varietats socials. dialectes català
Post on 13-Jul-2015
14.835 Views
Preview:
TRANSCRIPT
Distinció geogràfica
La diferenciació entre el català oriental i l’occidental és molt
antiga: substrat diferent, diferent grau de romanització o
arabització, diferent origen dels repobladors...
ConstitutiusRossellonès
Central
Consecutius Balear
Alguerès
Català oriental
ConstitutiusNord-
occidental
Consecutius Valencià
Català occidental
Principal diferènciaSistema vocàlic
Català oriental
Català occidental
Tònic
Àton
Tònic
Àtoni u
e o
a
i u
i u
e o
a
Neutralització: a eo u
Neutralització: e eo o
i u
e o
a
Rossellonès o septentrional
LèxicMots arcaics: ca, cercar, oir, eixir...
Mots Occità: peire, veireMots del francès: gara, quatre-vints...
Morfosintaxi
Desinència –i 1a p. Pres. Ind.
Afegiment –e en infinitius monosíl.labs: sere, direPronoms febles plens davant verb: me, te, se...Ús del pas sense noPossessius femenis: meua, teua, seua...
ROSSELLÓ – CONFLENT – VALLESPIR – CAPCIRDes de Salses fins a Corberes on es troba el límit amb l’occità. Zona
incorporada a l’estat francès des de 1659.
Fonètica
Sistema tònic: i, e, a, o, uSistema àton: i u
Tancament o tònica a u
Reforçament r final tònica –ortSufix occità aire (caçàire)
CENTRAL
LèxicMots característics: noi, nano, blat de moro, mirall, sorra, xai, escombra, llombrígol, esperit de vi, aigua, llengua i
cotó fluix.
Morfosintaxi
Desinència –O (U) 1a p. Pres. Ind.
Pronoms febles reforçats davant verb: em, et, es...Ús de duguesArticle el, la, els (excepte salat)Emmudiment de la consonant en els grups –mp –nt i –lt (camp, difunt, salt)
COMARQUES DE BARCELONA, GIRONA I PART DE TARRAGONA
Fonètica
Sistema tònic: i, e, a, o, uSistema àton: i u
En certes zones iodització: paia, cabeis, uis, trebaiar...
Parlar SalatA Cadaqués i entre Blanes i
Begur
•Ús de l’article es, sa, ses
Subdialectes del Central
XIPELLA
Parlar de transició entre el central i el nord-
occidental.Des de l’Alt
Urgell a Lleida fins a la Conca de Barberà a Tarragona.
•Pas de la e àtona a i: lis vaquis
TARRAGONÍ
•Es pronuncia la (v)
•Africació palatals fricatives: jove d
•Manteniment plurals esdrúixols –ns: hòmens.
•Article el/lo
BARCELONÍ
•Tendència a tancar la e/o tòniques.•Tendència a obrir vocal neutra en a.•Ensordiment de les fricatives i africades: metge, xocolata ( )•Lèxic d’influència castellana.
BALEAR O INSULAR
LèxicMots característics: al·lot, ca, morro, calces, calçons, forqueta, berenar (esmorzar), trempar (amanir)....
ILLES BALEARS (MALLORCA I MENORCA) I PITIÜSES (EIVISSA I FORMENTERA)
Morfosintaxi
Desinència o 1a p. Pres. Ind.Pronoms febles forma plena davant verb: me, te, se...Article salat es, sa, sesArticle personal en, na, n’Pronunciació consonants finals –mp–nt i -ltDesinències verbals: -am, -au, -às–assis: cantam, cantau, cantàs...
Fonètica
Sistema tònic 8 sons: central + vocal neutraSistema àton: i uIodització i pèrdua de la i: paia, cabeis, uis, trebaiar...Pronunciació (v)Assimilació de la –tll en l·l: espal·laEliminació -r final: ma (mar)
MALLORQUÍ
•Excepte a Sóller la o àtona es manté o.
•El grup –ua passa a o: llengo, aigo...
•Combinació de pronoms febles CD+CI: el te don, la vos don...
Subdialectes de l’insular
EIVISSENC
També a Formentera
•Manté diftong –ua: llengua
•Conserva la –n etimològica: jóvens
•Ús del passat no perifràstic: cantí, cantares...
•Lèxic específic: major (avi)
MENORQUÍ
•Vocal neutra tònica es pronuncia
•En grups –ua passa a u: llengu
•Desinències del subjuntiu : -és, essis
•Lèxic anglès: bónder (finestra)...
ALGUERÈS
Lèxic
Restes català antic: gonella (faldilla), forqueta, morro (llavi), froment (blat)Italianismes: autista (xofer) indiriz (adreça) auguris (felicitats) tanti auguri...
Influències del sard: frucar (nevar), mestre de llenya (fuster)
ES PARLA A LA CIUTAT DE L’ALGUER (ILLA DE SARDENYA) repoblada per Pere III al segle XIV
Morfosintaxi
Desinència o 1a p. Pres. Ind.Articles lo (lu), la, los (lus)Superlatiu amb italianisme assai (més)Possessius meu, mia, ton, tua, son, sua, nostro, vostro, d’ellos, d’ellas...Desinències verbals: -au, -eva -ivaCantau, seieva, cosivaConserva n etimològica: hòmens.
FonèticaSistema tònic 7 sons: central Sistema àton: i u aLa r seguida de consonant esdevé l: balca (barca)La l i d intervocàliques esdevenen r simple: maró (meló,) Naral (Nadal)Pronunciació (v)Pronunciació oclusives finals finals–mp –nt i –lt (difunt, vent, fang)La ll passa a l davant consonant o al final de paraula i la ny passa a n (despalatització): cavals, jun (cavalls, juny).
BLOC OCCIDENTAL
1
Nord
-Occidental
2
Valencià
Sistema àton 5 sonsSistema tònic de 7 sons (en ocasions distingeixen diferent)
Pronunciació de la i en el grup intervocàlic –ix (caixa)Lèxic específic: melic, espill, arena...
Verbs incoatius amb i: servix, servisca, patix, patisca...
NORD-OCCIDENTAL
LèxicCorder, padrí (avi), madrina (àvia), escatxifar (esquitxar), silló
(càntir), espiar (mirar)
LLEIDA, ANDORRA, PART DEL SOLSONÈS, LA FRANJA DE PONET, EL BAIX EBRE (TORTOSA), EL MONTSIÀ (AMPOSTA), EL PRIORAT (FALSET)
I LA TERRA ALTA (GANDESA)
Morfosintaxi
Desinència o 1a p. Pres. Ind.Desinència e (ae) en 3a p. sing. d’alguns temps: cantarie (cantaria)Articles lo i los Caiguda de la v i la i intervocàliques en imp. Ind.: cantae, fee (cantava, feia)Manteniment de la n etimològica: hòmensManteniment de forma plena pronoms: me, te, se, nos...
Fonètica
Sistema àton 5 sonsSistema tònic de 7 sons
Tendència a obrir en a la e inicial de la paraula: ascala, anciam...
La e final esdevé care (cara)
Tancament de la e en i per influència de la consonant palatal: ginoll, sinyor
Palatització dels grups vocàlics: ei, ui... fenya (feina)
PALLARÈS
Pallars Subirà (al Pallars van previure-hi preromans
bascos fins s. X)
•Previvència dels infinitius en –nr i –lr: Molre (Moldre)•Imperfectes ind. Antics: cabera, dormiva•Pr. ind. En –am i –au•Arcaismes lèxics: alloure (en un altre lloc), tolre (treure)
Subdialectes del nord-occidental
TORTOSÍ
Baix Ebre, Terra Alta i Montsià
•Solucions pròpies N-Occ. i del Valencià (lèxic) •Demostratius: este, estos, esta, estes, eixe, eixos...•Lèxic específic: a boqueta nit (entrada la nit)•Pronom natres•Imp. Ind. sense desinència –ava: cantaem
RIBAGORÇÀ
La Franja de Ponent(gran influència de l’aragonès,
conserva arcaismes)
•Palatització del gurps cl, gl, fl, pl i bl: cllau, pllorar, reglle, fllama, bllau•Manteniment diftong ei: feit (fet)•Pronoms açò, això, allò•Adverbis: ací, astí, allí•Demostratius: esto, eixo, aquell•Plurals: -as•Lèxic arcàic: janella (porta)
VALENCIÀ
Lèxic
Colp (cop), morro (llavi), bresquilla (préssec) dagsa (blat de moro), fardatxo (llangardaix)...
COMUNITAT VALENCIANA
Morfosintaxi
Desinència e 1a p. Pres. Ind.Tres categories de pronoms: este, eixe, aquell, açò, això, allòPossessius femenins: meua, teua, seuaFormes plenes pronoms: vos estimeCombinacions pronoms arcàiques: li’l, li la, li’ls, li lesArticle el, la, els, lesImp. Sub. en –ara, -era, -ira
Fonètica
Sistema àton 5 sonsSistema tònic de 7 sonsArticulació labiodental de la v (excepte apitxat)Pronunciació dels oclusius finals: camp, salt, difuntPronunciació r final: cantarCaiguda freqüent de la d intervocàlica: mocaor, vesprà...
SEPTENTRIONAL
Zona Nord (es considera parlar de transició, afinitats amb
el tortosí)
•Desinència o en 1a p.p. Ind.
•Es manté la forma article lo, los
•Lèxic específic: colomello (ullall)
Subdialectes del valencià
MERIDIONAL
Zona Sud
•El diftong –ou passa a -au: maure (moure)
•Ús del perfet simple: dormí, aní...
APITXAT
Zona Central
•La v passa a b
•Ensordiment consonants sonores: casa, tretze, metge (s) (ts) (t )
•Ús del perfet simple: dormí, aní...
Cal tenir en compte que a la Vall de Gallinera i a Tàberna s’usa l’article salat perquè van ser repoblats per mallorquins a partir
del 1609 (expulsió morisca)
top related