puc viure amb tu?

Puc viure amb tu?

Irene Martínez, Xavier Farrés, Marc Casas, Oleh Marí, Paula Martínez

L’adopció des d’un altre punt de vista. Què en penseu els que no ho sou, i

els que ho sou?

L'adopció és un procés legal, psicològic isocial, sempre en l'interès superior del'infant, que li permet integrar-se plenamenten el si d'una família en la qual no ha nascut,és a dir, que permet a un nen convertir-se entermes legals en el fill d'uns altres pares.

No sé si m’agradaria ser adoptat. Els nens esdeuen sentir buits per dins per no saber on són oamb qui són? Com es pot afrontar un passatamarg?

“La primera vegada que vam veure els nostres pares adoptius tots dos teníem por però eren els nostres salvadors. Cada dia que passava teníem més confiança en ells. Era un viatge llarg per als nostres pares però ple d’ il·lusió”

Jo penso que l’adopció és molt positiva perquè ajudes un nen i alhora t’estàs omplint a tu mateix.

“Un estiu tots els nens de l’orfenat vam venir a Catalunya de vacances per conèixer noves famílies , després vam tornar a l’orfenat. A l’hivern els meus pares van viatjar per acollir-me“

La historia de vida anterior pot afectar un nen una vegada ha estat adoptat?

“Sí, depèn el cas, perquè jo per exemple ara puc estar en una situació i de cop em vinguin records i em facin recordar, plorar, enfadar-me, no menjar, no parlar als meus pares, perdre els amics, perdre la confiança als pares,quan amb els meus pares m’enfado em pregunto per dins (que passaria si m’hagués quedat allà?) ....”

Els pares adoptius estimen tant com els pares biològics?

Sí perquè els pares biològics tenen el fill, però clar, no tenen el desig perquè ja el tenen, però els pares que són adoptius tenen el desig des de fa molt anys i comporta molta feina i molt esforç: papers, el viatge, tràmits legals, visites a psicòleg...

Ben bé, la gent que perd el seu fill en una adopció se sent malament?

Sí perquè és com perdre una part seva. Ho fan per donar-li una vida millor; veuen que allà no tenen possibilitats

Quan una família adopta penses que ho fa per un acte de generositat o d’egoisme?

Depèn de la situació en què es trobin aquelles persones que volen adoptar.

Els pares que adopten un nen, pot ser que l’estimin menys perquè la mare no l’ha portat dintre la panxa?

A veure la veritat és que , més o menys , si , però és més que res que et fas preguntes. Clar, pensa que fa molt que esperes aquest fill , i la pregunta més freqüent que es fan uns pares adoptius és : Quan sigui allà i vegi al meu fill seré capaç de estimar-lo ?.

En adoptar un fill d’un país d’estranger, l’idiomaés un problema?

No , bàsicament si és petit no tens problemes , és com un fill biològic, però si és un nen una miqueta gran, llavors costa molt més d’adaptar-te a els diferents hàbits.

Com reaccionen els nens en saber que tindran uns altres pares?

Se’ls veu una mica insegurs, desconfiats, però després d’ uns dies ja van agafant confiança. El problema es pot fer més gran tot i que jo no l’he viscut , en el cas que el teu fill no sàpiga que ha estat adoptat fins que sigui gran...

Als nens que són d’una altra ètnia, els afecta la seva vida social?.

Diguem que sí . Per l’ètnia o per la forma de viure el poden molestar amb frases com “Ves-te’n al teu país” a vegades et sap greu quan t’ho diuen però quan ho sents tants cops t’hi acabes acostumant.

Entrevista a l’IrenePuig

Quan una família adopta ho fa per un acte de generositat o d'egoisme ?

“Personalment penso que no es una cosa ni l’altre es un acte mutuo entre les persones, per un canto uns pares que volen un fill i per l’altre un fill que necessita uns pares, per tant la compenetracio es total.”

Expliquens el tema la "idunitat" ? I quant de tempspassa de l’iduinitat a tenir el filla a casa?

“La iduinitat es un certificat necessari que emet la Generalitat de Catalunya, per començar qualsevoltramit dins de la adopcio, es el que evalua a les families adoptants en tots els aspectes, la sevacapacitat de poder tenir un fill adoptat. Pot ser positiu per tant pots començar l’adopció o negatiui per tant no pots seguir amb l’adopcio. Nosaltresvarem començar el desembre de l’any 1996 les dues adopcions parale.les i varem tenir el primer fill el Setembre de 1999 i la segona Setembre2003.”

Ens podries explicar perquè a cada país demanen requisits diferents ?

“Cada país te les seves lleis, i alguns dels requisits demanats per el país d'adopció pot ser diferent”

Com va ser la primera que vas veure el teu fill?

“Va ser un moment inexpicable, magic, un moment que feia molt de temps estavemesperant”

Has adoptat més de un/a fill/a ?

“SÍ”

Canvia molt la segona vegada de adoptar ?

“No, no canvia només que l’espera es diferent.

Els pares adoptius estimen més o menys que uns pares biològics ?

“No puc contestar aquesta pregunta ja que no tinc fill biològics, només que en el nostre cas particular, tant la primera adopció, com la segona son fills molt desitjats”

Coses que recordes de Bulgaria?

“A Bulgària varem fer 2 viatges el primer cop que varem marxar i varem deixar el nen al país, esperant acabar tots els tràmits i poder anar a buscar ho recordo com un dels pitjors dies. Durant al segon viatge varem estar nosaltres tres a la costa de Bulgària de vacances durant 45 dies i ho recordo com una gran experiència, i a partir d’aquí el dia a dia cada dia millor.

Com va reaccionar el teu fill i filla davant al saber que eren adoptats ?

“Molt bé inclus farem fer un conte que explicavem tot sovint a casa sobre l’adopció, en l’actualitat en parlem amb tota naturalitat, a casa es un tema natural i mai hem deixat de contestar res”

Anècdotes

“Ui moltes, no se quina explicar ara mateix, en tinc moltes, sobretot remarcaré les bones amistats que ens hem anat trobem en el llarg camí de l’adopció i el que ens ha ajudat la família del començament de l’adopció fins a l’actualitat.”

Vídeo

http://www.youtube.com/watch?v=_SQujVlJD7c