ampa news nº 27

7
1 · Març de 2012 Sección Històries i pensaments de l’AMPA (27) Febrer de 2013 www.ampavedruna.cat L’article de portada d’aquest mes de Febrer és del tot inusual. Volíem parlar de l’Informer, aquesta pàgina web que s’ha posat de moda entre els joves i que tan estralls ha causat. Al Vedruna també ha aparegut. És una pàgina que neix es- pontàniament, per posar comentaris de la gent, i que ha agafat una embranzida que fa mal. Algunes pàgines s’han tan- cat, altres tornen a néixer. I com l’olor de la pólvora, s’escampa a correcuita. Informer ha esdevingut un fenomen que preocupa a pares, mestres i joves. On són els límits de les coses? Qualsevol pot es- criure i dir qualsevol cosa? I quins són els efectes en les persones? El Vedruna ha tingut el seu Informer i els seus efec- tes. I arran d’això hem demanat un arti- cle a una estudiant que ha viscut el cas. Aquesta és la seva opinió. A qui no li agradaria conèixer aquell se- cret més íntim d’aquella persona que tan odia? O, simplement, saber el que ama- guen les persones més silencioses? Dir-li a algú que t’agrada, que el vols conèixer o que t’agradaria començar una rela- ció amb ell/a? Per això s’ha volgut crear “L’informer”, la pàgina que ha revolucionat les xarxes socials, instituts i universitats. Mitjançant aquesta pàgina de Facebook, s’han sentit des de declaracions d’amor fins a missatges d’odi o amenaces. Fins a quin punt, doncs, és bo que existeixin aquestes pàgines? Sóc alumna d’una escola on sempre m’han dit que el més important són els valors com l’educació i el respecte, on el més important no és ser el millor, sinó do- nar-ho tot de tu mateix per sentir-te or- gullós del teu esforç i dels resultats. Valor i constància sempre és el que m’han repe- tit. Resulta que, malauradament, he estat capaç d’observar amb els meus propis ulls que el respecte no es pot aprendre si un mateix no està disposat a demanar perdó, a parlar amb sinceritat i a no criticar per les esquenes. Si haig de ser sincera, intento demostrar que tinc els valors anomenats anteriorment, però sóc incapaç de negar que, a la vegada, sóc una gran xafardera. Com a conseqüèn- cia, aquest invent, que prové de les univer- sitats, em va semblar una grandíssima idea i, des del moment en què es va crear el de l’escola, em va encantar. Que si la de Tercer anava de gran, que si havien posat a un nen a un centre de menors, que si la noia more- na de 4t d’ESO era guapíssima i tenia un ad- mirador secret, etc. Tot això, em va fascinar des del primer moment que ho vaig veure: podia xafardejar tranquil·lament i assaben- tar-me absolutament de tot, m’encantava, molt. Però no havia ni passat un dia que la pàgina ja no era l’adequada. Ja no parlo de desmantellar secrets, tampoc de donar opi- nions ni de declarar-se, parlo de la manca de respecte i del que això comporta. La societat porta anys lluitant contra la marginació de les persones però dóna la sensació que quan fem un pas endavant a la vegada en fem dos enrere i, està clar, que així mai no es podrà avançar. Ens trobem envoltats de persones perilloses i inútils –sempre parlant des del respecte-, perillo- ses perquè tenen un poder a les seves mans del qual no en són conscients: les persones podem ser tan cruels com ens ho propo- sem i amb unes quantes paraules ja som capaços de destruir psicològicament qual- sevol persona. I també som imbècils: hem deixat de saber el que realment hi ha, per a començar a imaginar el que hi pot arribar a haver. Egoisme en el seu estat més pur. Podem parlar, doncs, de “cyberbulling”? Intentar destruir psicològicament a una persona amagats darrera una pantalla que ens protegeix i impedeix que ningú ens di- gui res, amenaçar-la per posar-li la por al seu cos i que tingui por de sortir de casa, intentar fer-li creure que no val res, que és una persona que no serveix ni per ama- gar-se, que la seva vida és una porqueria comparada amb la de qualsevol altre i, remarcar-li sovint que no té amics. Aturem-nos a pensar un petit moment. Agafem 60 segons d’aquests 86.400 segons que té un dia. Només en demano seixanta. Respirem. Oblidem-nos per un moment de les nostres preocupacions. Concentrem-nos. Ara és el moment de preguntar-se: què pas- saria si...? Intentem respondre a aquesta pre- gunta sent un mateix... Tu ets fort i ningú et tiraria per terra, tens amics i ets feliç. Ara bé, intenta respondre a aquesta pregunta com si fossis una altra persona. Una persona dèbil, insegura i amb por, por a viure, a perdre, a creure i a quedar-se sol. Què creus que es contestaria aquesta persona si hagués rebut amenaces, crítiques o la gent se’n mofés? Podria respondre’s sense que se li escapés una llàgrima? Sense que un calfred reco- rregués la seva pell? No t’agrada oi aquesta sensació? Doncs pots donar per segur que a aquesta persona, la dèbil i insegura, tampoc. Pots estar convençut que a ningú, absoluta- ment ningú, li agradaria passar per aquesta situació. Ni a tu, ni a mi, ni a ningú. Que hipòcrites som, no? Lluitem per una societat igual però preferim que les injus- tícies toquin els altres, que siguin ells qui ho hagin de passar malament i preferim sentir-nos superiors a ajudar-los. Algú és conscient de com de malament ho passa aquesta gent? Ningú, i haig de dir que m’hi incloc. Tu, allà on siguis, siguis com siguis i ri- guis com riguis. Viu la teva vida, no la que volen que visquis els altres. Somriu sempre que puguis i plora quan ho necessitis. No tinguis por a enfrontar-te al que t’envolta perquè això et farà gran, que les paraules agressives d’un desconegut -perquè real- ment qui et vol fer mal és perquè no et coneix- no t’ofenguin. I, et demano si us plau, que paris. Para de torturar-te, tu no ets una porqueria, tot és culpa de la socie- tat en la que estàs vivint. Aixeca’t, planta cara al món i demostra qui ets. Carmina Llongueras 2n de batxillerat “Aixeca’t, planta cara al món i demostra qui ets”

Upload: mireia-olive

Post on 30-Jun-2015

98 views

Category:

Documents


4 download

TRANSCRIPT

Page 1: Ampa News Nº 27

1 · Març de 2012Sección

Històries i pensaments de l’AMPA (27) Febrer de 2013 www.ampavedruna.cat

L’article de portada d’aquest mes de Febrer és del tot inusual. Volíem parlar de l’Informer, aquesta pàgina web que s’ha posat de moda entre els joves i que tan estralls ha causat. Al Vedruna també ha aparegut. És una pàgina que neix es-pontàniament, per posar comentaris de la gent, i que ha agafat una embranzida que fa mal. Algunes pàgines s’han tan-cat, altres tornen a néixer. I com l’olor de la pólvora, s’escampa a correcuita. Informer ha esdevingut un fenomen que preocupa a pares, mestres i joves. On són els límits de les coses? Qualsevol pot es-criure i dir qualsevol cosa? I quins són els efectes en les persones? El Vedruna ha tingut el seu Informer i els seus efec-tes. I arran d’això hem demanat un arti-cle a una estudiant que ha viscut el cas. Aquesta és la seva opinió.

A qui no li agradaria conèixer aquell se-cret més íntim d’aquella persona que tan odia? O, simplement, saber el que ama-guen les persones més silencioses? Dir-li a algú que t’agrada, que el vols conèixer o que t’agradaria començar una rela-ció amb ell/a? Per això s’ha volgut crear “L’informer”, la pàgina que ha revolucionat les xarxes socials, instituts i universitats. Mitjançant aquesta pàgina de Facebook, s’han sentit des de declaracions d’amor fins a missatges d’odi o amenaces. Fins a quin punt, doncs, és bo que existeixin aquestes pàgines?

Sóc alumna d’una escola on sempre m’han dit que el més important són els valors com l’educació i el respecte, on el més important no és ser el millor, sinó do-nar-ho tot de tu mateix per sentir-te or-gullós del teu esforç i dels resultats. Valor i constància sempre és el que m’han repe-tit. Resulta que, malauradament, he estat capaç d’observar amb els meus propis ulls que el respecte no es pot aprendre si un mateix no està disposat a demanar perdó, a parlar amb sinceritat i a no criticar per les esquenes.

Si haig de ser sincera, intento demostrar que tinc els valors anomenats anteriorment, però sóc incapaç de negar que, a la vegada, sóc una gran xafardera. Com a conseqüèn-cia, aquest invent, que prové de les univer-sitats, em va semblar una grandíssima idea i, des del moment en què es va crear el de l’escola, em va encantar. Que si la de Tercer anava de gran, que si havien posat a un nen a un centre de menors, que si la noia more-na de 4t d’ESO era guapíssima i tenia un ad-mirador secret, etc. Tot això, em va fascinar des del primer moment que ho vaig veure: podia xafardejar tranquil·lament i assaben-tar-me absolutament de tot, m’encantava, molt. Però no havia ni passat un dia que la pàgina ja no era l’adequada. Ja no parlo de desmantellar secrets, tampoc de donar opi-nions ni de declarar-se, parlo de la manca de respecte i del que això comporta.

La societat porta anys lluitant contra la marginació de les persones però dóna la sensació que quan fem un pas endavant a la vegada en fem dos enrere i, està clar, que així mai no es podrà avançar. Ens trobem envoltats de persones perilloses i inútils –sempre parlant des del respecte-, perillo-ses perquè tenen un poder a les seves mans del qual no en són conscients: les persones podem ser tan cruels com ens ho propo-sem i amb unes quantes paraules ja som capaços de destruir psicològicament qual-sevol persona. I també som imbècils: hem deixat de saber el que realment hi ha, per a començar a imaginar el que hi pot arribar a haver. Egoisme en el seu estat més pur.

Podem parlar, doncs, de “cyberbulling”? Intentar destruir psicològicament a una persona amagats darrera una pantalla que ens protegeix i impedeix que ningú ens di-gui res, amenaçar-la per posar-li la por al seu cos i que tingui por de sortir de casa, intentar fer-li creure que no val res, que és una persona que no serveix ni per ama-gar-se, que la seva vida és una porqueria comparada amb la de qualsevol altre i, remarcar-li sovint que no té amics.

Aturem-nos a pensar un petit moment. Agafem 60 segons d’aquests 86.400 segons que té un dia. Només en demano seixanta. Respirem. Oblidem-nos per un moment de les nostres preocupacions. Concentrem-nos. Ara és el moment de preguntar-se: què pas-saria si...? Intentem respondre a aquesta pre-gunta sent un mateix... Tu ets fort i ningú et tiraria per terra, tens amics i ets feliç. Ara bé, intenta respondre a aquesta pregunta com si fossis una altra persona. Una persona dèbil, insegura i amb por, por a viure, a perdre, a creure i a quedar-se sol. Què creus que es contestaria aquesta persona si hagués rebut amenaces, crítiques o la gent se’n mofés? Podria respondre’s sense que se li escapés una llàgrima? Sense que un calfred reco-rregués la seva pell? No t’agrada oi aquesta sensació? Doncs pots donar per segur que a aquesta persona, la dèbil i insegura, tampoc. Pots estar convençut que a ningú, absoluta-ment ningú, li agradaria passar per aquesta situació. Ni a tu, ni a mi, ni a ningú.

Que hipòcrites som, no? Lluitem per una societat igual però preferim que les injus-tícies toquin els altres, que siguin ells qui ho hagin de passar malament i preferim sentir-nos superiors a ajudar-los. Algú és conscient de com de malament ho passa aquesta gent? Ningú, i haig de dir que m’hi incloc.

Tu, allà on siguis, siguis com siguis i ri-guis com riguis. Viu la teva vida, no la que volen que visquis els altres. Somriu sempre que puguis i plora quan ho necessitis. No tinguis por a enfrontar-te al que t’envolta perquè això et farà gran, que les paraules agressives d’un desconegut -perquè real-ment qui et vol fer mal és perquè no et coneix- no t’ofenguin. I, et demano si us plau, que paris. Para de torturar-te, tu no ets una porqueria, tot és culpa de la socie-tat en la que estàs vivint. Aixeca’t, planta cara al món i demostra qui ets.

Carmina Llongueras2n de batxillerat

“Aixeca’t, planta cara al món i demostra qui ets”

Page 2: Ampa News Nº 27

2 · Febrer de 2013La Pissarra

Certificació de qualitat, el model vedruna camí de l’excel·lència

A la recent estrenada pàgina web de l’escola ja hi ha estampat el segell de la certificació de qualitat ISO 9001:2008, que ha estat concedida recentment a la Fundació Privada Educativa Vedruna-Barcelona i a tots els centres que en formen part. I al darrere d’aquest petit logotip, cinc anys de feina, de reunions, de planificació, d’ordre, de protocols, de models i plantilles i de controls i revisions. El resultat, potser de mo-ment poc visible per als pares, és una manera de funcionar molt més senzilla i còmoda per al personal de l’escola que a la llarga repercu-teix també en una major eficàcia, organització i unitat de criteri. En parlem amb els membres de l’equip de qualitat de Vedruna Vall: Ismael Perálvarez, Anna Suana, Núria Garcia-Cascón i Antonio Blanco.

Ens remuntem cinc anys enrere, com co-mença aquest projecte?Des de la Fundació Vedruna hi havia la volun-tat d’unificar la manera de funcionar de totes les escoles integrants i es van estudiar diverses opcions. Es va organitzar en un viatge d’equips directius a San Sebastian i vam veure el funcio-nament d’algunes escoles al País Basc on vam comprovar que les que tenien el segell de qua-litat eren les més reconegudes i es va decidir optar per un sistema que ens garantís aquesta certificació.

Per obtenir aquesta certificació, heu hagut d’incorporar molts canvis en la manera de funcionar?Sobretot ha suposat posar en ordre un munt de processos que se succeeixen repetidament al llarg de cada curs: matrícula, circulars, organit-zació de l’aprenentatge, etc i establir un proto-col d’actuació per a cadascun d’ells. Ha estat un procés llarg en el que hem hagut de passar per tres etapes.

Ens les podeu explicar a grans trets?En primer lloc, a nivell de Fundació s’ha defi-nit el mapa de tots els processos que formen part del funcionament de l’escola. En segon lloc s’ha fet l’adaptació i descripció a nivell d’escola d’accions de tipus estratègic (memòria, pla anual, comunicació), d’accions clau (preins-cripció, matriculació, ensenyament, pastoral) i d’accions de suport (serveis, secretaria, comp-tabilitat, neteja). I, finalment, ha estat necessari elaborar plantilles que tothom pugui fer servir. Això últim és el que ha donat més feina a l’equip de qualitat ja que cada director o professor te-nia el seu format. Ho hem hagut de recuperar i codificar tot.

Com us heu organitzat els membres de l’equip?L’equip l’hem integrat quatre mestres, la Nú-ria Garcia-Cascón que s’ha responsabilitzat d’educació infantil, l’Ismael Perálvarez que, a més d’encarregar-se de primària ha actuat com a coordinador i enllaç amb la Fundació, l’Antonio Blanco que s’ha ocupat de secundària i l’Anna Suana de batxillerat. El primer any vam assistir a uns cursos juntament amb el equips de les altres escoles Vedruna i després hem funcio-nat independentment mitjançant les reunions que fèiem cada dimarts a la tarda i l’Ismael ho posava en comú amb els altres centres. Ara que el gruix de la feina ja està fet, quedem només l’Ismael i l’Anna per les revisions i incorpora-cions de les novetats al Sistema de Qualitat.

Un cop heu acabat amb tot el paperam, quin ha estat el pas final per obtenir la certifi-cació?Al llarg del curs passat es van anar fent audi-tories internes en tots els centres i aquest curs 2012-13 hem passat una auditoria externa que ens ha permès obtenir la certificació. Però hem de seguir treballant per revisar constantment i mantenir al dia el sistema ja que a nivell de centre passarem auditories internes cada any. Pel que fa al control extern a partir d’ara per no fer auditories a tots els centres se n’escolliran 4 o 5 cada any que la passaran juntament amb la Fundació.Quina valoració en feu de l’aplicació del Sis-tema de Qualitat?Tot i que a nivell d’escola això ha suposat molta feina, ara tot està molt més planificat i contro-lat. Aquesta nova manera de funcionar implica ser molt més endreçats, més curosos i tenir ma-jor eficiència. És com fer una mudança: endre-ces, canvies, arregles. Abans tot quedava a nivell oral i ara al posar-ho per escrit, t’adones de co-

ses que fins al moment no t’havies plantejat.I a la llarga això suposa un estalvi de temps important. És molt més còmode, per exemple, quan arriba un professor nou, per posar-lo al dia ja que ho tenim tot per escrit i el procés d’adaptació és molt més ràpid. També ens és molt més fàcil de trobar qualsevol documenta-ció: circulars, actes de reunions, controls... dis-posem instantàniament de la informació i ho tenim tot més a l’abast.

I també us és més fàcil millorar en aquells aspectes que no van tan bé?Tenim un major control sobre tot. Si per exem-ple s’estableixen uns objectius, en definim tam-bé els mecanismes de control, fem un informe, anotem les incidències i fem un pla d’acció per millorar el que no funciona. De fet, arran del procés de qualitat han anat sorgint molts temes de gestió interna que s’han hagut de revisar.

La implementació de la plataforma digital, forma part del procés de qualitat?No. Ha estat un procés paral·lel a la implemen-tació que ha coincidit en el temps però que ens ha estat molt útil per al procés. Inicialment la plataforma estava pensada només per a as-pectes educatius, però després ho vam unificar tot i en una mateixa plataforma hi tenim tota la informació. Això ha estat molt positiu i més còmode. Tot queda penjat a la Plataforma Digi-tal i cada membre del personal té els accessos limitats al seu estament.

Quina ha estat la resposta del professorat a aquest procés?A nivell de professorat hem intentat que aquests canvis no els suposessin massa feina extra i hem assumit nosaltres el gruix de la digitalització de la informació. Des de l’equip de qualitat només els demanem que ho facin servir.Tot i així, això ha suposat un canvi en la ma-

Page 3: Ampa News Nº 27

3 · La Pissarra

Mirar i conèixer

nera de treballar i en la mentalitat. Malgrat que és un procés que ha de facilitar la feina, quan tens una rutina diària i la teva pròpia metodologia, costa haver-ho d’explicar tot i compartir-ho amb els altres. Però la trans-formació s’ha anat fent a poc a poc, se’ls ha explicat en claustres i s’han adaptat fà-cilment. Primer estaven espantats però des-prés han vist que a la llarga és pràctic i els facilita la feina i ho han anat incorporant.Ara, arran de la implementació del sistema de

qualitat el professorat està molt més sensibilit-zat i fins i tot a vegades ens suggereixen accions noves per incloure en el procés.

Com afecta el sistema de qualitat, l’alumnat i les famílies?Directament no els afecta. En principi es tracta d’una acció per millorar a nivell intern, els alum-nes i les famílies no ho notaran d’entrada. Però amb el temps això reforçarà la nostra imatge d’unitat i autoritat davant dels estudiants.

Doncs enhorabona a tot l’equip, i a seguir treballant!I tant! Fins ara hem fet el més complicat però hem de dur a terme una revisió per-manent i buscar noves estratègies per a necessitats noves. Quan entres en aquest cercle de millora contínua no acabes mai: proposes, poses en marxa, avalues i mo-difiques... i tornes a començar. L’escola és un ens viu i aquest procés també ho ha de ser. n

La crisi. Aquesta maleïda paraula que ens porta a tots pel camí de l’amargura. Ens els darrers mesos, cada vegada que ens trobem i xerrem amb algú, substituïm els anodins comentaris meteorològics per la descripció detallada de com ens afecta aquesta epidèmia econòmica. Els reguitzells de consells per ajudar-nos a pal·liar-la en part, es succeeixen al moment, i és per això que us faig arribar reflexions i consells per ajudar-nos a mi-llorar les malparades economies domèstiques.

Una de les premisses fonamentals de l’economia capitalista en la qual estem immersos és que en moments com aquests, el millor és augmentar ingressos i disminuir despeses. El primer és difí-cil, ja que la majoria de nosaltres, més que aug-mentar-nos el sou ens l’han disminuït, directa o indirectament. La segona opció és possible, però hem de replantejar-nos com era la nostra vida abans de l’època daurada de les vaques grasses. No podem mantenir el mateix nivell de vida que abans. Aplicant una única premissa: el sentit comú, i recordant-nos que petits sacrificis no suposen una vida incòmoda.A continuació, us exposo un compendi de pos-

sibilitats (moltes d’elles fàcils de portar a terme) i que en menys o més grau ajuden a disminuir la despesa familiar. Tots els consells, com veureu, me’ls han facilitats pares del col·legi que han respost a la petició d’ajuda per a l’elaboració d’aquestes ratlles.

Els Cornadó ens recomanen l’estalvi energètic, ja sigui amb la utilització de bombetes de baix consum, carregant al màxim les rentadores –amb aigua freda- i rentavaixelles, etc. Per arro-donir l’estalvi podem aturar el rentaplats en la fase d’assecat i obrir la porta perquè s’eixugui la vaixella de forma natural.

La Rosa Rifà ens recomana acabar amb la vida útil dels aparells elèctrics, des dels mòbils fins els televisors o petits electrodomèstics. No hem de canviar-los perquè hagin passat de moda si encara fan la seva funció. Penseu que cada 18 mesos es produeix una nova versió del darrer gadget que hem adquirit. Fins al final amb ells!

Tancar l’ADSL a les nits o els llums que sempre queden encesos sense ningú a l’habitació són al-tres recomanacions pràctiques i de fàcil compli-ment. Així com demanar targetes de descomptes a benzineres. Podem estalviar-nos entre 2 i 3 € cada vegada que omplim el dipòsit. Aquestes idees vénen del Joaquim Limonero.

Per part seva, la Noemí Teixidor ens aconsella pa-gar les compres amb targetes de dèbit i no de crè-dit per tal de no augmentar els deutes familiars ni els interessos innecessaris, i a més es té un control exacte sobre la despesa. Una altra idea és la reuti-lització de la roba, i l’intercanvi amb la família i els amics per allargar la seva vida. I una darrera possi-bilitat molt fàcil de dur a terme: abaixar la velocitat en la conducció, ja que, a més de consumir menys benzina, s’allarga la vida del vehicle. Penseu que a

2.500 r.p.m. s’estalvia quasi el 10% de benzina en un cotxe de gamma mitjana i, a més a més, prac-tiquem la conducció segura!

La Montse Gómez aguditza la conscienciació per disminuir les despeses d’aquells consums diaris que no controlem però que quan ve la factura ens fa mal. Aigua, llum, telèfon o calefacció. A més de reduir el temps de les dutxes, cal aprofitar les opcions del programador de la calefacció per ajustar-la a les hores necessàries. L’estalvi en la factura dels telèfons és molt fàcil, només s’han de mirar les ofertes i ajustar-les a les necessitats familiars, i generalitzar l’ús de programes gratuïts de comunicació, com ara el WhatsApp. Per fer-ho, cal analitzar les 6 darreres factures i fer la mi-tjana de minuts consumits, número de trucades i les hores en què les concentrem. D’aquesta ma-nera podrem cercar la tarifa i l’oferta més adient al nostre consum. Només depèn de nosaltres!

La família Ruiz-Graell ens assenyala alguns con-sells que ells porten a terme. Han substituït el cinema pel lloguer de pel·lícules. Comparteixen cotxe per anar a la feina, i s’intercanvien joguines entre els cosins quan els nens es van fent grans. També ens recorden que els museus de la Gene-ralitat són gratuïts els primer diumenge de cada mes. Fem cultura!

A la cuina també podem estalviar –com ens re-comana la Teresa Pons-. Enlloc de comprar pro-ductes elaborats o precuinats, podem tornar als clàssics (llegums, arròs, fruita, ous, llet, pollastre, vedella, conill i peix). Tots ells adquirits a come-rços de proximitat. I caminar. Deixar el cotxe a casa i anar a buscar a la tarda els nens tot passe-jant. A més es fa exercici!.

Altres famílies ens aporten la seva experiència, com fer-se el pa i el iogurt a casa. Comprar peces

Febrer de 2013

Contra la crisi, enginy.

Page 4: Ampa News Nº 27

4 · Mirar i conèixer Febrer de 2013

de carn i peix grans i preparar-les i congelar-les a casa, i comprar fruita de temporada. Recuperar el concepte vintage que està tant de moda i retrobar peces de roba oblidades a l’armari. Posar benzina els dilluns que és el dia de la setmana que és més econòmica, i molt millor si ho fem a les estacions de les ciutats i mai a les de l’autopista. Evitar des-peses mensuals que no s’aprofiten, com el gimnàs, i evitar peatges innecessaris com el de Les Fonts.

No només som els pares els que estalviem. També hi ha alumnes que posen el seu gra de sorra per ajudar a l’economia familiar. Alguns exemples: l’Anna s’ha congelat l’assignació setmanal de forma voluntària. El Toni s’encarrega cada nit d’apagar els aparells elèctrics que queden en stand bay. Hi ha alumnes, com la Judit, que per obte-

nir ingressos per les seves despeses, dóna classes particulars i fa cangurs.

Un altre consell per conscienciar els adolescents de la quantitat de despeses que generen és fer un quadrant i enganxar-lo a la porta de la nevera. En aquest quadrant s’especifica el calendari diari i el nom de cada membre de la casa. En la casella oportuna s’apunten totes aquelles despeses que es generen diàriament i que mai es comptabilit-zen, diners per l’esmorzar, per fer fotocòpies, la compra de llibres, una peça de roba, la factura del mòbil, la del gimnàs, la setmanada, els 5 € per fer una cola amb els amics, la targeta del bus... A final de mes la suma donarà a conèixer la quan-titat gastada per cada membre de la família. Tot estalvi comença per la conscienciació de la ne-cessitat que tenim d’estalviar costos familiars.

Començant per nosaltres mateixos.

Per últim, hi ha hagut famílies que han vol-gut deixar-nos les seves reflexions com el Manel Faluja, que ens recorda que per ajudar els treballadors i els productors fa temps que no compren res al comerços dels xinesos. O la Lluïsa Quevedo que ens alerta que per arreglar una cosa no n’hem d’espatllar una altra, que si deixem d’anar a restaurants o comprem menys roba, aguditzarem més la crisi en sectors tant importants com la restauració o el comerç. I per acabar la profunda reflexió de la Montse Ra-món. Per a ella, la societat se centra en la man-cança, però no s’adona de l’abundància. Potser és hora d’ocupar-se de sentir-nos feliços amb nosaltres mateixos i no tant de preocupar-se de coses que només son això, coses. n

Aquest espai neix amb la intenció d’informar (potser de molestar una mica... per provocar el canvi?) i intentar millorar la vostra salut en general. La informació, a vegades, pot fer mal, especialment si es compara i xoca amb la que ja tens establerta al disc dur del cervell. A més, a vegades, són contradictòries. Llavors què s’ha de fer? Perquè hi hagi dubtes, no hem de can-viar res? El dubte ens fa passar examen contí-nuament amb el món que ens envolta i això no pot ser dolent. Les preguntes ens fan avançar i si, a més, en trobem la resposta, ens fan avançar pel bon camí. En aquesta secció en farem unes quantes, i també intentarem donar alguna res-posta.

Avui encetarem el tema de l’alimentació, una qüestió importantíssima per a tothom, ja que és una activitat que realitzem unes quantes vegades al dia. La molt utilitzada i escoltada frase d’Hipòcrates “Som el que mengem”, no deixa indiferent ningú, i no podem negar que passats segles i anys, continua essent una gran veritat universal (tot i que podríem incloure-hi “...i el que pensem”, però entraríem en un altre debat).

Molta gent vol estar prima. O el que és igual, vol perdre pes. Però això, és cert? Aquestes dues afirmacions, volen dir el mateix? És certa aquesta equació?: estar més prim=perdre pes... Bé, aquí comencem amb la polèmica. El volum (aquí dibuixat pel fet d’estar més o menys gras o prim) té relació estreta amb el pes, però no

tan directa com un es pensa. Raó: EL GREIX PESA MENYS QUE EL MÚSCUL. Per tant, una persona que comenci a fer exercici per perdre pes, segurament (i d’això ja en parlaríem en un altra ocasió) farà un bé a la seva salut. Però com l’organisme humà, el cos, és molt savi i es re-gula constantment, el fet d’augmentar l’exercici físic no únicament provoca una reducció de greix corporal i una reducció de centímetres en diferents diàmetres de la nostra silueta i de pes en general, sinó que passen més coses. La primera, i potser la més important, és que la nostra musculatura s’activa més. Això provoca una millora del nostre estat en general (sempre i quan no ens passem amb l’exercici...). I aquesta millora implica un augment lent però progres-siu de les nostres capacitats físiques bàsiques (ja sigui flexibilitat, velocitat, força o resistència, depenent de l’activitat en qüestió). Tot això es resumeix en una millor musculatura. I això sig-nifica augment de pes...

En definitiva, si millorem la nostra salut a tra-vés de l’exercici no perdrem pes, però sí que millorarem la nostra línia. Però realment, què volíem? Perdre pes o millorar la nostra línia, es-tar més prims en definitiva? Recordeu l’equació (en negreta) d’unes línies anteriors? És veritat doncs?

Però com us comentava al principi de l’article, avui no parlarem d’exercici físic, sinó d’alimentació. El títol ja és una provocació sobre el tema. Dieta? Si us plau, no us torneu a equi-

vocar... no us enganyeu més. Aquesta paraula maleïda, dieta, és el gran error per a molta gent. Una persona no pot jugar amb la seva salut alegrement. És el bé més preuat que tenim. Els canvis temporals són únicament pedaços que es trenquen quan un torna a la seva vida habi-tual. Per tant, si són canvis temporals, com les estacions de l’any, també tenen data de caduci-tat, com els iogurts. Les dietes ens poden servir per entrar dins d’aquell vestit pel casament de la neboda, però realment aquest esforç val la pena a nivell de salut? Realment és una fita tan rellevant com perquè ens dediquem uns quants mesos a fer d’espartans i després de l’acte social tornar a la normalitat?

Doncs aquí la resposta és clara. Fer una dieta determinada amb un temps finit, és un petit/gran error. No podem pensar a curt termini quan posem en joc el nostre cos i la nostra salut. Si no adquirim les ‘normes’ d’una dieta concre-ta, en poc temps podem perdre tots els guanys

Vida Sana

Dieta? si us plau, no us torneu a equivocar... no us enganyeu més!

Page 5: Ampa News Nº 27

5 · Febrer de 2013Vida Sana / Sona bé

que vam aconseguir seguint-la. En definitiva, les dietes miraculoses no serveixen de res. Po-dríem dir fins i tot que no existeixen. Tothom ja té una dieta preestablerta, adquirida, apresa, una forma d’alimentar-se. Ja sigui per tradició familiar, per necessitat personal o per manca de temps... El que realment serveix són les rutines i els hàbits. Canviant alguns d’aquests dos parà-metres, farem passos endavant en la millora de la nostra salut. Però són passos que s’han de fer de manera convençuda, res de modes o raons per l’estil. Quins són aquests passos? Bé, el primer seria conèixer realment quina és aquesta forma d’alimentar-nos. Veure i cons-tatar quins són els aliments que normalment mengem durant un parell de setmanes, com els combinem i a quines hores habitualment els ingerim. I a partir d’aquí, què estem disposats a canviar de veritat. Aliments dels que podem prescindir, combinacions que som capaços de deixar, begudes que podem obviar, tot, tot, per millorar la nostra salut.

I quins són els hàbits més saludables? Aquesta resposta no és gaire complicada, el problema està en aplicar-la, dins del marc personal de cadascú. També és cert que pot haver-hi més d’una resposta per cada cas, ja que no tots som iguals i en temes d’alimentació pot haver-hi diferències en qüestió de gustos, al·lèrgies i ne-cessitats. Tot i així, hi ha conceptes fonamentals que podem aplicar a gairebé tota la població.

Avui, al ser el primer dia, només us donaré un consell. Així, potser, i si em tornen a convidar a escriure, el proper dia encara em voldreu llegir.

MENGEU FRUITA!! No sé la quantitat que mengeu actualment d’aquest producte fresc. El que sí que sé és que no he dit res d’extraordinari. Però men-geu fruita. Sempre de temporada. Millor si és de proximitat i encara més si pot ser ecològica (biològica o orgànica, són sinònims). Però men-geu fruita. Ah! i el més important, mengeu-la sempre sola. Mai a les postres. Mai acompan-yada. Aquest és el consell. La fruita, per la seva constitució (fructosa) no es digereix bé amb al-tres productes. Mengeu força fruita, però sem-pre una hora abans dels àpats. Potser el millor moment del dia seria al matí. Però també a mig matí. O per berenar. Mengeu molta fruita sense acompanyar-la de res més. Sense endolcir-la. Sense sucre! Únicament la fruita i a ser possi-ble sense fer massa barreges (no abuseu de les macedònies) D’aquí a poc, si volen i voleu, més.

Dr. Vegetus.

Tot ha canviat molt en els darrers anys. La tecnologia ha avançat de forma espectacular i ha propiciat una autèntica revolució social en tots els àmbits. En el terreny de la música les coses també són diferents. L’altre dia li ensenyava un disc de vinil a la meva filla amb to nostàlgic. Ella se’l mirava amb cara d’estranyesa i fins i tot d’incredulitat. Li costava entendre que aquelles ratlletes fossin cançons i que hi havíem de posar una agulla a sobre per poder escoltar-les! No fa pas tant d’això…però ens queda tan lluny… Llavors comprar música era un ritual: esperaves amb il·lusió i fins i tot ansietat el dia que el disc del teu grup favorit sortia a la venda per anar esperitat a la botiga de discs i comprar-lo. Després, corrent cap a casa per escoltar-lo i mentre sonava et podies delir amb la caràtula, les fotos, les lletres i el més mínim detall. Quan va aparèixer el CD va ha-ver qui, com jo, va ser reticent al canvi: sona massa metàl·lic, quina caràtula més petita…el vinil té més harmònics...llamp de llamps!!!#@!grrrr#!!Avui tot és més fàcil. Quan t’agrada una cançó l’escoltes amb l’Spotify o la compres a l’iTunes o te la passa un amic en format mp3 per email. Comparteixes afinitats amb els teus col·legues de Facebook i fas piulades a Twitter sobre aquest o l’altre tema, cantant o grup musical. Ja només queden les botigues més clàssiques per als qui com jo, enyorem una mica aquells temps i fem un acte de tossuderia i nedem a contracorrent per evitar que s’esborrin aquells records.Ara bé, si haig de ser sincer…estic molt content amb el meu Spotify, Tinc una biblioteca ben ordenada al meu Itunes amb més de nou-cents àlbums, comparteixo música amb els meus amics al Dropbox i quan en un bar sento una cançó que m’agrada, agafo el meu mòbil i patapam!...poso en marxa el Shazam per saber quina és i potser comprar-la quan arribi a casa. Com hem canviat!!Deixeu-me per acabar… Sabíeu que el tema Shine on you crazy diamond de Pink Floyd està dedicada a un dels seus fundadors? Us en parlarem en el proper Ampa News. Men-trestant, us recomano un disc i dos temes que estan sonant força a les emissores de ràdio: escolteu l’àlbum Making Mirrors de Gotye on, entre d’altres, hi trobareu un dels seus hits, Somebody that I used to know. Escolteu també a Bruno Mars i el seu exitós single Locked out of heaven. Per últim...escolteu el tema Reckoning Song / One day d’Asaf Avidan & The Mojos. Espero que us agradi i fins la propera!!

Sona bé

Page 6: Ampa News Nº 27

6 · La cuina de l’AMPA

PASTÍS SACHER

Elaboració

1. Escalfem el forn a 160º. cobrim amb mantega i farina un motlle d’uns 20-22 cm per tal que no s’enganxi el pa de pessic.

2. Posem en un cassó l’aigua i la xocolata negra, escalfem i removem fins que es fongui.

3. Batem la mantega i el sucre amb una batedora, un cop integrat afegim els ous, d’un en un, fins que estiguin ben barrejats.

4. Incorporem la farina tamisada, el llevat i el cacau, la farina d’ametlles i la xocolata calenta. ho afegim lentament i remenem bé a poca velocitat o amb una cullera de fusta.

5. Aboquem al motlle i fornegem durant 1h 10min, aproximadament, dependrà de cada forn.

6. Un cop fred partim el pa de pessic per la meitat, estenem la melmelada i tornem a muntar.

7. Escalfem al bany maria la xocolata i la nata. un cop ben desfeta la cobertura , si-tuem el pastís sobre una reixeta i hi aboquem per sobre la cobertura. amb molta cura i abans que es refredi, ho escampem amb l’ajut d’una espàtula. decorem al gust.

100 g de xocolata negre250 ml d’aigua125 g de mantega tova3 ous150 g de farina2 cullerades de llevat en pols (Royal)25 g de cacau en pols60 g de farina ametlla 110 g melmelada d’albercoc

200 g de xocolata negra trossejada160 ml de nata líquida per muntar

INGREDIENTS: INGREDIENTS PER LA CobERTuRA

Febrer de 2013

1

3

2

4

Page 7: Ampa News Nº 27

Març de 2012Sección7 · Llegir i pensar / bústia

MaicTina Vallès · Baula, 2011 · 88 pàgines.

Bústia

La història tris-ta i tendra d’un nen que l’única cosa que vol és ser nen, anar a escola i avorrir-se de jugar al carrer abans que el cridin des del balcó per anar a sopar. Vol una mare que sigui a casa i una casa amb olor d’àvia, de caldo, de lleixiu i de llimones. No vol ser l’home de la casa, perquè ser l’home de la casa li fa re-molins a la panxa que només marxen quan torna la mare o quan té la sort de la companyia dels veïns que l’abracen, l’escolten i li donen berenar.

Un retrat magnífic d’una realitat que no hauria d’existir ni com a ficció. Cap nen de vuit anys hauria de ser l’home de cap casa. Els nens han d’exercir de nens i la pobresa i la solitud, mai dels mais, no haurien d’anar robant infanteses.

Recomanat per a adolescents i adults..

Ohhhhh!!! Acabo de llegir el conte de Nadal de l’Ampa News. Barretada i genuflexió!!Espero que hagueu tingut molt bon Nadal, que gaudiu de la familia i de la gent que us estimeu. Us envio tonelades d’optimisme per seguir alimentant l’esperit positiu i el seny que es despren de l’Ampa news, a veure si s’encomana i s’exten com una taca d’oli a tota la societat i arriba, fins i tot, fronteres enllà. Una abraçadaNúria Tomás

Moltes gràcies. Continueu treballant! Felicitats!Bon Nadal i Bona entrada d´any.Anna Mª Rifà

Moltes felicitats, mare meva quin conte de Nadal més exemplar. S’ha de publicar i enviar-ho al Mundo, ABC i al ministre de collons de brau. Slts. i Bon Nadal.Jaume Gamiz

El conte de Nadal m’ha semblat magnífic i molt actual.A reveure.Mireia Junyent

Molt bé, pencaires! M’encanta la Gemma Puig. Es un sol que il·lumina la nostra escola. Felicitats als redactors de la revista i a la Gemma Puig per ser com és!LLuïsa Quevedo i JunyentMare Irene Solé, 4art ESO

Moltes gràcies, si si ho sabem del cert que es un sol la Gemma que il·lumina tota l’escola. moltes gràcies també a tota l’Ampa i els que feu possible aquesta revista.Fantàstic.Rosa Rifà

Aquest mes és compartit per dues persones que s’ho mereixen: els professors de música Marta Gil i Ismael Perálvarez. El passat mes de desembre ens van delectar, fer riure, emocionar.... Ells i els seus alumnes d’infantil i primària amb el con-cert de Nadal. Són d’agrair petites canvis a l’hora d’entrar al teatre, primer els més petits i després els petits més grandets, l’hora d’obertura de la Sagrada Família i, és clar! el repertori de cançons i les veus angelicals. Heu posat el llistó molt alt, per això us donem aquest aprovat. Gràcies i molta sort en el proper concert!

Dilluns a la tarda, 17:10 h, sortida de l’escola pel carrer Sant Domenech, una vintena de nens agafats d’una corda, destí: extra escolar de natació al Petit Estel. Us heu situat? Men-tre, dues mares d’infantil que sempre aparquen el cotxe a la vorera per recollir els seus fills, es posen a parlar amb altres mares. Els nostres petits exploradors es dirigeixen a la pisci-na, el carrer és ple de cotxes i les mames, que segueixen xe-rrant, veuen com els nens agafats de la corda han de baixar de la vorera per poder esquivar els seus cotxes, i elles bla bla bla. Ni es mouen. Ja cridarien si anessin els seus fills agafats de la corda! MAMES! el suspès és per vosaltres, sigueu més cíviques i aparqueu en un altre lloc!

Aprovat Suspès

Febrer de 2013