antoni albalat

Antoni AlbalatCal·ligrames poeticovisuals

EditaInstitut d'Estudis IlerdencsFundació Pública de la Diputació de LleidaPlaça de la Catedral, s/n. 25002 LleidaTel. 973 271 500 - Fax 973 274 [email protected]

TextLaura López Fernández

Disseny gràficParèntesi

ImpressióGràfiques Miquel

De l'edició© 2002 Institut d'Estudis Ilerdencs© 2002 del text, l'autor© 200 de les fotografies, Museu de Lleida: diocesà i comarcal, Arxiu Mas DL: Ll-118-2002

Cal·ligrames poèticovisuals

Antoni Albalat

Lleida, del 7 de febrer al 17 de març de 2002

Sala Gòtica de l'IEI

La poesia moderna és el resultat i la lògicaconseqüència d'un llarg procés d'evolució

de la poesia de tots els temps.

Julio Campal

ELS LLENGUATGES POÈTICS D'ANTONI ALBALAT

Vivim en un món que en matèria artística ja no creu en veritats categòriques, ni en significats unívocs, estables i de referència. No obstant això, en poesia, aquesta crisi de valors estètics ha generat el desenvolupament d'un tipus d'art experimental que defensa la inclusivitat com valor estètic, i perviuen, d'aquesta manera, pràctiques artístiques del passat que havien quedat marginades o oblidades alhora que s'utilitzen els avenços tecnològics més recents. Així, una constant en el panorama poètic experimental és l'ús simultani de diferents llenguatges artístics que responen ètica i/o estèticament (segons la prioritat de cada artista) a les tensions personals i culturals del moment, intentant esborrar en molts casos, com han intentat sempre els avantguardistes, les fronteres polítiques, geogràfiques, lingüístiques i artístiques que existeixen.

Dintre d'aquest codi de valors ressalta l'obra poètica d'Antoni Albalat, nascut a Castelló de la Plana, (País Valencià, 1961), un dels poetes catalans més innovadors dels últims anys. Albalat ha publicat ja més d'una dotzena de llibres de poesia, visual i discursiva, en català, i la majoria d'ells guardonats amb distints premis: Llibre dels grills, 1997 (Premi Ciutat de Vila-real de Poesia 1997), Llibre de voliaines (també dit Versos de la pedra seca), 1999 que va obtenir el premi Vicent Andrés Estellés de poesia en els XXVIII Premis Octubre de 1999 i, el més recent de tots, Els peus de la boira, 2001 pel qual va rebre el premi Maria Mercè Marçal. A més d'aquests llibres, Albalat ha dissenyat un abecedari de caragols amb l'ajut d'una sola font tipogràfica per a la composició de les lletres i signes que els inclouen. Albalat continua, d'aquesta manera, la pràctica de la poesia visual, motiu central d'aquesta presentació. Cal esmentar que a més de poeta, Albalat es dedica al periodisme, a la traducció i a l'estudi dels insectes i invertebrats, entre altres activitats. Aquests elements ajuden a configurar una poesia, com veurem, de gran envergadura.

La seva escriptura poètica, experimental i discursiva, es produeix com resultat d'haver assimilat estètiques avantguardistes i orientals, i també per la utilització del disseny gràfic per ordinador. Dintre del marc experimental la poesia d'Albalat aporta el seu propi estil; és especialment interessant l'aspecte compositiu dels seus llibres, la nova gramaticalitat que proposa i la figuració zoomòrfica de les lletres dissenyades a través de tècniques de computació, la base de la qual té els seus ecos en el vell art de l'escriptura manual medieval, en les miniatures de la Bíblia i d'uns altres textos sagrats on paraula i imatge eren un tot en conjunció.

El primer que sorprèn quan hom contempla l'obra de Albalat és la utilització de diferents gèneres poètics dintre d'un mateix llibre. El fet d'intercalar poemes discursius amb poemes visuals i haikús en cada llibre és important des del punt de vista estructural, perquè privilegia el múltiple perspectivisme en la seva forma de presentar i representar el subjecte i l'objecte poètic. Escriure llibres en aquestes tres direccions estètiques sense perdre la unitat d'estil ofereix una nota molt original al repertori poètic actual, no només a Catalunya, sinó a tot l'Estat espanyol, i presenta Albalat com un gran virtuós en el maneig d'aquests tres gèneres poètics. Dintre d'aquesta pràctica plural, la seva poesia es produeix sobre dos eixos d'estructura que són la interconnexió entre distintes estètiques (poesia discursiva, haikús, creacionisme, surrealisme, cal·ligrames, futurisme, poesia concreta, lletrisme, poesia visual, poesia fonètica, etc.) i l'emplaçament plàstic de la tipografia.

Altre element de rellevància és que Albalat no menysprea cap signe lingüístic per marginal que sigui, i tracta l'objecte poètic —tant en la poesia discursiva, com en els haikús i en la poesia visual— amb intensitat, delicadesa i una exquisitesa que generen un efecte de sorpresa en el lector-espectador no acostumat a aquesta pirotècnia de recursos i codis utilitzats.

Els seus poemes visuals, de gran qualitat plàstica i imaginació, inclouen el mateix univers d'insectes, mol·luscs i invertebrats, i bellesa natural ja al·ludits. Però en aquest gènere, Albalat recrea una nova sensibilitat entre el signe lingüístic i pictòric. Com he dit adés, els tres llibres esmentats presenten poemes visuals amb el motiu comú dels insectes. En els seus poemes visuals Albalat sap fusionar allò escrit amb allò pictòric i viceversa. No hi ha transició entre un i altre llenguatge, sinó fusió i creació de quelcom poètica i fortament innovador. El poeta sap expandir els límits d'ambdues maneres d'expressió i donar continuïtat a una escriptura els antecedents de la qual, cal·ligramàtics i cal·ligràfics, es remunten a les primeres civilitzacions.

En la seva poesia visual, Albalat usa la figura dels insectes i dels invertebrats com motiu freqüent. Un llibre igualment interessant des del punt de vista experimental és Els peus de la boira que consta d'una part de poemes visuals on dedica una major atenció a la lletra com signe principal del poema. En la secció «Closques dels miratges» destaquen poemes amb el motiu del caragol com «Less is more», «Condensació», «A capitular», «B capitular» i «ABC de la botifarra». El poeta no acudeix a les lleis d'entrellaçat o combinatòria dels lletristes sinó que explora les possibilitats visuals i plàstiques de les lletres en conjunció amb els caragols aprofundeix en el factor sorpresa i en una possible dialèctica sobre la qüestió representativa del llenguatge.

El poema «A capitular» per exemple, destaca per la riquesa de codis utilitzats. En el poema «E-snail» el poeta usa l'anglès com base per a un joc de paraules entre «e-snail» (caragol electrònic) i per associació «e-mail» (correu electrònic). També se suggereix l'associació «snail-mail» que fa referència al correu postal regular que és molt més lent. El poema «Ortotipografia» convida a una reflexió lingüística sobre l'ús correcte (orto-) de la tipografia, de les lletres, i per extensió, del llenguatge i els signes d'aquest. A més, el poeta treu a col·lació el llenguatge de la terra i dels invertebrats.

Amb una gran economia de signes Albalat és capaç de recrear figures de bestioles que, per la seva banda, ens remeten al llenguatge com matèria primera a través del com articulem la nostra existència. Els seus poemes visual tenen una gran plasticitat i riquesa sígnica. Albalat poetitza els petits signes marginals com el signe d'interrogació o d'exclamació i igual que amb els insectes, els fa portadors d'una gran càrrega semàntica.

El domini d'una gran intuïció poeticovisual propicia que sàpiga generar diverses possibilitats semiòtiques i aconsegueixi, entre altres coses, que el nostre llenguatge actual, ordinari i científic deixi de funcionar utilitàriament. El poeta recupera així la capacitat d'autorepresentació d'aquest. L'habilitat de desarticular el llenguatge per recórrer al llenguatge mateix —ja sigui verbal, visual o verbal i visual—, és un dels seus grans èxits. Alhora, amb els haikús, Albalat és capaç de retratar un pensament, una mirada, un petit gest de sorpresa o d'humor, l'aleteig d'una papallona, el so de la pluja a punt de començar, el cant d'un grill, etc. En el seu art poètic el que és petit sintetitza un món ric en ambigüitats i perspectives que s'allunya de les fórmules i clixés amb els quals categoritzem i articulem el món on vivim. Albalat sap captar allò altre, allò petitonet, allò minúscul, allò que gairebé no es percep en el nostre món i ho enlaira a la categoria estètica. Amb un màxim respecte al llenguatge en l'aspecte representacional i creatiu d'aquest ha creat una escriptura que evoca pràctiques artístiques oblidades i les incorpora al present d'una manera personalíssima que obre un camí esponerós per a la nova poesia experimental d'arrel catalana.

Laura López FernándezAssist. Prof. of Georgetown College

Georgetown, KY 40324

Guin

Agost de 1936

Condensació

Agost de 1936

Tot queda en casa

Agost de 1936

A capitular

Agost de 1936

Solstici

Abans de la restauració

Llimacparadoxa


L'oncle dels caragols

Després de la restauració

Material d'oficina


Montdev


Oryctes nasicornis

Durant la restauració (detall)

Violeta


Primavera al mont de venus


Passiflok

Durant la restauració (detall)

ANTONI ALBALAT SALANOVA (Castelló de la Plana, 1961)

ALBALAT SALANOVA, ANTONI (1989): Aviram espars. Premi de Narrativa “Ciutat de Vila-real 1988”. Temes Vila-realencs. Sèrie III. Número 9. Publicacions de l'Ajuntament de Vila-real.

ALBALAT SALANOVA, ANTONI (1993): Cinerari de Tardor. Premi de Poesia “Vila de Nules 1992”. Sèrie Literària. Número 9. Ajuntament de Nules.

ALBALAT SALANOVA, ANTONI (1995): L'herència dels hidroavions. Germania. Poesia núm. 13. Alzira.

ALBALAT SALANOVA, ANTONI (1995): Fernando Sesé: Grabado matérico. Edició de Fernando Sesé. Taller del Mas de Flors. València.

ALBALAT SALANOVA, ANTONI & VALESA MONFORT, ANTONI DEMETRI (1995): El millor de la caixeta. Una selecció de “El clau per la cabota” commemorativa del Nadal de 1995. Edicions de la Creu del Bartolo. Castelló de la Plana.

ALBALAT SALANOVA, ANTONI (1998): Llibre dels grills. Premi de Poesia “Ciutat de Vila-real 1997”. Temes Vila-realencs. Sèrie IV. Número 20. Publicacions de l'Ajuntament de Vila-real.

ALBALAT SALANOVA, ANTONI (1998): La ploma de vidre. Premi de Poesia “Les nits màgiques del Django's 1988” (Puçol, l’Horta Nord). 7i mig editorial de poesia. Benicull de Xúquer.

ALBALAT SALANOVA, ANTONI (1998): Quines bèsties!. Premi de Literatura Infantil de l'Associació de Bibliotecaris del País Valencià “Samaruc 1999”. Il·lustracions de Gerard Miquel Rosselló. El Micalet Galàctic, 62. Edicions Bromera. Alzira.

ALBALAT SALANOVA, ANTONI (1999): Tardor a Llareggub. IV Premi “Tardor” de Poesia 1998. Col·lecció l'Aiguader, núm. 11. Editorial Aguaclara. Alacant.

ALBALAT SALANOVA, ANTONI (1999): Gàbia de Poesia. Recull 1992-1999. Biblioteca Ciudad de Castellón. Poesia núm. 27. Ajuntament de Castelló de la Plana.

ALBALAT SALANOVA, ANTONI (1999): Llibre de voliaines també dit versos de la pedra seca. XXVIII Premi de Poesia “Vicent Andrés i Estellés”. Premis Octubre 1999. Editorial 3 i 4. València.

ALBALAT SALANOVA, ANTONI (2000): Mar Jaspi. VI Premi de Poesia “Miquel Peris i Segarra”. Premi de la Mar 1999. Biblioteca Ciudad de Castellón. Poesia núm. 35. Ajuntament de Castelló de la Plana.

ALBALAT SALANOVA, ANTONI (2001): Els peus de la boira, Premi de Poesia “Maria Mercè Marçal”. (Mollerusa, Lleida). Col·lecció La Suda, núm. 52. Pagès Editors, Lleida.

OBRA EN ANTOLOGIES

1998 Microsexe. Antologia de Microcontes Eròtics. Edició a cura d'Albert Calls i Manel Alonso. Oikos Narrativa. Oikos-Tau. Vilassar de Mar.

1999 Versos per a Marc. Tàndem Edicions. València.

2000 20 anys de poesia a la Universitat. Selecció de J. Ricart. Edicions 96, Carxcaixent.

2001 Poesia Visual Valenciana. Edició a cura de José Carlos Beltrán i Bartolomé Ferrando. Rialla Editors, València.

2001 Diàfora (CD). Edició a cura del grup Argila de l’Aire. Algemesí.

antoni albalat

Documents