ANÀLISI D’UN PROSPECTE MÈDIC:

L’AMOXICILINACarla Carreras Pego2n BAT A, BiologiaFerran Mas Lázaro

QUÈ PUC FER DAVANT D’UN PROSPECTE MÈDIC?

• Tota la setmana m’he trobat malament, i el metge m’ha receptat un antibiotic que no havia près mai: l’AMOXICILINA.

• Aquesta vegada, em proposo donar menys feina a la meva mare, i llegir el prospecte mèdic per mi mateixa.

Serà molt difícil? Som-hi!

ASPECTES A ANALITZAR:

• 1. Mecanisme d’acció• 2. Indicacions terapèutiques• 3. Contraindicacions• 4.Advertencies i precaucions• 5. Reaccions adverses

1. MECANISME D’ACCIÓ

• Bactericida(1). Inhibeix l'acció de peptidases i carboxipeptidases(2) impedint la síntesi de la paret cel·lular bacteriana(3).

Anem a analitzar-ho pas a pas…

• 1. Bactericida. Aquest concepte fa refèrència al tema que estem estudiant ara a biologia. És aquella substància capaç de matar únicament bacteris. Els bacteris són uns organismes fàcilment atacables químicament, ja que disposen d’una paret bacteriana que no es troba present en els éssers humans. Actuen de la següent manera:

Antibiòtic de tipus

bactericida

Fan augmentar la

pressió a l’interior de la

cèl·lula

S’acaba trencant la membrana

cel·lular i la cèl·lula mor

2. Inhibeix l'acció de peptidases i carboxipeptidases. Primer cal conèixer aquests dos elements.

PEPTIDASES: enzims que trenquen els enllaços peptídics. Utilitzen una molècula d’aigua, i per tant es

classifiquen com a enzims hidrolases.

CARBOXIPEPTIDASES: Enzims de tipus peptidasa que presenta diferent

predilecció pel carboxi-terminal d’una cadena polipeptídica. Té una

participació important en la digestió.

Per tant, l’acció del bactericida és aturar la funció d’uns determinants enzims que trenquen els enllaços de les proteïnes.

3. Impedint la síntesi de la paret cel·lular bacteriana.

• Si els enzims biològics deixen de dur a terme la seva funció, la paret cel·lular bacteriana (diferent a paret cel·lular eucariota), composta de peptidoglicà, no podrà ser sintetitzada.

Paret cel·lular de peptidoglicans: proporciona estabilitat a la cèl·lula

2. INDICACIONS TERAPÈUTIQUES• Infecció sistèmica o localitzada per gram + i gram-sensibles(4).

• Del tracte respiratori superior: ORL, amigdalitis, sinusitis, otitis mitjana (5)

i del tracte respiratori inferior: bronquitis aguda i crònica, pneumònies bacterianes i broncopneumònia (6), produïdes per estreptococ, estafilococ sensible i pneumococ (7).

• Gastrointestinal (8): febre tifoide o paratifoidea (portadors biliars crònics). Genitourinària (9): cistitis, uretritis, pielonefritis, bacteriúria, gonorrea, avortament sèptic, sèpsia puerperal. De pell i teixit tou (inclosa infecció de ferida quirúrgica), per estreptococ, estafilococ sensible i E. Coli (10).

• Ttm. d'eradicació d'H pylori (associat a inhibidor de la bomba de protons (11) i si escau a altres antibiòtics): úlcera pèptica, limfoma gàstric associat a mucosa, de baix grau. Mal. de Lyme o Borreliosis (estadis 1 i 2).

• Profilaxi d'endocarditis produïda per bacterièmia post-manipulació/extracció dental. Ttm. i profilaxi de septicèmia, endocarditis, meningitis (12), pielonefritis i certes neuropaties.

4. Gram+ i gram-

• Mitjançant el video “ Demostración de una tinción de gram”, aquest concepte va ser explicat a classe, i en vaig elaborar l’esquema següent:

• La tinció de gram posa de manifest que hi ha dos tipus de parets bacterianes, que divideixen el món bacterià en dos grups: – Bacteris grampositius– Bacteris gramnegatius

• Són tots aquells bacteris que retenen el cristall violeta durant el procés de tinció de Gram, de manera que s'observen de color blau o violeta al microscopi òptic.

• En són exemple l’Streptococcus i el Bacillus.

Bacteris grampositius

• Són aquells que no retenen el cristall violeta en la tinció de Gram i que per tant apareixen de color rosa. Aquest color es deu a la utilització de la safranina com a colorant de contrast.

• En són exemple l’Esterichia o la Salmonella.

Bacteris gramnegatius

5. Del tracte respiratori superior: ORL, amigdalitis, sinusitis, otitis mitjana.

• ORL: abreviació d’otorrinolaringòleg. Malalties relacionades amb l’oïda, el nas, la laringe i la faringe.

• Amigdalitis: inflamació de les angines o amígdales, ja sigui una o les dues.

• Sinusitis: inflamació de la mucosa dels sens paranasals. • Otitis mitjana: inflamació de l’oïda mitjana, que pot

comportar la perforació del timpà.

Amigdalitis Otitis mitjana

6.Del tracte respiratori inferior: bronquitis aguda i crònica, pneumònies bacterianes i

bronconeumònia

• Bronquitis: inflamació de les vies aèrees inferiors

• Pneumònia: transtorn inflamatori del pulmó causada per bacteris.

• Bronconeumonía: pneumonia bronquial

Bronquitis

7. Produïdes per estreptococ, estafilococ sensible, pneumococ

Els estreptococs (Streptococcus) són

un gènere d'eubacteris gram-

positius. Tenen morfologia de coc i proliferen formant

cadenes.

Estreptococ

Els estafilococs (Staphylococcus) són

un gènere d'eubacteris gram-

positius amb morfologia de cocs que s'agrupen en

forma de raïm.

Estafilococ sensible

El pneumococ Streptococcus

pneumoniae) és un eubacteri diplococ

gram-positiu del gènere dels

estreptococs.

Pneumococ

8. Gastrointestinal: febre tifoide o paratifoidea

• Les malalties gastrointestinals són aquelles que afecten el tracte digestiu. Una de les més representatives és la febre tifoide.

LA MALALTIA

• És infecciosa• Transmesa per

un bacteri• Pot ser tractat

amb l’antibiòtic amoxicilina.

BACTERI

• Salmonella typhi (bacil de Eberth)

• El bacteri arriba a l’intestí i després passa a la sang.

TRANSMISSIÓ

• Contacte fecal-oral

• A través de l’aigua i els aliments contaminats.

9. Genitourinària: cistitis, uretritis, pielonefritis, bacteriúria, gonorrea, avortament sèptic, sèpsia

puerperal

• Les malalties genitourinàries són aquelles relacionades amb els genitals i la via urinària.

• El medicament amoxicilina és aplicable a diverses malalties d’aquest tipus. Aquests són alguns exemples:

• Inflamació de la uretra, conducte pel qual s’elimina la urina.

Uretris

• Presesència de bacteris abundants a la urina

• Més incidència en les dones.Bacteriúria

• Malaltia de transmissió sexual provocada per la bacteria Neisseria.

Gonorrea

10. E. Coli

• E. Coli fa referència a un bacteri que ja hem estudiat: Escherichia coli .

• Es troba present als intestins de molts animals.

• Així doncs, aquest bacteri pot ser emprat com a indicador, per conèixer si hi ha restes d’éssers vius o matèria orgànica (excrements) en les aigües.

11. Bomba de protons• Aquest concepte apareixia al tema de metabolisme: en la

respiració cel·lular, les bombes de protons, localitzades a la membrana interna del mitocondri, capten els protons de la matriu i els transporten fins a l’espai intermembranós, on s’acumulen.

• La bomba de protons està integrada pels complexos I, III i V. Tot seguit veurem el procés mitjançant un gràfic.

12. La meningitis• Durant aquest curs, hem fet una especial

referència a la distinció entre dues malalties que, tot i no tenir res a veure, sovint es confonen: la miringitis i la meningitis.

• Inflamació vírica del timp que sol aparèixer a causa d’un fort refredat.

• Malaltia lleuMiringitis

• Inflamació del teixit que cobreix el cervell i la mèdula espinal, anomenat meninge. Està causada pel bacteri neumococ.

• Malaltia molt greuMeningitis

CONTRAINDICACIONS (13)

• Hipersensibilitat a ß-lactàmics • Historial al·lèrgic medicamentós • Mononucleosi infecciosa• Leucèmia • Sarcoma

13. Contraindicacions

• Les contraindicacions són determinades situacions específiques en les quals NO es convenient utilitzar un determinat fàrmac, ja que pot provocar conseqüències al pacient. De totes formes, cal consultar el farmacèutic si es possible.

• En el cas de l’amoxicilina, concretament hem parlat a classe de dues de les contraindicacions citades.

Mononucleosi infecciosa

• Malaltia que es caracteritza per la febre, el cansament i el mal de coll, i que és coneguda també com a “malaltia del petó”.

Leucèmia

• Tipus de càncer que afecta els glòbuls blancs, i provoca un augment descontrolat de leucòcits.

ADVERTÈNCIES I PRECAUCIONS

• I.R., ajustar dosi. Amb dosis elevades, mantenir aportació de líquids i diüresi adequada per reduir risc de cristaluria (14). Preveure possible reacció anafilàctica, en cas de reacció al·lèrgica, interrompre administració i instaurar ttm. de suport o d'urgència. Monitoritzar temps de protrombina en concomitància amb anticoagulants. En tractament prolongat: control renal, hepàtic i hematopoètic. Risc de sobreinfecció bacteriana o micòtica.

14. Amb dosis elevades, mantenir aportació de líquids i diüresi adequada per reduir risc de

cristaluria• Sens dubte, la química i la biologia van de la

mà. Fa unes setmanes vam parlar d’aquest concepte a química, i ara observo que apareix en un prospecte mèdic.

La cristaluria és la presència de cristalls en la orina. Aquests

cristalls en l'orina poden ser de fosfats, carbonat càlcic, àcid úric,

oxalat.

Per tant, una elevada quantitat de líquids (medi dissolvent) pot

fer reduir la concentració d’aquests cristalls (solut) i, per

tant, de patir cristaluria.

REACCIONS ADVERSES

• Nàusees, diarrea, erupció cutània, vòmits, candidiasi mucocutània, colitis pseudomembranosa i hemorràgica, pruïja, urticària, augment d'enzims hepàtics, candidiasi oral, malaltia del sèrum(15), reacció anafilàctica, eosinofília.

15. Malaltia del sèrum

• Totes les reaccions adverses anteriorment asmentades són força conegudes. Tanmateix, aquesta aconsegueix captar la meva atenció: em recorda que un dia vam fer especial referència a la distinció entre dos conceptes.

SÈRUM• El sèrum sanguini és la porció fluïda que queda quan es

coagula la sang i es consumeixen els factors de la coagulació.

• Té un color transparent.

PLASMA• El plasma sanguini és essencialment una solució aquosa

composta per aigua en un 91% i la resta en proteïnes i alguns rastres d'altres materials.

• Té un color groc clar.

I FINALMENT…EL PROSPECTE HA ESTAT ANALITZAT!

Ara he descobert que, al fi i al cap, la biologia és aplicable fins i tot a l’hora de llegir un prospecte mèdic. Tampoc ha resultat tan difícil… Per què no ho faig més sovint? A partir d’ara, vull ser jo mateix responsable

de la meva salut. I finalment… ara sé que me’l puc prendre amb tota seguretat, i esperar

que la febre baixi de seguida…