aprovació inicial modificació puntual nnss sistema equipament i escoles velles del pasteral

Ajuntament de la Cellera de Ter

MODIFICACIÓ PUNTUAL DE LES NORMES SUBSIDIÀRIES DE LA CELLERA DE TER

- SISTEMA D’EQUIPAMENT I ESCOLES VELLES DEL PASTERAL -

LA CELLERA DE TER (LA SELVA)

1

MODIFICACIÓ PUNTUAL DE LES NNSS DE LA CELLERA A LES ESCOLES VELLES DEL PASTERAL

INDEX

1. MEMÒRIA .................................................................................................................................................. 2

1.1. Marc jurídic ...................................... .............................................................................................. 2 1.1.1 Planejament urbanístic i territorial vigent: 2 1.1.2 Planejament urbanístic i territorial vigent: 2 1.1.3 Legislació vigent: 2 1.1.4. Determinacions, contingut i tramitació 2

1.2. Objecte de la modificació ......................... .................................................................................... 3

1.3. Iniciativa, oportunitat i conveniència de la modifi cació ............................................. ................ 4

1.4. Situació i àmbit de la modificació ................. ............................................................................... 5

1.5. Normativa vigent i ordenació actual ............... ............................................................................. 6

1.6. Normativa i ordenació proposada ................... ............................................................................. 7

2. ESTUDIS I INFORMES COMPLEMENTÀRIS ........................ ................................................................... 8

2.1. Improcedència de la memòria social ................ ........................................................................... 8

2.2. Improcedència de l’informe de sostenibilitat ambien tal ............................................... ............. 9

2.3. Improcedència de l’estudi de mobilitat generada ... .................................................................... 9

3. NORMATIVA URBANÍSTICA PROPOSADA ...................... .................................................................... 11

4. PLÀNOLS

I.1 Situació i àmbit de planejament Sense escala I.2 Planejament vigent E: 1/1.000 I.3 Planejament vigent adaptat a cartogràfic E: 1/1.0 00 O.1 Proposta d’ordenació E: 1/1.000

2

MODIFICACIÓ PUNTUAL DE LES NNSS DE LA CELLERA - SISTEMA D’EQUIPÀMENTS I ESCOLES VELLES DEL PASTERAL -

MEMÒRIA

1. MEMÒRIA

1.1. MARC JURÍDIC

1.1.1 Planejament urbanístic general vigent:

El planejament urbanístic general són les Normes Subsidiàries de Planejament (d’ara endavant NNSS), aprovades definitivament per la Comissió Territorial de Girona, en data 2 de juny de 1993 (DOGC núm.1793, de 6 de setembre de 1993) Les Normes Urbanístiques varen ser introduïdes en un text refós, el qual la Comissió d’Urbanisme de Girona va donar conformitat en data 29 de juny de 2006 (DOGC núm.4702, de 22 d’agost de 2006).

En l’àmbit de la present modificació puntual de les NNSS és d’aplicació la Modificació Nº3 de la Modificació puntual de les Normes Subsidiàries – Delimitació precisa del sòl urbà en l’àmbit del carrer de les Brugueres, aprovada definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Girona en data 16 de desembre de 1999 i conformitat del text refós 5 de juliol de 2000 (DOGC núm 3228, de 19 de setembre de 2000).

1.1.2 Planejament urbanístic i territorial vigent:

La Cellera de Ter està afectat pel Pla territorial de les Comarques Gironines aprovat definitivament el 14 de setembre de 2010 (DOGC núm.5735, de 15 d’octubre de 2010).

1.1.3 Legislació vigent:

Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme, modificat per la Llei 3/2012, del 22 de febrer (TRLU).

Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'urbanisme, modificat pel Decret 80/2009, de 19 de maig, pel qual s’estableix el règim jurídic dels habitatges per fer efectiu el dret de reallotjament (RLU).

Decret 64/2014, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament sobre protecció de la legalitat urbanística (RPLU).

RDL 7/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de sòl i Rehabilitació Urbana.

1.1.4. Determinacions, contingut i tramitació

L’art. 118.1 del RLU estableix que les modificacions dels plans urbanístics han de contenir les determinacions adequades a llur finalitat específica, d’entre les pròpies de la figura de planejament modificada i, en qualsevol cas, han de:

3


MEMÒRIA

a) Justificar la conveniència de la modificació i de les noves determinacions que s’introdueixen.

b) Identificar i descriure, en la documentació escrita i gràfica, les determinacions i les normes urbanístiques objecte de modificació.

c) Establir, mitjançant les normes urbanístiques i els plànols d’ordenació corresponents, les determinacions que s’introdueixen amb la modificació i que substitueixen les precedents.

d) Justificar el compliment, si s’escau, de l’increment de les reserves de sòl per a espais lliures públics i equipaments públics.

D’acord amb l’art. 118.4 del RLU, les modificacions dels plans urbanístics han d’estar integrades per la documentació adequada a la finalitat, contingut i abast de la modificació. En tot cas, han d’incorporar l’informe ambiental corresponent les modificacions de plans urbanístics que se sotmetin a avaluació ambiental o aquelles altres que tinguin alguna repercussió ambiental. També s’ha d’incorporar un estudi d’avaluació de la mobilitat generada, en els casos que així ho estableixi la legislació vigent.

L’art. 96 del TRLU estableix que la modificació de qualsevol dels elements d’una figura de planejament urbanístic se subjecta a les mateixes disposicions que en regeixen la formació, amb les excepcions que s’estableixin reglamentàriament i les particularitats establertes al mateix.

L’aprovació inicial i la provisional se subjectarà al que estableix l’art. 85 del TRLU. L'aprovació definitiva, tal com estableix l’article 80 del TRLU correspon a la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona,

1.2. OBJECTE DE LA MODIFICACIÓ

El text refós de les Normes Urbanístiques de les Normes Subsidiàries regula el Sistema d’Equipaments en l’article 5.7 “Equipaments”. L’article distingeix diferents tipologies d’equipaments en funció de l’ús. Aquesta regulació dels usos permesos en els equipaments es redueix a un llistat que no coincideix amb el que estableix la llegenda del plànols d’ordenació.

En la llegenda dels plànols d’ordenació la definició d’algunes claus del Sistema d’equipaments no coincideix amb la de les normes urbanístiques. Comparant el llistat de les Normes urbanístiques amb el dels plànols d’ordenació s’observen diverses contradiccions

4


MEMÒRIA

NNUU Plànols d'ordenació

1.4.a Públic administratiu administratiu

1.4.b Escola escolar

1.4.c Cultural cultural

1.4.d Religiós religiós

1.4.e Sanitari asssitencial sanitari

1.4.f Esportiu esportiu

1.4.g Comercial escorxador

1.4.h Escorxador cementiri

1.4.i comercial

1.4.j Serveis Públics aparcament

1.4.k Cementiri gasolinera

Recentment l’Ajuntament de La Cellera ha iniciat el procés per rehabilitar l’edifici de les Escoles Velles del Pasteral amb la idea de donar-li un ús cultural atenent a l’emplaçament i l’entorn en que es troba i l’interès històric, arquitectònic i cultural de l’edifici.

Atès que l’únic ús admès en les NNSS és el “d’escola” (clau 1.4.b) es fa necessari permetre nous usos a aquest edifici.

Per donar resposta als extrems exposats el present document té per objecte:

1. Davant les mancances de regulació i les contradiccions, entre les NNUU i els plànols d’ordenació de les NNSS, aquesta modificació té per objecte establir una regulació detallada dels usos permesos en el Sistema d’equipaments.

2. En l’edifici de les Escoles Velles, davant de l’interès en destinar l’edifici de l’escoles velles del Pasteral a usos culturals i tenint en compte la dificultat d’enquibir-hi una escola, aquesta modificació té per objecte admetre en les escoles velles del Pasteral també usos culturals que li donin sentit a una rehabilitació respectuosa amb l’edifici i integrada a l’entorn.

1.3. INICIATIVA, OPORTUNITAT I CONVENIÈNCIA DE LA MODIFICACIÓ

La present modificació puntual és promou per iniciativa de l’Ajuntament de La Cellera.

L’oportunitat i conveniència de la present modificació es justifica en la necessitat de donar coherència i corregir les mancances que les NNUU de les NNSS estableixen en els usos dels sistemes d’equipaments i en la finca de les Escoles Velles del Pasteral. L’interès general de la present modificació rau en establir claredat jurídica en la regulació dels usos dels sistemes d’equipaments i en fixar les condicions idònies que permetin rehabilitar l’edifici de les Escoles Velles del Pasteral donant-li un ús idoni per a la col·lectivitat.

5


MEMÒRIA

1.4. SITUACIÓ I ÀMBIT DE LA MODIFICACIÓ

L’edifici de les Escoles Velles del Pasteral es troba en el carrer de les Brugueres integrat en un teixit d’edificacions alineades a vial, vinculades a l’activitat agrícola, que han anat situant-se a la cara nord del carrer, a l’inici d’aquest, i al sud al tram del final del carrer. És un carrer separat del nucli urbà una distància aproximada d’1,5 a 2 kilòmetres.

L’entorn està envoltat per sòl no urbanitzable i té diversos indrets, molt propers, amb atractius paisatgístics, culturals i turístics. S’hi troben:

- jaciments prehistòrics (les coves del Pasteral, poblat ibèric de Colldegria),

- el pas del riu Ter (les vores del Ter, el pantà del Pasteral, la pressa Xica),

- itineraris històrics i senders de salut (el carril bicicleta Girona-Olot i l’antiga estació de tren del Pasteral, el camí de Sant Jaume, la ruta del Ter, la ruta de les Pedreres...),

- esports de natura (esports de riu, pesca esportiva, paravent i escalada)

L’edifici de les escoles velles projectat per l’arquitecte Isidre Bosch Batallé fou construït el 1933, anys de República. És un petit edifici que manté gairebé l’estat original tot i el mal estat de conservació

L’edifici es composa de dos cossos, que conformen el pati, situats en cadascun dels extrems laterals de la finca i que estan units per un porxo. La peça situada a oest, de planta baixa, era l’escola i estava composta per una aula o classe, un petit vestíbul i un despatx. La peça situada a est estava destinada a habitatge del mestre, composta per planta baixa amb l’entrada, menjador, cuina i un dormitori i una planta pis amb tres habitacions i una galeria. L’estructura és a base de murs de càrrega d’uns 40 cm de gruix de parets de pedra i bigues de fusta, el forjat de l’antiga cuina és una volta catalana en bon estat de conservació, les façanes lliscades de morter i pintura de color blanc. La coberta de teula àrab sobre una capa de rajola ceràmica. L’interior està enguixat blanc i la carpinteria és de fusta.

Després d’estar uns anys en desús es va destinar a habitatge de segona residència, però l’edifici va patir únicament petites modificacions a nivell d’instal·lacions i d’acondicionament interior.

Per la qual cosa l’edifici original ha arribat, malgrat trobar-se en molt mal estat de conservació, gairebé intacte.

Per les mesures de l’edifici i l’emplaçament en que es troba és un edifici idoni per destinar-lo a un ús cultural i/o a un turisme lligat a la natura i a l’entorn.

6


MEMÒRIA

1.5. NORMATIVA VIGENT I ORDENACIÓ ACTUAL

La present modificació modifica:

1. L’article 5.7 “Equipaments” de les Normes Urbanístiques de les NNSS i

2. la clau urbanística de la finca de les Escoles Velles del Pasteral del plànol normatiu 3 “Sectors el Pasteral i c. Brugueres – Règim del sòl”. Actualment qualificada amb la clau 1.4.c.

L’article 5.7 de les Normes Urbanístiques estableix el següent:

“5.7 Equipaments

Aquest sistema comprèn les superfícies destinades a usos o serveis públics o col·lectius al servei directe dels ciutadans.

Els constitueixen aquells terrenys que les Normes reserven per a aquesta finalitat i aquells que previnguin pel Plans Parcials i les unitats i polígons d’actuació en compliment d’allò que preveu la Llei del sòl i aquesta Normativa.

Per llur funció són: - Públic administratiu (zona 1.4.a.) - Escola (zona 1.4.c.) - Cultural (zona 1.4.c.) - Religiós (zona 1.4.d.) - Sanitari assistencial (zona 1.4.e.) - Esportiu (zona 1.4.f.) - Comercial (zona 1.4.g.) - Escorxador (zona 1.4.h.) - Serveis Públics (zona 1.4.j.) - Cementiri (zona 1.4.k.)

Paràmetres d’edificació: els paràmetres d’edificació dels terrenys destinats a equipament s’han senyalat als plànols, a escala 1/1000. En els casos que això no s’ha fet s’entendrà que queden regulats pels paràmetres següents:

- Edificabilitat màxima sobre la parcel·la: 1m. quadrat/m. quadrat. - Alçada màxima: 9,5m sobre la cota natural del terreny en tots els punts de la parcel·la llevat

de casos excepcionals i concrets en funció de l’ús que acullen. - Els establiments que estiguessin en funcionament en el moment de l’aprovació inicial de les

Normes Subsidiàries i que resultessin qualificats d’equipaments, s’accepten en les seves condicions actuals.”

7


MEMÒRIA

1.6. NORMATIVA I ORDENACIÓ PROPOSADA

1. La modificació consisteix en regular amb major detall i en consonància amb les claus assenyalades en els plànols d’ordenació els usos dels sistemes d’equipaments. En aquest sentit es modifica la primera part de l’article 5.7 de les Normes Urbanístiques de les Normes Subsidiàries

2. I en permetre en l’edifici de les escoles velles del Pasteral, a part de l’ús docent, l’ús cultural-social. De manera que la clau actual que hi ha en la finca de les escoles velles del Pasteral 1.4.b es substitueix per la clau 1.4.b/1.4.c.

8


INFORMES COMPLEMENTÀRIS

2. ESTUDIS I INFORMES COMPLEMENTÀRIS

2.1. IMPROCEDÈNCIA DE LA MEMÒRIA SOCIAL

De conformitat amb l’article 59 del DL 1/2010 la memòria social ha de contenir la definició dels objectius de producció d’habitatge protegit i, si s’escau, dels altres tipus d’habitatge assequible que determini la llei.

El punt 3 de la DT Tercera “Adaptació del planejament urbanístic general i reserves de sòl per a habitatges de protecció pública i aplicació de les reserves en els instruments de planejament urbanístic en tràmit” del DL 1/2010 assenyala que les reserves mínimes d’habitatge de protecció pública en les modificacions puntuals del planejament general que no sigui ni POUM ni PAUM són preceptives únicament en municipis de més de deu mil habitants i capitals de comarca i en propostes de canvis de classificació del sòl no urbanitzable.

La Cellera és un municipi de 2.066 habitants (l’any 2012). Segons l’IDESCAT a l’any 1981 hi havia 2.028 habitants. Per tant en els últims 25 anys no hi hagut un increment demogràfic important. Tampoc ha patit canvis significatius, pel que fa a la construcció d’obra nova destinada a habitatge, en els últims anys.

Les reserves mínimes per a habitatges de protecció pública, establertes en l’article 57.3 del TRLUC modificat per la Llei 3/2012, s’han de preveure quan es qualifiqui ús residencial de nova implantació.

Ni les Normes Subsidiàries de La Cellera de Ter ni el planejament derivat aprovat preveuen l’obligació de reserva d’habitatge de protecció oficial en cap zona. El vigent planejament general és anterior a la Llei 2/2002 i, per tant, en el moment de la seva aprovació definitiva no hi havia previsió d’habitatge e protecció pública.

La present modificació puntual té per objecte corregir les contradiccions en la definició dels sistema d’equipament i admetre nous usos en una de la finca de les escoles velles del Pasteral. Aquesta modificació no proposa qualificar ús residencial de nova implantació.

Donades les característiques de la Modificació puntual proposada i atès que no té per finalitat la modificació de cap àmbit residencial de nova implantació es considera que no és preceptiva, en aquest cas, la redacció de l'esmentada memòria social.

9


- INFORME AMBIENTAL -

2.2. IMPROCEDÈNCIA DE L’INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

D’acord amb l’article 70 Reglament de la Llei d’urbanisme, en el cas de formular la revisió del Pla d’ordenació urbanística municipal, l’informe ambiental que preveu el Text refós de la Llei d’urbanisme ha de tenir la naturalesa i contingut de l’informe de sostenibilitat ambiental que regula la normativa ambiental de plans i programes, en els casos de modificacions sotmeses a avaluació ambiental d’acord amb la legislació vigent.

Els articles 5 a 7 i l’Annex 1 de la Llei 6/2009, de 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes estableixen els plans i programes que es troben sotmesos a avaluació ambiental. En concret, l’article 7 de l’esmentada llei determina les modificacions de plans i programes sotmeses a avaluació ambiental. La present Modificació puntual de les NNSS de La Cellera no es troba subjecta al procediment d’avaluació ambiental, atès que la Modificació puntual: 1. No constitueix una modificació substancial de les estratègies, les directrius i les propostes o de la cronologia de les NNSS vigents, i no produeix diferències apreciables en les característiques dels efectes previstos sobre el medi ambient (article 7.1.a), 2. No estableix el marc per a l’autorització en un futur de projectes i activitats sotmesos a avaluació d’impacte ambiental (article 7.1.b), 3. Les noves qualificacions no comporten l’admissió de nous usos o de més intensitats d’ús respecte a les del planejament vigent (article 7.1.c) i 4. Afecta únicament sòl urbà (7.1.d).

Específicament, l’article 7.2 de la Llei 6/2009 determina que no estan subjectes a avaluació ambiental les modificacions de planejament urbanístic general que, per les característiques que tenen i per la poca entitat, es constata, sense necessitat d’estudis o altres treballs addicionals, que no poden produir efectes significatius sobre el medi ambient, com és el cas de la present Modificació puntual. D’acord amb l’article 118.4 del Reglament de la Llei d’urbanisme, les Modificacions de plans urbanístics que es sotmetin a avaluació ambiental o aquelles altres que tinguin alguna repercussió ambiental han d’incorporar l’informe ambiental corresponent. La present Modificació puntual no es troba en cap dels dos supòsits anteriors

L’àmbit de la modificació es troba en terrenys classificats com a sòl urbà.

La present modificació no representa cap alteració de la classificació ni qualificació urbanística del sòl no urbanitzable. Per tot l’exposat, donades les característiques i determinacions que conté el present document, s’entén que la present modificació puntual de les NNSS de la Cellera de Ter no requereix d’informe ambiental en els termes i continguts que determina el Text refós de la Llei d’Urbanisme.

2.3. IMPROCEDÈNCIA DE L’ESTUDI DE MOBILITAT GENERADA

D’acord amb l’article 71 del Reglament de la Llei d’urbanisme, la documentació d’un Pla d’ordenació urbanística municipal i les revisions o modificacions del planejament general

10


- INFORME AMBIENTAL -

que es tramitin han d’incloure un estudi d’avaluació de la mobilitat generada, amb el contingut que determina la legislació sobre mobilitat. En el seu article 3, el Decret 344/2006, de 19 de setembre, de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, assenyala amb precisió el seu àmbit d’aplicació, indicant els casos on és preceptiva la redacció dels estudis, cap dels quals és aplicable a la present Modificació puntual de les NNSS de La Cellera de Ter.

La present Modificació de les NNSS no comporta nova classificació de sòl urbà o urbanitzable (article 3.1.b) ni suposa projectes de noves instal·lacions que tinguin la consideració d’implantació singular, ni de reforma o ampliació d’instal·lacions existents (article 3.3) .

Girona, novembre de 2015

Elisabet Pascual i Pich arquitecta


- NORMATIVA URBANÍSTICA PROPOSADA -

11

3. NORMATIVA URBANÍSTICA PROPOSADA

Article 5.7 . Equipaments. Clau 1.4

Definició:

Aquest sistema comprèn els sòls destinats a instal·lar dotacions d’interès públic o social necessaris en funció de les característiques demogràfiques i socioeconòmiques de la població con centres públics de caràcter esportiu, docent, sanitari, assistencial, cultural, religiós...., així com els altres equipaments privats que siguin d’interès públic i social.

Tipus de sistema i identificació:

1.4.a Administratiu

1.4.b Docent

1.4.c Cultural-social

1.4.d Religiós

1.4.e Sanitari-assistencial

1.4.f Esportiu

1.4.g Proveïments

1.4.h Cementiri

1.4.i Sense ús assignat

Titularitat dels sistemes

a) El sòl dels equipaments i dotacions serà de titularitat i domini públic, si bé s’admet que la gestió sigui confiada al sector privat.

b) S'admetrà la titularitat privada dels equipaments, sempre que es compleixi alguna de les condicions següents:

− Que les persones físiques o jurídiques no tinguin ànim de lucre o que els béns necessaris quedin afectats, com a patrimonis separats, a l'ús objectiu del contingut, en la gestió del qual no tinguin ànim de lucre les esmentades entitats.

− Que la destinació de l'equipament sigui per a activitats culturals, religioses, científiques, benèfiques i d'assistència social, sanitàries, esportives i docents, al qual li sigui reconeguda la seva utilitat pública o interès social.

− Que sobre els terrenys en qüestió legalment no es prevegi, amb la mateixa finalitat, l'actuació pública.

− Que es justifiqui la necessitat col·lectiva de l'equipament en el seu àmbit territorial i es garanteixi, dins de les finalitats específiques de cada equipament, la igualtat per accedir-hi a tots els ciutadans.



12

− En els supòsits que s'admeti la titularitat privada de l'equipament, el sòl no podrà provenir ni de l'expropiació forçosa ni de cessions a favor de l'Administració actuant.

Regulació dels usos i l’edificació

1. Condicions d’ús. Segons els usos a què van destinats les NNSS distingeix:

Equipament administratiu (Clau 1.4.a): Comprèn els terrenys per a la construcció de centres o edificis per a serveis de l'administració pública, serveis de seguretat, bombers, etc.

Equipament docent (Clau 1.4.b): Comprèn els terrenys destinats a ubicar-hi edificis o instal·lacions relacionades amb l’educació com són les llars d’infants, primària, secundària, ensenyament professional i especial, centres universitaris... i amb instal·lacions annexes esportives i culturals.

Equipament cultural-social (Clau 1.4.c). Comprèn els terrenys destinats a ubicar-hi edificis o instal·lacions relacionades amb el foment i l’intercanvi de coneixements i de les relacions humanes com són les biblioteques, arxius, centres socials i culturals, museus, auditoris, casals de cultura, sales de reunió, sales d'exposicions, oficines de turisme, teatres, llar d’avis, etc. També inclou albergs per transeünts.

Equipament religiós (Clau 1.4.d). Són els terrenys destinats a ubicar-hi edificis i instal·lacions per a realitzar les activitats dels diferents cultes religioses en esglésies, temples i mesquites...

Equipament sanitari-assistencial (Clau 1.4.e). Són els terrenys destinats a ubicar-hi edificis i instal·lacions pel tractament o allotjaments de malalts com hospitals, sanatoris, clíniques, centres d’assistència primària, dispensaris, llar d’avis... inclou les destinades al tractament o allotjament d’animals. També inclou diferents tipologies d’ús residencial assistit com centres geriàtrics, centres d’acollida, centres de serveis assistencials (drogodependència, atenció al menor...), albergs per transeünts...

Equipament esportiu (Clau 1.4.f). Comprèn els terrenys destinats a ubicar-hi edificis i instal·lacions relacionades amb la pràctica i formació de l’educació física i l’esport en generals i llurs corresponents annexés de serveis.

Equipaments de proveïments (Clau 1.4.g). Compren els terrenys destinats a ubicar-hi edifici o instal·lacions relacionats a serveis públics com centres per a mercat al detall i escorxadors i altres centres d'abastament sempre de titularitat pública.

Equipament cementiri (Clau 1.4.h). Són els terrenys destinats al cementiris i serveis vinculats

Equipaments sense ús assignat (Clau 1.4.i). Aquest sòls poden afectar-se per part de l'Ajuntament, a qualsevol dels usos comunitaris que siguin propis, dels que s’assenyalen en l'article anterior, (inclusiu dels docentsi esportius), a través de la tramitació d’un pla especial urbanístic dedesenvolupament, d’acord amb les determinacions de l’article 67.1.d) del TRLU. També podran destinar-se al sistema de serveis tècnics i ambientals.

Condicions d’edificació

Paràmetres d’edificació: els paràmetres d’edificació dels terrenys destinats a equipament s’han senyalat als plànols, a escala 1/1000. En els casos que això no s’ha fet s’entendrà que queden regulats pels paràmetres següents:



13

− Edificabilitat màxima sobre la parcel·la: 1m. quadrat/m. quadrat.

− Alçada màxima: 9,5m sobre la cota natural del terreny en tots els punts de la parcel·la llevat de casos excepcionals i concrets en funció de l’ús que acullen.

− Els establiments que estiguessin en funcionament en el moment de l’aprovació inicial de les Normes Subsidiàries i que resultessin qualificats d’equipaments, s’accepten en les seves condicions actuals.”

aprovació inicial modificació puntual nnss sistema equipament i escoles velles del pasteral

Documents