t5 sector primari
Post on 22-Jan-2018
199 Views
Preview:
TRANSCRIPT
TEMA 5: SECTOR PRIMARI
ÍNDEX
1. El sector primari
2. L’agricultura
2.1 Els paisatges agraris
2.2 Agricultura de subsistència i de mercat
3. La ramaderia
4. La pesca
5. L’explotació forestal
6. El Sector primari a Espanya i C.Valenciana
1. EL SECTOR PRIMARI
AGRICULTURA RAMADERIA PESCA EXPLOTACIÓ FORESTAL
• El sector primari comprèn les activitats relacionades amb l’obtenció i laproducció d’aliments i de matèries primeres per a consum humà o per a laindústria.
Valor total de la producció mundial
Agricultura Indústria Serveis
3% 27% 70%
• Actualment es dedica al sector primari un terç de la població mundial, sentmajor aquest percentatge als països subdesenvolupats. El pes econòmic delsector a penes arriba al 5% de la riquesa mundial.
2. L’ AGRICULTURA
L’agricultura està condicionada en cada lloc per molts factors
FACTORS FÍSICS(naturals)
FACTORS HUMANS(derivats de l’acció humana)
• AGRICULTURA: conreu de la terra per a obtenir productes vegetalsdestinats al consum humà o animal i matèries primeres per a la indústria
ELS FACTORS FÍSICSDecisius a les societats poc tecnificades. A lesdesenvolupades els factors físics queden supeditats a latecnologia.
EL CLIMA: Cada conreu necessita unes condicions climàtiques, detemperatura i d'humitat, per créixer. Les condicions no extremes sónnormalment les més adequades
EL RELLEU: L'agricultura se sol localitzar a les planes, on el terreny ésfavorable per la mecanització. Per aprofitar el terreny dels vessants de lesmuntanyes, s'hi construeixen bancals o feixes.
EL SÒL: Les plantes necessiten un sòl fèrtil, amb una composició i salsminerals determinades.
ELS FACTORS HUMANS
CONDICIONS ECONÒMIQUES i POLÍTIQUES: les condicions de cada paíscondicionen el tipus de cultius i les tècniques.
ASPECTES HISTÒRICS I CULTURALS: la història i tradicions de cada llocInflueixen sobre tots els aspectes humans anteriors..NIVELL TÈCNIC i TECNOLÒGIC: l’ús de tècniques i tecnologies més modernes(màquines, fertilitzants, reg, biotecnologia,...) permeten cultivar noves terresi augmentar els rendiments.
2.1 ELS PAISATGES AGRARIS
les parcel·les
• El paisatge agrari és el paisatge natural modificat pels humans amb lafinalitat d’obtenir productes de la natura, mentre que el paisatge agrícolaes dedicaria estrictament a l’agricultura.
• Els paisatges agraris estan caracteritzats per els sistemes de cultiu
el poblament
Les parcel·les
Una parcel·la és la unitat bàsica de cultiu, un tros de sòl dedicat al cultiu
Segons la grandària
Minifundi: fins 1 ha. en regadiu i 10 ha. en secà
Latifundi: més de 10 ha. en regadiu i més de 100 ha. ensecà
Segons la forma
Regular: forma geomètrica
Irregular: sense cap forma geomètrica definida
Segons els límits
Camps closos o bocage: parcel·les clarament separades
Camps oberts o openfield: parcel·les sense límits clars
Els sistemes de cultiu
Anomenem sistema de cultiu a les tècniques utilitzades pelsagricultors per obtindre productes agrícoles
Segons l’ús de sistemes de reg
Agricultura de regadiu: mètodes artificials de reg
Agricultura de secà: aigua directament de la natura
Segons la varietat d’espècies
Monocultiu: es cultiva una sola espècie
Policultiu: es cultiven diverses espècies
Segons el grau d’aprofitament del sòl
Agricultura intensiva: intenta obtenir el màxim rendiment en el mínim espai possible amb
grans inversions de treball i capital
Agricultura extensiva: utilitza molt de terreny i poca mà d’obra
POLICULTIU AGRICULTURA DE SECÀ AGRICULTURA INTENSIVA
MONOCULTIU AGRICULTURA DE REGADIU AGRICULTURA EXTENSIVA
El poblament rural
És la part de l’espai rural on habiten les persones
Tipus
Dispers: la població viu en cases disperses pel camp
Concentrat: la població viu junta en un nucli de població
Intercalar: barreja dels dos anteriors
2.2 AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA I DE MERCAT
• Segons el grau de desenvolupament econòmic i tècnic de les activitats agrícolesi ramaderes, podem diferenciar dos grans tipus de sistemes agraris: els sistemestradicionals de subsistència i els sistemes de mercat.
• Als països subdesenvolupats, l'agricultura es debat entre dos models oposats ifins i tot contradictoris: l'agricultura de subsistència i l'agricultura de mercat,principalment la de plantació.
AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA
• AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA: destinada a produir els aliments necessarisper als mateixos agricultors i abastar el mercat local.
És molt important als països subdesenvolupats
Agricultura de subsistència(per consum propi)
Policultiu
Tècniques i eines molt primitives
Forta dependència dels factors físics
Rendiments escassos
Tipus d’agricultura subsistència
Itinerant per cremació
Extensiva de secà
Irrigada de l’arròs
L’agricultura itinerant per
cremació
Es fa talant una part del bosc o la sabana, cremant-la per a que les cendres facen de fertilitzant i cultivant en ella durant tres o quatre anys,
fins que la terra s’esgota i es crema un altre tros.
Les tècniques són molt rudimentàries, es cultiven productes diversos per a l’autoconsum en parcel·les xicotetes i la productivitat és molt baixa.
Es practica en la zona equatorial d’Amèrica, Àfrica, Àsia i Oceania i a Indoxina.
L’agricultura extensiva de
secà
Es basa en l’associació de ramaderia i agricultura: la terra es divideix en tres parts i es deixa en guaret una part cada any (rotació triennal) per a
que pasture allí el bestiar i fertilitze la terra amb els seus adobs naturals.
Les tècniques són tradicionals, la productivitat baixa i es dedica majoritàriament a la subsistència, cultivant sobretot cereals,
però també altres cultius.
Es localitza a Amèrica central i del sud, en Àfrica central i del sud i al sud d’Àsia.
L’agricultura irrigada de
l’arròs
Gràcies a les pluges abundants i la construcció de dics i canals es fan dues collites d’arròs a l’any a base d’un enorme esforç
en treball i amb tècniques tradicionals.
Els camps són xicotets, es cultiva quasi exclusivament arròs per a menjar la família.
Es localitza bàsicament al sud-est d’Àsia, on arriben les pluges montsòniques, i a la vall del Nil.
AGRICULTURA DE MERCAT
• AGRICULTURA DE MERCAT: és aquella que produeix excedents importants i,per tant, dedica la major part de la collita a la venda. Els seus objectius sónaugmentar les vendes i reduir els costos per obtindré el màxim benefici.
Especialització de la producció
Mecanització de les feines del camp
Tècniques de conreu modernes
Ràpida comercialització
Tipus d’agricultura de mercat
Agricultura extensiva de secà
Agricultura de plantació
Agricultura mediterrània de regadiu
L’agricultura extensiva moderna
de secà
Dedica grans explotacions a un sol producte (monocultiu, especialment de cereals), amb maquinària i tècniques
modernes i poca mà d’obra
Es localitza a Amèrica del Nord, Europa i zones d’Austràlia i Argentina
L’agricultura de plantació
Cultiven enormes parcel·les dedicades al monocultiu de productes tropicals com cacau, té, cafè, plàtans,...
Pertanyen a companyies estrangeres que compren terra molt barata i abundant en països pobres (o directament la furten) i vénen
els productes en els països rics
Les tècniques són tradicionals perquè disposen d’una mà d’obra molt barata i abundant
Es localitza a les zones tropicals i equatorials d’Amèrica, Àfrica, Àsia i Oceania
L’agricultura mediterrània
de regadiu
Es tracta de parcel·les mitjanes o xicotetes que utilitzen tècniques tradicionals amb un treball molt intensiu
Es barreja el cultiu hortofrutícola tradicional amb els monocultius d’algunes zones (taronjar per exemple)
Es localitza al voltant de la mar Mediterrània, Califòrnia, Xile i Sudàfrica
3. LA RAMADERIA
• RAMADERIA: cria d’animals amb l’objectiu d’obtindre aliments (carn, llet, ous,...) imatèries primeres (cuir, llana, pells,...)
Classificació segons el destí de la producció
De subsistència: majoritàriament per a consum propi
De mercat o comercial: els productes es destinen a la venda
Classificació segons la inversió en capital i
treball
Extensiva: inversions escasses, poca mà d’obra, pastures a l’aire lliure i baixa productivitat
Intensiva: fortes inversions i productivitat alta
Segons l’alimentació del bestiar
No estabulada: el ramat s’alimenta de pastures naturals
Estabulada: el ramat està en granges o estables i s’alimenta de pinsos
Semiestabulada: s’alimenta de pastures naturals quan és possible i de pinsos i farratges quan no hi ha pastures naturals
Segons la mobilitat del bestiar
Nòmada: estan en mobilitat contínua buscant pastures
Transhumant: pasturen en un lloc a l’estiu i en altre a l’hivern, desplaçant-se dues vegades a l’any
Sedentària: sempre estan al mateix lloc
Segons el tipus de bestiar: bovina, ovina, porcina, caprina, avícola,...
4. LA PESCA
• PESCA: és la captura de peixos i altres espècies aquàtiques per a utilitzar-los com a aliment o matèria primera per a la indústria. Les zones on lescaptures de peix són abundants s’anomenen caladors.
Segons les tècniques utilitzades
Pesca tradicional o artesana: es fa prop de la costa, amb tècniques de pesca tradicionals i la producció és escassa
Pesca industrial: aconsegueix moltes captures amb una tecnologia avançada que requereix fortes inversions
Segons els llocs on es pesca
Costanera o litoral: prop de la costa, amb vaixells xicotets i diària
D’altura: en alta mar, amb tecnologia avançada i vaixells grans i durant setmanes
Gran pesca: en aigües llunyanes als continents, amb grans vaixells molt ben equipats i durant mesos
• Els principals problemes de la pesca són la sobreexplotació dels recursos, lafalta de caladors i la contaminació de les aigües.
• Per a no acabar amb els peixos cal establir temporades de veda, limitar lescaptures i controlar les dimensions mínimes de les espècies capturades,mirant de fer una explotació sostenible.
• L’aqüicultura és la cria en granges marines o piscifactories d’espèciesaquàtiques i és una alternativa interessant a la pesca.
5. EXPLOTACIÓ FORESTAL
• L'explotació dels boscos: és una activitat econòmica molt estesa al nostreplaneta.
• La silvicultura: és el conreu dels boscos perquè siguin explotats d'unamanera sostenible, té també un important valor paisatgístic i alhora resultaun element clau en l'equilibri ecològic.
6. EL SECTOR PRIMARI A ESPANYA I C.VALENCIANA
• Des de mitjan segle XX el sector primari ha perdut molta importància aEspanya i la Comunitat Valenciana i, en l’actualitat, suposa menys del 5%de la població ocupada i la riquesa (PIB).
• L’agricultura a Espanya és una agricultura moderna i de mercat que utilitzanoves tecnologies, té treballadors ben preparats i formats i destina lamajor part de la collita a l’exportació i la indústria alimentària.
• Els cultius principals són els cereals, l’olivera, la vinya, els fruiters i leshortalisses (hivernacles).
• En moltes zones s’ha abandonat part de l’activitat agrícola en favor denoves construccions, l’explotació forestal o el turisme rural, amb ajudeseuropees en molts casos (PAC).
• A la Comunitat Valenciana l’agricultura té una gran productivitat idiversitat de productes, destinats sobretot a l’exportació i especialitzant-secada zona en productes concrets: agricultura de regadiu més prop dellitoral (cítrics i productes hortofrutícoles) i de secà a l’interior (cereals,vinya, ametlers i oliveres).
• En la ramaderia espanyola destaquen el porcí (Mediterrani i vall del’Ebre), el boví (nord d’Espanya), l’oví (interior i Andalusia) i l’avícola(granges prop de les ciutats).
• En la ramaderia valenciana cal destacar la ramaderia intensiva avícola iporcina.
Paisatgesagraris a Espanya
Continental o d’interior (interior peninsular): agricultura de secà (cereal, vinya i oliveres) amb ramaderia ovina sobretot
Atlàntic (costa cantàbrica): ramaderia bovina, explotació forestal i poca importància de l’agricultura (creïlles, dacsa,...)
Mediterrani (costa mediterrània, Andalusia i Balears): agricultura molt productiva d’exportació (cítrics, fruiters, hortalisses, arròs,
flors,...) i ramaderia porcina i avícola
Canàries (illes Canàries): agricultura d’hortalisses (tomaques), fruites tropicals (plàtans), tabac,...
• En la pesca, Espanya té una flota pesquera important, especialment a lacosta cantàbrica (destaca Galícia) i Andalusia, però l’esgotamentd’espècies i caladors ha obligat a restringir les captures, disminuir la flota ibuscar nous caladors en zones llunyanes.
• A la Comunitat Valenciana la pesca és costanera i té poca importància.
top related