el mantenimiento general, y efectuar su seguimiento y control. c) Realizar evaluaciones elementales de riesgos y, en su caso, establecer medidas preventivas del mismo carácter compatibles con su grado de formación. d) Colaborar en la evaluación y el control de los riesgos generales y específicos de la empresa, efectuando visitas al efecto, atención a quejas y sugerencias, registro de datos, y cuantas funciones análogas sean necesarias. e) Actuar en caso de emergencia y primeros auxilios gestionando las primeras intervenciones al efecto. f) Cooperar con los servicios de prevención, en su caso A més de la formació, cal una experiència de, al menys, dos anys d’antiguitat

8.3. ÒRGANS DE PARTICIPACIÓ

A. Delegats de Prevenció

Són representants dels treballadors en matèria de PRL. Triats per i entre els representants dels treballadors, segons el número de treballadors. Per ex. Un empresa fins a 50 correspon 1 delegat, de 51 a 100, 2 delegats, fins a 500: 3 delegats, fins a 1.000, 4 delegats, i d’aquí endavant un més per cada mil, fins que per més de 4.000 es queda amb 8 delegats.

Han de col·laborar en la millora de la prevenció, promoure i fomentar les bones pràctiques dels treballadors, ser consultats i vigilar i controlar el compliment de la normativa.


LABORALS

B. Comitè de Seguretat i Salut

És un òrgan paritari i col·legiat obligat en empreses de 50 treballadors o més, format pels delegats de prevenció i representants de l’empresari. Elaboren i posen en pràctica els plans de prevenció, informen l’empresa de les deficiències i analitzen els danys per a la salut dels treballadors.

Els delegats i membres del Comitè han de posseir, al menys, el nivell bàsic de PRL.

9. ORGANISMES PÚBLICS RELACIONATS AMB LA PREVENCIÓ

Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el treball, Barcelona es troba al carrer Dulcet, 2, fan cursos de formació i us poden ajudar a dur a terme la prevenció. Inspecció de Treball i Agència Catalana d’Inspecció: vigilar i controlar la normativa. Fundació per la PRL: promou la millora de les condicions especialment a les Pimes Departament d’Empresa i Ocupació: 10. RISCOS LABORALS DERIVATS DE LES CONDICIONS AMBI ENTALS

10.1. AGENTS QUÍMICS

Són matèria inerta en forma de pólvora, gas, vapor, aerosol, fibra, fum o boira. Es poden presentar de forma sòlida, líquida o gasosa. Poden penetrar per via respiratòria, digestiva, dèrmica o parenteral (ferides) i ocasiones efectes irritants, asfixiants, anestèsics, corrosius, sensibilitzadors, cancerígens, mutàgens, sistèmics (sistema nerviós, ronyó), pneumoconiòtics.

MESURES PREVENTIVES I DE PROTECCIÓ CONTRA AGENTS QUÍMICS

SOBRE EL FOCUS SOBRE EL MITJÀ SOBRE EL RECEPTOR

Substitució de productes Neteja Formació i informació

Aïllament o tancament Ventilació Tancament (cabines)

Manteniment Manteniment Rotació

Modificar el procés Sistemes d’alarma EPIS

Selecció adequada d’equips

Augment distància entre focus i receptor

Control mèdic

MANIPULACIÓ DE PRODUCTES QUÍMICS:

• Neteja de mans abans i després d’usar guants. • Llegir l’etiqueta abans d’utilitzar detergents o desinfectants • Mantenir els detergents o desinfectants lluny dels aliments. • Si barregem salfumant, amoníac, etc, primer afegim l’aigua i desprès el producte,

per evitar esquitxades. • En cas d’intoxicació per lleixiu beure suc de llimona o vinagre, en cap cas

provocar el vòmit. • Extracció localitzada i bona ventilació general, amb sistemes d’aspiració

antideflagrants per a neteja




10.2. AGENTS BIOLÒGICS

Són éssers vius o estructures biològiques que ocasiones malalties de tipus infecciós o parasitari en penetrar en l’organisme. Poden penetrar de la mateixa manera que els químics (inhalatòria, digestiva, etc)

Virus: sida ràbia, hepatitis B, grip, tifus. Bacteris: disenteria, tètanus, tuberculosi. Protozous: amebiasi, toxoplasmosi. Fongs: tinya, peu d’atleta. Cucs: ancilostomiasi.

El mitjans de transmissió poden ser:

• Persona a persona: (personal sanitari, geriàtrics, etc)

• Animal a persona: veterinaris, ramaderia, escorxadors, indústries làctiques, etc

• A través d’objectes o materials: eliminació de residus, laboratoris, neteja, agricultura, cuiners i pastisseria

Consells per prevenir el risc biològic:

• No menjar, beure, fumar en llocs de treball

• Usar guants, barret, màscares.

• No barrejar la roba del carrer amb la del treball

• Desinfecció i vacunació

10.3. AGENTS FÍSICS

Són la manifestació de diferents tipus d’energia que, produïdes per determinades fonts pot afectar als treballadors que s’hi exposen Mecànics: soroll, vibracions. Energia tèrmica: temperatura. Electromagnètica: radiacions i il·luminació.

A. Soroll

Qualsevol so molest i no desitjat, les magnituds són dB per mesurar intensitat i Hz per freqüència

200 dB Bomba atòmica similar a Hiroshima i Nagasaki

180 dB Explosió del Volcà Krakatoa. Coet enlairant-se

140 dB Llindar del dolor

130 dB Avió enlairant-se, Coets de pirotècnia

120 dB Motor de avió en funcionament

110 dB Concert/ discoteques

100 dB Perforadora elèctrica

90 dB Tràfic


LABORALS

80 dB Tren

70 dB Aspiradora, TV a molt de volum, rentadora, etc

50/60 dB Aglomeració de gent

40 dB Conversa

20 dB Biblioteca

10dB Respiració tranquil·la

0dB Llindar d’audició

NIVELLS DE SOROLL MESURES

Valors inferiors a 80dB Cap mesura obligatòria

Superiors a 80db

Informació i formació als treballadors

Avaluació cada 3 anys

Vigilar la salut cada 5 anys

Lliurar EPIS (protector auditiu)

Superiors a 85 dB

Informació i formació als treballadors

Avaluació cada any

Vigilar la salut cada 3 anys

Obligació EPIS (protector auditiu)

Senyalització obligatòria

Adopció mesures tècniques

B. Vibracions

Moviment transmès al cos humà per estructures sòlides, capaç de produir efectes nocius o molèsties. Ocasionat sobre tot per màquines: cotxes, avions, vaixells, vehicles industrials, tractors, moto serres, martell pneumàtic. Poden ocasionar trastorns del sistema nerviós, lumbàlgies, pinçaments, artrosi, etc.

C. Temperatura

El confort tèrmic és la conformitat del treballador amb l’ambient tèrmic que l’envolta. L’ésser humà ha de mantenir la seva temperatura corporal constant, a 37º C. Els danys derivats poden ser:




• Excés de calor : colp de calor; el cos no pot assumir una temperatura interna de 42º a 44º C. Provoca febre, taquicàrdia, mal de cap, inclús la mort.

• Excés de fred . El cos per sota de 35ºC; provoca dolors musculars i cardíacs, pèrdua de consciència inclús la mort.

Per treballs sedentaris propis d’oficina la serà entre 17º C i 27ºC. En treballs lleugers entre 14ºC i 25ºC. Per prevenir hem d’evitar els canvis bruscs de temperatura. Utilitzar roba de treball adequada , beure amb freqüència (en cas de calor), mantenir la pell neta per la transpiració ; una climatització adequada i en cas de fred reduir els temps d’exposició.

D. Il·luminació

Una il·luminació adequada del lloc de treball permet al treballador fer la seua activitat en condicions més segures i assolir un rendiment més alt.

Ha de ser general i localitzada.

Per prevenir la fatiga visual: • Utilitzar llum natural sempre que sigui possible • Preferentment il·luminació indirecta . • Eliminar enlluernaments i contrast. • Netejar periòdicament llums i làmpades Per exemple: un magatzem requereix 100 lux, en una oficina 300 i en una imprenta 1.000

E. Radiacions

Són ones i partícules electromagnètiques- Es divideixen en No ionitzants (infraroig, microones, làser, ultraviolades, radiofreqüències) i Ionitzants (raig X, alfa, beta, gamma), utilitzada en la industria, medicina i nuclear. Aquestes són les més perilloses.

Mesures de prevenció: senyalització, vigilància periòdica, limitar els temps d’exposició, obligació d’utilitzar Epis i formació dels treballadors.

ZONA O PART DEL LLOC DE TREBALL

NIVELL MÍNIM D’IL·LUMINACIÓ

(LUX)

Exigències visuals baixes 100

Moderades 200

Altes 500

Molt altes 1000

Àrees o locals d’ús ocasional 50

D’ús habitual 100

Vies de circulació d’ús ocasional

25

D’ús habitual 50


LABORALS

11. RISCOS DERIVATS DE CONDICIONS DE SEGURETAT, ERGONÒMIQUES I PSICOSOCIALS

11.1. FACTORS DERIVATS DE CONDICIONS DE SEGURETAT

Es consideren condicions de seguretat aquelles condicions de treball que poden donar lloc a accidents de treball i poden produir danys a la salut dels treballadors.

11.1.1. LLOCS DE TREBALL

Són les àrees en les quals ha de romandre el treballador o a les quals pugui accedir. pel que fa a les condicions constructives s’han de tenir en compte les dimensions dels locals, les escales, portes i passadissos.

Estructures i terra

Estructures sòlides i amb resistència El terra ha de ser estable

Espais de treball

Mínim: • 3 metres d’altura (2,5 en despatxos i locals comercials) • 2 m2 lliures per treballador i 10m3 no ocupats

Baranes Altura mínima 90 cm amb protecció per impedir el pasº Escales Amplada mínima 1 metre

Portes: amplada mínima 80 cm i els passadissos 1 m. Sortides d’evacuació

No obstruïdes, senyalitzades, amb il·luminació de seguretat i amb portes que s’obrin cap a fora.

DANYS MESURES

• Lliscaments

• Caigudes

• Colps

• Complir la normativa de condicions mínimes

• Senyalització

• L’ordre i neteja és fonamental. Ca

• El terra ha de ser antilliscant

• Sempre caminar. Mai córrer.

• Recollir escombraria o qualsevol objecte del terra.

• Netejar del terra immediatament olis, greixos i altres líquids. Si el terra queda mullat posar una avís.

11.1.2. EQUIPS DE TREBALL

A. Màquines

Tota màquina ha de ser segura per sí mateixa, el disseny ha de garantir-ho, també s’han de seguir unes instruccions precises per a al seua utilització i manteniment.




DANYS MESURES PREVENTIVES

• Talls, amputacions

• Atrapaments

• Contacte elèctric

• Projecció de fragments o partícules

• Lesions per enganxades o cremades

• Soroll

• Vibracions

• Incendis i explosions

• Utilitzar màquines amb marcat CE

• Ocupació de resguards i dispositius de seguretat.

• Correcte manteniment

• L’accés als elements mòbils han d’estar protegits mitjançant proteccions amb enclavament.

• Abans de manipular-la per dintre, desconnectar de la xarxa elèctrica.

• Formació i informació

• Evitar robes folgades, cadenes, polseres, cabells solts, etc.

• Ordre i neteja

• Il·luminació i senyalització adequades

B. Eines

DANYS CAUSES MESURES PREVENTIVES

Cops Projeccions Contactes elèctrics

Ús d’eines inadequades. Utilització d’eines defectuoses Abandonament d’eines en un lloc perillós Ús incorrecte d’eines Manteniment deficient Transport incorrecte d’eines

Utilitzar eines dissenyades per al seu ús Mantenir en bon estat les eines i revisar-les i reparar o substituir quan sigui necessari. Transport adequat i segur Utilitzar equips de protecció quan sigui necessari. Formació adequada en el maneig

11.1.3. INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES

Es produeix el risc elèctric quan hi ha possibilitat circuli pel cos humà. Els accidents elèctrics es poden produir per contacte directe, indirecte o inducció (arc voltaic).

TIPUS DE CONTACTE MESURA Directe : es toquen les parts actives de la xarxa: cables, endolls, quadre elèctric, etc.

Allunyar les parts actives Posar obstacles (parets, xarxa) Recobrir les parts actives amb aïllament

Indirecte : es toca alguna part posada accidentalment sota tensió; per exemple la part exterior d’una rentadora o nevera.

Interruptors diferencials (domèstics a 30 mA) Posar a terra i en curtcircuit totes les possibles fonts de tensió. Separar circuits per transformadors

Alta tensió : es quan ens apropem a dispositius de més de 1000 volts. No cal tocar res, només amb apropar-se es produeix una descàrrega a l’aire. Es considera directe


LABORALS

DANYS SEGONS INTENSITAT

1 a 3 mA: pessigolles

25 mA: parada càrdio-respiratòria

5 a 10 mA: contraccions musculars, rampes. 60-75 mA: fibril·lació ventricular: el cor no bombeja sang

10 mA: tetanització: engarrotament 1 A – 5 A: parada cardíaca i cremades MESURES PREVENTIVES: Regles d’or de l’ús d’electric itat per als treballadors

• Tallar totes les fonts en tensió • Bloquejar els aparells de tall, prevenir qualsevol retroalimentació • Verificar l’absència de tensió • Delimitar i senyalitzar la zona de treball. • EPIS • Utilitzar eines aïllants

11.1.4. INCENDIS

Perquè sigui el foc són necessaris un combustible (paper, fusta, gasolina, gas, etc) un comburent (normalment oxigen), la energia d’activació (focus de calor) la reacció en cadena.

Els incendis es classifiquen segons el combustible:

• Classe A: sòlids: fusta, paper, carbó, tela, etc.

• Classe B: líquids: gasolina, pintura, dissolvent, etc.

• Classe C: gasos: propà, butà, gas ciutat. Etc.

• Classe D: metalls: magnesi, titani, potassi, sodi, etc.

Els mètodes poden ser per dilució (dispersant el combustible), refredament o sufocació (eliminar l’oxigen).

Les mesures de prevenció són el disseny dels edificis, adequat emmagatzemat, prevenir electricitat estàtica, sistemes d’alarma i detecció i sistemes fixos i extintors.

Per manejar un extintor:

1. Despenjar l’extintor i deixar-lo a terra en posició vertical.

2. Llevar l’anella de seguretat.

3. Pressionar la palanca i fer un tir de comprovació.

4. Dirigir el doll a la base de les flames amb un moviment d’escombrada fins que s’apagui el foc o s’acabi l’extintor.




11.2. FACTORS DERIVATS DE LA CÀRREGA DE TREBALL

11.2.1. CÀRREGA FÍSICA DE TREBALL

DANYS MESURES

• Tendinitis

• Lumbàlgia

• Hèrnies

• Dolors cervicals

• Síndrome del túnel carpià

• Epicondilitis o colze de tenista

• Fatiga física o cansament

• Postures correctes

• Formació

• Carregues amb equips mecànics

• Selecció de personal adequat

• Rotació de tasques

• Estiraments i exercicis

POSTURES

MANIPULACIÓ DE CÀRREGUES

• Realitzar càrregues de forma adequada. El pes màxim que es recomana no sobrepassar és de 25 kg per homes i 15 kg. per dones.

• Mantenir esquena recta, evitant girs o moviments laterals que poden afectar la columna

• Separar les cames a la altura dels malucs aproximadament abans d’aixecar.

• Comprovar que les rodes dels carros estan en bon estat de manteniment


LABORALS

11.2.2. CÀRREGA MENTAL

DANYS MESURES

• Fatiga física o cansament

• Mal de cap

• Estrés

• Irritabilitat

• Insomni

• Pauses

• Adaptar la càrrega de treball al treballador

• Evitar sorolls

• Complir la normativa de PVD

• Estiraments i exercicis

11.2.3. PVD Pantalles de visualització de dades

DANYS: fatiga visual, muscular i mal de cap

MESURES: • Pantalla altura dels ulls • Evitar reflexes • Ordinador en un lateral, mai de cara o d’esquena a la finestra • Il·luminació de 300 lux • Evitar parpelleig dels caràcters de la pantalla • Teclat i taula: 60-75 cm per damunt del terra • La taula ha de permetre recolzar braços • Ratolí amb recolza monyiques • Superfície de la taula de colors mate • Utilitzar portadocuments i atrils • Seients: 5 peus, amb rodes, regulable d’altura i reclinable. Utilitzar reposapeus • Evitar sorolls • Temperatura entre 19-23 graus, evitant corrents d’aire • Pauses: 10 minuts cada 2 hores • Alternar tasques • Vigilància de la salut • Formació i informació

11.3. FACTORS DE RISC PSICOSOCIALS

A. Característiques del lloc de treball




• Iniciativa / autonomia • Monotonia • Ritme de treball • Temps de treball: horari, jornada. • Nivell de qualificació: ha de ser adequat • Nivell de responsabilitat: ha de ser adequat

B. Organització del treball

• Inestabilitat laboral • Estructura de l’organització: comunicació i estil de comandament • Baix salari • Relacions personals

C. Característiques individuals dels treballadors

• Personalitat: perfeccionista • Intel·ligència emocional • Edat, motivació, formació. • Vida familiar, relacions socials, oci i temps lliure.

11.3.1. DANYS PSICOSOCIALS

A. Insatisfacció: rebuig i descontentament envers el treball derivats d’una inadequada organització del treball i per factors personals i extralaborals.

B. Estrès: reaccions emocionals, cognitives, fisiològiques i de comportament davant aspectes de l’organització o de l’entorn del treball. Succeeix quan les demandes del medi laboral excedeixen la capacitat del treballador per controlar-les.

C. Mobbing: comportament irracional repetit respecte a un empleat o un grup. Violència psicològica sistemàtica (al menys una vegada a la setmana) i prolongada (més de sis mesos).

COM S’EXERCEIX?

ORGANITZATIVES CONTRA DIGNITAT VERBALS, FÍSIQUES

AILLAMENT SOCIAL

No assignar tasques

Encomanar tasques inútils, degradants o superiors a la seua capacitat

Aïllar-lo

Parlar malament a la seva esquena.

Riure’s dels defectes.

Imitar veus i gestos.

Difondre falsos rumors

Burlar-se de la seua vida, creences o valors

Criticar-lo.

Calumniar-lo.

Insultar-lo.

Cridar-lo.

Amenaces verbals.

Negar-li la comunicació.

Impedir que els companys li parlin.

Ignorar-lo.

Agredir-lo.

Rebutjar-li la possibilitat de comunicació.


LABORALS

D. Burn-out: Estrès de caràcter crònic. En treballadors en contacte amb altres persones. Es veuen defraudades les expectatives i veure’s impossibilitat de modificar la situació laboral. Els símptomes són esgotament emocional, cansament físic i psicològic, actitud freda i despersonalitzada, falta de compromís, sentiment d’incompetència o ineficàcia.

12. EL PLA D’AUTOPROTECCIÓ

És el document que estableix cada empresa a fi de prevenir i controlar els riscos sobre les persones i els béns, donant resposta adequada a les possibles situacions d’emergència i integrant aquestes actuacions en el sistema públic de protecció civil. El contingut és:

1. Identificació dels titular de l’activitat.

2. Descripció de l’activitat i del medi físic

3. Inventari anàlisi i avaluació de riscos.

4. Inventari i descripció de les mesures i mitjans d’autoprotecció

5. Programa de manteniment de les instal·lacions.

6. Pla d’actuació davant emergències.

7. Integració del Pla d’autoprotecció en d’altres d’àmbit superior (Ex. Protecció civil)

8. Implantació del Pla d’Autoprotecció.

9. Actualització del pla d’Autoprotecció

12.1. PLA D’EMERGÈNCIA I EVACUACIÓ

És el document integrat al Pla d’autoprotecció que dona resposta davant situacions d’emergència (incendi, amenaces de bomba, atemptats, explosions, etc)

A. Actuació en cas d’emergència

Les persones responsables han de desenvolupar una sèrie d’accions:

1er Alerta: Avís o senyal pel qual s’informa a les persones.

2n Alarma: instruccions per al desallotjament total o parcial:

• Senyal d’alarma general • Itineraris i Opcions de sortida • Punts de reunió exterior • Normes de conducta • Informació i simulacre

3r Intervenció: recepció i informació als serveis d’ajuda exterior

4t Evacuació: posar en acció els mitjans interns i avisar a les ajudes exteriors.

5è Suport: amb els recursos humans i materials disponibles




B. Equip d’emergència

Són les persones formades i entrenades per actuar en cas d’emergència. Consta de:

Cap d’emergència i per sota d’ell un cap d’intervenció que coordina a:

• Equip d’alarma: dóna l’alarma, dirigeix l’evacuació cap el punt de reunió. • Equip de primers auxilis • Equip de 1a intervenció i de 2a intervenció : controla amb els mitjans i col·labora

amb les ajudes exteriors

C. Pla d’evacuació.

L’ordre d’evacuació es donarà per megafonia. Pautes d’actuació:

• Amb serenitat. Sense córrer. • No utilitzar ascensors ni muntacàrregues. • Seguir les instruccions dels equips d’evacuació existents i desplaçar-se d’acord

amb la direcció de les fletxes que indiquen la sortida d’emergència. • No s’ha d’intentar tornar-hi. • Cal dirigir-se a la zona assignada de reunió exterior.

A més a més en cas d’incendi:

• No s’ha d’obrir una porta calenta, indica que el foc és prop, en cas de haver de fer-ho es farà lentament.

• Si hi ha molt de fuma abaixar el cap i caminar a quatre grapes. Convé posar un mocador humit en la boca i el nas.

• Si s’encén la roba, no córrer: cal llançar-se a terra i rodolar. • Utilitzar l’extintor més adequat per a cada classe de foc.

13. PRIMERS AUXILIS

Primer no tenir accidents, prestem atenció al vídeo de Leo Harlem, sobre seguretat al cotxe i el risc de parlar amb el mòbil

https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=vAhAF2FvjcQ#!

13.1. IMPORTÀNCIA

Són l’assistència als ferits, la conducta que cal seguir és la següent:

PAS

PROTEGIR: evitar que es produeixin nous accidents:

• Senyalitzar la zona

• Tallar el corrent elèctric de les màquines implicades

• Desviar el trànsit de la zona


LABORALS

AVISAR/ALERTAR : 112 (nº emergències)

• la persona avisa els sistemes d’emergència.

• Cal dir des d’on es truca i indicar el lloc

SOCÒRRER

• Comprovar si la persona ferida respira o sagna

• Parlar-li per veure si està conscient

• Prendre-li el pols

Per ampliar informació: GUIA PRIMERS AUXILIS CREU ROJA http://www.youtube.com/watch?v=5vupeEhNTh0

Principis bàsics d’actuació

La persona que ha de prestar els primers auxilis ha d’actuar tenint en compte els principis següents:

• Actuar i prendre decisions amb rapidesa però amb prudència .

• Mantenir la serenitat per donar confiança a la víctima. La tranquil·litat dóna confiança a l’accidentat i als que són a prop.

• Actuar amb seguretat i organització.

En funció dels criteris establerts, s’actuarà de la forma següent:

• Actuar amb rapidesa però tranquil·litzant l’accidentat . Avisar els serveis mèdics al més aviat possible perquè es desplacin al lloc de l’accident.

• Assegurar-se que no hi ha perill de gasos tòxics, corrents elèctrics, explosions ni esfondraments; ja que, prèviament, s’haurà de traslladar l’accidentat –també per seguretat pròpia– fora del lloc perillós, o bé, si escau, tallar el corrent elèctric.

• Examinar bé l’accidentat , amb l’objectiu de comprovar si ha perdut el coneixement, respira, té pols, sagna o presenta alguna fractura.

• Si la persona està inconscient, no se li ha d’administrar cap beguda .

• Col·locar i mantenir el ferit en posició horitzontal si està conscient.

Si està inconscient i es té la seguretat absoluta q ue no té lesions a la columna vertebral, s’ha de col·locar i mantenir en posició lateral de seguretat (PLS); d’aquesta manera, es possibilita una millor circulació de la sang i, en conseqüència, el cervell està oxigenat i evitem un possible ofegament en cas de vòmit.

• Fer només allò imprescindible . Les cures han de ser simples, i el socorrista sempre ha de tenir en compte que no és un professional en la matèria i mai no pot substituir un metge.




• Mantenir l’accidentat calent . Tots els lesionats tendeixen a perdre temperatura.

Per evitar-ho, el millor és abrigar-lo amb una manta o abric.

• Tranquil·litzar l’accidentat, calmar-li els temors i procurar que no es vegi les ferides.

13.2. TÈCNIQUES DE PRIMERS AUXILIS

La fase de socórrer es basa en el reconeixement dels signes vitals, com són la consciència, la respiració i el pols.

1) PARADA CARDIORESPIRATÒRIA

La funció principal de l’aparell respiratori

És subministrar oxigen a les cèl·lules, i la de l’aparell circulatori, que la sang transporti l’oxigen per mitjà del cor, que n’és l’òrgan impulsor.

Per apreciar l’estat de consciència, li haurà de preguntar coses senzilles : com es diu?, què ha passat?, on li fa mal?; i, per comprovar la capacitat de resposta, donar-li ordres simples: obri els ulls, estrenyi’m la mà.

Mai no s’ha de donar de beure a una persona inconscient, ja que, en faltar-li els reflexos de seguretat, part del líquid que li subministrem pot dirigir-se als pulmons i, aquí, en no haver-hi forma d’expulsar-lo, produir-li asfíxia per un mecanisme similar al que es produeix en qualsevol ofegament per immersió.

a) Persona inconscient que respira

Tota persona inconscient però que respira s’ha de col·locar horitzontalment en posició lateral de seguretat (PLS) –sempre que estiguin descartades lesions de la columna vertebral– i s’ha de vigilar constantment.

b) Persona inconscient que no respira però té pols.

Quan la respiració s’ha aturat, cal utilitzar la tècnica de reanimació de la respiració artificial.

Quan la respiració se suspèn

La suspensió de la respiració duu com a conseqüència la privació de l’oxigen, que és indispensable per a la vida de l’organisme. Hi ha òrgans especialment sensibles a aquesta manca d’oxigen, com el cervell, les cèl·lules nervioses del qual, sense oxigen, moren en un curt espai de temps i s’esdevé la mort.

És important començar a actuar amb summa rapidesa, mitjançant les fases següents:

• Obrir el pas de l’aire . Per a això, s’han de seguir els passos següents:

– Col·locar l’accidentat estirat de cara enlaire.


LABORALS

– Agenollar-se al costat del cap de l’accidentat i afluixar-li la corbata, el mocador, el cinturó, els botons del coll. Col·locar una mà a la nuca i una altra al front, i empènyer suaument el cap enrere.

La missió més important del socorrista és mantenir les funcions respiratòria i circulatòria. Per això, com a primera mesura d’actuació, haurà d’avaluar l’estat de consciència de l’accidentat, que constitueix un reflex del funcionament del seu cervell.

Aquesta actuació, en molt casos, serveix perquè la respiració es reprengui espontàniament; si això no passa, mantenint aquesta posició, passarem al pas següent.

– Col·locar a la barbeta la mà situada a la nuca, empenyent suaument per obrir-li la boca.

– Alliberar l’accés a la faringe amb dos dits col·locats en forma de ganxo, si està obstruït per vòmits, dentadura postissa, saliva; o bé amb un drap o mocador net, si el que produeix l’obstrucció és líquid.

• Practicar un mètode de respiració artificial . Els passos que cal seguir per aplicar aquesta tècnica són els següents:

– Ajeure l’accidentat a terra o en una superfície dura, de cara enlaire, i introduir els dits a la boca per alliberar-la de cossos estranys, o bé, netejar els líquids amb un mocador.

– Empènyer cap amunt la nuca i el coll amb una mà, i amb l’altra front, i flexionar el cap enrere. Aquesta maniobra només es realitzarà si estan descartades possibles lesions a les cervicals. Si no, es passarà del primer pas al tercer.

– Obrir-li la boca i, amb els dits polze i índex de la mà que estava col·locada al front, tancar els orificis del nas; mantenir la pressió cap avall amb aquesta mà.

– Col·locar els llavis al voltant dels de la víctima, de manera que abastin la seva boca, i insuflar aire fermament i sense brusquedat. Cal observar si el pit s’eleva; si no ho fa, significa que les vies respiratòries no estan lliures, o bé que l’aire s’ha escapat per les foses nasals, que no s’han tapat suficientment, o per les comissures labials; per tant, ràpidament es tornarà a netejar la boca i, si és necessari, es posarà la víctima de costat i se li donaran uns cops entre els omòplats per intentar moure allò que impedeix l’entrada d’aire.

– Un cop aconseguit que entri aire als pulmons, se’n permetrà la sortida (respiració) de manera espontània, separant els llavis dels de l’accidentat.

c) Persona inconscient que no respira i no té pols.

Quan l’accidentat està inconscient, no respira i no té pols, s’ha d’utilitzar la tècnica de reanimació del massatge cardíac acompanyada de la respiració boca a boca.

Les operacions es repetiran 4 o 5 vegades a un ritme de 12 a 15 vegades per minut, que és la nostra cadència respiratòria d’inspiració espiració.

Comprovar el batec del cor




La millor manera de saber si el cor batega o si ho fa de manera ineficaç és localitzant el pols, que és la transmissió a totes les artèries de l’organisme de l’impuls cardíac durant la contracció del cor.

Per això, es pot apreciat en les arteries. Les artèries on és més fàcil localitzar el pols són les caròtides, situades a ambdós costats del coll, que són les que duen sang al cervell.

Després d’haver realitzat 6 o 7 insuflacions (boca a boca), el socorrista ha de comprovar el pols de l’accidentat, ja que no serviria de res subministrar oxigen si no es distribueix a l’organisme per mitjà del sistema circulatori.

Quan el cor no envia sang al cervell, no es pot localitzar el pols en aquestes artèries; per tant, s’ha d’iniciar immediatament el massatge cardíac extern.

Passos per aplicar la tècnica del massatge cardíac:

1) Comprovar l’absència de batec cardíac.

2) Situar una mà sobre l’altra, amb els palmells cap avall, i col·locar-les sobre la meitat inferior de l’estèrnum, tenint cura de no recolzar els dits sobre les costelles per no pressionar-les, trencar-les o causar nous danys.

3) Exercir una pressió ferma, amb tot el pes del nostre cos, mantenint els braços estesos, per aconseguir desplaçar l’estèrnum uns centímetres cap a la columna vertebral.

4) Interrompre la pressió, sense aixecar les mans de l’accidentat, perquè el tòrax es recuperi per si mateix.

5) Repetir la compressió toràcica a un ritme de 60 vegades per minut.

El millor és que aquestes dues tècniques de reanimació es realitzin entre dos socorristes: un farà el massatge cardíac al ritme habitual i, l’altre farà 2 insuflacions cada 15 compressions del massatge cardíac. Aquestes pràctiques són fatigoses per als socorristes, però no es poden interrompre els ritmes i, molt menys, suspendre’ls. No hi ha un temps màxim d’aplicació, donat que la víctima es pot recuperar després d’un temps llarg d’aplicar-li les tècniques de reanimació.

Només es pot cessar per dues causes: perquè l’accidentat s’hagi recuperat o per l’arribada d’un metge que determini l’actuació que cal seguir.

2) CREMADES

Són les lesions que l’escalfor produeix a l’organisme. Poden tenir com a causa el foc, l’electricitat, substàncies càustiques o corrosives, el sol, líquids a altes temperatures o objectes incandescents.

Classificació de les cremades


LABORALS

Les cremades, segons la profunditat, es classifiquen en tres graus:

• De primer grau , quan la pell està irritada, i presenta un envermelliment intens.

• De segon grau , quan la lesió a la pell és més gran i es produeixen les butllofes.

• De tercer grau , quan la pell està destruïda i, fins i tot, pot afectar teixits més profunds.

Les cremades produeixen efectes locals (a la zona cremada) i efectes generals sobre l’organisme de l’accidentat, sobretot quan són cremades de tercer grau

Els efectes que es produeixen a la zona cremada són fonamentalment:

• Dolor, que pot ser tan intens que deixi l’accidentat en estat de xoc.

• Infecció, pels teixits que queden danyats i, per tant, amb menys resistència als microbis.

• Deshidratació, que constitueix la causa més greu i que, en repercutir a tot l’organisme, ocasiona els efectes generals esmentats anteriorment.

Els passos que cal seguir en cas de cremades són els següents:

• Eliminar la causa traient a la víctima del focus tèrmic, apagant les flames i retirant el producte químic, si n’hi ha.

Si la causa de la cremada és la roba

Si a una persona se li ha encès la roba, hem d’evitar que corri, ja que amb això s’aviven les flames. La cobrirem amb una manta o un abric o la farem rodolar per terra. En el cas que tingui la roba impregnada de líquid candent, se li traurà, si no és que li hagi quedat enganxada a la pell. Mai s’intentarà desenganxar trossos de roba adherits a la pell socarrimada. Si està impregnada de productes químics de qualsevol tipus (àcid sulfúric, sosa, potassa...), la desvestirem completament, protegint-nos les mans per no tocar els productes.

• En tots els casos de cremades, refredar al més aviat possible les zones cremades , ruixant-les amb aigua de l’aixeta o dutxa a una temperatura entre 10 i 20 ºC, durant un temps aproximat de 20 minuts.

• Posteriorment, protegir les zones cremades amb apòsits estèrils o amb els més nets que tinguem humitejats amb aigua.

• Instal·lar el cremat en posició horitzontal i cara enlaire, embolcallat en una o diverses mantes o abrics, o en PLS, si té l’esquena cremada. Si està cremat a l’esquena i als costats, se’l col·locarà estès de boca terrosa, sempre procurant moure’l el menys possible per no causar-li més dolor.

• Evacuar urgentment a una unitat de cremats.

Algunes accions que no s’han de fer en cas de cremades:




o Aplicar pomades o cremes sobre la zona cremada. Sols aigua.

o Refredar massa la víctima. Solament s’ha de refredar la zona cremada.

o Donar-li aigua, alcohol o analgèsics per via oral.

o Trencar les butllofes de la pell cremada.

o Desenganxar la roba de la pell cremada.

o Deixar sola la víctima.

o Retardar el trasllat a la unitat de cremats de l’hospital.

La gravetat de les cremades també es determina per l’extensió de la superfície corporal cremada.

3) HEMORRÀGIES

Una hemorràgia és la sortida de sang fora de l’aparell circulatori.

Si la sang surt a l’exterior a través d’una ferida de la pell, l’hemorràgia és externa . Si la sang s’aboca cap a l’interior, per exemple es queda emmagatzemada a la cavitat abdominal, l’hemorràgia és interna .

Quan la sang flueix a l’exterior a través d’un orifici natural –com el nas, oïda o boca– s’anomena hemorràgia exterioritzada.

a) Tractament de les hemorràgies externes

• Compressió directa. Comprimir la ferida. Amb un drap o tela, el més nets possible, cal taponar la ferida que sagna amb els dits o el palmell de la mà, segons l’extensió de la ferida. Posteriorment, cal fixar el drap o tela amb unes voltes de bena aplicades amb certa força, però sense oprimir massa per no impedir la circulació.

Si, un cop fet el tamponament i col·locada la bena, l’hemorràgia no s’atura, s’ha d’intentar la compressió arterial .

• Compressió arterial. Comprimir l’artèria amb els dits o amb el puny, contra un os, i intentar així interrompre el pas de la sang.

Principals artèries

Cal trobar l’arteria principal del braç (artèria humeral) o de les cames (artèria femoral) i parar-ne la circulació sanguina.

L’artèria humeral passa per sota del braç i, comprimint-la, es pot aturar una hemorràgia greu de la part inferior del braç.

L’artèria femoral és a la cama.


LABORALS

No s’ha d’afluixar mai el punt de compressió. S’ha de mantenir, amb la víctima estirada, mentre s’espera un mitjà d’evacuació i durant el transport fins al centre sanitari.

Per aturar una hemorràgia s’ha de fer una compressió directa sobre la ferida. Si falla la compressió directa, s’ha de fer una compressió arterial .

Les hemorràgies produeixen pèrdua de sang. Això causa la falta d’oxigenació dels teixits, la qual alhora en causa la mort.

La compressió es farà per sobre de la ferida.

• Torniquet. Únicament està justificat en casos extrems.

Sobre la tècnica del torniquet cal tenir el compte el següent:

• El torniquet només es pot aplicar a les parts anteriors dels membres: es col·loca per sobre del colze o per sobre del genoll .

• El socorrista afluixarà el torniquet cada 10 minuts, per evitar la gangrena.

• S’ha de col·locar un cartell que indiqui l’hora i el minut de col·locació del torniquet sobre la roba de l’accidentat. El perill més gran és el de gangrena del membre afectat, en mancar-li el rec sanguini i, amb ell, la nutrició.

b) Tractament de les hemorràgies internes

És molt difícil per al socorrista saber si hi ha hemorràgia interna. Generalment, el ferit té set, el pols dèbil i ràpid, pal·lidesa, suor freda, angoixa, nàusees i un gran malestar.

Actuació en hemorràgies internes

Davant d’una hemorràgia interna s’actuarà de la forma següent:

• Es controlaran els signes vitals.

• Es tractaran les lesions quan sigui possible.

• S’afluixarà tot allò que comprimeixi a l’accidentat.

• Es taparà el ferit per evitar la pèrdua de calor corporal.

• Es col·locarà a l’accidentat estirat, amb el cap més baix que els peus si està conscient, i en posició lateral de seguretat PLS, si està inconscient.

• S’evacuarà urgentment a un centre sanitari.

Quan la sang surt del nas, l’accidentat ha de romandre assegut amb el cap endavant, sense estirar-lo ni tirar-li el cap enrere; si no s’atura comprimint amb el dit l’orifici que sagna durant 5 minuts, introduirem una gasa mullada amb aigua oxigenada. Si l’hemorràgia no cessa, s’ha d’avisar el metge.

Altres hemorràgies exterioritzades




El fet que l’oïda sagni pot ser un símptoma de fractura del crani o trencament del timpà. Si la sang surt de la boca, pot ser un símptoma de lesió a l’aparell digestiu o respiratori. Es col·locarà l’accidentat en posició lateral de seguretat (PSL), amb l’oïda que sagna dirigida cap el sòl; això, si és possible moure’l; en cas contrari, és millor no tocar-lo. Es controlaran els signes vitals i es traslladarà el ferit a un centre sanitari.

4) FRACTURES

Una fractura és el trencament complet o incomplet d’un os. Les fractures poden ser obertes o tancades, segons si la pell que les cobreix està intacta o hi ha alguna ferida; en l’últim cas, la fractura és més greu pel risc d’infecció que dificulta la formació de l’os reparador de la lesió.

Pas de fractura tancada a oberta

Un moviment incorrecte en la captació o transport de l’accidentat pot convertir una fractura tancada en un fractura oberta; per tant, no s’ha de traslladar un accidentat sense haver immobilitzat la fractura prèviament.

Els símptomes de fractura són els següents:

• Dolor al focus de la fractura.

• Impotència funcional o incapacitat per al moviment normal del membre fracturat.

• Deformació i aparició de blaus a la zona afectada.

• Deformació del membre per escurçament, o bé perquè s’ha torçat o desviat.

a) Actuació en cas de fractura

Els passos que cal seguir en cas de fractura són els següents:

• Evitar moure el ferit.

• Reconèixer els signes vitals.

• Curar la ferida, si la fractura és oberta, aplicant apòsits estèrils.

• Immobilitzar la fractura seguint el procés següent:

– Tranquil·litzar l’accidentat, explicant-li cada una de les accions que es fan.

– Treure tot allò que pugui molestar quan es produeixi la inflamació com anells, braçalets.

– Immobilitzar el membre si no presenta una deformació important, és a dir, proporcionar a l’os fracturat un sistema que li impedeixi


LABORALS

moure’s, perquè els fragments de l’os trencat no originin noves lesions mentre l’accidentat és traslladat a un centre sanitari, on se li realitzarà el tractament definitiu.

Immobilització d’una fractura

Quan s’immobilitza una fractura, a part d’impedir el moviment, es proporciona a la part del cos lesionada el suport rígid que constituïa l’os. Aquest suport rígid s’anomena fèrula, però, si no se’n té cap, es poden utilitzar revistes o diaris enrotllats, o cartrons, i es col·loquen en nombre de dos, si és possible, al costat del membre fracturat. La fèrula o l’element que en faci la funció ha de ser suficientment llarg com perquè sobrepassi les articulacions situades immediatament per sobre i per sota del focus de la fractura.

Exemples d’immobilització

Si l’os fracturat és la tíbia, es col·loca una fèrula que sigui prou llarga per arribar del turmell al genoll, i els sobrepassi una mica. Les dues fèrules es col·loquen a ambdós costats de l’os fracturat, i es lliguen entre elles. Un cop subjectes amb fermesa, s’omplen els buits amb cotó, teles o goma espuma per afirmar-les i encoixinar-les.

Si l’os fracturat és d’un membre superior, hem de fer servir la paret del tòrax com a suport rígid. Per a això, a part de col·locar la fèrula, farem el clàssic cabestrell amb un drap o mocador, que plegarem en forma de triangle, i el lligarem al voltant del coll.

– Tapar l’accidentat perquè no es refredi.

– Evacuar l’accidentat a un centre sanitari controlant els signes vitals i els elements que immobilitzen la fractura.

b) Actuació en cas de fractures del crani

La conducta que ha seguir el socorrista consisteix a instal·lar el ferit en posició lateral de seguretat (PLS) si està inconscient, abrigar-lo i, vigilant-lo en tot moment, procurar-ne l’evacuació immediata a un centre sanitari.

L’actuació del socorrista haurà d’evitar que una columna vertebral trencada pugui danyar una medul·la encara sana, o bé, intentar no agreujar la compressió, o la secció o tall, de la medul·la, que podria ser només parcial.

Si el ferit està exposat a un accident immediat (caiguda d’un mur, columna, biga o esfondraments...), se l’ha d’apartar en pocs segons del perill de mort imminent, subjectant-lo pels turmells i estirant-lo per tal d’arrossegar-lo, al més ràpidament possible, i col·locar-lo fora de perill.

Gravetat de les fractures de columna vertebral

Per comprendre la gravetat d’aquestes fractures és necessari recordar que la columna vertebral està constituïda per una sèrie d’ossos, les vèrtebres, que es comencen a articular al crani, continuen al llarg de l’esquena i acaben en un os anomenat sacre, que s’articula amb els malucs.




La funció la columna és doble: d’una banda, serveix de suport rígid central i d’armadura òssia del tronc i, d’altra banda, protegeix la medul·la espinal. Cada vèrtebra té un orifici i, en sobreposar-se, entre totes formen un conducte per on llisca la medul·la espinal. La medul·la està formada per tots els nervis que entren i surten del cervell, al qual duen totes la informació del cos i, del qual reben totes les ordres per al cos.

Quan les vèrtebres de la columna es fracturen, els fragments ossis poden lesionar la fràgil estructura de la medul·la i, en trencar algun nervi, interrompre aquesta circulació d’ordres. Això produeix una paràlisi des del punt en què la medul·la està lesionada en avall.

Transports d’accidentats

La norma general és que no s’han de moure els accid entats ; però, per assegurar-ne la supervivència, si hi ha perill de sobreaccident, es poden moure i s’imposa l’evacuació urgent, malgrat els riscos que comporta. En aquests casos, que, a més a més, poden constituir un risc per al socorrista, els accidentats s’han de transportar en pocs segons a un lloc segur. El transport d’accidentats té una sèrie d’aspectes específics segons cada cas.

a) Trasllat per un sol socorrista

El desplaçament d’urgència sobre el terra per un sol socorrista es realitza pels turmells, i mantenint l’eix cap-coll-tronc per evitar qualsevol flexió que posi en perill la medul·la espinal si hi ha fractures de columna; es desplaça uns metres, transportant-lo recte com un pal per posar-lo fora de perill.

Si la distància és llarga, es pot transportar el ferit, portant-lo a coll sobre l'esquena del socorrista, carregant-lo sobre una de les espatlles amb el cap enrere i cap per avall i es passen els braços per l’altra espatlla subjectant amb una mà les cames i amb l’altra, els braços. També es pot agafar pels braços i arrossegar-lo tocant els peus a terra.

Si l’accidentat està conscient i pot caminar una mica se’l pot dur passant un dels seus braços per sobre de les nostres espatlles, agafant-li la mà i passant el nostre braç per la seva esquena.

b) Trasllat per diversos socorristes

Si hi ha lesió de columna es col·locaran tres persones amb l’accidentat estès entre les seves cames. Els socorristes passaran els braços per sota d’ell, sostenint un el cap, l’altre la cintura, i l’últim els peus. Una quarta persona introduirà una llitera o qualsevol altra superfície rígida.

c) Actuacions d’un socorrista després de l’accident

• Es farà càrrec de l’assistència de l’accidentat.

• Tranquil·litzarà l’ambient, donant mostres de seguretat.


LABORALS

• Es farà ajudar per les persones més útils i allunyarà les que interrompin el seu treball.

• Comprovarà si l’accidentat respira.

• Comprovarà si el seu cor batega.

• Comprovarà si té alguna hemorràgia.

• Immobilitzarà les fractures, si escau.

• Tindrà cura de l’estat general de l’accidentat.

• Es responsabilitzarà del trasllat de l’accidentat.

• L’acompanyarà al centre hospitalari.

• Donarà la informació de l’accident i avisarà la família i el responsable de l’empresa

14. BIBLIOGRAFIA I PÀGINES WEB

Formació i orientació laboral, www.tulibrodefp.es 2013-14

Formació i orientació laboral Ed. McGraw-Hill, 2012

Escola d’Hoteleria i Turisme de Lleida, FOL, UF2

Institut Nacional de Seguretat i Higiene. www.insht.es

Xarxa telemàtica de Catalunya www.xtec.cat

apunts fol prevencio gm smix 13 14

Documents