Unitat 2. Què és poder polític?

Bloc 1. Societat, política i poder.

1. Política i poder.

• La ciència política com a ciència que estudia el poder: naturalesa, distribució i manifestació.

• Per tant, com relacionem la nostra idea de política amb la de poder?

• Segons la perspectiva del poder:– Poder com a recurs: element impositiu.– Poder com a efecte d’una relació: acceptació, fruit

d’una relació social.

2. Força, influència i autoritat.Exerceix Recorre a Vol produir actituds de Vol obtenir

Força Amenaça Temor

Acció o inacció d’altres actors.

Influència Persuasió Convicció

Autoritat Reputació Confiança

2. Força, influència i autoritat.

• Poder, fusells i baionetes.• Relaciona les següents oracions amb els

conceptes de força, influència i autoritat.– “Amb les baionetes, tot és possible. Menys

asseure’s damunt.” Charles de Telleyrand (1754 – 1830), eclesiàstic, polític i diplomàtic francès.

– “El poder polític neix en el canó dels fusells.” Mao Tse Tung (1893 – 1976), líder comunista xinès i fundador de la República Popular de la Xina.

2. Força, influència i autoritat.

• Stalin i Wojtyila.• Quan els aliats occidentals van fer un advertiment a Stalin

sobre la importància política del Vaticà es diu que el dirigent soviètic va replicar despectivament: “Quantes divisions té el Papa?” El que volia era donar a entendre que pel poder polític del papat li semblava insignificant. Quaranta anys més tard, l’elecció d’un Papa polonès el 1985 – el cardenal Karol Wojtyila, conegut com a Joan Pau II – va ser un dels factors determinants en la crisi del règim comunista de Polònia i, més endavant, de la desintegració de la URSS el 1989.

• Quina lliçó pot extreure’s d’aquests episodis per a una més ajustada concepció del poder?

3. Com es manifesta el poder polític.

Nivells Posició dels actors

Primer nivell Tots els actors participen – amb els respectius recursos, exigències i propostes – en un conflicte polític sobre la qüestió X, percebuda com a problemàtica.

Segon nivell Un o varis actors són capaços d’impedir que la qüestió X es converteixi en un conflicte polític, perquè controlen l’agenda institucional i impedeixen que la qüestió sigui objecte de regulació vinculant.

Tercer nivell Un o varis actors són capaços d’influir sobre la consciència d’altres – mitjançant la conservació de mites o ideologies – aconseguint que la qüestió X no sigui percebuda com a problemàtica.

3. Com es manifesta el poder polític.

• Podem dir que s’exerceix poder polític quan s’aconsegueix presentar com a situacions socialment acceptables determinades relacions de desigualtat.

• Els actors amb capacitat per a fer-ho, argumenten que aquestes situacions són efecte inevitable de la naturalesa, la providència divina, la tradició o el progrés.

3. Com es manifesta el poder polític.

• Gràcies al poder que confereix el control de les idees dominants (una hegemonia ideològica) no només s’aconsegueix la no - decisió sobre un problema: s’aconsegueix també que la situació aparegui com a un no – problema.

4. La legitimitat del poder.

• Qui exerceix poder aspira a no haver de recórrer a la coacció.

• Per tant, justificar la seva intervenció• La legitimitat és la acceptació dels límits que el

poder imposa.• Recurs al món dels símbols o valors.• 2 cares del poder polític:– Coacció – amenaça.– Legitimitat.

4. La legitimitat del poder.

• “El Príncep ha de dotar-se de la força del lleó i de l’astúcia de la guineu”, Maquiavel.

• Les decisions seran legítimes si s’ajusten als valors i creences que dominen una societat.

• Tipologia de la legitimitat del poder (Weber):– Tradició.– Racionalitat.– Carisma.– Rendiment.

5. Legitimitat, legalitat i constitució.

• En un sistema liberal, legitimitat = constitució.• Més, els valors i creences socials.• El poder polític serà acceptable i estable quan

la legitimitat = legalitat.