transcripciÓ antisentit i regulaciÓ epigenÈtica en...
Post on 07-Nov-2019
13 Views
Preview:
TRANSCRIPT
TRANSCRIPCIÓ ANTISENTIT I REGULACIÓ EPIGENÈTICA
EN CÀNCER
Sònia Guil Domènech
IDIBELL Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge
2
1. Resum del projecte
El significat de la vasta fracció del transcriptoma de mamífer que no codifica per a
proteïnes és una qüestió encara molt desconeguda i constitueix el focus d’una intensa
recerca. Una de les característiques del càncer són els canvis epigenètics tant a nivell
de la metilació del DNA com dels patrons de modificacions d’histones, i el seu impacte
en l’expressió dels gens codificants per a proteïnes s’ha estudiat extensivament. En
canvi, fins al moment de començar aquest projecte no hi havia estudis generals que
haguessin analitzat els canvis en el perfil global d’expressió d’RNA no codificants
(ncRNA) en les condicions d’alteració epigenètica que caracteritzen l’estat tumoral.
Un dels tipus més abundants d’ncRNA llargs són els transcrits antisentit naturals (NAT,
RNA endògens que se sobreposen totalment o parcialment amb transcrits originats de
la cadena oposada de DNA). S’estima que entre el 60-70% dels transcrits tenen com a
mínim una “parella” antisentit. Tant els NAT que codifiquen per a proteïnes com els no
codificants poden tenir característiques de reguladors en cis o en trans de l’expressió
gènica, amb un impacte important en el creixement cel·lular, la diferenciació i
l’apoptosi, i per tant en l’etiologia i la progressió de processos tumorals. L’objectiu
principal d’aquest projecte té dues vessants: primer, realitzar una caracterització
detallada i global dels mecanismes bioquímics pels quals els NAT exerceixen una
regulació sobre gens diana d’especial interès en càncers humans pel que fa a
cromatina i transcripcional. Segon, dur a terme una aproximació genòmica global per
detectar l’existència de parelles transcripcionals sense/antisense i les seves marques
associades a cromatina en teixits normals i tumorals, amb el propòsit final d’elaborar
una compilació exhaustiva de l’activitat transcripcional en loci associats a càncer.
Aquest projecte està organitzat en 4 objectius principals:
Objectiu 1. Elaborar perfils transcripcionals sense/antisense globals en línies cel·lulars
humanes derivades de càncer i amb fons epigenètic alterat. La qüestió principal per
respondre és: com es regulen els transcrits antisentit a nivell epigenètic i com es
relaciona això amb el càncer? Per afrontar-ho, compararem, d’una banda, el
transcriptoma d’una bateria de línies cel·lulars derivades de tumors d’especial interès
en càncer de còlon i mama. D’altra banda, s’elaborarà el perfil de metilació global de
les mateixes línies cel·lulars. Ambdues anàlisis ens permetran construir un mapa ampli
de parelles S/AS i relacionar-les amb l’estat local de la metilació del DNA. Les parelles
3
sense/antisense candidates amb una expressió alterada en funció de les condicions i
d’especial rellevància en càncer s’analitzaran en profunditat a nivell funcional per
definir en detall el potencial paper regulador del transcrit antisentit sobre el gen
canònic (que normalment és codificant). Aquest estudi en profunditat inclou l’anàlisi de
les interaccions cromatina:RNA i proteïna:RNA, RNA-FISH, estudis de sobreexpressió i
de pèrdua de funció... Donada la importància respecte del fenotip tumoral dels gens
candidats identificats amb aquesta aproximació, la major part del projecte s’ha dedicat
a completar aquest objectiu.
Objectiu 2. Determinar el paper de la transcripció antisentit en la formació dels R
loops i la metilació local del DNA i l’expressió gènica. Els R loops (híbrids DNA:RNA que
deixen una cadena de DNA monocatenària) es produeixen de manera més freqüent del
que es pensava prèviament i tenen un gran impacte en l’expressió gènica i la integritat
genòmica, així com en el control de les marques epigenètiques. Aquest mecanisme pot
representar un paper crucial per a la transcripció antisentit, i pretenem determinar en
quin grau la transcripció antisentit juga un paper en la formació d’R loops, l’estat
hipometilat associat i l’expressió del transcrit sense. Això es du a terme mitjançant
experiments de sobreexpressió d’RNaseH, d’immunoprecipitació d’R loop acoblat a
RNA-seq (experiments de DRIP-seq), i tractament nadiu amb bisulfit per revelar la
presència local d’R loops.
Objectiu 3. Determinar com la transcripició antisentit controla l’ensambladura dels
nucleosomes i la seva ocupació al llarg de la regió que se sobreposa a la parella sense,
i així en regula l’expressió, amb el propòsit d’entendre com les estructures locals de la
cromatina induïdes per la transcripció antisense es relacionen amb el posicionament
dels nucleosomes i la metilació del DNA en zones veïnes. Es realitzen experiments de
protecció a la nucleasa micrococal i s’integren amb els resultats del perfil d’RNA-seq
cadena específic.
Objectiu 4. Investigar el paper de la transcripció antisentit en estructures
cromatíniques d’ordre superior, en especial el DNA looping. La regulació de l’expressió
gènica exercida pels ncRNA pot estar íntimament lligada al plegament tridimensional
(3D) de la cromatina, i pretenem investigar la relació entre la transcripció antisentit i la
conformació espacial local de la cromatina, tot revelant nous nivells de regulació
exercits per RNA no codificant. Això es realitza mitjançant la depleció per RNAi dels
4
complexos Mediator i Cohesin, així com el CTCF, que estabilitzen les estructures 3D del
genoma i vinculen regions allunyades en la seqüència lineal.
2. Resultats obtinguts
Objectiu 1. Definir els perfils globals de transcripció sentit/antisentit en línies
cel·lulars humanes canceroses i en condicions alterades del background
epigenètic. Caracterització funcional dels candidats sentit/antisentit
seleccionats.
Hem comparat l’expressió i la metilació globals de parelles de transcrits
sentit/antisentit (S/AS) en les línies cel·lulars següents: HCT116 i DKO (línies de còlon
isogèniques que es diferencien només per la presència de mutacions en els enzims de
metilació del DNA en el cas de DKO); MCF7 i MCF10A (línia tumoral i no tumoral,
respectivament, derivades de teixit mamari), i les línies MDA-MB-468-PT i MDA-MB-
468-LN (derivades de tumor primari i metàstasi, respectivament). Hem elaborat llistats
de parelles (S/AS) diferencialment expressades i que correlacionen entre si
positivament o negativament, i a més en el context de metilació diferencial o no. A
partir d’aquestes llistes hem seleccionat loci que tenen un paper en tumorigènesi i que
puguin ser candidats a ser regulats per la transcripció antisentit. Per la seva rellevància
en càncer, ens hem centrat en l’estudi detallat dels gens VIM (vimentina) i HMGA2.
Tots dos presenten transcripció bidireccional a partir d’un únic promotor, en la qual un
dels transcrits dona lloc a l’mRNA codificant i el transcrit antisentit no és codificant. La
seva expressió és silenciada per hipermetilació del promotor en càncer de còlon (en el
cas de vimentina) i en els tumors primaris de mama (en el cas d’HMGA2). En canvi, en
metàstasi la hipometilació permet la reexpressió d’HMGA2 i el seu antisentit.
La caracterització funcional de parelles de gens S/AS candidates ens ha portat a
investigar amb més detall l’lncRNA RPSAP52 (transcrit antisentit d’HMGA2). Aquest
lncRNA, a més de formar part d’una estructura d’R loop (vegeu objectiu següent),
també es localitza de manera abundant al citoplasma, on interacciona de manera
directa amb la proteïna d’unió a l’RNA IGF2BP2, tot influint sobre l’activació de la via
HMGA2/IGF2BP2/IGF1R/RAS. Aquesta és una via de senyalització oncogènica de gran
importància en molts tipus de tumors. Hem realitzat, doncs, una bateria d’assajos
fenotípics in vitro i in vivo que ens han permès de confirmar el caràcter proproliferatiu
de l’lncRNA RPSAP52 (figura 1).
5
Aquest és un resultat important que demostra el caràcter oncogènic de l’lncRNA
RPSAP52. Per tal de confirmar aquestes dades i explorar el paper més general que pot
tenir aquest lncRNA en càncers humans, hem expandit l’estudi del locus
HMGA2/RPSAP52 als sarcomes, ja que l’expressió d’RPSAP52 és especialment
abundant en càncers d’origen mesenquimal. Entre els tipus de sarcomes estudiats,
destaquem els resultats obtinguts en línies cel·lulars de sarcoma d’Ewing (figura 2). En
aquestes cèl·lules, hem confirmat la interacció d’RPSAP52 amb les proteïnes d’unió a
SRB Viability/Cytotoxicity Assay
Time (days)
Abso
rban
cy
1 2 3 4 5 6 70.0
0.5
1.0
1.5
2.0
2.5scrsh1 F7sh4 C7sh4 F4sh4 E9 ****
Time (hours)0.0
003.1
135.6
168.1
18
10.62
1
13.12
4
15.62
7
18.12
9
20.63
2
23.13
50
1
2
3
4
scr sh1 F7 sh4 E9
Cel
l ind
ex ***
***
Migration assay
surv
ivin
g fr
actio
n
scr sh1 sh40
50
100
150
********
Colony formation Assay
Time (days)
Tum
or V
olum
e (m
m3 )
0 20 40 60 800
100
200
300
400 scr
sh4sh1
Tum
or w
eigh
t (m
g)
scr sh40
50
100
150
200
250p<0.0001
A B
C D
Figura 1. La depleció d’RPSAP52 disminueix el caràcter proliferatiu de les cèl·lules MCF10A ,tant in
vivo com in vitro. (A) Clons establement deplecionats d’RPSAP52 presenten una menor viabilitat,
segons el que mostra l’assaig amb Sulforodamina B (SRB). (B) Els mateixos clons estables tenen
menys capacitat migratòria, mesurada en temps real amb xCelligence RTCA DP, així com (C) menys
capacitat formadora de colònies. (D) En assajos in vivo de formació de tumors subcutanis, la
disminució en els nivells de l’lncRNA RPSAP52 resulta en una disminució, tant en el volum com en el
pes dels tumors formats en ratolins nude.
6
l’RNA reguladores de la traducció IGF2BP2 i HNRNPQ. A més, hem aprofundit en el
detall del mecanisme d’actuació molecular, ja que hem observat que la depleció estable
d’RPSAP52 causa una regulació positiva molt important de la família de miRNA let-7.
Aquests miRNA constitueixen un dels tipus de miRNA més ben caracteritzats, i amb un
caràcter general de supressor tumoral en molts tipus diferents de teixit. De manera
concomitant amb aquesta sobreexpressió de let-7 trobem una disminució de la
proteïna LIN28B, que és el principal regulador de la biogènesi de let-7. LIN28B és un
factor inhibidor de la producció de let-7 madur i, igual que RPSAP52 i HMGA2, està
present en alts nivells durant l’embriogènesi i silenciat en la majoria de teixits madurs.
A673
Rel
ativ
e ex
pres
sion
scr D6 E4 F7 G8 B9 B11 C9 D9 E80
10
203040506070 let-7a
let-7blet-7e
Rel
ativ
e ex
pres
sion
scr D6 E4 F7 G8 B9 B11 C9 D9 E80.0
0.5
1.0 HMGA2RPSAP52 - altexRPSAP52 + altex
clones sh1 clones sh4
A B C
D
Figura 2. L’lncRNA RPSAP52 afavoreix la proliferació i l’estat indiferenciat mitjançant la regulació de
l’eix IGF2BP2/LIN28B/let-7. (A) La immunoprecipitació de diferents regions de l’RNA RPSAP52
marcat amb biotina, seguit de la identificació per espectrometria de masses de les proteïnes
coimmunoprecipitades en extractes de cèl·lules A673 de sarcoma d’Ewing ha confirmat la interacció
amb IGF2BP2 i HNRNPQ. (B) La depleció estable d’RPSAP52 en cèl·lules A673 amb dos shRNA
diferents provoca un increment molt important en els nivells de la família de miRNA let-7. (C) Això
és concomitant amb una baixada en els nivells del principal regulador negatiu de let-7, la proteïna
LIN28B. (D) El diferent balanç entre els nivells de let-7 i LIN28B és una de les principals
característiques que defineix el caràcter diferenciat versus indiferenciat d’una cèl·lula, essent els
nivells de LIN28B determinants per marcar la capacitat d’stemness de les cèl·lules canceroses més
agressives dins d’un tumor. La similitud de les dades obtingudes entre les cèl·lules A673
(sarcoma d’Ewing) i MCF10A (mama) indiquen que aquest és un mecanisme d’acció bàsic
que podria ser comú a diferents tipus tumorals.
7
Cal destacar que, junt amb OCT4, SOX2 i NANOG, LIN28 forma part del còctel de
factors que permet la reprogramació i la pluripotència. Així, es confirma el caràcter
proproliferatiu de RPSAP52 i se suggereix que podria mantenir el caràcter d’stemness
de les cèl·lules canceroses. Aquesta és una dada molt important que serà explorada
més en profunditat pel grup en el futur. La relació entre HMGA2 i IGF2BP2 i l’eix
LIN28B/let-7 ja s’havia descrit abans, però els nostres resultats revelen un nivell
superior de regulació controlat per transcrits antisentit derivats del mateix locus
d’HMGA2.
El nexe d’unió entre IGF2BP2 i LIN28B s’ha estudiat mitjançant experiments
d’entrecreuament i anàlisi dels RNA units in vivo a la proteïna IGF2BP2 (CLIP-seq).
Aquests experiments han permès de demostrar, per primer cop, la interacció entre
IGF2BP2 i el 3’UTR de l’mRNA de LIN28B, i a més, que aquesta unió és afavorida per la
presència de l’lncRNA RPSAP52 (figura 3A). Atès el caràcter de regulador positiu de la
traducció que té IGF2BP2 sobre molts dels seus mRNA diana, la hipòtesi de treball
actual és que la interacció d’RPSAP52 amb IGF2BP2 modula de manera positiva
l’estabilitat de la interacció d’IGF2BP2 amb altres mRNA per tal de promoure’n una
traducció efectiva (potser perquè d’aquesta manera es bloquegen llocs d’unió per a
miRNA, com altres grups han proposat). El mateix que passa amb LIN28B s’ha
observat per a HMGA2 (figura 3B), mentre que altres 3’UTR no es veuen afectats per
l’absència d’RPSAP52. Aquest seria el cas d’NRAS o IGF1R i, per tant, l’efecte de
l’lncRNA és específic sobre certs mRNA.
A
B
8
Amb aquest conjunt de dades, la nostra hipòtesi de treball postula que RPSAP52 actua
reforçant el paper d’HMGA2 a través de la modulació de l’acció d’IGF2BP2 sobre els
seus mRNA diana, tot mantenint els nivells de LIN28B per sostenir un estat cel·lular
proliferatiu i indiferenciat. En conjunt, la investigació suggereix que el transcrit
regulador RPSAP52 funciona com un important regulador mestre que controla
mecanismes bàsics en el creixement cel·lular que poden estar desregulats de manera
comuna en diferents tipus de tumors.
Objectiu 2. Determinar el paper de la transcripció antisentit en la formació
d’estructures R loop i la metilació local del DNA, així com en la regulació de
l’expressió gènica.
S’han combinat les anàlisis d’RNA-seq amb els de DRIP-seq (en què
s’immunoprecipitava l’estructura d’R loop i s’identificava la regió genòmica associada)
per tal de revelar transcrits amb expressió diferencial segons la presència d’aquestes
potencials estructures reguladores. A més, s’ha cribrat segons coneixements previs en
la bibliografia científica sobre el paper del transcrit S o AS en tumorigènesi.
Fruit d’aquesta anàlisi genome-wide, estem en procés d’elaboració del manuscrit
següent:
- Raquel Boqué-Sastre et al., Antisense transcripts regulate the expression of
breast cancer-related loci through formation of R loops.
A més a més hem caracteritzat detalladament el mecanisme regulador pel qual l’RNA
antisentit VIM-AS1 regula el gen codificant vimentina (VIM), que és un gen marcador
de la transició epiteli-mesènquima. Hem determinat la localització nuclear d’aquest
transcrit antisentit per fraccionament bioquímic i per RNA-FISH, i hem demostrat que
la seva depleció té com a conseqüència la disminució dels nivells de transcrit i proteïna
Figura 3. Experiments d’iCLIP-seq per tal d’identificar RNA diana d’IGF2BP2, en condicions control o
de depleció estable d’RPSAP52. (A) Es representen els punts de contacte IGF2BP2-3’UTR de l’mRNA
de LIN28B com a barres verticals blaves. La interacció es perd en les mostres deplecionades
d’RPSAP52, comparades amb la depleció control (taula de la dreta). (B) Es representen les
interaccions IGF2BP2-3’UTR de l’mRNA d’HMGA2. A causa de l’elevat nombre de punts de contacte, es
tabulen agrupats en clústers. En ambdós casos, la depleció d’RPSAP52 comporta una pèrdua
significativa del nombre de contactes IGF2BP2-3’UTR. En altres casos, com és el 3’UTR d’NRAS o
d’IGF1R, no hi ha diferència entre les condicions.
9
VIM. El mecanisme regulador implica la formació d’una estructura híbrida DNA:RNA de
tipus R loop per part de l’RNA antisentit a la zona promotora de vimentina que: 1)
correlaciona amb l’estat hipometilat, 2) manté una conformació oberta de la cromatina
amb una menor ocupació nucleosomal i 3) permet una més gran accessibilitat de
factors de transcripció (com NFkappaB) que activen l’expressió de vimentina. Hem
proposat per primer cop, per tant, un model en què la formació d’un R loop (que hem
detectat tant in vivo com in vitro) amb participació d’un transcrit antisentit permet una
conformació local de la cromatina oberta que facilita l’activació transcripcional del gen
codificant. Hem observat el mateix mecanisme en el cas del gen HMGA2 (que codifica
per un factor de transcripció amb un paper oncogènic en molts tipus de càncer). Hem
descobert que el transcrit RPSAP52 (antisentit a HMGA2) és ineficientment processat
per splicing i de fet forma part de manera estable d’una estructura híbrida amb la
cadena motllo de DNA (un R loop). Hem detectat tant in vitro com in vivo la formació
d’aquest R loop, i hem demostrat amb assajos de protecció a la nucleasa micrococal
que aquesta estructura permet una conformació de cromatina oberta compatible amb
una major activació transcripcional del gen HMGA2. A més del paper regulador a través
de l’estructura d’R loop, el paper de RPSAP52 com a lncRNA al citoplasma s’ha
investigat en detall, com s’ha explicat en l’objectiu 1.
Objectius 3 i 4. La caracterització de l’ocupació nucleosomal s’ha dut a terme no amb
caràcter genome-wide, sinó per als candidats que hem caracteritzat funcionalment. Els
resultats obtinguts apareixen a Boqué-Sastre et al., (PNAS, 2015), així com en un
manuscrit en preparació (Oliveira-Mateos et al., Antisense transcripts at the HMGA2
locus enhance the oncofetal HMGA2-IMP2-Ras axis through inhibition of let-7 miRNA
family).
Respecte de l’estudi del paper dels transcrits antisentit en la determinació de
l’estructura 3D de la cromatina, s’ha iniciat la posada a punt dels protocols per assolir
una depleció efectiva dels factors CTCF, Mediator i Cohesin, factors que poden dictar
els determinants estructurals que condicionin l’expressió de les parelles de transcrits
S/AS. Aquest serà, doncs, l’objecte d’estudi de les properes línies d’investigació al grup
i representa una de les continuacions lògiques d’aquest projecte finançat per Fundació
La Marató.
10
3. Rellevància i possibles implicacions dels resultats finals obtinguts
Aquest projecte no plantejava assajos clínics, però sí que té una forta vessant
translacional. En aquest sentit, s’han establert les bases per a futurs assajos preclínics,
ja que com s’explica respecte dels objectius 1 i 2, s’han fet assajos in vivo en què s’ha
identificat el caràcter oncogènic de l’RNA no codificant RPSAP52. Això suposa la base
per a futurs estudis en què s’aprofundeixi sobre la idoneïtat del transcrit antisentit
RPSAP52 com a diana terapèutica efectiva. De fet, el nostre estudi mostra que la
parella S/AS RPSAP52/HMGA2 està anormalment sobreexpressada en un gran nombre
de tumors humans, de manera correlativa amb la hipometilació del promotor comú
(figura 4).
Això pot tenir conseqüències en la pràctica clínica, ja que uns nivells elevats d’HMGA2
ja s’ha mostrat que resulten en un pitjor pronòstic en càncer de mama (Wu J et al.,
Cancer Letters 2016). Donada la correlació positiva que hem descobert entre els nivells
d’HMGA2 i RPSAP52, aquest darrer també pot tenir un valor pronòstic útil. A part, en
certs tipus de tumor, com són els sarcomes, és l’elevada expressió d’RPSAP52 (i no la
d’HMGA2) la que té més utilitat com a valor pronòstic (vegeu anàlisi de supervivència a
la figura 5).
Figura 4. Representacions box-plot de l’expressió d’HMGA2 i RPSAP52 en mostres de pacients normals (N) o tumorals (T) de diferents tipus, tretes de la base de dades pública TCGA (panells superiors). Els nivells de metilació de l’illa CpG associada al promotor comú es mostra als panells inferiors. En tots els casos, les mostres tumorals presenten hipometilació del locus i un increment en l’expressió dels transcrits.
11
4. Bibliografia científica generada
Oliveira-Mateos C, Sánchez-Castillo A, Guil S.
“Noncoding RNAs as regulators of gene expression in pluripotency and differentiation”.
2018 En: Palacios D (ed) Epigenetics and Regeneration. Elsevier (in press).
Boque-Sastre R, Soler M, Guil S.
“Detection and characterization of R loops structures”. 2017.
En: Napoli S (ed) Promoter Associated RNA: Methods and Protocols. (Methods in
Molecular Biology Series) Springer, New York. 1543:231-242.
Soler M, Boque-Sastre R, Guil S.
“RNA-FISH to study regulatory RNA at the site of transcription”. 2017.
En: Napoli S (ed) Promoter Associated RNA: Methods and Protocols. (Methods in
Molecular Biology Series) Springer, New York. 1543:221-229.
Boque-Sastre R, Soler M, Oliveira-Mateos C, Portela A, Moutinho C, Sayols S,
Villanueva A, Esteller M, Guil S.
Head-to-head antisense transcription and R-loop formation promotes transcriptional
activation. Proc Natl Acad Sci U S A. 2015 May 5;112(18):5785-90. doi:
10.1073/pnas.1421197112. Epub 2015 Apr 2.
Oliveira-Mateos C, Guil S.
LncRNAs and the control of oncogenic signaling.
Curr Pathobiol Rep 2015 doi: 10.1007/s40139-015-0084-0.
Figura 5. Anàlisi per Kaplan-Meier de la supervivència global (overall survival) en una cohort de sarcomes de la base de dades TCGA segons el nivell d’expressió d’RPSAP52 (A) i HMGA2 (B). Es mostra la significació del test Log-Rank. Els resultats de l’anàlisi de regressió univariant Cox es representen mitjançant la Hazards Ratio (HR) i un 95% d’interval de confiança (IC).
A B
12
En col·laboracions en què s’han explorat hipòtesis de treball derivades del projecte de
La Marató, s’han publicat:
Anadón C, van Tetering G, Ferreira HJ, Moutinho C, Martínez-Cardús A, Villanueva A,
Soler M, Heyn H, Moran S, Castro de Moura M, Setien F, Vidal A, Genescà E, Ribera JM,
Nomdedeu JF, , Guil S*, Esteller M.
Epigenetic loss of the RNA decapping enzyme NUDT16 mediates C-MYC activation in T-
cell acute lymphoblastic leukemia.
Leukemia. 2017 Jul;31(7):1622-1625. (* autor per a correspondència).
Angel Diaz-Lagares, Ana B. Crujeiras, Paula Lopez-Serra, Marta Soler, Fernando
Setien, Ashish Goyal, Juan Sandoval, Yutaka Hashimoto, Anna Martinez-Cardús,
Antonio Gomez, Holger Heyn, Catia Moutinho, Jesús Espada, August Vidal, Maria J.
Paúles, Maica Galán, Núria Sala, Yoshimistu Akiyama, Alberto Villanueva, Matthias
Gross, Sven Diederichs, Sonia Guil*, and Manel Esteller*.
Epigenetic inactivation of a p53-induced long noncoding RNA promotes transforming
activity of DNA/RNA-binding protein YBX1.
Proc Natl Acad Sci U S A. 2016. 113(47):E7535-E7544. (* autors per a
correspondència).
S’han presentat els resultats generats per aquest projecte al congrés internacional
següent:
Oliveira-Mateos C, Sanchez-Castillo A, Obiols-Guardia A, Boque-Sastre R, Esteller M,
Guil S.
Antisense transcription can regulate important oncogenic pathways. Pòster.
Keystone meeting “Noncoding RNAs:from disease to targeted therapeutics”. Banff,
Alberta, Canada, 5-9 febrer del 2017.
En el context d’aquest projecte s’han elaborat i defensat les tesis doctorals següents:
Raquel Boqué Sastre: Epigenetic disruption of noncoding RNA genomic loci in human
cancer. Universitat de Barcelona, 20 de novembre de 2015.
13
Cristina Oliveira Mateos: “Regulación epigenética mediada por RNA no codificantes en
cáncer: transcripción antisense”. Universitat de Barcelona, data prevista de defensa:
juny del 2018.
top related