annex nÚm. 7 climatologia, hidrologia i … · com a antecedents del present estudi s'ha...

Millora General. Condicionament del Pas de Comiols. Carreteres: C-14, L-512 i C-1412b. Tram: Artesa de Segre. Clau: EI-AL-02134.1.

ESTUDI INFORMATIU

ANNEX NÚM. 7.- CLIMATOLOGIA, HIDROLOGIA I DRENATGE

ANNEX NÚM. 7 CLIMATOLOGIA, HIDROLOGIA I DRENATGE


ESTUDI INFORMATIU


2

ÍNDICE

1. INTRODUCCIÓ ............................................................................................................................................ 3

2. DESCRIPCIÓ DE LA ZONA D'ACTUACIÓ ................................................................................................. 3

3. CLIMATOLOGÍA ......................................................................................................................................... 4

3.1. DADES DE LES ESTACIONS CLIMÀTIQUES ............................................................................ 5

3.2. RESUM DE DADES CLIMATOLÒGIQUES.................................................................................. 5

3.3. DETERMINACIÓ DE DADES CLIMÀTIQUES SIGNIFICATIUS .................................................. 5

3.3.1. Descripció general ....................................................................................................... 5

3.4. PRECIPITACIÓ ............................................................................................................................ 6

3.5. TEMPESTA, BOIRA, ROSADA I GEBRA .................................................................................. 11

Dies de tempesta ....................................................................................................................... 11

3.6. TEMPERATURA ........................................................................................................................ 11

3.7. INSOLACIÓ ................................................................................................................................ 12

3.8. GELADES .................................................................................................................................. 13

3.9. CLASSIFICACIÓ CLIMÀTICA .................................................................................................... 13

3.10. CLIMOGRAMAS ........................................................................................................................ 14

4. HIDROLOGIA ............................................................................................................................................ 14

4.1. INTRODUCCIÓ .......................................................................................................................... 14

4.2. PERIODE DE RETORN CONSIDERADA .................................................................................. 15

4.3. CARACTERITZACIÓ DE LES CONQUES INTERCEPTADES .................................................. 15

4.4. OBTENCIÓ DE LA PRECIPITACIÓ MÀXIMA DIÀRIA ............................................................... 17

4.5. CÀLCUL DE CABALS MÀXIMS ................................................................................................. 17

4.5.1. Metodologia de càlcul de cabals en conques reduïdes ............................................. 17 4.5.2. Intensitat de precipitació ............................................................................................ 18 4.5.3. Coeficient d’escorrentiu ............................................................................................. 18

4.6. RESULTAT DELS CÀLCULS ..................................................................................................... 27

4.7. CÀLCUL DE CABAL DEL RIU SEGRE ...................................................................................... 28

5. DRENATGE TRANSVERSAL ................................................................................................................... 28

5.1. CABALS DE CÀLCUL ................................................................................................................ 28

5.2. CRITERIS DE CÀLCULS HIDRÀULICS EN EL DIMENSIONAMENT DEL DRENATGE TRANSVERSAL SEGONS LES PRESCRIPCIONS DE L'AGÈNCIA CATALANA DE L'AIGUA ..................................................................................................................................... 30

PER AL DISSENY DEL DRENATGE TRANSVERSAL S'ESTABLEIXEN ELS SEGÜENTS CRITERIS DE MANERA GENERAL, IMPOSATS PER L'ORGANISME DE CONCA COMPETENT, EN AQUEST CAS L'AGÈNCIA CATALANA DE L'AIGUA: ................................ 30

5.3. OBRES AMB CABALS INFERIORS A 7,5 M3/S ........................................................................ 31

5.4. OBRES AMB CABALS ENTRE 7,5 M3/S I 50 M3/S ................................................................... 34

APÈNDIXS ....................................................................................................................................................... 36

APÈNDIX 1. “CÀLCUL DE CABALS” ............................................................................................................. 37

APÈNDIX 2. “CALCUL DE LES OBRES DE DRENATGE TRANSVERSAL” ................................................ 44

APÈNDIX 3. “INVENTARI D’OBRES DE DRENATGE EN L’ÀMBIT DEL PROJECTE” .............................. 102

APÈNDIX 4. ESTUDI HIDRÀULIC DE LLITS IMPORTANTS........................................................................ 119

APÈNDIX 5. PLANOLS .................................................................................................................................. 120

APÈNDIX 6. DADES METEOROLÒGICS. .................................................................................................... 121


ESTUDI INFORMATIU


3

1. INTRODUCCIÓ

L'objecte del present document és la definició de la Climatologia, hidrologia i drenatge de l'Estudi Informatiu “Millora General. Condicionament del Pas de Comiols. Carreteres: C-14, L-512 i C-1412b. Tram: Artesa de Segre”.

En aquest document s'identifiquen les variables climàtiques necessàries per a la caracterització del clima en l'àmbit del projecte, calculades a partir de les dades meteorològiques llocs a disposició pel INM., que conduiran al dimensionament dels elements de drenatge.

L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) serà informada mitjançant el present document perquè procedeixi a la seva aprovació, una vegada que hagin comprovat que les solucions presentades compleixen amb les disposicions reflectides en la documentació tècnica editada per aquest organismo.

És necessari indicar que el grau de definició del drenatge correspon al nivell exigible per a un estudi informatiu.

estudi informatiu.

Com a antecedents del present estudi s'ha comptat amb Informe técnic de data 6 de marcc de 2008,emes per Agencia Catalana de l’agua en relacio amb “Millora general. Condicionament del Pas de Comiols. Carreteres L-512, lL-911, L-912, L-913, C1412B i C-14. Tram: Artesa de Segre – Tremp. Clau: EI –AL-02134” (inclos ANNEX NÚM. 1 ANTECEDENTS)

2. DESCRIPCIÓ DE LA ZONA D'ACTUACIÓ

COMARCA DE LA NOGUERA

El riu de les Segues es localitza a la Conca del riu Segre, a la comarca de la Noguera, a Catalunya (Espanya).

LÍMIT DE VESSANTS I EXTENSIÓ

La Noguera és la comarca més extensa de Catalunya (representa un 5,56% de la superfície del Principat), encara que en la seva delimitació actual abasta un àrea una mica més petita que la de la divisió territorial de Catalunya de 1936, ja que s'ha segregat tres municipis per formar part de la nova comarca del Pla d'Urgell i dos més han estat incorporats en el Segrià. La ciutat més poblada i capital de la comarca és Balaguer.

Els principals accidents orogràfics són serres constituïdes per encavalcaments formats amb l'orogènia alpina que va aixecar els Pirineus, i que es disposen en la meitat nord de la comarca orientats d'est a oest; la més important d'aquestes serres és el Montsec, que separa la conca de Tremp (en el Pallars Jussà) de la conca d'Àger.

La comarca es travessada pels principals rius catalans de la conca del Segre: d'est en oest, el mateix Segre, la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana. Com aquests rius van en adreça nord-sud, travessen perpendicularment les serres, formant estrets que s'han aprofitat per construir embassaments.

La vegetació més habitual de la zona és el pi blanc, el faig i el roure.

Comarca de la Noguera pertanyent a la Conca del riu Segre


ESTUDI INFORMATIU


4

Artesa de Segre, és on es localitza el nostre estudi i és un

municipi i localitat de la comarca de la Noguera, a la

província de Lleida

El seu clima és de transició entre el Mediterrani i el continental de les terres d'interior.

El caràcter mediterrani es posa de manifest amb l'aparició de l'estiu sec, més o menys mitigat per l'aparició de xàfecs ocasionals. En essència es tracta d'un clima sec, amb un índex de precipitacions mig baix, de l'entorn dels 500 mm de precipitacions anuals amb una concentració de tipus equinoccial.

La precipitació total anual és de 533,55 mm, inferior a la mitjana nacional. Els majors valors de precipitació s'arriben a durant els mesos de setembre a maig sent maig i setembre els mesos amb major quantia de precipitació i juliol i agost, són per contra els quals menor precipitació registren.

La temperatura mitja anual en les proximitats de la zona d'estudi és de 13,61ºC. El mes més càlid correspon a Julio, amb 24,3 ºC de temperatura mitja mensual, mentre que el més fred és Gener, amb 3,6 ºC de mitjana.

Quant a les temperatures absolutes la màxima va anar de 43 ºC, temperatura registrada al juliol de 1982. La mínima va anar de –23,0ºC al gener de 1971. Resulta doncs una gran oscil•lació extrema, igual a 66 ºC.

Entre els P.K.02+000 i 03+000 i P.K.06+000 i 07+000, aproximadament de la traça existent de la carretera L-512, es creuen respectivament el riu Segre i el riu de Les Segues. En aquest apartat es procedeix a l'estudi de les situacions existents de cadascun d'ells en l'emplaçament de les estructures, i es comprova per a la situació projectada.

Zona d'estudi

3. CLIMATOLOGÍA

De les estacions que té el INM, s'han seleccionat per a la realització de l'estudi de Climatologia i Hidrologia, les dades corresponents a les següents estacions:

Agramunt. (9-713) Alos de Balaguer. (9-652E) Artesa de Segre. (9-650) La Sentiu de Sio. (9-714I) Montgai. (9-714) Os de Balaguer ( 9-724E) Tremp “Bombers” (9-700)

Les dades completes d'aquestes estacions, facilitats per la AEMET, es recullen en l’Apèndix 6, presentats al final del present Annex.


ESTUDI INFORMATIU


5

3.1. DADES DE LES ESTACIONS CLIMÀTIQUES

El conjunt d'estacions climatològiques més pròximes a la zona d'estudi, és el següent:

CONCA INDICATIU ESTACIÓ COORDENADES

PROVINCIA LONGITUD LATITUD ALTITUD

9 713 Agramunt 01-05-54E 41-47-16 349 Lérida

9 652E Alos de Balaguer 00-56-50E 41-56-58 860 Lérida

9 650 Artesa de Segre 01-02-53E 41-53-45 320 Lérida

9 714I La Sentiu de Sio 00-49-53E 41-48-09 240 Lérida

9 714 Montgai 00-57-53E 41-47-57 280 Lérida

9 724E Os de Balaguer 00-45-26E 41-52-32 535 Lérida

9 700 Tremp “Bombers” 00-53-36 42-09-52 461 Lérida

Aquestes estacions es presenten referenciades en el plànol que es presenta a continuació.

De les set estacions anteriors només anem considerar les d'Artesa de Segre i Tremp per a l'estudi de climatologia. S'han seleccionat aquestes estacions per ser les més representatives, ja que es tracta de les úniques que es troben dintre de l'àmbit del projecte..


ESTUDI INFORMATIU


6


ESTUDI INFORMATIU


5

3.2. RESUM DE DADES CLIMATOLÒGIQUES

En apartats posteriors s'estudien les variables climatològiques per a la zona de projecte. En aquest punt resumim les dades obtingudes, presentant en la taula adjunta els de les variables principals:

VARIABLE VALORES MEDIOS

Precipitació mitja anual (mm) 533,51

Nombre mig dies de pluja anual 76

Temperatura mitja anual (ºC) 13,61

Temperatura màxima absoluta (ºC) 43,00

Temperatura mínima absoluta (ºC) -23,00

Oscil•lació estiu-hivern de la temperatura mitja mensual (ºC) 20,08

Oscil•lació valors mitjos mensuals de les temperatures extremes (ºC) 45,00

Valor màxim de l'oscil•lació de temperatura (ºC) 66,00

3.3. DETERMINACIÓ DE DADES CLIMÀTIQUES SIGNIFICATIUS

3.3.1. Descripció general

La zona d'estudi es localitza en la província de Lleida. La distància en línia recta entre els punts més extrems del traçat Artesa de Segre - Tremp i Ponts - Tremp és d'uns 33 i 37 km respectivament, el que en el traçat suposen uns 50 i 60 km. La proximitat entre els punts extrems de la zona d'estudi determina la seva homogeneïtat climàtica.

Els resultats climàtics procedents de les estacions meteorològiques adjuntats en el punt són coherents amb el mapa de regions climàtiques presentat s'ha pres de el “Atlas climàtic d'Espanya”.

A la vista del mapa de classificació climàtica la zona en estudi es trobaria en la regió climàtica Continental Extremada, dintre de la regió més àmplia de Clima Mediterrani, limitant al Sud amb la vall de l'Ebre.


ESTUDI INFORMATIU


6

L'àmbit que ens ocupa pertany a la depressió mitja prepirenáica coneguda com la Conca de Tremp, de menor altitud. Això implica que es vegi afectada per un clima més benigne, impropi de l'alta muntanya, amb poques precipitacions nivosas i temperatures que no són tan extremades.

El caràcter mediterrani es posa de manifest amb l'aparició de l'estiu sec, més o menys mitigat per l'aparició de xàfecs ocasionals. En essència es tracta d'un clima sec, amb un índex de precipitacions mig baix, de l'entorn dels 500 mm de precipitacions anuals amb una concentració de tipus equinoccial.

Des del punt de vista tèrmic es caracteritza per tenir unes temperatures mitges anuals que oscil•len entre 12 i 15 ºC, 3 mesos de veritable hivern amb temperatures mitges per sota dels 6ºC, i un període càlid que dura de 1 a 3 mesos en les quals s'arriben a temperatures mitges de 31 a 35 ºC.

3.4. PRECIPITACIÓ

Per a poder conèixer les característiques i evolució de les precipitacions de la zona, s'ha analitzat el valor de certs paràmetres relacionats amb ella, com són:

- Precipitació mitja anual. - Mes i any de major precipitació. - Mes i any de menor precipitació. - Nombre mig de dies de pluja. - Mesos, de mitjana, de major i menor Nº de dies de pluja. - Nombre mig de dies de calamarsa. - Nombre mig de dies de neu.

Cal fer notar que amb aquests valors tan sols es pretén arribar a una percepció qualitativa de la precipitació de la zona, deixant-se per a l'apartat d'Hidrologia, recollit amb posterioritat, el càlcul de la precipitació màxima de 24 h o el valor de la precipitació per a diferents períodes de retorn.

En la zona d'estudi la major part de les precipitacions ocorren en forma de pluja, sent les nevades bastant escasses. La quantitat total de pluja que es considera comprèn tot l'aigua procedent dels núvols, sigui el que sigui la seva forma (pluja, neu, calamarsa). La precipitació mitja en la zona es troba en els 500 mm.

El valor dels paràmetres indicats anteriorment, s'exposa per a les diferents estacions pluviométricas empleades, en les següents gràfiques i taules:

PRECIPITACIONS TOTALS MENSUALS

ESTACIONS MESOS

GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST SETEMBRE OCTUBRE NOVEMBRE DESEMBRE

9-650 35.6 22.2 36.9 50.4 61.7 47.3 20.0 44.1 64.4 49.2 45.9 43.6

9700 35.1 17.2 23.2 52.7 79.7 39.9 31.5 42.5 56.0 61.8 57.6 48.6

MITJANA 35.4 19.7 30.0 51.5 70.7 43.6 25.8 43.3 60.2 55.5 51.7 46.1

Percentatge 6.6 3.7 5.6 9.7 13.3 8.2 4.8 8.1 11.3 10.4 9.7 8.6


ESTUDI INFORMATIU


7

PRECIPITACIONS MÀXIMES

ESTACIONS MESOS

ANUAL GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST SETEMB. OCTUB. NOVEMB. DESEMB.

9-650 35.6 22.2 36.9 50.4 61.7 47.3 20.0 44.1 64.4 49.2 45.9 43.6 521.1

9700c 43.5 23.0 19.7 32.4 44.0 60.0 38.5 30.4 55.1 53.0 87.0 52.9 539.5

MITJANA 43.5 23.0 36.9 50.4 61.7 60.0 38.5 44.1 64.4 53.0 87.0 52.9 539.5

DIES DE PLUTJA

ESTACIONS MESOS

ANUAL GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST SETEMBRE OCTUBRE NOVEMBRE DESEMBRE

9-650 5 4 5 7 9 5 4 5 5 7 6 6 67

9700c 6 4 6 9 11 6 4 7 7 9 8 8 84

MITJANA 6 4 5 8 10 5 4 6 6 8 7 7 76


ESTUDI INFORMATIU


8

DÍES DE NEU

ESTACIONS MESOS


9-650 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1

9-700c 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1

MITJANA 0,39 0,28 0,08 0,12 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,05 0,17 1,10

DIES DE CALAMARSA

ESTACIONS MESOS


9-650 0.00 0.00 0.03 0.00 0.07 0.11 0.00 0.23 0.04 0.00 0.00 0.00 0.47

9-700c 0.00 0.00 0.29 0.07 0.21 0.07 0.07 0.07 0.07 0.00 0.07 0.00 0.93

MITJANA 0.00 0.00 0.16 0.04 0.14 0.09 0.04 0.15 0.06 0.00 0.04 0.00 0.70


ESTUDI INFORMATIU


9

DÍES DE TEMPESTA

ESTACIONS MESOS


9-650 0.03 0.00 0.16 0.38 1.94 2.19 2.03 3.28 2.24 0.61 0.13 0.09 13.07

9-700c 0.00 0.16 0.27 0.78 2.16 2.78 2.77 2.49 1.73 0.41 0.09 0.04 13.67

MITJANA 0.00 0.00 0.29 0.21 0.57 0.86 1.14 1.21 0.36 0.07 0.07 0.00 4.79

DÍES DE BOIRA

ESTACIONS MESOS


9-650 10.50 7.62 3.50 1.26 1.03 0.25 0.06 0.41 1.41 5.21 12.47 12.39 56.12

9-700c 9.64 2.71 1.14 0.71 0.79 0.14 0.14 0.21 0.36 4.14 12.14 14.00 46.14

MITJANA 10.07 5.17 2.32 0.99 0.91 0.20 0.10 0.31 0.89 4.68 12.31 13.20 51.13


ESTUDI INFORMATIU


10

DÍES DE ROSADA

ESTACIONS MESOS


9-650 0.60 0.11 0.00 0.00 0.00 0.00 0.00 0.00 0.00 0.00 0.15 0.00 1

9-700c 2.29 0.00 0.00 0.07 0.00 0.00 0.00 0.00 0.00 0.07 0.21 0.15 2.80

MITJANA 1.44 0.06 0.00 0.04 0.00 0.00 0.00 0.00 0.00 0.04 0.18 0.08 1.83

DÍES DE GEBRE

ESTACIONES MESOS


9-650 0.79 1.32 0.25 0.00 0.00 0.00 0.00 0.00 0.00 0.15 0.59 0.94 4

9-700c 11.00 5.29 1.00 0.14 0.00 0.00 0.00 0.00 0.00 0.07 3.29 7.23 28.02

MITJANA 5.90 3.30 0.63 0.07 0.00 0.00 0.00 0.00 0.00 0.11 1.94 4.09 16.03


ESTUDI INFORMATIU


11

Precipitació mitja mensual

La precipitació total anual és de 533,55 mm, inferior a la mitjana nacional. Els majors valors de precipitació s'arriben a durant els mesos de setembre a maig sent maig i setembre els mesos amb major quantia de precipitació i juliol i agost, són per contra els quals menor precipitació registren.

Dies de pluja

En total s'han considerat una mitjana de 76 dies de precipitacions a l'any, sent els mesos de maig, abril i octubre amb 10, 8 i 8 dies respectivament els més plujosos.

Els mesos amb un menor nombre de dies al mes de pluja, són en sintonia amb els valors corresponents a la precipitació recollida, els mesos de febrer i juliol (amb valors de 3.76 i 4.23) seguits per març i juny (amb valors entorn de 5,30 i 5,46 respectivament).

Dies de neu

Quant als dies de neu, considerant com a tals aquells que aquest element cobreix el sòl, són molt escassos (lògic tenint en compte l'altitud a la qual es troba la traça). En total, i com mitjana, s'han amidat 1,1 dies. Els mesos en els quals es dóna més aquest fenomen són gener i febrer amb 0,39 i 0,28 dies respectivament.

Dies de calamarsa

Les tempestes de calamarsa es donen amb major freqüència durant la primavera, continuant posteriorment durant l'estiu i la tardor sent els valors són molt baixos. El màxim en nombre de dies de calamarsa s'arriba a durant el mes de març i els mesos amb menor nombre de dies de calamarsa es donen durant l'hivern El nombre mig de dies de calamarsa a l'any està entorn als 0,7 dies.

3.5. TEMPESTA, BOIRA, ROSADA I GEBRA

Estos fenómenos depositan agua en el suelo, en las plantas y en general en los objetos expuestos al aire libre. Las cantidades depositadas son, a veces, apreciables y pueden prestar una gran ayuda a la agricultura, especialmente en las regiones áridas, como es el caso de la que nos ocupa.

Dies de tempesta

Es presenta una mitjana anual de 13,37 dies a l'any de tempesta, destacant els mesos de juny, juliol i agost, presentant un valor màxim el mes d'agost de 2,89 dies, seguint juny amb 2,48 al juny i amb 2,40 al juliol. Els mínims dels dies de tempesta corresponen amb l'estació d'hivern, sent el mes amb menor dies de tempesta el de gener amb 0,01 dies, seguint-li desembre amb 0,07 dies.

S'observa que els dies de tempesta són més elevats durant l'estiu i es reduïxen considerablement durant l'hivern.

Dies de boira

La mitjana anual de dies de boira és de 51,13 dies. S'observa l'augment dels dies de boira durant l'estació d'hivern, sent el mes de desembre, el mes amb major nombre de dies de boira, amb una mitjana de 13,2, sent novembre el mes a continuació amb major nombre de dies amb una mitjana de 12,31 i finalment el mes de gener amb una mitjana de 10,07 dies. Entre els mesos de menor nombre de dies de boira figuren els corresponents a l'estació d'estiu, sent juliol el mes amb menys dies de boira (0,1), seguit per juny i setembre. (0,2 i 0,89 respectivament).

Dies de rocio

Es presenta una mitjana anual de dies de rocio de 1,83 dies a l'any, sent a l'hivern l'estació de major nombre de dies de rocio, concentrant-se la majoria en el mes de gener amb una mitjana de 1,44 dies seguit a continuació per novembre amb 0,18 dies.

Dies de gebre

La mitjana anual de dies de gebre és de 16,03 dies, sent l'estació d'hivern la de més dies de gebre, amb gener el mes de major nombre de dies de gebre amb una mitjana de 5,90, seguint el mes de desembre amb 4,09 i el mes de febrer amb 3,3. Els mesos amb menor nombre de dies de gebre va des d'abril fins a setembre, sent la mitjana de 0 dies.

3.6. TEMPERATURA

A continuació s'indiquen les dades termométricos extrets de les estacions considerades.


ESTUDI INFORMATIU


12

VARIACIÓ DE TEMPERATURES MITGES I EXTREMES

GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST SETEMB. OCTUB. NOVEMB. DESEMB. ANY

Tª mitja mensual 3,59 5,98 9,81 12,18 16,93 21,59 24,27 24,18 19,04 13,96 7,71 4,08 13,61

Tª mitja de les màximes 9,36 13,68 17,79 19,79 24,33 29,64 32,54 32,44 26,89 20,46 13,60 8,95 20,79

Tª mitja de les mínimes -6,60 -4,75 -1,80 2,10 6,95 10,95 13,40 13,25 4,65 3,15 -1,40 -6,30 2,80

Tª màxima absoluta 13,88 18,70 23,08 25,76 30,44 34,81 37,46 36,51 31,63 26,08 19,24 14,03 37,46

Tª mínima absoluta -23,00 -11,00 -10,00 -4,00 -0,50 1,00 6,00 4,00 0,00 -4,00 -11,00 -17,00 -23,00

La temperatura mitja anual en les proximitats de la zona d'estudi és de 13,61ºC. El mes més càlid correspon a Juliol, amb 24,3 ºC de temperatura mitja mensual, mentre que el més fred és Gener, amb 3,6 ºC de mitjana.

Quant a les temperatures absolutes la màxima va anar de 43 ºC, temperatura registrada al juliol de 1982. La mínima va anar de –23,0ºC al gener de 1971. Resulta doncs una gran oscil·lació extrema, igual a 66 ºC

En les gràfiques recollides anteriorment, en les quals es representa la marxa termométrica al llarg de l'any, pot apreciar-se una considerable oscil·lació, tant anual com diürna. La diferència entre la temperatura del mes més càlid (24,3ºC), i la del mes més fred (3,6ºC), és de 20,7ºC. L'oscil·lació

mitja diürna és major a l'estiu que a l'hivern, arribant a la seva màxim al juliol, mes en el qual la diferència entre la mitjana de les màximes (32,5ºC) i la mitjana de les mínimes (13,4ºC) és de 19,1ºC. El valor mínim correspon al mes de Desembre amb 16,8ºC d'oscil·lació.

Resulta, doncs, un clima suau, amb temperatura baixes a l'hivern i agradables a l'estiu.

3.7. INSOLACIÓ

Igual que succeïx amb les variables anteriors, no es tenen dades de insolació i nuvolositat en les estacions seleccionades com més pròximes a la zona d'estudi. És per això que s'ha recorregit a les dades recollides en les publicacions esmentades abans, de l'Institut Nacional de Meteorologia. La insolación (Nº d'hores de sol) s'ha extret del lliuro “Atlas Climàtic d'Espanya”.

La insolació en la zona d'Estudi és elevada, amb un terme mitjà anual entre 2.600 i 2.400 hores (un 60% de la insolació teòrica).

DURADA MITJANA ANUAL DE LA INSOLACIÓ

ZONA D’ESTUDI


ESTUDI INFORMATIU


13

3.8. GELADES

Es considera com dia de gelada aquell que el termòmetre instal·lat en la garita meteorològica (a 1,5 m del sòl), ha arribat a la temperatura de zero graus Celsius o més baixa. Segons les dades de les estacions meteorològiques considerades els dies de gelada estan entorn de 91 dies. Els mesos de major dies de gelada són gener amb 23,3 dies i febrer amb 21 dies.

DIES DE TEMPERATURA MÍNIMA <= 0

ESTACIONES MESES

AÑO ENERO FEBRERO MARZO ABRIL MAYO JUNIO JULIO AGOSTO SEPTIEMB. OCTUB. NOVIEMB. DICIEMB.

9-650 19.4 17.8 11.3 3.6 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 1.6 10.0 16.1 79.8

9-700c 27.1 24.2 10.7 4.6 0.1 0.0 0.0 0.0 0.0 0.8 13.7 21.9 103.0

MITJANA 23.3 21.0 11.0 4.1 0.1 0.0 0.0 0.0 0.0 1.2 11.8 19.0 91.4

3.9. CLASSIFICACIÓ CLIMÀTICA

Entre les diferents classificacions establertes, hem triat per al nostre estudi la de Koppen.

En aquesta classificació de climes juga un paper important l'índex K, definit de la següent manera: si el règim pluviométrico és uniforme K = 2t + 14 i si presenta un màxim a l'estiu K = 2t + 28 i si ho presenta a l'hivern K = 2t (t és la temperatura mitja anual en ºC).

Comprèn cinc tipus fonamentals designats per les lletres A, B, C, D i I els límits de la qual estan definits en la forma següent:

Tipus A (tropical plujós)

La temperatura mitja normal del mes més fred és superior a 18ºC, la precipitació anual normal en mil•límetres és major que 750.

Tipus B (sec)

Sense referència a la temperatura, la precipitació anual normal en centímetres és menor que K.

Tipus C (temperat plujós)

La temperatura mitja normal del mes més fred és superior a –3ºC i inferior a 18ºC. La precipitació anual normal en centímetres és major que K.

Tipus D (fred)

La temperatura mitja normal del mes més fred és inferior a –3ºC ; la del mes més càlid inferior a 10ºC, la precipitació anual normal és major que K.

Tipus E (polar)

La temperatura mitja normal del mes més fred és inferior a –3ºC, la del mes més càlid inferior a 10ºC, la precipitació anual normal és major que K.

Aquests tipus es divideixen en subtipos, segons el règim pluviométrico o de temperatura. Els principals subtipos i els seus respectius símbols són els següent:

Af = Selva tropical-plujós tot l'any. Aw = Sabana–plujós a l'estiu. BS = Estepa–precipitació anual > K/2 Bw = Desert–Precipitació anual < K/2 Cf = Mesotermal (temperat) humit–plujós tot l'any Cw = Mesotermal (temperat) humit, amb hivern sec–plujós a l'estiu. Cs = Mesotermal (temperat, humit, amb estiu sec) (Mediterrani)–plujós a l'hivern. Df = Microtermal (fred) humit–plujós tot l'any Dw = Microtermal (fred, amb hivern sec)–pluges a l'estiu. ET = Tundra–Temperatura del mes més càlid > 0ºC EF = Gelat–Temperatura del mes més càlid < 0ºC


ESTUDI INFORMATIU


14

Tenint en compte que l'estació finalment seleccionada va ser la d'Artesa de Segre, i emprant per tant els valors resultants quant a precipitacions i temperatura d'aquesta estació resulta, per a la zona d'estudi.

Com el règim pluviométrico presenta un màxim a l'hivern: K = 2t.

ESTACIÓ PRECIPITACIO

MITJANA ANUAL

TEMPERATURA MITJANA ANUAL

TEMPERATURA MITJA DEL MES MÉS FRED INDEX K.

Artesa de Segre 533,51 mm 13,61 ºC -0,7 ºC < 4,4 <7,2ºC 27,22

El clima d'en la zona en estudi (on la precipitació mitja anual és de 533,51 mm, la temperatura mitja anual 13,61 ºC, la temperatura mitja del mes més fred 3,6 ºC i amb estiu sec), veiem que pertany al grup Cs.

Per tant el clima de la zona pot classificar-se com:

“Clima tipus C %[Temperat, plujós].- Mesotermal %[Humit, amb estiu sec].- Mediterrani.- Plujós a l'hivern”.

També s'han establert índexs de aridez, entre els quals nosaltres hem pres el de Martonne en el qual:

10

tRIa

Ia = índex de aridez. R = precipitació mitja anual en mm. T = temperatura mitja anual en ºC.

Conformement a aquest índex de aridez, Martonne classifica els climes de la següent manera: de 0 a 5 desert, de 5 a 10 semidesierto, de 10 a 20 estepes i països secs mediterranis, major que 20, cultiu de secà i olivares, sent arriscat en ell el cultiu de cereals i convenient la criatura de bestiar boví si arriba a 40, i finalment, aproximadament igual a 60, xàfecs tropicals i amb vent monzón.

D'acord amb aquesta fórmula resulta per a la zona en estudi, Ia = 22,596, és a dir, que pertany al tipus de “ cultiu de secà i olivares”.

Com sembla un contrasentit cridar “Indice de aridez” a un nombre que és més petit com més gran és la aridez mateixa, els geógrafos espanyols J . Dantín Cerceda i A. Revenga Carbonell van proposar el qual ells criden “Índex termopluviométrico”, i té per valor:

RT100ltp

ltp = índex termopluviométrico. T = temperatura mitja anual en ºC R = precipitació mitja anual en mm.

Conformement a aquest índex, seran zones humides aquelles l'índex de les quals valgui 0 a 2, zones semiáridas, les d'índex entre 2 i 3, àrides entre 3 i 6, i subdesérticas, major de 6.

Aplicant aquesta fórmula, queda per a la zona en estudi un valor de 2,55, quedant inclosa en la ”Zona àrida”.

3.10. CLIMOGRAMAS

Diagrama ombrotérmico

En aquest tipus de diagrames, es reflecteix la variació dels valors mitjos de temperatura i precipitació al llarg de l'any. Per a les precipitacions, es tria una escala doble que la qual s'adopta per a la temperatura (2 mm de precipitació equivalen a 1º C de temperatura), a fi d'establir, atenent a la hipòtesi de Gaussen, els mesos secs (P<2T). D'aquesta manera es delimiten els períodes de sequera així com la seva intensitat, que està relacionada amb la superfície delimitada pel polígon que uneix els punts corresponents a cada mes. Segons es veu en el diagrama ombrotérmico l'estació seca se situa entre els mesos de juny a mitjan agost, un període relativament curt per a la mitjana peninsular encara que propi de la zona prepirenaica en la qual es situa el projecte.

4. HIDROLOGIA

4.1. INTRODUCCIÓ

La finalitat de l'estudi hidrològic és estimar el valor del cabal de referència per als diferents períodes de retorn i en una conca concreta que permeti dimensionar les obres de drenatge transversal de les alternatives en estudi.

És de destacar que a la zona en què s'enquadra l'Estudi Informatiu, hi ha dos cursos d'aigua, anomenats riu Segre i riu de les Segues.

En primer lloc, es delimita les conques interceptades per les diferents alternatives, determinant les característiques físiques d'aquestes conques. De l'estudi de les conques, s'obté que totes les conques tenen un temps de concentració inferior a 24 hores, excepte la conca corresponent al riu Segre. Donada la importància de la conca del riu Segre, els cabals de càlcul utilitzats en l'estudi hidràulic s'han obtingut del document "Delimitació de zones inundables per a la redacció de l'INUNCAT. Conques Intercomunitàries." de desembre de 2002, promogut per l'ACA.

Es determina la precipitació màxima per als diferents períodes de retorn considerats.Per a això s'utilitza la publicació "Mapes de precipitació màxima diària esperada a Catalunya per Diferents períodes de retorn", publicat per la Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge amb el suport del Servei de Meteorologia de Catalunya.

A partir d'aquestes dades, es realitza el càlcul de cabals. El procediment proposat per l'Agència Catalan de l'Aigua s'exposa en el document "Recomanacions Tècniques per Als estudis d'inundabilitat d'àmbit local". Aquest procediment de càlcul està basat en la utilització del Mètode Racional Modificat (versió modificada del mètode hidrometeorològic), presentada pel seu autor (JR


ESTUDI INFORMATIU


15

Témez) en una comunicació al Congrés de l'Associació Internacional d'Investigacions Hidràuliques (Madrid 1991) i reproduïda en llengua castellana en el número 82 de la revista " Ingenieria Civil".

Per a l'aplicació d'aquest mètode, s'han de complir les limitacions imposades per l'Agència Catalana de l'Aigua:

- La superfície de la conca no ha superes els 1.000 km2.

- La conca ha de ser predominantment rural.

- El temps de concentració Tc ha d'estar comprès entre 0,25 hores i 24 hores.

La conca del riu Segre, té una superfície superior als 1.000 km2, per això i donat l'abast de l'Estudi Informatiu, s'ha recorregut a la publicació esmentada.

4.2. PERIODE DE RETORN CONSIDERADA

S'entén per període de retorn, el temps que, com mitjana, transcorre entre dos successos d'iguals característiques en magnitud. És a dir, el període de retorn d'un cabal és T quan, com mitjana, és superat una vegada cada T anys.

Evidentment, a major valor del període de retorn, major serà el valor del cabal esperat, i com a conseqüència major serà el cost de les obres que caldrà projectar per a evacuar sense danys aquests cabals.

S'utilitzés per al càlcul de drenatge transversal un període de retorn de 500 anys, tal com s'indica en el documento “Recomanacions tècniques per al disseny d’infraestructures que interfereixen amb l’espai fluvial” editat per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA).

4.3. CARACTERITZACIÓ DE LES CONQUES INTERCEPTADES

S'han estudiat les conques interceptades per la diferents solucions que componen les alternatives, emprant-se per a la seva identificació un nombre assignat a cada solució més un nombre d'ordre.

Així les conques interceptades per les diferents alternatives, començaran per les sigles:

Tram A: Vall-Llebrera 1: C-AV1_XX Tram A: Vall-Llebrera 2: C-AV2_XX Tram B: C-B_XX Tram C Montargull 1: C-CM1_XX Tram C Montargull 2: C_CM2_XX Tram D: C-D_XX Tram I Folquer 1: C-EF_1 Tram I Folquer 2: C-EF_2

Per a la delimitació de les conques hidrològiques s'ha emprat la cartografia a escala 1:5.000 elaborada per a l'Estudi Informatiu a la zona d'estudi. Es defineix la conca hidrològica, com el lloc geomètric dels punts que en cas d'un xàfec, aboquen les seves aigües en el punt situat en la cota més baixa de la conca, que actua com un embornal.

La delimitació de les conques s'ha realitzat manualment. De cadascuna de les conques definides s'ha determinat a més el desnivell màxim de la conca i la longitud de la llera principal. A partir d'aquestes dades s'ha pogut determinar el temps de concentració de cadascuna de les conques. Els paràmetres físics definits i el mètode seguit parell la seva obtenció han estat:

Superfície: per planimetria sobre la cartografia en la qual aparegui representada tota la conca.

Cota màxima: per identificació sobre la cartografia 1:5.000. Cota mínima: per identificació sobre la cartografia 1:5.000. Desnivell: diferència entre cotes màximes i mínimes. Longitud: per mesurament amb programes de *CAD, sobre la cartografia en què

aparegui representada tota la conca. Pendent: quocient entre el desnivell i la longitud.

Per determinar el timpo de concentració es tenen en compte els paràmetres definits en les "Recomanacions tècniques per als estudis d'inundabilitat d'àmbit local" publicats per l'Agència Catalana de l'Aigua, on es afecta el temps de concentració d'un factor en funció del grau de urbanització de la conca:

- Conques rurals: Considerades com les que tenen un grau de urbanizaicón no major al 4% de l'àrea de la conca:

76,025,0 )(3,0

JLTc

- Conques urbanitzades: Considerades com les que tenen un grau d'urbanització major del 4% de l'àrea de la conca i posseeixen petites àrees urbanitzades amb una xarxa d'aigües pluvials no completa:

76,0

25,03,021

1

JLTc

- Conques urbanes: Considerades com les que tenen un grau d'urbanització major del 4% de l'àrea de la conca i tenen àrees urbanitzades amb una xarxa i aigües pluvials completa que aboca a un curs principal canalitzat, impermeable i de baixa rugositat:

76,0

25,03,0231

1

JLTc

On: : Grau d'urbanització. Tc: Temps de concentració en hores L: Longitud del curs principal en km. J: Pendent del curs principal en m/m.


ESTUDI INFORMATIU


16

S'estima que la conques interceptades per les alternatives d'aquest estudi informatiu, corresponen a les denominades "conques rurals", ja que el grau d'urbanització de les mateixes és menor al 4% dels seus corresponents àrees.

A continuació s'indiquen les característiques físiques de cada conca, així com el valor obtingut per a cada conca del temps de concentració.

CONCA Longitud Cota mín Cota màx Pendent % Tc (h) (m) (m) (m) (m/m)

Tram A_Vall-Llebrera 1

C AV1_1 193 395 415 0,104 10,36 0,132

C AV1_2 155 410 430 0,129 12,90 0,107

C AV1_3 155 420 435 0,097 9,68 0,113

C AV1_4 430 440 495 0,128 12,79 0,233

C AV1_5 498 435 500 0,131 13,05 0,260

C AV1_6 470 505 612 0,228 22,77 0,224

C AV1_7 477 480 505 0,052 5,24 0,299

C AV1_8 475 218 495 0,583 58,32 0,189

C AV1_9 117 470 475 0,043 4,27 0,107

C AV1_10 548 465 510 0,082 8,21 0,305

C AV1_11 479 455 510 0,115 11,48 0,259

C AV1_12 739 450 575 0,169 16,91 0,334

C AV1_13 165 430 465 0,212 21,21 0,102

C AV1_14 923 415 575 0,173 17,33 0,394

C AV1_15 547 400 460 0,110 10,97 0,289

C AV1_16 629 385 455 0,111 11,13 0,320

C AV1_17 267 335 395 0,225 22,47 0,146

C AV1_18 295 345 400 0,186 18,64 0,163

C AV1_19 295 345 400 0,186 18,64 0,163

C AV1_20 255 365 410 0,176 17,65 0,148

C AV1_21 301 375 410 0,116 11,63 0,181 Tram A_Vall-Llebrera 2

C AV2_1 347 335 435 0,288 28,84 0,170

C AV2_2 558 325 469 0,258 25,79 0,249

C AV2_3 524 309 428 0,226 22,65 0,243

C AV2_4 725 317 472 0,213 21,32 0,315

C AV2_5 2159 310 421 0,052 5,16 0,946

C AV2_6 4485 325 673 0,077 7,75 1,526

C AV2_7 2610 327 627 0,115 11,50 0,938

C AV2_8 601 325 379 0,090 8,99 0,322

C AV2_9 541 329 380 0,094 9,42 0,295

C AV2_10 1742 345 426 0,046 4,63 0,820

CONCA Longitud Cota mín Cota màx Pendent % Tc (h) (m) (m) (m) (m/m)

Tram B

C B_1 1742 345 426 0,046 4,63 0,820

C B_2 737 411 433 0,030 2,98 0,464 Tram C_Montargull 1

C CM1_1 565 460 570 0,195 19,47 0,265

C CM1_2 627 450 570 0,191 19,14 0,288

C CM1_3 448 455 540 0,190 18,97 0,223

C CM1_4 377 460 540 0,212 21,22 0,192

C CM1_5 233 480 540 0,258 25,75 0,128

C CM1_6 269 485 550 0,242 24,16 0,145

C CM1_7 134 540 590 0,373 37,31 0,079

C CM1_8 179 536 594 0,323 32,26 0,100 Tram C_Montargull 2

C CM2_1 433 474 574 0,231 23,08 0,210

C CM2_2 291 474 574 0,343 34,33 0,144

C CM2_3 207 487 593 0,510 50,99 0,103

C CM2_4 179 536 690 0,863 86,26 0,083 Tram D

C D_1 667 570 652 0,123 12,30 0,328

C D_2 394 595 656 0,155 15,49 0,211

C D_3 303 604 652 0,162 16,15 0,171

C D_4 345 607 664 0,164 16,43 0,188

C D_5 573 635 677 0,072 7,24 0,324

C D_6 153 655 687 0,209 20,93 0,097

C D_7 458 669 695 0,057 5,72 0,286 Tram E_Folquer 1

C EF1_1 720 685 747 0,086 8,58 0,373

C EF1_2 328 745 802 0,173 17,32 0,179

C EF1_3 727 760 872 0,154 15,38 0,336 Tram E_Folquer 2

C EF2_1 720 685 747 0,086 8,58 0,373

C EF2_2 328 745 802 0,173 17,32 0,179

C EF2_3 727 760 872 0,154 15,38 0,336

En l'apèndix 5 es troben els plànols de les conques definides per a cada alternativa.


ESTUDI INFORMATIU


17

4.4. OBTENCIÓ DE LA PRECIPITACIÓ MÀXIMA DIÀRIA

Per a la determinació de les precipitacions màximes diàries (Pd) dels diferents períodes de retorn considerats, s'utilitza la publicació "Mapes de precipitació màxima diària esperada a Catalunya per a diferents períodes de retorn" presentat pel Servei Meteorològic de Catalunya.

Donat l'abast de l'Estudi informatiu s'ha generalitzat l'anàlisi de les precipitació màxima diària, per a les diferents conques interceptades, prenent valors únics corresponents a la zona d'actuació del present Estudi Informatiu.

A continuació, s'inclouen els valors de les precipitacions diàries adoptades per a cada període de retorn.

Pd

(mm)

2,33 anys 5 anys 10 anys 25 anys 50 anys 100 anys 500 anys

46 60 72,5 83 92 102 124

Les alternatives estudiades en l'Estudi Informatiu, intercepten els conques corresponents al riu de les Segues i al riu Segre.

Atesa la superfície de la conca del riu de les Segues, per a la determinació de les precipitacions màximes diàries (Pd), i del llindar d'escorrentia (Po), s'ha estudiat aquesta conca amb més detall. Els cabals de càlcul utilitzat en l'estudi de la conca del riu Segre, s'han obtingut del document "Delimitació de zones inundables per a la redacció de l'INUNCAT. Conques Intercomunitàries. "De desembre de 2002, promogut per l'ACA.

Les precipitacions màximes diàries obtingudes per a la conca del riu de les Segues, mitjançant la publicació Mapes de precipitació màxima diària esperada a Catalunya per a diferents períodes de retorn" presentat pel Servei Meteorològic de Catalunya, han estat les següents:

Pd (mm)

Riu de les Segues

2,33 5 10 25 50 100 500

53 67,5 79,2 92,98 103,8 115,14 139,86

Un cop obtinguda la precipitació diària, es redueix el seu valor mitjançant el coeficient KA

(coeficient de simultaneïtat de precipitació) L'aplicació d'aquest coeficient està motivada perquè els valors de precipitació diària utilizats al construcció dels mapes d'isomàximas, són obtinguts per punts concrteos a comptes d'àrees extenses.

El valor d'aquest coeficient de simultaneïtat, es defineix mitjançant l'expressió:

1AK si A≤ 1 km2

15log1 AK A si A > 1 km2

On: KA coeficient adimensional minorador de la precipitació diària Pd. A superfície de la conca, expressada en km2.

Por lo tanto, la Intensitat de precipitación Id, se calcula como:

Així, s'obté el valor de P'd, que és un valor corregit de la precipitació diària Pd obtinguda de la publicació " Mapes de precipitació màxima diària esperada a Catalunya per Diferents períodes de retorn", " mitjançant l'esmentat factor KA.

P'd = Pd x KA

4.5. CÀLCUL DE CABALS MÀXIMS

Se segueixen les recomanacions donades per l'Agència Catalana de l'aigua (ACA), basades en la Instrucció 5.2-I.C. “Drenaje Superficial” i la Generalització i millora del mètode racional per J.R . Témez, exposat en el XXIV Congrés Internacional de la IAHR, per a totes aquelles conques amb període de concentració inferior a les 24 hores.

4.5.1. Metodologia de càlcul de cabals en conques reduïdes

El mètode racional calcula el cabal màxim d’escorrentiut superficial d'una pluja de certa intensitat, que cau sobre una conca amb una superfície X, que comença de manera instantània i és constant durant un temps mínim igual al temps de concentració de la conca Tc.

El mètode racional calcula el cabal màxim d'escorrentiu superficial d'una pluja d'intensitat, que cau sobre una conca amb una superfície X, que comença de manera instantània i és constant durant un temps mínim igual al temps de concentració de la conca Tc.

Si la pluja neta fos igual a la precipitació (que equival a dir que el llindar d'escorrentiu és nul), el cabal seria igual a la instensidad per la superfície de la conca.

La hipòtesi d'intensitat de pluja neta constant no és real i a la pràctica existeixen variacions en la seva distribució temporal que augmenten els cabals punta. Per tant, és necessari aplicar un coeficient de majoració K del cabal punta calculat per corregir l'error esmentat. Aquest coeficient s'anomena coeficient d'unifomitat.

De l'anàlisi de moltes pluges en nombroses conques, Témez va deducir la fórmula següent per al càlcul del coeficient d'uniformitat:

141 25.1

25.1

c

c

TTK

On:

K Coeficien d’uniformitat (adimensional) Tc Temps de concentració, expressat en hores


ESTUDI INFORMATIU


18

Per tant, amb l’amplicació d’aquest coeficient d’uniformitat, la fórmula del método racional s’expressa com:

6,3AICKQ

On:

Q cabal punta (m3/s) C coeficient d’escorrentiu (adimensional) I intensitat de precipitacó (mm/h) corresponent a una durada efectiva de la pluja igual al

temps de concentració Tc de la conca A superfície de la conca (km2)

4.5.2. Intensitat de precipitació

Aplicant la fórmula de la instrucció de l'apartat 2.3, s'obté el valor de “I” per a l'interval de durada igual al temps de concentració (Tc).

12828

1,0

1,01,0

1t

IdI

IdIt

Donde:

o Id és la intensitat mitja diària (Pd /24) en mm. o Tc és el temps de concentració en hores. o It és la intensitat de la pluja de durada el temps de concentració.

o dI

I1 s'obté de la Instrucció 5.2-I.C. “Drenaje Superficial”, figura 2.2 i de les

indicacions de la ACA.

Segons la Instrucciò 5.2-IC “Drenaje Superficial” el valor de dI

I1 s'aproximaria a un valor de 10.

Atès que la ACA recomana emprar a Catalunya un valor de 11, vam adoptar aquest últim com valor:

dII1 = 11

4.5.3. Coeficient d’escorrentiu

El vessament superficial és l'aigua procedent de la pluja que circula per la superfície i es concentra en els llits. Representa, per tant, la resta de pluja que queda a la superfície després de descomptar els fenòmens d'evaporació i evapotranspiració, emmagatzematge i infiltració a les capes inferiors. El coeficient d'escorrentia defineix la proporció de la component superficial de la precipitació d'intensitat I, i depèn del quocient entre la precipitació diària Pd, corresponent al període de retorn, i el llindar d'escorrentia Po, a partir del qual es inicia aquesta.

La Instrucció 5.2-IC “Drenaje Superficial” defineix el coeficient de vessament (C) com la proporció de la component superficial de la precipitació d'intensitat I, i depèn de la raó entre la precipitació diària Pd corresponent al període de retorn i al llindar d'escorrentia Po, a partir del qual s'inicia aquesta.

Segons la citada Instrucció es calcula el coeficient d’ escorrentíu com:

211

23

od

odod

PPPPPP

C

On:

Pd precipitació diària de disseny, en aquest cas considerant els diferents períodes de retorn (10 anys, 25 anys, 100 anys, 500 anys).

Po és el llindar d’escorrentiut. Aquest valor s'ha de corregir multiplicant-se pel factor regional abans calculat.

Llindar d’escorrentiu (P0)

El lindar d’escorrentiu és el paràmetre que permet calcular la pluja neta a partir d’una determinada precipitació, per la qual cosa engloba la intercepció per vegetació, l’emmagatzematge en petites depressions de la superficie del terreny i la infiltració.

De lànnàlisis dels resultats obtinguts en moltes conques es va concloure que era convienient fer més gran el llingar d’escorrentiu P0 amb un coeficient r, anomenat factor regional, que reflecteix la variació regional d’humitat habitual en el sòl al començament de les pluges significatives.

La “Instrucción 5.2.-I.C. Drenaje Superficial” presenta un mapa d'isolínies del factor regional r, que per a Catalunya fixa un valor mitjà de 2,5 (Figura 2.2.).

Zona d'Estudi


ESTUDI INFORMATIU


19

La zona de l'estudi informatiu se situa en el baix Pirineus, a prop de la població del Artesa de Segre. Considerant el mapa de la Figura 2.5.de la Instrucció 5.2-IC “Drenaje Superficial”, s'estima un factor regional de 2,40.

Atès que la ACA recomana en els càlculs emprar un factor regional de 1,3 per a tot l'àmbit de Catalunya, vam emprar aquest últim factor al ser més desfavorable que el calculat mitjançant la 5.2-IC.

Per tant, el llingar d’escorrentiu que caldrà fer servir en el càlcul de la pluja neta és el valor de P’0, calculat com:

00'

0 3,1 PPrP

Segons les dades geològiques del de l'Estudi Informatiu, com norma general, les conques es troben en una zona de conglomerats, arenisca, pelitas i calcàries. D'acord amb la instrucció de drenatge 5.2-IC “Drenaje Superficial” podem assimilar la zona d'estudi a un terrè Tipus C

Un cop conegudes aquestes superfícies, l'Agència Catalana de l'Aigua, en la seva publicació “Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’ambit local” , facilita la següent taula per obtenir el valor de P0 .

Ús del sòl Pendent (%)

Caracterróstoqies hidralògiques

Grup del sòl

A B C D

Guarest >3

R 15 8 6 4

N 17 11 8 6

<3 R/N 20 14 11 8

Conreus en filera >3

R 23 13 8 6

N 25 16 11 8

<3 R/N 28 19 14 11

Cereals d'hivern >3

R 29 17 10 8

N 32 19 12 10

<3 R/N 34 21 14 12

Rotaciò de conreus pobres

>3 R 26 15 9 6

N 28 17 11 8

<3 R/N 30 19 13 8

Rotaciò de conreus densos

>3 R 37 20 12 9

N 42 23 14 11

<3 R/N 47 25 16 13

Praderies

>3

Pobra 24 14 8 6

Mitjana 53 23 14 9

Bona * 33 18 13

Molt bona * 41 22 15

<3

Pobra 58 25 12 7

Mitjana * 35 17 10

Bona * * 22 14

Molt bona * * 25 16

Zona d'Estudi


ESTUDI INFORMATIU


20

Us del sòl Pendent (%)

Caracterróstoqies hidralògiques

Grup del sòl

A B C D

Plantacions regulars d'aprofitament forestal

>3

Pobra 62 26 15 10

Mitjana * 34 19 14

Bona * 42 22 15

<3

Pobra * 34 19 14

Mitjana * 42 22 15

Bona * 50 25 16

Mases forestals (boscos, garriba, etc)

Molt clara 40 17 8 5

Clara 60 24 14 10

Mitjana * 34 22 16

Espessa * 47 31 23

Molt espessa * 65 43 33

Valors del llindar d'escorrentia Po en funció dels usos del sò lOn es classifiquen les característiques de les conques en dos tipus:

R: Superfícies en què el cultiu es fa segons les corbes de nivell.

N: Superfícies en què el cultiu es fa segons la línia de màxim pendent

L'Agència Catalana de l'Aigua recomana que, donada l'estacionalitat de les feines agrícoles, es consideri únicament la característica hidrològica N quan la plantació sigui d'arbres, ja que la forma de cultiu d'altres espècies pot variar d'una temporada a una altra.

A partir dels plans d'usos dels sòls (inclosos en l'apèndix 5 d'aquest annex), s'ha obtingut les superfícies parcials de cada conca, per tal de determinar el llindar d'escorrentia de la superfície heterogènia de la conca.

En la següent taula, s'indica la superfície ocupada per les diferents classes d'ús de sòl.

En les següents taules, es detalla en primer lloc, els usos del sòl de cada conca, en superfície (m2), en la segona s'indiquen els percentatges que suposen aquestes superfícies respecte a la superfície total de cada conca.

En la següent taula s'obté el llindar d'escorrentia, mitjançant la ponderació de les superfícies delimitades, i l'aplicació del coeficient corrector (1,3 segons les recomanacions de l'ACA).


ESTUDI INFORMATIU


21

SUPERFÍCIE TIPUS DE CULTIU DE CADA CONCA

CONCA ÀREA TOTAL (m2 )

US DEL SÒL (m2)

Conreus en filera

Prast i herbassars Matollars Boscos clars Boscos densos

Zones d'extraccio

minera Zones nues Zona fluvial Zones

urbanitzades Roquissars zona de paviment

Tram A_Vall-Llebrera 1 C AV1_1 33.316,35 9.518,00 0,00 18.649,00 0,00 5.149,31 0,04 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 C AV1_2 12.228,34 7.704,34 0,00 4.524,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 C AV1_3 23.669,86 13.822,86 0,00 3.470,00 0,00 6.377,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 C AV1_4 66.066,88 50.263,88 0,00 0,00 0,00 15.803,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 C AV1_5 102.022,44 44.816,19 0,00 26.299,00 0,00 24.428,25 0,00 0,00 6.479,00 0,00 0,00 0,00 C AV1_6 193.666,74 173.342,74 0,00 20.324,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 C AV1_7 7.080,40 7.080,40 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 C AV1_8 27.507,09 27.507,09 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 C AV1_9 4.632,61 4.632,61 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

C AV1_10 191.711,78 184.729,78 0,00 0,00 0,00 6.982,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 C AV1_11 135.842,97 135.842,97 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 C AV1_12 163.264,04 156.987,04 0,00 0,00 0,00 6.277,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 C AV1_13 13.869,82 7.580,82 0,00 0,00 0,00 6.289,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 C AV1_14 231.332,44 191.720,44 0,00 11.218,00 5.144,00 23.250,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 C AV1_15 133.725,25 96.731,25 0,00 20.313,00 0,00 16.681,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 C AV1_16 294.771,26 223.762,26 0,00 71.009,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 C AV1_17 33.417,78 14.124,00 0,00 7.057,78 0,00 12.236,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 C AV1_18 99.419,11 54.214,11 0,00 2.374,00 24.509,00 18.322,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 C AV1_19 84.402,34 68.303,34 0,00 6.149,00 148,00 9.802,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 C AV1_20 89.366,68 86.086,68 0,00 3.280,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 C AV1_21 503.761,54 318.385,70 0,00 49.331,00 0,00 114.811,84 0,00 0,00 21.233,00 0,00 0,00 0,00

Tram A_Vall-Llebrera 2 C AV2_1 83.707,01 9.107,01 0,00 13.518,00 0,00 0,00 61.082,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 C AV2_2 143.218,15 51.048,00 0,00 10.147,00 0,00 5.519,00 76.504,15 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 C AV2_3 173.780,50 97.866,00 396,00 0,00 0,00 73.095,70 0,00 0,00 1.714,00 0,00 708,80 0,00 C AV2_4 355.394,10 68.615,70 398,00 102.937,00 53.500,00 94.440,40 0,00 0,00 35.503,00 0,00 0,00 0,00 C AV2_5 723.635,07 611.227,00 0,00 0,00 22.469,00 43.998,07 0,00 0,00 30.644,00 15.297,00 0,00 0,00 C AV2_6 5.160.651,54 2.580.325,77 516.065,15 895.889,11 141.401,85 645.081,44 0,00 0,00 381.888,21 0,00 0,00 0,00 C AV2_7 1.601.081,65 1.251.375,00 0,00 220.463,00 0,00 84.938,65 0,00 0,00 44.305,00 0,00 0,00 0,00 C AV2_8 227.009,23 136.095,00 0,00 39.890,00 15.220,00 27.754,23 0,00 8.050,00 0,00 0,00 0,00 0,00 C AV2_9 139.477,99 132.513,99 0,00 0,00 0,00 6.964,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

C AV2_10 714.621,62 598.667,00 0,00 49.331,00 0,00 31.306,38 0,00 0,00 35.317,24 0,00 0,00 0,00


ESTUDI INFORMATIU


22

SUPERFÍCIE TIPUS DE CULTIU DE CADA CONCA

CONCA ÀREA TOTAL (m2 )

US DEL SÒL (m2)

Conreus en filera


Zones d'extraccio


urbanitzades Roquissars zona de paviment

Tram B C B_1 554.570,00 528.083,00 0,00 0,00 0,00 12.256,00 0,00 0,00 10.729,00 3.502,00 0,00 0,00 C B_2 245.069,00 205.057,00 0,00 10.369,00 0,00 12.223,00 0,00 0,00 15.603,00 1.817,00 0,00 0,00

Tram C_Montargull 1 C CM1_1 107.487,77 60.133,00 0,00 18.319,00 0,00 23.627,77 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 5.408,00 C CM1_2 134.830,12 62.755,00 0,00 36.029,12 0,00 14.870,00 0,00 0,00 0,00 21.176,00 0,00 0,00 C CM1_3 131.056,61 72.728,00 0,00 26.616,61 0,00 24.427,00 0,00 0,00 2.968,00 0,00 0,00 4.317,00 C CM1_4 46.344,13 6.914,00 0,00 22.382,13 0,00 2.177,00 0,00 0,00 0,00 12.328,00 0,00 2.543,00 C CM1_5 20.647,82 6.938,00 0,00 10.238,82 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 3.471,00 0,00 0,00 C CM1_6 52.993,81 2.116,00 0,00 38.343,81 0,00 12.534,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 C CM1_7 34.344,62 4.544,00 0,00 12.647,00 0,00 17.153,62 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 C CM1_8 58.825,00 6.000,00 0,00 15.560,00 0,00 34.454,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 2.811,00

Tram C_Montargull 2 C CM2_1 68.147,55 21.002,00 0,00 23.518,00 0,00 23.627,55 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 C CM2_2 100.238,69 0,00 0,00 65.496,00 0,00 34.742,69 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 C CM2_3 57.304,17 3.632,00 0,00 4.514,00 0,00 47.520,17 0,00 358,00 0,00 0,00 0,00 1.280,00 C CM2_4 83.622,11 5.914,00 0,00 20.479,00 0,00 55.218,11 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 2.011,00

Tram D C D_1 162.806,59 2.064,00 0,00 37.942,00 0,00 110.042,59 0,00 0,00 5.334,00 0,00 0,00 7.424,00 C D_2 77.115,38 8.949,00 0,00 17.728,00 0,00 50.438,38 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 C D_3 63.166,24 22.595,75 0,00 27.074,49 0,00 13.496,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 C D_4 95.286,02 29.814,00 0,00 42.094,00 0,00 23.378,02 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 C D_5 73.502,49 8.434,00 0,00 45.631,00 0,00 19.437,49 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 C D_6 32.656,97 2.222,00 0,00 4.170,00 0,00 15.051,97 0,00 11.213,00 0,00 0,00 0,00 0,00 C D_7 35.847,15 29.600,00 0,00 0,00 164,00 6.083,15 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

Tram E_Folquer 1 C EF1_1 142.582,12 113.528,00 0,00 5.723,12 0,00 3.294,00 0,00 8.987,00 0,00 0,00 1.064,00 9.986,00 C EF1_2 31.698,04 0,00 0,00 24.878,04 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 6.820,00 0,00 C EF1_3 181.426,03 0,00 3.806,00 124.345,89 4.700,05 17.458,00 0,00 5.275,00 11.030,00 0,00 2.394,09 12.417,00

Tram E_Folquer 2 C EF2_1 92.450,78 74.368,00 0,00 4.986,78 51,00 2.994,00 0,00 8.987,00 0,00 0,00 1.064,00 0,00 C EF2_2 33.260,38 0,00 0,00 26.440,38 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 6.820,00 0,00 C EF2_3 181.709,66 0,00 3.806,00 124.629,52 4.700,05 17.458,00 0,00 5.275,00 11.030,00 0,00 2.394,09 12.417,00


ESTUDI INFORMATIU


23

PERCENTATGE TIPUS DE CULTIU DE CADA CONCA

CONCA ÁREA TOTAL

( m2 )

US DEL SÒL (m2)

Conreus en filera


Zones d'extraccio


urbanitzades Roquissars zona de

paviment Tram A_Vall-Llebrera 1

C AV1_1 33.316,35 28,57 0,00 55,98 0,00 15,46 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 C AV1_2 12.228,34 63,00 0,00 37,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 C AV1_3 23.669,86 58,40 0,00 14,66 0,00 26,94 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 C AV1_4 66.066,88 76,08 0,00 0,00 0,00 23,92 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 C AV1_5 102.022,44 43,93 0,00 25,78 0,00 23,94 0,00 0,00 6,35 0,00 0,00 0,00 C AV1_6 193.666,74 89,51 0,00 10,49 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 C AV1_7 7.080,40 100,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 C AV1_8 27.507,09 100,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 C AV1_9 4.632,61 100,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

C AV1_10 191.711,78 96,36 0,00 0,00 0,00 3,64 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 C AV1_11 135.842,97 100,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 C AV1_12 163.264,04 96,16 0,00 0,00 0,00 3,84 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 C AV1_13 13.869,82 54,66 0,00 0,00 0,00 45,34 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 C AV1_14 231.332,44 82,88 0,00 4,85 2,22 10,05 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 C AV1_15 133.725,25 72,34 0,00 15,19 0,00 12,47 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 C AV1_16 294.771,26 75,91 0,00 24,09 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 C AV1_17 33.417,78 42,26 0,00 21,12 0,00 36,62 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 C AV1_18 99.419,11 54,53 0,00 2,39 24,65 18,43 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 C AV1_19 84.402,34 80,93 0,00 7,29 0,18 11,61 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 C AV1_20 89.366,68 96,33 0,00 3,67 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 C AV1_21 503.761,54 63,20 0,00 9,79 0,00 22,79 0,00 0,00 4,21 0,00 0,00 0,00

Tram A_Vall-Llebrera 2 C AV2_1 83.707,01 10,88 0,00 16,15 0,00 0,00 72,97 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 C AV2_2 143.218,15 35,64 0,00 7,08 0,00 3,85 53,42 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 C AV2_3 173.780,50 56,32 0,23 0,00 0,00 42,06 0,00 0,00 0,99 0,00 0,41 0,00 C AV2_4 355.394,10 19,31 0,11 28,96 15,05 26,57 0,00 0,00 9,99 0,00 0,00 0,00 C AV2_5 723.635,07 84,47 0,00 0,00 3,11 6,08 0,00 0,00 4,23 2,11 0,00 0,00 C AV2_6 5.160.651,54 50,00 10,00 17,36 2,74 12,50 0,00 0,00 7,40 0,00 0,00 0,00 C AV2_7 1.601.081,65 78,16 0,00 13,77 0,00 5,31 0,00 0,00 2,77 0,00 0,00 0,00 C AV2_8 227.009,23 59,95 0,00 17,57 6,70 12,23 0,00 3,55 0,00 0,00 0,00 0,00 C AV2_9 139.477,99 95,01 0,00 0,00 0,00 4,99 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

C AV2_10 714.621,62 83,77 0,00 6,90 0,00 4,38 0,00 0,00 4,94 0,00 0,00 0,00 Tram B

C B_1 554.570,00 95,22 0,00 0,00 0,00 2,21 0,00 0,00 1,93 0,63 0,00 0,00 C B_2 245.069,00 83,67 0,00 4,23 0,00 4,99 0,00 0,00 6,37 0,74 0,00 0,00


ESTUDI INFORMATIU


24

CONCA ÁREA TOTAL

( m2 )

US DEL SÒL (%)

Conreus en filera


Zones d'extraccio


urbanitzades Roquissars zona de

paviment Tram C_Montargull 1

C CM1_1 107.487,77 55,94 0,00 17,04 0,00 21,98 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 5,03 C CM1_2 134.830,12 46,54 0,00 26,72 0,00 11,03 0,00 0,00 0,00 15,71 0,00 0,00 C CM1_3 131.056,61 55,49 0,00 20,31 0,00 18,64 0,00 0,00 2,26 0,00 0,00 3,29 C CM1_4 46.344,13 14,92 0,00 48,30 0,00 4,70 0,00 0,00 0,00 26,60 0,00 5,49 C CM1_5 20.647,82 33,60 0,00 49,59 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 16,81 0,00 0,00 C CM1_6 52.993,81 3,99 0,00 72,36 0,00 23,65 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 C CM1_7 34.344,62 13,23 0,00 36,82 0,00 49,95 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 C CM1_8 58.825,00 10,20 0,00 26,45 0,00 58,57 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 4,78

Tram C_Montargull 2 C CM2_1 68.147,55 30,82 0,00 34,51 0,00 34,67 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 C CM2_2 100.238,69 0,00 0,00 65,34 0,00 34,66 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 C CM2_3 57.304,17 6,34 0,00 7,88 0,00 82,93 0,00 0,62 0,00 0,00 0,00 2,23 C CM2_4 83.622,11 7,07 0,00 24,49 0,00 66,03 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 2,40

Tram D C D_1 162.806,59 1,27 0,00 23,30 0,00 67,59 0,00 0,00 3,28 0,00 0,00 4,56 C D_2 77.115,38 11,60 0,00 22,99 0,00 65,41 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 C D_3 63.166,24 35,77 0,00 42,86 0,00 21,37 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 C D_4 95.286,02 31,29 0,00 44,18 0,00 24,53 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 C D_5 73.502,49 11,47 0,00 62,08 0,00 26,44 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 C D_6 32.656,97 6,80 0,00 12,77 0,00 46,09 0,00 34,34 0,00 0,00 0,00 0,00 C D_7 35.847,15 82,57 0,00 0,00 0,46 16,97 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

Tram E_Folquer 1 C EF1_1 142.582,12 79,62 0,00 4,01 0,00 2,31 0,00 6,30 0,00 0,00 0,75 7,00 C EF1_2 31.698,04 0,00 0,00 78,48 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 21,52 0,00 C EF1_3 181.426,03 0,00 2,10 68,54 2,59 9,62 0,00 2,91 6,08 0,00 1,32 6,84

Tram E_Folquer 2 C EF2_1 92.450,78 80,44 0,00 5,39 0,06 3,24 0,00 9,72 0,00 0,00 1,15 0,00 C EF2_2 33.260,38 0,00 0,00 79,50 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 20,50 0,00 C EF2_3 181.709,66 0,00 2,09 68,59 2,59 9,61 0,00 2,90 6,07 0,00 1,32 6,83


ESTUDI INFORMATIU


25

CÀLCUL DE Po

CONCA

AREA TOTAL ( m2 )

Po' CULTIVO Coef. corrector

Po de la Conca

Conreus en filera Prast i herbassars Matollars Boscos clars Boscos densos Zones d'extraccio minera Zones nues Zona fluvial Zones urbanitzades Roquissars zona de paviment

8,00 18,00 8,00 14,00 31,00 4,00 2,00 1,00 0,90 3,00 1,00


C AV1_1 33.316,35 2,29 0,00 4,48 0,00 4,79 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 1,30 15,02

C AV1_2 12.228,34 5,04 0,00 2,96 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 1,30 10,40

C AV1_3 23.669,86 4,67 0,00 1,17 0,00 8,35 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 1,30 18,46

C AV1_4 66.066,88 6,09 0,00 0,00 0,00 7,42 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 1,30 17,55

C AV1_5 102.022,44 3,51 0,00 2,06 0,00 7,42 0,00 0,00 0,06 0,00 0,00 0,00 1,30 16,98

C AV1_6 193.666,74 7,16 0,00 0,84 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 1,30 10,40

C AV1_7 7.080,40 8,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 1,30 10,40

C AV1_8 27.507,09 8,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 1,30 10,40

C AV1_9 4.632,61 8,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 1,30 10,40

C AV1_10 191.711,78 7,71 0,00 0,00 0,00 1,13 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 1,30 11,49

C AV1_11 135.842,97 8,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 1,30 10,40

C AV1_12 163.264,04 7,69 0,00 0,00 0,00 1,19 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 1,30 11,55

C AV1_13 13.869,82 4,37 0,00 0,00 0,00 14,06 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 1,30 23,96

C AV1_14 231.332,44 6,63 0,00 0,39 0,31 3,12 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 1,30 13,58

C AV1_15 133.725,25 5,79 0,00 1,22 0,00 3,87 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 1,30 14,13

C AV1_16 294.771,26 6,07 0,00 1,93 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 1,30 10,40

C AV1_17 33.417,78 3,38 0,00 1,69 0,00 11,35 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 1,30 21,35

C AV1_18 99.419,11 4,36 0,00 0,19 3,45 5,71 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 1,30 17,83

C AV1_19 84.402,34 6,47 0,00 0,58 0,02 3,60 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 1,30 13,89

C AV1_20 89.366,68 7,71 0,00 0,29 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 1,30 10,40

C AV1_21 503.761,54 5,06 0,00 0,78 0,00 7,07 0,00 0,00 0,04 0,00 0,00 0,00 1,30 16,83


C AV2_1 83.707,01 0,87 0,00 1,29 0,00 0,00 2,92 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 1,30 6,61

C AV2_2 143.218,15 2,85 0,00 0,57 0,00 1,19 2,14 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 1,30 8,77

C AV2_3 173.780,50 4,51 0,04 0,00 0,00 13,04 0,00 0,00 0,01 0,00 0,01 0,00 1,30 22,89

C AV2_4 355.394,10 1,54 0,02 2,32 2,11 8,24 0,00 0,00 0,10 0,00 0,00 0,00 1,30 18,63

C AV2_5 723.635,07 6,76 0,00 0,00 0,43 1,88 0,00 0,00 0,04 0,02 0,00 0,00 1,30 11,88

C AV2_6 5.160.651,54 4,00 1,80 1,39 0,38 3,88 0,00 0,00 0,07 0,00 0,00 0,00 1,30 14,98

C AV2_7 1.601.081,65 6,25 0,00 1,10 0,00 1,64 0,00 0,00 0,03 0,00 0,00 0,00 1,30 11,73

C AV2_8 227.009,23 4,80 0,00 1,41 0,94 3,79 0,00 0,07 0,00 0,00 0,00 0,00 1,30 14,30

C AV2_9 139.477,99 7,60 0,00 0,00 0,00 1,55 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 1,30 11,89

C AV2_10 714.621,62 6,70 0,00 0,55 0,00 1,36 0,00 0,00 0,05 0,00 0,00 0,00 1,30 11,26


ESTUDI INFORMATIU


26

CÀLCUL DE Po

CONCA

AREA TOTAL ( m2 )

Po' CULTIVO Coef. corrector

Po de la Conca

Conreus en filera Prast i herbassars Matollars Boscos clars Boscos densos Zones d'extraccio minera Zones nues Zona fluvial Zones urbanitzades Roquissars zona de paviment

8,00 18,00 8,00 14,00 31,00 4,00 2,00 1,00 0,90 3,00 1,00

Tram B

C B_1 554.570,00 7,62 0,00 0,00 0,00 0,69 0,00 0,00 0,02 0,01 0,00 0,00 1,30 10,83

C B_2 245.069,00 6,69 0,00 0,34 0,00 1,55 0,00 0,00 0,06 0,01 0,00 0,00 1,30 11,24

Tram C_Montargull 1

C CM1_1 107.487,77 4,48 0,00 1,36 0,00 6,81 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,05 1,30 16,51

C CM1_2 134.830,12 3,72 0,00 2,14 0,00 3,42 0,00 0,00 0,00 0,14 0,00 0,00 1,30 12,25

C CM1_3 131.056,61 4,44 0,00 1,62 0,00 5,78 0,00 0,00 0,02 0,00 0,00 0,03 1,30 15,47

C CM1_4 46.344,13 1,19 0,00 3,86 0,00 1,46 0,00 0,00 0,00 0,24 0,00 0,05 1,30 8,85

C CM1_5 20.647,82 2,69 0,00 3,97 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,15 0,00 0,00 1,30 8,85

C CM1_6 52.993,81 0,32 0,00 5,79 0,00 7,33 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 1,30 17,47

C CM1_7 34.344,62 1,06 0,00 2,95 0,00 15,48 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 1,30 25,33

C CM1_8 58.825,00 0,82 0,00 2,12 0,00 18,16 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,05 1,30 27,48

Tram C_Montargull 2

C CM2_1 68.147,55 2,47 0,00 2,76 0,00 10,75 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 1,30 20,77

C CM2_2 100.238,69 0,00 0,00 5,23 0,00 10,74 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 1,30 20,76

C CM2_3 57.304,17 0,51 0,00 0,63 0,00 25,71 0,00 0,01 0,00 0,00 0,00 0,02 1,30 34,94

C CM2_4 83.622,11 0,57 0,00 1,96 0,00 20,47 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,02 1,30 29,92

Tram D

C D_1 162.806,59 0,10 0,00 1,86 0,00 20,95 0,00 0,00 0,03 0,00 0,00 0,05 1,30 29,90

C D_2 77.115,38 0,93 0,00 1,84 0,00 20,28 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 1,30 29,96

C D_3 63.166,24 2,86 0,00 3,43 0,00 6,62 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 1,30 16,79

C D_4 95.286,02 2,50 0,00 3,53 0,00 7,61 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 1,30 17,74

C D_5 73.502,49 0,92 0,00 4,97 0,00 8,20 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 1,30 18,31

C D_6 32.656,97 0,54 0,00 1,02 0,00 14,29 0,00 0,69 0,00 0,00 0,00 0,00 1,30 21,50

C D_7 35.847,15 6,61 0,00 0,00 0,06 5,26 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 1,30 15,51

Tram E_Folquer 1

C EF1_1 142.582,12 6,37 0,00 0,32 0,00 0,72 0,00 0,13 0,00 0,00 0,02 0,07 1,30 9,91

C EF1_2 31.698,04 0,00 0,00 6,28 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,65 0,00 1,30 9,00

C EF1_3 181.426,03 0,00 0,38 5,48 0,36 2,98 0,00 0,06 0,06 0,00 0,04 0,07 1,30 12,26

Tram E_Folquer 2

C EF2_1 92.450,78 6,44 0,00 0,43 0,01 1,00 0,00 0,19 0,00 0,00 0,03 0,00 1,30 10,54

C EF2_2 33.260,38 0,00 0,00 6,36 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,62 0,00 1,30 9,07

C EF2_3 181.709,66 0,00 0,38 5,49 0,36 2,98 0,00 0,06 0,06 0,00 0,04 0,07 1,30 12,26


ESTUDI INFORMATIU


27

Per a la determinació del llindar d'escorrentia de la conca pertanyent al riu de les Segues, s'ha generat mitjançant l'aplicació informàtica GIS obtinguts segons el Corine Land Cover i la seva relació amb els indicats a la Taula 2-1 de la Instrucció 5.2-IC.

USO DEL SÒL àrea (m2) %

Rotació de cultius pobres p> 3% 7.580.517,412 14,01

Rotació de cultius densos p> 3% 4.007.059,951 7,40

Prada mitjana p>3% 2.094.519,602 3,87

Massa forestal clara 16.156.386,330 29,85

Massa forestal espessa 24.279.414,07 44,86

54117897 100,00

Així, el llindar d'escorrentia ponderat (sense corregir) correspondiemte a la conca del riu de les Segues, s'obté:

Rotaciò de conreus pobres p> 3%

Rotaciò de conreus

densos p>3%

Pradera mitjana p>3%

Masa forestal clara

Masa forestal espesa Total

9 12 14 22 31

Superfícies Conca riu de Les Segues 7.580.517,41 4.007.059,95 2.094.519,6 16.156.386,3 24.279.414,1 54.117.897,36

P0 ponderat 1,26 0,89 0,54 6,57 13,91

P0 23,2

4.6. RESULTAT DELS CÀLCULS

Aplicant la fórmules enunciades per als valors definits d’escorrentiut, intensitat mitja diària i les àrees de cada conca s'obtenen els següents resultats definitius. En l'Apèndix 1 del document s'inclou les taules de càlcul per a l'obtenció dels cabals de disseny per a cada conca.

CONCA A Po Q 25 años Q 100 años Q 500 años

(m2) (mm) (m3/s) (m3/s) (m3/s) Tram A_Vall-Llebrera 1

C AV1_1 33.316,35 15,02 0,51 0,67 0,98 C AV1_2 12.228,34 10,40 0,26 0,34 0,47 C AV1_3 23.669,86 18,46 0,33 0,44 0,67 C AV1_4 66.066,88 17,55 0,67 0,90 1,34 C AV1_5 102.022,44 16,98 1,01 1,34 2,00 C AV1_6 193.666,74 10,40 2,88 3,75 5,21 C AV1_7 7.080,40 10,40 0,09 0,12 0,16 C AV1_8 27.507,09 10,40 0,45 0,58 0,81 C AV1_9 4.632,61 10,40 0,10 0,13 0,18

C AV1_10 191.711,78 11,49 2,30 3,00 4,22


(m2) (mm) (m3/s) (m3/s) (m3/s) C AV1_11 135.842,97 10,40 1,88 2,44 3,39 C AV1_12 163.264,04 11,55 1,86 2,43 3,42 C AV1_13 13.869,82 23,96 0,16 0,22 0,34 C AV1_14 231.332,44 13,58 2,18 2,86 4,13 C AV1_15 133.725,25 14,13 1,44 1,90 2,75 C AV1_16 294.771,26 10,40 3,65 4,74 6,60 C AV1_17 33.417,78 21,35 0,36 0,49 0,75 C AV1_18 99.419,11 17,83 1,19 1,60 2,39 C AV1_19 84.402,34 13,89 1,23 1,62 2,34 C AV1_20 89.366,68 10,40 1,64 2,13 2,96 C AV1_21 503.761,54 16,83 6,02 8,02 11,92


C AV2_1 83.707,01 6,61 1,77 2,25 2,99 C AV2_2 143.218,15 8,77 2,21 2,85 3,88 C AV2_3 173.780,50 22,89 1,35 1,84 2,88 C AV2_4 355.394,10 18,63 2,94 3,94 5,95 C AV2_5 723.635,07 11,88 4,66 6,09 8,62 C AV2_6 5.160.651,54 14,98 20,99 27,76 40,54 C AV2_7 1.601.081,65 11,73 10,30 13,45 19,00 C AV2_8 227.009,23 14,30 2,29 3,02 4,38 C AV2_9 139.477,99 11,89 1,67 2,18 3,08

C AV2_10 714.621,62 11,26 5,13 6,69 9,40 Tram B

C B_1 554.570,00 10,83 4,08 5,31 7,42 C B_2 245.069,00 11,24 2,39 3,11 4,37

Tram C_Montargull 1

C CM1_1 107.487,77 16,51 1,07 1,43 2,12 C CM1_2 134.830,12 12,25 1,60 2,09 2,98 C CM1_3 131.056,61 15,47 1,51 2,00 2,93 C CM1_4 46.344,13 8,85 0,81 1,05 1,43 C CM1_5 20.647,82 8,85 0,44 0,57 0,78 C CM1_6 52.993,81 17,47 0,69 0,92 1,37 C CM1_7 34.344,62 25,33 0,42 0,57 0,91 C CM1_8 58.825,00 27,48 0,58 0,80 1,30

Tram C_Montargull 2

C CM2_1 68.147,55 20,77 0,63 0,85 1,30 C CM2_2 100.238,69 20,76 1,12 1,51 2,32 C CM2_3 57.304,17 34,94 0,41 0,58 1,00 C CM2_4 83.622,11 29,92 0,81 1,13 1,87

Tram D

C D_1 162.806,59 29,90 0,80 1,11 1,85 C D_2 77.115,38 29,96 0,47 0,66 1,10 C D_3 63.166,24 16,79 0,78 1,04 1,54 C D_4 95.286,02 17,74 1,07 1,43 2,14 C D_5 73.502,49 18,31 0,61 0,81 1,23 C D_6 32.656,97 21,50 0,43 0,58 0,89 C D_7 35.847,15 15,51 0,36 0,48 0,70


ESTUDI INFORMATIU


28


(m2) (mm) (m3/s) (m3/s) (m3/s) Tram E_Folquer 1

C EF1_1 142.582,12 9,91 1,67 2,17 3,00 C EF1_2 31.698,04 9,00 0,57 0,74 1,01 C EF1_3 181.426,03 12,26 1,99 2,60 3,69

Tram E_Folquer 2

C EF2_1 92.450,78 10,54 1,05 1,36 1,90 C EF2_2 33.260,38 9,07 0,60 0,77 1,05 C EF2_3 181.709,66 12,26 1,99 2,60 3,70

Els cabals corresponents al riu de les Segues, són els següents

Conca del riu de Les

Segues Po de la conca Coef. Escorrentiu Tc ( h ) Pd (mm) KA Pd corregit (mm) Intensitat mitjana Àrea (m2) Coef. K Cabal (m3/s)

2,33 anys 30,2 0,1152 4,4162 53,00 0,883 46,81 8,125 56.567.897,36 1,314 19,32

5 anys 30,2 0,1783 4,4162 67,50 0,883 59,61 10,348 56.567.897,36 1,314 38,09

10 anys 30,2 0,2244 4,4162 79,20 0,883 69,95 12,141 56.567.897,36 1,314 56,25

25 anys 30,2 0,2548 4,4162 87,50 0,883 77,28 13,414 56.567.897,36 1,314 70,56

50 anys 30,2 0,3096 4,4162 103,80 0,883 91,67 15,913 56.567.897,36 1,314 101,69

100anys 30,2 0,3096 4,4162 115,14 0,883 101,69 17,651 56.567.897,36 1,314 112,80

500 anys 30,2 0,3994 4,4162 135,23 0,883 119,43 20,731 56.567.897,36 1,314 170,92

4.7. CÀLCUL DE CABAL DEL RIU SEGRE

Per a l'estimació dels cabals del Riu Segre en els punts d'encreuament amb les alternatives plantejades en l'Estudi Informatiu, s'ha recorregit al document “Delimitació de zones inundables per a la redacció de l´inuncat. Conques Intercomunitàries. Càlcul Hidrològic i determinació dels cabals d’avinguda.” de desembre de 2002, promogut per la ACA.

En aquest document es realitza un estudi hidrològic de la conca del Ric Segre, identificant-se els cabals d'avinguda per a diversos períodes de retorn dels punts integrats en el model de simulació es localitzen dos punts pròxims a les zones d'encreuament, i que es poden assimilar al cabal per a calcular les sobreleevaciones degudes a l'estructura, aquests so:

RIU SEGRE PERIODE DE RETORN

2.33 10 25 50 100 500

1041 Segre en la confluència aigualeixes dalt amb Boix 147 285 648 835 1044 2159

5. DRENATGE TRANSVERSAL

L'objecte principal del drenatge transversal és el de restituir la continuïtat de la xarxa de drenatge natural del terreny, permetent el seu pas sota la infraestructura projectada de tal forma que no es provoquin inundacions, sobre-elevacions de la làmina d'aigua, etc.

Aquestes obres també s'aprofiten per a desguassar el drenatge de la plataforma i els seus marges. En algun cas, a l'estar aquestes obres molt separades és necessari disposar d'obres de drenatge transversal exclusivament per a aquest desguàs.

Les obres de drenatge transversal haurien de pertorbar en el menys possible la circulació de l'aigua per la llera natural, intentant adaptar el seu perfil al de la llera original, evitant canvis bruscs en el seu traçat en planta que poguessin provocar erosions i sedimentacions no desitjades, etc.

Els criteris de càlcul s'exposen a continuació:

S'han seguit les prescripcions indicades per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA).

La tipologia mínima d'una obra de drenatge transversal serà un marc de 2x2 metres, excepte aquells casos que el cabal sigui inferior a 3 m3/s, on s'empraran tubs de 1,80 metres de diàmetre, sempre que el càlcul hidràulic ho permeti. Per a evitar aterramientos s'empraran filtres ataluzadas protegides amb encachados en lloc de pous o arquetes.

Es projecten totes les obres de drenatge per a un cabal d'avinguda de 500 anys.

Per al cas de petites obres de drenatge existents que no compleixen per criteri de longitud segons la Instrucciò 5.2-IC “Drenaje Superficial”, s'opta per la substitució directa de l'obra en qüestió. En aquest cas, s'ha comprovat que cap de les obres existents complix per aquest criteri, pel que s'opta per la substitució de totes elles, exceptuant aquelles situades en trams on no s'amplia la plataforma, les quals es mantindran.

Les estructures noves, tals com passos superiors o viaductes, es calculen per a una llum mínima de 20 metres i es comprova si és suficient per a garantir l'amplada mínima necessària de la llera entre piles o estreps. Es fixa com condicionaments que la velocitat sigui superior a 0,5 m/s i que el resguard sigui superior a 1m. L'objecte d'aquest càlcul és únicament garantir una el compliment de la Llei d'aigües i de les indicacions del ACA.

Les estructures existents sobre les quals no es modifica la calçada es mantenen.

5.1. CABALS DE CÀLCUL

S'ha assignat a cada obra de drenatge un cabal, calculat a partir de la conca corresponent. També s'ha pres en compte els possibles transvasaments de cabal d'unes conques a unes altres, de manera que quan es dóna aquest cas el cabal de càlcul resulta de la suma de dues o més conques.


ESTUDI INFORMATIU


29

Les estructures definides sobre el riu Segre i el riu de Les Segues a estudiar no s'inclouen en el llistat. L'estudi d'aquestes conques s'inclou en l'Apèndix 4 "APLICACIÓ DE MODELS EN RÈGIM UNIFORMEMENT VARIAT" del present Annex.

Seguint aquesta metodologia, els cabals de càlcul, justificats en l'apartat d'hidrologiai la tipologia i ubicació de les obres de drenatge transversal projectades per desguassar el cabal corresponent a cada conca, s'indiquen en la taula:

Cuenca Superficie D.O. Denominación Tipología

Caudal Longitud Tipo Ancho Alto

Tramo A_Vall‐Llebrera 1

C AV1_1 33316,35 0+430 ODT AV1_1 Tubo 1,8 1,8 0,98 27

C AV1_2 12228,34 0+620 ODT AV1_2 Tubo 1,8 1,8 0,47 22

C AV1_3 23669,86 0+780 ODT AV1_3 Tubo 1,8 1,8 0,67 14

C AV1_4 66066,88 0+995 ODT AV1_4 Tubo 1,8 1,8 1,34 18

C AV1_5 102022,44 1+140 ODT AV1_5 Tubo 1,8 1,8 2,00 47

C AV1_6 193666,74 1+720 ODT AV1_6 Marco 2 2 5,21 28

C AV1_7 7080,40 1+890 ODT AV1_7 Tubo 1,8 1,8 0,16 14

C AV1_8 27507,09 1+995 ODT AV1_8 Tubo 1,8 1,8 0,81 20

C AV1_9 4632,61 2+020 ODT AV1_9 Tubo 1,8 1,8 0,18 26

C AV1_10 191711,78 2+400 ODT AV1_10 Marco 2 2 4,22 32

C AV1_11 135842,97 2+750 ODT AV1_11 Marco 2 2 3,39 22

C AV1_12 163264,04 2+995 ODT AV1_12 Marco 2 2 3,42 20

C AV1_13 13869,82 3+420 ODT AV1_13 Tubo 1,8 1,8 0,34 13

C AV1_14 231332,44 3+450 ODT AV1_14 Marco 2 2 4,13 57

C AV1_15 133725,25 3+612 ODT AV1_15 Marco 2 2 2,75 27

C AV1_16 294771,26 3+880 ODT AV1_16 Marco 3 2 6,60 17

C AV1_17 33417,78 5+400 ODT AV1_17 Tubo 1,8 1,8 0,75 23

C AV1_18 99419,11 5+700 ODT AV1_18 Marco 2 2 2,39 30

C AV1_19 84402,34 6+200 ODT AV1_19 Tubo 1,8 1,8 2,34 28

C AV1_20 89366,68 6+620 ODT AV1_20 Tubo 1,8 1,8 2,96 19

C AV1_21 503761,54 7+100 ODT AV1_21 Marco 3 2 11,92 14

Tramo A_Vall‐Llebrera 2

C AV2_1 83707,01 0+545 ODT AV2_1 Marco 2 2 2,99 33

C AV2_2 143218,15 0+760 ODT AV2_2 Marco 2 2 3,88 20

C AV2_3 173780,50 1+130 ODT AV2_3 Marco 2 2 2,88 23

C AV2_4 355394,10 1+852 ODT AV2_4 Marco 2 2 5,95 20

C AV2_5 723635,07 3+195 ODT AV2_5 Marco 2 2 8,62 18

C AV2_6 5160651,54 3+936 ODT AV2_6_ODT existent Marco 5 4 40,54 16

C AV2_7 1601081,65 4+458 ODT AV2_7 Marco 3 3 19,00 20

C AV2_8 227009,23 4+951 ODT AV2_8 Marco 2 2 4,38 21

C AV2_9 139477,99 5+990 ODT AV2_9 Marco 2 2 3,08 19

C AV2_10 714621,62 6+707 ODT AV2_10 Marco 2 2 9,40 45

Tramo B

Cuenca Superficie D.O. Denominación Tipología

Caudal Longitud Tipo Ancho Alto

C B_1 554570,00 0+420 ODT B_1 Marco 2 2 7,42 17

C B_2 245069,00 0+763 ODT B_2 Marco 3 2 4,37 13

Tramo C_Montargull 1

C CM1_1 107487,77 0+940 ODT CM1_1 Tubo 1,8 1,8 2,12 14

C CM1_2 134830,12 1+330 ODT CM1_2 Marco 2 2 2,98 36

C CM1_3 131056,61 1+586 ODT CM1_3 Marco 2 2 2,93 62

C CM1_4 46344,13 1+727 ODT CM1_4 Marco 2 2 1,43 129

C CM1_5 20647,82 2+025 ODT CM1_5 Marco 2 2 0,78 72

C CM1_6 52993,81 2+148 ODT CM1_6 Marco 2 2 1,37 76

C CM1_7 34344,62 2+676 ODT CM1_7 Tubo 1,8 1,8 0,91 25

C CM1_8 58825,00 3+045 ODT CM1_8 Marco 2 2 1,30 29

Tramo C_Montargull 2

C CM2_1 68147,55 0+879 ODT CM2_1 Marco 2 2 1,30 23

C CM2_2 100238,69 1+240 ODT CM2_2 Marco 2 2 2,32 13

C CM2_3 57304,17 2+495 ODT CM2_3 Marco 2 2 1,00 32

C CM2_4 83622,11 2+910 ODT CM2_4 Marco 2 2 1,87 42

Tramo D

C D_1 162806,59 0+083 ODT D_1 Marco 2 2 1,85 62

C D_2 77115,38 0+530 ODT D_2 Marco 2 2 1,10 20

C D_3 63166,24 0+700 ODT D_3 Marco 2 2 1,54 14

C D_4 95286,02 0+900 ODT D_4 Marco 2 2 2,14 23

C D_5 73502,49 1+500 ODT D_5 Marco 2 2 1,23 45

C D_6 32656,97 2+015 ODT D_6 Marco 2 2 0,89 46

C D_7 35847,15 2+290 ODT D_7 Marco 2 2 0,70 27

Tramo E_Folquer 1

C EF1_1 142582,12 0+189 ODT EF1_1 Marco 2 2 3,00 46

C EF1_2 31698,04 1+530 ODT EF1_2 Marco 2 2 1,01 32

C EF1_3 181426,03 1+529 ODT EF1_3 Marco 2 2 3,69 94

Tramo E_Folquer 2

C EF2_1 92450,78 0+189 ODT EF1_1 Marco 2 2 1,90 21

C EF2_2 33260,38 1+530 ODT EF1_2 Marco 2 2 1,05 56


ESTUDI INFORMATIU


30

5.2. CRITERIS DE CÀLCULS HIDRÀULICS EN EL DIMENSIONAMENT DEL DRENATGE TRANSVERSAL SEGONS LES PRESCRIPCIONS DE L'AGÈNCIA CATALANA DE L'AIGUA

Per al disseny del Drenatge Transversal s'estableixen els següents criteris de manera general, imposats per l'Organisme de Conca competent, en aquest cas l'Agència Catalana de l'Aigua:

Es considera, en termes generals, a la Instrucció 5.2.-I.C. “Drenaje Superficial” de la Direcció general de Carreteres, com a guia fonamental per al disseny i dimensionament de les obres de desguàs.

Les solucions a projectar hauran de respectar el flux natural d'avinguda, evitant l'aportació de cabals a conques adjacents sense alterar per tant el règim existent d'afeccions. En conques molt difuses per minimitzar els efectes que produiria la concentració de cabals en un punt, s'han de disposar O.D.T. en diferents punts.

Les conques amb un cabal d'aportació superior als 50 m3/s per al període de retorn de 500 anys se salven amb l'execució de ponts i/o viaductes.

Els criteris de disseny a seguir en les obres de drenatge transversal o viaductes necessaris per garantir el drenatge transversal de les conques interceptades, i exposats en la publicació anteriorment esmentada, són els següents:

El cabal a considerar en el dimensionament de les obres de drenatge transversal serà el corresponent al període de retorn de 500 anys. Amb el cabal corresponent al període de retorn de 500 anys es comprovarà els danys per inundació i possibles afeccions a tercers.

En conques amb un cabal Q500 ≥ 200 m3/s, o zones amb el risc de danys catastròfics, el disseny de l'obra haurà de realitzar-se mitjançant el model matemàtic de règim gradualment variat HEC-RAS.

En conques amb un cabal 200 m3/s> Q500 ≥ 50 m3/s i zones sense risc de danys catastròfics, el disseny de l'obra haurà de realitzar-se mitjançant el model matemàtic de règim gradualment variat HEC-RAS. En aquest cas s'admet que la definició geomètrica del model sigui una simplificació.

S'analitzarà la llera sense l'obra de drenatge i amb la implantació de l'obra, per poder fitar la sobreelevación que aquesta provoca. Per a obres de nova construcció la sobreelevación a l'entrada per a l'avinguda de 500 anys haurà de ser inferior a 0,30 m respecte a la situació natural.

D'altra banda, el resguard mínim entre el màxim nivell de la làmina d'aigua a l'interior de l'obra de drenatge i la clau de l'obra per a Q500 serà superior a 1,0 m. Si el risc d'obstrucció fos alt (cas d'alta densitat de vegetació *arbustiva o arbres) es deixarà un resguard mínim d'1,50 m en una llum lliure de 12,0 m.

En conques amb un cabal 50 m3/s> Q500 ≥ 7,5 m3/s i zones sense risc de danys catastròfics, podrà utilitzar-se metodologies simplificades.

Per a aquest rang de cabals de disseny i zona sense risc de danys catastròfics, la ACA considera vàlida la metodologia proposada en la Instrucció 5.2.-IC “Drenaje Superficial” per estimar la sobreelevación a l'entrada de l'obra de pas.

La sobreelevación per a l'avinguda associada a 500 anys de període de retorn haurà de ser menor de 0,30 m sobre el nivell actual, com a regla general. En el cas de les obres de pas, el resguard lliure mínim entre el màxim nivell de la làmina d'aigua a l'interior de l'obra i la *calve de la mateixa, per a Q500, serà superior a 0,5 m i es comprovarà que la línea d'energia no toqui la clau de l'obra.

En conques amb un cabal Q500 ≤ 7,5 m3/s i zones sense risc de danys catastròfics, no serà necessari una anàlisi hidràulica de les condicions inicials de la llera natural. Les dimensions mínimes exigides a les obres de drenatge tenen capacitat de desguàs per a aquests cabals menors. No obstant això s'haurà de comprovar que l'elevació de l'aigua que es produeix a l'entrada no afecta a tercers.

Les dimensions mínimes de les obres de drenatge hauran de complir les següents condicions:

- Totes les obres de drenatge han de ser visitables. Les dimensions interiors no seran inferiors a Ø 2,0 m en les seccions circulars i 2 x 2 m2 en les rectangulars. Quan Q500 ≤ 3 m3/s, s'admeten diàmetres inferiors, sempre que es projectin unes seccions que garanteixin el desguàs i l'absència de risc de aterramiento. En aquests casos les dimensions hauran d'ajustar-se, com a mínim, al que marca la Instrucció 5.2-IC “Drenaje Superficial” en funció de la longitud de l'obra.

- En cas que el volum interior sigui superior o igual a 250 m3 es facilitarà l'accés i la sortida de la maquinària per al seu manteniment.

- Les obres de drenatge menor no podran tenir una geometria multicel·lular (bicel·lulars,tricel·lulars, etc), justificat perquè aquest disseny interfereix l’ample de llera per on circula la major part del cabal d’una avinguda, perquè afavoreix el risc d’acumulació de materials arrossegats en els hastials intermitjos, disminuint la seva capacitat de desguàs, i perquè dificulta el manteniment.

El disseny de les infraestructures projectades ha de respectar la denominada “amplària lliure”. Aquesta franja és la zona de l'espai fluvial necessària per preservar el règim de corrents en cas d'avinguda, ja que és una zona amb elevat risc d'inundacions. És una zona imprescindible per al riu ja que és la *vehiculadora del flux de l'aigua en avinguda. L'amplària lliure necessària és la que permet donar continuïtat al Sistema *Hidrico sota les infraestructures que creuen el curs fluvial i permeten que circuli el major volum d'aigua amb velocitat apreciable en cas d'avinguda configurant així la zona de preservació del règim de corrents. Respectar aquesta amplària permet el funcionament eficient del corredor biològic al voltant del curs fluvial i permet evitar que objectes arrossegats per una avinguda obstrueixin el pas de l'aigua. L'amplària necessària pot considerar-se com l'ocupada per l'avinguda de 100 anys de període de retorn on el flux té una velocitat igual o superior a 0,5 m/s i per tant,és la zona *vehiculadora de pràcticament tot el cabal.


ESTUDI INFORMATIU


31

En el cas de ponts i viaductes, la distància entre estreps ha de respectar la franja de l'avinguda lliure, i en el cas d'estructures amb piles intermèdies, la distància entre les mateixes també ha de respectar aquesta franja. Segons el recollit en la publicació del ACA si l'amplària lliure és superior a 45 metres, es pot envair aquest espai amb separacions mínimes entre piles de 45 m, que mesurades sobre la projecció planta d'aquestes en la perpendicular al flux resultin amb un mínim de 35 m.

5.3. OBRES AMB CABALS INFERIORS A 7,5 m3/s

Les obres de drenatge transversal definides són el tipus marco o tub, el pendent considerat, donades les característiques del terreny ha estat de 3,00% i el coeficient de rugosidad de Manning, adoptant un coeficient de 0,020 (seguint les directrius del ACA).

En la següent taula resum, s'indiquen les variables hidràuliques obtingudes després de la comprovació que les obres de drenatge definides, té capacitat hidràulica suficient per desguassar el cabal corresponent a l'avinguda associada al període de retorn de 500 anys seguint els criteris indicats a la Instrucció 5.2-IC “Drenaje Superficial”.


ESTUDI INFORMATIU


32

CONCA Denominació Ubicació Tipologia

CONCA Q 500 anys (m3/s) Pendent % Calat (m) Velocitat

(m/s) Resguard (m) Línia d'Energia (m) Tipus Ample (m) Alt (m)


C AV1_1 ODT AV1_1 0+430 Tub 1,80 1,8 1,8 C AV1_1 0,98 3 0,34 3,00 1,46 0,79

C AV1_2 ODT AV1_2 0+620 Tub 1,80 1,8 1,8 C AV1_2 0,47 3 0,24 2,42 1,56 0,53

C AV1_3 ODT AV1_3 0+780 Tub 1,80 1,8 1,8 C AV1_3 0,67 3 0,28 2,67 1,52 0,64

C AV1_4 ODT AV1_4 0+995 Tub 1,80 1,8 1,8 C AV1_4 1,34 3 0,39 3,29 1,41 0,94

C AV1_5 ODT AV1_5 1+140 Tub 1,80 1,8 1,8 C AV1_5 2,00 3 0,48 3,69 1,32 1,17

C AV1_6 ODT AV1_6 1+720 Caixó 2x2 2 2 C AV1_6 5,21 3 0,76 4,79 1,24 1,92

C AV1_7 ODT AV1_7 1+890 Tub 1,80 1,8 1,8 C AV1_7 0,16 3 0,14 1,76 1,66 0,30

C AV1_8 ODT AV1_8 1+995 Tub 1,80 1,8 1,8 C AV1_8 0,81 3 0,30 2,83 1,50 0,71

C AV1_9 ODT AV1_9 2+020 Tub 1,80 1,8 1,8 C AV1_9 0,18 3 0,15 1,80 1,65 0,31




C AV1_13 ODT AV1_13 3+420 Tub 1,80 1,8 1,8 C AV1_13 0,34 3 0,20 2,19 1,60 0,45




C AV1_17 ODT AV1_17 5+400 Tub 1,80 1,8 1,8 C AV1_17 0,75 3 0,29 1,69 1,51 0,69


C AV1_19 ODT AV1_19 6+200 Tub 1,80 1,8 1,8 C AV1_19 2,34 3 0,52 3,86 1,28 1,28

C AV1_20 ODT AV1_20 6+620 Tub 1,80 1,8 1,8 C AV1_20 2,96 3 0,34 1,83 1,46 0,80






C AV2_5 ODT AV2_5 3+195 Caixó 2x2 2 2 C AV2_5 8,62 3 2,09 5,46 -0,09 2,52




Tram B

C B_1 ODT B_1 0+420 Caixó 2x2 2 2 C B_1 7,42 3 0,92 5,26 1,08 1,90

C B_2 ODT B_2 0+763 Caixó 3x2 3 2 C B_2 4,37 3 0,52 5,37 1,48 1,99


ESTUDI INFORMATIU


33

Tram C_Montargull 1

C CM1_1 ODT CM1_1 0+940 Tub 1,80 1,8 1,8 C CM1_1 2,12 3 0,49 2,28 1,31 0,97

C CM1_2 ODT CM1_2 1+330 Caixó 2x2 2 2 C CM1_2 2,98 3 0,49 5,02 1,51 1,77






C CM1_8 ODT CM1_8 3+045 Tub 1,80 1,8 1,8 C CM1_8 1,30 3 0,32 3,94 1,48 1,12

Tram C_Montargull 2





Tram D

C D_1 ODT D_1 0+083 Caixó 2x2 2 2 C D_1 1,85 3 0,44 0,44 1,56 0,52

C D_2 ODT D_2 0+530 Caixó 2x2 2 2 C D_2 1,10 3 0,30 0,35 1,70 0,37

C D_3 ODT D_3 0+700 Caixó 2x2 2 2 C D_3 1,54 3 0,35 0,41 1,65 0,47

C D_4 ODT D_4 0+900 Caixó 2x2 2 2 C D_4 2,14 3 0,41 0,69 1,59 0,96

C D_5 ODT D_5 1+500 Caixó 2x2 2 2 C D_5 1,23 3 0,31 0,52 1,69 0,52

C D_6 ODT D_6 2+015 Caixó 2x2 2 2 C D_6 0,89 3 0,27 0,27 1,73 0,25

C D_7 ODT D_7 2+290 Caixó 2x2 2 2 C D_7 0,70 3 0,24 0,24 1,76 0,21

Tram E_Folquer 1

C EF1_1 ODT EF1_1 0+189 Caixó 2x2 2 2 C EF1_1 3,00 3 0,57 0,57 1,43 0,73



Tram E_Folquer 2





ESTUDI INFORMATIU


34

Segons les indicacions de l'ACA, es comprova que la sobreelevació de l'aigua provocada per la modificació de la infraestructura existent no afecta a tercers.

Per a això, se segueixen les indicacions de la Instrucció 5.2-IC “Drenaje superficial", en el seu apartat 1.5.3.1. "Danys no catastròfics", on s'indica que podran considerar admissibles els nivells d inundació, sense cap altra justificació, si es complís almenys segona de les condicions següents:

- Que la sobreelevació del nivell del corrent provocada per la presència de la carretera no excedeixi de 0,50 m

- Que la superfície afectada negativament per la diferència d'inundació deguda a l'esmentada sobreelevació, no excedeixi de la donada per la fórmula:

S = K x L

Sent:

S = superfície (ha) sense comptabilitzar la part d'ella en que els danys poden considerar irrellevants

L = llum total (m) de l'obra de drenatge transversal

K = coeficient, que segons indica la Instrucció 5.2-IC “Drenaje superficial", es pren com a 0,1 i si l'àrea de la conca és inferior a 1.000 km2, es podran majorar en un 50 per cent, en ser previsible una menor durada de la inundació.

A l'Apèndix 2 “Calcul de les obres de drenatge transversal”, s'inclou la comprovació hidràulica completa de les obres de drenatge transversal, comprovant que es compleixen almenys, una de les dues condicions esmentades.

5.4. OBRES AMB CABALS ENTRE 7,5 m3/s I 50 m3/s

A continuació, i seguint les directrius del ACA, es comprova la capacitat hidràulica de les obres de drenatge transversal, el cabal del com de disseny (per a l'avinguda de 500 anys de període de retorn) és superior a 7,5 m3/s i inferior a 50 m3/s.

A continuació, i seguint els directrius de l'ACA, és comprovar la CAPACITAT hidràulica de les obres de drenatge transversal, el cabal del com de disseny (per a l'avinguda de 500 anys de període de retorn) és superior a 7,5 m3/s i inferior a 50 m3/s A més, segons les indicacions de l'ACA:

- Es comprova que la sobre elevació és menor a 0,30 m sobre el nivell actual. Si sobrepassa aquest nivell, s'haurà de justificar l'absència d'afeccions a tercers.

- Es comprova que el resguard lliure mínim entre el màxim nivell de la làmina d'aigua a l'interior de l'obra de drenatge i la clau d'aquesta, per al cabal corresponent a l'avinguda de 500 anys de període de retorn, és superior a 0,50 m.

- Es comprova que la línia d'energia no toca la clau de l'obra (ja que aquesta és la cota màxima en la qual s'espera puguin arribar els flotants)

L'obra de drenatge C_AV2_7, produeix una subreelevación superior a 0,30 m. La justifiicación d la no afecció a tercers, s'inclou en l'Apèndix 2 “Calcul de les obres de drenatge transversal d'aquest document.

.

CONCA Denominació Ubicació

Tipologia

CONCA Q 500 anys

(m3/s) Pendent

% Calat (m) Velocitat

(m/s) Resguard

(m)

Compleix resguard superior a

0,50 m Línia

d'energia

Compleix que la línia d'energia

toca la clau de l'obra

Calat en llit a l’entrada

(m)

Elevació a l’entrada HE

(m) Sobreelevació

(m)

Compleix sobreelevació inferior a 0,30

m

Compleix sobreelevació inferior a 0,30

m

Es justifica l'absència

d'afeccions a tercers Tipus

Ample (m)

Alt (m)


C AV1_21 ODT AV1_21 7+100 Caixó 3x2 3 2 C AV1_21 11,92 3,00% 0,991415958 5,846529174 1,008584042 Sí 2,733612868 Sí 1,123228672 2,255165971 1,1319373 No No Sí


C AV2_6 ODT AV2_6_ODT existent 3+936 Existent C AV2_6 Existent

C AV2_7 ODT AV2_7 4+458 Caixó 3x3 3 3 C AV2_7 18,99920801 1,00% 1,763967179 4,395841418 1,236032821 Sí 4,395841418 Sí 1,425980047 2,971827734 1,304 No No Sí


ESTUDI INFORMATIU


35

Per al dimensionament del drenatge transversal, s'ha tingut en compte el dissenyrealitzat en Estudi Informatiu “Condicionament del Pas de Comiols. Carreteres L-512, L-911, L-913, C-1412b, L-912, LP-9132 i C-14. Tram: Artesa de Segre/ Ponts-Tremp”,febrer 2009. (Clau EI-AL-02134 A continuació s'indiquen les nomenclatures de lesobres de drenatge en cada estudi informatiu.

Estudi Informatiu EI-AL-02134 A

Estudi Informatiu EI-AL-02134.1 A

O.D.T. P.K. Tipologia L

O.D.T. Tipologia L

Tipus Ample (m) Alt (m) (m) Tipus Ample (m) Alt (m) (m)

1 0+420 ALT 1 Tubo 1,8 1,8 25 ODT AV1_1 Tubo 1,8 1,8 27





6 1+700 ALT 1 Marco 2 2 25 ODT AV1_6 Marco 2 2 28
















22 8+240 ALT 1 Marco 4 2 20 ODT B_1 Marco 2 2 17

23 8+350 ALT 1 Marco 3 2 15 ODT B_2 Marco 3 2 17

24 9+600 ALT 1 Tubo 1,8 1,8 15 ODT CM1_1 Tubo 1,8 1,8 14

25 9+985 ALT 1 Marco 2 2 40 ODT CM1_2 Marco 2 2 36

26 10+250 ALT 1 Tubo 1,8 1,8 65 ODT CM1_3 Marco 2 2 62




30 11+340 ALT 1 Tubo 1,8 1,8 30 ODT CM1_7 Tubo 1,8 1,8 25







ESTUDI INFORMATIU


36

APÈNDIXS


ESTUDI INFORMATIU


37

APÈNDIX 1. “CÀLCUL DE CABALS”


ESTUDI INFORMATIU

ANNEX NÚM. 7.- CLIMATOLOGIA, HIDROLOGIA I DRENATGE � EMBED CorelDRAW.Graphic.13

38

CÀLCUL DE CABALS - MÈTODE RACIONAL MODIFICAT

CÀLCUL CABAL DE REFERÈNCIA PER PERÍODE DE RETORN DE 2.33 ANYS

CONCA Po de la Conca

Coef. Escorrentiu

Tc ( h

Pd (mm) KA

Pd corregit (mm)

Intensitat mitjana

Area (m2 )

Area (Km2 )

Coef.K

Cabal(m3/s)


C AV1_1 15,0 0,2718 0,13 46,00 1,000 46,00 64,558 33316,3 0,03 1,006 0,16

C AV1_2 10,4 0,3946 0,11 46,00 1,000 46,00 70,069 12228,3 0,01 1,005 0,09

C AV1_3 18,5 0,2090 0,11 46,00 1,000 46,00 70,069 23669,9 0,02 1,005 0,10

C AV1_4 17,6 0,2238 0,23 46,00 1,000 46,00 48,291 66066,9 0,07 1,011 0,20

C AV1_5 17,0 0,2338 0,26 46,00 1,000 46,00 45,271 102022,4 0,10 1,013 0,30

C AV1_6 10,4 0,3946 0,22 46,00 1,000 46,00 49,426 193666,7 0,19 1,011 1,06

C AV1_7 10,4 0,3946 0,30 46,00 1,000 46,00 41,942 7080,4 0,01 1,016 0,03

C AV1_8 10,4 0,3946 0,19 46,00 1,000 46,00 53,320 27507,1 0,03 1,009 0,16

C AV1_9 10,4 0,3946 0,11 46,00 1,000 46,00 70,069 4632,6 0,00 1,005 0,04

C AV1_10 11,5 0,3603 0,31 46,00 1,000 46,00 41,208 191711,8 0,19 1,016 0,80

C AV1_11 10,4 0,3946 0,26 46,00 1,000 46,00 45,271 135843,0 0,14 1,013 0,68

C AV1_12 11,5 0,3585 0,33 46,00 1,000 46,00 39,838 163264,0 0,16 1,018 0,66

C AV1_13 24,0 0,1374 0,10 46,00 1,000 46,00 73,376 13869,8 0,01 1,004 0,04

C AV1_14 13,6 0,3044 0,39 46,00 1,000 46,00 36,357 231332,4 0,23 1,022 0,73

C AV1_15 14,1 0,2914 0,29 46,00 1,000 46,00 42,712 133725,2 0,13 1,015 0,47

C AV1_16 10,4 0,3946 0,32 46,00 1,000 46,00 40,507 294771,3 0,29 1,017 1,33

C AV1_17 21,3 0,1679 0,15 46,00 1,000 46,00 60,117 33417,8 0,03 1,007 0,09

C AV1_18 17,8 0,2191 0,16 46,00 1,000 46,00 58,196 99419,1 0,10 1,007 0,35

C AV1_19 13,9 0,2971 0,16 46,00 1,000 46,00 58,196 84402,3 0,08 1,007 0,41

C AV1_20 10,4 0,3946 0,15 46,00 1,000 46,00 60,117 89366,7 0,09 1,007 0,59

C AV1_21 16,8 0,2365 0,18 46,00 1,000 46,00 54,817 503761,5 0,50 1,008 1,83


C AV2_1 6,6 0,5538 0,17 46,00 1,000 46,00 56,437 83707,0 0,08 1,008 0,73

C AV2_2 8,8 0,4542 0,25 46,00 1,000 46,00 46,220 143218,2 0,14 1,012 0,85

C AV2_3 22,9 0,1492 0,24 46,00 1,000 46,00 47,225 173780,5 0,17 1,012 0,34

C AV2_4 18,6 0,2063 0,32 46,00 1,000 46,00 40,507 355394,1 0,36 1,017 0,84

C AV2_5 11,9 0,3489 0,95 46,00 1,000 46,00 21,748 723635,1 0,72 1,063 1,62

C AV2_6 15,0 0,2727 1,53 46,00 0,952 43,81 15,431 5160651,5 5,16 1,108 6,69

C AV2_7 11,7 0,3531 0,94 46,00 0,986 45,37 21,589 1601081,7 1,60 1,062 3,60

C AV2_8 14,3 0,2875 0,32 46,00 1,000 46,00 40,507 227009,2 0,23 1,017 0,75

C AV2_9 11,9 0,3486 0,30 46,00 1,000 46,00 41,942 139478,0 0,14 1,016 0,58

C AV2_10 11,3 0,3672 0,82 46,00 1,000 46,00 23,751 714621,6 0,71 1,053 1,82

Tram B

C B_1 10,8 0,3807 0,82 46,00 1,000 46,00 23,751 554570,0 0,55 1,053 1,47

C B_2 11,2 0,3677 0,46 46,00 1,000 46,00 33,166 245069,0 0,25 1,026 0,85

Tram C_Montargull 1

C CM1_1 16,5 0,2423 0,27 46,00 1,000 46,00 44,373 107487,8 0,11 1,014 0,33

C CM1_2 12,2 0,3386 0,29 46,00 1,000 46,00 42,712 134830,1 0,13 1,015 0,55

CONCA Po de la Conca

Coef. Escorrentiu

Tc ( h

Pd (mm) KA

Pd corregit (mm)

Intensitat mitjana

Area (m2 )

Area (Km2 )

Coef.K

Cabal(m3/s)

C CM1_3 15,5 0,2626 0,22 46,00 1,000 46,00 49,426 131056,6 0,13 1,011 0,48

C CM1_4 8,8 0,4512 0,19 46,00 1,000 46,00 53,320 46344,1 0,05 1,009 0,31

C CM1_5 8,8 0,4512 0,13 46,00 1,000 46,00 64,558 20647,8 0,02 1,006 0,17

C CM1_6 17,5 0,2252 0,15 46,00 1,000 46,00 60,117 52993,8 0,05 1,007 0,20

C CM1_7 25,3 0,1233 0,08 46,00 1,000 46,00 81,605 34344,6 0,03 1,003 0,10

C CM1_8 27,5 0,1035 0,10 46,00 1,000 46,00 73,376 58825,0 0,06 1,004 0,12

Tram C_Montargull 2

C CM2_1 20,8 0,1754 0,21 46,00 1,000 46,00 50,636 68147,6 0,07 1,010 0,17

C CM2_2 20,8 0,1755 0,14 46,00 1,000 46,00 62,227 100238,7 0,10 1,006 0,31

C CM2_3 34,9 0,0507 0,10 46,00 1,000 46,00 73,376 57304,2 0,06 1,004 0,06

C CM2_4 29,9 0,0839 0,08 46,00 1,000 46,00 81,605 83622,1 0,08 1,003 0,16

Tram D

C D_1 29,9 0,0841 0,33 46,00 1,000 46,00 39,838 162806,6 0,16 1,018 0,15

C D_2 30,0 0,0836 0,21 46,00 1,000 46,00 50,636 77115,4 0,08 1,010 0,09

C D_3 16,8 0,2372 0,17 46,00 1,000 46,00 56,437 63166,2 0,06 1,008 0,24

C D_4 17,7 0,2207 0,19 46,00 1,000 46,00 53,320 95286,0 0,10 1,009 0,31

C D_5 18,3 0,2114 0,32 46,00 1,000 46,00 40,507 73502,5 0,07 1,017 0,18

C D_6 21,5 0,1659 0,10 46,00 1,000 46,00 73,376 32657,0 0,03 1,004 0,11

C D_7 15,5 0,2617 0,29 46,00 1,000 46,00 42,712 35847,2 0,04 1,015 0,11

Tram E_Folquer 1

C EF1_1 9,9 0,4113 0,37 46,00 1,000 46,00 37,426 142582,1 0,14 1,020 0,62

C EF1_2 9,0 0,4452 0,18 46,00 1,000 46,00 54,817 31698,0 0,03 1,008 0,22

C EF1_3 12,3 0,3382 0,34 46,00 1,000 46,00 39,196 181426,0 0,18 1,018 0,68

Tram E_Folquer 2

C EF2_1 10,5 0,3900 0,37 46,00 1,000 46,00 37,426 92450,8 0,09 1,020 0,38

C EF2_2 9,1 0,4426 0,18 46,00 1,000 46,00 54,817 33260,4 0,03 1,008 0,23

C EF2_3 12,3 0,3383 0,34 46,00 1,000 46,00 39,196 181709,7 0,18 1,018 0,68


ESTUDI INFORMATIU


39

CÀLCUL CABAL DE REFERÈNCIA PER PERÍODE DE RETORN DE 5 ANYS

CONCA Po de la Coef. Tc Pd KA Pd corregit Intensitat Area Area Coef. Cabal

Conca Escorrentiu ( h ) (mm) (mm) mitjana (m2 ) (Km2 ) K (m3/s)


C AV1_1 15,0 0,3595 0,1320 60,00 1,000 60,00 83,572 33316,3 0,03 1,006 0,28

C AV1_2 10,4 0,4879 0,1070 60,00 1,000 60,00 92,629 12228,3 0,01 1,004 0,15

C AV1_3 18,5 0,2910 0,1130 60,00 1,000 60,00 90,204 23669,9 0,02 1,005 0,17

C AV1_4 17,6 0,3073 0,2330 60,00 1,000 60,00 62,562 66066,9 0,07 1,011 0,36

C AV1_5 17,0 0,3182 0,2600 60,00 1,000 60,00 59,050 102022,4 0,10 1,013 0,54

C AV1_6 10,4 0,4879 0,2240 60,00 1,000 60,00 63,865 193666,7 0,19 1,011 1,69

C AV1_7 10,4 0,4879 0,2990 60,00 1,000 60,00 54,805 7080,4 0,01 1,016 0,05

C AV1_8 10,4 0,4879 0,1890 60,00 1,000 60,00 69,737 27507,1 0,03 1,009 0,26

C AV1_9 10,4 0,4879 0,1070 60,00 1,000 60,00 92,629 4632,6 0,00 1,004 0,06

C AV1_10 11,5 0,4528 0,3050 60,00 1,000 60,00 54,223 191711,8 0,19 1,016 1,33

C AV1_11 10,4 0,4879 0,2590 60,00 1,000 60,00 59,170 135843,0 0,14 1,013 1,10

C AV1_12 11,5 0,4510 0,3340 60,00 1,000 60,00 51,623 163264,0 0,16 1,018 1,07

C AV1_13 24,0 0,2104 0,1020 60,00 1,000 60,00 94,799 13869,8 0,01 1,004 0,08

C AV1_14 13,6 0,3943 0,3940 60,00 1,000 60,00 47,156 231332,4 0,23 1,022 1,22

C AV1_15 14,1 0,3805 0,2890 60,00 1,000 60,00 55,815 133725,2 0,13 1,015 0,80

C AV1_16 10,4 0,4879 0,3200 60,00 1,000 60,00 52,836 294771,3 0,29 1,017 2,15

C AV1_17 21,3 0,2450 0,1460 60,00 1,000 60,00 79,483 33417,8 0,03 1,006 0,18

C AV1_18 17,8 0,3021 0,1630 60,00 1,000 60,00 75,199 99419,1 0,10 1,007 0,63

C AV1_19 13,9 0,3865 0,1630 60,00 1,000 60,00 75,199 84402,3 0,08 1,007 0,69

C AV1_20 10,4 0,4879 0,1480 60,00 1,000 60,00 78,943 89366,7 0,09 1,007 0,96

C AV1_21 16,8 0,3212 0,1810 60,00 1,000 60,00 71,299 503761,5 0,50 1,008 3,23


C AV2_1 6,6 0,6430 0,1700 60,00 1,000 60,00 73,613 83707,0 0,08 1,008 1,11

C AV2_2 8,8 0,5474 0,2490 60,00 1,000 60,00 60,415 143218,2 0,14 1,012 1,33

C AV2_3 22,9 0,2239 0,2430 60,00 1,000 60,00 61,197 173780,5 0,17 1,012 0,67

C AV2_4 18,6 0,2880 0,3150 60,00 1,000 60,00 53,288 355394,1 0,36 1,017 1,54

C AV2_5 11,9 0,4410 0,9460 60,00 1,000 60,00 28,439 723635,1 0,72 1,062 2,68

C AV2_6 15,0 0,3605 1,5260 60,00 0,952 57,15 20,161 5160651,5 5,16 1,108 11,54

C AV2_7 11,7 0,4454 0,9380 60,00 0,986 59,18 28,195 1601081,7 1,60 1,062 5,93

C AV2_8 14,3 0,3763 0,3220 60,00 1,000 60,00 52,658 227009,2 0,23 1,017 1,27

C AV2_9 11,9 0,4407 0,2950 60,00 1,000 60,00 55,203 139478,0 0,14 1,015 0,96

C AV2_10 11,3 0,4599 0,8200 60,00 1,000 60,00 30,980 714621,6 0,71 1,053 2,98

Tram B

C B_1 10,8 0,4738 0,8200 60,00 1,000 60,00 30,980 554570,0 0,55 1,053 2,38

C B_2 11,2 0,4604 0,4640 60,00 1,000 60,00 43,050 245069,0 0,25 1,027 1,39

Tram C_Montargull 1

C CM1_1 16,5 0,3275 0,2650 60,00 1,000 60,00 58,456 107487,8 0,11 1,013 0,58

C CM1_2 12,2 0,4303 0,2880 60,00 1,000 60,00 55,919 134830,1 0,13 1,015 0,91

C CM1_3 15,5 0,3496 0,2230 60,00 1,000 60,00 64,014 131056,6 0,13 1,011 0,82

C CM1_4 8,8 0,5445 0,1920 60,00 1,000 60,00 69,175 46344,1 0,05 1,009 0,49



C CM1_5 8,8 0,5445 0,1280 60,00 1,000 60,00 84,853 20647,8 0,02 1,005 0,27

C CM1_6 17,5 0,3088 0,1450 60,00 1,000 60,00 79,756 52993,8 0,05 1,006 0,36

C CM1_7 25,3 0,1942 0,0790 60,00 1,000 60,00 107,073 34344,6 0,03 1,003 0,20

C CM1_8 27,5 0,1715 0,1000 60,00 1,000 60,00 95,708 58825,0 0,06 1,004 0,27

Tram C_Montargull 2

C CM2_1 20,8 0,2535 0,2100 60,00 1,000 60,00 66,046 68147,6 0,07 1,010 0,32

C CM2_2 20,8 0,2536 0,1440 60,00 1,000 60,00 80,032 100238,7 0,10 1,006 0,57

C CM2_3 34,9 0,1096 0,1030 60,00 1,000 60,00 94,353 57304,2 0,06 1,004 0,17

C CM2_4 29,9 0,1486 0,0830 60,00 1,000 60,00 104,608 83622,1 0,08 1,003 0,36

Tram D

C D_1 29,9 0,1488 0,3280 60,00 1,000 60,00 52,134 162806,6 0,16 1,017 0,36

C D_2 30,0 0,1483 0,2110 60,00 1,000 60,00 65,884 77115,4 0,08 1,010 0,21

C D_3 16,8 0,3220 0,1710 60,00 1,000 60,00 73,394 63166,2 0,06 1,008 0,42

C D_4 17,7 0,3039 0,1880 60,00 1,000 60,00 69,927 95286,0 0,10 1,009 0,57

C D_5 18,3 0,2936 0,3240 60,00 1,000 60,00 52,482 73502,5 0,07 1,017 0,32

C D_6 21,5 0,2428 0,0970 60,00 1,000 60,00 97,121 32657,0 0,03 1,004 0,21

C D_7 15,5 0,3486 0,2860 60,00 1,000 60,00 56,127 35847,2 0,04 1,015 0,20

Tram E_Folquer 1

C EF1_1 9,9 0,5048 0,3730 60,00 1,000 60,00 48,600 142582,1 0,14 1,020 0,99

C EF1_2 9,0 0,5386 0,1790 60,00 1,000 60,00 71,705 31698,0 0,03 1,008 0,34

C EF1_3 12,3 0,4299 0,3360 60,00 1,000 60,00 51,456 181426,0 0,18 1,018 1,13

Tram E_Folquer 2

C EF2_1 10,5 0,4832 0,3730 60,00 1,000 60,00 48,600 92450,8 0,09 1,020 0,62

C EF2_2 9,1 0,5360 0,1790 60,00 1,000 60,00 71,705 33260,4 0,03 1,008 0,36

C EF2_3 12,3 0,4300 0,3361 60,00 1,000 60,00 51,449 181709,7 0,18 1,018 1,14


ESTUDI INFORMATIU


40





C AV1_1 15,0 0,4727 0,1320 83,00 1,000 83,00 115,608 33316,3 0,03 1,006 0,51

C AV1_2 10,4 0,6003 0,1070 83,00 1,000 83,00 128,137 12228,3 0,01 1,004 0,26

C AV1_3 18,5 0,4004 0,1130 83,00 1,000 83,00 124,783 23669,9 0,02 1,005 0,33

C AV1_4 17,6 0,4179 0,2330 83,00 1,000 83,00 86,545 66066,9 0,07 1,011 0,67

C AV1_5 17,0 0,4295 0,2600 83,00 1,000 83,00 81,685 102022,4 0,10 1,013 1,01

C AV1_6 10,4 0,6003 0,2240 83,00 1,000 83,00 88,347 193666,7 0,19 1,011 2,88

C AV1_7 10,4 0,6003 0,2990 83,00 1,000 83,00 75,814 7080,4 0,01 1,016 0,09

C AV1_8 10,4 0,6003 0,1890 83,00 1,000 83,00 96,469 27507,1 0,03 1,009 0,45

C AV1_9 10,4 0,6003 0,1070 83,00 1,000 83,00 128,137 4632,6 0,00 1,004 0,10

C AV1_10 11,5 0,5664 0,3050 83,00 1,000 83,00 75,008 191711,8 0,19 1,016 2,30

C AV1_11 10,4 0,6003 0,2590 83,00 1,000 83,00 81,852 135843,0 0,14 1,013 1,88

C AV1_12 11,5 0,5646 0,3340 83,00 1,000 83,00 71,412 163264,0 0,16 1,018 1,86

C AV1_13 24,0 0,3117 0,1020 83,00 1,000 83,00 131,138 13869,8 0,01 1,004 0,16

C AV1_14 13,6 0,5083 0,3940 83,00 1,000 83,00 65,232 231332,4 0,23 1,022 2,18

C AV1_15 14,1 0,4943 0,2890 83,00 1,000 83,00 77,211 133725,2 0,13 1,015 1,44

C AV1_16 10,4 0,6003 0,3200 83,00 1,000 83,00 73,089 294771,3 0,29 1,017 3,65

C AV1_17 21,3 0,3503 0,1460 83,00 1,000 83,00 109,951 33417,8 0,03 1,006 0,36

C AV1_18 17,8 0,4124 0,1630 83,00 1,000 83,00 104,025 99419,1 0,10 1,007 1,19

C AV1_19 13,9 0,5004 0,1630 83,00 1,000 83,00 104,025 84402,3 0,08 1,007 1,23

C AV1_20 10,4 0,6003 0,1480 83,00 1,000 83,00 109,205 89366,7 0,09 1,007 1,64

C AV1_21 16,8 0,4326 0,1810 83,00 1,000 83,00 98,630 503761,5 0,50 1,008 6,02


C AV2_1 6,6 0,7407 0,1700 83,00 1,000 83,00 101,832 83707,0 0,08 1,008 1,77

C AV2_2 8,8 0,6560 0,2490 83,00 1,000 83,00 83,574 143218,2 0,14 1,012 2,21

C AV2_3 22,9 0,3269 0,2430 83,00 1,000 83,00 84,655 173780,5 0,17 1,012 1,35

C AV2_4 18,6 0,3972 0,3150 83,00 1,000 83,00 73,714 355394,1 0,36 1,017 2,94

C AV2_5 11,9 0,5549 0,9460 83,00 1,000 83,00 39,340 723635,1 0,72 1,062 4,66

C AV2_6 15,0 0,4737 1,5260 83,00 0,952 79,06 27,889 5160651,5 5,16 1,108 20,99

C AV2_7 11,7 0,5591 0,9380 83,00 0,986 81,87 39,003 1601081,7 1,60 1,062 10,30

C AV2_8 14,3 0,4900 0,3220 83,00 1,000 83,00 72,843 227009,2 0,23 1,017 2,29

C AV2_9 11,9 0,5545 0,2950 83,00 1,000 83,00 76,365 139478,0 0,14 1,015 1,67

C AV2_10 11,3 0,5733 0,8200 83,00 1,000 83,00 42,855 714621,6 0,71 1,053 5,13

Tram B

C B_1 10,8 0,5867 0,8200 83,00 1,000 83,00 42,855 554570,0 0,55 1,053 4,08

C B_2 11,2 0,5738 0,4640 83,00 1,000 83,00 59,553 245069,0 0,25 1,027 2,39

Tram C_Montargull 1

C CM1_1 16,5 0,4393 0,2650 83,00 1,000 83,00 80,864 107487,8 0,11 1,013 1,07

C CM1_2 12,2 0,5443 0,2880 83,00 1,000 83,00 77,354 134830,1 0,13 1,015 1,60

C CM1_3 15,5 0,4624 0,2230 83,00 1,000 83,00 88,553 131056,6 0,13 1,011 1,51

C CM1_4 8,8 0,6533 0,1920 83,00 1,000 83,00 95,692 46344,1 0,05 1,009 0,81



C CM1_5 8,8 0,6533 0,1280 83,00 1,000 83,00 117,380 20647,8 0,02 1,005 0,44

C CM1_6 17,5 0,4195 0,1450 83,00 1,000 83,00 110,329 52993,8 0,05 1,006 0,69

C CM1_7 25,3 0,2935 0,0790 83,00 1,000 83,00 148,118 34344,6 0,03 1,003 0,42

C CM1_8 27,5 0,2675 0,1000 83,00 1,000 83,00 132,396 58825,0 0,06 1,004 0,58

Tram C_Montargull 2

C CM2_1 20,8 0,3597 0,2100 83,00 1,000 83,00 91,364 68147,6 0,07 1,010 0,63

C CM2_2 20,8 0,3598 0,1440 83,00 1,000 83,00 110,712 100238,7 0,10 1,006 1,12

C CM2_3 34,9 0,1951 0,1030 83,00 1,000 83,00 130,522 57304,2 0,06 1,004 0,41

C CM2_4 29,9 0,2410 0,0830 83,00 1,000 83,00 144,708 83622,1 0,08 1,003 0,81

Tram D

C D_1 29,9 0,2412 0,3280 83,00 1,000 83,00 72,118 162806,6 0,16 1,017 0,80

C D_2 30,0 0,2406 0,2110 83,00 1,000 83,00 91,139 77115,4 0,08 1,010 0,47

C D_3 16,8 0,4335 0,1710 83,00 1,000 83,00 101,529 63166,2 0,06 1,008 0,78

C D_4 17,7 0,4143 0,1880 83,00 1,000 83,00 96,732 95286,0 0,10 1,009 1,07

C D_5 18,3 0,4032 0,3240 83,00 1,000 83,00 72,600 73502,5 0,07 1,017 0,61

C D_6 21,5 0,3479 0,0970 83,00 1,000 83,00 134,350 32657,0 0,03 1,004 0,43

C D_7 15,5 0,4614 0,2860 83,00 1,000 83,00 77,643 35847,2 0,04 1,015 0,36

Tram E_Folquer 1

C EF1_1 9,9 0,6163 0,3730 83,00 1,000 83,00 67,230 142582,1 0,14 1,020 1,67

C EF1_2 9,0 0,6478 0,1790 83,00 1,000 83,00 99,191 31698,0 0,03 1,008 0,57

C EF1_3 12,3 0,5439 0,3360 83,00 1,000 83,00 71,181 181426,0 0,18 1,018 1,99

Tram E_Folquer 2

C EF2_1 10,5 0,5958 0,3730 83,00 1,000 83,00 67,230 92450,8 0,09 1,020 1,05

C EF2_2 9,1 0,6455 0,1790 83,00 1,000 83,00 99,191 33260,4 0,03 1,008 0,60

C EF2_3 12,3 0,5440 0,3361 83,00 1,000 83,00 71,172 181709,7 0,18 1,018 1,99


ESTUDI INFORMATIU


41





C AV1_1 15,0 0,5090 0,1320 92,00 1,000 92,00 128,144 33316,3 0,03 1,006 0,61

C AV1_2 10,4 0,6344 0,1070 92,00 1,000 92,00 142,032 12228,3 0,01 1,004 0,31

C AV1_3 18,5 0,4364 0,1130 92,00 1,000 92,00 138,313 23669,9 0,02 1,005 0,40

C AV1_4 17,6 0,4541 0,2330 92,00 1,000 92,00 95,929 66066,9 0,07 1,011 0,81

C AV1_5 17,0 0,4658 0,2600 92,00 1,000 92,00 90,543 102022,4 0,10 1,013 1,21

C AV1_6 10,4 0,6344 0,2240 92,00 1,000 92,00 97,926 193666,7 0,19 1,011 3,38

C AV1_7 10,4 0,6344 0,2990 92,00 1,000 92,00 84,035 7080,4 0,01 1,016 0,11

C AV1_8 10,4 0,6344 0,1890 92,00 1,000 92,00 106,930 27507,1 0,03 1,009 0,52

C AV1_9 10,4 0,6344 0,1070 92,00 1,000 92,00 142,032 4632,6 0,00 1,004 0,12

C AV1_10 11,5 0,6014 0,3050 92,00 1,000 92,00 83,142 191711,8 0,19 1,016 2,71

C AV1_11 10,4 0,6344 0,2590 92,00 1,000 92,00 90,728 135843,0 0,14 1,013 2,20

C AV1_12 11,5 0,5997 0,3340 92,00 1,000 92,00 79,156 163264,0 0,16 1,018 2,19

C AV1_13 24,0 0,3461 0,1020 92,00 1,000 92,00 145,358 13869,8 0,01 1,004 0,19

C AV1_14 13,6 0,5443 0,3940 92,00 1,000 92,00 72,305 231332,4 0,23 1,022 2,58

C AV1_15 14,1 0,5304 0,2890 92,00 1,000 92,00 85,583 133725,2 0,13 1,015 1,71

C AV1_16 10,4 0,6344 0,3200 92,00 1,000 92,00 81,015 294771,3 0,29 1,017 4,28

C AV1_17 21,3 0,3856 0,1460 92,00 1,000 92,00 121,873 33417,8 0,03 1,006 0,44

C AV1_18 17,8 0,4485 0,1630 92,00 1,000 92,00 115,305 99419,1 0,10 1,007 1,44

C AV1_19 13,9 0,5365 0,1630 92,00 1,000 92,00 115,305 84402,3 0,08 1,007 1,46

C AV1_20 10,4 0,6344 0,1480 92,00 1,000 92,00 121,046 89366,7 0,09 1,007 1,92

C AV1_21 16,8 0,4689 0,1810 92,00 1,000 92,00 109,325 503761,5 0,50 1,008 7,23


C AV2_1 6,6 0,7683 0,1700 92,00 1,000 92,00 112,874 83707,0 0,08 1,008 2,03

C AV2_2 8,8 0,6880 0,2490 92,00 1,000 92,00 92,636 143218,2 0,14 1,012 2,57

C AV2_3 22,9 0,3616 0,2430 92,00 1,000 92,00 93,835 173780,5 0,17 1,012 1,66

C AV2_4 18,6 0,4332 0,3150 92,00 1,000 92,00 81,708 355394,1 0,36 1,017 3,55

C AV2_5 11,9 0,5902 0,9460 92,00 1,000 92,00 43,606 723635,1 0,72 1,062 5,50

C AV2_6 15,0 0,5100 1,5260 92,00 0,952 87,63 30,913 5160651,5 5,16 1,108 25,04

C AV2_7 11,7 0,5943 0,9380 92,00 0,986 90,75 43,233 1601081,7 1,60 1,062 12,13

C AV2_8 14,3 0,5262 0,3220 92,00 1,000 92,00 80,742 227009,2 0,23 1,017 2,72

C AV2_9 11,9 0,5898 0,2950 92,00 1,000 92,00 84,645 139478,0 0,14 1,015 1,96

C AV2_10 11,3 0,6082 0,8200 92,00 1,000 92,00 47,502 714621,6 0,71 1,053 6,04

Tram B

C B_1 10,8 0,6212 0,8200 92,00 1,000 92,00 47,502 554570,0 0,55 1,053 4,79

C B_2 11,2 0,6087 0,4640 92,00 1,000 92,00 66,010 245069,0 0,25 1,027 2,81

Tram C_Montargull 1

C CM1_1 16,5 0,4756 0,2650 92,00 1,000 92,00 89,632 107487,8 0,11 1,013 1,29

C CM1_2 12,2 0,5798 0,2880 92,00 1,000 92,00 85,742 134830,1 0,13 1,015 1,89

C CM1_3 15,5 0,4987 0,2230 92,00 1,000 92,00 98,155 131056,6 0,13 1,011 1,80

C CM1_4 8,8 0,6854 0,1920 92,00 1,000 92,00 106,068 46344,1 0,05 1,009 0,94



C CM1_5 8,8 0,6855 0,1280 92,00 1,000 92,00 130,109 20647,8 0,02 1,005 0,51

C CM1_6 17,5 0,4557 0,1450 92,00 1,000 92,00 122,293 52993,8 0,05 1,006 0,83

C CM1_7 25,3 0,3274 0,0790 92,00 1,000 92,00 164,179 34344,6 0,03 1,003 0,51

C CM1_8 27,5 0,3005 0,1000 92,00 1,000 92,00 146,753 58825,0 0,06 1,004 0,72

Tram C_Montargull 2

C CM2_1 20,8 0,3952 0,2100 92,00 1,000 92,00 101,271 68147,6 0,07 1,010 0,77

C CM2_2 20,8 0,3952 0,1440 92,00 1,000 92,00 122,716 100238,7 0,10 1,006 1,36

C CM2_3 34,9 0,2252 0,1030 92,00 1,000 92,00 144,675 57304,2 0,06 1,004 0,52

C CM2_4 29,9 0,2730 0,0830 92,00 1,000 92,00 160,399 83622,1 0,08 1,003 1,02

Tram D

C D_1 29,9 0,2733 0,3280 92,00 1,000 92,00 79,938 162806,6 0,16 1,017 1,01

C D_2 30,0 0,2727 0,2110 92,00 1,000 92,00 101,022 77115,4 0,08 1,010 0,60

C D_3 16,8 0,4698 0,1710 92,00 1,000 92,00 112,538 63166,2 0,06 1,008 0,93

C D_4 17,7 0,4504 0,1880 92,00 1,000 92,00 107,221 95286,0 0,10 1,009 1,29

C D_5 18,3 0,4393 0,3240 92,00 1,000 92,00 80,472 73502,5 0,07 1,017 0,73

C D_6 21,5 0,3831 0,0970 92,00 1,000 92,00 148,918 32657,0 0,03 1,004 0,52

C D_7 15,5 0,4977 0,2860 92,00 1,000 92,00 86,062 35847,2 0,04 1,015 0,43

Tram E_Folquer 1

C EF1_1 9,9 0,6499 0,3730 92,00 1,000 92,00 74,520 142582,1 0,14 1,020 1,96

C EF1_2 9,0 0,6802 0,1790 92,00 1,000 92,00 109,947 31698,0 0,03 1,008 0,66

C EF1_3 12,3 0,5793 0,3360 92,00 1,000 92,00 78,899 181426,0 0,18 1,018 2,34

Tram E_Folquer 2

C EF2_1 10,5 0,6300 0,3730 92,00 1,000 92,00 74,520 92450,8 0,09 1,020 1,23

C EF2_2 9,1 0,6780 0,1790 92,00 1,000 92,00 109,947 33260,4 0,03 1,008 0,69

C EF2_3 12,3 0,5794 0,3361 92,00 1,000 92,00 78,889 181709,7 0,18 1,018 2,35


ESTUDI INFORMATIU


42





C AV1_1 15,0 0,5090 0,1320 102,00 1,000 102,00 142,073 33316,3 0,03 1,006 0,67

C AV1_2 10,4 0,6344 0,1070 102,00 1,000 102,00 157,470 12228,3 0,01 1,004 0,34

C AV1_3 18,5 0,4364 0,1130 102,00 1,000 102,00 153,347 23669,9 0,02 1,005 0,44

C AV1_4 17,6 0,4541 0,2330 102,00 1,000 102,00 106,356 66066,9 0,07 1,011 0,90

C AV1_5 17,0 0,4658 0,2600 102,00 1,000 102,00 100,384 102022,4 0,10 1,013 1,34

C AV1_6 10,4 0,6344 0,2240 102,00 1,000 102,00 108,570 193666,7 0,19 1,011 3,75

C AV1_7 10,4 0,6344 0,2990 102,00 1,000 102,00 93,169 7080,4 0,01 1,016 0,12

C AV1_8 10,4 0,6344 0,1890 102,00 1,000 102,00 118,552 27507,1 0,03 1,009 0,58

C AV1_9 10,4 0,6344 0,1070 102,00 1,000 102,00 157,470 4632,6 0,00 1,004 0,13

C AV1_10 11,5 0,6014 0,3050 102,00 1,000 102,00 92,179 191711,8 0,19 1,016 3,00

C AV1_11 10,4 0,6344 0,2590 102,00 1,000 102,00 100,589 135843,0 0,14 1,013 2,44

C AV1_12 11,5 0,5997 0,3340 102,00 1,000 102,00 87,759 163264,0 0,16 1,018 2,43

C AV1_13 24,0 0,3461 0,1020 102,00 1,000 102,00 161,158 13869,8 0,01 1,004 0,22

C AV1_14 13,6 0,5443 0,3940 102,00 1,000 102,00 80,164 231332,4 0,23 1,022 2,86

C AV1_15 14,1 0,5304 0,2890 102,00 1,000 102,00 94,885 133725,2 0,13 1,015 1,90

C AV1_16 10,4 0,6344 0,3200 102,00 1,000 102,00 89,821 294771,3 0,29 1,017 4,74

C AV1_17 21,3 0,3856 0,1460 102,00 1,000 102,00 135,120 33417,8 0,03 1,006 0,49

C AV1_18 17,8 0,4485 0,1630 102,00 1,000 102,00 127,838 99419,1 0,10 1,007 1,60

C AV1_19 13,9 0,5365 0,1630 102,00 1,000 102,00 127,838 84402,3 0,08 1,007 1,62

C AV1_20 10,4 0,6344 0,1480 102,00 1,000 102,00 134,203 89366,7 0,09 1,007 2,13

C AV1_21 16,8 0,4689 0,1810 102,00 1,000 102,00 121,208 503761,5 0,50 1,008 8,02


C AV2_1 6,6 0,7683 0,1700 102,00 1,000 102,00 125,142 83707,0 0,08 1,008 2,25

C AV2_2 8,8 0,6880 0,2490 102,00 1,000 102,00 102,705 143218,2 0,14 1,012 2,85

C AV2_3 22,9 0,3616 0,2430 102,00 1,000 102,00 104,034 173780,5 0,17 1,012 1,84

C AV2_4 18,6 0,4332 0,3150 102,00 1,000 102,00 90,589 355394,1 0,36 1,017 3,94

C AV2_5 11,9 0,5902 0,9460 102,00 1,000 102,00 48,346 723635,1 0,72 1,062 6,09

C AV2_6 15,0 0,5100 1,5260 102,00 0,952 97,15 34,273 5160651,5 5,16 1,108 27,76

C AV2_7 11,7 0,5943 0,9380 102,00 0,986 100,61 47,932 1601081,7 1,60 1,062 13,45

C AV2_8 14,3 0,5262 0,3220 102,00 1,000 102,00 89,518 227009,2 0,23 1,017 3,02

C AV2_9 11,9 0,5898 0,2950 102,00 1,000 102,00 93,846 139478,0 0,14 1,015 2,18

C AV2_10 11,3 0,6082 0,8200 102,00 1,000 102,00 52,666 714621,6 0,71 1,053 6,69

Tram B

C B_1 10,8 0,6212 0,8200 102,00 1,000 102,00 52,666 554570,0 0,55 1,053 5,31

C B_2 11,2 0,6087 0,4640 102,00 1,000 102,00 73,185 245069,0 0,25 1,027 3,11

Tram C_Montargull 1

C CM1_1 16,5 0,4756 0,2650 102,00 1,000 102,00 99,375 107487,8 0,11 1,013 1,43

C CM1_2 12,2 0,5798 0,2880 102,00 1,000 102,00 95,062 134830,1 0,13 1,015 2,09

C CM1_3 15,5 0,4987 0,2230 102,00 1,000 102,00 108,824 131056,6 0,13 1,011 2,00

C CM1_4 8,8 0,6854 0,1920 102,00 1,000 102,00 117,597 46344,1 0,05 1,009 1,05



C CM1_5 8,8 0,6855 0,1280 102,00 1,000 102,00 144,251 20647,8 0,02 1,005 0,57

C CM1_6 17,5 0,4557 0,1450 102,00 1,000 102,00 135,586 52993,8 0,05 1,006 0,92

C CM1_7 25,3 0,3274 0,0790 102,00 1,000 102,00 182,025 34344,6 0,03 1,003 0,57

C CM1_8 27,5 0,3005 0,1000 102,00 1,000 102,00 162,704 58825,0 0,06 1,004 0,80

Tram C_Montargull 2

C CM2_1 20,8 0,3952 0,2100 102,00 1,000 102,00 112,279 68147,6 0,07 1,010 0,85

C CM2_2 20,8 0,3952 0,1440 102,00 1,000 102,00 136,055 100238,7 0,10 1,006 1,51

C CM2_3 34,9 0,2252 0,1030 102,00 1,000 102,00 160,401 57304,2 0,06 1,004 0,58

C CM2_4 29,9 0,2730 0,0830 102,00 1,000 102,00 177,834 83622,1 0,08 1,003 1,13

Tram D

C D_1 29,9 0,2733 0,3280 102,00 1,000 102,00 88,627 162806,6 0,16 1,017 1,11

C D_2 30,0 0,2727 0,2110 102,00 1,000 102,00 112,003 77115,4 0,08 1,010 0,66

C D_3 16,8 0,4698 0,1710 102,00 1,000 102,00 124,770 63166,2 0,06 1,008 1,04

C D_4 17,7 0,4504 0,1880 102,00 1,000 102,00 118,876 95286,0 0,10 1,009 1,43

C D_5 18,3 0,4393 0,3240 102,00 1,000 102,00 89,219 73502,5 0,07 1,017 0,81

C D_6 21,5 0,3831 0,0970 102,00 1,000 102,00 165,105 32657,0 0,03 1,004 0,58

C D_7 15,5 0,4977 0,2860 102,00 1,000 102,00 95,417 35847,2 0,04 1,015 0,48

Tram E_Folquer 1

C EF1_1 9,9 0,6499 0,3730 102,00 1,000 102,00 82,620 142582,1 0,14 1,020 2,17

C EF1_2 9,0 0,6802 0,1790 102,00 1,000 102,00 121,898 31698,0 0,03 1,008 0,74

C EF1_3 12,3 0,5793 0,3360 102,00 1,000 102,00 87,475 181426,0 0,18 1,018 2,60

Tram E_Folquer 2

C EF2_1 10,5 0,6300 0,3730 102,00 1,000 102,00 82,620 92450,8 0,09 1,020 1,36

C EF2_2 9,1 0,6780 0,1790 102,00 1,000 102,00 121,898 33260,4 0,03 1,008 0,77

C EF2_3 12,3 0,5794 0,3361 102,00 1,000 102,00 87,464 181709,7 0,18 1,018 2,60


ESTUDI INFORMATIU


43





C AV1_1 15,0 0,6116 0,1320 124,00 1,000 124,00 172,716 33316,3 0,03 1,006 0,98

C AV1_2 10,4 0,7260 0,1070 124,00 1,000 124,00 191,434 12228,3 0,01 1,004 0,47

C AV1_3 18,5 0,5413 0,1130 124,00 1,000 124,00 186,422 23669,9 0,02 1,005 0,67

C AV1_4 17,6 0,5587 0,2330 124,00 1,000 124,00 129,296 66066,9 0,07 1,011 1,34

C AV1_5 17,0 0,5701 0,2600 124,00 1,000 124,00 122,036 102022,4 0,10 1,013 2,00

C AV1_6 10,4 0,7260 0,2240 124,00 1,000 124,00 131,988 193666,7 0,19 1,011 5,21

C AV1_7 10,4 0,7260 0,2990 124,00 1,000 124,00 113,265 7080,4 0,01 1,016 0,16

C AV1_8 10,4 0,7260 0,1890 124,00 1,000 124,00 144,123 27507,1 0,03 1,009 0,81

C AV1_9 10,4 0,7260 0,1070 124,00 1,000 124,00 191,434 4632,6 0,00 1,004 0,18

C AV1_10 11,5 0,6968 0,3050 124,00 1,000 124,00 112,061 191711,8 0,19 1,016 4,22

C AV1_11 10,4 0,7260 0,2590 124,00 1,000 124,00 122,285 135843,0 0,14 1,013 3,39

C AV1_12 11,5 0,6952 0,3340 124,00 1,000 124,00 106,688 163264,0 0,16 1,018 3,42

C AV1_13 24,0 0,4497 0,1020 124,00 1,000 124,00 195,918 13869,8 0,01 1,004 0,34

C AV1_14 13,6 0,6447 0,3940 124,00 1,000 124,00 97,455 231332,4 0,23 1,022 4,13

C AV1_15 14,1 0,6318 0,2890 124,00 1,000 124,00 115,351 133725,2 0,13 1,015 2,75

C AV1_16 10,4 0,7260 0,3200 124,00 1,000 124,00 109,194 294771,3 0,29 1,017 6,60

C AV1_17 21,3 0,4903 0,1460 124,00 1,000 124,00 164,264 33417,8 0,03 1,006 0,75

C AV1_18 17,8 0,5532 0,1630 124,00 1,000 124,00 155,411 99419,1 0,10 1,007 2,39

C AV1_19 13,9 0,6375 0,1630 124,00 1,000 124,00 155,411 84402,3 0,08 1,007 2,34

C AV1_20 10,4 0,7260 0,1480 124,00 1,000 124,00 163,149 89366,7 0,09 1,007 2,96

C AV1_21 16,8 0,5732 0,1810 124,00 1,000 124,00 147,351 503761,5 0,50 1,008 11,92


C AV2_1 6,6 0,8375 0,1700 124,00 1,000 124,00 152,134 83707,0 0,08 1,008 2,99

C AV2_2 8,8 0,7720 0,2490 124,00 1,000 124,00 124,857 143218,2 0,14 1,012 3,88

C AV2_3 22,9 0,4657 0,2430 124,00 1,000 124,00 126,473 173780,5 0,17 1,012 2,88

C AV2_4 18,6 0,5382 0,3150 124,00 1,000 124,00 110,128 355394,1 0,36 1,017 5,95

C AV2_5 11,9 0,6867 0,9460 124,00 1,000 124,00 58,773 723635,1 0,72 1,062 8,62

C AV2_6 15,0 0,6126 1,5260 124,00 0,952 118,11 41,665 5160651,5 5,16 1,108 40,54

C AV2_7 11,7 0,6904 0,9380 124,00 0,986 122,31 58,270 1601081,7 1,60 1,062 19,00

C AV2_8 14,3 0,6278 0,3220 124,00 1,000 124,00 108,826 227009,2 0,23 1,017 4,38

C AV2_9 11,9 0,6863 0,2950 124,00 1,000 124,00 114,087 139478,0 0,14 1,015 3,08

C AV2_10 11,3 0,7028 0,8200 124,00 1,000 124,00 64,025 714621,6 0,71 1,053 9,40

Tram B

C B_1 10,8 0,7144 0,8200 124,00 1,000 124,00 64,025 554570,0 0,55 1,053 7,42

C B_2 11,2 0,7033 0,4640 124,00 1,000 124,00 88,970 245069,0 0,25 1,027 4,37

Tram C_Montargull 1

C CM1_1 16,5 0,5796 0,2650 124,00 1,000 124,00 120,809 107487,8 0,11 1,013 2,12

C CM1_2 12,2 0,6773 0,2880 124,00 1,000 124,00 115,565 134830,1 0,13 1,015 2,98

C CM1_3 15,5 0,6018 0,2230 124,00 1,000 124,00 132,296 131056,6 0,13 1,011 2,93

C CM1_4 8,8 0,7698 0,1920 124,00 1,000 124,00 142,961 46344,1 0,05 1,009 1,43



C CM1_5 8,8 0,7699 0,1280 124,00 1,000 124,00 175,364 20647,8 0,02 1,005 0,78

C CM1_6 17,5 0,5603 0,1450 124,00 1,000 124,00 164,829 52993,8 0,05 1,006 1,37

C CM1_7 25,3 0,4300 0,0790 124,00 1,000 124,00 221,285 34344,6 0,03 1,003 0,91

C CM1_8 27,5 0,4016 0,1000 124,00 1,000 124,00 197,797 58825,0 0,06 1,004 1,30

Tram C_Montargull 2

C CM2_1 20,8 0,5000 0,2100 124,00 1,000 124,00 136,496 68147,6 0,07 1,010 1,30

C CM2_2 20,8 0,5001 0,1440 124,00 1,000 124,00 165,400 100238,7 0,10 1,006 2,32

C CM2_3 34,9 0,3197 0,1030 124,00 1,000 124,00 194,997 57304,2 0,06 1,004 1,00

C CM2_4 29,9 0,3721 0,0830 124,00 1,000 124,00 216,190 83622,1 0,08 1,003 1,87

Tram D

C D_1 29,9 0,3724 0,3280 124,00 1,000 124,00 107,743 162806,6 0,16 1,017 1,85

C D_2 30,0 0,3717 0,2110 124,00 1,000 124,00 136,160 77115,4 0,08 1,010 1,10

C D_3 16,8 0,5740 0,1710 124,00 1,000 124,00 151,681 63166,2 0,06 1,008 1,54

C D_4 17,7 0,5551 0,1880 124,00 1,000 124,00 144,515 95286,0 0,10 1,009 2,14

C D_5 18,3 0,5441 0,3240 124,00 1,000 124,00 108,462 73502,5 0,07 1,017 1,23

C D_6 21,5 0,4878 0,0970 124,00 1,000 124,00 200,716 32657,0 0,03 1,004 0,89

C D_7 15,5 0,6009 0,2860 124,00 1,000 124,00 115,997 35847,2 0,04 1,015 0,70

Tram E_Folquer 1

C EF1_1 9,9 0,7394 0,3730 124,00 1,000 124,00 100,440 142582,1 0,14 1,020 3,00

C EF1_2 9,0 0,7654 0,1790 124,00 1,000 124,00 148,190 31698,0 0,03 1,008 1,01

C EF1_3 12,3 0,6769 0,3360 124,00 1,000 124,00 106,342 181426,0 0,18 1,018 3,69

Tram E_Folquer 2

C EF2_1 10,5 0,7221 0,3730 124,00 1,000 124,00 100,440 92450,8 0,09 1,020 1,90

C EF2_2 9,1 0,7635 0,1790 124,00 1,000 124,00 148,190 33260,4 0,03 1,008 1,05

C EF2_3 12,3 0,6770 0,3361 124,00 1,000 124,00 106,329 181709,7 0,18 1,018 3,70


ESTUDI INFORMATIU


44

APÈNDIX 2. “CALCUL DE LES OBRES DE DRENATGE TRANSVERSAL”


ESTUDI INFORMATIU


45

TRAM A: VALL – LLEBRERA 1

ODT AV1_1

CABAL A DESGUASSAR (m3/s) Qd 0,983 CONCA C AV1_1

CARACTERÍSTIQUES O.D.

LLERA NATURAL

CONDICIONS CONTROL D’ENTRADA

Secció tipus Tub Ample 3,50 H/V esq 2,00 H/V dta 2,00 CONDUCTE RECTE SÍ

Diámetro (m) D 1,80 Pdte 1,00% n 0,035 SECCIÓ CONSTANT SÍ

0,00

L / J < (L / J) lím. SÍ

Pendiente J 3,00% HE < HE máx. SÍ

Longitud (m) L 27,00 J >= Jc SÍ

Rugositat Manning n 0,020 Superfície conca (km2) 0,033 Calat SENSE RESTRICCIONS a la sortida SÍ

Coeficient de pèrdues a l’entrada Ke 0,30

CONTROL D’ENTRADA

Nombre d’elements 1

Cabal Obra (m3/s) Q 0,983

Rehundido a l’entrada (m) 0,000 VALORS A L’ENTRADA

Elevació a l’entrada HE (m) 0,697

RÈGIM UNIFORME HE <1,2·D SÍ

Calat (m) yn 0,336 ENTRADA NO SUBMERGIDA

Àrea (m2) A 0,328

Perímetre mullat (m) P 1,607 Calat en llit a l’entrada (m) 0,243

Velocidat (m/s) v 3,00 CORBA DE RABEIG

Sobreelevació (m) 0,4549

Energia específica (m) E 0,794 x (m) y (m) v (m/s) F El cabal (Q500 anys) és menor de 7,5 m3/s. La sobreelevació provocada no afecta a tercers, ja que no supera els 0,50 m Nº de Froude F 1,981 0,00 0,48 1,82 1,00

Tipo de régimen RÁPIDO 2,70 0,39 2,44 1,49 SOBREELEVACIÓ VÀLIDA

5,40 0,37 2,36 1,66

RÈGIM CRÍTIC 8,10 0,36 2,75 1,76 v < 6 m/s SÍ

Calat (m) yc 0,476 10,80 0,35 2,83 1,83 J <= 7% SÍ

Àrea (m2) A 0,539 13,50 0,35 2,88 1,87

Perímetre mullat (m) P 3,109 16,20 0,34 2,91 1,90 EROSIÓN LOCALIZADA

Pendient (m/m) Jc 0,74% 18,90 0,34 2,94 1,93 d (m) 0,195

Velocidat (m/s) v 1,824 21,60 0,34 2,96 1,94 Nivel del agua en el cauce a la salida ALTO

Energia específica (m) E 0,646 24,30 0,34 2,97 1,95 e (m) 1,344

27,00 0,34 2,98 1,96 Profundidad mínima rastrillo (m) 0,336

CABAL A SECCIÓ PLENA (m3/s) 12,941


ESTUDI INFORMATIU


46

ODT AV1_2


CARACTERÍSTIQUES O.D. LLERA NATURAL CONDICIONS CONTROL D’ENTRADA



0,00 L / J < (L / J) lím. SÍ




Coeficient de pèrdues a l’entrada Ke 0,30 CONTROL D’ENTRADA

Nombre d’elements 1 Cabal Obra (m3/s) Q 0,474 Rehundido a l’entrada (m) 0,000 VALORS A L’ENTRADA




Àrea (m2) A 0,196 Perímetre mullat (m) P 1,333 Calat en llit a l’entrada (m) 0,158

Velocidat (m/s) v 2,415 CORBA DE RABEIG Sobreelevació (m) 0,318



4,40 0,25 2,19 1,68


Calat (m) yc 0,328 8,80 0,24 2,33 1,82 J <= 7% SÍ

Àrea (m2) A 0,317 11,00 0,24 2,36 1,86


Pendient (m/m) Jc 0,77% 15,40 0,24 2,39 1,89 d (m) 0,094

Velocidat (m/s) v 1,496 CALAT UNIFORME Nivel del agua en el cauce a la salida ALTO

Energia específica (m) E 0,442 e (m) 1,022

Profundidad mínima rastrillo (m) 0,256



ESTUDI INFORMATIU


47

ODT AV1_3





0,00 L / J < (L / J) lím. SÍ





CONTROL D’ENTRADA









2,80 0,31 2,25 1,54


Calat (m) yc 0,390 5,60 0,30 2,42 1,71 J <= 7% SÍ

Àrea (m2) A 0,407 7,00 0,29 2,48 1,76


Pendient (m/m) Jc 0,75% 9,80 0,29 2,55 1,83 d (m) 0,0,132




CABAL A SECCIÓ PLENA (m3/s) 12,941 CALAT UNIFORME


ESTUDI INFORMATIU


48

ODT AV1_4





0,00 L / J < (L / J) lím. SÍ





CONTROL D’ENTRADA






Velocidat (m/s) v 0,74% CORBA DE RABEIG Sobreelevació (m) 0,485



3,60 0,45 2,69 1,52


Calat (m) yc 0,549 7,20 0,43 2,91 1,69 J <= 7% SÍ

Àrea (m2) A 0,657 9,00 0,42 2,98 1,75


Pendient (m/m) Jc 0,74% 12,60 0,41 3,08 1,83 d (m) 0,266

, v 1,972 14,40 0,41 3,12 1,83 Nivel del agua en el cauce a la salida ALTO





ESTUDI INFORMATIU


49

ODT AV1_5





0,00 L / J < (L / J) lím. SÍ





CONTROL D’ENTRADA

Nombre d’elements 1 Cabal Obra (m3/s) Q 1,997 VALORS A L’ENTRADA

Rehundido a l’entrada (m) 0,000 Elevació a l’entrada HE (m) 1,019

HE <1,2·D SÍ

RÈGIM UNIFORME ENTRADA NO SUBMERGIDA

Calat (m) yn 0,478 Àrea (m2) A 0,542 Calat en llit a l’entrada (m) 0,423

Perímetre mullat (m) P 1,949 Sobreelevació (m) 0,595

Velocidat (m/s) v 3,688 CORBA DE RABEIG Superfície d'inundació (ha) 0,015

Energia específica (m) E 1,171 x (m) y (m) v (m/s) F k · L 0,270

Nº de Froude F 2,017 0,00 0,69 2,24 1,00 El cabal (Q500 anys) és menor de 7,5 m3/s. La sobreelevació provocada no afecta a tercers, ja que la superfície afectada és inferior a la calculada segons la fórmula de la 5.2-IC Tipo de régimen RÁPIDO 4,70 0,55 3,03 1,53

9,40 0,52 3,28 1,71 SOBREELEVACIÓ VÀLIDA

RÈGIM CRÍTIC 14,10 0,52 3,42 1,82

Calat (m) yc 0,687 18,80 0,50 3,51 1,88 v < 6 m/s SÍ

Àrea (m2) A 0,893 23,50 0,49 3,57 1,93 J <= 7% SÍ

Perímetre mullat (m) P 2,397 28,20 0,49 3,61 1,96

Pendient (m/m) Jc 0,75% 32,90 0,48 3,63 1,98 EROSIÓN LOCALIZADA

Velocidat (m/s) v 2,238 37,60 0,48 3,65 1,99 d (m) 0,396

Energia específica (m) E 0,942 42,30 0,48 3,66 2,00 Nivel del agua en el cauce a la salida ALTO

47,00 0,48 3,67 2,00 e (m) 1,753

CABAL A SECCIÓ PLENA (m3/s) 12,941 Profundidad mínima rastrillo (m) 0,438


ESTUDI INFORMATIU


50

ODT AV1_6



Secció tipus Caixò Ample 3,50 H/V esq 2,00 H/V dta 2,00 CONDUCTE RECTE SÍ

Diámetro (m) B 2,00 Pdte 1,00% n 0,045 SECCIÓ CONSTANT SÍ

Alçada (m) H 2,00 L / J < (L / J) lím. SÍ





CONTROL D’ENTRADA


Cabal Obra (m3/s) Q 5,211 VALORS A L’ENTRADA


HE <1,2·D SÍ






Nº de Froude F 2,040 0,00 1,10 1,10 1,10

El cabal (Q500 anys) és menor de 7,5 m3/s. La sobreelevació provocada no afecta a tercers, ja que la superfície afectada és inferior a la calculada segons la fórmula de la 5.2-IC Tipo de régimen RÁPIDO 2,80 2,80 0,95 0,95


RÈGIM CRÍTIC 0,87 0,87

Calat (m) yc 0,940 11,20 0,85 0,85 0,85 v < 6 m/s SÍ

Àrea (m2) A 1,451 14,00 0,84 0,84 0,84 J <= 7% SÍ



Velocidat (m/s) v 2,671 22,40 0,80 0,80 0,80 d (m) 0,774


28,00 0,79 0,79 0,79 e (m) 2,528



ESTUDI INFORMATIU


51

ODT AV1_7





0,00 L / J < (L / J) lím. SÍ





CONTROL D’ENTRADA


Cabal Obra (m3/s) Q 0,164 Rehundido a l’entrada (m) 0,000 VALORS A L’ENTRADA






Energia específica (m) E 0,299 x (m) y (m) v (m/s) F El cabal (Q500 anys) és menor de 7,5 m3/s. La sobreelevació provocada no afecta a tercers, ja que no supera els 0,50 m Nº de Froude F 1,805

0,00 0,19 1,13 1,00


2,80 0,15 1,64 1,65


Calat (m) yc 0,192 5,60 0,14 1,72 1,76 J <= 7% SÍ

Àrea (m2) A 0,145 7,00 0,14 1,73 1,78

Perímetre mullat (m) P 1,196 CALAT UNIFORME EROSIÓN LOCALIZADA

Pendient (m/m) Jc 0,85% d (m) 0,033

Velocidat (m/s) v 1,132 Nivel del agua en el cauce a la salida ALTO





ESTUDI INFORMATIU


52

ODT AV1_8





0,00 L / J < (L / J) lím. SÍ





Nombre d’elements 1 CONTROL D’ENTRADA









4,00 0,34 2,44 1,60 RÈGIM CRÍTIC 6,00 0,33 2,55 1,71 v < 6 m/s SÍ

Calat (m) yc 0,430 8,00 0,32 2,62 1,77 J <= 7% SÍ

Àrea (m2) A 0,467 10,00 0,32 2,68 1,82 Perímetre mullat (m) P 1,839 12,00 0,31 2,72 1,86 EROSIÓN LOCALIZADA

Pendient (m/m) Jc 0,74% 14,00 0,31 2,75 1,89 d (m) 0,160




CABAL A SECCIÓ PLENA (m3/s) 12,941 CALADO UNIFORME


ESTUDI INFORMATIU


53

ODT AV1_9

(m3/s) Qd 0,180 CONCA C AV1_9




0,00 L / J < (L / J) lím. SÍ












Energia específica (m) E 0,314 x (m) y (m) v (m/s) F El cabal (Q500 anys) és menor de 7,5 m3/ s. La sobreelevació provocada no afecta a tercers, ja que no supera els 0,50 m Nº de Froude F 1,815 0,00 0,20 1,16 1,00


5,20 0,15 1,75 1,75


Calat (m) yc 0,200 8,50 0,15 1,80 1,81 SÍ

Àrea (m2) A 0,155 CALAT UNIFORME

Perímetre mullat (m) P 1,225 EROSIÓN LOCALIZADA







ESTUDI INFORMATIU


54

ODT AV1_10




Base (m) B 2,00 Pdte 1,00% n 0,045 SECCIÓ CONSTANT SÍ






CONTROL D’ENTRADA



HE <1,2·D SÍ






Nº de Froude F 2,052 0,00 0,98 2,75 1,00 El cabal (Q500 anys) és menor de 7,5 m3 / s. La sobreelevació provocada no afecta a tercers, ja que la superfície afectada és inferior a la calculada segons la fórmula de la 5.2-IC Tipo de régimen RÁPIDO 3,20 0,83 3,42 1,38


RÈGIM CRÍTIC 9,60 0,76 3,83 1,62

Calat (m) yc 0,984 12,80 0,75 3,96 1,70 v < 6 m/s SÍ

Àrea (m2) A 1,538 16,00 0,73 4,06 1,76 J <= 7% SÍ



Velocidat (m/s) v 2,747 25,60 0,71 4,25 1,88 d (m) 0,650


32,00 0,70 4,33 1,93 e (m) 2,337



ESTUDI INFORMATIU


55

ODT AV1_11




Amplada (m) B 2,00 Pdte 1,00% n 0,045 SECCIÓ CONSTANT SÍ






CONTROL D’ENTRADA



HE <1,2·D SÍ








RÈGIM CRÍTIC 6,60 0,70 3,49 1,56

Calat (m) yc 0,877 8,80 0,68 3,61 1,64 v < 6 m/s SÍ

Àrea (m2) A 1,326 11,00 0,67 3,70 1,70 J <= 7% SÍ



Velocidat (m/s) v 2,560 17,60 0,64 3,90 1,82 d (m) 0,575


22,00 0,63 3,99 1,88 e (m) 2,152



ESTUDI INFORMATIU


56

ODT AV1_12










CONTROL D’ENTRADA



HE <1,2·D SÍ








RÈGIM CRÍTIC 6,00 0,70 3,46 1,54

Calat (m) yc 0,881 8,00 0,69 3,58 1,61 v < 6 m/s SÍ

Àrea (m2) A 1,334 10,00 0,68 3,67 1,67 J <= 7% SÍ



Velocidat (m/s) v 2,567 16,00 0,65 3,87 1,80 d (m) 0,580


20,00 0,64 3,96 1,86 e (m) 2,159

CABAL A SECCIÓ PLENA (m3/s) 17,139 CALAT UNIFORME Profundidad mínima rastrillo (m) 0,540


ESTUDI INFORMATIU


57

ODT AV1_13




Amplada (m) D 1,80 Pdte 1,00% n 0,045 SECCIÓ CONSTANT SÍ

0,00 L / J < (L / J) lím. SÍ












Energia específica (m) E 0,445 x (m) y (m) v (m/s) F El cabal (Q500 anys) és menor de 7,5 m3 / s. La sobreelevació provocada no afecta a tercers, ja que no supera els 0,50 m Nº de Froude F 1,885 0,00 0,28 1,37 1,00


2,60 0,22 1,93 1,59


Calat (m) yc 0,277 5,20 0,21 2,06 1,74 J <= 7% SÍ

Àrea (m2) A 0,249 6,50 0,21 2,10 1,78


Pendient (m/m) Jc 0,79% 9,10 0,20 2,14 1,83 d (m) 0,068






ESTUDI INFORMATIU


58

ODT AV1_14










CONTROL D’ENTRADA



HE <1,2·D SÍ








RÈGIM CRÍTIC 17,10 0,72 4,06 1,78

Calat (m) yc 0,971 22,80 0,70 4,18 1,86 v < 6 m/s SÍ

Àrea (m2) A 1,514 28,50 0,69 4,27 1,91 J <= 7% SÍ



Velocidat (m/s) v 2,725 45,60 0,68 4,40 2,00 d (m) 0,637


57,00 0,67 4,44 2,02 e (m) 2,316



ESTUDI INFORMATIU


59

ODT AV1_15










CONTROL D’ENTRADA



HE <1,2·D SÍ





Energia específica (m) E 1,357 x (m) y (m) v (m/s) F

Nº de Froude F 2,054 0,00 0,79 2,40 1,00

Tipo de régimen RÁPIDO 2,70 0,66 3,03 1,39

5,40 0,63 3,26 1,54

RÈGIM CRÍTIC 8,10 0,61 3,41 1,65

Calat (m) yc 0,786 10,80 0,59 3,53 1,72 v < 6 m/s SÍ

Àrea (m2) A 1,146 13,50 0,58 3,62 1,79 J <= 7% SÍ



Velocidat (m/s) v 2,398 21,60 0,56 3,79 1,90 d (m) 0,465


27,00 0,56 3,86 1,95 e (m) 1,988



ESTUDI INFORMATIU


60

ODT AV1_16










CONTROL D’ENTRADA



HE <1,2·D SÍ








RÈGIM CRÍTIC 5,10 0,90 3,71 1,47

Calat (m) yc 1,097 6,80 0,88 3,84 1,54 v < 6 m/s SÍ

Àrea (m2) A 2,341 8,50 0,86 3,94 1,60 J <= 7% SÍ



Velocidat (m/s) v 2,819 13,60 0,82 4,18 1,74 d (m) 0,608


17,00 0,81 4,30 1,81 e (m) 2,833



ESTUDI INFORMATIU


61

ODT AV1_17





L / J < (L / J) lím. SÍ














4,60 0,32 2,44 1,65


Calat (m) yc 0,415 9,20 0,31 2,62 1,81 J <= 7% SÍ

Àrea (m2) A 0,444 11,50 0,30 2,66 1,86


Pendient (m/m) Jc 0,74% 16,10 0,30 2,72 1,91 d (m) 0,149






ESTUDI INFORMATIU


62

ODT AV1_18










CONTROL D’ENTRADA



HE <1,2·D SÍ








RÈGIM CRÍTIC 9,00 0,56 3,35 1,70

Calat (m) yc 0,731 12,00 0,54 3,46 1,77 v < 6 m/s SÍ

Àrea (m2) A 1,040 15,00 0,53 3,54 1,83 J <= 7% SÍ



Velocidat (m/s) v 2,301 24,00 0,52 3,70 1,94 d (m) 0,405


30,00 0,51 3,75 1,98 e (m) 1,888



ESTUDI INFORMATIU


63

ODT AV1_19





0,00 L / J < (L / J) lím. SÍ





CONTROL D’ENTRADA


Rehundido a l’entrada (m) 0,000 Elevació a l’entrada HE (m) 0.653

HE <1,2·D SÍ







5,60 0,34 2,57 1,68

SOBREELEVACIÓ VÀLIDA

RÈGIM CRÍTIC 8,40 0,33 2,68 1,78 Calat (m) yc 0,447 11,20 0,33 2,75 1,84 v < 6 m/s SÍ

Àrea (m2) A 0,492 14,00 0,32 2,80 1,88 J <= 7% SÍ

Perímetre mullat (m) P 1,878 16,80 0,32 2,83 1,91 Pendient (m/m) Jc 0,74% 19,60 0,32 2,85 1,93 EROSIÓN LOCALIZADA

Velocidat (m/s) v 1,763 22,40 0,32 2,86 1,94 d (m) 0,172


28,00 0,32 2,88 1,96 e (m) 1,282



ESTUDI INFORMATIU


64

ODT AV1_20





0,00 L / J < (L / J) lím. SÍ














3,80 0,70 3,24 1,44


Calat (m) yc 0,843 7,60 0,66 3,49 1,60 J <= 7% SÍ

Àrea (m2) A 1,171 9,50 0,65 3,58 1,65


Pendient (m/m) Jc 0,78% 13,30 0,63 3,72 1,74 d (m) 0,529






ESTUDI INFORMATIU


65

ODT AV1_21
















Velocidat (m/s) v 5,847 CORBA DE RABEIG Sobreelevació (m) --

Energia específica (m) E 2,734 x (m) y (m) v (m/s) F El cabal (Q500 anys) és superior a 7,5 m3 / s. La sobreelevació és nul. Nº de Froude F 2,196 0,00 0,71 2,21 1,00


2,80 0,59 2,88 1,44


Calat (m) yc 1,494 5,60 0,55 3,12 1,60 J <= 7% SÍ

Àrea (m2) A 3,515 7,00 0,54 3,21 1,67


Pendient (m/m) Jc 0,68% 9,80 0,53 3,35 1,76 d (m) 0,259






ESTUDI INFORMATIU


66

ODT AV2_1


LLERA NATURAL CONDICIONS CONTROL D’ENTRADA








CONTROL D’ENTRADA



HE <1,2·D SÍ



Perímetre mullat (m) P 2,241 Sobreelevació (m) ----



Nº de Froude F 2,055 0,00 0,82 2,46 1,00


6,60 0,65 3,39 1,58


Calat (m) yc 0,820 13,20 0,61 3,68 1,77 J <= 7% SÍ

Àrea (m2) A 1,214 16,50 0,60 3,76 1,83


Pendient (m/m) Jc 0,73% 23,10 0,59 3,89 1,91 d (m) 0,326






ESTUDI INFORMATIU


67

ODT AV2_2










CONTROL D’ENTRADA



HE <1,2·D SÍ








RÈGIM CRÍTIC 6,00 0,76 3,57 1,52

Calat (m) yc 0,941 8,00 0,74 3,68 1,59 v < 6 m/s SÍ

Àrea (m2) A 1,453 10,00 0,73 3,78 1,65 J <= 7% SÍ



Velocidat (m/s) v 2,672 16,00 0,70 3,98 1,78 d (m) 0,607


20,00 0,69 4,07 1,84 e (m) 2,264



ESTUDI INFORMATIU


68

ODT AV2_3










CONTROL D’ENTRADA



HE <1,2·D SÍ






Nº de Froude F 2,055 0,00 0,80 2,43 1,00 El cabal (Q500 anys) és menor de 7,5 m3 / s. La sobreelevació provocada no afecta a tercers, ja que la superfície afectada és inferior a la calculada segons la fórmula de la 5.2-IC Tipo de régimen RÁPIDO 2,30 2,30 0,69 3,02 1,36


RÈGIM CRÍTIC 6,90 0,69 6,90 0,63 3,38 1,60

Calat (m) yc 0,805 9,20 0,62 3,50 1,67 v < 6 m/s SÍ

Àrea (m2) A 1,183 11,50 0,60 3,59 1,74 J <= 7% SÍ



Velocidat (m/s) v 2,432 18,40 0,58 3,77 1,86 d (m) 0,487


23,00 0,58 3,85 1,91 e (m) 2,023



ESTUDI INFORMATIU


69

ODT AV2_4










CONTROL D’ENTRADA



HE <1,2·D SÍ








RÈGIM CRÍTIC 6,00 0,97 3,96 1,46

Calat (m) yc 1,176 8,00 0,95 4,08 1,52 v < 6 m/s SÍ

Àrea (m2) A 1,922 10,00 0,93 4,17 1,57 J <= 7% SÍ



Velocidat (m/s) v 3,095 16,00 0,89 4,39 1,69 d (m) 0,865


20,00 0,88 4,49 1,75 e (m) 2,656



ESTUDI INFORMATIU


70

ODT AV2_5










CONTROL D’ENTRADA



HE <1,2·D SÍ








RÈGIM CRÍTIC 5,40 1,21 4,35 1,38

Calat (m) yc 1,425 7,20 1,18 4,45 1,43 v < 6 m/s SÍ

Àrea (m2) A 2,394 9,00 1,16 4,54 1,48 J <= 7% SÍ



Velocidat (m/s) v 3,601 14,40 1,12 4,75 1,58 d (m) 1,161


18,00 1,10 4,85 1,64 e (m) 3,053



ESTUDI INFORMATIU


71

ODT AV2_7










CONTROL D’ENTRADA



HE <1,2·D SÍ






Nº de Froude F 2,159 0,00 1,91 4,01 1,00 El cabal (Q500 anys) és major de 7,5 m3 / s. La sobreelevació provocada no afecta a tercers, ja que la superfície afectada és inferior a la calculada segons la fórmula de la 5.2-IC Tipo de régimen RÁPIDO 2,00 2,00 1,72 4,53 1,22


RÈGIM CRÍTIC 6,00 1,47 6,00 1,61 4,90 1,37

Calat (m) yc 1,906 8,00 1,58 5,03 1,43 v < 6 m/s SÍ

Àrea (m2) A 4,737 10,00 1,55 5,14 1,48 J <= 7% SÍ



Velocidat (m/s) v 4,011 16,00 1,49 5,41 1,60 d (m) 1,467


20,00 1,46 5,55 1,66 e (m) 4,212



ESTUDI INFORMATIU


72

ODT AV2_8










CONTROL D’ENTRADA



HE <1,2·D SÍ






Nº de Froude F 2,050 0,00 1,00 2,78 1,00 El cabal (Q500 anys) és menor de 7,5 m3 / s. La sobreelevació provocada no afecta a tercers, ja que la superfície afectada és inferior a la calculada segons la fórmula de la 5.2-IC Tipo de régimen RÁPIDO 2,10 2,10 0,87 3,33 1,30


RÈGIM CRÍTIC 6,30 0,74 6,30 0,81 3,69 1,51

Calat (m) yc 1,003 8,40 0,79 3,81 1,58 v < 6 m/s SÍ

Àrea (m2) A 1,576 10,50 0,77 3,90 1,64 J <= 7% SÍ



Velocidat (m/s) v 2,780 16,80 0,74 4,11 1,77 d (m) 0,670


21,00 0,73 4,21 1,83 e (m) 2,369



ESTUDI INFORMATIU


73

ODT AV2_9










CONTROL D’ENTRADA



HE <1,2·D SÍ






Nº de Froude F 2,056 0,00 0,83 2,48 1,00 El cabal (Q500 anys) és menor de 7,5 m3 / s. La sobreelevació provocada no afecta a tercers, ja que la superfície afectada és inferior a la calculada segons la fórmula de la 5.2-IC



RÈGIM CRÍTIC 5,70 0,67 3,36 1,54

Calat (m) yc 0,834 7,60 0,65 3,47 1,61 v < 6 m/s SÍ

Àrea (m2) A 1,240 9,50 0,64 3,57 1,67 J <= 7% SÍ



Velocidat (m/s) v 2,484 15,20 0,61 3,76 1,80 d (m) 0,522


19,00 0,60 3,84 1,86 e (m) 2,075



ESTUDI INFORMATIU


74

ODT AV2_10










CONTROL D’ENTRADA



HE <1,2·D SÍ









RÈGIM CRÍTIC 13,50 1,19 4,83 1,55

Calat (m) yc 1,488 18,00 1,16 4,96 1,62 v < 6 m/s SÍ

Àrea (m2) A 2,506 22,50 1,14 5,06 1,67 J <= 7% SÍ



Velocidat (m/s) v 3,752 36,00 1,11 5,27 1,78 d (m) 1,230


45,00 1,09 5,36 1,82 e (m) 3,154



ESTUDI INFORMATIU


75

ODT B_1

CABAL A DESGUASSAR (m3/s) Qd 7,418 CONCA C B_1









CONTROL D’ENTRADA



HE <1,2·D SÍ



Perímetre mullat (m) P 2,981 Sobreelevació (m) ---






RÈGIM CRÍTIC 5,10 1,11 4,14 1,39

Calat (m) yc 1,319 6,80 1,09 4,24 1,45 v < 6 m/s SÍ

Àrea (m2) A 2,199 8,50 1,07 4,33 1,49 J <= 7% SÍ



Velocidat (m/s) v 3,374 13,60 1,03 4,54 1,61 d (m) 1,037


17,00 1,01 4,65 1,66 e (m) 2,886



ESTUDI INFORMATIU


76

ODT B_2

CABAL A DESGUASSAR (m3/s) Qd 4,373 CONCA C B_2









CONTROL D’ENTRADA



HE <1,2·D SÍ


Calat (m) yn 0,518 Àrea (m2) A 0,815 Calat en llit a l’entrada (m) 0,571Perímetre mullat (m) P 2,571 Sobreelevació (m) 0,730Velocidat (m/s) v 5,367 CORBA DE RABEIG


Nº de Froude F 2,859 0,00 0,89 2,50 1,00 Tipo de régimen RÁPIDO 1,30 0,78 3,01 1,29

2,60 0,74 3,22 1,42 RÈGIM CRÍTIC 3,90 0,72 3,38 1,52

Calat (m) yc 0,887 5,20 0,70 3,52 1,60 v < 6 m/s SÍ

Àrea (m2) A 1,748 6,50 0,68 3,63 1,68 J <= 7% SÍ

Perímetre mullat (m) P 3,449 7,80 0,67 3,74 1,74 Pendient (m/m) Jc 0,35% 9,10 0,66 3,83 1,80 EROSIÓN LOCALIZADA

Velocidat (m/s) v 2,502 10,40 0,65 3,91 1,86 d (m) 0,403Energia específica (m) E 1,206 11,70 0,64 3,99 1,91 Nivel del agua en el cauce a la salida ALTO

13,00 0,63 4,06 1,95 e (m) 2,428CABAL A SECCIÓ PLENA (m3/s) 50,532 Profundidad mínima rastrillo (m) 0,731


ESTUDI INFORMATIU


77

ODT CM1_1

CABAL A DESGUASSAR (m3/s) Qd 2.119 CONCA C CM1_1




0,00 L / J < (L / J) lím. SÍ





CONTROL D’ENTRADA

Nombre d’elements 1 Cabal Obra (m3/s) Q 2.119 VALORS A L’ENTRADA


HE <1,2·D SÍ






Nº de Froude F 2,019 0,00 0,71 2,28 1,00


2,80 0,59 2,91 1,41

RÈGIM CRÍTIC 4,20 0,57 3,03 1,50

Calat (m) yc 0,708 5,60 0,56 3,13 1,57 v < 6 m/s SÍ

Àrea (m2) A 0,930 7,00 0,55 3,21 1,63 J <= 7% SÍ



Velocidat (m/s) v 2,278 11,20 0,53 3,38 1,75 d (m) 0,420


14,00 0,52 3,46 1,81 e (m) 1,792



ESTUDI INFORMATIU


78

ODT CM1_2

CABAL A DESGUASSAR (m3/s) Qd 2,975 CONCA C CM1_2









CONTROL D’ENTRADA



HE <1,2·D SÍ









RÈGIM CRÍTIC 10,80 0,59 3,83 1,88

Calat (m) yc 0,819 14,40 0,57 4,02 2,00 v < 6 m/s SÍ

Àrea (m2) A 1,211 18,00 0,56 4,17 2,11 J <= 7% SÍ



Velocidat (m/s) v 2,457 28,80 0,53 4,48 2,33 d (m) 0,504


36,00 0,52 4,61 2,43 e (m) 2,049



ESTUDI INFORMATIU


79

ODT CM1_3










CONTROL D’ENTRADA



HE <1,2·D SÍ









RÈGIM CRÍTIC 18,60 0,55 4,18 2,13

Calat (m) yc 0,812 24,80 0,53 4,37 2,26 v < 6 m/s SÍ

Àrea (m2) A 1,198 31,00 0,52 4,51 2,37 J <= 7% SÍ



Velocidat (m/s) v 2,446 49,60 0,50 4,77 2,56 d (m) 0,496


CALAT UNIFORME e (m) 1,714



ESTUDI INFORMATIU


80

ODT CM1_4


















Tipo de régimen RÁPIDO 12,90 12,90 0,38 3,43 2,12 SOBREELEVACIÓ VÀLIDA

25,80 0,36 3,78 2,42

RÈGIM CRÍTIC 38,70 0,41 38,70 0,35 3,93 2,56 v < 6 m/s SÍ

Calat (m) yc 0,560 51,60 0,34 3,99 2,62 J <= 7% SÍ

Àrea (m2) A 0,721 CALAT UNIFORME

Perímetre mullat (m) P 2,231 EROSIÓN LOCALIZADA







ESTUDI INFORMATIU


81

ODT CM1_5




















Calat (m) yc 0,342 28,80 0,26 3,30 2,51 J <= 7% SÍ


Pendient (m/m) Jc 0,75% 48,31 0,25 3,37 2,58 d (m) 0,132






ESTUDI INFORMATIU


82

ODT CM1_6



















15,20 0,37 3,48 2,21


Calat (m) yc 0,548 30,40 0,34 3,80 2,49 J <= 7% SÍ

Àrea (m2) A 0,698 38,00 0,34 3,88 2,55


Pendient (m/m) Jc 0,40% 53,20 0,33 3,95 2,62 d (m) 0,232






ESTUDI INFORMATIU


83

ODT CM1_7





1,80 L / J < (L / J) lím. SÍ














5,00 0,34 2,73 1,79


Calat (m) yc 0,458 10,00 0,31 3,05 2,08 J <= 7% SÍ

Àrea (m2) A 0,510 12,50 0,31 3,15 2,18


Pendient (m/m) Jc 0,42% 17,50 0,30 3,30 2,32 d (m) 0,181






ESTUDI INFORMATIU


84

ODT CM1_8










CONTROL D’ENTRADA



HE <1,2·D SÍ







Tipo de régimen RÁPIDO 2,90 2,90 0,42 2,67 1,56


RÈGIM CRÍTIC 8,70 0,47 8,70 0,38 3,16 1,97

Calat (m) yc 0,534 11,60 0,37 3,31 2,09 v < 6 m/s SÍ

Àrea (m2) A 0,674 14,50 0,36 3,43 2,19 J <= 7% SÍ



Velocidat (m/s) v 1,933 23,20 0,34 3,65 2,40 d (m) 0,221


29,00 0,34 3,74 2,48 e (m) 1,503



ESTUDI INFORMATIU


85

ODT CM2_1




Diámetro (m) B 2,00 Pdte 1,00% n 0,035 SECCIÓ CONSTANT SÍ

H 2,00 L / J < (L / J) lím. SÍ





CONTROL D’ENTRADA



HE <1,2·D SÍ








RÈGIM CRÍTIC 6,90 0,41 2,85 1,70

Calat (m) yc 0,535 9,20 0,40 2,94 1,78 v < 6 m/s SÍ

Àrea (m2) A 0,675 11,50 0,39 3,00 1,83 J <= 7% SÍ



Velocidat (m/s) v 1,934 18,40 0,38 3,12 1,93 d (m) 0,221


23,00 0,38 3,16 1,97 e (m) 1,504



ESTUDI INFORMATIU


86

ODT CM2_2










CONTROL D’ENTRADA



HE <1,2·D SÍ





El cabal (Q500 anys) és menor de 7,5 m3/s. La sobreelevació provocada no afecta a tercers, ja que no supera els 0,50 m


Nº de Froude F 2,049 0,00 0,47 1,79 1,00



RÈGIM CRÍTIC 9,60 0,34 2,77 1,81

Calat (m) yc 0,719 12,80 0,34 2,84 1,88 v < 6 m/s SÍ

Àrea (m2) A 1,017 16,00 0,33 2,89 1,92 J <= 7% SÍ



Velocidat (m/s) v 2,279 25,60 0,33 2,95 1,97 d (m) 0,169


32,00 0,33 2,96 1,98 e (m) 1,359



ESTUDI INFORMATIU


87

ODT CM2_3




















Calat (m) yc 0,465 12,80 0,34 2,84 1,88 J <= 7% SÍ


Pendient (m/m) Jc 0,72% 22,40 0,33 2,94 1,96 d (m) 0,169Velocidat (m/s) v 1,795 25,60 0,33 2,95 1,97 Nivel del agua en el cauce a la salida ALTOEnergia específica (m) E 0,630 28,80 0,33 2,96 1,98 e (m) 1,359

32,00 0,33 2,96 1,98 Profundidad mínima rastrillo (m) 0,340CABAL A SECCIÓ PLENA (m3/s) 17,139 CALAT UNIFORME


ESTUDI INFORMATIU


88

ODT CM2_4



















8,40 0,49 3,15 1,71


Calat (m) yc 0,644 16,80 0,46 3,39 1,89 J <= 7% SÍ

Àrea (m2) A 0,875 21,00 0,46 3,45 1,94








ESTUDI INFORMATIU


89

ODT D_1

CABAL A DESGUASSAR (m3/s) Qd 1,846 CONCA C D_1









CONTROL D’ENTRADA



HE <1,2·D SÍ








RÈGIM CRÍTIC 18,60 0,46 3,40 1,91

Calat (m) yc 0,639 24,80 0,45 3,47 1,97 v < 6 m/s SÍ

Àrea (m2) A 0,865 31,00 0,45 3,51 2,00 J <= 7% SÍ



Velocidat (m/s) v 2,133 49,60 0,44 3,55 2,03 d (m) 0,313


0,00 0,64 2,13 1,00 e (m) 1,713



ESTUDI INFORMATIU


90

ODT D_2










CONTROL D’ENTRADA



HE <1,2·D SÍ








RÈGIM CRÍTIC 6,00 0,44 3,09 1,77

Calat (m) yc 0,592 8,00 0,43 3,24 1,89 v < 6 m/s SÍ

Àrea (m2) A 0,778 10,00 0,42 3,36 1,98 J <= 7% SÍ



Velocidat (m/s) v 2,045 16,00 0,40 3,62 2,20 d (m) 0,269


20,00 0,39 3,74 2,30 e (m) 1,620



ESTUDI INFORMATIU


91

ODT D_3










CONTROL D’ENTRADA



HE <1,2·D SÍ








RÈGIM CRÍTIC 4,20 0,43 2,88 1,66

Calat (m) yc 0,564 5,60 0,42 3,01 1,77 v < 6 m/s SÍ

Àrea (m2) A 0,727 7,00 0,41 3,11 1,85 J <= 7% SÍ



Velocidat (m/s) v 1,991 11,20 0,39 3,36 2,05 d (m) 0,245


14,00 0,38 3,48 2,16 e (m) 1,564



ESTUDI INFORMATIU


92

ODT D_4










CONTROL D’ENTRADA



HE <1,2·D SÍ








RÈGIM CRÍTIC 6,90 0,51 3,33 1,77

Calat (m) yc 0,681 9,20 0,49 3,49 1,89 v < 6 m/s SÍ

Àrea (m2) A 0,943 11,50 0,48 3,62 1,99 J <= 7% SÍ



Velocidat (m/s) v 2,209 18,40 0,45 3,90 2,20 d (m) 0,353


23,00 0,44 4,03 2,31 e (m) 1,793



ESTUDI INFORMATIU


93

ODT D_5



















9,00 0,36 3,13 1,99


Calat (m) yc 0,516 18,00 0,34 3,48 2,30 J <= 7% SÍ

Àrea (m2) A 0,641 22,50 0,33 3,59 2,39


Pendient (m/m) Jc 0,71% 31,50 0,32 3,71 2,51 d (m) 0,206






ESTUDI INFORMATIU


94

ODT D_6



















9,20 0,32 3,02 2,05


Calat (m) yc 0,463 18,40 0,30 3,34 2,35 J <= 7% SÍ

Àrea (m2) A 0,551 23,00 0,29 3,43 2,43


Pendient (m/m) Jc 0,72% 32,20 0,29 3,53 2,53 d (m) 0,167






ESTUDI INFORMATIU


95

ODT D_7



















5,40 0,27 2,55 1,91


Calat (m) yc 0,369 10,80 0,25 2,83 2,20 J <= 7% SÍ

Àrea (m2) A 0,399 13,50 0,24 2,92 2,29


Pendient (m/m) Jc 0,74% 18,90 0,24 3,03 2,40 d (m) 0,107






ESTUDI INFORMATIU


96

ODT EF1_1

CABAL A DESGUASSAR (m3/s) Qd 2,192 CONCA C EF1_1















Velocidat (m/s) v 3,747 CORBA DE RABEIG Sobreelevació (m) --



9,20 0,53 3,30 1,71


Calat (m) yc 0,699 18,40 0,50 3,54 1,89 J <= 7% SÍ

Àrea (m2) A 0,978 23,00 0,50 3,61 1,94


Pendient (m/m) Jc 0,71% 32,20 0,49 3,68 2,00 d (m) 0,371






ESTUDI INFORMATIU


97

ODT EF1_2



















6,40 0,29 2,46 1,75


Calat (m) yc 0,392 12,80 0,28 2,61 1,89 J <= 7% SÍ

Àrea (m2) A 0,434 16,00 0,28 2,64 1,92


Pendient (m/m) Jc 0,73% 22,40 0,28 2,67 1,95 d (m) 0,120


Energia específica (m) E 0,528 CALAT UNIFORME e (m) 1,197




ESTUDI INFORMATIU


98

ODT EF1_3










CONTROL D’ENTRADA



HE <1,2·D SÍ








RÈGIM CRÍTIC 28,20 0,58 3,93 1,95

Calat (m) yc 0,815 37,60 0,57 4,00 2,00 v < 6 m/s SÍ

Àrea (m2) A 1,203 47,00 0,57 4,04 2,03 J <= 7% SÍ



Velocidat (m/s) v 2,450 72,38 0,56 4,08 2,05 d (m) 0,499

Energia específica (m) E 1,121 CALAT UNIFORME Nivel del agua en el cauce a la salida ALTO

e (m) 2,041



ESTUDI INFORMATIU


99

ODT EF2_1
















Velocidat (m/s) v 3,747 CORBA DE RABEIG El cabal (Q500 anys) és menor de 7,5 m3 / s. La sobreelevació provocada no afecta a tercers, ja que no supera els 0,50 m Energia específica (m) E 1,199 x (m) y (m) v (m/s) F

Nº de Froude F 2,047 0,00 0,70 2,24 1,00 SOBREELEVACIÓ VÀLIDA


9,20 0,53 3,30 1,71


Calat (m) yc 0,699 18,40 0,50 3,54 1,89 J <= 7% SÍ

Àrea (m2) A 0,978 23,00 0,50 3,61 1,94


Pendient (m/m) Jc 0,71% 32,20 0,49 3,68 2,00 d (m) 0,371






ESTUDI INFORMATIU


100

ODT EF2_2



















6,40 0,29 2,46 1,75


Calat (m) yc 0,392 12,80 0,28 2,61 1,89 J <= 7% SÍ

Àrea (m2) A 0,434 16,00 0,28 2,64 1,92


Pendient (m/m) Jc 0,73% 22,40 0,28 2,67 1,95 d (m) 0,120


Energia específica (m) E 0,528 CALAT UNIFORME e (m) 1,197




ESTUDI INFORMATIU


101

ODT EF2_3










CONTROL D’ENTRADA



HE <1,2·D SÍ






Nº de Froude F 2,055 0,00 0,81 2,45 1,00 El cabal (Q500 anys) és menor de 7,5 m3/s. La sobreelevació provocada no afecta a tercers, ja que la superfície afectada és inferior a la calculada segons la fórmula de la 5.2-IC Tipo de régimen RÁPIDO 9,40 0,62 3,53 1,68


RÈGIM CRÍTIC 28,20 0,58 3,93 1,95

Calat (m) yc 0,815 37,60 0,57 4,00 2,00 v < 6 m/s SÍ

Àrea (m2) A 1,203 47,00 0,57 4,04 2,03 J <= 7% SÍ



Velocidat (m/s) v 2,450 72,38 0,56 4,08 2,05 d (m) 0,499

Energia específica (m) E 1,121 CALAT UNIFORME Nivel del agua en el cauce a la salida ALTO

e (m) 2,041



ESTUDI INFORMATIU


102

APÈNDIX 3.

“INVENTARI D’OBRES DE DRENATGE EN L’ÀMBIT DEL PROJECTE”


ESTUDI INFORMATIU


103

RELACIÓ D´OBRES DE PAS TRANSVERSAL A LA L-512

Localització Caracteristiques Dimensions Uds. Ample / Observaciones

Nº P.K Funció Tipus Uds. cm

1 0+0566 Desguás Canó 1 80




5 1+0684 Desguás Pontarró 1 2,00

6 1+0900 Desguás Clavegueró 1 0,70

7 2+0094 Reg

8 2+0232 Reg

9 3+0036 Desguás Pontarró 2 1



12 3+0863 Desguás Pontó 1 3,00









21 6+0400 Reg












ESTUDI INFORMATIU


104



32 10+0920 Desguás Canó 1 60

33 11+0060 Desguás Canó 1 40

34 11+0184 Desguás Canó 1 40

35 11+0335 Desguás Canó 1 40


37 11+0803 Desguás Canó 1 40

38 11+0950 Desguás Canó 1 80


40 12+0342 Desguás Canó 1 40

41 12+0502 Desguás Canó 1 40

42 12+0682 Desguás Canó 1 80

43 12+0582 Desguás Canó 1 80

44 13+0052 Desguás Canó 1 100

45 13+0180 Desguás Canó 1 80

46 13+0346 Desguás Canó 1 40

47 13+0496 Desguás Canó 1 40

48 13+0630 Desguás Canó 1 80

49 13+0764 Desguás Canó 1 40



52 14+0880 Desguás Canó 1 80

53 15+0200 Desguás Canó 1 100

54 15+0477 Desguás Canó 1 40

55 15+0645 Desguás Canó 1 60


ESTUDI INFORMATIU


105
















13 6+0129 Desguás Canó 1 80 Tub corrugat








21 7+0204 Desguás Canó 1 60 Tub de plástic











ESTUDI INFORMATIU


106






















50 10+0926 Desguás Canó 1 80 Tub corrugat plástic


ESTUDI INFORMATIU


107







4 2+0226 Desguás Pontó 1 3,00 Tub corrugat




























ESTUDI INFORMATIU


108















43 11+0386 Desguás Canó 1 50



ESTUDI INFORMATIU


109



























24 5+0502 Desguás








ESTUDI INFORMATIU


110

RELACIÓ D´OBRES DE PAS TRANSVERSAL A LA C-1412-B




2 0+0960 Reg Canal

3 1+0020 Desguás Pont 1 10,00

4 1+0045 Reg





























ESTUDI INFORMATIU


111






























59 10+0059 Desguás Canó 2 80



62 11+0299 Desguás Canó 1 80

63 11+0532 Desguás Canó 1 40


ESTUDI INFORMATIU


112



64 11+0657 Desguás Canó 1 80

65 11+0821 Desguás Canó 1 60




69 12+0537 Desguás Canó 1 60

70 12+0852 Desguás Canó 1 60


72 13+0353 Desguás Canó 1 60



75 13+0823 Desguás Canó 1 60

76 14+0015 Desguás Canó 1 60

77 14+0221 Desguás Canó 1 60

78 14+0329 Desguás Canó 1 60


80 14+0580 Desguás Canó 1 60

81 14+0655 Desguás Canó 1 60

82 14+0778 Desguás Canó 1 60

83 14+0919 Desguás Canó 1 60

84 14+1002 Desguás Canó 1 60

85 15+0127 Desguás Canó 1 60


87 15+0524 Desguás Canó 2 60






93 16+0980 Desguás Pontarró 1 2,00 Tub corrugat




ESTUDI INFORMATIU


113



96 18+0000 Desguás Pontarró 1 2,00 Tub corrugat












108 21+0788 Desguás Canó 1 80

109 22+0143 Desguás Canó 1 40

110 22+0347 Desguás Canó 1 40

111 22+0513 Desguás Canó 1 100

112 22+0653 Desguás Canó 1 100


114 23+0294 Desguás Canó 1 40

115 23+0655 Desguás Canó 1 40

116 23+0811 Desguás Canó 1 40

117 24+0000 Desguás Canó 1 40

118 24+0198 Desguás Canó 1 40

119 24+0392 Desguás Canó 1 80

120 24+0685 Desguás Canó 1 40

121 24+0882 Desguás Canó 1 40

122 25+0071 Desguás Canó 1 40

123 25+0229 Desguás Canó 1 40

124 25+0415 Desguás Canó 1 40

125 25+0649 Desguás Canó 1 80

126 25+0827 Desguás Canó 1 40

127 25+1004 Desguás Canó 1 40


ESTUDI INFORMATIU


114



128 26+0250 Desguás Canó 1 40

129 26+0457 Desguás Canó 1 40

130 26+0664 Desguás Canó 1 40

131 26+0865 Desguás Canó 1 40

132 27+0065 Desguás Canó 1 40

133 27+0197 Desguás Canó 1 60

134 27+0348 Desguás Canó 1 60

135 27+0514 Desguás Canó 1 60

136 27+0645 Desguás Canó 1 60

137 27+0840 Desguás Canó 1 60

138 27+0982 Desguás Pontó 1 4,00

139 28+0243 Desguás Canó 1 60

140 28+0409 Desguás Canó 1 60

141 28+0578 Desguás Canó 1 60

142 28+0678 Desguás Canó 1 60


144 29+0078 Desguás Canó 1 60

145 29+0218 Desguás Canó 1 60


147 29+0814 Desguás Canó 1 100



150 30+0708 Desguás Canó 1 80





155 32+0133 Desguás Canó 1 80

156 32+0224 Desguás Canó 1 60

157 32+0416 Desguás Canó 1 80

158 32+0509 Desguás Canó 1 80

159 32+0639 Desguás Canó 1 80


ESTUDI INFORMATIU


115



160 32+0882 Desguás Canó 1 80

161 33+0000 Desguás Canó 1 80

162 33+0123 Desguás Canó 1 80


164 33+0360 Desguás Canó 1 80

165 33+0512 Desguás Canó 1 80

166 33+0697 Desguás Canó 1 80


168 33+0940 Desguás Canó 1 80

169 34+0157 Desguás Canó 1 80

170 34+0508 Desguás Canó 1 80



173 35+0142 Desguás Canó 1 80

174 35+0680 Desguás Canó 1 80

175 36+0030 Desguás Canó 1 80

176 36+0191 Desguás Canó 1 80


178 36+0829 Desguás Canó 1 180

179 37+0293 Desguás Pontarró 1 2,50 Tub formigó

180 38+0169 Desguás Canó 1 180

181 38+0195 Desguás Canó 1 180

182 38+0389 Desguás Canó 1 150

183 38+0583 Desguás Canó 1 180

184 39+0383 Desguás Canó 1 180

185 39+0834 Desguás Canó 1 180

186 40+0010 Desguás Canó 1 180

187 40+0092 Desguás Canó 1 180

188 40+0268 Desguás Canó 1 180

189 40+0740 Desguás Canó 1 180

190 41+0000 Desguás Canó 1 180

191 41+0070 Reg


ESTUDI INFORMATIU


116



192 41+0517 Desguás Canó 1 180

193 41+0750 Reg Canó 1 40


195 42+0435 Desguás Canó 1 80

196 42+0649 Desguás Canó 1 180

197 42+0895 Desguás Canó 1 150


199 43+0156 Reg Canó 1 40

200 43+0264 Reg Canó 1 40

201 43+0472 Desguás Canó 1 80

202 43+0737 Desguás Canó 1 200

203 44+0200 Desguás Canó 1 180

204 44+0768 Desguás Canó 1 180

205 45+0033 Desguás Canó 1 180

206 45+0164 Desguás Canó 1 150

207 45+0587 Desguás Canó 1 150

208 45+0951 Desguás Canó 1 180

209 46+0310 Reg Canó 1 40

210 46+0389 Desguás Canó 1 200


212 46+0518 Reg Canó 1 40

213 47+0294 Desguás Canó 1 100


215 47+0684 Desguás Canó 1 80

216 47+0850 Desguás Canó 1 150

217 47+1005 Desguás Canó 1 80


219 52+0600 Reg Canó 1 60

220 54+0018 Reg Canó 1 80

221 54+0290 Desguás Canó 2 80

222 55+0252 Reg Canó 1 60

223 55+0420 Desguás Pontó 1 4,80


ESTUDI INFORMATIU


117



224 55+0898 Reg Canó 1 60

225 55+0907 Desguás Canó 1 40

226 56+0125 Reg Sifo

227 56+0130 Desguás Canó 1 60

228 56+0556 Reg Canó 1 60 Sifo


230 56+1002 Reg Canó 1 60 Sifo

231 57+0165 Desguás Pontó 1 6,00

232 57+0379 Reg Canó 1 60 Sifo

233 57+0531 Reg Canó 1 50 Sifo

234 57+1030 Reg Canal

235 58+0327 Desguás Pontó 1 3,00

236 58+0481 Desguás Canó 1 50

237 58+0618 Reg Canó 1 40

238 58+0962 Reg No es veu

239 59+0187 Desguás Pontó 1 3,00


241 59+0429 Reg Sifó


ESTUDI INFORMATIU


118

RELACIÓ D´OBRES DE PAS TRANSVERSAL A LA C-14 DEL PK 15+000 AL PK 18+000

Localització Caracteristiques Dimensions Observaciones

Nº P.K Funció Tipus Uds. cm Uds. Ample /






6 16+0155 Reg Sifó



annex nÚm. 7 climatologia, hidrologia i … · com a antecedents del present estudi s'ha...

Documents