PRECAT20 

PROGRAMA GENERAL DE PREVENCIÓ I GESTIÓ  

DE RESIDUS I RECURSOS DE CATALUNYA  

2013‐2020  

 

ANNEX 11 Estudi de composició de la bossa tipus de residus 

municipals a Catalunya 

(Dades provisionals) 

1

Índex

1.  INTRODUCCIÓ ................................................................................................................................... 3 

2.  REPRESENTATIVITAT ....................................................................................................................... 3 

3.  CARACTERITZACIÓ DELS MUNICIPIS ............................................................................................ 4 

4.  PROTOCOL DE CARACTERITZACIÓ ............................................................................................... 4 

5.  DADES ADDICIONALS ..................................................................................................................... 10 

6.  FLUXOS DE RESIDUS ..................................................................................................................... 10 

7.  RESULTATS ..................................................................................................................................... 11 

2

Índex de Taules

Taula 1. Fraccions analitzades ................................................................................................................... 6 

Taula 2. Fluxos de residus analitzats ........................................................................................................ 10 

Taula 3. Resultats provisionals ................................................................................................................. 11 

Índex de Figures

Figura 1. Protocol de caracterització ........................................................................................................... 5 

Figura 2. Fraccions analitzades .................................................................................................................. 8 

3

1. INTRODUCCIÓ

Amb motiu de l’elaboració del nou PRECAT20 s’ha considerat necessari revisar i actualitzar la

composició dels residus municipals, per tal de conèixer de forma exhaustiva la composició mitjana

actual dels residus municipals a Catalunya.

En el marc d’aquest estudi s’ha portat a terme un programa exhaustiu de caracteritzacions al llarg de

tot un any, amb més de 500 caracteritzacions, per tal de tenir dades reals de la composició dels

diferents fluxos que composen els residus municipals. S’ha posat especial èmfasi en la fracció resta,

per ser la més desconeguda, i la que presenta una variabilitat més important, motivada principalment

pels seus diferents orígens (domèstica, comercial, mercats, papereres, neteja viària, etc.)

2. REPRESENTATIVITAT

Per poder obtenir uns resultats fiables i representatius de la composició global dels residus a

Catalunya s’ha definit, en primer lloc, quina seria la mostra sobre la qual es realitzaria l’estudi de

generació i composició.

Els municipis escollits com a mostra a analitzar s’han obtingut a partir d’un estudi estadístic realitzat

per la UPC, qui ha fet una classificació de municipis catalans basada en variables socioeconòmiques.

Així doncs, els municipis de Catalunya s’han classificat en 10 estrats més 1, que correspon a la ciutat

de Barcelona.

Per a l’elecció dels municipis objecte de l’estudi s’ha prioritzat:

1. Selecció dels tres municipis estadísticament més representatius de cada estrat.

2. Municipis rellevants dins l’estrat pel seu nombre d’habitants.

3. Existència de dades segregades dels residus generats pel municipi objecte d’estudi (necessitat

de dades separades en cas de recollida conjunta amb consell comarcal, de tots els fluxos de

residus generats).

4. Col·laboració dels ens implicats (ajuntament, consell comarcal, empreses de recollida i plantes

de gestió).

4

Així doncs, la mostra ha quedat definida pels següents municipis:

• Barcelona.

• Construcció (Roquetes, La Bisbal d’Empordà, Bellpuig).

• Rural agrícola (Vila-rodona, Prats de Rei).

• Rural residencial (Les Avellanes i Santa Linya, Preixens, Baronia de Rialb).

• Rural residencial jove (Ventalló, Collsuspina, Llanars).

• Rural turisme (Pujalt, Llosses).

• Turisme Càmping (Mont-ras, Vall-llobrega, Sant Pau de Segúries).

• Turisme Hotel (Begur, Palafrugell, Puigcerdà, Cambrils).

• Urbà Actiu (Sant Celoni, Gavà, Rubí, Terrassa, Vilafranca del Penedès, Sentmenat).

• Urbà industrial ( Navarcles, Sallent, Cassà de la Selva, Ripoll).

• Urbà serveis ( Vilanova i la Geltrú, Vilassar de Mar, Vic, Sant Feliu de Codines, La Seu d’Urgell)

3. CARACTERITZACIÓ DELS MUNICIPIS

El treball de camp de generació de dades s’ha concentrat sobretot en la fracció resta, ja que és un

dels fluxos de residus sobre el que es tenen menys dades de composició.

Així, de cada municipi objecte d’estudi s’han realitzat 2 caracteritzacions per ruta de rebuig existent

(diferenciant la domèstica, la comercial, les neteges viàries, ...) per cada quadrimestre, durant un any.

De tal manera que al llarg de l’any, s’han dut a terme més de 500 caracteritzacions de la fracció resta

a Catalunya.

4. PROTOCOL DE CARACTERITZACIÓ

La metodologia utilitzada ha estat el procediment de quarteig per aconseguir una mostra

representativa. A partir de la descàrrega d’una de les rutes de recollida de residus municipals, el

material s’homogeneïtza i se’n separen 1.000 kg, a partir dels quals es realitza el primer quarteig.

Aleatòriament, es seleccionen 2 quarts oposats, que s’estenen i es realitza una obertura de bosses

per garantir-ne l’homogeneïtat. Aquests aproximadament 500 kg, es tornen a quartejar, i es prenen 50

5

kg de cadascun dels 4 quarts, i 25 kg de dos quarts oposats. Finalment, s’obté una mostra

representativa de la descàrrega, de 250 kg.

Figura 1. Protocol de caracterització

6

Mitjançant la caracterització física de la mostra, s’han diferenciat els residus en trenta-set

subfraccions, diferenciant principalment els envasos, la matèria orgànica i altres tipologies de residus.

En concret s’han determinat les següents fraccions:

Taula 1. Fraccions analitzades

Material Pes (kg) Material Pes (kg)

Envasos lleugers domèstic

PET Resta de plàstics

PEAD Acer

7

Material Pes (kg) Material Pes (kg)

PVC Alumini

Film Cartró per a begudes

Film (bosses d’un sol ús) Fusta

Envasos lleugers comercials

PET Resta de plàstics

PEAD Acer

PVC Alumini

Film Cartró per a begudes

Film (bosses d’un sol ús) Fusta

Matèria orgànica Restes de jardineria i poda

Cel·luloses Tèxtil

Tèxtil sanitari Fusta no envàs

Plàstic no envàs Film bosses escombraries

Restes d’obres menors Acer no envàs

Alumini no envàs Altres (especificar)

Envàs de vidre

Paper i cartró

Paper imprès Envàs domèstic SIG

Envàs comercial SIG Envàs domèstic no SIG

Envàs comercial no SIG

El grau de detall d’aquestes caracteritzacions ha permès obtenir dades precises de tots els materials

que apareixen barrejats dins el rebuig i poder-les equiparar a altres caracteritzacions que es duen a

8

terme en altres fluxos de recollida selectiva, com són les caracteritzacions de matèria orgànica que

duu a terme l’ARC.

Un cop finalitzada la caracterització, es determina el pes de cada fracció mitjançant una balança

portàtil de precisió, i s’elabora un reportatge fotogràfic dels materials seleccionats.

Figura 2. Fraccions analitzades

9

10

5. DADES ADDICIONALS

Hi ha una sèrie de materials que es troben en les caracteritzacions, que es considera que arriben

sense humitat al contenidor de la brossa, però donat que tenen una gran capacitat per absorbir aigua

i lixiviats, un cop entren en contacte amb els altres residus dins del contenidor incrementen

substancialment el seu pes. Per determinar quin percentatge en pes d’aquestes fraccions correspon

al pes real del residus, s’han pres diferents mostres per analitzar-ne la humitat al laboratori. Les

fraccions que s’han considerat són el paper i cartró, el plàstic film i el tèxtil.

6. FLUXOS DE RESIDUS

Un cop obtingudes les dades de composició del rebuig, s’ha recopilat la informació existent sobre la

composició dels altres fluxos municipals existents (recollides comercials, FORM, envasos, vidre,

deixalleries...), i sobre la quantitat de residus generada pels municipis objecte d’estudi, de cada flux

(tn/hab.dia).

Els fluxos analitzats per categoria són els següents:

Taula 2. Fluxos de residus analitzats

RE

STA

DO

M

RE

STA

CO

M/IN

D

RE

STA

M

ER

CA

TSN

ETE

JA V

IÀR

IA

EN

VA

SO

S

EN

VÀ

S

CO

ME

RC

IAL

PA

PE

R

DO

MÈ

STI

C

PA

PE

R

CO

ME

RC

IAL

MU

LTIP

RO

DU

CT

E

VID

RE

VID

RE

CO

M

FOR

M

DO

MÈ

STI

CA

FO

RM

C

OM

ER

CIA

L FO

RM

M

ER

CA

TS

FRA

CC

IÓ

VE

GE

TAL

TÈX

TIL

VO

LUM

INO

SO

S

DE

IXA

LLE

RIE

S

Barcelona ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔

Urbà serveis ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔

Urbà actiu ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔

Urbà industrial ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔

Turisme hotel ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔

Turisme càmping ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔

Construcció ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔

Residencial Jove ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔

Rural turisme ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔

Rural agrícola ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔

Rural residencial ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔

11

7. RESULTATS

Per al càlcul de la composició total dels residus municipals s’ha dut a terme un primer pas que

consisteix a calcular la bossa tipus de cadascun dels municipis objecte de l’estudi.

S’han considerat les quantitats de totes les fraccions residuals recollides en el municipi (fracció resta -

domiciliària, comercial, neteja viària, ...-, FORM, paper i cartró, vidre, envasos lleugers), tant d’origen

domiciliari com comercial, i també els residus recollits a les deixalleries i les altres recollides

addicionals com les de voluminosos, roba, poda, piles, medicaments, etc.

Com que les dades s’obtenen a partir de fonts diverses i cal corregir-les tenint en compte les novetats

del sistema de gestió, s’ha contactat directament amb els ajuntaments, les empreses concessionàries

de les recollides de residus, els consells comarcals, les mancomunitats i altres entitats.

Per obtenir la metodologia de càlcul de la bossa tipus, es consideraran els càlculs de distribució

estadístics realitzats per l’UPC. Aquest repartiment es troba pendent del seu tancament final

No obstant això, els resultats del primer quadrimestre s’han ponderat per tones generades i s’han

obtingut uns primers resultats que indiquen que la generació de residus municipals està al voltant de

412,57 kg/hab.any, amb uns percentatges de distribució de la bossa tipus en funció de les categories

de municipis i la seva composició tal i com es mostren a la taula següent:

Taula 3. Resultats provisionals

12

Aquestes dades però, són provisionals, per la qual cosa estan pendents de completar-se amb les

noves dades que s’obtindran del segon i tercer quadrimestre, així com amb la millor distribució

estadística que determini l’estudi que està duent a terme l’Universitat Politècnica de Catalunya.

Així mateix, també s’haurà de tenir en compte, a l’hora de fer el tancament final de la bossa tipus, la

important desaparició de residus de paper i cartró dels circuits municipals, motivada pels furts que es

produeixen en molts municipis de Catalunya.