D’entrada vull agrair de tot cor l’oportunitat d’explicar als meus conciutadans la recerca que duc a terme i continuar dient-los que els arxius històrics de Girona i de Catalunya són esplèndids quant a fons documentals i imatges, instal·lacions, organització i, sobretot, personal ben preparat i amabilíssim. Fer-hi investigació és senzill i pla-ent, tothom que tingui inquietuds i curiositat intel-lectual hi serà benvingut.

En aquest moment de la carrera professional, em veig en una cruïlla apas-sionant. Fins ara, he dedicat una dècada llarga a estudiar la cultura jurídica a la Catalu-nya moderna i els advocats (principalment l’olotí Joan Pere Fontanella), i també les institucions públiques com els municipis, la Diputació del General o Generalitat, les Corts i el Reial Consell i Au-diència. Tots aquests temes m’han atret molt i tinc el desig de seguir cultivant-los, però canviant l’enfocament. Per exemple, darrerament m’estic interessant pel dret i l’adminis-tració de justícia ordinària al comtat d’Empúries als segles XVI i XVII i per la figura del jurista Jeroni Pujades (1568–1635). A nivell cronològic, m’ha atret fer un salt en-davant, cap a principi del segle XVIII. Amb la pro-fessora Eva Serra, que admiro moltíssim, estem preparant una edició de materials que demostren com, des de l’any 1702, entrà en funcionament i dictà sentències el Tribunal de Contrafaccions. La seva fou una activitat escassa i efímera (només durà fins al 1705), però políticament molt rellevant: de manera inèdita a Europa, una cort de justícia formada paritàriament per jutges del rei i jutges

de la terra tenia la potestat de declarar si les actu-acions dels funcionaris s’adequaven a la legalitat vigent de Catalunya. Em fa il·lusió donar la primí-cia d’aquesta investigació a Els Apunts, perquè a l’Arxiu Històric de Girona, concretament al Fons Pella i Forgas, va ser on vaig topar per primer cop amb unes sentències impreses del Tribunal.

També va ser a l’Arxiu Històric on vaig passar un munt d’hores consultant fons notarials per re-construir genealogies d’advocats que havien tre-

ballat pel municipi gironí durant l’alta edat moderna. Vaig anar resseguint manuals i llibres dels onze districtes notarials gironins, i també de fora de la ciutat. Els volums rarament estaven indexats pel notari de l’època i alguns cops, però no molts, m’ajudaven els llibres de comptes. De tant en tant, m‘escapava a l’Arxiu Diocesà i, a través dels registres sa-gramentals, identificava quan s’havia casat un jurista, quan havia criat o havia mort. Amb aquestes referències, em re-dirigia cap als instruments no-tarials (capítols matrimonials, testaments, inventaris post mortem...) i anava lligant caps. Tinc un òptim record d’aquella

època. A fe que hi vaig caure per accident, mai millor dit: estava a la recta final de la meva tesi sobre plets de la Girona moderna i em vaig tallar la còrnia de l’ull esquerre amb uns fulls de paper (no aconsello l’experiència a ningú). Durant força dies vaig haver d’estar a les fosques i, enmig del desànim, em vaig dir: “Com puc estudiar els plets si no conec la biografia de tots els advocats que els portaven?”. Un cop guarit, em vaig embardis-sar en tot un altre àmbit de recerca que, vist amb

16juny 2015

1

La recerca a l’Arxiuper Josep Capdeferro i Pla

2

perspectiva, resultava prescindible per a l’obtenció del docto-rat. Ara no em veuria amb cor de fer una recerca prosopogràfi-ca similar, que reconstrueix quatre i cinc generacions familiars d’una trentena de juristes gironins. I és un material ben potent que compto publicar molt aviat, juntament amb unes pàgines en què es reflexiona sobre què suposava ser advocat d’un municipi a la Catalunya moderna. No seran pàgines ancorades al món de fa quatre-cents anys, en absolut. Permetran reflexionar, amb la perspectiva del temps, sobre formes d’interacció entre tècnics i representants d’una comunitat política, per tant, sobre gestió del poder. Avui bé que estem debatent com mantenir l’essència del sistema democràtic sense caure en el risc d’una tecnocràcia, oi? Volem que siguin els polítics que hem elegit els que prenguin les decisions, però sabem que poden errar si no consulten engi-nyers de telecomunicacions o economistes competents que con-vindrà que donin una opinió convenient i no pretenguin segrestar la voluntat de qui els ha demanat consell.

Un darrer tema de molta actualitat que m’ocupa és l’estudi de les discriminacions a la Catalunya moderna, particularment

envers judeoconversos. Recent-ment, he demostrat que la Re-ial Audiència dictà, a partir del 1580, unes sentències de signe tolerant o cohesionador, con-demnant corporacions o per-sones que excloïen o injuriaven algú sota pretext que tenia cris-tians nous entre els seus avant-passats. I darrerament a Ca l’Ar-diaca, un altre arxiu esplèndid al qual dec moltes coses, he exhu-mat quaranta expedients inèdits de netedat de sang que filtraven l’accés a l’elit mèdica de la Bar-celona moderna. Els resultats d’aquesta recerca estan a punt de veure la llum i espero que si-

guin d’interès per a metges, antropòlegs, historiadors i apassio-nats de la prosopografia.

* * *

Josep Capdeferro i Pla (Girona, 1973) és lli-cenciat i doctor en Dret per la Universitat Pom-peu Fabra de Barcelo-na (UPF). Ha efectuat diverses estades de recerca a la Université Paris II Panthéon-Assas (1999–2000, 2000–2001 i 2012), ha estat profes-sor visitant de la Univer-sidad Pública de Na-varra (2005–2006) i actualment és professor lector d’Història del Dret a la UPF, on també coordina la mobilitat dels estudiants de la Facultat de Dret. Des del 2001 és secretari del Comitè Tècnic d’Edició de la col·lecció «Textos Jurídics Catalans».

La seva tesi doctoral, que va merèixer el IV Premi Extraordinari del Doctorat en Dret de la UPF, tractà sobre plets i negociacions políticojurídiques de la ciutat de Girona a l’edat moderna, i es va elaborar amb una gran quantitat de fons d’arxiu, majoritàriament de l’Arxiu Municipal i l’Arxiu Històric de Girona. Un primer terç del treball ha estat objecte de publicació per part de la Fundació Noguera. n

Enllaços

Tesi doctoral:  http://hdl.handle.net/10803/7324

Ciència i experiència:http://www.fundacionoguera.com/libros/61%20CI%C3%88NCIA%20I%20

EXPERI%C3%88NCIA%20net%20mda%20red.pdf

Jurisprudència de la tolerància envers els judeoconversos:http://repositori.upf.edu/handle/10230/14592?show=full

16juny 2015

316

Entre els dies 13 i 15 del mes d’octu-bre de 2014, la ciutat de Girona va acollir un seguit d’actes relacionats amb l’arxi-vística i la gestió documental esdevenint, de fet, la capital mundial dels arxius. Amb el títol “Arxius i Indústries Culturals”, l’Ar-xiu Municipal de l’Ajuntament de Girona i l’International Council on Archives (ICA) van organitzar simultàniament la 2a Con-ferència Anual d’Arxius de l’ICA, la 9a Conferència Europea d’Arxius i les 13es Jornades Imatge i Recerca. Les sessions de treball van tenir lloc a l’Auditori de la ciutat, que va quedar petit amb motiu de la nombrosa assistència –922 participants de 90 països diferents– i l’elevat número de ponències, comunicacions i sessions de treball, per la qual cosa es van habili-tar uns espais del recinte firal per encabir els àmbits temàtics on es desenvolupa-ven les presentacions.

Tot i l’enorme complexitat logística, l’esdeveniment va estar perfectament organitzat i podem donar fe que tots els actes van desenvolupar-se amb total nor-malitat. L’inici de cada bloc de sessions va ser precedit d’unes interessants con-ferències impartides per personatges de renom que exposaven des de la seva faceta professional fins a la relació que

havien tingut amb els arxius i els docu-ments: Joan Roca, Miguel-Anxo Murado, Albert Garcia Espuche, Joan Fontcuberta i Jordi Savall. A continuació, els congres-sistes es repartien per les onze sales de treball per participar en les comunicaci-ons. Paral·lelament a tot això, uns tallers impartits en espais informals de l’Auditori informaven, de forma pràctica, d’inte-ressants novetats o iniciatives creades a l’entorn de l’arxivística.

A més del comitè organitzador i del co-mitè científic, un comitè local va tenir cura d’organitzar un seguit d’activitats comple-mentàries a l’esdeveniment, de les quals va destacar especialment l’exposició produïda expressament amb motiu del congrés titulada “922–2014. Documents de Girona: arxius, memòria i futur” i els cicles de conferències “Arxius, creació literària i periodisme” i “Arxius i cinema”, acollides a la Casa de Cultura de Girona. També es van editar les publicacions Pa-trimoni documental a Girona, La Tria de l’arxiver: documents de l’Arxiu Municipal de Girona i “Els arxius a les societats de-mocràtiques: memòria i futur” (dossier de la Revista de Girona). Altres institucions culturals de la ciutat, com el Museu del Cinema, el Museu d’Història dels Jueus i el Museu d’Art de Girona, aquest últim amb l’exposició “Identitat augmentada. Documentació, arxius i obres d’art”, van participar activament en l’esdeveniment amb l’organització d’exposicions amb presència destacada de documents con-servats als arxius de la ciutat.

Com a activitat complementària, l’Ar-xiu Històric de Girona va obrir les portes per acollir una visita guiada al centre i donar l’oportunitat al col·lectiu professi-

onal d’apropar-se de primera mà a les instal·lacions i els fons documentals que conserva; durant aquells dies, també va acollir l’exposició “Nobles i cavallers en-tre dos monarques”, produïda per l’Arxiu Nacional de Catalunya, amb documents relacionats amb la Guerra de Successió i produïda per l’Arxiu Nacional de Cata-lunya.

Amb aquestes breus ratlles, l’Arxiu Històric de Girona expressa la seva satis-facció per l’èxit assolit i l’àmplia repercus-sió que van tenir aquestes jornades en els mitjans de comunicació en benefici, sobretot, de la millora en la consideració de la nostra professió, alhora que agraeix la implicació i els recursos aportats per tots els organismes i empreses que van donar suport a aquest congrés. n

Arxius i Indústries Culturals a Girona

juny 2015

16 4

El conjunt dels fons patrimonials que custodia l’Arxiu Històric de Girona s’ha vist incrementat als darrers mesos amb la incorporació de l’arxiu Geli-Tomàs de Sarrià de Ter, que ha ingressat al centre gràcies a la cessió en règim de comodat que la seva propietària, la Sra. Maria Marta Figueras i Pinart, va signar-ne a favor del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya l’octubre de 2013.

El conjunt documental que s’ha incor-porat a l’Arxiu està format per 66 perga-mins originals i la còpia digital de dos per-gamins més, els originals dels quals han quedat en poder de la cedent per desig seu. Els documents, amb una cronologia compresa entre els anys 1258 i 1660, te-nen el seu origen en l’administració al llarg dels segles dels patrimonis de les famílies Geli i Barrera de Sords (poble del munici-pi de Cornellà del Terri) i Tomàs de Sarrià de Ter. Fins fa pocs anys, la documentació es conservava al mas Tomàs, lloc de resi-dència de l’última d’aquestes tres famílies; després de la mort de la Sra. Carme To-màs Duch, àvia de l’actual propietària, es va traslladar a Barcelona, on ha restat fins a la seva cessió al Departament de Cul-tura.

La composició del fons Geli-Tomàs és l’habitual als arxius patrimonials del nostre entorn geogràfic. Comprèn, bàsicament, escriptures notarials dels tipus més fre-qüents (vendes de terres i censals, tes-taments, capítols matrimonials, àpoques i debitoris...). El seu àmbit geogràfic se centra principalment en les actuals comar-ques del Pla de l’Estany, el Gironès i l’Alt

Empordà, amb referències, sobretot, als municipis de Salt, Sarrià de Ter, Cornellà del Terri, Fontcoberta, Celrà, Crespià i Pa-lau de Santa Eulàlia, i als masos Barrera, Agustí, Geli, Marí i Pagès de Sords, Costa i Tomàs de Sarrià de Ter, Llobet de Juià i Ginestar de Porqueres. Els documents po-sen de manifest com es van formar, com van evolucionar i com es van transmetre alguns dels principals patrimonis rurals d’aquestes zones. Alhora, mostren quines eren les relacions de dependència que aquestes hisendes mantenien amb algu-nes institucions senyorials del moment, entre les quals la col·legiata de Sant Feliu i el monestir de Sant Pere de Galligants de Girona i el priorat augustinià de Santa Ma-ria de les Olives de Sant Esteve de Guial-bes (Vilademuls, el Pla de l’Estany) que detenien el domini directe de la major part de les propietats que les formaven. Són remarcables les notícies sobre els mals usos que contenen alguns dels perga-mins, com la petició que els propietaris del mas Barrera van adreçar a aquest priorat el 1428 perquè els enfranquís de les seves servituds arran de les destruccions provo-cades pels terratrèmols que tenien lloc al Principat. La llengua de les escriptures és majoritàriament el llatí i només s’utilitza el català puntualment en alguna disposició.

Les tres famílies que van produir els documents són tres nissagues pageses establertes als masos Geli i Barrera de Sords i Tomàs de Sarrià de Ter. La seva presència a les respectives parròquies es documenta des de la Baixa Edat Mitjana. A causa de les greus pèrdues que pre-

senta el fons (s’estima que s’hauria perdut més de la meitat de les unitats originals), no és possible conèixer amb precisió la seva evolució ni la dels seus patrimonis. Amb tot, les notícies disponibles semblen indicar que una part de les possessions dels Barrera podria haver-se incorporat al patrimoni Geli cap al 1620 per mitjà de di-verses compravendes i que poc després, a mitjan segle XVII, s’hauria produït la unió d’aquest patrimoni i de la hisenda Tomàs de Sarrià de Ter per via matrimonial.

La família Tomàs consta establerta a la parròquia de Sarrià de Ter des de mitjan segle XIII. El seu primer membre conegut és Arnau Tomàs, que el 1258 va vendre un camp que pagava tasca al monestir de Sant Pere de Galligants. S’ignora quina va ser la composició aproximada del patrimo-ni Tomàs a l’edat mitjana i moderna, però algunes dades localitzades demostren que aquest monestir detenia la senyoria directa de diverses propietats seves, com la peça de terra que l’any 1408 van adqui-rir els cònjuges Guillem Tomàs i Frances-ca. En època moderna, la família posseïa també alguns béns per l’Hospital de Santa Maria dels Preveres Pobres de la seu de Girona, al qual pertanyia el domini directe de dues de les tinences que integraven el mas l’any 1589, i per la pabordia de Xuncla de la col·legiata de Sant Feliu d’aquesta ciutat, que era la senyora de dues parcel-les situades al pla d’aquest nom que es van incorporar al patrimoni en 1501 i1660.

La primera notícia recuperada del llinat-ge Barrera de Sords data de 1281, any en què Ermessenda de Barrera administrava

Un fons a fons: l’arxiu patrimonial Geli-Tomàs de Sarrià de Ter

Autorització de l’abat Bernat de Sant Pere de Galligants a la venda d’un camp d’Arnau Tomàs i Berenguera.1258.

juny 2015

516el patrimoni. Segons les informacions con-servades, el priorat de les Olives va ser el principal senyor dels béns dels Barre-ra en època medieval i moderna. A l’inici del segle XV, els tinents del seu mas eren homes i dones propis del priorat, al qual prestaven intesties, eixorquies, cugucies, entrades i eixides i altres servituds perso-nals. La casa del mas Barrera va resultar greument perjudicada pels terratrèmols que van afectar Catalunya els anys 1427 i 1428. Les destruccions provocades pel sisme van permetre que Pere Barrera, el possessor d’aleshores, adquirís aquestes servituds el 1428 per 25 lliures barcelone-ses de tern. Gràcies a aquesta compra, els propietaris del mas van esdevenir perso-nes lliures i franques del domini del cenobi, que, malgrat tot, va retenir la senyoria di-recta de la hisenda. Les poques dades dis-ponibles semblen indicar que cap al 1620 una part dels béns dels Barrera s’hauria integrat al patrimoni Geli de Sords per mitjà de diverses compres efectuades per Pere Geli II, senyor útil del mas Geli.

Les referències més antigues als Geli de Sords se situen l’any 1355. En aquestes primeres notícies, la família apareix identi-ficada amb el cognom Gil o, en la seva for-ma llatinitzada, Egidii. A mitjan tres-cents,

el patrimoni Geli o Gil, que regien els con-sorts Bernat Gil i Agnès, estava constituït per diverses possessions que es tenien també sota el domini directe del priorat de Santa Maria de les Olives. La hisenda va viure un procés sostingut de creixement als segles XVI i XVII, que va ser possible en part gràcies a la disgregació d’altres patrimonis de la parròquia, com els de les famílies Bellsoms, Marí, Caselles i Agus-tí, tots ells amb tinences annexes al mas Geli. Bernat Geli i els cònjuges Margari-da i Pere Mas, àlies Geli, a partir de 1540 i els seus successors, Pere Geli I i Pere Geli II, des del final del segle, van ser els principals artífexs d’aquest creixement, resultat de l’adquisició d’almenys catorze par cel·les situades, sobretot, als paratges de Pentagana o Puig Cogulls i Sugol (o Sogal) de Sords, entre les quals hi havia dos camps pertanyents fins aleshores al mas Barrera. La incorporació d’aquestes propietats va suposar la creació, cap al 1630, d’un patrimoni molt compacte con-centrat en aquestes partides.

Els patrimonis Geli de Sords i Tomàs de Sarrià de Ter s’haurien unit cap al 1645 després que Margarida Tomàs i Geli, mu-ller de Francesc Tomàs, el suposat hereu del mas Tomàs, succeís com a senyora

del mas Geli l’hereu Joan Geli, germà seu, mort sense descendència.

L’Arxiu facilita la consulta dels docu-ments del fons per mitjà del catàleg i de la seva edició. Aquesta última s’ha elabo-rat seguint els criteris de la Fundació No-guera i inclou totes les parts que són pre-ceptives d’acord amb aquestes pautes: datació crònica i tòpica, regest, stemma o taula de la tradició, transcripció de l’es-catocol –excepte la consignació dels tes-timonis– i, finalment, aparat crític; pel que fa als documents anteriors a l’any 1300, s’hi inclou, a més, la transcripció in ex-tenso. L’edició es tanca amb el buidatge de les escriptures en un índex onomàstic, un de notaris autoritzants i un últim de ti-pus documentals. Aquests instruments de descripció es poden consultar presencial-ment a l’Arxiu en versió impresa en paper i a través del programa informàtic GIAC (Gestió Integral d’Arxius Comarcals) i vir-tualment a la pàgina web http://arxiusenli-nia.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/.

El fons Geli-Tomàs es completa amb un petit conjunt de documents en paper que es manté encara en mans de la famí-lia de la Sra. Maria Marta Figueras i que es preveu que ingressi properament a l’Arxiu. n

A la monografia ja clàssica escrita per Josep Calzada (1983), el monestir gironí de Sant Pere de Galligants ha tornat a ser objecte d’interès pels estudiosos: Josep M. Llorens n’ha editat una guia actualitza-da per a visitar-lo (2011) i Gemma Domè-nech i Rosa M. Gil li han dedicat un treball de divulgació (2012). A aquestes aporta-cions, hi sumem la publicació del conjunt

de documents relatius al monestir d’entre els segles X i XIII, en dos volums, a càrrec de la Fundació Noguera (2013).

Es tracta de 542 documents majorità-riament inèdits. Tal com escrigueren Ber-nardo Ortusaustegui, abat de Sant Pere el segle XVIII, i els erudits eclesiàstics Jaime de Villanueva, Antolín Merino i José de la Canal a inicis del XIX, els incendis i les

guerres no havien deixat cap document d’interès sobre la fundació i els primers temps a l’arxiu del monestir. Aquest fons, després de la desamortització, va ser traslladat a l’arxiu de la Delegació d’Hi-senda de Girona, on el va consultar Fran-cesc Monsalvatje. El 1918 va ser ingres-sat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA), a la Secció d’Ordes religiosos, per l’arxi-

Sant Pere de Galligants: la recuperació de la seva memòriaper Elvis Mallorquí

juny 2015

6

ver Eduardo González Hurtebise, que va revisar personalment la documentació ingressada: signava cadascun dels més de cinquanta rotlles de pergamins cosits entre ells procedents de Sant Pere de Ga-lligants i hi anotava expressions negatives —“nada hay”, “nada aprovechable”, “sin interès”, “no volver a mirarlo”— que pale-sen l’absència de personatges rellevants —reis, comtes— en aquest conjunt docu-mental. Tot i l’ingrés a l’arxiu barceloní, els pergamins de Sant Pere de Galligants han estat inaccessibles fins fa uns vint anys, quan se’n va redactar un primer catàleg. El present treball recull els documents an-teriors al 1300 procedents de l’ACA que, juntament amb deu pergamins de l’Arxiu Diocesà de Girona (ADG), la Biblioteca de Catalunya (BC) i l’Arxiu de l’Abadia de Montserrat (AAM), formaven part del fons documental generat al mateix monestir.

El fons originari de Sant Pere de Galli-gants, però, només consta de 192 escrip-tures, una xifra molt minsa si la comparem

amb els 442 documents relatius a un mo-nestir proper, el de Sant Daniel, durant el mateix període. Per això, hem eixamplat la recerca a les diverses col·leccions docu-mentals publicades relatives al conjunt de la Catalunya Vella i també als inventaris de diversos fons eclesiàstics —l’Almoina del Pa, la Catedral, Sant Feliu, l’Hospital de Santa Caterina— conservats als diver-sos arxius de la ciutat de Girona.

De les aportacions d’aquesta docu-mentació, destaquem, en primer lloc, la confirmació, a través d’una notícia del 1063, que el monestir hauria estat fundat pel comte Sunyer a la primera meitat del segle X. En segon lloc, s’ha revisat i com-pletat la llista d’abats de Sant Pere de Ga-lligants i s’ha comptat que, sense comptar els servents, al monestir hi vivien l’abat i uns deu monjos, alguns dels quals amb càrrecs específics —cambrer, prior, obrer, infermer, almoiner, refetorer i cellerer—. També s’ha documentat amb precisió l’abast del domini territorial del monestir

de Sant Pere, establert a la zona d’influ-ència immediata de la ciutat de Girona —des de Cassà de la Selva a Sant Gre-gori i Sant Martí Vell—, però també amb un nucli important al Baix Empordà, entre Palamós i Palafrugell. L’últim detall relle-vant és l’estret vincle del monestir amb el burg que es va consolidar al seu voltant durant el segle XIII. Pels oficis —pellicers, blanquers, cuireters, sabaters, corretgers i pergaminers—, sembla que era un barri bolcat al treball de la pell. La proximitat de l’aigua, la marginalitat amb relació al centre de la ciutat i l’experiència adqui-rida pels monjos al llarg dels segles hi degueren contribuir molt. Probablement, a més d’un centre de cultura, Sant Pere de Galligants hauria estat, als primers se-gles medievals, un punt de fabricació de la matèria primera del coneixement i del saber: el pergamí. n

16juny 2015

7

Us informem de la documentació que ha estat dipositada a l’Arxiu des del mes de maig de 2013 fins al mes de novembre de 2014.

Fons de la Generalitat de Catalunya– Medi Ambient. Llibres registre d’activi-tats classificades, 1978–2002. 6 llibres.– Comissaria Delegada de la Generalitat de Catalunya a Girona. Expedients de re-captació d’impostos, cèdules personals, ús d’aparells de ràdio, patents industrials, etc, 1932-1938. 8 capses.Aquests documents estaven dins d’un ba-gul de ferro amb tres panys al Museu d’Ar-queologia de Girona, a la seu de Pedret.– Ensenyament. Expedients del personal docent, 1888–1999. 524 expedients.– Urbanisme. Microfitxes de plans ge-nerals d’ordenació, normes subsidiàries municipals i altres programes d’actuació urbanística, 1958–1981. 4 capses.– Habitatge. Expedients de qualificació d’habitatges de protecció oficial, 1986–1998. 1164 expedients.

Fons de l’Administració local– Ajuntament de Sant Julià de Ramis. Lli-cències d’obra privada, 1970–1983. 4 ex-pedients.

Fons de l’administració perifèrica de l’Estat– Delegació d’Economia i Hisenda de Gi-rona. Altes i baixes de la contribució rústi-ca i urbana, 2005–2011. 5 expedients– Govern Civil de Girona. Llibre registre d’activitats classificades, 1964–1978. 1 llibre.– Delegació Provincial del Ministeri d’Edu-cació i Ciència. Expedients personals de mestres, 1850–1979. 449 expedients.

Fons notarials– Protocols notarials i índexs alfabètics dels volums corresponents a l’any 1913 de les notaries del districte de Girona: Girona-2, Girona-4, Girona-7, Girona-10, Banyoles-1, Cassà de la Selva. 11 volums.No s’han pogut ingressar ni el volum de 1913 del notari d’Amer ni el de l’Armen-tera-L’Escala perquè no es conserven al dipòsit del districte.– Llibre de notes del notari Guillem Balla Capdevila, 1553-1556. 258 folis.Adquisició per compra

Fons registrals– Registre de la Propietat de Girona, 1862–1885.18 expedients.Aquest fons va ingressar el desembre de 1955 a l’Arxiu Provincial barrejat enmig de la documentació de la Comptadoria d’Hi-

poteques de Girona, pendent de descrip-ció fins al maig de 2014.

Fons d’institucions– Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta. Fotografies, 1982–2002. 14 fitxers, 9 arxivadors i 54 sobres.

Fons d’associacions– Òmnium Cultural del Gironès. Materi-al de difusió d’activitats i documentació comptable, 1980–2005. 12 metres lineals.

Fons comercials i d’empresa– Janus SL. Projectes d’excavacions, in-formes tècnics i documentació compta-ble, 1998–2013. 118 capses.

Fons personals – Ramon Bover Vila, mestre de l’escola Bruguera de Girona, 1967–1995. 7 expe-dients.– Salvador Tasis Ferrer, mestre de Girona, 1939–1980. 13 expedients.– Antoni Bargés Barba. Còpies de cartes de Joan Masó i fotografies, 1950–1989. 5 cartes i 25 imatges. n

Nous ingressos de documentació

Nous instruments de documentació

16

Us informem dels nous catàlegs i inventa-ris elaborats a partir del mes de maig de 2013 i fins al mes de novembre de 2014:

Fons de la Generalitat de Catalunya– Comissaria Delegada de la Generalitat a Girona, 1931–1939. Expedients de recap-tació.

– Habitatge (Girona), 1939–1998. Expedi-ents d’habitatges de protecció oficial.– Medi Ambient, 1978–2002. Expedients i llibres registre d’activitats classificades.– Urbanisme, 1956–1999. Microfitxes de programes d’actuació urbanística.

Fons de l’Administració local– Ajuntament de Bordils, 1740, 1771,

1846-1996. Buidat dels expedients de lli-cències d’obres.– Ajuntament de Celrà, 1749, 1819–2001. Buidat dels expedients de llicències d’obres i les activitats classificades.– Ajuntament de Juià, 1818–2003. Buidat dels expedients de llicències d’obres i les activitats classificades.

juny 2015

8

– Ajuntament de Medinyà, 1717–1727, 1820-1972. Buidat dels expedients de lli-cències d’obres i les activitats classifica-des.– Ajuntament de Quart, 1894, 1901–2001. Buidat dels expedients de llicències d’obres i les activitats classificades.– Ajuntament de Sarrià de Ter, 1808-1986. Buidat dels expedients de llicències d’obres i les activitats classificades.– Ajuntament de Sant Julià de Ramis, 1827–1998. Buidat dels expedients de llicències d’obres i les activitats classificades.

Fons de l’administració perifèrica de l’Estat– Delegació Provincial de Girona del Mi-nisteri d’Hisenda, 1890–2011. Sèries de contribució urbana i contribució rústica.– Delegació Provincial de Girona del Mi-nisteri d’Educació i Ciència,1850–1893 i 1911–1985. Expedients de mestres i un llibre registre d’escoles privades.– Delegació Provincial de Girona del Mi-nisteri d’Obres Públiques, 1841–2001. S’han reinstal·lat i canviat 557 unitats do-cumentals de les sèries de Carreteres.– Govern Civil de Girona, [1636] 1772–2004• Sèries de fitxes de sospitosos polítics, 1948.

• Autoritzacions de sales de festes i pistes de ball, 1945–1984.• Llibre registre d’activitats classificades, 1964 a 1978.• Cartells de curses de braus. Fons de l’administració reial i senyorial– Cort Reial de Girona, 1389, 1402–1857.– Comtat de Solterra, 1588–1870.

Fons notarials– Notaria d’Albons, 1608–1864.– Notaria d’Amer, 1261–1912.– Notaria de Peralada, 1284–1799.– Notaria de la Bisbal d’Empordà, 1315–1892.– Notaria de Sant Feliu de Guíxols, 1307–1905.– Notaria de Torroella de Montgrí, 1298–1901.– Notaria d’Ullà, 1327–1852.– Notaria de la Vall d’Aro, 1322–1798.

Fons judicials– Audiència Provincial de Girona, 1883-1988. Expedients de Responsabilitats Po-lítiques.– Jutjat de Districte núm. 2 de Girona, 1975–1979.– Magistratura de Treball de Girona, 1935–

1983. Buidat de 22.947 expedients de la sèrie de Demandes.

Fons registrals– Comptadoria d’Hipoteques de Girona, 1768–1862. Descripció de 48 unitats pen-dents de descripció.– Registre de la Propietat de Girona, 1862–1885.

Fons d’associacions– Delegació de Girona de la Federació Ca-talana de Tennis, 1966–2004. 142 cartells.

Fons comercials i d’empresa– Justo Nieto Galván, 1923–1980.

Fons patrimonials– Geli-Tomàs de Sarrià de Ter, 1258–1660. 68 pergamins.

Fons personals– Antoni Bargés Barba, 1916–1995. 25 fotografies i 5 còpies de cartes de Joan Masó.– Ramon Bover Vila, 1967–1995.– Família Ginesta, 1936–1953– Salvador Tasis Ferrer, 1931–1980

Col·leccions– Col·lecció de manuscrits, 1278–1926. Incorporació de 5 unitats noves. n

16

– Equip directiu del Moviment de Renovació Pedagògica– Gerència de Serveis Comuns de la Delegació del Govern a Girona– Institut Carles Rahola, de Girona– Institut Montilivi, de Girona– Institut Jaume Vicens Vives, de Girona– Institut Superior de Ciències Religioses de Girona– Màster de Cultures Medievals de la Universitat de Barcelona– Alumnes de la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Girona– Alumnes del grau en Història i Història de l’Art i del Màster de Recerca de la Universitat de Girona– Delegació a Girona de la CP’AC Fundació Privada per a la Promoció de l’Autoocupació de Catalunya n

Durant el 2014 ens han visitat...

juny 2015

L’Arxiu Històric de Girona conserva el projecte de construcció del far de Pala-mós, obra de l’enginyer Frederic Peyra Vildósola (La Havana, 1836 - Barcelona, 1896), datat l’any 1862. Procedeix del fons de la Delegació Provincial de Girona del Ministeri d’Obres Públiques i disposa de la signatura topogràfica núm. 210.

L’emplaçament escollit per ubicar-hi el far va ser un lloc anomenat “la Punta del Molí”. Aquest paratge estava situat a 16,56 metres per sobre del nivell del mar; es va tenir en compte, també, els baixos rocosos, l’entrada al port de Palamós i la proximitat amb les illes Formigues. Es pot deduir fàcilment que en aquest indret, abans del far, hi havia hagut un molí de vent. La torre de la nova construcció era de 8 metres. Per tant, la projecció del far

es produïa gairebé a 25 metres per da-munt del nivell de les aigües.

El pressupost per a la construcció del far de Palamós va ser de 137.327,918 pessetes. L’1 de setembre de 1865 va entrar en funcionament. El far projectava un llum vermell, visible fins a unes 10 mi-lles. En un principi, l’alimentació era per mitjà d’oli d’oliva, posteriorment amb pe-troli i, a partir de l’any 1917, amb energia elèctrica. Els materials utilitzats en la seva construcció van ser el totxo (procedent de la Bisbal d’Empordà), la fusta de pi melis (d’importació americana), pedra calcària (extreta de Fonteta) i ferro (procedent dels forns de Girona).

El far va ser objectiu de bombardejos durant la Guerra Civil Espanyola; va patir molts desperfectes, sobretot en les parets mestres, efectes que van agreujar-se a conseqüència de l’explotació d’una pe-drera que hi havia al seu costat. L’any 1975 es va decidir enderrocar-lo, gairebé en la seva totalitat, i bastir un nou edifici, de dues plantes, tal i com es conserva ac-tualment.

Crèdits complementaris: Hemeroteca AHG. Revista La Punxa vol. 30. Manuel Vilaró és l’autor de la fotografia actual; l’antiga procedeix de l’Arxiu Municipal de Palamós. n

916

Durant l’any 2014, l’Arxiu Històric de Girona ha rebut 1.944 investigadors que han consultat 9.090 unitats documentals; a més, s’han atès 103 consultes i/o peti-cions d’informació realitzades per mitjans telemàtics. Quant als titulars de fons, s’han atès 130 usuaris que han formulat la peti-ció de préstec de 341 unitats. Pel que fa

a la biblioteca de l’arxiu, s’han servir 197 usuaris que han consultat 664 volums. I, finalment, l’hemeroteca de l’arxiu, ha estat consultada per 7 usuaris que han accedit a 20 capçaleres.

Així mateix, a través del portal web Arxius en Línia, 8.781 usuaris han fet al-guna recerca en els nostres catàlegs i

han consultat 9.543 unitats documentals. L’activitat del compte de twitter de l’Arxiu Històric de Girona (@AHGirona) proporci-ona, a data 31 de desembre de 2014, els indicadors següents: 1.686 piulades, 208 mencions i 1.082 seguidors. n

Dades de l’any 2014

El far de Palamós

juny 2015

10

AicArt Hereu, Francesc. “Elena Massaguer i Barnier (Marsella, 1916 – Sant Feliu de Guíxols, 2012)” dins Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols: Institut d’Estudis del Baix Empordà. Núm. 32 (2013), p. 7–11.

Antón PelAyo, Javier. La correspondència epistolar de la família Burguès (1750–1850). Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2013. 332 p.

AulAdell Agulló, Marc. “Torres, muralles i fossats. El sistema defensiu medieval de Sant Feliu de Guíxols (s. XIV–XV)” dins Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols: Institut d’Estudis del Baix Em-pordà. Núm. 32 (2013), p. 167–249.

AulAdell Agulló, Marc. Fons Cúria Reial de Sant Feliu de Guíxols, 1357–1551. Inven-tari. Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Arxiu Municipal. 2013. 8 f. [http://www.guixols.cat/files/arxiu_guixols_curia_re-ial.pdf]

AulAdell Agulló, Marc. Fons notaria de la Vall d’Aro: 1603–1797. Inventari. Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Arxiu Municipal. 2013. 7 f. [http://www.guixols.cat/files/ar-xiu_guixols_notaria_vall_d’aro.pdf]

BAlAteu, Sebastià. Albons. Diputació de Gi-rona; Obra Social La Caixa, 2015. 96 p.

BAtllem, Núria. “Els arxius de Catalunya al vostre abast” dins El Pla de l’Estany: re-vista del Consell Comarcal. Núm. 75 (no-vembre 2013), p. 17.

BAutistA PArrA, Jordi. “Els protocols nota-rials, documents per a la història de la cobla. El cas de la comarca de la Selva (1840–1870)” dins Quaderns de la Selva. Núm. 25 (2013), p. 93–123.

BAutistA PArrA, Jordi. “Els protocols notarials, documents per a la història de la cobla. El cas de la comarca del Baix Empordà (1840–1880)” dins Estudis del Baix Em-pordà. Vol. 33 (2014), p. 407–451.

Benito mundet, Helena; Jaume PortellA comAs. “Del comercio a la industria ha-rinera: la Sociedad Vilaplana, Ensesa y Cia en la fábrica de Campdorà (Girona), 1893–1897” dins De computis: Revista Española de Historia de la Contabilidad. Núm. 19 (desembre 2013), p. 205–229.

Benito mundet, Helena. “La comptabilitat agrària en els manuals de comptabilitat” dins Comptes de senyors, comptes de pagès. Les comptabilitats en la història rural. Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines, 2013. P. 33–54.

Benito mundet, Helena. “Comptabilitat agrà-ria i comptabilitat industrial: estudi d’al-guns casos” dins Comptes de senyors, comptes de pagès. Les comptabilitats en la història rural. Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines, 2013. P. 223–238.

Borrell i sABAter, Miquel. Santa Coloma de Farners a l’edat moderna: segles XVI–XVII–XVIII. Ajuntament de Santa Coloma de Farners, 2011. 222 p.

BoscH i cuencA, Pere. La guerra de l’arròs. Conflictivitat agrària i lluita política al Baix Empordà (1899–1909). Lleida: Universi-tat de Lleida; Patronat Josep Lladonosa, 2013. 256 p.

BrugAdA i gutiérrez-rAvé, Josep. “Cartes de desafiament entre mossèn Joan Terra-des de Salelles i Galceran Scales i Pere Uguet Scales (1498–1500)” dins Annals de l’Institut d’Estudis Gironins. Vol. 55 (2014), p. 211–294.

BrugAdA i gutiérrez-rAvé, Josep. “Causa en-tre l’abat d’Amer, senyor del lloc de Co-lomers i Margarida de Foixà, senyora del castell de Foixà, 1494” dins Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos. Vol. 45 (2014), p. 401–411.

BruguerA BAtAllA, Jordi. “Morbo asiàtic a l’Escala: el còlera de 1885” dins Camí de ronda: l’Escala història, vida i patrimoni. Núm. 4 (juny 2013), p. 4–19.

BuscAtó somozA, Lluís; Lluís Pons Pujol. “Die Ersten offiziellen Ausgrabungen in Ampurias (Empúries, L’Escala, Provinz Girona) 1846” dins Sonderdruck aus Ma-drider Mitteilungen. Madrid: Deutsches Archäologisches Institut. Vol. 53 (2012), p. 497–516.

BuscAtó i somozA, Lluís; Pablo de lA Fuente de PABlo. “El col·leccionisme d’antiguitats com a mitjà de promoció social: el cas de Josep de Maranges i Marimon. Anà-lisi del Compendio histórico, resumen y descripción de la antiquísima ciudad de Empurias” dins Revista d’arqueologia de Ponent. Universitat de Lleida. Núm. 23 (2013), p. 249–268.

Can Carbó de les Serres. L’origen d’una ex-tensa nissaga. Cassà de la Selva: Famí-lia Carbó Cañigueral, 2013. 434 p.

clArA, Josep. “Repercussió ripollesa dels Fets del Palau de la Música (1960). Les pintades de Setcases” dins Annals del

16

Treballs elaborats en base a la documentació dipositada a l’Arxiu

juny 2015

1116

Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès. Vol. 2001–2012, p. 65–72.

clArA, Josep. “L’escoltisme catòlic vist des del Frente de Juventudes franquista” dins Annals de l’Institut d’Estudis Giro-nins. Vol. 55 (2014), p. 545–582.

colomer cAsAmitjAnA, Joel; Miquel Àngel Fu-manal Pagès. “Un hospital de vila reial” dins 700 anys de l’Hospital de Figue-res. Figueres: Fundació Salut Empordà, 2013. P.10–23.

De les iguales a la cartilla: el regiment de la cosa pública, la medicalització i el plura-lisme assistencial a la Vall d’Aro. Barce-lona: Generalitat de Catalunya, Departa-ment de Cultura, 2013. 365 p.

donAt Pérez, Lídia. “El contracte d’agerma-nament entre esposos a la notaria de Caldes de Malavella (1322–1347)” dins Família a la baixa edat mitjana (s. XIII–XV): actes del III Seminari d’Estudis Me-dievals d’Hostalric. Ajuntament d’Hostal-ric, 2013. P. 124–131.

egeA codinA, Antoni. “L’Hospital a l’època moderna” dins 700 anys de l’Hospital de Figueres. Figueres: Fundació Salut Em-pordà, 2013. P. 24–51.

eiroA, Matilde i Concha PAllArés. “Uncertain fates: allied soldiers at the Miranda de Ebro concentration camp” dins The Historian. Vol. 76 (spring 2014), p. 26–49. [http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/hisn.12026/abstract?systemMessage=Wiley+Online+Library+will+be+disrupted+Saturday%2C+15+March+from+10%3A00-12%3A00+GMT+%2806%3A00-08%3A00+EDT%29+for+essential+mai-ntenance&userIsAuthenticated=false&deniedAccessCustomisedMessage]

“Escritura sefardí muy cursiva de aljamías hebraicorromances de Zaragoza (se-gunda mitad del siglo XV)” dins Bibliolo-gía. Turnhout Brepols Publishers Vol. 38 (2014), p. 221–235.

FAmoso i ArnAu, Salvador. El carrer Sant Francesc de Castelló d’Empúries i el seu entorn: evolució històrica i arquitectònica

(segles XIII–XIX). Ajuntament de Castelló d’Empúries, 2013. 181 p.

Ferrer i godoy, Joan. El Palau de l’Abadia de Sant Joan de les Abadesses. Ajuntament de la Baronal Vila de Sant Joan de les Abadesses, 2014. 32 p.

Ferrer i isern, Daniel. “Llengües de la fe ju-eva. I a Girona?” dins Revista de Girona. Núm. 280 (setembre–octubre 2013), p. 54–56.

Figueres, Josep M.; Kima moret serrA. Vila-sacra. Diputació de Girona, Obra Social “La Caixa”, 2013. 96 p.

“Els fons patrimonials i la Guerra Civil” dins Lligams. Núm. 10 (2012–2013), p. 18.

FormigA i BoscH, Josep. “Els Manresa, hisen-dats de Riudarenes. Formació i desinte-gració d’un patrimoni (1550–1898)” dins Quaderns de la Selva. Núm. 25 (2013), p. 67–91.

FrigolA i ArPA, Jordi. “Els Vilossa-Marimon, de la Bisbal, de pagesos a cavallers i de rics propietaris a pobres de solemnitat” dins Estudis del Baix Empordà. Sant Fe-liu de Guíxols: Institut d’Estudis del Baix Empordà. Vol. 32 (2013), p. 265–291.

FumAnAl PAgès, Miquel Àngel. “El transvasa-ment de coneixement nord-sud: vidriers del Rosselló, Llenguadoc i Provença al sud del Pirineus durant la primera meitat del segle XIV” dins Études Roussillon-naises: Révue d’Histoire et d’Archéolo-gie Méditerranéennes. Tome 26 (2013–2014), p. 163–168.

giFre riBAs, Pere. Els senyors útils i propie-taris de mas: la formació històrica d’un grup social pagès: vegueria de Girona, 1486–1730. Barcelona: Fundació No-guera, 2012. 759 p.

giFre riBAs, Pere. “En els orígens de la comp-tabilitat de la pagesia de mas (reflexions sobre el cas gironí, S. XVII–XVIII)” dins Comptes de senyors, comptes de pa-gès. Les comptabilitats en la història rural. Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines, 2013. P. 129–145.

giFre riBAs, Pere. “Figueres i Felip V (1701–

1714) dins Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos. Vol. 45 (2014), p. 17–44.

giFre riBAs, Pere. “La Guerra de Successió al nord de la vegueria de Girona” dins Camí de Ronda: l’Escala, història, vida i patrimoni. Núm. 5 (juliol 2014), p. 124–138.

gironellA, Anna. “Fons documentals per a l’estudi de l’urbanisme a Girona en èpo-ca medieval” dins Girona. Construir la ciutat (I): de Kerunta a la crisi baixmedie-val. Ajuntament de Girona, 2013. P. 9–40.

gironellA i grAnés, Josep Maria. “La pica baptismal de la basílica de Santa Maria de Castelló d’Empúries: una pica bap-tismal romànica de principis del segle XIV?” dins Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos. Vol. 45 (2014), p. 375–384.

grABuledA i sitjà, Josep; Guerau PAlmAdA i Auguet. El terme de Banyoles. Ajunta-ment de Banyoles, 2014. 179 p.

guillem suredA, Martí. “Introducció a l’evolu-ció històrica de Montgó entre els segles XIV i XVIII” dins Camí de ronda: l’Escala història, vida i patrimoni. Núm. 4 (juny 2013), p. 86–93.

“Història dels baptistes a l’Escala” dins Camí de Ronda: l’Escala, història, vida i patrimoni. Núm. 3 (juny 2012), p. 2–27.

“Ingressen les sis cambres agràries del Pla de l’Estany” dins Tabulari. Arxiu Co-marcal del Pla de l’Estany. Núm. 8 (juliol 2013), p. [4].

juAnolA i Agustí, Josep. La Farinera La Mont-serrat (1925–1936). Girona, 2013. 125 p. [Treball presentat al Departament d’Em-presa, Comptabilitat i Finances].

leone, Alfonso. “Els patrons de la Selva i Barcelona (1356–1359)” dins Quaderns de la Selva. Vol. 24 (2012), p. 161–167.

llAcH i PAlmAdA, Emma; Joan llinàs i Pol. “Querós. Dades per a la història d’una vall oblidada” dins Quaderns de la Selva. Núm. 25 (2013), p. 183–199.

“Una llanterna màgica al Museu del Cinema de Girona (08/04/2014)” dins TVGirona.

juny 2015

12

[http://tvgirona.xiptv.cat/ultima-hora/ca-pitol/una-llanterna-magica-al-museu-del-cinema-de-girona#.U0VHQiH-fr4.twitter]. Consulta, 30 de maig de 2014.

llorenç, Josep. “Mossèn Jaume Ferrer de Blanes. Un testament hològraf del segle XVI” dins Quaderns de la Selva. Núm. 25 (2013), p. 47–66.

llorenç, Josep. “Jaume Ferrer de Blanes, escriptor, viatger i mercader” dins Re-vista de Girona. Núm. 279 (juliol–agost 2013), f. 56–59.

llucH BrAmon, Rosa. “Els comptes d’una senyoria feudal: els llibres de l’Almoina de Girona” dins Comptes de senyors, comptes de pagès. Les comptabilitats en la història rural. Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines, 2013. P. 57–71.

lóPez i cArrerA, Joan; Josep riu i rourA. Besalú al segle XVII: vila reial i cap de sotsvegueria. Besalú: Amics de Besalú i el seu comtat, 2014. 166 p.

mAllorquí, Elvis. “Masos agraris o rama-ders? El cas de Cruïlles i Sant Cebrià dels Alls a la primera meitat del segle XIV” dins Família pagesa i economia ru-ral: VII Congrés sobre sistemes agraris, organització social i poder local. Institut d’Estudis Ilerdencs, 2010. P. 169–200.

mAllorquí, Elvis. “De Via Augusta a “xarra-basco”. El camí vell de Girona a Caldes de Malavella” dins Quaderns de la Selva. Núm. 25 (2013), p. 141–171.

mAllorquí, Elvis. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants (911–1300). Bar-celona: Fundació Noguera, 2013. 2 v.

mArcó i mAsFerrer, Xavier. “Estructura famili-ar i estratègies matrimonials de la page-sia de mas de la vall d’Aro al segle XV” dins Família pagesa i economia rural: VII Congrés sobre sistemes agraris, organit-zació social i poder local. Institut d’Estu-dis Ilerdencs, 2010. P. 211–238.

mArtí ArAu, Albert. “Origen y evolución de la deuda a largo plazo en una villa señorial catalana: Castelló d’Empúries

(1344–1381)” dins VI Simposio Internaci-onal de Jóvenes Medievalistas. Estudios recientes de jóvenes medievalistas: Lor-ca 2012. Universidad de Murcia, 2013. P. 65–78.

mArtín roig, Gabriel. “L’afer Casademont: un conflicte entre capellans i frares de Pala-mós al segle XVIII” dins Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols: Insti-tut d’Estudis del Baix Empordà. Vol. 31 (2012), p. 105–130.

mArtín roig, Gabriel. “El conflicte de la fra-gata anglesa Neptune. Les mobilitzaci-ons de tapers tumultuaris a la badia de Palamós, 1820” dins Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols: Insti-tut d’Estudis del Baix Empordà. Vol. 32 (2013), p. 309–329.

mArtín roig, Gabriel. “L’impacte i els efec-tes de la Guerra de Successió a Pala-mós (1705–1718)” dins Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols: Vol. 33 (2014), p. 273–315.

mArtínez i comAs, Marc. “El Camí Vell de Tos-sa a Santa Coloma. Canvis de recorre-

gut del camí del Pelegrí de Tossa” dins Quaderns de la Selva. Vol. 26 (2014), p. 73–95.

mirAlPeix i vilAmAlA, Francesc. Antoni Vilado-mat i Manalt (1678–1755): vida i obra. Gi-rona: Museu d’Art de Girona, 2014. 541 p.

mirAmBell i Belloc, Enric. “L’històric trasllat d’un documents històrics” dins Revista de Girona. Núm. 281 (novembre–desem-bre 2013), p. 46–48.

moli FrigolA, Montserrat. “Sant Francesc. La Catedral del Pla de Girona y los reta-blos de Joan Boris y Rodrigo de Molina, Pau Costa, Onofre Boet, Josep Germà y Joan Sentís (1641–1703)” dins XVIII Cur-so de verano Priego de Córdoba-Jaén. Universidad de Jaén. Vol. XVIII (2012), p. 351–354.

“Montserrat Hosta: in memoriam” dins Lli-gams. Núm. 10 (2012–2013), p. 2.

moreno gArcíA, Anabel. “Sant Daniel de Girona: relectura del monestir romànic” dins Annals de l’Institut d’Estudis Giro-nins. Vol. 55 (2014), p. 83–102.

mundet torres, Mercè; Maria A. Pujol Fer-rer; Joan mundet torres. “Quaranta-cinc cases i masies de Tossa” dins Quaderns de la Selva. Núm. 25 (2013), p. 221–249.

“El Museu del Cinema incorpora una llanter-na màgica de fantasmagoria de 1850 a la seva exposició permanent” dins Mu-seu del Cinema de Girona. 2014 [http://www.museudelcinema.cat/cat/noticies2.php?idReg=6054]. Consulta: 30 de maig de 2014.

PAdrosA gorgot, Inés. “De la Guerra Civil fins avui” dins 700 anys de l’Hospital de Figueres. Figueres: Fundació Salut Em-pordà, 2013. P. 76–113.

Paisatge latent: closes, cortals i cortalers. Castelló d’Empúries: Ecomuseu Farinera de Castelló d’Empúries, 2013. 165 p.

PAlmAdA, Guerau. “La guerra de Successió a Banyoles i la comarca del Pla de l’Es-tany” dins Annals de l’Institut d’Estudis Gironins. Vol. 55 (2014), p. 311–346.

16juny 2015

PAlmAdA, Guerau. “Molins, tints i fargues dels recs de Banyoles (segles XIV–XVIII)” dins Aigua i ciutat: els recs de Banyoles, història i futur. Banyoles: Centre d’Estu-dis Comarcals de Banyoles, 2014. Vol. 34, p. 85–115.

PAstells, Josep. “Enric Mirambell, cronista oficial de Girona” dins Revista de Girona. Núm. 283 (març–abril 2014), p. 14–19.

Plujà i cAnAls, Arnald; Sònia mAsmArtí i recA-sens. Els dominis de Sant Pere de Rodes al cap de Creus: segons un capbreu de la Cellereria (1420–1429). Ajuntament de Port de la Selva; Fundació Albert Tomàs i Bassols; Museu d’Història de Catalunya, 2013. 460 p.

Plujà i cAnAls, Arnald. Colera. Diputació de Girona; Obra Social La Caixa, 2013. 96 p.

Plujà i cAnAls, Arnald. “Llobatera, Figa i Sa Roca, tres masos emblemàtics del cap de Creus” dins Annals de l’Institut d’Estu-dis Gironins. Vol. 55 (2014), p. 295–310.

Puig i vAyredA, Eduard. “L’arribada de la fil-loxera. Figueres, capital de la fil·loxera: debats i discussions (1878–1879)” dins Annals de l’Institut d’Estudis Empordane-sos. Vol. 45 (2014), p. 71–92.

Pujol HAmelink, Marcel. La pesca a la mar de Torroella de Montgrí i l’Estartit a l’edat moderna: 1550–1840. Torroella de Mont-grí: Museu de la Mediterrània, 2013. P. 12–140.

Pujol i HAmelink, Marcel; Pablo de lA Fuente de PABlo. “El jaciment Presido (L’Estar-tit), un git controlat de plom de la goleta Sant Rafael (1804)” dins Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols: Insti-tut del Baix Empordà. Vol. 33 (2014), p. 337–353.

reixAcH sAlA, Albert. “Finanzas municipales y banca privada en la Cataluña bajome-dieval: los cambistas y la hacienda local de Gerona (1330–1380)” dins VI Simpo-sio Internacional de Jóvenes Medievalis-tas. Estudios recientes de jóvenes me-dievalistas: Lorca 2012. Universidad de Murcia, 2013. P. 179–194.

reixAcH sAlA, Albert. “Con se degen los càr-rechs supportar entre los ciutadans. Ad-ministració municipal i identitat urbana a Girona (1350–1440)” dins RiMe: Rivista dell’Istituto di Storia dell’Europa Mediterra-nea. Núm. 10 (giugno 2013), p. 293–345.

riBerA mArigó, Romina. “Excavacions arque-ològiques al centre històric de Verges (2012–2013): resultats preliminars” dins Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols: Institut del Baix Empordà. Vol. 33 (2014), p. 115–141.

rourA i roger, Quim. “Blanes al s. XVII. L’es-clat de la revolta dels Segadors” dins Blanda: publicació de l’Arxiu Municipal de Blanes. Ajuntament de Blanes; Arxiu Municipal de Blanes. Núm. 16 (2013), p. 40–57.

rourA i sABà, Pere. “Inscripcions, gravats, relleus i escultures en pedra” dins [Pro-grama de festa major de] Maçanet de Cabrenys. Festa d’hivern 2013.

rourA i sABà, Pere. “Roger i Ballell, Ramon” dins Maçanet de Cabrenys: festa d’estiu 2014. Ajuntament de Maçanet de Ca-brenys, 2014.

sitjAr i serrA, Miquel. “La recreació del pai-satge nurienc. Els inicis del turisme reli-giós a Catalunya (1866–1967)” dins Ibix: Annals 2012–2013. Ripoll: Centre d’Estu-dis Comarcals del Ripollès, 2014. Vol. 8, p. 207–219.

soldevilA i temPorAl, Xavier. “El treball femení i infantil a l’Empordà i la Selva al segle XIV” dins Família pagesa i economia ru-ral: VII Congrés sobre sistemes agraris, organització social i poder local. Institut d’Estudis Ilerdencs, 2010. P. 201–210.

soldevilA i temPorAl, Xavier. “Famílies poble-tanes i subsistència a l’Empordà medie-val. Els exemples de Parlavà i Fontanilles (1310–1330)” dins Família a la baixa edat mitjana (s. XIII–XV): actes del III Seminari d’Estudis Medievals d’Hostalric. Ajunta-ment d’Hostalric, 2013. P. 66–81.

soldevilA i temPorAl, Xavier. Figueres, 1000–1350. Història d’una vila catalana medie-val. Ajuntament de Figueres, 2013. 239 p.

soler simon, Santi ; Joaquim Carreras Bar-nés. “Els protocols notarials de Lloret de Mar” dins Sesmond: butlletí del Servei d’Arxiu Municipal de Lloret de Mar. Núm. 13 (març 2014), p. 11–12.

teixidor i colomer, Anna. Josep Puig Puja-des. Líder del republicanisme emporda-nès. Fundació Josep Irla, 2013. 189 p.

teixidor PAlAu, Ricard. “El camí ral de Vic (II). Tram de l’Onyar a Sant Hilari Sacalm” dins Quaderns de la Selva. Núm. 25 (2013), p. 125–140.

teixidor PAlAu, Ricard. “Els masos de la parròquia de Sant Dalmai a partir del capbreu de l’Almoina de 1336” dins Quaderns de la Selva. Vol. 26 (2014), p. 25–39.

to FiguerAs, Lluís. “Cicles de vida i matrimo-ni a la Catalunya medieval. L’exemple de la notaria d’Amer vers 1300” dins Família pagesa i economia rural: VII Congrés so-bre sistemes agraris, organització social i poder local. Institut d’Estudis Ilerdencs, 2010. P. 47–72.

trePAt césPedes, Anna. “Els esgrafiats a Pa-

16 13juny 2015

14

L’Abat Escarré i les declaracions a “Le Mon-de”: 14–11–1963. Barcelona: Ajuntament de Barcelona; Associació de Periodistes Europeus de Catalunya, 2014. 57 p.

AmAt, Xavier. Elisabet Cristina de Brunsvic: la reina dels catalans a Mataró, juliol de 1708. Ajuntament de Mataró; Abadia de Montserrat, 2014. 104 p.

Amorós i gonell, Francesc. La Guerra de Suc-cessió i l’Orde de Malta a Catalunya: polí-tica, finances i llinatges: 1700–1715. Bar-celona: Fundació Noguera, 2014. 581 p.

BAydAl sAlA, Vicent. Guerra, relacions de poder i fiscalitat negociada: els orígens del contractualisme al regne de València (1238–1330). Barcelona: Fundació No-guera, 2014. 663 p.

Burgueño, Jesús; M. Mercè grAs. Atles de la Catalunya senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800–1860). Barcelona: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalu-nya. 2014. 238 p.

BruguerA BAtAllA, Rafel. Les Drassanes Sala de l’Escala: sis generacions de mestres d’aixa.

BuscAtó i somozA, Lluís; Pablo de lA Fuente de

PABlo. La Guerra Gran vista des de l’Esca-la: notes sobre el conflicte del prior Felip Pujol, de Santa Maria de Gràcia. Tarrago-na: Manel Güell Junkert, 2014. 20 p.

costA, Perfecte; Miquel sAñA. Els masos de Vallfogona del Ripollès. Vallfogona del Ri-pollès: els autors, 2014. 303 p.

domènecH i moner, Joan. Domènec Fita: l’ho-me de l’art integrat. Diputació de Girona, 2014. 295 p.

Dossier Els arxius a les societats democràti-ques: memòria i futur. Girona: Revista de Girona, 2014. 50 p.

La Festa dels bous a Alacant: fons de l’Arxiu Històric Provincial [d’Alacant]. Alacant: Arxiu Històric Provincial d’Alacant, 2014. 27 p.

gironellA i grAnés, Josep Maria. Els molins empordanesos baixmedievals: propietat, explotació i fiscalitat. Girona: Associació d’Història Rural de les Comarques Gironi-nes, 2014. 310 p.

grABuledA i sitjà, Josep; Guerau PAlmAdA i Au-guet. El terme de Banyoles. Ajuntament de Banyoles; Diputació de Girona, 2014. 179 p.

HidAlgo FreixA, Raquel. Benviguts a Palamós i guia turística. Ajuntament de Palamós. Àrea de Cultura i Patrimoni. Servei d’Arxiu Municipal de Palamós, [2014]. 23 p.

Identitat augmentada: documentació, arxius i obres d’art. Girona: Museu d’Art Girona, 2014. 63 p.

Inventaris i encants conservats a l’Arxiu Ca-pitular de Lleida: segles XIV–XVI. Edi-ció i estudi a cura de Jordi Bolòs i Imma Sànchez-Boira. Barcelona: Fundació No-guera; Lleida: Pagès, 2014. 3 v.

Joan Regí Boix. Arxiu Municipal de Palafru-

Novetats de 2014 de la biblioteca de l’AHG

16

lafrugell. Can Pouplana i altres exemples del segle XVIII” dins Estudis del Baix Em-pordà. Vol. 33 (2014), p. 317–335.

turró i AnguilA, Jordi. “Entre saqueigs i con-tribucions: una síntesi sobre alguns fets transcorreguts al Baix Empordà durant la guerra i la repressió borbònica” dins Revista de Girona. Núm. 286, p. 81–83.

turró i AnguilA, Jordi. “La Guerra de Suc-cessió i la introducció del règim borbònic a Palafrugell. Una lectura històrica” dins Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols: Institut d’Estudis del Baix Em-pordà. Vol. 33 (2014), p. 221–271.

vegA i Ferrer, Salvador. “Dues imatges velles i un parell de notícies antigues” dins El Castell: revista de Bellcaire d’Empordà. Núm. 50 (juny 2013), p. 11–12.

vilA, Assumpció. “La presència de l’arqui-tecte Emili Blanch a Sarrià de Ter” dins Parlem de Sarrià: revista de cultura i in-formació local de Sarrià de Ter. Núm. 85 (2013), p. 42–49.

vilA, Assumpció. “La Societat de Socors Mu-tus de Sant Gaietà” dins Parlem de Sar-rià: revista de cultura i informació local de Sarrià de Ter. Núm. 84 (2013), p. 34–37.

vilA, Pep. La memòria sota el mar. El naufra-

gi de l’Annunziata i la Gran Pelikana en aigües del cap de Creus (diumenge, 22 de març de 1654). Girona: Institut d’Es-tudis Gironins; Associació d’Estudis Ros-sellonesos, 2013. 69 p.

zuccHitello, Mario. En mar i en terra. Una història de Tossa i la seva gent (1186–1835). Tossa de Mar: Centre d’Estudis Tossencs, 2013. 566 p. n

juny 2015

16 15

gell. (Col·lecció Fotografia Local; núm. 4). 24 p.

lAHoz AvendAño, Ricard. La riuada de 1994. Tarragona: CEMAPT; Arola, 2014. 109 p.

mAllorquí, Elvis. Pagesos i homes de mar de Lloret: estudi i edició del capbreu de la Pabordia de Novembre de 1317–1320. Ajuntament de Lloret de Mar, 2014. 239 p.

El Manual de Joan Pau Ferrer i Sala, notari de Sitges: 1794–1796. Edició i estudi a cura de Carme Muntaner i Alsina. Lleida: Pagès; Barcelona: Fundació Noguera, 2014. 2 v.

El Manual onzè d’Antoni Bosch, notari de Vic, de 1713–1714. Edició a cura d’Abel Rubió i Serrat, Rafel Ginebra i Molins. Barcelona: Fundació Noguera, 2014. 814 p.

miquel i FAgedA, Guifré. El Ball dels Pabordes de Sant Joan de les Abadesses. Ajun-tament de Sant Joan de les Abadesses, 2014. 2a ed. 48 p.

mirAlPeix i vilAmAlA, Francesc. Antoni Vilado-mat i Manalt (1678–1755): vida i obra. Gi-rona: Museu d’Art de Girona, 2014. 541 p.

miró, Ivan; Marc dAlmAu. Joan Rovira i Mar-quès: el cooperativisme obrer i col-lectivista. Barcelona: Fundació Roca i Ga-lès; Valls: Cossetània, 2014. 93 p.

muntAné i sAntiveri, Josep Xavier. Llibres de bans de Tàrrega. Segle XV: volum 1. Tàr-

rega: Arxiu Comarcal de l’Urgell, 2014. 470 p.

Nobles i cavallers entre dos monarques: la Guerra de Successió als fons de l’Arxiu Nacional de Catalunya. Barcelona: Gene-ralitat de Catalunya, 2014. 234 p.

otiñA Hermoso, Pedro. Sanitat marítima: la defensa de la costa i la salut pública de Tarragona (1720–1930). Tarragona: Cen-tre d’Estudis Marítims i Activitats del Port de Tarragona; Valls: Cossetània, 2014. 255 p.

Els Pergamins documentals de l’Arxiu His-tòric de Protocols de Barcelona: 1142–1500. Edició i estudi a cura de Vicenç Ruiz Gómez. Barcelona: Fundació No-guera; Lleida: Pagès, 2014. 627 p.

PlA i toldrà, Lluïsa. Els Girona: la gran bur-gesia catalana del segle XIX. Barcelona: Fundació Noguera, 2014. 321 p.

Plujà i cAnAls, Arnald. Sant Onofre, Palau-sa-verdera: història i tradicions. Ajuntament de Palau-saverdera, 2014. 135 p.

Puig i reixAcH, Miquel. Causa comuna: els olo-tins i la guerra de Successió. Olot: Institut de Cultura de la Ciutat d’Olot; Arxiu Co-marcal de la Garrotxa, 2014. 177 p.

rodríguez vilAgrAn, Àngel. Festes i tradicions del calendari litúrgic. Diputació de Giro-na: Fundació Caixa Girona, 2014. 96 p.

Semblanza de Luis Pacheco de Narváez, sargento mayor de Gran Canaria Lanza-rote y Fuerteventura, maestro de armas del rey Felipe IV. Edición al cuidado de Carlos Gaviño de Franchy. Las Palmas de Gran Canaria: Gobierno de Canarias; Archivo Histórico Provincial de las Palmas Joaquín Blanco, 2014. 52 p.

soldevilA i temPorAl, Xavier. Figueres, 1000–1350: història d’una vila catalana medie-val. Ajuntament de Figueres; Diputació de Girona, 2014. 239 p.

La Tria de l’arxiver: documents de l’Arxiu Mu-nicipal de Girona. Ajuntament de Girona, 2014. 179 p.

turró i AnguilA, Jordi. La Guerra de succes-sió i la introducció del règim borbònic a Palafrugell. Una lectura històrica. Sant Feliu de Guíxols: Institut dels Estudis del Baix Empordà, 2014. 55 p.

vilArdell i cAixAs, Joan. Els noms dels carrers de Palafrugell. Ajuntament de Palafrugell, 2014. 195 p.

Vintè manual de Francesc Duran, notari de Barcelona: 1714. Edició i estudi a cura de Joan Salvadó i Montoriol. Barcelona: Fundació Noguera; Lleida: Pagès, 2014. 650 p. n

juny 2015

1616

Tel. 972 225 500a/e: ahg.cultura@gencat.catSegueix-nos a twitter: @AHGirona

http://cultura.gencat.cat/arxius/ahghttp:catalegbeg.cultura.gencat.cathttp://manuscritshebreus.cultura.gencat.cat

De l’1 d’octubre al 31 de maig:de dilluns a divendres, de 9.00 a 18.00,dissabte, de 9.00 a 14.00

De l’1 de juny al 30 de setembre:de dilluns a divendres, de 8.00 a 15.00

Els Apunts ha estat elaborat per Fina Blesa, Dani Bosch, Immaculada Costa, Joan Ferrer, Sílvia Mancebo, Núria Monell, Isidre Prades, Santi Soler i Manel Vilaró

SUMARILa recerca a l’Arxiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1Arxius i Indústries Culturals a Girona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3Un fons a fons: l’arxiu patrimonial Geli-Tomàs de Sarrià de Ter . . . . . . . . . . . 4Sant Pere de Galligants: la recuperació de la seva memòria . . . . . . . . . . . . . . 5Nous ingressos de documentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7Nous instruments de documentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7Durant el 2014 ens han visitat... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8Dades de l’any 2014 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9El far de Palamós. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9Treballs elaborats en base a la documentació dipositada a l’Arxiu . . . . . . . . 10Novetats de 2014 de la biblioteca de l’AHG . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14

Generalitat de CatalunyaDepartament de CulturaArxiu Històric de GironaPlaça de Sant Josep, 117004 Girona

juny 2015