40 festes i celebracions

E S C O L AFAMLIAAquest s el quart curs que al nostre centre portem enda-vant el programa FEAC (Famlia Escola Acci Compartida). Enguany amb el lema: gotes diferents i iguals, tots al ma-teix comps.

A C C I C O M P A R T I D A

gotes

diferents

i iguals,

tots

al mateix

comps.

Al FEAC 2009/10 han participat un total de 51 famlies i 8 professors. Han funcionat 4 grups: un a lescoleta i 3 anys, un a 4- 5 anys i Primria, un altre en Primria i un grup en Secundria. Hem dut a terme tres trobades FEAC durant els mesos de novembre, febrer i abril i hem treballat els se-gents temes: esforar-se per a qu?, aprendre a suportar els mals, pares guardaespatlles, educaci afectiva i sexual en famlia, el joc, les rebequeries, lautoritat i els lmits.

Esforar-se per

a qu?, apren-

dre a suportar

els mals, pares

guardaespatlles,

educaci afec-

tiva i sexual en

famlia, el joc,

les rebequeries,

lautoritat i els

lmits.

48 escola i fam l ia

Enguany hem acabat ja el curs FEAC,

en octubre vos presentarem la proposta

FEAC per al curs 2010/11.* Rosana Ferragud(Departament dOrientaci)

Les trobades FEAC sn espais de dileg i reflexi educati-va integrats per pares, mares, mestres i professors. Al FEAC hem llegit el text del Butllet FEAC, hem parlat amb els altres membres del grup, hem pensat sobre el que els altres ens aporten, els textos o les prpies actituds, hem escoltat opi-nions, experincies, sentiments, idees daltres pares-mares i professors.

El fet de poder parlar amb persones que tenen experincies similars i interessos comuns ajuda a prendre distncia dun mateix, a relativitzar algunes opinions, a entendre altres ra-ons, etc. En definitiva, el dileg pot ser un cam de coneixe-ment i millora personal. El dileg compartit entre persones expertes (que tenen experincia) i que es respecten, s una eina molt poderosa per a promoure la reflexi.

Sn espais

de dileg

i reflexi

educativa

integrats

per pares,

mares,

mestres

i professors.

En definitiva, el

dileg pot ser un

cam de coneixe-

ment i millora

personal.

49escola i fam l ia

tasca davaluar-los. Caldr, doncs, esbrinar quines sn les estratgies densenyament ms adequades per contribuir al desenvolu-pament de la motivaci i lesfor de lalum-nat. Una manera innovadora s conixer quines caracterstiques personals influeixen en la forma com els estudiants afronten el seu treball escolar, indagant com actuen di-ferents alumnes amb diferents tipus o graus de motivaci i esfor. Aix ens permetr conixer les pautes i estratgies dactuaci docent ms escaients per motivar adequa-dament lalumnat.

Els alumnes afronten el seu treball amb ms o menys inters. Aix, segons A. Tapia (1977), el significat i utilitat que la tasca t per a dells i les seues metes o objectius; les possibilitats que ells i elles consideren que tenen per afrontar les dificultats i per ltim, valorant el cost, en temps i esfor que calculen que els va a dur aconseguir els aprenentatges, encara que es consideren capaos de superar les dificultats.

Diferents metes tenen efectes oposats sobre lesfor de lalumnat per afrontar els apre-nentatges. Seria, doncs, molt convenient per als pares i per al professorat conixer quins sn aquests efectes per saber sobre quines metes influir i com.

LA MOTIVACI: EL SEU PAPER EN

LAPRENENTATGE I ESTRATGIES PER

DESENVOLUPAR-LA.

La motivaci del nostre alumnat s un ob-jectiu que tant els pares i mares com el pro-fessorat intenten desenvolupar, per arribar a aconseguir que infants i joves sesforcen per aprendre no s un repte senzill: reque-reix que analitzem el context daprenentatge que el professsorat (i els pares) creen quan plantegen lensenyament, quan interactuen amb fills i alumnat responent a les seues de-mandes i quan es planteja la sempre difcil

QUINES SN LES METES DELS ESTUDIANTS?

- Augmentar capacitats, sentir-se ms competents, aprendre, gaudir del que saben... Sn les ideal ja que suposen una motivaci intrnseca per laprenentatge. Lalumne sol mostrar-se concentrat en la tasca, cerca espontniament informaci o ajuda davant un problema, se sent capa de superar laborriment o lansietat, autorregula el seu aprenentatge de manera que aquest es converteix en un projecte personal...

- Obtenir beneficis. Lalumnat sesfora segons la utilitat que per a ell o ella t la tasca proposada. Laprenentatge t, ara, un significat instrumental que pot ser intrnsec, a s, comprendre un principi, resoldre un problema o facilitar aprenentatges que permetran lac-cs a diferents estudis o al mn professional en general, etc., o un significat extrnsec, s a dir, recompenses o cstigs. Si lalumnat no percep utilitat, linters i lesfor decauen. Pel contrari, si troben significat intrnsec en la tasca, el seu inters augmenta i busquen com-petncia personal, competici, satisfacci personal... Segons aquests tipus dobjectius pels que actuen els alumnes, el professorat pot millorar la seua motivaci mostrant-los sempre la rellevncia i utilitat de totes les tasques escolars que es proposen i connectar, sempre que siga possible, amb els interessos o inquietuds dels estudiants. Respecte dels beneficis extrnsecs (esforar-se per obtenir recompenses materials o socials, sha vist que si abusem

Digues-mho i ho oblide,ensenya-mho i ho recorde,

involucram i ho aprencB. Franklin

*M Teresa Limorte Guilln (Departament dOrientaci. Servei

dOrientaci Municipal)

1dells, decreix la implicaci de lalumnat en la tasca escolar i, per tant, la motivaci intrn-seca (Tapia i Lpez, 1999). A la llarga lalumnat sols treballar si obt un benefici extern a la mateixa activitat.

- Obtenir bones qualificacions. Aquesta s una motivaci extrnseca. A lescola en general, lavaluaci, ja des dInfantil, t un significat rellevant. s cert que obtenir bones qualifica-cions dna seguretat a lestudiant i tamb als pares, per les notes actuen igual que les recompenses o cstigs: sestudia en funci de la nota, no per aprendre i gaudir del coneixe-ment o de la competncia adquirida. Una cosa s obtenir una bona nota i altra s saber. Si lalumnat preveu que no va a obtenir una nota suficient, ni tan sols fa lesfor dintentar-ho. Es tracta dadquirir els coneixements mnims per aprovar, per tant el professorat es veu obligat a arrossegar a lalumnat perqu estudie fent exmens, treballs... Lamenaa de males notes sol propiciar un aprenentatge mecnic i memorstic, poc significatiu. Pot aug-mentar els rendiments per el seu efecte sobre laprenentatge s qualitativament negatiu. Caldr que entre pares i professorat revisem lavaluaci per minimitzar els efectes negatius que t sobre lalumnat i maximitzar els positius.

- Mantenir i/o augmentar lautoestima. En general, els alumnes intenten evitar el fracs. Lactivitat acadmica pot tenir un sentit favorable o desfavorable en la mida en que contri-busca a millorar o minvar lautoestima. s el cas de lalumnat que sol tenir certes dificultats i es preocupe molt per com els avaluen el professorat i els companys, intentant mantenir lautoestima. Per evitar el fracs, tendeixen a inhibir-se en activitats com ara preguntar, participar, implicar-se en treballs que posen a prova les seues capacitats, etc. Aquest efecte s major quan ms gran s la por al fracs. El professorat haur de valorar les seues pautes dactuaci quan puguen tenir un efecte negatiu sobre lautoestima.

- Desenvolupar lautonomia i la iniciativa. Encara que lactivitat acadmica s obligatria, la majoria dalumnes la viuen com a prpia sense problemes. No obstant, quan lalumne se sent obligat, decau lesfor i linters: evita la situaci. A passa quan els alumnes no entenen la matria, o na la veuen til, o algun dells es veu incapa o rebutjat pels com-panys, etc. El context creat pel professorat pot despertar la iniciativa, la curiositat i linte-rs: mostrant que el que van a fer i aprendre contribueix a qu aconseguisquen objectius rellevants i tils en relaci a les seues metes. Tamb haur doferir el mxim dopcions per triar un treball entre altres possibles, triar companys per fer una activitat de grup, etc., fent sentir a lalumnat lexperincia de qu actua autnomamnet, que controla la seua conducta i autorregula el seu aprenentatge. Aix el seu treball est sent-li til perqu li est permetent progressar en competncies i autonomia.

- Valoraci social. Tot alumne vol ser acceptat pels altres (necessitat dafiliaci a un grup). Quan aquesta motivaci s alta, lalumnat s ms eficient en activitats de cooperaci enfront de les competitives. Lactivitat acadmica es dna en un context social de relacions entre pares, alumnes i professorat. Si lalumnat, per la ra que siga, sent el rebuig del professorat, del grup o pensa que el professor afavoreix ms els altres, adoptar una actitud devitaci o sentir que est a lescola per obligaci (major quan ms gran siga la seua necessitat dafili-aci). El professorat i els pares han de revisar ladequaci de la seua actuaci en relaci amb la necessitat de lalumne de sentir-se acceptat siga el que siga el seu rendiment acadmic: rebutgem la conducta incorrecta, no a la persona.

Estaria molt b que els pares/mares i el professorat conegueren quines sn les motivacions o metes dels seus fill/es i alumnat. Daquesta manera els comprendrem un poc millor per tal dajudar-los ms eficament.

51escola i fam l ia

2LESORIENTACIONSMOTIVACIONALSA LAULA

Davant una dificultat de comprensi, la majoria de persones afrontem les dificultats de dues maneres fonamentalment:

- Orientaci a lacci i a laprenentatge: lalumne cerca les accions necessries per com-prendre i aprendre la tasca. Lalumne mostra una atenci al procs: pregunta al professorat, a altre company o altra persona, insisteix, rellegeix els apunts o el llibre: intenta compren-dre.

- Orientaci a lestat emocional: lalumne se centra en la vivncia negativa de la dificultat que lactivitat li planteja. En aquest cas mosta una atenci al resultat: lalumne es calla, sinhibeix, no pregunta perqu est centrat en pensaments negatius: s molt difcil, no ho entenc, no ho se fer, meixir mal... Se sent mal, pensa que no val i calla o, pel contrari, parla, molesta i entorpeix el treball de laula: no intenta comprendre. Aquests alumnes cre-uen errniament que la facilitat per aprendre s una qualitat amb la que es naix i es t o no es t.

Segons els treballs de Stipek (1984), els alumnes quan entren a lescola, a lEducaci In-fantil, solen afrontar el treball escolar amb confiana i entusiasme. Per desprs, hi ha un moment crtic, al voltant de 2n de Primria, quan comencen a aparixer comportaments que tendeixen evitar del fracs com, per exemple, el fet de no presentar-se voluntaris o no participar activament a la classe... Aquests canvis van acompanyats daltres cognitius: els alumnes comencen a interpretar els resultats de la prpia conducta com a xits o fracasos, en compte de veure lerror com una cosa natural que passa quan sest aprenent i del que podem aprendre, fet que era ms freqent a lEducaci Infantil. Aquesta tendncia es va accentuant i quan arribem al 3r Cicle i a lESO obsevem de manara natural, diferncies sis-temtiques en els tipus de metes que persegueixen els alumnes i en la forma de pensar a lafrontar les tasques escolars, segons veiem abans.

Per altre costat i paralellament a la tendncia anterior, a mesura que lalumnat va pujant de nivell, en general reben menys quantitat dinformaci respecte al seu treball i als resultats: informacions que els donen pistes per pensar alternatives, maneres daprofitar la informaci continguda en els errorrs, etc. Encara que s evident que hi ha grans diferncies entre uns professors i altres, sobserva en general, pares i professorat primen la informaci sobre re-sultats: avaluacions, i aquesta sols referir-se ms a la qualitat del resultat que al procs de realitzaci. Per hem densenyar a pensar a lalumne, facilitar que descobrisca els processos de resoluci de les dificultats i autorregule la seua acci. Hem de deixar un poc de banda la importncia que satribueix hui en dia a les notes. Caldr transmetre aquestes reflexions tamb als pares i mares.

52 escola i fam l ia

3ESTRATGIESMOTIVADORESA LAULA

LESORIENTACIONSMOTIVACIONALSA LAULA

1.- Tasques. Seleccionar i presentar les tasques i la manera destructurar la classe: uni o multidimensional: proposar diferents tasques, totes adreades cap els mateixos objectius, estructura multidimensional; de dificultat intermdia, que impliquen un repte moderat, afa-voreixen ms la motivaci; la fragmentaci de la tasca: valorant ms els passos o procedi-ment per obtenir un resultat, ms que el resultat final. Aix ltim potencia actituds dinde-fensi entre lalumnat menys preparat i reforar les atribucions de lxit a la intelligncia entre els alumnes ms dotats; presentaci de la tasca, que active la curiositat i emfatitze la seua utilitat; seguiment abans i durant; i no sols desprs, centrant latenci en el procs seguit i el valor dall aprs.

2. Maneig de lautoritat i els elogis. Ni lautoritarisme ni la permisivitat del professorat motiven lalumne a esforar-se, cal fomentar la collaboraci: desenvolupa lautonomia i la responsabilitat de lalumnat. Tot alumne necessita reconeixement per motivar-se en lapre-nentatge. Cal remarcar que haurem delogiar lesfor i el progrs. Els errors els hem de con-siderar com una part absolutament necessria i natural de laprenentatge. Quan volem elo-giar una conducta ho farem en pblic de manera impersonal. Si volem elogiar a la persona, millor en privat. El mateix val per a les reprensions

3. Activitats en grup (treball cooperatiu heterogeni). Perqu el treball en grup siga moti-vador, cal establir pautes de coorperaci entre els alumnes (ensenyar-los a treballar junts). Aquesta metodologia t efectes teraputics per lalumnat amb baixa motivacin i un patr motivacional dinhibici i evitaci de valorarcions negatives o por al fracs. Treballar en grup augmenta les posibilitats daprenentatge daquests alumnes i millora les seues espectati-ves. Si es falla, la responsabilitat queda diluda i lalumnat menys preparat no far atribuci-ons negatives internes i permanents (no soc capa, no soc bo, no podr aprovar mai)

4. Avaluaci. Lavaluaci referida a criteris (que els alumnes ja coneixen sobre els que han de saber, fer o ser), centrada en procesos i de carter privat facilita la motivaci i el desenvo-lupament de metes referides a aprendre i gaudir de la competncia adquirida.

5. El maneig de lestrs i lansietat en els estudiants. Saber afrontar lansietat o manejar-la adequadament facilita una motivacin positiva: lalumne sorienta cap a la recerca i lacci enfront de levitaci. Aquells que la manegen negativamnet els resulta inhibidora, ja que tendeixen a evitar la valoracin negativa. Els pares poden ajudar en aquestes actituds, sent pacients i demanant ms que resultats , treball i esfor als seus fills i filles i acceptant-los com sn.

(Epstein 1989, Pintrich i Schunck, 1966)

*Aquest article est daptat del Captol de Alonso, J. I Montero, Orientacin motivacional y estrategias motivadoras en el aprendizaje escolar al llibre de Coll, C. i altres, Desarrollo Psicolgico y Educacin, Editorial Alianza, Madrid, 2001.

53escola i fam l ia

2002 2005 2007 2010

And

rea

Alb

orch

Zula

y Hi

dalg

oM

ar F

erra

gud

Este

r Br

aco

Pau

Blan

co

PROMOCI /2010

port pdfport2 pdfint2TOT01_02 SALUTACIO_EDITORIAL_t03_temes d'actualitat_3_T04.-Els nostres projectes_2_T05_SETMANA MONOGR_T06-EIXIR DE L'AULA_T07_Act Extraesc_T08-ESCOLA I PAIS_T09-FESTES I CELEBRACIONS_T10-escolaifamilia_T11-promocio2010_T12_ULTMA_PAG_T

int2contrport pdf