anàlisi situació. planificació. asaco classe 3

7/29/2019 Anlisi situaci. Planificaci. ASACO Classe 3

1/68

programaformaciagents de salut comunitria

Promoci de la Salut i

Comunitat

Angelina GonzalezSt. Fruits del Bages, 13 mar 2013


2/68

La Carta dOtawa per a la promoci de la salut

Promoci de la salut s proporcionar als pobles els mitjansnecessaris per a millorar la seva salut i exercir un major control

sobre la mateixa

Salut com a font de riquesa. Concepte positiu que accentua elsrecursos socials i personals i fsics.

La promoci de la salut no pertany noms al sector sanitari

La carta dOtawa


3/68

S'entn per promoci de la salut el conjunt

d'actuacions, prestacions i serveisdestinats a fomentar la salut individual icollectiva i a impulsar l'adopci d'estils devida saludables per mitj de lesintervencions adequades en matria

d'informaci, comunicaci i educacisanitries (Llei 18/2009, de Salut Pblicade Catalunya).


4/68


Les condicions i requisits per a la salut son:

la pau,leducacila vivenda

l alimentacila rendaun ecosistema estable,la justcia social i lequitat

Qualsevol millora de la salut ha de basar-senecessariament en aquestes condicions prvies


5/68


La promoci de la salut sadrea a reduir les difernciesen lestat actual de la salut i a assegurar la igualtatdoportunitats i proporcionar els mitjans que permeten atota la poblaci desenvolupar al mxim la seva salut

potencial.Assolir la plena salut potencial suposa assumir el controlde tot el que determini lestat de salut.


6/68


La promoci de la salut exigeix lacci coordinada de tots els implicatsgovern, sector sanitari i altres sectors socials i econmics, ONG,autoritats locals, industria, mitjans de comunicaci.

Als grups socials i al personal sanitari responsabilitat dactuar com amediadors entre interessos antagnics i a favor de la salut

Les estratgies i programes de promoci de la salut shan dadaptar ales necessitats locals, a les possibilitats de cada pas i regi i tenir encompte els diversos sistemes socials, culturals i econmics.


7/68


Com? Mitjanant ...

- lelaboraci de poltiques pbliques sanes

- creaci d'entorns favorables

- el refor de lacci comunitria

- el desenvolupament de les aptituds personals Educaci per a la salut

- la reorientaci dels serveis sanitaris


8/68


El refor de lacci comunitria

La promoci de la salut radica en la participaci efectiva iconcreta de la comunitat en la fixaci de prioritats, la presa dedecisions i l'elaboraci i posada en marxa d'estratgies deplanificaci per assolir un millor nivell de salut

El motor d'aquest procs prov del poder real de lescomunitats

El desenvolupament de la comunitat es basa en els recursos


9/68

Educaci per a la salut

procs de formaci, de responsabilitzaci de

l'individu

Adquirir coneixements, actituds i els hbits bsicsper a la defensa i la promoci de la salut

individual i collectiva


10/68

Promoci de la salut

Procs complex en el qual interaccionen estratgies com

Leducaci per a la salutPosada en marxa de poltiques saludablesMobilitzaci social

Activitats que aniran adreades a canvis i comportaments en la

poblaci + creaci dentorns saludables

En definitiva: fer senzilles les opcions saludables!

Promoci de la salut basada en la evidencia: realmente funcionan los programas de saludcomunitarios?. Cofio, Alvarez, Rodriguez, hernandez. Atencion Primaria 2005; 35 (9): 478-83


11/68

La comunitat

En te 2 significats que sacumulen

1)Referit a una unitat social (ms gran que un poble petit)que comparteix valors comuns i2)En biologia s un grup de organismes vius interactuant Icompartint un entorn poblat

En les comunitats dhumans es presenten i comparteixenunes metes, creences, recursos, preferncies,necessitats, riscos i altres condicions que afecten a la

identitat i al grau de cohesi de la mateixa.

Wikipedia dixit


12/68

La comunitat

Els programes de salut comunitria acostumen arealitzar-se en el marc natural de les comunitats...

...un territori determinat habitat per una poblaci on podencoexistir diversos grups...

Segura A, Molins A, Muniente G. Programas de salud comunitaria Cap 19. de: Martin Zurro A, Jodar

G. (eds) Atencin Familiar y salud comunitaria. Conceptos y materiales para docentes yestudiantes. Barcelona: Elsevier, 2011.

s a dir: els que venen cada dia a la consulta i els que novenen mai, els malalts i els sans, els visibles i elsinvisibles...


13/68

La comunitat

I no oblidem que

Un programa noms pot tenir xit si s tan efectiu pel grup social mspostergat com ho s pel grup ms afavorit

(Pettigrew y MacIntyre 2000)


14/68


Anlisi de lasituaci de

salut.Josep Llus de Peray,

St.Fruits, 13 de mar de 2013


15/68


ndex

1.Context2.Objectiu

3.Metodologia

4.Informaci que cal5.Procs de treball

6.Altres consideracions


16/68


Context

1.Reflexi sobre el treball ensalut: lassistncia no basta

2.Com fer-ho?

3.Sistemtica de treball4.Prctic i senzill

5.Sortir amb ganes de fer-hoLA

SSIST

NCIAAJUD

A,r

PERLASSIS

TNCIASOMR

ECONEGU

TSI

LASSIS

TNC

IAAJUDAA

TREB

ALLAREN

SALU

T

COMU

NITRIA:

DEL

APER

SONAAL

GRUP


17/68


Objectiu de lanlisi preliminar

Descriure (re-conixer) lacomunitat i identificar els seus

problemes de salut, que mereixin

un estudi ms ampli per unapossible intervenci.


18/68



19/68


http://www.apoc-copc.org/cast/home.htm


20/68


http://www.educationforhealth.net/publishedarticles/article_print_74.pdf


21/68


Metodologia

1.Rpida, gil, operativa,baix cost2.Dades existents3.Treball de camp4.Participatiu5.Anlisis i discussi

Percepci de la realitat

Extensi, riscos, desigualtats e

impacte Interessos i preocupacions

Voluntat i capacitat per fer-hi front


22/68


Informaci que cal

1. La de la comunitat: Geogrfica,histrica, demogrfica i

socioeconmica, riscos

mediambientals: determinants de la

salut

2. La de lestat de salut de salut de lacomunitat: mortalitat, morbiditat,

factors de risc, activitats, actius3. Recursos disponibles


23/68


http://www.ais.up.ac.za/med/scm870/developingpolicychallenginginequitieshealthcare.pdf


24/68


Caracteritzar la comunitat

1.Definir-la: ABS, barri, ciutat, poble...Lmit geogrfic, altres?

2.Caracterstiques geogrfiques:

accessibilitat, carreteres, barris,

densitat...3.Histria, orgens..

4.Medi ambient: + o

5.Demografia: Com s, quina s (IDESCAT)

6.Socioeconmica: classe social, ocupaci,

famlies, nivell educatiu, habitatge

(IDESCAT, padr, ...)


25/68


Estat de salut

1.Mortalitat (10 primeres causes, 10 primerescauses de mortalitat evitable)

2.Morbiditat: expressada, sentida,

diagnosticada, assistida... (eHCAP, CMBDAH,

...)3.MDO

4.Registres / cobertures

5....

f


26/68


Recursos comunitaris

1.Institucionals

2.Societat civil

3.Informals

4.Com indicador de necessitat5.Com suport social

6.Com indicador de la vitalitat social

7.Com recurs per les intervencions...

8.Inventariar - caracteritzar

f i


27/68


Procs de treball1.Buscar les fonts, valorar limitacions

Idescat http://www.idescat.cat/

Khalix ICS - SISAP

Registre de mortalitat de Catalunya

ESCA (no arriba a nivell comunitari)

Literatura grisa

Altres

2.Recopilaci de la informaci per cada grup

de dades (quantitatives i qualitatives)

3.Elaborar-les (taules, grfiques, diagrames)

4.Analitzar-les5.Arribar a un llistat de problemes

f i


28/68


Anlisi i llistes

1.Magnitud del problema superior a la

mitjana

2.Tendncia al increment

3.Vivncia dimportncia

4.Possibilitat de ser millorat5.Repercussions del deixar dactuar

6.Afectaci a grups vulnerables

7.Generadors de desigualtats

8.Analitzar-les, pensar-les b9.Arribar a un llistat de problemes: salut serveisper prioritzar

f i


29/68


Llista de problemes i prioritzaci

1.Perqu cal prioritzar?2.Sotmetre la llista per establir una

jerarquia de problemes com ajuda per prendreuna decisi sobre una intervenci

3.Hi hamolts mtodes criteris4.Mtode de Hanlon (un dells) 2 criteris sobre elproblema de salut

Magnitud i severitat

2 criteris sobre la intervenci Eficcia i factibilitat

programa formaci


30/68


Altres consideracions

1. Organitzaci Qui fa qu,

Cronograma,

El treball quotidi i el + a +

2. Participaci implicaci3. Mirada de 360

A dalt

A baix Als costats

A dintre

programa formaci


31/68


La salut comunitria s com un esportde contacte(s un plural fet de singulars)

1.Si la gent no saps qui ets i qu fas, poc

linteressar el que proposis.

2.No sols tinteressa la gent per formar

part dels teus contactes, sin tamb pels

seus contactes.

3.Fes especial el primer acostament.

4.Ser la teva part personal la que elsenganxar

5.Digues s i dna

programa formaci


32/68


GrGrciescies


33/68

Identificaci dels Actius

Nria Sala

13 de mar de 2013

DACTIUS


34/68

Una cop coneixem les necessitats iproblemes de salut de la comunitat, iniciarem

el procs de identificar les seves fortaleses,dels seus actius per a la salut.

Aquesta identificaci permetr connectar ales persones que viuen en un mateix lloc(relacions i suport social), que coneguin els

seus actius i que es generin futurs projectesper millorar la salut (prescripci social, Bancdel temps,etc).

MAPA DACTIUS

FONT: Conociendo las riquezas de salud de una comunidad. Observatorio de Salud en Asturias.

ttol de la diapositiva


35/68



36/68

Escriure

Explicar histriesPlanificar, organitzar (4),

ordenar

Fer ms entenedora lainformaci

Ensenyar

Recolzar, donar foraillusi(2)

calma

escoltar(2)

dinamitzar

una can

una poesia

experincia (2)

coneixement(3)

Recerca

Temps

Capacitat crtica

Analitzar

Oferir alternatives

Escoltar (6) i escoltar amb

empatiaCompartir

Estimar

Adaptar les necessitats alsaltres

Ajudar, donar la m

Bon humorRespecte

Un poema

Sensibilitat

Passi,

Temps (2)

Sortides

Acompanyar (2)

Honestedat

Emocions

Amor (2)

Optimisme

Recolzar

Manualitats (3)

Guisats, pastissosMassatges

Un part

Arremangar-nos i passar alacci

Temps

Un bon dinarAcompanyar

Massatge ayurvdic

Pintar

Jugar

Llegir contes

Fer punt de creuCuinar

Activitats

Cantar

Abraades,Carcies, Petons

Collaborar en diferentsactivitats

Voluntariat

Donar eines,Temps



37/68


Pasos:


38/68

1. Compartir la idea amb el mxim de gentpossible. Explicar-ho a tots els agentsque puguin estar interessats a participar

en qualsevol moment del procs.

2. Delimitar la zona concreta del mapeig.

3. Crear un grup motor. Comptar amb el

suport de professionals amb experinciaamb SC.

Pasos:

Botello B, et al. Metodologa para el mapeo de activos de salud en una comunidad. Gac Sanit. 2012


39/68

4. Treball de camp. Decidir quines tcniquesutilitzarem. Recollir la informaci

mitjanant diferents tcniques:-Entrevistes en profunditat-Grups de discussi-FotoVeu (Photovoice)-Narraci dhistries (Storytelling)

-Tertlies del caf (World Caf)Botello B, et al. Metodologa para el mapeo de activos de salud en una comunidad. Gac Sanit. 2012

DIVERTIT!

!


40/68

Aquestes tcniques hauran de girar entorn a lessegents preguntes i reflexions:

Qu podries ensenyar a alg? Qu faries gratis? Qu pots oferir?(cap, cor i mans) Qu s el millor del lloc on vivim? Qu podem fer per millorar la salut de la nostra

gent? Quines sn les xarxes formals del lloc on vivim?



41/68

Quines sn les xarxes informals del lloc onvivim?

Quins espais verds, espais sense utilitzar,edificis, carrers, transports hi ha a la comunitat?

Quin s lestat de leconomia local? Quin talent t la gent per la msica, el teatre, ?

Quins recursos tenen les organitzacionsindependentment de si sutilitzen o no?



42/68

5. Retorn a tots els agents locals i a la

poblaci. (web 2.0, butlletins paper,reunions, actes, festes) Per mantenirviva aquesta foto i generar processos de

canvi.

DIVERTIT!

!

Botello B, et al. Metodologa para el mapeo de

activos de salud en una comunidad. Gac Sanit.2012

Exemples:


43/68

Sof-menjador (Stand out in Darwen):http://www.standoutindarwen.com/

http://www.youtube.com/watch?v=pnKYXYN2HLE&list=UUypw640a5SAMzqvNn5L-QPAQu era el millor de viure a Darwen?

Qu podrien fer per qu fos millor Darwen?

Caminades Astries (ruta identificant elsactius)

Exemples:


44/68

FotoVeu

Vdeoclip barri La Pazhttp://www.youtube.com/watch?v=HxvG5hsy2LU

he escollit aquesta foto que mostra que

la vida quan ets vell no s anar a comprar,

estossegar, sentirse trist, tens de sortir a

buscar aquestes coses, elles no vindrancap a tu.

Vivien, 67 anys.

FONT: Exploring meaningful ageing and

challenging stereotypes of ageing among older

people living in North Wales and North WestEngland. Sara Ronzi and Dr. Lynne Kennedy

Punts apresos:


45/68

La importncia de connectar i no noms recollir.

No supressi de serveis per suplncia de la comunitat.

Requereix molt temps, ms efectiu si tenim un tema oobjectiu concret, si ve derivat duna demanda de la comunitato de lanlisi de dades.

Els actius socials sn molt importants. (econmics,ambientals)

Assegurar-nos que aquest treball est arribant a tothom,

tenim totes les veus representades?

Punts apresos:

Projectes:


46/68

Prescripci dactivitats socials. Pineda de Mar (programa pilot)

http://www.pinedademar.org/salutmental/noticies/

20120109-prescripcio-social-a-labs-com-a-programa-pilot.htm

Lart i la salutExemple:Abans de morir vull...

http://www.ted.com/talks/lang/es/candy_chang_before_i_die_i_want_to.html

Projectes:


47/68

Banc del Tempsleconomia bsica consisteix en el treballreal de la societat que s cuidar, estimar,ser un ciutad, ser un ve i un sser hum(Edgar Cahn, fundador del Banc del Temps)

-Crdits de temps.-Crea relacions, activitat, xarxa i construccide la comunitat.

-Principi: tothom t alguna cosa per oferir(temps, capacitats, recursos)


48/68

Persona-persona(Rushey Green Time Bank, han millorat lesxarxes socials, lautoestima, i els smptomes

de mala salut). Organitzaci-persona

(evitar males relacions i cultures dedependncia)

Organitzaci-organitzaci(poden oferir sales, espais, recursos,coneixements que fa ms sostenible elsnegocis locals) FONT: Foot J. What makes us healty? The assset approach

in practice: evidence, action, evaluation

Pel prxim dia:


49/68

Pel prxim dia:

FotoVeu a Sallent, Navs i Manresa-2.Llocs que donen salut.

programaformaci


50/68

agents de salut comunitria

Planificant una intervenci

comunitria

Angelina GonzalezSt. Fruits del Bages, 13 mar 2013

Intervenci Comunitria. Els programes


51/68

Darrere de liniciativa de fer una intervenci

comunitria hi ha una voluntat de transformacide la realitat

Planificaci de la intervenci


52/68

Planificar una intervenci s decidir lesactivitats que permetran assolir els objectius

definits, en una poblaci determinada, teninten compte els recursos necessaris per portar-la a terme i pensant com avaluarem si hem

assolit els objectius

Les etapes de la planificaci


53/68

Les etapes de la planificaci

1. Anlisi de la situaci en salut

2. Establiment de prioritats

3. Definir el problema de salut o la condici a modificar4. Decidir el tipus dintervenci (= acci o accions)

STOP! hi ha evidncia que aquesta intervenci s efectiva?

5. Definir poblaci diana6. Definir els objectius

7. Descriure les activitats (disseny intervenci)

8. Planificaci de la vigilncia i avaluaci (indicadors i registres)9. Determinar els de recursos necessaris

Definir el problema de salut


54/68

Definir el problema de salut

De la situaci existent a la situaci desitjada

El problema: quines son les causes? i els seus efectes?

Dibuixar un arbre de problemes pot ajudar a visualitzarpossibles solucions, i a tenir en compte totes les causes a

lhora de pensar en una intervenci


55/68

Arbre de problemes

Decidir el tipus dintervenci


56/68

Donat el problema prioritzar,Estudiades les causes i efectes:

Quina intervenci farem?

Evidncia


57/68

Desenvolupament, implementaci i avaluaci de programesefectius i poltiques de SP mitjanant l'aplicaci de principis deraonament cientfic, que inclouen l's sistemtic de dades isistemes d'informaci i l's apropiat de cincies de la conducta i

de models de planificaci de programes Brownson i cols.

M Pasarin

Per...aix funciona??

Cerca dintervencions efectives


58/68

Gues i recomanacions:- CDC - Community Guide http://www.thecommunityguide.org/index.html

- NICE http://www.nice.org.uk/

- Calaix deines comunitries Universitat de Kansas:http://ctb.ku.edu/en/default.aspx

- PAAS Intervencions comunitries sobre hbits saludable: Eines per a la

implementaci de projectes comunitaris de prevenci de lobesitat infantil

A ms de les pgines clssiques de: 1) revisions sistemtiques (ej. EPPI

center, Cochrane Library , etc.) , 2) els cercadors especfics devidenciacientfica (BD TRIP, EASP, etc.) i les 3) bases de dades bibliogrficas(PubMed, EMBASE, etc.)

M Pasarin

Definir la poblaci diana


59/68

El problema afecta a tota la poblaci per igual?

Quins grups de poblaci necessiten ms una intervenci?

Sha de definir:

- Edat?- Sexe?

- Condici clnica?- Grup social?- Cultura?- Territori?

Definir els objectius


60/68

Definir els objectius

Visi global i clara de la situaci a la que

volem arribaro Meta

o Objectiu especfics

Escriure lobjectiu:

S: eSpecificM: MesurableA: Assolible

R: Resultats-orientatT: Temps

Exemple


61/68

Exemple

METAS

Disminuir el consumo de riesgo de alcohol en la poblacin de Sallent

Objectius especficos

Involucrar al mximo nmero de agentes del barrio que pueden influir sobreel consumo del alcohol a participar en una estrategia comunitaria orientada

a disminuir el consumo irresponsable de alcohol Disminuir el nmero de intoxicaciones etlicas atendidas por el 061 en

Sallent en un 20% (situacin de la que partimos!) Incrementar el registro de consumo de alcohol en el ABS Sallent en un

20% Incrementar el % de casos resueltos (casos tratados y controlados/casos

diagnosticados) para el consumo de alcohol en el ABS Sallent en un 5%

Les activitats:


62/68

Les activitats han de portar-nos a la consecuci dels objectius

Tipus:-Directament relacionades amb lactuaci

-De captaci

-De coordinaci

-De formaci

-Cerca de recursos-Etc.

Definint les activitats:


63/68

o Que sha de fer? i per qu?o Qui porta a terme lacci?

o A qui sadrea?

o Com es porta a terme?

o Quan sha de portar a terme?

o On es far?

Activitats factibles a nivell fsic, tcnic, pressupostari,

institucional, cultural.

Vigilncia i avaluaci: Indicadors


64/68

Com mesurarem que hem assolit lobjectiu?

Tres dimensions: Que? Com? Quan? (tamb son SMART!)

A vegades hem dadaptar el nostre objectiu al indicador quetenim!

Requereixen dun acord- consens previ: quan sha assolitlobjectiu?

Importncia: per a la difusi de resultats, detectar punts de

aprenentatge/millora (fer ajustes)

Cost, fonts dinformaci...

Vigilncia i avaluaci: registres


65/68

Quines dades recollirem?, per a qu?

Cada quant?

Qui sencarrega?

On /com guardar-les?

Requereix habilitats i temps!

Vigilncia i avaluaci: Avaluaci


66/68

Cada X temps fer una mirada des de lluny

Valorar els progressos del programa.

Utilitzant les dades recollides de la vigilncia, dades de

procs i altres dades de resultat pot ser daltres fonts ...

Els recursos que es necessiten...


67/68

o Materials

oHumans

oEconmics

oFormatius

La fase dexecuci:


68/68

Establiment daliances

Grup motor i grup executor, incorporanta totes les persones clau

Posada en marxa de les activitats

Fase pilot? Sempre s millor, si no el pilot vindr a

nosaltres

anàlisi situació. planificació. asaco classe 3

Documents