xxix premis casp 2013 premi: el carnaval, d’Ángela marin jiménez 3r premi: el conillet, de...
Post on 30-Jun-2018
228 Views
Preview:
TRANSCRIPT
2
Educació Primària
CERTAMEN LITERARI - 1r d’EP
Conte - Tema: Lliure
Premi del curs: El tauró sense dents,
de Joaquín Munuce Loyola (1r C)
1r A 1r premi: El gos que no tenia color, de Joan Manau
2n premi: El tren, de Jordi Sainz
3r premi: El bosc màgic, d’Albert Pallarès
1r B 1r premi: Jack O’Lantern, d’Héctor Requena
2n premi: El gegant que no sabia escriure , de Marc Roig
3r premi: La fada i el mag, de Lola Robles
1r C 1r premi: El tauró sense dents, de Joaquín Munuce Loyola
2n premi: El follet i la pedra màgica, de Júlia Cullell
3r premi: L’Àlex i les tres proves , d’Albert Orriols
1r D 1r premi: El fantasma que volia companyia, de Mariona Prujà
2n premi: La corona dels desitjos, de Maria Vivancos
3r premi: El tauró i la medusa, de Roger Rúa
1r E 1r premi: El drac de Xina que no feia por, de Nico San Miguel
2n premi: La papallona voladora, d’Andrea Anguita
3r premi: Ratolila i el formatge màgic, de Clàudia Santamaria
3
El tauró sense dents
Premi del curs - Primer d’Educació Primària
JOAQUÍN MUNUCE LOYOLA
Hi havia una vegada un tauró. Però no era un tauró normal. Era un tau-
ró sense dents. A ell no li importava no tenir dents. Però un dia el van
caçar i com que no tenia dents no podia trencar la xarxa. Llavors va
trencar la xarxa amb les aletes. Una nit que plovia i llampegava el tauró
estava preocupat. Va pensar que li agradaria tenir dents i va tenir una
idea: va anar a comprar-se una dentadura. Però a la botiga no n’hi ha-
via més, s’havien acabat. Llavors es va trobar al seu amic el tauró mar-
tell i li va preguntar: Tens una dentadura?. Sí, es clar que en tinc, per
què?. Perquè no tinc dents. El tauró martell li va donar i conte contat,
s’ha acabat.
4
CERTAMEN LITERARI - 2n d’EP
Conte - Tema: Lliure
Premi del curs: El palau dels fantasmes,
d’Oriol Nicolau Martín (2n D)
2n A 1r premi: El bosc màgic, de Guillem Llop
2n premi: Els gats perduts, d’Anna Bas
3r premi: El ninot màgic i la màquina del temps, de Maria Martín
2n B 1r premi: Aventura a l'oest, de Maria Sifang
2n premi: Futbol marí, de Nico Ripoll
3r premi: Els tres dinosaures, de Cesc Díaz
2n C 1r premi: La natura, de Laia Lloveras
2n premi: Els nens raptats, de Maria Torres
3r premi: L'aventura del Pare Noel, d’Armand Perelló
2n D 1r premi: El palau dels fantasmes, d’Oriol Nicolau Martín
2n premi: El món dels números, de Gisela Esterri
3r premi: El poble on hi havien fantasmes, de Mariona Gámez
2n E 1r premi: El fantasma sense mà , de Carles Villanueva
2n premi: Cadascú és com és, de Carla Olivé
3r premi: Les aventures de la Lola, d’Adriana Macías
5
El palau dels fantasmes
Premi del curs - Segon d’Educació Primària
ORIOL NICOLAU MARTÍN
- Hola, em dic Jon i he viscut moltes aventures amb el meu amic Pol, tantes, que
avui us n’explicaré una. Tot va començar així:
Vet aquí una vegada, estava mirant el diari i vaig veure que un explorador que
havia trobat un mapa del palau dels fantasmes! Però quan vaig llegir més, deia
que havien mort per causa de màgia. Diuen tots els exploradors que era causa
del mapa i que el mapa havia passat per moltes mans fins que vaig tancar el diari.
Vaig veure un home que es moria i em va dir: -Hola, té aquest mapa.
I es va morir. Quan vaig mirar el mapa... -Noooo! Era el mateix que deia al diari.
Quan vaig arribar a casa, vaig trucar en Pol. -Clic, clic, clic.
En Pol va dir: -Què carai passa Jon?
- Has vist el diari?
- Sí, i què?
- Que tinc el mapa.
- Oooooh!
- Sí, sí, el tinc.
- Doncs no perdem temps.
- D’acord, demà al Palau dels fantasmes.
Demà al matí: -Hola Jon, preparat?
- Sí, com tu.
I van embarcar cap a la jungla del palau dels fantasmes. Quan estaven traves-
sant la jungla, al Pol se li va escapar el mapa de les mans. Al darrera hi havia un
escrit i deia: “ Si voleu sobreviure al Palau dels fantasmes amb el tresor, tindreu
que tirar el mapa al volcà dels anells fantasmes. Tindreu el tresor per sem-
pre....Uh, uh, ah, ah”.
- O sigui, que tindrem que tirar el mapa a aquest volcà. Doncs jo no penso anar. – va dir en
Pol. Però en Jon va dir: -Si aconsegueixes tirar el mapa, el tresor serà teu.
- Mmmmm, sí, d’acord, però sense trampa, eh?
6
- D’acord, sense trampa.
- Mira, el Palau.
- Doncs cap al Palau, compte un fantasma!
- Aaaah, té, el mata fantasmes.
- Ja el tinc. Hop! Ara veuràs fantasma. Sssss, pum!
I el fantasma desapareix, però vindran més fantasmes!
- Dona’m el mata fantasmes.
- Aaaa haaaa, tots matats.
- Yuhu.
- Per què han vingut?
- Crec que deu ser a prop, el Palau.
- Sí, deu ser a prop, però, tallant unes fulles més...
- O, o!, Hi ha un riu amb cocodrils, serps i piranyes.
- O, o!, però mira, una barca destrossada.
- Jo no penso anar-hi.
- I el tresor?
- Ehe, d’acord, però, ...shhh, he sentit fantasmes.
- Bé embarquem.
- Ui, quin fred! Ai, piranyes!
- Aaahh, estan entrant a la barca.
- Mare meva, estem perduts i l’aigua està entrant a la barca.
- No et preocupis, Pol. Té, menjar perquè el tiris.
- D’acord, ja està, ara què?
- Espera, un, dos tres, ja!
- Els cocodrils s’han anat.
- Gràcies , Jon.
- Nooo, l’aigua està entrant a la barca, i, ara, què?
- Donem les motxilles.
- I què faràs?
- Les posaré de tap.
7
- Eee! Noo! Pot ser es mullarà tot, tu què vols, que ens morim?
- D’acord, però rema. Va començar a remar.
- Ja va. O, o, no hi ha rems.
- Doncs fes-ho amb les mans.
- Ja, ja! Uf pel pèls. Va, atravessem la jungla.
- Jo no diria les coses tan ràpid. Mira què hi ha.
- Ai, mare, el Palau dels fantasmes!
- Doncs qui arribi l’últim és un ou!
I tots dos a córrer. Fiiiiu! I fiiiiiu! Dos nois corrents. Però s’estava fent de nit i abans
de que arribés en Pol...Patatum! Ai! Pum!. En Jon va sentir plorar, era en Pol, s’ha-
via fet mal a la cama i no podia caminar. El dia següent, van anar al Palau i quan
van arribar, els fantasmes: - uuuuuuuuu...i van caure dins la trampa, en Jon i en
Pol. Els fantasmes es van emportar la gàbia a dins del seu palau i li van entregar al rei.
- Com goseu a intentar entrar al Palau? – va dir el rei.
- Volem el teu tresor, poca-solta!
- Com goseu a molestar el rei? Fantasmes, tireu-los al volcà calabós.
- Què és el volcà calabós? – va dir en Jon.
- És un calabós que cau foc. Ningú ho ha suportat. I ara us dic, fantasmes, que us
emporteu aquests aventurers.
Minuts després...
- No sortirem mai, ja sóc home mort.
- No et preocupis, dóna’m aquella clau. Va, el tresor.
- Ja el tinc, corre!
- Ja corro, ja corro. Oh, no! Caurem en aquell volcà!
- Mira, una corda, agafa-la.
- Ja no podem podem aguantar.
- Treu el mapa, igual ens diu alguna cosa.
- Ja el tinc. Ai, ai que se m’escapa.
- Compte, se m’ha caigut al volcà. I els fantasmes van desaparèixer.
- Hem guanyat!. O, o s’està caient el Palau, corre!
Conte finit, els fantasmes al llit.
8
CERTAMEN LITERARI - 3r d’EP
Poesia - Tema: Lliure
Premi del curs: El teatre,
d’Arnau Lloret Rigat (3r C)
3r A 1r premi: El lleó, de Guzmán Blanco González
2n premi: El Carnaval, d’Ángela Marin Jiménez
3r premi: El conillet, de Nicolás López Pardo
3r B 1r premi: Els viatgers, de Marta Ricón Sendino
2n premi: El solet, de Marta Da Silva Llopis
3r premi: El gegant, de Anna Arquerons Aliaga
3r C 1r premi: El teatre, d’Arnau Lloret Rigat
2n premi: La piràmide, de Daniel Iniesta Martin
3r premi: Les estrelles, d’Alba Vilches Ferrer
3r D 1r premi: La tauleta estimada, de Joan Die Sánchez-Ossorio
2n premi: L ´amor impossible, de Ruth Montoriol Gobartt
3r premi: Fulles de tots colors,de Berta Ferrer Chichiercha
3r E 1r premi: Els pobres, d’Ignasi Fernández Bilbeny
2n premi: El foc, d’Eulàlia Parranon Vilanova
3r premi: Els pallassos, d’Iria Sánchez Villar
9
El teatre
Premi del curs - Tercer d’Educació Primària
ARNAU LLORET RIGAT
Actors de colors
actrius ben vius
directors amb la veu forta,
orquestres amb molts mestres.
Violes i violins,
tambors i timbals
trompetes de colors ,
amb el cor de flors.
Les cançons i melodies
que els actors han assajat
per un teatre
amb amistats.
Jo també vull ser actor
i tenir un paper ben llarg
i sortir a l ´escenari
del meu món imaginari. Obre els ulls
10
CERTAMEN LITERARI - 4t d’EP
Prosa - Tema: Descripció d’un paisatge
Premi del curs: La Llama,
de Sílvia Moreno Fernández (4t C)
4t A 1r premi: Calendari 2013, de Joan Rovira Chacón
2n premi: Parc del Foix, de Yago Bori Cruz
3r premi: El bosc de la cascada de dos colors, d’Anna Benimeli Medrano
4t B 1r premi: Quin fred, quina calor! , d’Albert Carrera Cardona
2n premi: Hi havia una vegada un poble..., d’Eduard Amado Moles
3r premi: Un dia de platja, de Cristian Sánchez Vidales
4t C 1r premi: La Llama, de Sílvia Moreno Fernández
2n premi: Descripció d’un paisatge... França, de Berta Llensa David
3r premi: Descripció d’un paisatge... Canadà, d’Agustí Costabella Moreno
4t D 1r premi: El bosc, d’Adrià Irigaray Pola
2n premi: La Jungla, de Juan Foraster Garriga
3r premi: Paisatge de muntanya , de Marina Duran Arranz
4t E 1r premi: El paisatge de xocolata, d’Alba Campos Lorente
2n premi: El país de la diversió, de Bernat Valero Miralles
3r premi: L’Amazones, d’Emma Soler Pueyo
11
La Llama
Premi del curs - Quart d’Educació Primària
SÍLVIA MORENO FERNÁNDEZ
Ara us descriuré un poble que es diu la Llama:
És un poblet que està a Lleó. Aquest poble està a la muntanya, és bastant petit
però molt rústic .
Hi ha una Penya. També hi ha un riu que és molt fred, net i transparent.
Hi ha moltes flors boniques i diminutes. El poble és molt tranquil perquè no hi ha
cotxes, les cases són antigues, amplies, una mica petites... però s’hi està bé. Fa
una olor muntanyenca, la gent és molt amable i agradable, destacaria el color
verd, hi ha molts arbres: petits, grans de tot tipus. Hi ha un arbre (que és el meu
preferit), és un pi gegant!
El cel sempre és blau, serè i lluminós... Al vespre és torna rogent i és preciós.
Anar de passeig per allà és molt agradable. De vegades m´agrada parar i escol-
tar els sons dels ocells i tots els animals que hi ha. M´agrada descobrir el que hi
ha entre els matolls, caus que són profunds i misteriosos.
També hi tinc amics i amigues, cosins i tiets, avis i molts animals per ju-
gar i divertir-me. M´encanta anar-hi d’excursió, és molt bonic. Allà hi passo tot
l´estiu, jugant, divertint-me, relaxant-me i entretenint-me amb tot tipus de coses.
I fins aquí la meva presentació, espero que us hagi agradat!
12
CERTAMEN LITERARI - 5è d’EP
Poesia - Tema: Medi ambient
Premi del curs: Tan trist, tan negre,
d’Ignasi Segura Vicente (5è D)
5è A 1r premi: El bosc, de Joan Treviño Parra
2n premi: Paisatge , de Marc Pamies
3r premi: La mar, d’Ada Prieto
5è B 1r premi: El meu arbre, de Clara Botey
2n premi: La tardor , de Milena Juanals
3r premi: La primavera, de Noemí Álvarez
5è C 1r premi: L'amistat, de Lara Dogra
2n premi: L'amor és complicat, d’Helena Bernabé
3r premi: Pluja i vent units al soroll, d’Anna González
5è D 1r premi: Tan trist, tan negre, d’Ignasi Segura Vicente
2n premi: Somni d’oceà, de Joana Rocamora
3r premi: Bosc de veritat., de Pol Otín
5è E 1r premi: La primavera, de Bruno Nicolás
2n premi: L’estiu, d’Albert Llop
3r premi: El bosc de les muntanyes, de Maria Rodríguez
13
Tan trist, tan negre
Premi del curs - Cinquè d’Educació Primària
IGNASI SEGURA VICENTE
Quan les nits d’hivern tan fosques
tanco els ulls, tapat, al llit,
dins el cap no m’abandona,
sento un plor trist, sento un crit.
És la veu de la muntanya,
negra, fosca, cega, muda,
foc i vent es crema tota,
crema tota i crida ajuda’m!
Adéu boscos, prats, carenes,
serralades, valls, camins.
Adéu flors que despuntaven,
adéu avets, adéu pins.
Per només una guspira,
per només un mal moment,
tot allò que jo estimava
va esdevenir un infern.
14
I entremig de la fumera,
cridadissa dels ocells,
que piulen sa pena negra,
no hi ha niu, ni cau, ni res.
Adéu boscos, prats, carenes,
adéu Empordà amic meu.
A les nits d’hivern tan fosques,
el meu dolor és el teu.
15
CERTAMEN LITERARI - 6è d’EP
Prosa - Tema: Lliure
Premi del curs: Una gran experiència,
de Marina Trujillo Cabré (6è A)
6è A 1r premi: Una gran experiència, de Marina Trujillo
2n premi: La realitat d’en Luhan, de Raul Hossain
3r premi: El pescador i l’home peix, de Pau Linares
6è B 1r premi: La petita gran persona , de Josep Castells
2n premi: La guitarra màgica, de Sofia Belil
3r premi: La llimona dels reptes, de Gonzalo Vilaseca
6è C 1r premi: El regne de Casp, d’Álvaro Martínez
2n premi: El camí dels cinc, de Mariona Cluet
3r premi: El tresor més gran, de Judit Abós
6è D 1r premi: Què passa al 4t pis?, de Judit Andorrà
2n premi: L’aventura del Max, de Dinora Puigbó
3r premi: En un trasllat de casa, d’Aina Juan
6è E 1r premi: El camí d’Ella, de Miriam González
2n premi: Els lleons de la Cristina, de Sofía de Córdoba
3r premi: La vida en un descafeïnat, de Joan Cuadern
16
Una gran experiència
Premi del curs - Sisè d’Educació Primària
MARINA TRUJILLO CABRÉ
No la puc aguantar més! La meva tieta és insuportable. Sempre m’està recordant
el que he de fer, ben segur que també us ha passat a vosaltres algun dia. I ahir
vaig explotar, vaig decidir escapar-me de casa, junt amb uns amics en la mateixa
situació que jo, o en una de similar. Perdoneu-me si no m’he presentat, em dic
Natàlia i tinc catorze anys, sóc alta, pèl-roja i, ho admeto, una mica tossuda.
Just després que la meva tieta m’expliqués el mateix rotllo de sempre, que si he
de ser més endreçada, que si m’he d’esforçar més en els estudis... vaig fer la
motxilla i vaig marxar de casa.
Junt amb mi, es van escapar l’Anna, la Rita i en Marc. Havíem quedat tots quatre
a la Plaça Catalunya, a dos quarts de deu. Un cop allà vam fer camí, ens dirigíem
a una parada d’autobús propera quan, de sobte, se’ns va engolir el terra. Vam co-
mençar a donar voltes dins d’un forat vermell i negre.
Després de posar-nos drets, vàrem observar el nostre entorn. Estàvem en una
sala amb les parets blanques i negres amb dues grans portes. La primera era ne-
gra amb un corb dibuixat, i la segona blanca com la neu amb la silueta d’un co-
lom. Vam decidir separar-nos, l’Anna i en Marc per la blanca i la Rita i jo per la
negra. Vàrem acordar que dintre d’un quart d’hora tornaríem a la mateixa sala.
En obrir la nostra porta vam veure que estàvem dins d’una gran ciutat grisa i fos-
ca. Allà, al fons d’un carreró estret, vàrem veure mainada molt avorrida i trista. La
Rita i jo ens vam dirigir per preguntar-los per què estaven tan ensopits. Ells van
respondre que des de feia anys no passava res divertit per aquella zona i, per ai-
xò, ja no hi havia diversió.
Entre pitos i flautes se’ns va passar el quart d’hora que havíem acordat i, a corre
cuita, ens vàrem dirigir a la porta que duia a la sala. Un cop allà, ens vam trobar
amb l’Anna i en Marc. Nosaltres els hi vam explicar el que havíem vist i ells, a
continuació, ens varen parlar de la seva experiència. Ens van explicar que havien
vist gent contenta però avorrida, que mai no passés res dolent, que tot fos tan
perfecte, sense cap problema... Si mai passava res dolent i mai no hi havia pro-
blemes, no podien contrastar els bons moments.
17
Entre tots vam arribar a l’acord que les coses dolentes i els problemes són neces-
saris per viure feliç. Sí, costa una mica d’entendre però si li doneu voltes ho aca-
bareu entenent.
Després de pensar-hi, vam decidir tornar a casa, pujant per unes petites escales
a la dreta del forat. Vàrem sortir sans i estalvis, tornàvem a estar a prop de la pa-
rada d’autobús i, en tornar a mirar el gran forat, va desaparèixer. Ens dirigíem a
casa meva quan vam veure a la meva tieta corrent cap a mi. Li vaig explicar el
que havia viscut durant aquella hora i mitja i ella, mig rient, em va dir que com em
tornés a escapar de casa sabria el que és bo. Des de llavors, sé apreciar millor
els bons i els mals moments perquè tots són necessaris per viure bé.
18
CERTAMEN D’ARTS PLÀSTIQUES - 1r d’EP
Material: Ceres toves i fulls DIN A3- Tema: L’escola del 2020
Premi del curs: Escola amb piscina i Arc de Sant Martí,
d’Adriana Castellà Rivero (1r EP D)
1r A 1r premi: Una escola amb classes i edificis de colors, d’Ariadna Sust
2n premi: Una escola que és un hotel, de Paula Blanco
3r premi: Una escola com la meva, de Lucía Céspedes
1r B 1r premi: Una escola que es diu Martí, de Sergi Montero
2n premi: Una escola amb piscina i taquilles, de Marta Alegre
3r premi: L’escola amb una via de trens, de Marcel Girbau
1r C 1r premi: La meva escola té un jardí, de Júlia Cullell
2n premi: L’escola d’aprendre dinosaures, de Jofre Mestres
3r premi: L’escola de la font , d’Arnau López
1r D 1r premi: Escola amb piscina i Arc de Sant Martí, d’Adriana Casellà
2n premi: L’escola de les joguines, d’Andreu Violan
3r premi: Escola verda, amb plantes i arbres, de Cèlia Castel
1r E 1r premi: L’escola Casp com vull que sigui al futur, de Laura Coffey
2n premi: La classe i el terrat diferents, de Marta Peiró
3r premi: Una escola amb animals, de Nina Gvazava
19
Escola amb piscina i Arc de Sant Martí
Premi del curs - Primer d’Educació Primària
ADRIANA CASTELLÀ RIVERO
20
CERTAMEN D’ARTS PLÀSTIQUES - 2n d’EP
Material: Dibuix en cartolina blanca, pintat amb colors de fusta
i repassat amb retoladors - Tema: Un drac
Premi del curs: El drac vergonyós,
de Carla Olivé Moliné (2n E)
2n A 1r premi: Un Quiso gegant, d’Aitana Garcia
2n premi: El drac de colors, de Beltrán Del Río
3r premi: Eart d’ales, de Mariona Xipell
2n B 1r premi: El drac de Banyoles, de Pol Sánchez
2n premi: El drac de la felicitat, de Rita Massaguer
3r premi: El drac dels núvols, d’Àlex Olivé
2n C 1r premi: El drac fantàstic, de Carla Castellà
2n premi: Rosada, de Laia Lloveras
3r premi: El monstre del cel, de Marina Nus
2n D 1r premi: El drac taronja, de Marta Aragonés
2n premi: El drac vermell, de Joe Smith
3r premi: El drac màgic, de Martina Queralt
2n E 1r premi: El drac vergonyós , de Carla Olivé
2n premi: El drac de foc, de Marc Alias
3r premi: El drac feliç, de Carmen Francesch
22
CERTAMEN D’ARTS PLÀSTIQUES - 3r d’EP
Material: Foto, llapis, plastidecors , retoladors - Tema: Lliure
Premi del curs: L´escola dels teus somnis,
de Laia Caballero Triviño (3r C)
3r A 1r premi: Casp Catalunya, de Mira Fernando
2n premi: El pallasso, de Xabier Gálvez Alonso
3r premi: La nena de les flors, de Berta Arrufi Mateo
3r B 1r premi: La presó de dracs , d’Emma Puigneró Plans
2n premi: La nit estrellada, de Clàudia Gracia Vaquer
3r premi: El ciclista, de Jordi Salvador Fuentes
3r C 1r premi: L´escola dels teus somnis, de Laia Caballero Triviño
2n premi: El lleó i la nit, de Lulú San Miguel Carnegie
3r premi: El mag, de Ricard Klein Morera
3r D 1r premi: Robot Màgic, de Simón Clavera Alonso
2n premi: Monster Basquet, de Carla López Navas
3r premi: American Plane, de Tomas Coffey Llopart
3r E 1r premi: Els esquimals del pol Nord, de Bruna Termens García
2n premi: Un cotxe per la ciutat, de Pau Lloret Rigat
3r premi: El cotxe, de Nil Roman Zapata
24
CERTAMEN D’ARTS PLÀSTIQUES - 4t d’EP
Material: Plat de cartró i material divers per pintar i enganxar
Tema: El món per un forat
Premi del curs: La sortida cap el cel,
d’Albert Carrera Cardona (4t B)
4t A 1r premi: La casa del parc, de Mireia Botey Durich
2n premi: Ciutat tortuga , de Joan Rovira Chacón
3r premi: El planeta imaginari, de M. Eugènia Bofill Plaza
4t B 1r premi: La sortida cap el cel, d’Albert Carrera Cardona
2n premi: Mar Mediterrani, de Gerard Villaronga Richarte
3r premi: La nit i el dia, d’Eduard Amado Moles
4t C 1r premi: El món per un forat, de Berta Llensa David
2n premi: El món per un forat, de Judit Barros González
3r premi: El món per un forat, d’Inés Corta Casanovas
4t D 1r premi: El Sant Martí Reial, de Clara Gonzalvo Muro
2n premi: El barco solitario, de Daniel Capilla Moya
3r premi: Un astronauta al Sistema Solar, de Joan Otal Poch
4t E 1r premi: Pallasset, de Berta Matamoros Naval
2n premi: El gos alegre, d’Emma Soler Pueyo
3r premi: La casa nevada, d’Anna Costabella Moreno
26
CERTAMEN D’ARTS PLÀSTIQUES - 5è d’EP
Material: retoladors
Tema: Skyline
Premi del curs: París,
de Berta Céspedes Sarrias (5è A)
5è A 1r premi: París, de Berta Céspedes Sarrias
2n premi: London, de Martina Macías
3r premi: Londres, de Júlia Vilar
5è B 1r premi: India, de Maria Lorente
2n premi: Agra, de Roberto Valls
3r premi: Shangai, de Júlia Marcos
5è C 1r premi: París, d’Anna González
2n premi: Washington, d’Helena Bernabé
3r premi: París, de Nacho Méndez
5è D 1r premi: Istambul, d’Ignasi Segura
2n premi: New York, de Marina Vilches
3r premi: New York, de Víctor Pallàs
5è E 1r premi: París en colors, de Junkal Asencor
2n premi: Barcelona, de Martí Oliveres
3r premi: Meravella, de Núria Guerra
28
CERTAMEN D’ARTS PLÀSTIQUES - 6è d’EP
Material: reciclatge, base fullola
Premi del curs: La sort et vigila,
de Maria Parcet Lasala (6è B)
6è A 1r premi: Un aparellament, de Pere Casserres
2n premi: Preguntes del món, de Marina Mateu
3r premi: Si passa, què farem?, de José Caparrós
6è B 1r premi: La sort et vigila, de Maria Parcet Lasala
2n premi: Túnel cap al costat positiu, de Lua Fernando
3r premi: Vigilat, de Daniel Herrera
6è C 1r premi: Com mirar la vida, de Néstor Múrcia
2n premi: El rellotge incomplet, de Joan Piera
3r premi: Lluna plena, de Mireia Batlló
6è D 1r premi: La felicitat és la clau, d’Elisabet Prats
2n premi: Mar de llàgrimes, de Judit Andorrà
3r premi: Els problemes, de Martí Medina
6è E 1r premi: És alguna cosa la vida?, d’Alba Martín
2n premi: Els obstacles de la vida, de Júlia Ferreruela
3r premi: 4 sentiments i 4 emocions, de Bruno Francesch
30
Educació Secundària
COMPOSICIÓ DELS JURATS
POESIA
Imma Oliva, Albert Balasch, Núria Feliu, Montse Ferrer, Gemma Forner, José María
Trujillo
FOTOGRAFIA
Guadalupe Roche, Sònia Ortega, Teresa Serra, Maria Conesa, Miriam Cortiñas,
Pepe Sanchez O., Raimon Algueró, Alex Bota i Carles Cifuentes
DIBUIX I PINTURA
Pau Laball, Marisa Busquets, Laura Turull, Teresa Garcia i Alex Sanjurjo
Alumnes batxillerat artístic
LLENGÜES ESTRANGERES
M. Carme Montoliu, Maite Casado, Elisenda Palau, Mireia Espuñes, Toni
Manzanera, Montse Vilela, Roser Sais i Carlos Zuñel
OFF-LINE-ON
Hector Molero, Josep Anton Alonso, José Luis Ballesteros, Saida Francia, Ferran
Perelló i Montserrat Guillem
PROSA PRIMER CICLE
Josep Maria Martí, Aida Rodríguez, Anna Quirós, Glòria Algueró, Rosa Roca i
Marga Esmerats
PROSA SEGON CICLE
Ruth Joseph, Dolors Parellada, Oriol Jiménez, Joaquim Fernández-Diaz, Carme
Vives i Pep Carmona
31
CERTAMEN LITERARI DE POESIA
PRIMER CICLE ESO
1r premi: “El musol”, de Gerard Banqué Bestué, de 1r d’ESO i ex-aequo a “Días oscuros”, de Iago Lacambra Martín, de 1r d’ESO
2n premi: “Llac de somni” de Guillermo Jiménez Espasa, de 1r d’ESO, i ex-
aequo a “Gasela” de Sofía Vinuesa Manrique, de 1r d’ESO
SEGON CICLE ESO
1r premi: “Presons” de Irene Pagès Molina, de 4t d’ESO
2n premi: Desert
BATXILLERAT
1r premi: Desert
2n premi: “Eterna llibertat”, de Marta Abad Torrent, de 1r BTX
Accèssit: “Lluny de mi, no molt lluny d’aquí”, de Júlia Perera García, de 1r BTX
32
El Mussol
Primer Premi ex-aequo Poesia- Primer Cicle ESO
GERARD BANQUÉ BESTUÉ
Al bosc ja s’ha fet de nit,
perquè la cacera comenci
un crit trenca el silenci.
Tant, que et fa encongir el pit.
Els ulls grossos que tot ho veuen
ja l’han vist, la presa.
I encara que s’amaga amb pressa,
dues garres la vida li treuen.
Al bosc ja s’ha fet de nit,
tot està a punt perquè comenci.
Un crit trenca el silenci,
però ara el mussol ja està tip.
33
Días oscuros
Primer Premi ex-aequo Poesia - Primer Cicle ESO
IAGO LACAMBRA MARTÍN
Fuego, sangre y dolor por todas partes
viendo a los políticos robando
a nuestros pobres padres.
No hermano, esto no es lo que acordamos
al hablar de democracia.
Esto no tiene gracia.
A este juego no jugamos.
Seis millones de parados y todavía subiendo
¿Y quieren que les votemos?
No amigo, esto así no va.
De tu izquierda no me fío
y a la derecha ni me arrimo.
En la cima los dos están y al pueblo no verán.
Y el amigo de los elefantes
ahora está en el hospital
machacado por un caso grave de hernia discal
operación pagada con los impuestos que no volverán.
.....
34
Vaya una lista de casos, esto es escalofriante:
Gürtel, Nóos, Pretoria, ITV
Pokémon y el “pobre” Millet.
¡Ay! Suiza qué país más bonito.
Por qué será que quieren tener dinero allí.
No será para gastar.
¿Será por ser un paraíso fiscal?
35
Llac de somni
Segon Premi ex-aequo Poesia - Primer Cicle ESO
GUILLERMO JIMÉNEZ ESPASA
Muntanyes maquetades,
arbres centenaris,
pescadors de cent anys,
i masies per follets.
Llac d’extrema dolçor,
pedres humides que donen frescor
mentre les fades juguen amb les seves ales.
Només sents el suau palpeig
de les delicades fulles;
ribera empedregada,
rajos suaus d’espelma,
enlluernen el camí.
Rierols de dolça oïda,
lluna de gat negre
cruixint de peus
pel trist cementiri.
....
36
S’alça la creu imponent,
entre arbres de soques mil·lenàries
esquivant la feréstega tramuntana.
De dia,
l’amor a l’aigua,
De nit,
banquet romàntic.
37
Gasela
Segon Premi ex-aequo Poesia - Primer Cicle ESO
SOFÍA VINUESA MANRIQUE
Corre, corre, amb agudesa
i també amb agilitat!
Et mous sempre amb rapidesa
per valls, camins i barrancs.
T’ocultes entre el ramat
no fos cas que siguis presa
d’un animal afamat.
38
Presons
Primer Premi Poesia - Segon Cicle ESO
IRENE PAGÈS MOLINA
En una cambra buida
ressonen moltes passes.
En un estadi mut
ningú no pot parlar.
I en un teatre gran
on tot està atrapat
els llums dibuixen ombres
i el públic vol marxar.
39
Eterna llibertat
Segon Premi Poesia - Batxillerat
MARTA ABAD TORRENT
Pensar
Que per tenir-me a mi
Ja et tinc a tu
I no pas
Que per tenir-te a tu
Ja em tinc a mi.
Sentir
Que et necessito
Perquè t’estimo
I no pas
Que t’estimo
Perquè et necessito.
Saber
Que la mort no existeix
I que un forat
És una porta.
Veure
Com la nit eclipsa el dia
I com el dia esdevé nit.
Creure
I creient mentir
I mentint creure.
40
I treure
De l’oblit una memòria
Que sota l’ombra de l’orgull
Encara guarda un xic de glòria.
I la fúria i la penúria
Mai cauràn en la penombra
Faràn ombra al temps
I que així un sol segon
esdevingui una centúria.
I l’ànima
Que veu
Que mira
Que sent
Que creu
Que pensa
Que sap
Que tot això no és res
I que la mort no existeix.
41
CERTAMEN LITERARI DE PROSA
PRIMER CICLE ESO
1r premi: “La caja”, de Roger Fernández Tudela, de 2n d’ESO
2n premi: “La meva Lougarètzia”, de Guillem Soler Recasens, de 2n d’ESO
Accèssit: “La mujer de los leones”, de Rita Espinal Capdevila, de 2n d’ESO
SEGON CICLE ESO
1r premi: “Nusos”, de Rita Alonso Bada, de 3r d’ESO
2n premi: “Obsesión”, de Júlia Gaitano Mendizábal, de 4t d’ESO; i ex-aequo, “Un comentari desafortunat”, d’Olga Folch Miquel, de 3r d’ESO
Accèssit: “Perfum de sàndal”, d’Eugènia Cardona Parramon, de 3r d’ESO
BATXILLERAT
1r premi: Desert
2n premi: “Cuando quiero llorar, no lloro... y a veces lloro sin querer....”, de Laia Torrejón Fortea, de 2n Btx
Accèssits: “El juego”, de Juan Manuel Díaz Sierra, de 2n Btx; i ex-aequo, “Retrospectiva”, de Clara Batlló Peiró, de 1r Btx
42
La Caja
Primer Premi Prosa - Primer Cicle ESO
ROGER FERNÁNDEZ TUDELA
No había ninguna puerta, ninguna ventana, no había nada, solamente cuatro pare-
des, que lo aislaban de lo que hubiese fuera. Así pues, estaba completamente en-
cerrado en una habitación de dimensiones reducidas. La sala tenía una mesa y
una silla a un lado, contra la pared. En el otro extremo, había una pequeña librería
y una butaca; a su lado había un armario pequeño, con comida, una jarra de agua
y unos vasos. La comida y el agua nunca se acababan, siempre había suficiente
para saciar su sed y su hambre. Él dormía en la butaca, o a veces en el suelo. Las
paredes eran de color gris metálico y el techo completamente blanco. Al estar en-
cerrado y, por tanto, no ver el sol, solo lo que se encontraba en la sala, no tenía
conciencia del tiempo, y en consecuencia no tenía ningún tipo de horarios. Normal-
mente le encantaba leer, ya que era la única diversión que tenía, además de dibu-
jar o escribir en los folios que escondía en el primer cajón de la mesa. En los otros
dos cajones no había nada, excepto una pequeña caja cerrada con llave, y puesto
que no podía abrirla, había perdido todo su interés; de hecho, ya hacía tiempo que
ni la miraba. Los libros de la librería estaban ordenados según las edades del pú-
blico al que estaban destinados: abajo, los libros para niños más pequeños y los
últimos, libros como “La metamorfosis” de Frank Kafka, “El Capital” de Karl Marx, o
“Así habló Zaratrusta” de F. Nietzsche, y algunos otros más. Había desde novelas
policíacas a libros de historia y economía, pero él al haber estado siempre encerra-
do en aquella estancia, no podía comprender la magnitud de un imperio como el
romano, o el funcionamiento de la banca nacional. Tampoco no tenía ningún otro
criterio que no fuera el que había aprendido con los libros de los que disponía, y
mucho menos tenía conciencia de patria alguna. La librería estaba ordenada así
porque a medida que había ido creciendo, había podido ir alcanzando nuevos li-
bros, cada vez más complejos, y ahora, al haber leído todos los libros, cada vez
tenía más ganas de saber más sobre los espacios abiertos de los que tanto había
leído. Arriba del todo había un estante vacío, que nunca le había servido de nada,
ya que no llegaba a alcanzarlo.
43
Últimamente, las largas horas de lectura en la butaca se habían ido relevando por
horas de observar las paredes, imaginando lo que habría al otro lado. De pequeño,
nunca se había fijado en las paredes, y ya más mayor había creído que detrás de
las paredes no había nada, o que las paredes lo llenaban todo, pero ahora imagi-
naba que al otro lado había aquellos mundos que él había leído, pero no los podía
imaginar, a pesar de que tenía algunas imágenes nubladas de cómo podían ser los
espacios abiertos que estaban mencionados en los libros. Al no leer tanto (pese a
haberse leído todos los libros, seguía leyendo aquellos que tanto le habían gusta-
do), su interés por la cajita cerrada del cajón de la mesa había vuelto. Se pasaba
largos ratos intentando abrirla o, mirando la cerradura e intentándola forzar. Sus
ganas de intentar salir de ahí, si es que se podía, fueron incrementando a través
de largos años. Hubo un día que movió todos los muebles de la sala, intentando
encontrar algún agujero o grieta en las paredes, que le permitiera, como mínimo,
ver el exterior. Por supuesto, no consiguió lo que quería, y al intentar volver a po-
ner los muebles donde estaban, no supo cómo colocarlos, ya que al haber estado
encerrado desde siempre, y la sala ser completamente cúbica y sin marcas, no te-
nía conciencia de derecha o izquierda. Su afán cada vez más grande de ver lo que
había al otro lado de aquellas paredes y la misteriosa cajita cerrada, le indujo a
una locura creciente, y al no tener contacto con nadie, no la percibió hasta que un
día empezó a dar golpes contra una pared con la cajita. Se pasó largos minutos
dando golpes hasta que se dio cuenta de que había enloquecido, se sentó en la
butaca y trató de calmarse. Los siguientes días fue retomando el control sobre su
mente, pero la posibilidad de que hubiese algo más allá de las paredes, le oprimía
y le daba sensación de claustrofobia.
Un día, cuando estaba comiendo, se le cayó el tenedor al suelo, y al agacharse a
cogerlo, vio una llave. Estaba atada en el cubierto, siempre lo había estado, pero
nunca se había fijado y últimamente, pese a sus múltiples búsquedas, su locura le
había impedido fijarse en el tenedor, aquel objeto que cada día usaba y veía todas
las veces que tenía hambre. Dejó la comida a medias y se apresuró a encontrar la
cajita. En unos minutos se encontraba en la butaca, en una mano la cajita, en la
otra, el tenedor con la llave atada. Se dispuso a abrir la cajita pero algo lo detuvo.
Sabía que algo iba a ocurrir en breve; saliese o no de ahí, la cajita contenía algo
que le cambiaría la vida. Así pues, metió la llave en la cerradura, dio tres vueltas y
44
paró. Estaba muy nervioso, notaba su corazón bombear la sangre por todo su
cuerpo. Finalmente sacó la llave de la cerradura y abrió la cajita. Una luz inundó la
sala. No provenía de la cajita, provenía del techo: el cubo en el que estaba ence-
rrado se estaba abriendo, y una luz muy clara entraba por la ranura. Dejó la cajita
abierta del todo y el techo de la estancia se abrió del mismo modo que la cajita.
Comprendió lo que sucedía, y entonces dejó la cajita en la mesa y miró hacia arri-
ba. Tuvieron que pasar unos minutos para que pudiese ver el exterior: un cielo azul
manchado de nubes y un sol que lo llenaba todo de vida. Buscando la forma de
saltar hacia aquel mundo desconocido, apartó todos los libros a un lado y se subió
a la librería. Finalmente llegó al último estante, al que nunca había conseguido lle-
gar. Al fin comprendió de qué servía aquel estante. Sin él, no habría podido alcan-
zar el final de la pared. Se cogió al borde, inspiró por última vez en aquella habita-
ción, y con toda su fuerza, saltó hacia el mundo, con un único recuerdo de su vida
anterior, un tenedor.
45
La meva Lougarètzia
Segon Premi Prosa - Primer Cicle ESO
GUILLEM SOLER RECASENS
La iaia “Memé” ja és d’avançada edat. Té la pell arrugada i és una mica geperuda.
No és gaire alta, i el seu cabell marcat alterna els colors blanc, negre i gris. Té un
front ample, celles de color cendra i uns ulls amagats darrere unes ulleres. Un nas
al mig de cara, una mica aguilenc, i a sota, la boca, que et somriu tristament. La
boca, de llavis prims i llargs, amaga uns petits legionaris amb armadura d’esmalt
brillant que han trencat files per intentar retenir la llengua, sempre a punt per expli-
car-te les seves penes, algunes recomanacions i mil queixes. Un arrugat coll llarg
de tendons marcats queda ornamentat per algun senzill collar. Ha d’utilitzar cros-
ses per anar pel carrer, però per casa no les fa servir. Camina lentament però amb
pas decidit, a vegades se t’agafa ben fort al braç i et reté fins que avances al seu
ritme; llavors, et somriu i demana que li expliquis coses. La iaia és amable i es
preocupa molt pels altres, però si fos per ella caminar sota la pluja, esquiar, patinar,
fer excursions o fins i tot anar al cine o al bar són activitats perilloses i t’aconsella
que no les duguis a terme. Tots ens estimem la iaia, tot i que normalment fem bro-
mes sobre ella i la seva manera de ser. Viu sola, i per això ho fa tot a la seva ma-
nera, sopa poc, prunes seques, unes quantes galetes i alguna cosa més, però mai
li posis davant seu qualsevol menja de xocolata ja que és molt golafre, tot i que
sap que no li va bé. Nosaltres solem dir que el seu dia preferit és el dilluns de Pas-
qua. Com que passa bastanta estona sola, l’activitat que li ocupa bona part del dia
és la lectura. Es passa la nit llegint, i quan sent per la ràdio “bon dia, són les sis”
tanca el llum i dorm fins tard.
La iaia sol dir que està sola, trista i que li fa mal tot, però és feliç fent-ho tot a la se-
va manera.
46
Nusos
Primer Premi Prosa - Segon Cicle ESO
RITA ALONSO BADA
L’home que espera llegint al diari el sofà es diu Joan. Seu de cames creuades,
nerviós. Ha arrugat la majoria de pàgines. El Joan ja és mig calb, i els anys li han
deixat com a record una panxa que sobresurt de la camisa i que fa que la corbata
es doblegui cap amunt. Mai li ha agradat arreglar-se, sempre passa calor, i sua, i si
sua, es posa encara més nerviós. Però durant els anys, per desgràcia, ha hagut de
posar-se corbata molts cops. Avui, però, ell aniria amb uns texans i una samarreta
vella, de quan era jove. D’aquelles que la seva mare li regalava pel seu aniversari, i
que més endavant, ho va fer la seva dona, perquè el Joan no ha estat sempre
calb, ni sempre ha tingut panxa, no.
Quan tenia vint-i-sis anys va acabar Dret i es va casar amb la Margarida. Un dia,
després de dos anys del primer petó, pujant a l’ascensor de casa els seus sogres,
va treure l’anell i li va fer la gran pregunta. Finalment, quan ella servia els postres,
a cau d’orella li va dir que sí. Els anys següents van passar molt ràpid. Van com-
prar una casa, i després un altra, a la platja. Ell va treballar, va guanyar diners, i va
posar-se moltes corbates. Ella li feia els nusos, i vivia amb l’esperança d’un fill. Set
anys després, per fi, va arribar. Va entrar per la porta, molt emocionada, venia del
ginecòleg. Van comprar mobles nous, un bressol, una trona... El Joan va pintar
l’habitació del fons de colors, i van comprar un munt de llibres sobre l’embaràs.
Però els llibres no van servir de res. Així doncs, tres embarassos en dos anys, i
cap nen per posar al bressol nou. Van passar els mesos, i els anys. No va canviar
res, més feina, més corbates i més cafès amb gent arreglada.
Però, un dia, als quaranta dos anys, una tarda d’octubre, per fi, la Margarida va tor-
nar a llegir aquells llibres. Aquella vegada va sortir bé. Van anar a comprar roba mi-
núscula, van escoltar consells de molts pares i van posar una cadireta als seients
de darrere del seu Peugeot. I per fi, la nit de Sant Joan, va arribar al món el Marc.
47
Li van posar Marc perquè la Margarida va enamorar-se del nom quan es va ena-
morar d’un Marc als setze anys. Era un nadó molt maco, d’ulls verds i cabell negre.
El que no sabien cap d’ells, era que aquells llibres no servien per absolutament
res.
Quan tenia un any, el Marc va paralitzar la Gran Via, quan va decidir donar les se-
ves primeres passes creuant tot sol el carrer. Als dos anys, li va semblar bona idea
fer volar un cotxe de joguina, que va fer caure el televisor nou. Als tres anyets, va
tenir la meravellosa idea de tancar la porta de casa mentre la mare parlava amb
una veïna, quedant-se tot sol dins. Als quatre, va posar en marxa el cotxe del pare
mentre ell posava benzina.
Tot i així, la Margarida estava enamorada del seu fill. Cada dia el portava a l’escola
agafadet de la mà, el deixava donant-li un petó, i li recordava que anés amb comp-
te netejant-li el pintallavis de la cara. Per la tarda, li preparava unes torrades amb
xocolata, l’ajudava a dibuixar i el banyava. I així, durant anys.
Però el Marc va fer-se gran, i va començar a anar a l’escola sol, i esclar, a banyar-
se sense cap ajuda. Quan va fer tretze, es va trencar la cama conduint la moto
d’un amic. Als catorze, el director va recomanar molt amablement als seus pares
que el canviessin d’escola. Als quinze, el Joan el va sorprendre amb un cigarret en-
tre els dits, i als setze, va portar una noia a casa.
Tant a la Margarida com al Joan els hi va sorprendre. Van entrar per la porta, ell
primer i ella darrere. Tenia els cabells negres, llisos i llargs. Portava una faldilla
massa curta i una samarreta massa escotada, però era una noia molt simpàtica.
Tants anys després, el Joan no recorda del nom. Ni el d’ ella ni el de la següent.
Aquesta era més alta, això sí, rossa, cabell curt. Parlava massa ràpid, i no es va
quedar gaire estona.
Van anar passant més; altes, baixes, més primes o menys. Durant moltes nits, el
Joan l’esperava despert, assegut al sofà amb les cames creuades, llegint el diari.
El Marc va oblidar el monopatí, les dessuadores, els texans amples i el cabell en
punta. I, amb disset, casi divuit, va portar a casa una noia, l’última que recorda el
Joan. Era pèl-roja, baixeta i amb moltes pigues. Aquesta ja va venir més cops, fins
i tot, un dia es va quedar a dormir. Es deia Anna.
48
Van conèixer als pares de l’Anna fa quasi dues nits. Un cop més, la Margarida feia
els nusos de les corbates, al seu marit i al seu fill. Que el Marc acabés el Batxillerat
era important, el dia es mereixia aquella roba tant incòmode. Els tres van seure al
Peugeot i van anar en silenci cap a l’escola.
Va ser una cerimònia avorrida, plena de discursos i de felicitacions. La Margarida
va fer moltes fotos. Primer, ells tres. Després ell sol. Després amb el pare, i des-
prés una amb ella. Ara una amb l’Anna. Van passar l’estona amb molts pares, par-
lant que si la feina no sé què, que si què farien a l’estiu, que si ells també tenien un
Peugot, que si moltes coses més.
A les dotze la Margarida va desitjar-li un bon aniversari al seu fill i li va donar un pe-
tó. El Joan va donar-li les claus del cotxe, ja que feia un parell de dies s’havia tret
el carnet i en feia divuit. Li va semblar un bon regal d’aniversari. Els dos van acomi-
adar-se dels pares de l’Anna, dels amics del Marc i van demanar un taxi, just des-
prés que la Margarida li digués que vigilessin, que s’ho passessin bé i que demà al
matí, cap a casa.
El Joan estava orgullós. No només del Marc, també estava orgullós d’ ell. De portar
la seva dona a casa, de que el seu fill comencés la universitat, de que a ningú li
importés que cada cop tingués menys cabell. Va desfer el nus del seu coll i va dei-
xar la corbata sobre les seves cames, mirant la seva dona dormida sobre la seva
espatlla. Va pagar al taxista, van pujar a casa, i va entrar al llit.
Però aquella nit, la nit de Sant Joan, hi ha masses cotxes a la carretera, tants, que
el soroll no li deixava dormir. Aquella nit hi ha masses nois que acaben batxillerat,
tants, que alguns no frenen a temps. Aquella nit hi ha masses mares que esperen
a que els seus fills tornin al matí, tantes, que algunes no han recordat netejar el
pintallavis de la seva cara.
L’home que espera llegint al diari al sofà es diu Joan, llegint que ahir a la nit un
Peugeot va ser envestit a la carretera. A la saleta del costat esperen els pares de
la novia del conductor. Els diaris diuen que era pèl-roja, baixeta, i que tenia moltes
pigues a la cara. I allà assegut, esperant a la saleta del tanatori, al Joan, li apreta
massa el nus de la corbata.
49
Obsesión
Segon Premi ex-aequo Prosa - Segon Cicle ESO
JÚLIA GAITANO MENDIZÁBAL
Sabía que lo seguían. Llevaba unos documentos muy importantes en el maletín. Y lo
estaban siguiendo. Allí, esos hombres trajeados, detrás de la señora del cochecito. Él
caminaba rápidamente, no debían alcanzarle. Paró al llegar a un cruce. Se giró, solo
un segundo. Ya no estaban.
No cruzó, por precaución; se fue hacia la derecha, bajando por una callejuela estre-
cha. Entonces, al fondo, en dirección contraria a la suya, volvieron a aparecer. Ya no
eran tres, sino cuatro, e iban vestidos de manera diferente. De paisano, supuso él.
Como si no los fuera a reconocer igualmente. Cambió bruscamente de acera y acele-
ró el paso. Detrás, otra vez la señora y el cochecito. Ella también estaba en el ajo,
ahora era evidente. Los papeles, los papeles. Agarrando con más fuerza su maletín, se
dirigió hacia la parada del autobús. Los había vuelto a perder de vista.
Cogió el primero que pasó, el 91; sólo quería despistarlos, confundirlos un poco. Ellos
eran muchos, pero él era más listo. El bus iba medio vacío, también iba medio lleno, y
el cielo estaba gris. Las puertas se cerraban, luego se abrían, y así muchas veces. Ya
no quedaban más que él y una mujer vestida de verde, que lo miraba con una extraña
fijeza. Asustado, desvió la vista. Entonces lo vio todo claro, vio cuál había sido su as-
tuta estrategia. Estaban llegando a la última parada, tenían que bajar sí o sí. Lo ha-
bían llevado donde ellos habían querido. Sabían que no se bajaría hasta que no que-
dara nadie en el bus y le habían obligado a ir hasta final de trayecto. Había creído que
estaba a salvo, pero estaba claro que los había subestimado. El vehículo paró y la
mujer bajó, sin mirar atrás. Su trabajo acababa aquí. Él, tembloroso, sacó la cabeza
por la puerta, antes de bajar. El autobús se iba. Estaba rodeado. No tenía escapato-
ria, era su fin. Había sido un tonto, tantas cosas que dependían de él, y no había sido
tan eficaz como se esperaba. Lo habían derrotado. Pero quizás aún había una solu-
ción, si era lo suficientemente rápido. Al ver un pequeño espacio entre dos de ellos, sin pen-
sarlo, se lanzó. ¿Podría escapar?
La gente paseaba tranquilamente por Las Ramblas cuando un hombre echó a correr,
mientras chillaba: ¡El maletín!, ¡El maletín! Sujetaba, en la mano, un zapato.
50
Un comentari desafortunat
Segon Premi ex-aequo Prosa - Segon Cicle ESO
OLGA FOLCH MIQUEL
Mentre espero que s’acabi d’engegar l’ordinador sento vibrar el mòbil: tinc un whatsapp. És la
Mireia, que es queixa del grup amb qui li ha tocat fer un treball d’història. Entro al
Facebook, tinc una sol·licitud d`amistat, no sé qui és però com que tenim vint-i-cinc
amics en comú, accepto la sol·licitud. Ara la Mireia i jo parlem de la Laia, no ens
cau gaire bé, sempre ens mira malament. Veig que s’acaba de canviar la foto de
perfil, així que escric un comentari dient que està molt guapa, encara que en el
fons no ho penso.
Torna a vibrar el mòbil, és la Marina, que pesada...Vol que li enviï les fotos de l’ex-
cursió de l’altre dia. Mentrestant continuem criticant la Laia. Tinc una notificació del
Facebook, la Laia també ha comentat la meva foto de perfil.
No pot ser! M’he confós de xat i he enviat tots els whatsapps a la Marina en comp-
tes de la Mireia! I ara què faig? Quina excusa m’invento? Sé que la Marina i la Laia
són molt amigues, si veu aquest missatge ho explicarà tot! M’estic desesperant,
acaba de rebre’l i veig que està escrivint, l’espera se’m fa eterna.
M’envia un whatsapp dient que si li faig el treball de naturals no ho explicarà a nin-
gú, però que si no el faig, penjarà la conversa a l’informer. Decideixo que el més
intel·ligent és fer-li la feina, si arribés a complir la seva amenaça no només la Laia
deixaria de parlar-me , sinó que tothom es posaria en contra meva. De seguida li
dic que li faré el treball i li suplico que no ho digui a ningú.
Quan estic a punt d’acabar els dos treballs de naturals sento que el mòbil torna a
vibrar, és la Marina una altra vegada, diu que necessita que li faci els deures de
matemàtiques, no dubto a dir-li que ja els faré.
Ja fa una setmana que faig el doble de deures que em tocarien. Avui he deixat que
la Marina em copiés l’examen d’anglès i li he comprat l’esmorzar. No vull dir a nin-
gú això que passa. Si ho expliqués a la Mireia segur que s’enfadaria molt amb ella
i aquesta ho acabaria enviant a l’informer, això ho he d’evitar com sigui, a més,
51
avui la Laia s’ha portat molt bé amb mi, anem juntes al grup de francès i hem estat
parlant una bona estona. Potser és més simpàtica del que em pensava i la vaig jut-
jar malament, ara més que mai sé que em vaig equivocar i cada cop tinc més por
que vegi el que vaig dir d’ella. Què pensarà de mi? L’afectarà? Segur que ja no vol-
drà tornar a parlar-me. Quines altres opcions tinc? Segur que no aguantaré tot el
curs d’aquesta manera i no sembla que la Marina tingui ganes d’acabar-ho.
Aquesta nit no he pogut dormir pensant-hi, estic convençuda que hauria d’explicar-
ho tot a la Laia i demanar-li perdó, però mai no trobo el moment oportú i quan estic
a punt de fer-ho, canvio d’opinió.
El mòbil vibra però l’ignoro, no tinc ganes de fer deures dobles. Torno a sentir el
maleït sorollet, l’agafo. De cop, sis persones em pregunten si és veritat el que posa
al Facebook. Què posa al Facebook? M’estic començant a espantar. Vaig corrents
a l’ordinador, poso la contrasenya mig tremolant, intueixo el que m’espera.
La Marina ha enviat la conversa a l’Informer i veig els comentaris de molts com-
panys opinant sobre el tema, no vull pensar en el que deu estar dient la gent de mi
ara, ni el que em diran demà a l’escola.
El mòbil no para de vibrar, noto com tremolo de ràbia, els ulls se m’omplen de llà-
grimes, l’agafo i el llenço amb totes les meves forces contra la paret. Veig com cau
a terra amb el vidre esquerdat. M’és igual, ara per fi se sent el silenci.
Quan aconsegueixo calmar-me vaig corrents a buscar el telèfon. – Laia? – reco-
neix la meva veu, no sap què dir. – Podem quedar demà? Necessito parlar amb tu.
52
“Cuando quiero llorar, no lloro... y a veces
lloro sin querer...”, R. Darío
Segon Premi Prosa - Batxillerat
LAIA TORREJÓN FORTEA
Va entrar-hi de puntetes, amb compte, mirant que els passos dels peus no resso-
nessin damunt les rajoles de l’estància. Sense mirar-se al mirall, s’enretirà la petita
pinça dels cabells, desordenant-se’ls amb els llargs dits de les mans. Va obrir el
calaix de sota l’estanteria dels llibres, aquell calaix on hi guarda el que, anys enre-
re, havia format part d’una de les millors èpoques de la seva vida. Després de re-
menar i remenar, per fi va trobar el que desitjava: la pinça, enorme, en forma d’ara-
nya. Tremolosa, es va incorporar fins a posar-se a l’alçada del mirall. Tot i així, va
seguir sense voler veure-s’hi reflectida. S’agafà els cabells cap enrere, formant una
munió de rínxols que no arribava a cua. Amb una mà li va donar voltes, mentre
que, amb l’altra, hi enganxava la pinça, donant volum al monyo tan poc oblidat.
Se’l va palpar per totes bandes, recordant els mil i un secrets que amagava entre
la seva forma. Omplint-se de coratge, va anar alçant el cap, fins que es va trobar
amb els seus propis ulls. Uns ulls envoltats d’arrugues cada cop més paleses però
que, malgrat la seva vellesa, no havien perdut l’espurna de sinceritat que traspua-
ven. S’observà atentament, analitzant cada mil·límetre de la cara, que semblava
nova amb l’aire que li donava l’antic pentinat. La boca es mogué cap a un costat,
formant un intent de somriure. Un floc de cabells es va deixar anar de la pinça, du-
ent, així, el record d’aquells versos de Rubén Darío, que lloaven la joventut, sem-
pre efímera. I se n’adonà que ella també volia plorar, però que les llàgrimes no bro-
llarien.
53
CERTAMEN LENGÜES ESTRANGERES
PRIMER CICLE ESO
Fotocomposició literària: Tribute to Jane Austen
1r premi: Sofia Vinuesa, de 1r d’ESO
2n premi: Anna Salvador, de 1r d’jESO; i ex-aequo, Teresa Jurado, de 1r d’ESO
Accèssit: Fotocomposició literària d’Anna Oliveres, de 1r d’ESO
SEGON CICLE ESO
Categoria: Narrativa en anglès
1r premi: “Hopelesst”, de Teresa Benazet, de 4t d’ESO
2n premi: “A necklace under the table”, de Maria Bonet, de 4t d’ESO
Accèssits: “Diary of a disease”, d’ Anna Sans, de 3r d’ESO; i ex-aequo “From new earth colonies, to space human expansion”, de Lluis Bonet, de 4t d’ESO
Categoria: Caligrames en anglès
1r premi: “The time: ourselves”, de Cristina Zheng Ji, de 3r d’ESO; i ex-aequo, “I need you”, de Clara Nogué, de 3r d’ESO
2n premi: “Society kills the teenager”, de Loreto Pórtulas, de 3r d’ESO; i ex-aequo, “Chains only tie hands”, de Laia Terol, de 3r d’ESO
Accèssit: “Meaning”, de Rita Martinez, de 3r d’ESO
Categoria: Narrativa en francès
1r premi: “Notre goûts”, de Zahara Juanola, de 3r d’ESO
2n premi: “L’hiver”, de Cristina Zheng Ji, de 3r d’ESO
Accèssit: “Où est-ce que tu aimes passer l’été?, d’Helena Batllo, de 3r d’ESO
54
BATXILLERAT
Categoria: Prosa en anglès
1r premi: “Art and family”, de Ricardo Pujol, de 2n Btx
2n premi: “New beginning”, de Beatriz Blanco, de 2n Btx
Categoria: Prosa i poesia en francès
1r premi: “Terre vierge”, de Daniel Marco, de 2n Btx; i ex-aequo, “Haïku des couleurs”, de Xavier Colet, de 1r Btx
2n premi: “Bleu”, d’Anna Nicolau Torra, de 2n Btx
Accèssits: “Les quatre saisons”, de Marc Sicart, de 2n Btx; i ex-aequo, “Món lieu secret”, de Mariona Planas, de 2n Btx
CERTAMEN OFF-LINE-ON
PRIMER CICLE ESO
Desert
SEGON CICLE ESO
1r premi: “Nepal”, de Júlia Ventura, de 4t d’ESO
2n premi: “Nevada”, de Maria Torres, de 4t d’ESO
Accèssit: “Austràlia”, de Gisela Mora, de 4t d’ESO
55
Tribute to Jane Austen
Primer Premi Llengües Estrangeres - Fotocomposició Literària
Primer Cicle ESO
SOFIA VINUESA MANRIQUE
56
Hopelesst
Primer Premi Llengües Estrangeres - Narrativa en anglès
Segon Cicle ESO
TERESA BENAZET MONTOBBIO
Cassie had eaten too much that morning, so then, as always, she went to the ba-
throom and made herself throw up. She always felt great after doing it; she really
thought she was doing the right thing. Her parents were worried, she had been a
bulimic for two years now, and there was no way to get her healthy again. The only
moment she felt bad about it was when she looked at her nails, all ugly and with
lack of calcium because the stomach acid. Some days
she would feel so bad that she'd even propose herself not to throw up again, but
then she would just do it after her next meal. lt seemed for everyone as a never-
ending story, no one still got hope that she'd get better. Well, after throwing up, she
cleaned her hands, brushed
her teeth and ate a chewing gum; so that no one could notice. She left the bathro-
om and went to the classroom again. lt was her first day in her new school, but she
didn't care at all; she didn't even care about making friends, she wanted to concen-
trate on her studies and her weight.
At lunch time, a bunch of "cool" girls sat beside her and started to ask things about
her personal life; she was just shut, so the girls asked, "What's up cutie? Don't you
have a tongue? Are you too shy to talk to anyone? Aw poor girl..!", and all of them
were laughing at what was said. Then, Cassie decided to say something: "Fuck
off." The girls went away surprised and laughing. They didn't even need an hour to
already create a website with fake gossip about Cassie, and in one post they wrote,
"I have such a huge fat ass that I don't fit in my school chair!" Cassie saw it and got
pissed. She didn't know what to do. She was all the afternoon thinking, "I'm fat, I'm
really fat, I'm the fattest person in the world." She got really depressed.
57
At 8 o'clock her mom got home and started to shout her name, but Cassie did-
n't reply. Her mom went upstairs to see if she was in her room, but she wasn't.
She knew that Cassie would be in the bathroom throwing up, when she opened
the door to catch her, she found
another thing: Cassie was lying on the bathroom's floor and there was blood
all around her. She had a huge cut on her belly and blood was still coming out,
but she was already dead.
Lives are lost because of cruel and immature people. Stop cyber-bullying; don't make
it, don't watch it, don't spread it.
58
The time: ourselves
Primer Premi ex-aequo Llengües Estrangeres - Caligrames en anglès
Segon Cicle ESO
CRISTINA ZHENG JI
59
I need you
Primer Premi ex-aequo Llengües Estrangeres - Caligrames en anglès
Segon Cicle ESO
CLARA NOGUÉ ANSÓN
60
Notre goûts
Primer Premi Llengües Estrangeres - Narrativa en francès
Segon Cicle ESO
ZAHARA JUANOLA GEVAS
J’adore l’hiver,
mais d’autre part
ma passion sont les fleurs.
Tu adores l’été,
mais d’autre part
ton amour est la neige.
Nous sommes tout un pré
mais d’autre part
nos goûts sont très différents.
61
Art and family
Primer Premi Llengües Estrangeres - Prosa en anglès
Batxillerat
RICARDO PUJOL ALONSO
It was a cold and rainy night. I was soaked wet and because of the thick fog I could
barely see what was in front of me. I kept walking until I saw a bright light across
the street. There were many strange noises that night, London isn’t a safe city once
the sun fades, so I ran towards the light. When I reached the light, I realized that I
was in front of the Irish pub in which I was supposed to meet my old school friend,
Jack R. Robinson.
When I entered the pub, I heard the typical pub noises, a couple of sailors arguing
about women, some men at the bar drowning in their self-pity by drinking old scotch
whiskey, and two old men smoking through their pipes arguing about the Queen’s
duty. The barman was joining the old men’s discussion and there was one single
man sitting on a table in the corner of the room. He was wearing a bowler hat, an
all black suit, and a vibrant red tie and handkerchief by his chest. There he was,
Jack was drinking a warm cup of the finest Earl Grey tea, while he welcomed me
with a subtle movement of his hat.
I approached my friend, thinking about which could be the reason to meet me in the
creepiest part of the city. “Cold night, my friend” said Jack. “And certainly wet, this
heavy rain is mostly annoying indeed” I answered to his greeting. “I agree with you,
how is your wife Bob? Are your kids doing well?” asked Jack. “Oh, yes they are do-
ing just fine, a little bit worried about me going out so late at night, but nevermind,
these last months they have been quite silent indeed. And you? Is there anything I
should know?” I asked nervously. I wanted to finish the sooner the better this issue,
it’s not like I can’t enjoy a good conversation with a friend, but something in the at-
mosphere wasn’t feeling right. “All fine, I am still pursuing my love to art, so do not
fear about my charm... I wanted to meet you because I have heard some rather interesting ru-
mours about a hobby of yours and I desire to be taught into it.” said Jack. “I see... so
62
your true nature is calling you, isn’t it? Well, I would be more than pleased to intro-
duce you into the art of making dolls.” I proudly recognised.
Later that night, we went to my little museum and workshop where I can peacefully
make art. Once we were inside, I discreetly locked the door behind me and pre-
pared the sedative, Jack R. Robinson still as a stone and pale as chalk, staring at
the work of my life. My family and art turned into one! And my guest was about to
join the collection! Indeed, this was a glorious day!
63
Terre vierge
Primer Premi ex-aequo Llengües Estrangeres - Prosa i Poesia en francès
Batxillerat
DANIEL MARCO PRATS
J’arrive à une petite cale entre la mer et le bois. Tout est en calme. Le soleil s’en va
faire un tour et me laisse seul dans le noir. À gauche, la mer danse un slow intermi-
nable. À droite, le sable se laisse bercer par le vent, doucement. Le sable a l’air
d’être pur au tact de mes pieds; il est frais comme si personne n’était jamais
venu le contaminer; l’air n’avait jamais été respiré; la mer n’avait jamais embras-
sé personne; et le tableau du ciel, n’avait été jamais contemplé.
Les ombres du soir ont tout envahi, je ne sais pas où je suis. La mer est
maintenant plus foncée. Le concert improvisé du grillon et des cigales inonde l’am-
biance et les étoiles accompagnent la lune pendant sa céleste promenade. Je
m’étends sur le sable fin et sens qu’il s’adapte délicatement à mon dos.
Quelques vagues arrivent à toucher brièvement mes pieds, juste un moment avant
de disparaître entre l’infini labyrinthe de sable. Un moment encore, pour que je
puisse fixer cette expérience dans ma mémoire; et après…Je m’endors. Je parle
avec la lune. Je m’envole au-dessus l’océan, vers l’horizon.
64
Haïku des couleurs
Primer Premi ex-aequo Llengües Estrangeres - Prosa i Poesia en francès
Batxillerat
XAVIER COLET GUITERT
1.-
Dans un champ de blé doré,
d’entre les épies,
ressors une gentille brise rouge.
2.-
Pour entre les branches
noires de l’hiver,
tombe la blanche neige.
3.-
La lune d’argent sur le ciel,
devient la mer,
En un manteau d’étoiles.
4.-
Entre le vent et la grise pierre,
en haut des montagnes,
racine la semence du futur
66
CERTAMEN LITERARI DE FOTOGRAFIA
PRIMER CICLE ESO
1r premi: Fotograma Enma Sakura, de Xin Ye, de 1r d’ESO
2n premi: “Reflexes a Blanes”, de Maria Borrella , de 2n d’ESO; i ex-aequo, “Un gat només un gat”, de Judit Alastrué, de 1r d’ESO
Accèssits: “Llum de bon matí”, d’Àlex Zurano, de 1r d’ESO i; ex-aequo, “Simetria”, de Xin Ye, de 1r d’ESO
SEGON CICLE ESO
1r premi: “Esteles nocturnes”, de Rita Martínez, de 3r d’ESO
2n premi: “Llum en la boira”, de Marta Andrés, de 4t d’ESO
Accèssit: “Red Lights”, de Júlia Gaitano, de 4t d’ESO
BATXILLERAT
1r premi: “La fuga”, de Maria Campmajó, de 1r Btx
2n premi: “Objectes perduts”, de Maria Campmajor, de 1r Btx
Accèssit: “Reflexos”, de Carlota Arau, de 1r Btx
71
CERTAMEN LITERARI DE DIBUIX I PINTURA
PRIMER CICLE ESO
El jurat, format pels alumnes de 1r i 2n de Batxillerat artístic, vol fer constar la molt bona participació i l’excel·lent qualitat de les obres presentades, i ha atorgat els següents premis:
1r premi: “Vida”, de Delfina Fischer, de 2n d’ESO i ex-aequo “Barques al mar”, de Núria Pujol, de 1r d’ESO
2n Premi: “Barca”, de Violeta Fischer, de 2n d’ESO; i ex-aequo, “Gat”, d’Andreu Ramirez, de 2n d’ESO
Accèssits: “Caseta de Praga”, de Núria Pujol, de 1r d’ESO; i ex-aequo, “Pau”, de Delfina Fischer, de 2n d’ESO
SEGON CICLE ESO
El jurat, format pels alumnes de 1r i 2n de Batxillerat artístic, vol fer constar la poca participació, i ha atorgat els premis següents:
1r premi: Desert
2n premi: “Número 2”, de Jordi Amigó, de 3r d’ESO
Accèssit: “Thumb”, de Miguel Martínez, de 3r d’ESO
BATXILLERAT
1r premi: “El tigre no es tan fiero”, de Laia Yu, de 1r Btx; i ex-aequo, a “La vida es el plazo que nos da la muerte”, d’Assumpta Corell, de 1r Btx
2n premi: “Una persona, un universo”, de Paula Galindo, de 1r Btx
Accèssits: “Cafetera”, de Carlos Bueno, de 2n Btx; i ex-aequo, “Fede Baicon”, d’Aleix Vazquez, de 2n Btx
75
La vida es el plazo que nos da la muerte
Primer Premi ex-aequo Dibuix i Pintura - Batxillerat
ASSUMPTA CORELL MOTTO
76
CERTAMEN LITERARI DE VIDEOCREACIÓ
PRIMER CICLE ESO
1r premi: , de 2n d’ESO
2n premi: Desert
Accèssits: Desert
SEGON CICLE ESO
Desert
BATXILLERAT
1r premi: Desert
2n premi: Desert
Accèssit: “Le corbeau et le Renard”,de Berta Bosch, de 2n Btx
PREMI AL CARTELL DELS PREMIS CASP 2014
SEGON CICLE ESO i BATXILLERAT
1r premi: “Maquineta”, de Paula Galindo, de 1r Btx
2n premi: “Sopa de lletres”, de Gisela Mora, de 4t d’ESO
Accèssits: “Cartell blau”, de Laia Yu, de 4t d’ESO; i ex-aequo, “Fotocòpies”, de Laia Coromina, de 4t d’ESO.
top related